Projecte educatiu de centre 2019

1
qwertyuiopasdfghjklzxcvb
nmqwertyuiopasdfghjklzx
cvbnmqwertyuiopasdfghjk
lzxcvbnmqwertyuiopasdfg
hjklzxcvbnmqwertyuiopas
dfghjklzxcvbnmqwertyuio
pasdfghjklzxcvbnmqwerty
uiopasdfghjklzxcvbnmqwe
rtyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcvbn
mqwertyuiopasdfghjklzxc
vbnmqwertyuiopasdfghjkl
zxcvbnmqwertyuiopasdfgh
jklzxcvbnmqwertyuiopasd
fghjklzxcvbnmqwertyuiop
asdfghjklzxcvbnmqwertyu
PROJECTE
EDUCATIU
DE
CENTRE
ESCOLA ÀNGEL SERAFÍ I CASANOVAS
CURS 2018/2019

Projecte Educatiu de Centre
2
Contingut
1. CONTEXT ..................................................................................... 4
2. PRINCIPIS RECTORS (LEC)............................................................. 4
3. TRETS D’IDENTITAT ...................................................................... 5
3.1. MISSIÓ I VISIÓ....................................................................... 5
3.2. CARÀCTER PROPI .................................................................... 6
4. PLANTEJAMENTS EDUCATIUS ........................................................13
4.1. OBJECTIUS PRIORITARIS ........................................................13
4.1.1. EN RELACIÓ AL DESENVOLUPAMENT, APRENENTATGES I
RESULTATS ACADÈMICS DELS ALUMNES ........................................13
4.1.2. EN RELACIÓ A LA COHESIÓ SOCIAL ....................................14
i. EN REALCIÓ A LA VINCULACIÓ AMB L’ENTORN ..........................15
i. ALTRES ADDICIONALS ALS DEL CENTRE ...................................15
5. CONVIVÈNCIA .............................................................................15
6. INCLUSIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.CRITERIS............................16
6.1. PROJECTE D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT .....................................16
6.2. MESURES I SUPORTS UNIVERSALS.............................................18
6.3. MESURES I SUPORTS ADDICIONALS...........................................19
6.4. MESURES I SUPORTS INTENSIUS...............................................20
6.5. CONCRECIÓ DE LES ESTRATÈGIES UTILITZADES PER DONAR
RESPOSTA A LES MESURES ANTERIORS EN EL NOSTRE CENTRE. .........20
Què farem?......................................................................................21
Qui el farà?......................................................................................21
Quan durarà el SEP?..........................................................................22
6.6. COMISSIÓ D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.....................................22
6.7. PLANS INDIVIDUALITZATS (PI)..................................................23
7. CONCRECIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM ......................25
8. CRITERIS METODOLÒGICS............................................................29
8.1. EDUCACIÓ PRIMÀRIA..............................................................31
8.2. EDUCACIÓ INFANTIL...............................................................37
8.3. PLA TAC (Veure Annex 6) ........................................................39
9. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA PRÒPIA...........................................40
9.1. ORGANIGRAMA ......................................................................40

3
9.2. ÒRGANS DE GOVERN I DE COORDINACIÓ .................................42
9.3. PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA...........................45
10. CRITERI ORGANITZATIUS ..........................................................47
10.1. CONFECCIÓ DE GRUPS I AGRUPAMENTS DE L’ALUMNAT...........47
10.2. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS ..................................................48
10.3. BIBLIOTECA ESCOLAR..........................................................52
10.4. ASSIGNACIÓ DEL PROFESSORAT...........................................52
10.5. FORMACIÓ DEL PROFESSORAT..............................................52
10.6. CRITERIS DE DIFINICIÓ DE LLOC DE PLANTILLA DOCENT AMB
PERFILS PROFESSIONALS SINGULARS ..............................................53
11. CRITERIS PER AL SEGUIMENT I L’ORIENTACIÓ DE L’ALUMNAT. PLA
D’ACCIÓ TUTORIAL. (Veure Annex 4)...................................................53
12. AVALUACIÓ. MECANISMES I INDICADORS ...................................54
12.1. INDICADORS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS DEL PROJECTE EDUCATIU
DE CENTRE. ...................................................................................54
12.2. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT ...................................................60
13. PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE (Veure Annex 2)......................68

4
1.CONTEXT
L’escola Àngel Serafí i Casanovas està situada al municipi de Sort (comarca
del Pallars Sobirà), a la zona alta, Carrer Sant Ot s/n. Fou construïda fa uns 35
anys i porta el nom de la persona que va fer la donació dels terrenys.
Actualment és un edifici totalment reformat, ampliat i inaugurat el curs 2015-
2016. L’escola és l´únic centre educatiu de la població.
L’escola rep alumnat d’alguns municipis que pertanyen al terme municipal de
Sort com p.ex. La Bastida, Llessui, Bressui, Enviny, Pujalt, Montardit de
Baix…així com de Gerri de la Sal.
Segons indicadors de centre la quasi totalitat de la població escolar provés de
famílies integrades al poble, treballadors i treballadores en actiu, de diferent
nivell sociocultural. L’índex d’immigració a l’escola és molt baix.
El nivel econòmic es pot dir que és mitjà-alt , hi ha pocs alumnes que
gaudeixen d’ajuts per l’asquisició de llibres de text i material didàctic
complementari així com ajuts de menjador.
Els índex de diversitat que ens donen els indicadors de centre també són
baixos.
2. PRINCIPIS RECTORS (LEC)
L’escola es regeix pels principis rectors que marca l’article 2 de la LEC, Llei
d’Educació 12/2009, de 10 de juliol.
a) El respecte dels drets i els deures que es deriven de la Constitució, l’Estatut i
la resta de la legislació vigent.
b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societat
democràtica:
la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat.

5
c) La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i la
integració
de tots els col·lectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres
sostinguts amb fons públics.
d) El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de creació de centres, la
llibertat d’elecció de centres públics o altres centres que els creats pels poders
públics, la llibertat de càtedra del professorat i la llibertat de consciència dels
alumnes.
e) El pluralisme.
f) La inclusió escolar i la cohesió social.
g) La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències
bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat.
h) El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels alumnes al país, i
el respecte a la convivència.
i) El respecte i el coneixement del propi cos.
j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans.
k) El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i
responsable dels recursos naturals i del paisatge.
l) El foment de l’emprenedoria.
m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.
n) L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola.
o) L’educació al llarg de la vida.
p) L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.
3.TRETS D’IDENTITAT
3.1. MISSIÓ I VISIÓ
Tenim com a missió, el desenvolupament integral del nostre alumnat, oferint

6
una formació acadèmica i personal de qualitat per a la millora continua tenint en
compte la individualitat i obrint l’escola a tota la comunitat educativa.
L’educació que oferim es basa en els valors següents:
Respecte a la diversitat humana i cultural.
Foment de l’esforç, la responsabilitat i el compromís.
Respecte pel medi ambient i l’entorn.
Foment de la convivència democràtica.
La nostra visió és ser un centre de referència encaminat cap a l’excel·lència
educativa dels i les alumnes perquè esdevinguin infants competents, amb
estratègies, autònoms, crítics, compromisos/es i solidaris/àries, capaços
d’afrontar el futur amb èxit.
3.2. CARÀCTER PROPI
El caràcter propi de la nostra escola defineix la línea que volem seguir i ens
caracteritza i diferencia com a institució escolar.
ESCOLA CATALANA
La nostra escola és una escola catalana i, per tant, la llengua catalana és la
llengua d’ús i comunicació de la vida quotidiana; és la llengua vehicular
d’expressió i comunicació en el procés d’aprenentatge i també la llengua de
cohesió en tots els àmbits de l’escola. Vetllem per tal que no es produeixi cap
tipus de discriminació d’ús i aprenentatge de les dues llengües oficials.
L’escola té com a objectiu fonamental que tot l’alumnat assoleixi una sòlida
competència comunicativa i que, en acabar l’educació obligatòria, pugui utilizar
amb normalitat i correcció les dues llengües oficials.
La introducció del castellà com a segona llengua es fa a partir de primer de
primària i es dóna molta importància a l’oralitat. A partir de segon es fa més
incidència en la dimensió d’expressió escrita.

7
ESCOLA COMPROMESA I VINCULADA AMB L’ENTORN
El centre educatiu està especialment vinculat amb l’entorn immediat. És un
objectiu primordial proporcionar vivències, per tal que els i les alumnes
coneguin i gaudeixin de l’entorn que els envolta i per aquest motiu s’aprofiten
les ofertes culturals i naturals que el municipi ofereix i, fins i tot, se’n generen
de noves. Aprofitem aquestes sortides per a fomentar la incorporació d’actituds
de respecte vers l’entorn. La nostra comunitat s’implica en molts dels projectes
del territori, ja que pensem que és la millor manera d’integrar tots els membres
de la comunitat en l’entorn proper.
Desenvolupem un projecte d’Hort Escolar per tal d’oferir als nostres infants una
educació mediambiental, basada en la cura, respecte i defensa de la natura.
ESCOLA PROMOTORA DE LA CULTURA I TRADICIONS CATALANES I
D’ARREU
Ens definim com un centre on s’estimula als infants en el coneixement de la
nostra llengua, cultura, història i tradicions, per mitjà de vivències personals.
Integrem les expressions populars, culturals i cíviques de la nostra cultura i
d’altres, entenent la vida i la diversitat cultural, i promovem activitats
relacionades amb la Història de Catalunya, els seus mites i les seves
llegendes.
ESCOLA PLURILINGÜE
Per tal de potenciar la competència comunicativa en altres llengües introduïm la
llengua anglesa com a llengua d’aprenentatge a partir de cinquè de primària en
l’àrea de coneixement del medi. Aquesta introducció d’una segona llengua
estrangera s’ampliarà a primer, segon, tercer i quart de primària en els
següents cursos escolars.
Estem oberts, també, a introduir el francés com a segona llengua estrangera ja
que som una comarca amb proximitat a França i volem donar oportunitat a tots
els infants per fer un ús funcional d’aquesta llengua. Com a escola vetllem per

