SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 18
ÈPOCA ARCAICA (800 – 500 aC)
Dels primers JJOO l´any 776 aC fins al
començament de les guerres
Mèdiques
Època de grans canvis polítics,
econòmics i socials:
● Es consolida l´estructura de la polis
● Aparició de la moneda
● Segona colonització grega > conciència
panhel.lènica
● Evolució política: monarquia > oligarquia >
tirania
● Aparició de les primeres legislacions
● Canvis en l´exèrcit
● Cultura: poemes homèrics; certàmens
teatrals.
● Art: de l´art geomètric al realisme; frontal ,rígid,
hieràtic; “somriure etrusc”; forta influència oriental
(Egipte); fa servir el marbre (escultures policromades) i el
bronze, koúroi i kórai.
● Els lírics arcaics: Safo de Lesbos, Alceu de Lesbos,
Arquíloc de Paros, Tirteu d´Esparta, etc.
1. La polis:
Fragmentació i desaparició dels reialmes
micènics > primeres poleis.
Característiques:
- Petits poblets originaris es van unir en un procés de
sinecisme (συνοικισμ ςό ) que va donar lloc al
naixement de les poleis.
- Territori petit: acròpolis, nucli urbà o στυἄ , terres de
conreu o χ ραώ , muralles, centre comercial i polític
( γορἀ ᾶ), escassa població.
- Estreta relació amb una divinitat
- Autarquia econòmica i autonomia política
- Caràcter aristocràtic: la noblesa acapara les
magistratures i l´Areòpag.
Atenes
2. Aparició de la moneda:
Provoca canvis econòmics
Nou patró de riquesa > mobilitat social > comerç > democratització
de la riquesa
3. Segona colonització:
Causes:
1. L´aristocràcia posseeix totes les terres fèrtils
2. Augment demogràfic de la població
3. Els petits propietaris passen gana > s´endeuten > passen a ser esclaus
Solucions:
a) Emigració (colonitzacions)
b) Conquesta de terres (Esparta): l´exèrcit conquereix Mesènia, la qual va
sotmetre a esclavitud (hilotes).
c) Industrialització (Atenes)
Colònies comercials o agrícoles:
Mantenen una relació comercial i religiosa amb la metròpoli, però
són independents d´aquesta.
Mar Negra, Magna Grècia i occident del mar Mediterrani (Empúries)
4. Canvis socials i polítics:
Grans conflictes socials:
El poder polític està totalment en mans de l
´aristocràcia. Es tractava, doncs, d´un règim
oligàrquic. En aquest règim manaven unes
poques famílies que monopolitzaven les
millors terres i es considereven descendents
dels déus. A més, van restringir l´accès a les
magistratures ( α ρχαἱ ἀ ί )i la participació en les
assemblees.
Els comerciants i els artesans enriquits, però
sense drets polítics, volen fer-se un lloc en la
política de la ciutat.
5. Canvis a l´exèrcit
Apareix una nova organització militar, els hoplites (< πλονὅ ). Són
ciutadans de classe mitjana i baixa que entren, per primer, a formar
part de l´exèrcit com a infanteria. Fins aleshores, la guerra havia estat
un privilegi de l´aristocràcia. Per als grecs, participar a la guerra era
un honor. Si un individu exposa la seva vida per la pàtria, ha de poder
participar en les decisions de l´Estat.
El concepte d´isonomia (igualtat davant de la llei) s´anava imposant.
Tant els comercians com els artesans enriquits
reclamaven més participació política i més drets, ja
que alguns, fins i tot, eren més rics que els
arsitòcrates latifundistes. I les classes populars
demanaven més drets basant-se en la reforma de l
´exèrcit.
►Tots aquests canvis provoquen desordres i
sublevacions de la població.
►Els aristòcrates entenen que han de cedir per tal
de conservar el màxim de poder.
►A Atenes, l´aristocràcia nomena un legislador per
a solucionar el conflicte social .
6. Primeres legislacions:
Són codis de lleis escrites, exposades a
la vista de tothom, a l´àgora.
El legislador és una persona de prestigi a
