SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 14
DOSSIER REPÀS MATEMÀTIQUES
1. Nombres naturals
U = unitat (1)
D= desena (10)
C = centena (100)
UM = unitat de miler (1.000)
DM = desena de miler (10.000)
CM = centena de miler (100.000)
UMM = milió (1.000.000)
1 desena (1D) = 10 unitats (10 U) 1 centena (1C) = 10 desenes (10 D)
1 centena 1C) = 100 unitats (100 U) 1 miler (1 M) = 10 centenes (10 C)
1 miler = 1.000 unitats (1.000 U) 1 miler (1 M) = 100 desenes (100 D)
1 UMM = Un milió = 1 milió d'unitats = 100.000 D = 10.000 C = 1.000 UM
Exemple:
480.692 = 4 CM + 8 DM + 6 C + 9 D + 2 U
(Fixeu-vos que no hi ha unitats de miler, per això al nombre hi apareix el zero)
2. Operacions combinades amb nombres naturals
a) Si hi ha parèntesi, sempre farem primer les operacions amb parèntesi.
40 – (18 + 12)
18 + 12 = 36 40-36 = 4
4 x (10-2)
10-2 = 8 4 x 8 = 32
b) Si no hi ha parèntesi comencem a fer operacions sempre per l'esquerra. Feim
primer les multiplicacions i divisions i després les sumes i les restes.
3X9-5+3
Primer la multiplicació 3x9 = 27 i després sumes i restes començant per l'esquerra
27-5 = 22 / 22+3 = 25
3) Fraccions
Les fraccions són parts iguals de la unitat.
El denominador indica les parts en que està dividida la unitat.
El numerador indica les parts que agafam.
Exemples de com es llegeixen:
1
2
= un mig
2
2
= dos mitjos
terç/terços quart/quarts cinquè/cinquens sisè/ sisens
setè/setens vuitè/vuitens novè/novens desè/ desens
divuitè/divuitens vint-i-novè/vint-i-novens
La fracció total és la que s'agafen totes les parts i és igual a la unitat:
9
9
nou
novens, 9:9 = 1
Les fraccions equivalents són aquelles que no són iguals però valen el mateix.
Simplificar una fracció significa reduir tant el numerador com el denominador. Es fa
dividint els dos pel mateix número.
Les fraccions ireductibles són aquelles que ja no es poden simplificar més.
FRACCIÓ D'UNA QUANTITAT
Si volen saber quantes pomes són
3
5
d'una caixa de vint pomes, primer dividim la
caixa en cinc parts iguals (20 :5 = 4) i llavors agafam tres d'aquestes parts (4x3 = 12).
És a dir per calcular la fracció d'una quantitat:
a) Es divideix la quantitat pel denominador de la fracció.
b) El resultat es multiplica pel numerador.
3
5
De 20 = 12 // 20:5 = 4 // 4 x 3 = 12
SUMA I RESTA DE FRACCIONS
Si les fraccions tenen el mateix denominador:
a) Es sumen o es resten els numeradors.
b) Es deixa el mateix denominador.
3
8
+
2
8
=
5
8
SUMA I RESTA D'UNITATS I FRACCIONS
Per sumar unitats i fraccions, convertim la unitat en tantes parts com ens indica el el
denominador de la fracció.
Exemple:
1 +
2
5
és el mateix que
5
5
+
2
5
i el resultat és llavors
7
5
MULTIPLICACIÓ DE FRACCIONS
Per a multiplicar fraccions es multipliquen els numeradors entre sí, i els denominadors
també entre sí.
MULTIPLICACIÓ D'UNA FRACCIÓ PER UN NOMBRE ENTER
Es multiplica el numerador pel nombre enter i es deixa el mateix denominador.
Exemple:
4
9
x 2 =
8
9
FRACCIONS DECIMALS
Les fraccions decimals tenen per denominador la unitat seguida de zeros.
1
10
= 1 dècim (1:10 = 0,1, una dècima)
1
100
= 1 centèsim (1:100 = 0,01, una centèsima)
1
1000
= 1 mil·lèsim (1:1.000= 0,001, una mil·lèsima)
ENTER DECIMAL LECTURA
0 ,
dècimes centèsimes mil·lèsimes