8
acollir-nos a tots els projectes relacionats amb les llengües estrangeres per tal
de potenciar l’ús social d’aquestes entre l’alumnat.
ESCOLA INNOVADORA
Entenem la innovació com una millora en la qualitat del sistema educatiu i en la
seva equitat.
Som un centre obert a la innovació pedagògica i el veiem com un procés
planificat de millora fonamentat en la teoria, millora i recerca educativa, que
assegura que cada alumne desenvolupi al màxim les seves capacitats i
competències. Aquest procés ha d’incorporar tant l’avaluació del procés en sí
com dels resultats. Ha de basar-se en un aprenentatge centrat en l’alumne, un
lideratge distribuït per part de l’equip directiu i una implicació activa del nostre
equip docent.
El procés d’innovació pedagògica és sobretot compromís, esforç, col.laboració i
reflexió. Treballem de forma col.lectiva, tant en l’àmbit intern del centre com en
la relació amb l’entorn, per crear espais generadors de cultura i riquesa
intel.lectual.
És per aquest motiu que l’equip docent de la nostra en constant procés de
formació i renovació.
ESCOLA FORMADORA DE CIUTADANS CRÍTICS I PARTICIPATIUS
Des de l’escola es propicia una gestió democràtica, solidària i afavoridora de la
cohesió social amb vivències motivadores: generadors d’escenaris en què les
relacions personals, la cooperació i la responsabilitat constitueixen l’eix de la
trama educativa.
L’escola vol capacitar tot l’alumnat i la resta de comunitat escolar per la
convivència i la gestió positiva dels conflictes per tal de millorar la convivència a
l’aula, al centre i a l’entorn, en el benentès que la permeabilitat entre aquests

10
Generem múltiples escenaris de participació i el contacte diari amb les famílies
és una dinàmica viva, d’interacció activa i fluida que beneficia a tots els
membres per la proximitat i la confiança dipositada per les dues parts. Són
moltes les activitats que realitzem, al llarg del curs, en família, perquè creiem
que la implicació per part de les dues parts és un factor important en l’èxit
educatiu de l’alumnat.
ESCOLA TRANSPARENT
Una de les idees bàsiques de la nostra proposta metodològica és donar a
conèixer a les famílies i a l’entorn proper el que fem a l’escola, convidant a
tothom a participar-hi. Una de les tasques més importants és informar i
argumentar el què fem. Comunicar a les famílies què fem a l’aula implica:
portar a casa els materials per donar a conéixer la vida d’aula, portar a casa els
materials per donar a conéixer les nostres històries, portar a casa les carpetes
d’aprenentatge , programar reunions informatives sobre la metodologia, fer
exposicions de projectes muntades pels alumnes, convidar les famílies a les
aules a partir d’una activitat sistematitzada a cada nivell, jornades de portes
obertes per poder visitar l’escola i veure als passadissos la vida que
transmetem, pàgina web de centre, realtizació d’enquestes d’opinió, convidar
les famílies a participar de manera activa en la vida diària de l’escola…
ESCOLA PROMOTORA DE L’ESPORT
L’objectiu que perseguim és que el centre, més enllà de la jornada lectiva, sigui
capaç d’oferir al seu alumnat i a les famílies una oferta de jornada escolar més
complerta, de manera que troben en el centre les activitats que necessiten per
a complimentar la formació de l’alumnat i per a utilizar d’una manera educativa i
saludable el seu temps lliure.
Considerem què en implantar en el nostre centre la pràctica de l’esport fora de
l’horari escolar, ens permet completar el procés educatiu del nostre alumnat,
desenvolupant les virtuts educatives que aporta la pràctica de l’esport per al
creixement personal (esforç, coeducació, disciplina, dedicació, sacrifici,

11
solidaritat, etc.) i al mateix temps introduir hàbits de vida saludable per tal de
fomentar l’educació per la salut i el benestar propi.
El centre aboga per tots els esports de proximitat i està molt sensibilitzat amb
l’esquí i el piragüisme, de manera, que s’assegura que tots els i les alumnes
puguin iniciar-se en aquests esports. També amb el senderisme per tal de fer
esport tot gaudint de la natura.
Som conscients de la importància de la natació i és per aquest motiu que la
introduirem al curs de P5.
ESCOLA COEDUCADORA
Som una escola promotora de l’educació inclusiva en gènere, de la coeducació,
a fi de potenciar la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de qualsevol mena
de discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de
gènere. Vetllem perquè la identitat de gènere i els diferents models de famÍlia
siguin respectats en tot l’àmbit educatiu i en el marc del sistema educatiu
inclusiu.
ESCOLA POTENCIADORA DE BONS HÀBITS LECTORS I ESCRIPTORS
Estem compromesos amb la lectura i per aquest motiu tenim un Pla Lector ben
definit. Aquest vol impulsar la lectura com a via fonamental del coneixement,
inclosa en totes i cada una de les àrees. I com a factor fonamental per al
desenvolupament de les competències bàsiques. És per això que en aquest
PLA integrarem totes les intervencions del centre destinades a què tots els i les
alumnes assoleixin uns nivells prou satisfactoris d’habilitats i estratègies
lectores i d’escriptura que li permetin desenvolupar-se plenament .
COMPROMESA AMB EL DESPLEGAMENT DE LA COMPETÈNCIA DIGITAL
Som una escola que vetlla per l’assoliment de la competència digital per part
dels i les alumnes i defineix l’estratègia sobre l’ús de les tecnologies digitals en
el procés d’ensenyament i aprenentatge. En el pla TAC del centre queden
recollides les pràctiques educatives que es duen a terme per assegurar que

12
s'atenen, en les programacions didàctiques, les quatre dimensions que
conformen la competència digital:
• Instruments i aplicacions
• Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i
aprenentatge
• Comunicació interpersonal i col·laboració
• Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital
LÍNIA PEDAGÒGICA
La nostra escola segueix una línea metodològica coherent basada en una
educació de qualitat que afavoreix al màxim el desenvolupament de l’alumne a
través d’aprenentatges significatius i funcionals que connecti amb els seus
interessos i inquietuds, de l’assoliment de les competències bàsiques i de
l’adquisició de les eines necessàries per aprendre. És l’alumne qui elabora i
contrueix els seus esquemes de coneixement.
Els mestres dinamitzem, orientem, guiem i acompanyem als infants en tot el
seu procès d’ensenyament-aprenentatge i intentem despertar la seva curiositat
i que es plantegin reptes personals. Dissenyem situacions múltiples, variades i
motivadores, treballem per projectes tot partint dels seus interessos i de la vida
real i potenciem la formulació d’hipòtesis, l’experimentació i la constant
descoberta; animem a la recerca i la gestió d’informació a través de llibres de
text, revistes, diaris ,xarxa telemática.... Introduïm la metodologia
d’aprenentatge cooperatiu amb repartiment de responabilitats dins dels
grups(portaveu, secretari, ajudant…); fomentem la presa de decisions i la
responsabilitat de la mateixa; cultivem la imaginació i la creativitat i afavorim la
cerca de camins diversos i de diferents solucions. Intentem que siguin capaços
d’autoavaluar-se, coavaluar-se i prendre les millors decisions en aquest procés.
Totes aquestes directrius metodològiques les engloben dins el treball per
projectes.

13
Vetllem per l’actualització de la nostra metodologia i és per aquest motiu que
els mestres estem en constant formació. L’escola forma part de la Xarxa de
Competències Bàsiques.
POTENCIADORA DE LIDERATGE DISTRIBUÏT
L’estil de direcció del centre es basa en el lideratge distribuït, de manera que la
presa de decisions no recau només en una única figura o equip sinó en un grup
de persones que es corresponsabilitzen de les decisions del centre. D’aquesta
manera es fomenta la participació i la implicació de la comunitat escolar. Es
dóna oportunitat a tots i totes les mestres de potenciar els seus talents .
4.PLANTEJAMENTS EDUCATIUS
4.1. OBJECTIUS PRIORITARIS
4.1.1. EN RELACIÓ AL DESENVOLUPAMENT,
APRENENTATGES I RESULTATS ACADÈMICS DELS
ALUMNES
1. Fomentar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de l’escola i
integrar les tradicions catalanes en la vida del centre.
2. Potenciar l’ús de llengua castellana a partir de 1r.
3. Fomentar el plurilingüisme a tots els nivells educatius.
4. Potenciar la utilització de diferents llenguatges de comunicació: oral,
escrit, matemàtic, corporal, musical, artístic i cultural i computacional.
5. Afavorir l’adquisició de la competència digital tot aplicant el PLA TAC
a tots els nivells educatius.
6. Promoure l’educació ambiental, l’educació per la salut i l’educació per
la pau.