la qual se li otorguen poders per a
redactar un conjunt de lleis que obligaven
a tots els ciutadans.
A Atenes destaquen Dracó, que va
redactar unes lleis famoses per la seva
duresa i que no van resoldre els
conflictes socials, i Soló.
A Esparta el legislador Licurg redacta la
Gran Retra, el codi legislatiu espartà.
Soló
Aquest legislador aboleix l´esclavitud
per deutes i assigna drets polítics als
ciutadans en funció de la seva
riquesa, no del seu origen familiar
(timocràcia).
Va dividir la població en 4 categories,
segons els seus béns. Cada
categoria rebia el nom de tribu.
Va crear el Consell dels 400 amb
100 representants de cada tribu.
També va crear el tribunal popular
(Heliea) integrat per tots els
ciutadans.
Frases de Soló d´Atenes
Després de les reformes de Soló,
hi hagué un curt període de pau,
seguit per noves revoltes entre la
població.
Quan les reformes legislatives no
resolen la crisi social, apareixen les
tiranies.
Pisístrat, d´origen noble però
recolçat pels camperols, asumeix el
poder en solitari. Va acabar amb els
abusos per part dels aristòcrates, va
promoure un repartiment més
equitatiu de la riquesa (va distribuir
terres entre els camperols més
pobres) i va afavorir un fort
creixement econòmic de les classes
mitjanes.
També va promoure la cultura i va
embellir la ciutat. Va fer construir
temples, aqüeductes i vies.
Pisístrat va ordenar posar per escrit la Ilíada i l´Odissea
També va organitzar els primers concursos teatrals
celebrats a Atenes en honor al déu Dionís.
Aquest poder tirànic va degenerar
en violència per voler perpetuar-
se.
Els fills de Pisístrat, Hiparc i
Hípias, van ser assassinats i
expulsats, respectivament.
Després de la tirania de Pisístrat,
arribaren una sèrie de reformes
impulsades per Clístenes que
obriren el camí cap a la
democràcia.
tiranicides
7. Lírics grecs arcaics
A partir de les transformacions polítiques,
econòmiques i monetàries dels segles VII i
VI aC sorgeix una poderosa acceleració
de la vida afectiva amb el
desencadenament de passions profundes i
violentes i la formació de personalitats
enèrgiques i conscients: el poeta es nega a
desaparèixer darrere del tema i canta
fluidament la seva experiència personal.
Els temes més freqüents són la guerra i la
política i cançons de banquet (el vi i l'amor).
Els autors pertanyen a l'aristocràcia.
Sobresurten Arquíloc de Paros i Alceu de
Lesbos, que es va dedicar sobretot a la
política (imatge de la nau que representa
l'Estat).
Safo de Lesbos
De la mateixa època és Safo de Lesbos,
aristòcrata que es va quedar aviat vídua.
La gran majoria dels seus textos
conservats es refereixen a la seva família
o a un grup de noies que formaven el
cercle de Safo. No se sap exactament
què era aquest grup: podien ser noies
nobles que eren educades per Safo o una
mena d'associació religiosa que rendien
culte a Afrodita i a d´altres divinitats. El
que es desprèn dels poemes és que hi
havia relacions amoroses entre elles,
relacions que es trenquen quan la jove
marxa del cercle per casar-se. De fet,
moltes d'aquestes composicions són els
comiats que dedicava Safo a les noies
que es casaven.
1. A partir de les imatges, defineix les característiques de l´escultura
arcaica grega
2. Fes una entrada al bloc sobre algún d´aquests temes:
a)L´aparició de la moneda a l´antiga Grècia.
b)Les característiques de l´art arcaic.
c)Soló, el polític honest.
d)Pisístrat, el tirà “bo”.
e)Les lleis draconianes.
f)La Gran Retra de Licurg.
g)Safo de Lesbos.
h)Els set savis de l´antiguitat.
i)L´Areòpag i la Heliea.
j)Els JJOO a l´antiga Grècia.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

