1. EL PARE FULLANA
El Pare Lluís Mira Fullana va ser un historiador i filòleg eminent que va nàixer a
Benimarfull (Alacant) el 5 de gener de 1871 i finalitzats els seus estudis
d'Humanitats al Col·legi de Benissa, va ingressar al noviciat de Sant Esperit el
26 de maig de 1889 , convent al qual va fer també la seua Professió Simple el
28 de maig de 1890.
Va regentar, durant quinze anys , la càtedra de llengües al Col·legi de Segona
Ensenyança d'Ontinyent i aprofitant-se'n d'aquesta oportunitat, es va centrar
totalment al cultiu de les llengües romàniques, extraient d'ací temes
interessants per a treballs posteriors.
Aquesta labor tan meritòria va ser premiada per les societats culturals i
lingüístiques de València , les quals amb la seua influència el van portar,
primer, a regentar les Càtedres del Valencià del Centre de Cultura Valenciana i
de la Universitat Literària de València.
Després el 10 de març de 1928, va estar a la RAE, com a representant del
Valencià ,lloc que va prendre en possessió el 11 de novembre de 1928, llegint
en l'acte del seu ingrés un discurs sobre el tema: Evolución del verbo en la
Lengua Valenciana.
Va ser Director Honorari del Centre de Cultura Valenciana; Col·laborador del
Diccionari Català-Valencià-Balear; President de l'Associació Cardenal de
Benlloch...
En la nostra seràfica província va exercir els càrrecs més importants de la
mateixa, havent sigut guardià de València; Vicari Provincial , I Ministre
Provincial . També va ser nombrat Delegat General del R.P. General en
Espanya per a les cases de Madrid.
Però principalment el Pare Fullana el coneixem avui a Cocentaina per la seua
famosa obra Història de la Vila i Comtat de Cocentaina, que va publicar el 1920
i pel qual el van homenatjar posant-li nom a aquest carrer i nomenant-lo fill
adoptiu de Cocentaina. Aquest llibre va ser publicat amb ocasió de la
Coronació Canònica de la imatge de la Mare de Déu del Miracle, la Mareta.
Aquesta obra va ser reeditada el 1975, i ara encara tots tenim a les nostres
cases aquest llibre per conèixer la història del nostre poble.
També és un orgull que el Pare Fullana visqués ací durant tots aquests anys ja
que també va signar les Normes de Castelló o Nomes del 32; unes normes
elementals per a la nostra llengua, que han tingut una gran influència en les
actuals normes de la llengua.

2. Va morir a Madrid, el 21 de juliol de 1948, als 77 anys d'edat i 58 anys d'hàbit.
Les seues produccions literàries sobre temes històrics i filosòfics han sigut
nombroses i aplaudides.
Entre el cabal d'obres d'aquest eminent escriptor sobre Filologia, citarem unes
quantes per orde de publicació, totes elles haurien d’estar en la biblioteca de
qualsevol amant de la llengua valenciana.
1907. Morfologia del verb en la Llengua Valenciana
1908. Ullada general a la Morfologia Valenciana
1909. Estudi sobre Filologia Valenciana
1914. Normes ortogràfiques
1915. Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana
1915. La Palatalització Valenciana
1915. Diferencies Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques, Lèxiques,
Morfològiques i Sintàctiques entre el Valencià i el Català
1916. Diferencies dialectals en la Llengua Valenciana
1918. Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana (2ª edició)
1921. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà
1922. Compendi de la Gramàtica Valenciana
1925. Evolució Fonogràfica de la Llengua Valenciana
1926. Temes pràctics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana
1928. Evolució del verb en la Llengua Valenciana
1932. Ortografia Valenciana
1933. Ortografia Valenciana ( 2ª edició)
BIBLIOGRAFIA
 El Pare Lluís Fullana Mira i els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de
València
 Ensayo biográfico bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia
Moltes gràcies a tots, de part dels alumnes de 4t d’ESO del Col·legi Sant
Francesc d’Assís !