15
ajuntament, AMPA… i també amb tot el personal que atén als i les
alumnes en horari extraescolar.
23.Vetllar per a què el principi de coeducació sigui present en tots els
àmbits.
i. EN REALCIÓ A LA VINCULACIÓ AMB
L’ENTORN
24.Potenciar el coneixement i el respecte de l’entorn més proper tot
programant activitats i sortides.
25.Potenciar les activitats pròpies del territori tot introduint l’esquí i el
piragüisme a partir de 1r de primària
26.Participar en activitats culturals i educatives que ofereixen les
diverses institucions del nostre entorn.
27.Establir i mantenir relacions de coordinació i col.laboració amb altres
centres educatius de la zona.
i. ALTRES ADDICIONALS ALS DEL CENTRE
28.Fomentar l’esport dins i fora l’horari escolar.
29.Fomentar un tipus de lideratge distribuït per tal d’implicar tot l’equip
docent en totes les activitats del centre.
30.Impulsar la innovació com a millora en la qualitat educativa del
centre.
31.Potenciar la formació dels professorat com a eina de creixement
personal i profesional.
5.CONVIVÈNCIA

16
El Projecte de convivència reflecteix les accions que el centre educatiu
desenvolupa per capacitar tots els alumnes i la resta de la comunitat escolar
per a la convivència i la gestió positiva dels conflictes.
Les accions que s’hi proposen són abordades des de tres nivells diferents:
valors i actituds, resolució de conflictes i el marc organitzatiu. Així mateix,
aquestes accions van adreçades a la millora de la convivència en tres àmbits
diferents, aula, centre i entorn, en el benentès que la permeabilitat entre
aquests tres àmbits d'intervenció afavoreix la transferència d'aprenentatges,
valors, actituds i hàbits relacionals. (Veure Annex 1).
El nostre centre està compromès en la prevenció, detecció i actuació contra el
bullying escolar i és per aquest motiu que hem començat a realitzar un Projecte
d’innovació anomenat #aquiproubullying que durarà tres anys i que
començarem a aplicar el tercer any .
6.INCLUSIÓ I ATENCIÓ A LA
DIVERSITAT.CRITERIS
6.1. PROJECTE D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (Veure Annex 7)
L'atenció educativa dels alumnes es regeix pel principi d'inclusió, i es defineixen
els criteris d'organització pedagògica que han de facilitar l'atenció educativa de
tots els alumnes i, en particular, dels que troben més barreres en l'aprenentatge
i la participació, tal com estableix el Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de
l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.
L'atenció educativa als alumnes comprèn el conjunt de mesures i suports
destinats a tots i cadascun amb la finalitat d'afavorir-ne el desenvolupament
personal i social i perquè avancin en l'assoliment de les competències de cada
etapa educativa i la transició a la vida adulta, en el marc d'un sistema educatiu
inclusiu. En els documents de gestió del centre s'han de concretar els acords
referents als objectius d'èxit educatiu per a tots els alumnes i a l'atenció a la
diversitat i que cal veure reflectits en l'organització del centre i en la pràctica

17
professional dels mestres. En la publicació De l'escola inclusiva al sistema
inclusiu, a l'apartat 6, hi ha un conjunt d'elements que pretén facilitar-nos el
diàleg i la presa de decisions per fer camí en aquest procés cap al sistema
educatiu inclusiu. L'atenció a les necessitats educatives de tots els alumnes
s'ha de plantejar des de la perspectiva global del centre i ha de facilitar la
participació de tots els alumnes en els entorns ordinaris de treball. Els centres
han de planificar les mesures i els suports educatius a partir de l'observació
dels alumnes i de les seves necessitats, a fi de donar a cadascú el suport
adequat i en la intensitat adequada per millorar-ne el nivell competencial. Totes
les mesures i suports han de permetre flexibilitzar el context d'aprenentatge,
proporcionar als alumnes estratègies per minimitzar les barreres de l'entorn i
garantir el benestar emocional, la convivència i el compromís de tota la
comunitat educativa.
Cal garantir que els contextos escolars ofereixen les condicions d'aprenentatge
necessàries per desenvolupar les fortaleses dels alumnes, la vinculació amb
els aprenentatges, amb el grup per facilitar l'accés a l'aprenentatge i a la
participació i assegurar el progres de tots els alumnes. La concreció de les
mesures i suports ha de quedar recollida en els plans de suport individualitzats
(PI), sempre que se n'elaborin; hi ha de constar una previsió temporal de les
mesures i els suports i en la planificació cal preveure els indicadors d'avaluació
que han d'orientar-ne la retirada. La planificació de l'atenció a l'alumne a partir
de la intensitat de mesures i suports es concreta en el següent:
• Mesures i suports universals: qualsevol de les actuacions que permeten
al centre crear contextos educatius inclusius: la personalització dels
aprenentatges, l'organització flexible, l'avaluació formativa i formadora,
els processos d'acció tutorial i orientació, i altres actuacions que
contribueixen a l'escolarització i l'educació dels alumnes.
• Mesures i suports addicionals: actuacions educatives que permeten
ajustar la resposta pedagògica de forma flexible i temporal, focalitzant la
intervenció educativa en aquells aspectes del procés d'aprenentatge i
desenvolupament personal que poden comprometre l'avenç personal i
escolar. Han de cercar la màxima participació en les accions educatives

18
del centre i de l'aula, i han de vincular-se a les mesures i als suports
universals previstos en el centre
• Mesures i suports intensius : actuacions educatives extraordinàries
adaptades a la singularitat dels alumnes amb necessitats educatives
especials, que permeten ajustar la resposta educativa de forma
transversal, amb una freqüència regular i sense límit temporal. Han de
cercar la màxima participació en les accions educatives del centre i de
l'aula, han de facilitar, al docent, estratègies d'atenció als alumnes, i han
de sumar-se a les mesures universals i addicionals de què disposa el
centre.
La planificació d'aquestes mesures i suports en un context d'inclusió
comporta el següent:
- Planificar i coordinar les mesures i els suports adoptats pel centre per a
l'atenció de tot l’alumnat.
- L'adopció de mesures i suports addicionals i intensius per a l'atenció a les
necessitats específiques de suport educatiu que presenten els alumnes,
entre les quals s'han de destacar les derivades del desavantatge educatiu
que representen les necessitats educatives especials, els trastorns que
condicionen l'aprenentatge, els retards greus de l'aprenentatge, les
malalties prolongades i les altes capacitats.
- Les decisions que s'han adoptar en la incorporació d'alumnes procedents
de sistemes educatius estrangers, en especial quan ja han assolit el domini
d'alguna llengua curricular impartida en el sistema educatiu de Catalunya.
6.2. MESURES I SUPORTS UNIVERSALS
Les mesures i els suports universals els apliquen tots els professionals del
centre liderats per l'equip directiu i coordinats per l'equip docent, amb la
implicació de tota la comunitat educativa i s’adrecen a tot l’alumnat.
Constitueixen mesures i suports universals qualsevol de les actuacions que
permeten al centre crear contextos educatius inclusius: la personalització dels
aprenentatges, l'organització flexible del centre, l'avaluació formativa i
formadora, els processos d'acció tutorial i orientació, diversificació d’estratègies

20
6.4. MESURES I SUPORTS INTENSIUS
Les mesures i els suports intensius es planifiquen per als alumnes amb
necessitat específica de suport educatiu, si així ho determina l'informe de l'EAP
de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu, i
específicament per als alumnes següents:
a) Alumnes amb necessitats educatives especials.
b) Alumnes amb necessitats educatives derivades de situacions
socioeconòmiques i socioculturals especialment desfavorides
c) Alumnes amb risc d'abandonament escolar prematur.
d) Alumnes amb altes capacitats derivades de la superdotació intel·lectual, els
talents simples i complexos i la precocitat. Les mesures i els suports intensius
els apliquen, d'acord amb el projecte educatiu de centre, tots els docents i el
personal d'atenció educativa designats per la direcció del mateix centre, i, en
particular, els docents d'educació especial, els orientadors d'educació
secundària obligatòria, els mestres especialistes en audició i llenguatge i els
professionals de suport educatiu, amb la supervisió de la direcció del centre, en
coordinació amb tot l'equip docent, el personal d'atenció educativa i els serveis
educatius, i amb la implicació dels agents de la comunitat educativa. Hi ha
d’haver un informe de reconeixement NESE elaborat per l’EAP.
6.5. CONCRECIÓ DE LES ESTRATÈGIES UTILITZADES PER
DONAR RESPOSTA A LES MESURES ANTERIORS EN EL
NOSTRE CENTRE.
• Atenció individual / petit grup, dins o fora de l’aula ordinària amb
l’alumnat NEE acàrrec de la mestra d’EE, els / les mestres de suport .
• Desdoblaments dels grups-classe a les àrees d’anglès i català /
matemàtiques. Aquesta estructura permet una atenció més
individualitzada, possibilitat de treball cooperatiu, i un treball més
adaptat a les necessitats de l’alumne.
• Reducció de les ràtios dels grups a través d’agrupaments
internivells en diverses àrees i/o activitats.
• El Suport Escolar Personalitzat (SEP).

21
El Suport Escolar Personalitzat és un recurs de millora que s'emmarca
en el conjunt d'actuacions que el Departament d'Ensenyament impulsa
per a l'assoliment de l'èxit escolar de tots els alumnes, amb la finalitat
de contribuir a donar resposta a les necessitats individuals
d'aprenentatge de cada nen i de cada nena.
Mitjançant una proposta pedagògica referida a aspectes organitzatius i
metodològics s'ofereix un suport individual o en petit grup a aquells
alumnes que el necessiten. Aquest reforç ha d'aconseguir que tots els
alumnes desenvolupin al màxim els seus aprenentatges bàsics i
formatius.
És un reforç flexible, temporal i preventiu que vol atendre els diversos
ritmes d'aprenentatge dels alumnes.
S’informarà a les famílies quan els i les alumnes necessitin rebre
suport escolar personalitzat.
A qui va adreçat?
Com a criteri general i de forma prioritària:
1. Els alumnes que cursen 1r i 2n de l'educació primària, amb la finalitat de
reforçar el procés d'aprenentatge de la lectura, l'escriptura i aquells aspectes
claus del seu aprenentatge.
2. Els alumnes de l'educació primària que presentin retards en els aprenentatges
bàsics i, en especial, el dels últims cursos per garantir un bon pas a l'educació
secundària.
3. Els alumnes amb altes capacitats, per tal de potenciar-les i mantenir la seva
motivació i interès pels aprenentatges.
Què farem?
El suport escolar personalitzat s'oferirà en horari lectiu i postlectiu, segons les
necessitats dels alumnes de cada centre i en el marc de la seva autonomia.
Qui el farà?

