Per a explicar a les famílies el tractament que fem en la nostra escola de la lecto-escriptura

1. GIANNI RODARI
Resalta que per a que l'aprenentatge de la
lecto-escriptura el millor es afavorir un ambient
de joc, on els xiquets i les xiquetes puguen
desenvolupar la imaginació i la creativitat
AUTORS RELACIONATS AMB EL
TRACTAMENT DE LA LECTO-
ESCRIPTURA

2. BRUNNER
● Considera important que el contingut de
l'aprenentatge siga significatiu i funcional per
als xiquets i les xiquetes.

3. MARIA MONTESSORI
● Considera molt important afavorir el
desenvolupament dels sentits i d'aquesta
manera desenvolupar la capacitat lecto-
escriptora

4. PIAGET
● Resalta que el xiquet i la xiqueta són subjectes
actius del seu propi procés d'aprenentatge i
que aprenen en interacció.

5. VIGOSTKI
Destaca l'aprenentatge col·lectiu, que és
necessari respectar el procés evolutiu dels
xiquets i les xiquetes i que existisca una
interacció entre la família i el mestre.

6. EMILA FERREIRO I ANA
TEBEROSKY
● A partir de l'any 1974, Emilia Ferreiro, inicia els
seus treballs com a professora experimental,
estudiant i explicant els supòsits teòrics de la
psicogènesi del Sistema d'Escriptura de la
infantesa, abans i durant el procés escolar.
Parteixen de la idea de que els xiquets i les
xiquetes elaboren les sues pròpies hipòtesis al
voltant de la relació que existeix entre els sons i
les lletres

7. ● Els xiquets i les xiquetes contínuament estan en
contacte permanentment amb el llenguatge
escrit i desenvolupen en primer lloc un
coneixement simbòlic que els porta a
diferenciar el que es llegeix (lletres, nombres) i
el que no es llegeix (dibuixos). Posteriorment
ells descobreixen que per llegir es necessiten
més d'una lletra o símbol el que els condueix a
les paraules.
● Ferreiro i Teberosky afirmen que el xiquet i la
xiqueta han de ser considerat com un subjecte
cognoscent i no com ignorant i aprofitar aquest
coneixement inicial en el seu procés de
adquisició de la llengua escrita.

8. "Detrás de esa mano que escribe, detrás de
esos ojos que miran, de esos oídos que
escuchan…hay un niño que piensa” (Ana
Teberosky –Emilia Ferreiro )

9. ETAPES EN LA LECTO-
ESCRIPTURA
PROCÉS LECTO-ESCRIPTOR

10. QUÈ ÉS LLEGIR
Llegir no és descodificar ni extraure informació
d'un text , llegir és un acte on interactuen text -
lector , que consisteix en un treball actiu , en el
qual el lector, construeix el significat del text a
partir de la seua intenció de lectura i de tot el
que sap del món ; és a dir, de tots els
coneixements que porta cap al text abans de
començar a llegir, i dels que posa en el text
mentre llegeix.

11. LA LECTURA DELS MENUTS I
MENUDES
Es pot dir que el menut tot i que encara " no
sap llegir " , realitza una lectura no
convencional ; ja que encara que no reconeix
les lletres i les paraules, pot anticipar el sentit
del text ajudant-se de les imatges que
l'acompanyen i altres elements para - textuals
(títols , subtítols , gràfics etc. ) . Per això
s'afirma que d'alguna manera el xiquet i la
xiqueta llegeixen.

12. ● A mesura que els xiquets i les xiquetes van
realitzant confrontacions sobre els elements
para-textuals van aproximant-se a una lectura
més precisa. Quan arriben a llegir en forma
convencional , són ells mateixos els que
podran recrear el sentit , total o parcial , de la
lectura fins arribar a produir nous textos .

13. QUÈ ÉS ESCRIURE?
● Igual que l'acte de lectura, és un procés en el
qual el que escriu posa en joc complexes
operacions mentals , no és un procés mecànic.
● També es pot definir aquest acte , com el saber
produir diferents tipus de textos d'ús social , on
el que els produeix utilitza coneixements de
diferent naturalesa.

14. ● Aprendre a escriure suposa alhora , apropiar d'un sistema
notacional ( formes gràfiques que s'utilitzen per registrar i
transmetre informació ) i del llenguatge escrit ( comprèn
tant laescriptura com la lectura ) .Les situacions
d'escriptura que contribueixen a això , són aquelles que
permeten als xiquets posar en acció les seues pròpies
conceptualitzacions i sabers previs sobre l'escriptura, i
confrontar-la amb altres .
● Són aquelles situacions que plantegen problemes enfront
dels qual és els xiquets i les xiquetes es veuen obligats a
produir nous coneixements.