Una dècima1
0 , 0 1 Una centèsima
0 , 0 0 1 Una mil·lèsima
0 , 4 2 Quaranta-dos centèsimes
0 , 3 2 4 Tres-cent vint-i-quatre mil·lèsimes
4) EL NOMBRES DECIMALS
Els nombres decimals són les fraccions decimals expressades en dècimes, centèsimes,
mil·lèsimes...
Heu de tenir clar que són parts de la unitat. Un nombre decimal per llarg que assembli
sempre és menor que 1.
• 0,1 significa que és una dècima part de la unitat
• 0,01 significa que és una centèsima part de la unitat
• 0,001 significa que és una mil·lèsima part de la unitat
Milers Centenes Desenes Unitats , dècimes centèsimes mil·lèsimes
2 4 3 , 4 3 5 243.44
0 , 3 0.3
1 3 0 8 , 0 2 3 1308
SUMES i RESTES AMB DECIMALS
Les sumes i restes amb decimals es fan exactament igual que la suma i resta de
nombres enters. Cal només tenir en compte dues coses.
• Les distintes unitats ha de coincidir, és a dir que les comes que separen els
enters i els decimals ha de coincidir una sobre l'altra.
• A l'hora de restar sempre s'ha de tenir en compte que un nombre enter és
major que qualsevol decimal.
MULTIPLICACIÓ AMB DECIMALS
Per a realitzar una multiplicació amb decimals es col·loquen els nombres sense tenir en
compte on són les comes. Es fa la multiplicació exactament igual que si fossin nombre
enters. Al final es compten els números decimals que hi ha en total i es col·loca la
coma en el resultat comptant tant llocs com decimals hi ha, començant pel final del
nombre.
DIVISIONS DECIMALS
Podem trobar cinc casos de divisió decimal.
a) Quan el dividend és major que el divisor però es vol seguir repartint el residu (és el
que deim “treure decimals”.
b) Quan el dividend és menor que el divisor (això suposa fer deu parts de cada unitat
del dividend -afegir un zero- i llavors el quocient ja comença per 0'.
c) Quan al dividend ja hi trobem un decimal. Es divideix normalment, quan es baixa el
primer nombre decimal ja es posa la coma al quocient.
d) Quan el dividend és enter i el divisor porta decimals. Es multiplica el dividend per
deu per cada decimal del divisor (s'afegeixen zeros al dividend, tants com decimals té
el divisor i llavors s'elimina la coma dels decimals).
e) Quan hi ha decimals tant al dividend com al divisor. Es multipliquen ambdós per 10
fins que el divisor es queda sense decimals. Llavors es divideix normalment.
5) MULTIPLICAR I DIVIDIR PER LA UNITAT SEGUIDA DE
ZEROS
a) MULTIPLICAR PER LA UNITAT SEGUIDA DE ZEROS (10,100,1000...)
• Per multiplicar un nombre natural per la unitat seguida de zeros només cal
afegir al nombre tants zeros com hi hagi rere la unitat.
64 x 10 = 640 325 x 100 = 32.500 25 x 1.000 = 25.000
• Per multiplicar un nombre decimal per la unitat seguida de zeros es fa córrer la
coma cap a la dreta ( --->) tants llocs com zeros acompanyen la unitat. Si cal
s'afegeixen zeros.
6,4 x 10 = 64 3,25 x 100 = 325 45,67 x 1.000 = 45670
3,255 x 10 = 32,55 2,198 x 100 = 219,8
b) DIVIDIR PER LA UNITAT SEGUIDA DE ZEROS (10,100,1000...)
• Per dividir nombres acabats en zeros, eliminarem del nombre tants zeros del
final com zeros porti la unitat.
60 : 10 = 6 2.000 : 10 = 200 810 : 10 = 81
24.000 : 100 = 240 8.000 : 100 = 80
• Per dividir un nombre natural per la unitat seguida de zeros es posen cap a