22
Els mestres de l'escola, amb les dotacions horàries específiques destinades a
aquesta finalitat.
Quan durarà el SEP?
L'equip docent decidirà el moment en què cada alumne/a, d'acord amb les
dades obtingudes de la seva avaluació continuada, ha assolit els aprenentatges
fixats, inicialment, per millorar.
Aquesta decisió es prendrà, sempre que calgui, al llarg del curs escolar i dels
cicles educatius.
La Inspecció d'Educació supervisarà com s'articula el SEP a cada centre
educatiu i, si és el cas, assessorarà a l’equip directiu sobre la seva aplicació.
Organització
El centre disposa d’uns documents educatius d'organització horària, actuació
dels mestres, objectius i pla de treball, de seguiment i d'avaluació del SEP en
els diferents cicles educatius.
6.6. COMISSIÓ D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Per tal de donar resposta a aquesta diversitat hem posat en marxa les
següents mesures organitzatives i metodològiques:
Creació de la comissió d'atenció a la diversitat (CAD) on hi participen l’equip
directiu, el mestre/a d’educació especial , l’equip d’assessorament i
orientació psicopedagògica (EAP), el coordinador/a ELIC del centre i els
coordinadors de les diferents etapes
És l’espai on es planifiquen les mesures de centre per atendre la diversitat de
l’alumnat, es fa el seguiment d’aquestes mesures, es revisen i es promouen
canvis per millorar els resultats, l’acollida i l’èxit de tot l’alumnat. També

23
s’atenen les problemàtiques d’orígen social.
Aquesta comissió es reuneix amb una periodicitat bimensual.
Per vetllar diàriament el bon seguiment del PAD hi haurà la comissió
permanent d’atenció a la diversitat (MINICAD)formada per la MEE, la
profesional de l’EAP i la cap d’estudis.
Correspon a la MINICAD:
• Concretar els criteris i prioritats que el centre estableix per l’atenció a la
diversitat dels alumnes.
• Organitzar i fer un seguiment dels recursos de què disposa el centre i de
les mesures adoptades.
• Posar en comú les dificultats que sorgeixen a les aules en relació a la
diversitat i als alumnes que troben barreres en l’aprenentatge i la
participació.
• Fer el seguiment de l’evolució dels/les alumnes amb necessitats
educatives especials i específiques, d’aquells que tenen dificultats per
aprendre,.
• Proposar els plans individualitzats i planificar les actuacions i reunions
necessàries pel seu desenvolupament i concreció.
• Col·laborar en la construcció d’un marc de referència comú a nivell de centre
per avançar en la inclusió i en les respostes i formes de suport que s’ofereixen a
l’alumnat, segons les:seves diferents necessitats.
• Establir protocols d’actuació.
6.7. PLANS INDIVIDUALITZATS (PI)
El pla de suport individualitzat (PI) és un document que recull les reflexions i la
presa de decisions dels equips docents –amb la col·laboració de la família i la
implicació de l'alumne– sobre la planificació de mesures, actuacions i suports
per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats

25
es porten a terme en el centre per a l'alumnat fill de famílies nouvingudes
procedentsd'altres països. El Pla d'acollida del centre inclou bàsicament
actuacions referides a la matriculació, l'acollida inicial, l'escolarització i els
recursos humans i materials.
L’objectiu és buscar estratègies i metodologies adequades per tal que
l’alumnat nouvingut assoleixi un bon desenvolupament de l’expressió,
comprensió oral i escrita, en definitiva un treball global de llengua tenint com a
referència tot el grup classe.
7.CONCRECIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL
CURRÍCULUM
Orientacions per a l'organització del currículum
Per a l'organització del currículum del segon cicle de l'educació infantil és
d'aplicació el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix
l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil així com les
orientacions per al desplegament delcurrículum del segon cicle d’educació
infantil.
Al web de la XTEC, a l'apartat Educació infantil (a Currículum i orientació), hi ha
un recull de recursos i materials relatius a l'organització curricular d'aquest cicle
els quals ens basem en el nostre centre. El Govern de la Generalitat de
Catalunya, mitjançant el Departament d'Ensenyament, estableix i desenvolupa
el Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de
l'educació primària, d'acord amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya 6/2006, de
19 de juliol; la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació; les directrius de la Unió
Europea, i tenint en compte el currículum bàsic de l'educació primària.
D'acord amb aquestes recomanacions, el Govern fa palesa la importància de
l'educació primària en l'adquisició de les competències bàsiques i dels
diferents aprenentatges, en un context d'equitat, per a tot l’alumnat. La formació
de ciutadans competents, lliures, crítics, autònoms, solidaris i responsables és
consubstancial al progrés en l'escolarització i a l'èxit escolar. L'educació en el

26
compromís individual i col·lectiu amb l'entorn social, cultural i natural afavoreix
l'arrelament a la comunitat i contribueix a la construcció d'estils de vida més
lliures, justos i saludables.
El currículum de l'educació primària comprèn els objectius de l'etapa, les
competències bàsiques de cada àmbit que han d'assolir els alumnes, els
continguts i els criteris d'avaluació de les diverses àrees i les orientacions
metodològiques i d'avaluació de cada àmbit.
El currículum s'organitza en àmbits que agrupen les àrees de coneixement que
s'han d'impartir en cada nivell de l'etapa, deixant que les famílies optin per
l'àrea de valors socials i cívics o l'àrea de religió, que també s'han d'avaluar.
Cada àmbit té unes dimensions ben definides.
La guia de les activitats educatives escolars n'explicita les intencions i
proporciona línies d'acció adequades als mestres que tenen la responsabilitat
última de concretar- ne l'aplicació, procurant desvetllar la motivació, la curiositat
i la imaginació dels nens.
Combina una cultura general àmplia amb el treball de les àrees necessàries
perquè tot l’alumnat adquireixi els aprenentatges per poder actuar amb una
capacitat reforçada d'autonomia, criteri i responsabilitat personal.
El Departament d'Ensenyament posa a disposició dels centres els documents
de desenvolupament de les competències pròpies de cada àmbit. Aquests
documents es poden consultar a Currículum i orientació de la XTEC.
L'etapa d'educació primària consta de 5.250 hores lectives; d'aquestes, 525 són
d'esbarjo i les 4.725 restants es destinen als àmbits del coneixement (es
computen 35 setmanes lectives per curs escolar a raó de 25 hores setmanals,
inclòs l'esbarjo).
La distribució horària mínima i global d'etapa per a cadascun dels àmbits
s'estableix en l'annex 4 del Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels
ensenyaments de l'educació primària.
D'acord amb el principi d'escola inclusiva, la concreció i el desenvolupament del
currículum han de garantir la coordinació de l'equip per tal de portar a terme les

27
actuacions educatives, tant en l'atenció a la diversitat com en els processos
d'avaluació.
El Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el
marc d'un sistema educatiu inclusiu regula l'establiment de criteris que orienten
l'organització i la gestió dels centres, les mesures i els suports per a l'atenció
educativa i per a la continuïtat formativa de tots els alumnes. La publicació De
l'escola inclusiva al sistema inclusiu dona orientacions a docents i professionals
d'atenció educativa dels centres d'educació infantil i primària. En el nostre
centre es concreten en el punt 6 d’aquest document.
La llengua catalana és la llengua de comunicació normalment emprada i
d'aprenentatge de referència. És important, per tant, que el professorat i tot el
personal que fa atenció directa a l'alumnat tingui present que és model de
llengua i que, per tant, la llengua que utilitza és la que aprendran els infants,
tant pel que fa a l'ús com pel que fa la qualitat lingüística.
Competències bàsiques: identificació i desplegament
Per a l'organització del currículum de l'educació primària s'aplica el Decret
119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació
primària.
Al web del Departament d'Ensenyament, a l'apartat Departament, Publicacions
i al web de la XTEC, apartat Currículum i orientació, Educació primària, es
troben els documents d'identificació i desplegament a l'educació primària amb
relació a:
Competències bàsiques de l'àmbit lingüístic
Competències bàsiques de l'àmbit matemàtic
Competències bàsiques de l'àmbit digital
Competències bàsiques de l'àmbit lingüístic de llengües estrangeres
Competències bàsiques de l'àmbit de coneixement del medi natural, social i
cultural
Competències bàsiques de l'àmbit d'educació en valors
Competències bàsiques de l'àmbit artístic (educació artística: visual i
plàstica,musica i dansa)

28
Competències bàsiques de l'àmbit d'educació física
Competències de l’àmbit d’aprendre a aprendre
En breu s'hi afegirà el document d'identificació i desplegament referent a:
Competències bàsiques de l'àmbit d'autonomia, iniciativa personal i
emprenedoria.
Aquests documents es presenten amb altres recursos i materials de suport als
centres per a la millora de l'adquisició de les competències bàsiques dels
alumnes. Els documents identifiquen i despleguen les competències bàsiques
de diferents àmbits que el nostre centre incorpora en les programacions d’aula,
en la presa de decisions metodològiques i en el disseny de les activitats
d'avaluació.
Programació
El Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels
ensenyaments de segon cicle d'educació infantil fixa que l'educació infantil ha
d'afavorir el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació, que ha de
permetre als infants créixer integralment com a persones en el món actual, amb
aprenentatges continuats i progressius que continuaran en l'etapa d'educació
primària amb l'adquisició de les competències bàsiques.
El nostre centre preveu en la programació del segon cicle d'educació infantil de
quina manera contribuiran a desenvolupar les capacitats dels infants mitjançant
propostes el màxim de globalitzades possible i que parteixin de l'interès i la
curiositat dels infants (Veure punt 8 )
El Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de
l'educació primària fixa com a principal objectiu l'aprofundiment en el model
competencial per garantir l'adquisició de les competències bàsiques dels
alumnes en acabar l'etapa obligatòria.
Planifiquem, en la programació d’aula, el procés d'assoliment de les
competències, l’avaluació del procés, reconduir-lo si cal, i la valoració periòdica
del grau aconseguit. Per això fem una bona selecció i combinació dels
continguts de diferents àrees de coneixement, establim les estratègies