15. L'escriptura és un instrument que permet
reflexionar sobre el propi pensament ,
organitzar i reorganitzar el coneixement.

16. PAPER DE LES MARES I ELS PARES
SI A:
● Fer servir molta quantitat i varietat de material
imprès : revistes, propagandes , llibres , diaris ,
receptes , poesies, prospectes mèdics ,
contes , cartells del carrer , ...
● Facilitar les iniciatives en què els demanen
material o ajuda per escriure i llegir, dibuixar ,
pintar, ...
● Llegir amb els nostres fills o filles les
produccions que hagen realitzat ( notes
informatives, poesies , treballs o projectes, ... )
valorant sempre positivament el seu esforç .

17. ● Parlar molt clar i correctament.
● Acceptar les produccions dels xiquets i les
xiquetes com la seua forma de comunicar-se
des del moment lecto-escriptor en què es
troben i no com a errades que han comès .
● Continuar llegint-los encara que veiem que són
capaços de fer-ho per si mateix .

18. NO A:
● Les valoracions negatives, o des del punt de
vista adult, de les seues produccions escrites.
● Pressionar o a comparar les produccions de
les vostres filles o fills , sempre cal respectar el
procés natural i individual en què es troben.
● Aclaparar amb l'aprenentatge de la
lectoescriptura , i no a atabalar als nostres fills
o filles.

19. MONSERRAT FONS ESTEVE
Professora Titular d'Universitat Barcelona
Doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació
Coordinadora del pràcticum del Grau d'Educació Infantil .
Membre del grup de recerca PLURAL (Plurilingüismes Escolars i
Aprenentatge de Llengües) i del GIDDLL (grup d'Innovació
Docent en Didàctica de la Llengua i la Literatura).

20. DOCÈNCIA
Grau d'Educació Infantil:
- Didàctica de la llengua II (grup 4A)
- Mitjans d'expressió i de comunicació infantils (grups 2A)
Màster de Recerca en Didàctica de la Llengua i la Literatura:
- Llengua escrita: anàlisi de situacions d’aula (grup G1)
ÀMBITS D’ESPECIALITZACIÓ DOCENT I DE
RECERCA
Alfabetització inicial.
Plurilingüismes escolars.
Pensament del professor.
Formació de mestres, inicial i permanent.

21. CONVIURE AMB UN MÓN DE
LLETRES
Convé destacar el potencial inacabable de situacions
diverses que ofereix el joc simbòlic propi d'aquestes
edats. Si els més xicotets han vist els adults usar la
lectura i l'escriptura, quan juguen a pares i a mares
també voldran escriure la llista de la compra, llegir el
diari asseguts al sofà, consultar la guia telefònica,llegir el
menú del restaurant o mirar una revista al consultori
mèdic. Sempre i quan es faciliten els instruments
adequats, els jocs proporcionen, també,pràctiques
socials de lectura i escriptura que desvetllen l'interès per
aprendre-les.

22. LLEGIR EN VEU ALTA
Llegir en veu alta es produeix de manera gairebé
espontània quan el mestre, el pare, la mare o
qualsevol adult llegeix per als més menuts.
Llegir en veu alta per a alumnes de qualsevol
edat és la millor manera d'obrir la porta, interessar
i donar la benvinguda als que convidem a créixer
dins de la comunitat de lectors.

23. L'ERRADA COM A FONT DE
L'APRENENTATGE
● Per a la construcció i l'evolució del
coneixement sobre la lectura i l'escriptura cal
implicar-se, trobar-se amb contradiccions,
formular-se preguntes,temptejar i investigar en
un ambient de seguretat i confiança que
permetisca entendre l'errada com a font
d'aprenentatge.

24. CONSIDERAR EL VALOR DEL TEMPS I
L'ESPERA
Es necessita temps per desplegar el llarg procés
d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura que
normalment es desenvolupa entre els 4 i els 7 anys.
Tan bon lector podrà ser el que llegeixen
independentment als 4 anys com el que ho fa als 7.
Moltes vegades els adults ens precipitem donant les
respostes a tot sense deixar temps al fet que els
xiquets investiguen, comparen, discuteixen, assagen,
fent-los totalment dependents de les nostres
explicacions, els nostres recursos i les nostres
lectures. Hi ha que fomentar el gust per formular-se
preguntes, indagar, comparar i discutir de manera
autònoma i per a això cal deixar temps.