El món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaEl món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaRaül Pons Chust
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
Hª de grècia iii-època clàssica
Hª de grècia iii-època clàssicaHª de grècia iii-època clàssica
Hª de grècia iii-època clàssicaAngel Martínez
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitecturaJulia Valera
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleJulia Valera
 
Urbanisme a roma
Urbanisme a romaUrbanisme a roma
Urbanisme a romaemmagapr
 
Art grec eso
Art grec esoArt grec eso
Art grec esolbaezad
 
4.λαοί ιταλικής χερσονήσου μεγάλες κατακτήσεις
4.λαοί ιταλικής χερσονήσου   μεγάλες κατακτήσεις4.λαοί ιταλικής χερσονήσου   μεγάλες κατακτήσεις
4.λαοί ιταλικής χερσονήσου μεγάλες κατακτήσειςVasilis Vasileiou
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSAntonio Núñez
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs2nESO
 
Cronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romàCronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romàjmargar3
 
Aqüeducte ferreres
Aqüeducte ferreresAqüeducte ferreres
Aqüeducte ferreresRamon Pujola
 
Art2 teatre d'epidaure
Art2  teatre d'epidaureArt2  teatre d'epidaure
Art2 teatre d'epidaureramonbo
 

Mais procurados (20)

El món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaEl món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): Grècia
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
Hª de grècia iii-època clàssica
Hª de grècia iii-època clàssicaHª de grècia iii-època clàssica
Hª de grècia iii-època clàssica
 
Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
 
Urbanisme a roma
Urbanisme a romaUrbanisme a roma
Urbanisme a roma
 
Fitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbolFitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbol
 
Art grec eso
Art grec esoArt grec eso
Art grec eso
 
4.λαοί ιταλικής χερσονήσου μεγάλες κατακτήσεις
4.λαοί ιταλικής χερσονήσου   μεγάλες κατακτήσεις4.λαοί ιταλικής χερσονήσου   μεγάλες κατακτήσεις
4.λαοί ιταλικής χερσονήσου μεγάλες κατακτήσεις
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
Cronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romàCronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romà
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
Aqüeducte ferreres
Aqüeducte ferreresAqüeducte ferreres
Aqüeducte ferreres
 
Art2 teatre d'epidaure
Art2  teatre d'epidaureArt2  teatre d'epidaure
Art2 teatre d'epidaure
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 

Destaque (8)

La situació de la dona a Esparta
La situació de la dona a EspartaLa situació de la dona a Esparta
La situació de la dona a Esparta
 
Historia de Grecia
Historia de Grecia Historia de Grecia
Historia de Grecia
 
Lèxic 5
Lèxic 5Lèxic 5
Lèxic 5
 
Época arcaica.
Época arcaica.Época arcaica.
Época arcaica.
 
Grecia en época arcaica
Grecia en época arcaicaGrecia en época arcaica
Grecia en época arcaica
 
La época arcaica
La época arcaicaLa época arcaica
La época arcaica
 
La éPoca Arcaica
La éPoca ArcaicaLa éPoca Arcaica
La éPoca Arcaica
 
PERIODO ARCAICO
PERIODO ARCAICOPERIODO ARCAICO
PERIODO ARCAICO
 

Semelhante a Arcaica (2)

Polis
PolisPolis
PolisSergi
 
Hª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaicaHª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaicaAngel Martínez
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaJaime P
 
La Polis: urbanisme, societat i política
La Polis: urbanisme, societat i políticaLa Polis: urbanisme, societat i política
La Polis: urbanisme, societat i políticamireiagdg
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptxtoniribelles2
 
Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.
Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.
Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.La Banyera Voladora
 
Temes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicTemes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicxgoterris
 
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.Armand Vizcarro
 
Context històric i biogràfic de Plató
Context històric i biogràfic de PlatóContext històric i biogràfic de Plató
Context històric i biogràfic de PlatóAna Estela
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)professor_errant
 
La OratòRia Romana
La OratòRia RomanaLa OratòRia Romana
La OratòRia Romanamgracia
 