29
metodològiques que portin a un coneixement d'aquests continguts d'una
manera més contextualitzada, més conscient i més raonada, així com prenem
decisions en aspectes d'organització del temps, de les agrupacions d'alumnes i
de les interaccions que s'estableixen.
El Departament d'Ensenyament també posa a disposició de mestres i equips
docents el document Programar per competències a l'educació primària, un
recull de materials que faciliten el debat pedagògic per a la millora dels
aprenentatges dels alumnes i la formalització de la programació de l'aula i de
l'escola a El currículum a l'escola i a l'aula. En el nostre centre ens basem en
aquests documents per dur a terme les programacions d’aula.
8.CRITERIS METODOLÒGICS
La nostra escola aposta per la globalització com a principi pedagògic concepte
definit pel metge, psicòleg i pedagog Ovideo Decroly. Aquest principi es
fonamenta en la manera en com nosaltres aprenem, i en especial, els nens i
nenes. En el seu característic sincretisme, l’infant inicia el seu procés
d’aprenentatge a través de la percepció. Segons Decroly, quan l’infant ha estat
capaç de percebre la totalitat la seva curiositat natural el portarà a investigar i
descobrir-ne les parts.
Per al pedagog belga, la globalització és, doncs, la base de la transmissió del
coneixement i del desenvolupament infantil. A la pràctica això vol dir no
separar el coneixement en matèries, assignatures o lliçons, sinó transmetre’l a
través de centres d’interès que interrelacionen diverses .
Al nostre centre s’ensenya a través de treballs globalitzats, projectes
proposats pel mateix professorat però a la vegada amb la suficient flexibilitat
per donar cabuda als interessos de l’alumnat. L’objectiu final és oferir a
l’alumnat una formació integral, entenent que la realitat és l’objecte

30
fonamental d’estudi. Dins l’aula s’afavoreix el treball per competències, la
col.laboració i la participació activa de l’alumnat.
Aquesta nova manera d’ensenyar implica una nova fórmula organitzativa que
requereix una gran capacitat de coordinació i col.laboració entre el professorat,
es dur a terme la codocència.
Però la col·laboració també es produeix amb altres agents socials i culturals,
i també amb les famílies.
L’objectiu és passar de la repetició del discurs dels llibres de text a
la generació compartida de coneixement.
Des d’infantil fins a 6è de primària es treballa per projectes, seguint una
mateixa base d’orientació compartida pel professorat. El fil conductor és l’àmbit
de coneixement del medi social i cultural però s’hi engloben altres àmbits com
el lingüístic i l’artístic.
Els i les docents del centre compartim les avantatges del treball per projectes d
e la mestra i psicopedagoga Nati Bergadà:

32
a 6è com a eina d’aprenentatge. Es posa èmfasi en el càlcul mental (de manera
oral, escrita, a través de concursos, de manera digital, amb jocs de taula
clàssics) i la resolució de problemes que es treballen setmanalment de manera
sistemàtica en tots els nivells. Als cursos més elevats s’intenta potenciar al
màxim l’autonomia i es comença a utilizar llibreta d’exercicis.
En l’àmbit lingüístic: en llengua catalana es treballen els continguts de les
dimensions i les competències de la següent manera:
A 1r i a 2n on s’inicien en la lectroescriptura; es dóna molta importància a
aquests dos aspectes i es treballen de manera sistemàtica amb dos
quadernets: l’Ortogrup i el Lectogrup. Es fa lectura individual i col.lectiva. La
lectura també es treballa amb diferents formats com p.ex. modelatge lector,
apadrinament, lector de la semana. La lectura queda planificada en el Pla
Lector de Centre (Veure annex 2). La comprensió lectora es fa a través de
petits textos, sempre al màxim contextualitzats i propers a ells. S’intenta
conectar les comprensions amb el projecte que es du a terme a l’aula en aquell
moment. Pel que fa a l’expresssió escrita es comença a treballar la frase i
s’avança cap a petits textos. Es dedica una hora setmanal a treballar aquesta
dimensió i es treballen les tipologies textuals acordades com a centre (Veure
Pla Lector Annex 2). Donem molta importància a l’expresssió oral i es treballa
en forma de debats, exposicions, cançons, recitació de poemes… tant a divell
individual com en equip.
A la resta de cursos utilitzen llibre de text. També es dedica una sessió
setmanal a treballar l’expressió escrita a a partir de les tipologies textuals
acordades com a centre (Veure Pla Lector Annex 2). La lectura es treballa
segons el Pla Lector (Veure Annex 2) del centre. La comprensió lectora va
lligada a la tipología textual que es treballa a l’aula en aquell moment i amb el
tema del projecte que es du a terme a l’aula.
En l’àmbit lingüístic: en llengua castellana es posa molt èmfasi en
l’expressió i comprensió oral, d’una manera divertida i lúdica a 1r i a 2n i es
comencen a iniciar en l’expressió escrita. Es dissenyen activitats

33
contextualitzades on l’alumne sigui capaç d’adquirir les competències
relacionades amb cada dimensió. S’incien en la comprensió escrita.
En cursos més alts s’utilitza el llibre com a suport i es potencia molt
l’autonomia, s’intenta buscar al màxim la participació de l’alumnat amb el
treball cooperatiu. Les diferents dimensions es treballen per racons, en alguns
cursoss, i també s’utilitzen les tipologies textuals acordades (Veure Pla Lector
Annex 2) com a centre per treballar l’expressió escrita i la comprensió.
En l’àmbit lingüístic: llengua anglesa es treballen els continguts i les
competències de les diferents dimensions en dues sessions setmanals i a més
a més es fa una sessió de projectes en anglès, la qual cosa fa que aprenguin
en aquesta llengua i la immersió faciliti la fluïdesa en anglès. A 1r i a 2n no
s’utilitza llibre de text i es dóna molta importància a l’oralitat. En els altres
cursos es treballa amb llibre de text per tal d’aprofundir en els continguts. Com
a centre estem dins del Projecte Erasmus K2 la qual cosa permet que l’alumnat
de l’escola tingui l’oportunitat de tenir contacte directe via mail o carta amb
alumnat estranger.
A 6e es potencia l’expressió oral en petits grups en les sessions setmanals de
8.50h a 9.20h.
El tractament de les llengües queda explicitat en el Projecte Lingüístic de
Centre (Annex 2).
L’àmbit artístic en la seva vessant plàstica queda integrat dins el projecte
que es duu a terme depenent del nivell i es treballen totes les competències
que han d’adquirir per interpretar i representar el món, treballant diferents
autors i corrents artístiques així com diferents tècniques d’expressió plàstica.
En l’àmbit artístic musical procurem que l’alumnat arribi al coneixement dels
diferent elements mitjançant la pràctica, l’exploració i la vivència sensorial,
basant la metodologia general en les pedagogies musicals actives i en les
teories constructivistes de l’aprenentatge. Sempre que ho permet la natura de

34
l’activitat, utilitzem procediments on l’alumnat treballa conjuntament i
participativa, relacionant els diferents blocs d’una manera pràctica, mitjançant
propostes globalitzadores.
L’activitat principal entorn a la qual es centren la resta d’aprenentatges és la
cançó perquè quan cantem treballem també transversalment molts elements de
la resta de blocs, i es posa l’alumnat en contacte amb el ritme, la melodia,
l’estructura, l’harmonia... Plantegem un treball variat que va des del fet de
cantar-la, de cantar-la valent-se de la mímica, de dansar-la i d’acompanyar-la
amb instruments, fins a fer-ne un recurs per al treball del llenguatge musical. La
tècnica vocal no es treballa de forma estricta, sinó amb exercicis per
conscienciar la respiració i la relaxació de forma lúdica. La cantata anual en la
que participa l’escola ocupa bona part del temps dedicat a aquesta activitat.
L’audició és una font de goig, una vivència i una descoberta amb la que
procurem que l’alumnat connecti personalment amb la sensibilitat de l’obra i els
motivem perquè verbalitzin i contrastin les impressions amb la resta.
Es treballa també específicament les qualitats del so mitjançant exercicis
sensorials i jocs que ens emplacen a escoltar, imitar, reconèixer, memoritzar,
interioritzar, reproduir, improvisar i crear.
Amb el moviment i la dansa busquem que els alumnes coneguin i controlin el
seu cos, l’espai i el temps. Li donem força importància al treball rítmic en totes
les seves vessants. Tractem de contextualitzar les danses per aprendre el
significat i valor cultural.
És important el paper que els instruments musicals tenen a l’aula, ja que els
podem trobar tant fent una funció d’acompanyament de cançons,
embarbussament o dites, com servint de material sonor perquè l’alumnat
construeixi produccions musicals. El projecte d’iniciació al piano i el projecte de
percussió en són una bona mostra
En l’àmbit d’educació física el nostre centre vol arribar a l’alumnat a través
d’un hàbit indispensable i alhora divertit per la millora de la seva salut, amb

35
l’objectiu que un cop acabada l’escolaritat obligatòria l’alumnat segueixi lligat a
la pràctica d’activitat física de manera habitual, saludable i reflexiva.
Els continguts escollits per la pràctica de l’educació física seran el màxim de
funcionals i reals, tenint en compte no només la lògica interna de l’educació
física sinó també els interessos dels infants, de manera que les sessions
esdevindran més útils i inclusives.
Les activitats d’aprenentatge seran plantejades en forma de REPTE a superar
de manera autònoma o bé cooperativa, implicant rols dins dels equips com la
portaveu, la coordinadora, la secretària... La combinació d’aquests elements
assegura una alta motivació dels infants i una implicació en el seu procés
d’aprenentatge. L’avaluació serà compartida ,reflexiva i integradora, entenent
aquesta com un element més del procés d’aprenentatge.
Es donarà molta importància a la difusió dels reptes aconseguits a la comunitat
educativa.
Educació en valors socials i cívics: Es fa un treball vivencial on es realitzen
activitats que facin referencia a la realitat dels alumnes (situacions reals de la
vida, famílies, classe...) S’utilitza la representació teatral (accions plantejades) i
el treball en equip com a eina de treball freqüent tot i que també realitzem
activitats individualment.
El debat i la conversa són elements bàsics.
Materials de suport:
- Pel·lícules
- Contes
- Curts de Youtube
Es fan grups internivells.