l'esquerra (<----) tantes xifres decimals com zeros porti la unitat. Si cal
s'afegeixen zeros.
24 : 10 = 2,4 (un zero, una xifra decimal)
356 : 100 = 3,56 (dos zeros, dues xifres decimals)
32 : 100 = 0,32 ( dos zeros, dues xifres decimals)
1.456 : 1000 = 1,456 (tres zeros, tres xifres decimals)
8 : 1.000 = 0,008 (tres zeros, tres xifres decimals)
• Per dividir un nombre decimal per la unitat seguida de zeros es fa córrer la
coma cap a l'esquerra (<----) tants llocs com zeros porti la unitat. Si cal
s'afegeixen zeros.
23,12 : 10 = 2,312 (un zero, la coma s'ha mogut un lloc)
3,14 : 10 = 0,314 (un zero, la coma s'ha mogut un lloc)
245,6 : 100 = 2,456 (dos zeros, la coma s'ha mogut dos llocs)
2,895 : 100 = 0,02895 (dos zeros, la coma s'ha mogut dos llocs)
1.456,83 : 1.000 = 1,45683 (tres zeros, la coma s'ha mogut tres llocs)
6) SISTEMA MÈTRIC DECIMAL
Mesures de longitud ---> unitat principal: el metre.
Unitats menors:
• deci (decima part)
• centi (centèsima part)
• mil·li (mil·lèsima part)
Unitats majors:
• deca (deu)
• hecto (cent)
• quilo (mil)
Expressions complexes i incomplexes
Una determinada mesura és pot expressar de dues formes diferents: fent només
referència a la unitat final o assenyalant totes les unitats.
Expressió incomplexa Expressió incomplexa
178 metres (178 m) 1 hectòmetre 7 decàmetres 8 metres
245 mil·limetres (245 mm) 2 decímetres 4 centímetres 5 mil·límetres
32.608 cm (32.608 cm) 3 hectòmetres 2 decàmetres 6 metres 8 centímetres
863 hectòmetres (863 hm) 86 quilòmetres 3 hectòmetres
1.426 metres (1.486 m) 1 quilòmetre 4 hectòmetres 2 decàmetres 6 metres
Mesures de capacitat ---> unitat principal el litre.
És exactament el mateix sistema que la mesura de longitud. La única diferència és que
utilitzem el litre com a unitat de mesura.
Quilolitre (kl)
Hectolitre (hl)
Decalitre (dal)
Litre (l)
Decilitre (dl)
Centilitre (cl)
Mil·lilitre (ml)
Mesures de pes/massa ---> unitat principal el gram
És exactament el mateix sistema. Cal tenir en compte però que la unitat és el gram
malgrat s'utilitzi molt més el quilogram.
Quilogram (kg)
Hectogram (hg)
Decagram (dag)
Gram (g)
Decigram (dg)
Centigram (cg)
Mil·ligram (mg)
Cal tenir en compte també que 1.000 kgs són una tonelada o tona (tn).
Mesura del temps
El sistema de mesura de temps és sexagesimal (no augmentem o decreixem de 10 en
10 sinó de 60 en 60).
1 hora = 60 minuts
1 minut = 60 segons
1 hora= 3600 segons
hora (h)
minut (min)
segon (s)
7) ELS ANGLES
La mesura dels angles també segueix el sistema sexagesimal ( de seixanta en
seixanta). La unitat de mesura són els graus. Un grau es divideix en seixanta minuts,
un minut en seixanta segons.
Exemple:
20
3'4''
Classes d'angles segons l'obertura.
A més d'aquests angles també hi ha l'angle complet que mesura 3600
.
Classes d'angles segons la posició.
Poden ser:
Consecutius: tenen el vèrtex i un costat comú.
Adjacents: són consecutius i junts formen un angle pla.
Oposats per vèrtex
A més els angles poden ser complementaris quan junts formen un angle recte (900
)i
suplementaris quan junts formen un angle pla (1800
).
8) FIGURES PLANES
ELS TRIANGLES.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Perímetre i àrea
Perímetre i àreaPerímetre i àrea
Perímetre i àreaMprof
 
Caaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_any
Caaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_anyCaaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_any
Caaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_anyM T
 
Exercicis escales gràfiques
Exercicis escales gràfiquesExercicis escales gràfiques
Exercicis escales gràfiquesfutbolines69
 
Decimals
DecimalsDecimals
Decimalsdgomez7
 
Multiplicació i divisió en decimals
Multiplicació i divisió en decimalsMultiplicació i divisió en decimals
Multiplicació i divisió en decimalsceipbarrachina
 
El substantiu powerpoint
El substantiu powerpointEl substantiu powerpoint
El substantiu powerpointmontse.ciberta
 
ELS RODOLINS
ELS RODOLINSELS RODOLINS
ELS RODOLINSprimerft
 
Exercicis apòstrofs i contraccions copia
Exercicis apòstrofs i contraccions copiaExercicis apòstrofs i contraccions copia
Exercicis apòstrofs i contraccions copia5amoli
 
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centreCom avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centreBeatriu Palau
 
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.Júlia Allès
 
Coneixement Medi 3r Primària. T.09.El pas del Temps
Coneixement Medi 3r Primària. T.09.El pas del TempsConeixement Medi 3r Primària. T.09.El pas del Temps
Coneixement Medi 3r Primària. T.09.El pas del TempsAntonia Sánchez Vigil
 
Comprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2nComprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2nmiriamgirona
 
Fitxes de reforç
Fitxes de reforçFitxes de reforç
Fitxes de reforçMi Guel
 
Comprensió lectora
Comprensió lectoraComprensió lectora
Comprensió lectoraLaia Pino
 
Problemes temps-repàs examen
Problemes temps-repàs examenProblemes temps-repàs examen
Problemes temps-repàs examen6sise
 

Mais procurados (20)

Perímetre i àrea
Perímetre i àreaPerímetre i àrea
Perímetre i àrea
 
Caaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_any
Caaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_anyCaaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_any
Caaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_any
 
Exercicis escales gràfiques
Exercicis escales gràfiquesExercicis escales gràfiques
Exercicis escales gràfiques
 
Decimals
DecimalsDecimals
Decimals
 
Pronoms personals
Pronoms personalsPronoms personals
Pronoms personals
 
Multiplicació i divisió en decimals
Multiplicació i divisió en decimalsMultiplicació i divisió en decimals
Multiplicació i divisió en decimals
 
El substantiu powerpoint
El substantiu powerpointEl substantiu powerpoint
El substantiu powerpoint
 
Síl·laba i accent gràfic
Síl·laba i accent gràficSíl·laba i accent gràfic
Síl·laba i accent gràfic
 
ELS RODOLINS
ELS RODOLINSELS RODOLINS
ELS RODOLINS
 
Exercicis apòstrofs i contraccions copia
Exercicis apòstrofs i contraccions copiaExercicis apòstrofs i contraccions copia
Exercicis apòstrofs i contraccions copia
 
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centreCom avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
 
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
 
Rúbrica expressió escrita 2n
Rúbrica expressió escrita 2nRúbrica expressió escrita 2n
Rúbrica expressió escrita 2n
 
Rodolins
RodolinsRodolins
Rodolins
 
Coneixement Medi 3r Primària. T.09.El pas del Temps
Coneixement Medi 3r Primària. T.09.El pas del TempsConeixement Medi 3r Primària. T.09.El pas del Temps
Coneixement Medi 3r Primària. T.09.El pas del Temps
 
Comprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2nComprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2n
 
Passat, perfet i futur
Passat, perfet i futurPassat, perfet i futur
Passat, perfet i futur
 
Fitxes de reforç
Fitxes de reforçFitxes de reforç
Fitxes de reforç
 
Comprensió lectora
Comprensió lectoraComprensió lectora
Comprensió lectora
 
Problemes temps-repàs examen
Problemes temps-repàs examenProblemes temps-repàs examen
Problemes temps-repàs examen
 

Destaque

Dossier naturals(1r eso) sistema mètric decimal
Dossier naturals(1r eso) sistema mètric decimalDossier naturals(1r eso) sistema mètric decimal
Dossier naturals(1r eso) sistema mètric decimalRafael Alvarez Alonso
 
Tutorial13 áreas de figuras planas
Tutorial13 áreas de figuras planas Tutorial13 áreas de figuras planas
Tutorial13 áreas de figuras planas victormeidi
 
Ortografia: vocal neutra
Ortografia: vocal neutraOrtografia: vocal neutra
Ortografia: vocal neutraafortun4
 
