3. DIFERÈNCIA PRINCIPAL
L’ÀNTIC RÈGIM: societat estamental
(s. xix) Revolució industrial: societat
de classes
.
Grups tancats als qual es pertanyia per les
circumstàncies de naixement.
Amb conseqüència tenien un ascens social difícil. Es defineixen pel nivell de riquesa
5. SOCIETAT ESTAMENTAL
Privilegiats
3 ESTAMENTS:
•Rei: Exercia tot el poder
•Clero: Resar i assegurar la
protecció divina
•Noblesa: Combatia i protegia la
col·lectivitat dels adversari
NO PRIVILEGIATS
ESTAT PLA:
•Pagesia: Constituïa la major part
de la població
•Burguesia: Grup econòmic més
dinàmic de la societat
•Classes populars: treballadors
manuals de les ciutats
6. PRIVILEGIATS: CLERO
ALT CLERO: (abats, bisbes, canònics i alts càrrecs)
-Classes nobiliàries i gaudia de luxes.
BAIX CLERO: (Sacerdots, rectors i monjos)
-Origen pagès, feia una vida modesta i sense luxes. No gaudia de privilegis.
Era el primer dels grups privilegiats.
-No havia de pagar cap dels impostos directes
-Els ingressos provenien de delme i dels seu patrimoni, perquè tenia moltes propietats.
-Els bisbes i els abats, eren senyors de molts pobles i territoris, dels quals cobraven totes
les rendes senyorials.
7. PRIVILEGIATS: NOBLESA
Era el segon estament privilegiat i orientava la propietat de la major
part de la terra.
-Dret aportar espasa, el banc reservat a l'església, el monopoli d'accés a alts càrrecs
-Dret de caça, exempció de treball a les obres publiques
-Dispensa de pagar impostos i dret a cobrar-ne
NOBLESA DE LA CORT: rica i poderosa
NOBLESA DE PROVINCIES: era modesta
NOBLESA DE TOGA: va sorgir de la necessitat del monarca de vendre el carrecs públics o
de recompnsar favors rebuts
8. NO PRIVILEGIATS: BURGUESIA
Constituïa el grup econòmic més dinàmic de la societat de l’Antic Règim. La seva
riquesa havia augmentat notòriament.
BURGUESIA RENDISTA: Vivia de les rendes de les seves propietats o capitals.
BURGUESIA FINANCERA: Integrada per banquers i cobradors d’imposts.
PETITA BURGUESIA: Comprenia artesans, petits comerciants i professionals liberals.
9. NO PRIVILEGIATS: PAGESIA
Constituia la majoria de la població i es feia distinció entre:
PAGESOS LLIURES: Podien ser propietaris o arrendataris.
JORNALERS I SERFS: Vivien sota el règim senyorial.
Les condicions de vida de tots de tots tres grups eren precàries i durant el segle XVIII
van empitjorar com a conseqüència de l’augment de la població i de l’alça dels preus.
10. CLASSES POPULARS URBANES
Agrupaven els treballadors manuals de les ciutats:
ARTESANS: (Oficials i aprenents)
OBRERS DE MANUFACTURES
PERSONAL DOMÈSTIC
PETITS OFICIS
12. CAUSES
Els Il·lustrats van criticar els pilars fonamentals de l’Antic Règim i van
proposar un nou model d’organització política i social basat en els
principis de la llibertat i la igualtat.
Van criticar l’absolutisme i van configurar les bases d’una nova doctrina
política que coneixem per el nom de liberalisme.
14. LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL
El triomf de la industrialització i la instauració del capitalisme van comportar una transformació
profunda de la societat de la Antic Règim.
Al camp: Petits propietaris es van convertir en jornalers i el nombre de pagesos va anar
disminuint com a resultat de la concentració de la propietat i la mecanització.
El artesans es van arruïnar perquè els costos de producció eren més elevats que els de la
fabricació en sèrie.
L’aristocràcia va perdre una part del seu estatus social a causa de la consolidació del mercat i
del poder econòmic.
Es formà una nova classe, la burgesia, que estava vinculada a la propietat de les fàbriques, la
riquesa de la qual va augmentar a un ritme molt ràpid.
15. CLASSE ALTA
CLASSE ALTA O BURGUESIA: Empresaris, banquers, gran propietaris agrícoles i els
que tenien més fortunes. Aquesta classe es va convertir en l'elit social. Gràcies a la
seva riquesa i a la seva influència política i cultural, va organitzar la societat segons les
seves idees i els seus valors.
-Valors: Exaltació de la propietat privada, la feina, l’estalvi i l’individualisme.
Les famílies de l’alta burgesia disposaven de servei domèstic, duien vestits elegants,
tenien institutrius i tutors per educar els fills i la seva dèria era per ostentació de luxe de
refinament.
16. CLASSE MITJANA
El tret característic era que no exercia feines manuals.
En formaven part professionals liberals (advocats, metges, professors), als quals es van
incorporar nous professionals, que van assolir una gran importància en la societat
industrial: enginyers i tècnics, empleats de comerç, funcionaris de l’Administració,
treballadors especialitzats, militars d’alta graduació etc…
17. CLASSE BAIXA, PROLETARIAT O
OBRERS
Classe treballadora de les fàbriques. Son homes i dones que venen la seva mà d’obra a
canvi d’un salari.
Constituïen el gruix de la força de treball, necessària per fer moure les màquines i
produir els béns, que venien a canvi d’un salari. Les condicions laborals eren
precàries, els sous escasos i les jornades de treball eren molt llargues (12, 13 hores)
El treballador de la fàbrica va perdre la independencia i es va haver de sotmetre a un
horari laboral rígid.