Semelhante a Arcaica (2) (20)

Polis
PolisPolis
Polis
 
Hª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaicaHª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaica
 
Xvii xxi
Xvii xxiXvii xxi
Xvii xxi
 
Grècia (nou)
Grècia (nou)Grècia (nou)
Grècia (nou)
 
Epoca Arcaica
Epoca ArcaicaEpoca Arcaica
Epoca Arcaica
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antiga
 
La Polis: urbanisme, societat i política
La Polis: urbanisme, societat i políticaLa Polis: urbanisme, societat i política
La Polis: urbanisme, societat i política
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
 
Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.
Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.
Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.
 
Temes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicTemes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classic
 
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
 
Context històric i biogràfic de Plató
Context històric i biogràfic de PlatóContext històric i biogràfic de Plató
Context històric i biogràfic de Plató
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
 
Antiga grecia
Antiga greciaAntiga grecia
Antiga grecia
 
Vocabulari tema 4
Vocabulari  tema 4Vocabulari  tema 4
Vocabulari tema 4
 
Xi xv
Xi xvXi xv
Xi xv
 
Republica
RepublicaRepublica
Republica
 
PRIMER ESO: Imperi romà
PRIMER ESO: Imperi romàPRIMER ESO: Imperi romà
PRIMER ESO: Imperi romà
 
La OratòRia Romana
La OratòRia RomanaLa OratòRia Romana
La OratòRia Romana
 

Mais de erosyoli

Is, ea, id
Is, ea, idIs, ea, id
Is, ea, iderosyoli
 
Prae verba
Prae verbaPrae verba
Prae verbaerosyoli
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerdaerosyoli
 
El teatre (2a part)
El teatre (2a part)El teatre (2a part)
El teatre (2a part)erosyoli
 
Annex història
Annex històriaAnnex història
Annex històriaerosyoli
 
Origen latín
Origen latínOrigen latín
Origen latínerosyoli
 
Mèrida aa
Mèrida aaMèrida aa
Mèrida aaerosyoli
 
Epoca classica (3)
Epoca classica (3)Epoca classica (3)
Epoca classica (3)erosyoli
 
La comèdia a Grècia
La comèdia a GrèciaLa comèdia a Grècia
La comèdia a Grèciaerosyoli
 
Lèxic 1 i 2
Lèxic 1 i 2Lèxic 1 i 2
Lèxic 1 i 2erosyoli
 
Lèxic 3 ι 4
Lèxic 3 ι 4Lèxic 3 ι 4
Lèxic 3 ι 4erosyoli
 

Mais de erosyoli (20)

Empuries
Empuries Empuries
Empuries
 
Is, ea, id
Is, ea, idIs, ea, id
Is, ea, id
 
Emporion
EmporionEmporion
Emporion
 
Prae verba
Prae verbaPrae verba
Prae verba
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerda
 
El teatre (2a part)
El teatre (2a part)El teatre (2a part)
El teatre (2a part)
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Herois
HeroisHerois
Herois
 
Lèxic 1
Lèxic 1 Lèxic 1
Lèxic 1
 
Annex història
Annex històriaAnnex història
Annex història
 
Origen latín
Origen latínOrigen latín
Origen latín
 
Mèrida aa
Mèrida aaMèrida aa
Mèrida aa
 
Epoca classica (3)
Epoca classica (3)Epoca classica (3)
Epoca classica (3)
 
Ciutatrom
CiutatromCiutatrom
Ciutatrom
 
Lèxic 8
Lèxic 8Lèxic 8
Lèxic 8
 
La comèdia a Grècia
La comèdia a GrèciaLa comèdia a Grècia
La comèdia a Grècia
 
Lèxic 3
Lèxic 3Lèxic 3
Lèxic 3
 
Lèxic 1 i 2
Lèxic 1 i 2Lèxic 1 i 2
Lèxic 1 i 2
 
Lèxic 7
Lèxic 7Lèxic 7
Lèxic 7
 
Lèxic 3 ι 4
Lèxic 3 ι 4Lèxic 3 ι 4
Lèxic 3 ι 4
 

Último

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Último (7)