37
coneixement, també potencien experiències emocionals que ajuden a créixer
descobrint l’empatia, la solidaritat i la tolerància.
8.2. EDUCACIÓ INFANTIL
NIVELL:
infantil
COM ES TREBALLA A L’AULA?
ÀREAI:APRENDREA
SERIACTUARDE
MANERAMÉS
AUTONOMA
Durant tota l’etapa es treballen de manera sistemàtica els hàbits
d’autonomia, relació, treball i rutines que potencien l’assoliment de les
capacitats fonamentals per a desenvolupament integral dels infants. Es
respecta la individualitats amb molta cura atenent al nivell maduratiu de
cada nen i nena donant resposta a les individualitats.
ÀREAII:APRENDREAPENSARIACOMUNICAR
La llengua catalana es treballa bàsicament de manera oral, potenciant la
comunicació com a eina de relació, aprenentatge i autonomia.
El paper actiu de l’alumne es demana en totes les situacions
d’aprenentatge, on el rol del mestre és l’estimulació de la llengua. S’inicia
el treball del nom i el cognom, i fem referència a les diferents tipologies
textuals establertes al pla lector del centre.
Es provoquen situacions d’aprenentatge de manera manipulat iva tant de
manera individual, com en petit o gran grup. Els racons de treball són
presents a l’aula per a que els alumnes puguin anar-hi. Es treballa els
primers intents de lectura i d’escriptura, ja que en aquesta etapa es una
iniciació , i es té en compte el nivell que té cada alumne, mitjançant la
prova de Teveroscky.
Per treballar la llengua oral, també, tenim en compte el material proposat
pel servei de logopèdia de l’EAP.
La llengua anglesa es treballa en dues sessions a la setmana de 30
minuts on realitzem activitats de listenning mitjançant la PDI, fem cançons,
jocs, i petits contes, on els nens participen activament de les activitats.
La música s’imparteix sistemàticament una hora a la setmana a cada
nivell per tal de desenvolupar les capacitats establertes com a cicle. De
totes maneres a l’aula cada mestra també en fa referència treballant
danses, cançons i ritmes en molts moments.
La plàstica es treballa experimentant diferents tècniques, emprant
diferents materials i coneixent alguns artistes.

38
ÀREAIII:“APRENDREADESCOBRIRITENIRINICIATIVA”
El coneixement del medi el treballem a partir de treball per projectes,
estipulant que a p-3 tracten una mascota gairebé sempre un animal, a P-4
el coneixement del poble de Sort, i a P-5 la prehistòria.
S’implica a les famílies fent un mural explicatiu per potenciar la
comunicació oral dels nens i nenes.
També es fa referència a l’entorn mitjançant els canvis en ell pel pas de les
estacions, les festes tradicionals...
Tenim una aula de ciència i experimentació on a través dels experiments i
rels racons coneixem algunes propietats del medi que ens envolta.
L’àrea de matemàtiques es treballa de manera manipulativa, mitjançant
els racons de mates que estan sempre a l’aula i van variant atenent a les
capacitats que es volen treballar. Els alumnes de manera autònoma poden
escollir el joc o material que vulguin per experimentar, tant de manera
individual com en petit grup.
Altres estones es fa treball en gran grup, o bé en petits grups per tal de
tractar aquells aspectes més individuals i donar resposta a cada
necessitat. En ocasions es fa treballar amb la plasmació al paper.
Dues tardes a la setmana fem tallers internivell amb tots els nens de
l’etapa. Hi ha set tallers: TAC, PLÀSTICA, EL COS, CIÈNCIA, PALLARÈS.
EL CONTE I L’HORT. Són els nens que van canviant de taller cada dia,
per així fer-los tots.
ÀREAIV:“
APRENDREA
CONVIUREIHABITAR
ELMÓN“
Potenciem el comportament d’acord a unes pautes de convivència que els
portin cap a una autonomia personal, i cap a la col·laboració amb el gran
grup i cap a la integració social. Perseguim la convivència en la diversitat
avançant en la relació amb els altres i el resolució pacífica dels conflictes.
Els projectes que actualment en treballen són:
• P3: “El protagonista”
• P4: “El poble”
• P5: “La prehistòria”

39
8.3. PLA TAC (Veure Annex 6)
En el nostre centre es potencia l’ús de les noves tecnologies. L’escola del segle
xxi no pot obviar que el seu alumnat utilitza correntment la tecnologia per a l’oci
i la comunicació però que ha de ser guiat en l’adquisició de la competència
digital en sentit ampli i en l’adquisició de coneixement. L’objectiu últim
d’incorporar les tecnologies a l’escola ha de ser facilitar un aprenentatge més
autònom i personalitzat de l’alumnat, la qual cosa requereix també uns rols
diferents del professorat.
La integració plena de les tecnologies en el nostre centre educatiu s’enfoca
com un procés d’innovació i gestió del canvi, que afecta, d’una banda, tots els
integrants i, de l’altra, aspectes de funcionament: pedagògic, formatiu,
organitzatiu i tecnològic. Per facilitar que aquest procés es desenvolupi de
forma harmònica, hem realitzat un Pla TAC específic amb unes directrius
clares per assegurar l’adquisició de la competencia digital de l’alumnat, la
integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodológica. Per tal de
realizar el pla TAC ens vam basar en les directrius donades pel Departament
d’Educació.
El decret de currículum (Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels
ensenyaments de l'educació primària,) ha incorporat el desplegament de la
competència digital d'acord amb el plantejament recollit als documents
Competències bàsiques de l'àmbit digital. Per tant, fem una revisió i
actualització de les pràctiques educatives que es duen a terme en el centre, per
assegurar que s'atenen, en les programacions didàctiques, les quatre
dimensions que conformen la competència digital: Instruments i aplicacions
Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge
Comunicació interpersonal i col·laboració Ciutadania, hàbits, civisme i identitat
digital

40
9.ESTRUCTURA ORGANITZATIVA PRÒPIA
9.1. ORGANIGRAMA

9
tres àmbits d’intervenció afavoreix la transferència d’aprenentatges, valors,
actituds i hàbits relacionals.
En aquest sentit l’escola té elaborat un Pla de Convivència on es defineixen les
directrius bàsiques d’actuació. Així mateix l’escola també està elaborant un
Projecte de Prevenció i Acció contra el “bullying” escolar.
Tenim molt ben definides les normes que regulen la convivència del centre en
les nostres Normes d’Organització i Funcionament.
ESCOLA PLURAL I INCLUSIVA
Som escola laica i respectuosa amb la manera de pensar i de fer de cada
família pel que fa a la religió, la ideologia, la tendència sindical o
política…Tothom hi té cabuda, sense discriminació per raó de gènere, ètnia,
creences…
Ens mostrem com una escola per a tothom amb un ensenyament personalitzat,
que s’adapta a les característiques personals de cadascú ajustant a aquests
objectiu tots els recursos de què diposa el centre. Adeqüem l’activitat
educativa per atendre la diversitat d’alumnat i l’assoliment d’una igualtat
d’oportunitats i d’accessibilitat. Des de l’escola vetllem per a que s’estableixin
dinàmiques inclusives i que afavoreixin un procés d’ensenyament-aprenentatge
adequat a les capacitats de cada infant.
ESCOLA PARTICIPATIVA, FAMILIAR I PROPERA
Entenem l’educació com un repte per a tots, una responsabilitat compartida
entre tots els membres de la comunitat educativa, vivim conjuntament una
acció educativa i treballem per un mateix projecte educatiu. Els diferents agents
que en formen part (pares, alumnes, personal no docent, mestres, direcció,…)
se senten partícips i identificats amb el projecte.