Áreas y volúmenes
Áreas y volúmenesÁreas y volúmenes
Áreas y volúmenesredemat
 
Software (ven y conoce las figuras geométricas), angie ayala
Software (ven y conoce las figuras geométricas), angie ayalaSoftware (ven y conoce las figuras geométricas), angie ayala
Software (ven y conoce las figuras geométricas), angie ayalaangiegayala
 
Area y perimetro_de_las_figuras_geometricas
Area y perimetro_de_las_figuras_geometricasArea y perimetro_de_las_figuras_geometricas
Area y perimetro_de_las_figuras_geometricasYolanda Castillo
 
la mesura dels objectes
la mesura dels objectesla mesura dels objectes
la mesura dels objectespepporca
 
Curso de metrologia ctt
Curso de metrologia cttCurso de metrologia ctt
Curso de metrologia cttjuantole
 
Area de las figuras planas este
Area de las figuras planas  esteArea de las figuras planas  este
Area de las figuras planas esteCarmen
 
Areas y perímetros de figuras planas. Práctica
 Areas y perímetros de figuras planas. Práctica Areas y perímetros de figuras planas. Práctica
Areas y perímetros de figuras planas. PrácticaEdubecerra
 

Destaque (11)

Dossier naturals(1r eso) sistema mètric decimal
Dossier naturals(1r eso) sistema mètric decimalDossier naturals(1r eso) sistema mètric decimal
Dossier naturals(1r eso) sistema mètric decimal
 
Tutorial13 áreas de figuras planas
Tutorial13 áreas de figuras planas Tutorial13 áreas de figuras planas
Tutorial13 áreas de figuras planas
 
Ortografia: vocal neutra
Ortografia: vocal neutraOrtografia: vocal neutra
Ortografia: vocal neutra
 
Áreas y volúmenes
Áreas y volúmenesÁreas y volúmenes
Áreas y volúmenes
 
Software (ven y conoce las figuras geométricas), angie ayala
Software (ven y conoce las figuras geométricas), angie ayalaSoftware (ven y conoce las figuras geométricas), angie ayala
Software (ven y conoce las figuras geométricas), angie ayala
 
Area y perimetro_de_las_figuras_geometricas
Area y perimetro_de_las_figuras_geometricasArea y perimetro_de_las_figuras_geometricas
Area y perimetro_de_las_figuras_geometricas
 
la mesura dels objectes
la mesura dels objectesla mesura dels objectes
la mesura dels objectes
 
Curso de metrologia ctt
Curso de metrologia cttCurso de metrologia ctt
Curso de metrologia ctt
 
Area de las figuras planas este
Area de las figuras planas  esteArea de las figuras planas  este
Area de las figuras planas este
 
Tema 9
Tema 9Tema 9
Tema 9
 
Areas y perímetros de figuras planas. Práctica
 Areas y perímetros de figuras planas. Práctica Areas y perímetros de figuras planas. Práctica
Areas y perímetros de figuras planas. Práctica
 

Semelhante a Dossier repàs matemàtiques 5è (inici curs 6è)

Semelhante a Dossier repàs matemàtiques 5è (inici curs 6è) (20)

Decimals
DecimalsDecimals
Decimals
 
Mesures De Longitud
Mesures De LongitudMesures De Longitud
Mesures De Longitud
 
Decimals
DecimalsDecimals
Decimals
 
Resum t3
Resum t3Resum t3
Resum t3
 
Tema 9
Tema 9Tema 9
Tema 9
 
Els nombres naturals
Els nombres naturalsEls nombres naturals
Els nombres naturals
 
Resum t7
Resum t7Resum t7
Resum t7
 
Resum t7 2.0
Resum t7 2.0Resum t7 2.0
Resum t7 2.0
 
Nombres decimals 1r ESO
Nombres decimals 1r ESONombres decimals 1r ESO
Nombres decimals 1r ESO
 
Tema 9
Tema 9Tema 9
Tema 9
 
Tema 9
Tema 9Tema 9
Tema 9
 
Tema 9: Mesures, unitats de longitut, massa, capacitat i superfície
Tema 9: Mesures, unitats de longitut, massa, capacitat i superfícieTema 9: Mesures, unitats de longitut, massa, capacitat i superfície
Tema 9: Mesures, unitats de longitut, massa, capacitat i superfície
 