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

Arcaica (2)

  • 1. ÈPOCA ARCAICA (800 – 500 aC) Dels primers JJOO l´any 776 aC fins al començament de les guerres Mèdiques
  • 2. Època de grans canvis polítics, econòmics i socials: ● Es consolida l´estructura de la polis ● Aparició de la moneda ● Segona colonització grega > conciència panhel.lènica ● Evolució política: monarquia > oligarquia > tirania ● Aparició de les primeres legislacions ● Canvis en l´exèrcit ● Cultura: poemes homèrics; certàmens teatrals. ● Art: de l´art geomètric al realisme; frontal ,rígid, hieràtic; “somriure etrusc”; forta influència oriental (Egipte); fa servir el marbre (escultures policromades) i el bronze, koúroi i kórai. ● Els lírics arcaics: Safo de Lesbos, Alceu de Lesbos, Arquíloc de Paros, Tirteu d´Esparta, etc.
  • 3. 1. La polis: Fragmentació i desaparició dels reialmes micènics > primeres poleis. Característiques: - Petits poblets originaris es van unir en un procés de sinecisme (συνοικισμ ςό ) que va donar lloc al naixement de les poleis. - Territori petit: acròpolis, nucli urbà o στυἄ , terres de conreu o χ ραώ , muralles, centre comercial i polític ( γορἀ ᾶ), escassa població. - Estreta relació amb una divinitat - Autarquia econòmica i autonomia política - Caràcter aristocràtic: la noblesa acapara les magistratures i l´Areòpag.
  • 5. 2. Aparició de la moneda: Provoca canvis econòmics Nou patró de riquesa > mobilitat social > comerç > democratització de la riquesa
  • 6. 3. Segona colonització: Causes: 1. L´aristocràcia posseeix totes les terres fèrtils 2. Augment demogràfic de la població 3. Els petits propietaris passen gana > s´endeuten > passen a ser esclaus Solucions: a) Emigració (colonitzacions) b) Conquesta de terres (Esparta): l´exèrcit conquereix Mesènia, la qual va sotmetre a esclavitud (hilotes). c) Industrialització (Atenes) Colònies comercials o agrícoles: Mantenen una relació comercial i religiosa amb la metròpoli, però són independents d´aquesta. Mar Negra, Magna Grècia i occident del mar Mediterrani (Empúries)
  • 7. 4. Canvis socials i polítics: Grans conflictes socials: El poder polític està totalment en mans de l ´aristocràcia. Es tractava, doncs, d´un règim oligàrquic. En aquest règim manaven unes poques famílies que monopolitzaven les millors terres i es considereven descendents dels déus. A més, van restringir l´accès a les magistratures ( α ρχαἱ ἀ ί )i la participació en les assemblees. Els comerciants i els artesans enriquits, però sense drets polítics, volen fer-se un lloc en la política de la ciutat.
  • 8. 5. Canvis a l´exèrcit Apareix una nova organització militar, els hoplites (< πλονὅ ). Són ciutadans de classe mitjana i baixa que entren, per primer, a formar part de l´exèrcit com a infanteria. Fins aleshores, la guerra havia estat un privilegi de l´aristocràcia. Per als grecs, participar a la guerra era un honor. Si un individu exposa la seva vida per la pàtria, ha de poder participar en les decisions de l´Estat. El concepte d´isonomia (igualtat davant de la llei) s´anava imposant.
  • 9. Tant els comercians com els artesans enriquits reclamaven més participació política i més drets, ja que alguns, fins i tot, eren més rics que els arsitòcrates latifundistes. I les classes populars demanaven més drets basant-se en la reforma de l ´exèrcit. ►Tots aquests canvis provoquen desordres i sublevacions de la població. ►Els aristòcrates entenen que han de cedir per tal de conservar el màxim de poder. ►A Atenes, l´aristocràcia nomena un legislador per a solucionar el conflicte social .