42
9.2. ÒRGANS DE GOVERN I DE COORDINACIÓ
• ÓRGANS DE GOVERN UNIPERSONALS:
Direcció Carme Agustí Agustí
Cap d’estudis Susanna Figuera Morillas
Coord. pedagògica Mari Obiols Bailo
Secretaria Belén Poyatos Castro
• ÓRGANS DE GOVERN COL.LEGIATS:
CONSELL ESCOLAR
Què és El consell escolar de centre és un òrgan de govern col·legiat on
es troba representat tota la comunitat educativa. És un òrgan de
decisió i participació que juga un paper important en el
funcionament del centre.
Composició El director o directora, que el presideix.
El cap o la cap d'estudis.
Un o una representant de l'ajuntament de la localitat on es troba
situat el centre.
El secretari o secretària del centre que assisteix amb veu i
sense vot i exerceix la secretaria del consell.
Els i les representants del professorat s'elegeixen pel claustre.
Els i les representants de l'alumnat i dels pares i mares o tutors,
elegits respectivament per ells i entre ells.
Un o una representant del personal d'administració i serveis,
elegit per i entre aquest personal.
Funcions Participar en l'aprovació del projecte educatiu i les seves
modificacions. El consell escolar ha de ser consultat pel director
de manera preceptiva per valorar la proposta del projecte
educatiu i manifestar el seu suport amb una majoria de les tres
cinquenes parts dels membres.
Participar en l'aprovació de la programació general anual, de les
normes de funcionament i de la gestió econòmica del centre. El
consell escolar ha de ser consultat de manera preceptiva per
valorar cada una de les propostes i manifestar el seu suport per
majoria simple dels membres.
Avaluar l'aplicació del projecte educatiu i de les seves
modificacions així com de la resta de documents de gestió del
centre.
Aprovar les propostes d'acords de coresponsabilitat, convenis i
altres acords de col·laboració del centre amb entitats i
institucions.

43
Intervenir en el procediment d'admissió d'alumnes.
Participar en el procediment de selecció i en la proposta de
cessament del director o directora.
Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les
sancions als alumnes.
Aprovar les directrius per a la programació d'activitats escolars
complementàries i d'activitats extraescolars, i avaluar-ne el
desenvolupament.
Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament
general del centre i conèixer l'evolució del rendiment escolar.
Aprovar els criteris de col·laboració amb altres centres i amb
l'entorn.
Qualsevol altre que li sigui atribuïda per les normes legals o
reglamentàries.
Funciona
ment
El consell escolar del centre es reuneix preceptivament una
vegada al trimestre i sempre que el convoca el director o
directora del centre o ho sol·licita al menys un terç de les seves
persones membres. A més, s'ha de fer una reunió a principi de
curs i una altra a la seva finalització.
CLAUSTRE
Què és El claustre del professorat és l’òrgan de participació del
professorat en el control i la gestió de l’ordenació de les activitats
educativesidelconjuntdelsaspecteseducatius delcentre.
Composició Està integrat per tot el professorat i el presideix el director o
directora (Decret 102/2010. Art.48.1)
Funcions Intervenir en l’elaboració i la modificació del projecte educatiu.
Aprovar i avaluar la concreció del curriculum i tots els aspectes
educatius dels projectes i de la programació general anual.
Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i de la
recerca pedagògica i en la formació del professorat del centre.
Elegir els representants del professorat en el consell escolar i
participar en la selecció del director en els termes que estableix
la LOE.
Conèixer les candidatures a la direcció i els projectes de direcció
presentats pels candidats.
Establir directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial.
Decidir els criteris per a l’avaluació dels alumnes.
Analitzar i valorar l’evolució del rendiment escolar i els resultats
de les avaluacions internes i externes en que participi el centre.
Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el
desenvolupament i els resultats.
Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència al
centre.

44
Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i la imposició de
sancions.
Les que li atribueixin les normes d’organització i funcionament
de centre,en el marc de l’ordenament vigent.
Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o
reglamentàries.
Funcionam
ent
El claustre del professorat es reuneix preceptivament a l’inici i al
final de curs, i sempre que el convoqui el director o directora del
centre o ho sol·liciti al menys un terç de les persones
membres.( D102/2010 Art. 48.6).
Només poden ésser tractats (objecte de deliberació o acord)
els assumptes que figuren en l’ordre del dia, llevat que hi
siguinpresentstotselsmembresdel’òrgancol·legiatiesdeclari la
urgència de l’assumpte amb el vot favorable de la majoria
absoluta. (L26/2010. art.18.4 )
• ÓRGANS DE COORDINACIÓ:
COORDINADORS/ES FUNCIONS
INFANTIL L'assignació de responsabilitats de direcció i de
coordinació en els centres educatius,
mentre no s'adopti l'acord previst a la disposició
transitòria setena del Decret 102/2010,
s'ha d'orientar a garantir el següent:
• El desenvolupament del projecte educatiu del
centre i de la programació general
anual.
• La coherència dels enfocaments metodològics,
les concrecions i les programacions
curriculars i els materials didàctics.
• La qualitat en els procediments i els criteris
d'avaluació.
• El treball en equip dels docents i de la resta de
personal de la comunitat escolar i
educativa.
• L'acció tutorial grupal i individual, amb els
alumnes, les famílies i l'entorn, en
coherència, quan escaigui, amb la carta de compromís
educatiu.
El suport als docents de nova incorporació.
• L'ús eficient dels recursos, les instal·lacions, les
aules i els materials específics.
La transició correcta entre etapes educatives prèvies i
posteriors als ensenyaments
que s'imparteixen al centre
PRIMERA ETAPA: 1r,
2n, 3r
SEGONA ETAPA:
4t, 5è, 6è

45
Altres funcions:
. Programar, conjuntament amb els tutors i l’equip
d’intercicles, les sessions de tutoria i elaborar el
material necessari.
. A cicle superior, participar, conjuntament amb
l’equip psicopedagògic, en la coordinació entre
primària i secundària, així com fer possible el traspàs
d’informació entre els centres de primària a
secundària.
. Participar en la resolució de problemàtiques
concretes que puguin afectar els grups i dissenyar
pautes d’actuació conjunta davant de problemes de
disciplina, absentisme, rendiment, etc.
. Programar, conjuntament amb l’equip d’intercicles,
les sortides i activitats.
. Vetllar per l’atenció de la diversitat en la seva etapa.
. Vetllar pel bon funcionament dels grups amb
adaptació parcial o total del currículum.
. Vetllar pel bon funcionament de l’etapa i proposar
innovacions i millores.
. Participar en l’avaluació del Pla d’acció tutorial i
proposar revisions i millores.
. Coordinar les iniciatives dels tutors/es.
. Participar en la realització d’activitats culturals i
festives del centre.
. Altres tasques que li siguin encomanades per l’equip
de intercicles del centre
RISCOS LABORALS Veure NOFC CENTRE 2018
TAC Veure NOFC CENTRE 2018
ERASMUS Veure NOFC CENTRE 2018
LIC Veure NOFC CENTRE 2018
CONVIVÈNCIA Veure NOFC CENTRE 2018
MEDI AMBIENT Veure NOFC CENTRE 2018
XARXA
COMPETÈNCIES
Veure NOFC CENTRE 2018
9.3. PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
Consell Escolar – Es troba al menys tres cops durant el curs escolar i sempre
que sigui necessari.
AMPA – S’estableix un calendari mensual de coordinació amb l’AMPA per tal
d’anar abordant diferents temes. L’AMPA participarà a l’escola a través de les
diferents comissions de treball:festes i decoració, convivència, pati,

48
- Repartir equitativament els alumnes amb necessitats educatives
(NEE i NESE) i pendents de diagnòstic.
- Repartir equitativament els alumnes repetidors i nouvingut.
10.2. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS

49
DISTRIBUCIÓ HORARIA PRIMÀRIA
HORES PER NIVELL
ÀREES CI CM CS HORE
S
ETAPA
MÍNIMS
DEPARTAME
NT1r 2n 3r 4t 5è 6è
Llengua i
literatura
Catalana
4+1*
6,66
4+1*
6,66
3
5,5
3
5,5
3
5,5
3
5,5 1236,2
0+
1050
Llengua i
literatura
castellana
1,66 1,66 2,5 2,5 2,5 2,5
Anglès 1,66 1,66 2,5 2,5 2,5 2,5 466,20
+
420
Matemàtiques 4,16 4,16 4,16 4,16 4,16 4,16 873,60
+
840
Coneixement
medi natural i
social
3,20+1* 3,20+1* 2,5+1* 2,5+1* 2,5+1* 2,5+1* 784+ 630
Educació
física
1,66 1,66 1,66 1,66 1,66 1,66 348,6+ 315
E.
artísti
ca
Músic
a
0,83
2,5
0,83
2,5
0,83
2,5
0,83
2,5
0,83
2,5
0,83
2,5 525
525
Visual
i
plàsti
ca
1,66 1,66 1,66 1,66 1,66 1,66
Religió/
Educació en
Valors
0,83 0,83 0,83 0,83 0,83 0,83 174,3- 315

50
Tutoria 0,83 0,83 0,83+1* 0,83+1* 0,83+1* 0,83+1* 314,3- 315
Esbarjo 2,5 2,5 2,5 2,5 2,5 2,5 525 525
TOTAL 25 25 25 25 25 25 5250 5250
HORES PER NIVELL
ÀREES CI CM CS HORE
S
ETAPA
MÍNIMS
DEPARTAME
NT1r 2n 3r 4t 5è 6è
Llengua i
literatura
Catalana
4+1*
6,66
4+1*
6,66
3
5,5
3
5,5
3
5,5
3
5,5 1236,2
0+
1050
Llengua i
literatura
castellana
1,66 1,66 2,5 2,5 2,5 2,5
Anglès 1,66 1,66 2,5 2,5 2,5 2,5 466,20
+
420
Matemàtiques 4,16 4,16 4,16 4,16 4,16 4,16 873,60
+
840
Coneixement
medi natural i
social
3,20+1* 3,20+1* 2,5+1* 2,5+1* 2,5+1* 2,5+1* 784+ 630
Educació
física
1,66 1,66 1,66 1,66 1,66 1,66 348,6+ 315
E.
artísti
ca
Músic
a
0,83
2,5
0,83
2,5
0,83
2,5
0,83
2,5
0,83
2,5
0,83
2,5 525
525
Visual 1,66 1,66 1,66 1,66 1,66 1,66