Presentacio mate tema 1
Presentacio mate tema 1Presentacio mate tema 1
Presentacio mate tema 1
 
Nombres naturals
Nombres naturalsNombres naturals
Nombres naturals
 
NOMBRESNAT.pptx
NOMBRESNAT.pptxNOMBRESNAT.pptx
NOMBRESNAT.pptx
 
Nombres decimals- 1r d'ESO
Nombres decimals- 1r d'ESONombres decimals- 1r d'ESO
Nombres decimals- 1r d'ESO
 
Potències i arrels
Potències i arrelsPotències i arrels
Potències i arrels
 
Ppt t2
Ppt t2Ppt t2
Ppt t2
 
Tema 3
Tema 3Tema 3
Tema 3
 
Els nombres decimals
Els nombres decimalsEls nombres decimals
Els nombres decimals
 

Mais de eduardriudavets

Mais de eduardriudavets (20)

Escrit final de curs
Escrit final de cursEscrit final de curs
Escrit final de curs
 
Programa santa eularieta
Programa santa eularietaPrograma santa eularieta
Programa santa eularieta
 
Apunts evolució adaptat
Apunts evolució adaptatApunts evolució adaptat
Apunts evolució adaptat
 
Cuento darwin
Cuento darwinCuento darwin
Cuento darwin
 
Presentació edat moderna
Presentació edat modernaPresentació edat moderna
Presentació edat moderna
 
Fitxa rius d'espanya
Fitxa rius d'espanyaFitxa rius d'espanya
Fitxa rius d'espanya
 
Operacions calcul escrit_divisions_01
Operacions calcul escrit_divisions_01Operacions calcul escrit_divisions_01
Operacions calcul escrit_divisions_01
 
El clima.-adaptación-5º (1) (1)
El clima.-adaptación-5º (1) (1)El clima.-adaptación-5º (1) (1)
El clima.-adaptación-5º (1) (1)
 
Terxt argumentatiu. característiques.
Terxt argumentatiu. característiques.Terxt argumentatiu. característiques.
Terxt argumentatiu. característiques.
 
Menorca romana
Menorca romanaMenorca romana
Menorca romana
 
Prehistòria menorca. resum
Prehistòria menorca. resumPrehistòria menorca. resum
Prehistòria menorca. resum
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Presentació europa segle xx
Presentació europa segle xxPresentació europa segle xx
Presentació europa segle xx
 
Antiga grecia
Antiga greciaAntiga grecia
Antiga grecia
 
Grècia i roma
Grècia i romaGrècia i roma
Grècia i roma
 
Arturo clementina i
Arturo clementina iArturo clementina i
Arturo clementina i
 
Aparell locomotor
Aparell locomotorAparell locomotor
Aparell locomotor
 
Full població
Full poblacióFull població
Full població
 
Animals vertebrats
Animals vertebratsAnimals vertebrats
Animals vertebrats
 
Animals invertebrats
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebrats
 

Último

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 

Último (9)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 

Dossier repàs matemàtiques 5è (inici curs 6è)