  • 10. 6. Primeres legislacions: Són codis de lleis escrites, exposades a la vista de tothom, a l´àgora. El legislador és una persona de prestigi a la qual se li otorguen poders per a redactar un conjunt de lleis que obligaven a tots els ciutadans. A Atenes destaquen Dracó, que va redactar unes lleis famoses per la seva duresa i que no van resoldre els conflictes socials, i Soló. A Esparta el legislador Licurg redacta la Gran Retra, el codi legislatiu espartà.
  • 11. Soló Aquest legislador aboleix l´esclavitud per deutes i assigna drets polítics als ciutadans en funció de la seva riquesa, no del seu origen familiar (timocràcia). Va dividir la població en 4 categories, segons els seus béns. Cada categoria rebia el nom de tribu. Va crear el Consell dels 400 amb 100 representants de cada tribu. També va crear el tribunal popular (Heliea) integrat per tots els ciutadans. Frases de Soló d´Atenes
  • 12. Després de les reformes de Soló, hi hagué un curt període de pau, seguit per noves revoltes entre la població. Quan les reformes legislatives no resolen la crisi social, apareixen les tiranies. Pisístrat, d´origen noble però recolçat pels camperols, asumeix el poder en solitari. Va acabar amb els abusos per part dels aristòcrates, va promoure un repartiment més equitatiu de la riquesa (va distribuir terres entre els camperols més pobres) i va afavorir un fort creixement econòmic de les classes mitjanes. També va promoure la cultura i va embellir la ciutat. Va fer construir temples, aqüeductes i vies.
  • 13. Pisístrat va ordenar posar per escrit la Ilíada i l´Odissea També va organitzar els primers concursos teatrals celebrats a Atenes en honor al déu Dionís.
  • 14. Aquest poder tirànic va degenerar en violència per voler perpetuar- se. Els fills de Pisístrat, Hiparc i Hípias, van ser assassinats i expulsats, respectivament. Després de la tirania de Pisístrat, arribaren una sèrie de reformes impulsades per Clístenes que obriren el camí cap a la democràcia. tiranicides
  • 15. 7. Lírics grecs arcaics A partir de les transformacions polítiques, econòmiques i monetàries dels segles VII i VI aC sorgeix una poderosa acceleració de la vida afectiva amb el desencadenament de passions profundes i violentes i la formació de personalitats enèrgiques i conscients: el poeta es nega a desaparèixer darrere del tema i canta fluidament la seva experiència personal. Els temes més freqüents són la guerra i la política i cançons de banquet (el vi i l'amor). Els autors pertanyen a l'aristocràcia. Sobresurten Arquíloc de Paros i Alceu de Lesbos, que es va dedicar sobretot a la política (imatge de la nau que representa l'Estat).
  • 16. Safo de Lesbos De la mateixa època és Safo de Lesbos, aristòcrata que es va quedar aviat vídua. La gran majoria dels seus textos conservats es refereixen a la seva família o a un grup de noies que formaven el cercle de Safo. No se sap exactament què era aquest grup: podien ser noies nobles que eren educades per Safo o una mena d'associació religiosa que rendien culte a Afrodita i a d´altres divinitats. El que es desprèn dels poemes és que hi havia relacions amoroses entre elles, relacions que es trenquen quan la jove marxa del cercle per casar-se. De fet, moltes d'aquestes composicions són els comiats que dedicava Safo a les noies que es casaven.
  • 17. 1. A partir de les imatges, defineix les característiques de l´escultura arcaica grega
  • 18. 2. Fes una entrada al bloc sobre algún d´aquests temes: a)L´aparició de la moneda a l´antiga Grècia. b)Les característiques de l´art arcaic. c)Soló, el polític honest. d)Pisístrat, el tirà “bo”. e)Les lleis draconianes. f)La Gran Retra de Licurg. g)Safo de Lesbos. h)Els set savis de l´antiguitat. i)L´Areòpag i la Heliea. j)Els JJOO a l´antiga Grècia.