51
i
plàsti
ca
Religió/
Educació en
Valors
0,83 0,83 0,83 0,83 0,83 0,83 174,3- 315
Tutoria 0,83 0,83 0,83+1* 0,83+1* 0,83+1* 0,83+1* 314,3- 315
Esbarjo 2,5 2,5 2,5 2,5 2,5 2,5 525 525
TOTAL 25 25 25 25 25 25 5250 5250

53
10.6. CRITERIS DE DIFINICIÓ DE LLOC DE
PLANTILLA DOCENT AMB PERFILS
PROFESSIONALS SINGULARS
Com centre tenim la necessitat de donar continuitat a tots les
nostres projectes i metodologies noves de treball i és per aquest
motiu que es fa imprescindible la perfilació d’alguns llocs de treball
per continuar treballan en la mateixa línea.
11. CRITERIS PER AL SEGUIMENT I
L’ORIENTACIÓ DE L’ALUMNAT. PLA
D’ACCIÓ TUTORIAL. (Veure Annex 4)
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació destaca com a principi general del
sistema educatiu l’aprenentatge permanent i l’educació al llarg de la vida.
També destaca com a principi específic, la formació integral de les capacitats
intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els
permeti el ple desenvolupament de la seva personalitat. Aquest marc normatiu
situa l’orientació personal, social, acadèmica i professional al servei del propi
projecte de vida de cada un dels alumnes i concreta l’acció tutorial com a funció
del docent per a l’acompanyament individual i col·lectiu dels alumnes.
Per portar a terme aquesta acció tutorial de manera eficaç és de vital
importància planificar de manera acurada totes les intervencions que els/les
tutors/es i el professorat del centre hauran de realitzar respecte de la tutoria; el
Pla d’acció tutorial (PAT) és el document on es recullen totes les intervencions
que els/les tutors/es i el professorat del centre hauran de realitzar respecte de
la tutoria. El PAT, com qualsevol altra programació del centre, recull la
planificació de l’acció tutorial a partir dels objectius, els continguts, la
seqüenciació de les activitats i l’avaluació.

54
El protocol d’orientació acadèmica o formativa i professional ha de tenir en
compte les situacions següents, en atenció a la diversitat de les situacions de
cada persona:
1. a) L’orientació acadèmica o formativa i per a la carrera professional.
2. b) L’orientació per a la inserció laboral, la cerca de feina, el millorament
professional i la redefinició de la qualificació professional.
3. c) L’orientació per a l’emprenedoria.
Per poder desenvolupar la programació del PAT són necessaris alguns
requisits:
Disposar dins l’horari del grup d’una sessió de tutoria tant a 1r com a 2n curs
dels cicles formatius de grau mig i de grau superior, sent convenient que el
tutor o tutora del cicle formatiu ho sigui al llarg dels dos cursos de la promoció.
La implicació coordinada de tots els agents educatius del centre (professors,
tutors, equip directiu, famílies, alumnat). L’acció tutorial ha de ser entesa com
una tasca d'equip en la qual el/la tutor/a és el/la coordinador/a i el/la
responsable de cada grup classe, però no l'única persona responsable, ja que
cada membre de la comunitat educativa escolar pot i ha de de dur a terme una
tasca tutorial.
12. AVALUACIÓ. MECANISMES I
INDICADORS
12.1. INDICADORS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS DEL
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE.
El nostre centre creu fermament que només amb processos
avaluatius de qualitat podrem millorar i créixer com a escola i com a
comunitat educativa. És per aquest motiu que, en primer lloc, es fa
necessària una avaluació dels objectius propis d’aquest projecte

55
educatiu i en segon lloc és molt important fer un balanç a final de
curs de totes les actuacions recollides en la Programació General
Anual. Aquest anàlisi queda reflexat en Memòria Anual de centre.

56
OBJECTIU TIPOLOGIA DEFINICIÓ FONT REF. INSTRUMENTS RESPONSABLES TEMP.
1 Context Índex d’utilització de la llengua catalana
com a llengua de comunicació habitual
Índex de satisfacció de la C.E. envers el
treball de les tradicions catalanes
Com.
Educativa
Com.
Educativa
80%
80%
Enquestes
Enquestes
Coord.pedagògi
ca
Coord.
pedagògica
Aplicació
Anual
Anual
2 Resultats Índex de superació de la dimensió
Expressió Oral i Escrita en Llengua
Castellana
Comissió
avaluació
80% Graelles
d’avaluació
Cap d’Estudis Anual
3 Resultats Índex d’àrees que s’imparteixen en anglès
Índex d’hores de suport oral en anglès per
nivell
Índex d’hores dedicades a una segona
llengua
Projecte
innovació
“
“
1
1
1
Horaris
“
“
Cap d’Estudis
“
“
Anual
“
“
4 Resultats Índex d’activitats dedicades a aquests
diferents llenguatges
Mestres 60% Programacions Cap d’Estudis Anual
5 Resultats Índex d’acompliment dels objectius del pla
TAC per cada nivell
Pla TAC
centre
60% Memòria anual Coordinadora
TAC/directora
Anual
6 Context Índex d’acompliment dels objectius de la
comissió Medi Ambient
Índex d’acompliment dels objectius de la
comissió esportiva
Índex d’acompliment dels objectius de la
comissió de convivència fomentant l’ed. per
la pau.
Membres
comissió
“
Projecte de
convivència
60%
60%
60%
Memòria anual
“
“
Coordinadora
medi ambient
Coordinadora
PCEE
Directora
Anual
“
Anual
7 Resultats Índex d’acompliment de les activitats
incloses en el Pla Lector.
Pla Lector 60% Memòria Anual Directora Anual
8 Processos Índex d’assignació d’espais per la
coordinació dedicats a la reflexió
Horaris 1h/set Actes de les
reunions
Coordinadora
pedagògica
Anual

58
OBJECTIU TIPOLOGIA DEFINICIÓ FONT REF. INSTRUMENTS RESPONSABLES TEMP.
19 Context Índex d’objectius en el Projecte de
Convivència relacionats amb la tolerància
Projecte de
convivència
2 Memòria anual Directora Anual
20 Processos Índex de recursos destinats a la coordinació
d’etapa, de nivell, de comissió...
Horaris 4 Memòria anual Directora Anual
21 Context Índex d’activitats solidàries a les quals hem
participat o hem organitzat.
Memòria
anual
4 Graella
d’avaluació
d’activitats
Cap d’estuds Cada 4
anys
22 Recursos Índex de coordinacions amb els diferents
agents
Memòria
Anual
70% Actes Secretària Bianual
23 Context Índex d’actuacions realitzades pel que fa a
la coeducació
Projecte de
convivència
1 Graella
activitats
Referent de
coeducació
Anual
24 Context Índex d’activitats de nivell per curs
realitzades
Memòria
Anual
1 Graella
d’avaluació
d’activitats
Cap d’estudis Bianual
25 Context Índex d’activitats realitzades Memòria
Anual
1 Enquesta
valoració
Secretaria Anual
26 Context Índex d’activitats culturals i educatives
d’entorn realitzades
Memòria
Anual
3 Graella
avaluació
activitatts
Secretaria Anual
27 Recursos Grau de coordinació i col.laboració amb els
centres ecucatius de la zona
Equip directiu 60% Actes, correus,
activitats
Directora Cada 4
anys
28 Context Índex d’acompliment dels objectius de la
comissió esportiva
Comissió
esportiva
60% Avaluació Pla
d’actuació
Directora Anual
29 Processos Índex de satisfacció del professorat Professorat 60% Enquesta Secretaria Bianual
30 Processos Índex de processos d’innovació inciats
(projectes, iniciatives, experiències...)
Prog. Gen.
Anual
3 Memòria anual Directora Cada 4
anys
31 Recursos Índex d’assistència a la formació realitzada PFZ 60% Memòria anual Directora anual

59
en el centre

60
12.2. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT
L’avaluació es regeix per l’Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es
determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés
d’avaluació en l’educació primària.
L’avaluació dels procesos d’aprenentatge serà:
• CONTINUA I GLOBAL: té per objecte constatar els avenços dels i les
alumnes, detectar dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinar-ne les
causes i adoptar les mesures necessàries perquè els i les alumnes
puguin continuar amb èxit el seu procès educatiu.
• FORMATIVA I FORMADORA: ha de permetre que tant mestres com
alumnes puguin identificar les dificultats i els errors que sorgeixen al llarg
del procés educatiu i prendre les decisions oportunes per assolir els
objectius. Amb aquesta finalitat es fa coneixedors a l’alumnat dels
objectius i dels criteris i procediments pel quals se’ls avaluarà.
• GLOBALITZADA: al llarg de l’etapa i centrada en el desenvolupament i
la consolidació de les competències bàsiques.
Funcions de l’avaluació:
• FUNCIÓ DIAGNÒSTICA: l’avaluació inicial permet conéixer actituds,
experiències personals, respresentacions prèvies, maneres de raonar, i
poder valorar la situación de cada estudiant i del grup abans d’iniciar el
procés d’E-A. Professorat i alumnat preñen consciencia dels punts de
partida i així es pot adaptar el procés a les necessitats detectades.
• FUNCIÓ REGULADORA:
- Avaluació formativa: permet al professorat fer els seguiment del
procés d’E-A: l’adequació, l’organització dels temps i de les
tasques, la capacitat de veure les dificultats i fer front als

Projecte educatiu de centre 2019

Projecte educatiu de centre 2019

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (17)

Semelhante a Projecte educatiu de centre 2019

Semelhante a Projecte educatiu de centre 2019 (20)

Mais de Escola Àngel Serafí Casanovas

Mais de Escola Àngel Serafí Casanovas (20)

Último

Último (8)

Projecte educatiu de centre 2019