  • 1. DOSSIER REPÀS MATEMÀTIQUES 1. Nombres naturals U = unitat (1) D= desena (10) C = centena (100) UM = unitat de miler (1.000) DM = desena de miler (10.000) CM = centena de miler (100.000) UMM = milió (1.000.000) 1 desena (1D) = 10 unitats (10 U) 1 centena (1C) = 10 desenes (10 D) 1 centena 1C) = 100 unitats (100 U) 1 miler (1 M) = 10 centenes (10 C) 1 miler = 1.000 unitats (1.000 U) 1 miler (1 M) = 100 desenes (100 D) 1 UMM = Un milió = 1 milió d'unitats = 100.000 D = 10.000 C = 1.000 UM Exemple: 480.692 = 4 CM + 8 DM + 6 C + 9 D + 2 U (Fixeu-vos que no hi ha unitats de miler, per això al nombre hi apareix el zero) 2. Operacions combinades amb nombres naturals a) Si hi ha parèntesi, sempre farem primer les operacions amb parèntesi. 40 – (18 + 12) 18 + 12 = 36 40-36 = 4 4 x (10-2) 10-2 = 8 4 x 8 = 32 b) Si no hi ha parèntesi comencem a fer operacions sempre per l'esquerra. Feim primer les multiplicacions i divisions i després les sumes i les restes. 3X9-5+3 Primer la multiplicació 3x9 = 27 i després sumes i restes començant per l'esquerra 27-5 = 22 / 22+3 = 25
  • 2. 3) Fraccions Les fraccions són parts iguals de la unitat. El denominador indica les parts en que està dividida la unitat. El numerador indica les parts que agafam. Exemples de com es llegeixen: 1 2 = un mig 2 2 = dos mitjos terç/terços quart/quarts cinquè/cinquens sisè/ sisens setè/setens vuitè/vuitens novè/novens desè/ desens divuitè/divuitens vint-i-novè/vint-i-novens La fracció total és la que s'agafen totes les parts i és igual a la unitat: 9 9 nou novens, 9:9 = 1 Les fraccions equivalents són aquelles que no són iguals però valen el mateix.
  • 3. Simplificar una fracció significa reduir tant el numerador com el denominador. Es fa dividint els dos pel mateix número. Les fraccions ireductibles són aquelles que ja no es poden simplificar més. FRACCIÓ D'UNA QUANTITAT Si volen saber quantes pomes són 3 5 d'una caixa de vint pomes, primer dividim la caixa en cinc parts iguals (20 :5 = 4) i llavors agafam tres d'aquestes parts (4x3 = 12). És a dir per calcular la fracció d'una quantitat: a) Es divideix la quantitat pel denominador de la fracció. b) El resultat es multiplica pel numerador. 3 5 De 20 = 12 // 20:5 = 4 // 4 x 3 = 12 SUMA I RESTA DE FRACCIONS Si les fraccions tenen el mateix denominador: a) Es sumen o es resten els numeradors. b) Es deixa el mateix denominador. 3 8 + 2 8 = 5 8 SUMA I RESTA D'UNITATS I FRACCIONS Per sumar unitats i fraccions, convertim la unitat en tantes parts com ens indica el el denominador de la fracció. Exemple: 1 + 2 5 és el mateix que 5 5 + 2 5 i el resultat és llavors 7 5
  • 4. MULTIPLICACIÓ DE FRACCIONS Per a multiplicar fraccions es multipliquen els numeradors entre sí, i els denominadors també entre sí. MULTIPLICACIÓ D'UNA FRACCIÓ PER UN NOMBRE ENTER Es multiplica el numerador pel nombre enter i es deixa el mateix denominador. Exemple: 4 9 x 2 = 8 9 FRACCIONS DECIMALS Les fraccions decimals tenen per denominador la unitat seguida de zeros. 1 10 = 1 dècim (1:10 = 0,1, una dècima) 1 100 = 1 centèsim (1:100 = 0,01, una centèsima) 1 1000 = 1 mil·lèsim (1:1.000= 0,001, una mil·lèsima)
  • 5. ENTER DECIMAL LECTURA 0 , dècimes centèsimes mil·lèsimes Una dècima1 0 , 0 1 Una centèsima 0 , 0 0 1 Una mil·lèsima 0 , 4 2 Quaranta-dos centèsimes 0 , 3 2 4 Tres-cent vint-i-quatre mil·lèsimes 4) EL NOMBRES DECIMALS Els nombres decimals són les fraccions decimals expressades en dècimes, centèsimes, mil·lèsimes... Heu de tenir clar que són parts de la unitat. Un nombre decimal per llarg que assembli sempre és menor que 1. • 0,1 significa que és una dècima part de la unitat • 0,01 significa que és una centèsima part de la unitat • 0,001 significa que és una mil·lèsima part de la unitat Milers Centenes Desenes Unitats , dècimes centèsimes mil·lèsimes 2 4 3 , 4 3 5 243.44 0 , 3 0.3 1 3 0 8 , 0 2 3 1308 SUMES i RESTES AMB DECIMALS Les sumes i restes amb decimals es fan exactament igual que la suma i resta de nombres enters. Cal només tenir en compte dues coses. • Les distintes unitats ha de coincidir, és a dir que les comes que separen els enters i els decimals ha de coincidir una sobre l'altra. • A l'hora de restar sempre s'ha de tenir en compte que un nombre enter és major que qualsevol decimal.
  • 6. MULTIPLICACIÓ AMB DECIMALS Per a realitzar una multiplicació amb decimals es col·loquen els nombres sense tenir en compte on són les comes. Es fa la multiplicació exactament igual que si fossin nombre enters. Al final es compten els números decimals que hi ha en total i es col·loca la coma en el resultat comptant tant llocs com decimals hi ha, començant pel final del nombre. DIVISIONS DECIMALS Podem trobar cinc casos de divisió decimal. a) Quan el dividend és major que el divisor però es vol seguir repartint el residu (és el que deim “treure decimals”. b) Quan el dividend és menor que el divisor (això suposa fer deu parts de cada unitat del dividend -afegir un zero- i llavors el quocient ja comença per 0'. c) Quan al dividend ja hi trobem un decimal. Es divideix normalment, quan es baixa el primer nombre decimal ja es posa la coma al quocient. d) Quan el dividend és enter i el divisor porta decimals. Es multiplica el dividend per deu per cada decimal del divisor (s'afegeixen zeros al dividend, tants com decimals té
  • 7. el divisor i llavors s'elimina la coma dels decimals). e) Quan hi ha decimals tant al dividend com al divisor. Es multipliquen ambdós per 10 fins que el divisor es queda sense decimals. Llavors es divideix normalment.
  • 8. 5) MULTIPLICAR I DIVIDIR PER LA UNITAT SEGUIDA DE ZEROS a) MULTIPLICAR PER LA UNITAT SEGUIDA DE ZEROS (10,100,1000...) • Per multiplicar un nombre natural per la unitat seguida de zeros només cal afegir al nombre tants zeros com hi hagi rere la unitat. 64 x 10 = 640 325 x 100 = 32.500 25 x 1.000 = 25.000 • Per multiplicar un nombre decimal per la unitat seguida de zeros es fa córrer la coma cap a la dreta ( --->) tants llocs com zeros acompanyen la unitat. Si cal s'afegeixen zeros. 6,4 x 10 = 64 3,25 x 100 = 325 45,67 x 1.000 = 45670 3,255 x 10 = 32,55 2,198 x 100 = 219,8 b) DIVIDIR PER LA UNITAT SEGUIDA DE ZEROS (10,100,1000...) • Per dividir nombres acabats en zeros, eliminarem del nombre tants zeros del final com zeros porti la unitat. 60 : 10 = 6 2.000 : 10 = 200 810 : 10 = 81 24.000 : 100 = 240 8.000 : 100 = 80 • Per dividir un nombre natural per la unitat seguida de zeros es posen cap a l'esquerra (<----) tantes xifres decimals com zeros porti la unitat. Si cal s'afegeixen zeros. 24 : 10 = 2,4 (un zero, una xifra decimal) 356 : 100 = 3,56 (dos zeros, dues xifres decimals) 32 : 100 = 0,32 ( dos zeros, dues xifres decimals) 1.456 : 1000 = 1,456 (tres zeros, tres xifres decimals) 8 : 1.000 = 0,008 (tres zeros, tres xifres decimals) • Per dividir un nombre decimal per la unitat seguida de zeros es fa córrer la coma cap a l'esquerra (<----) tants llocs com zeros porti la unitat. Si cal s'afegeixen zeros. 23,12 : 10 = 2,312 (un zero, la coma s'ha mogut un lloc) 3,14 : 10 = 0,314 (un zero, la coma s'ha mogut un lloc) 245,6 : 100 = 2,456 (dos zeros, la coma s'ha mogut dos llocs) 2,895 : 100 = 0,02895 (dos zeros, la coma s'ha mogut dos llocs) 1.456,83 : 1.000 = 1,45683 (tres zeros, la coma s'ha mogut tres llocs)
  • 9. 6) SISTEMA MÈTRIC DECIMAL Mesures de longitud ---> unitat principal: el metre. Unitats menors: • deci (decima part) • centi (centèsima part) • mil·li (mil·lèsima part) Unitats majors: • deca (deu) • hecto (cent) • quilo (mil)
  • 10. Expressions complexes i incomplexes Una determinada mesura és pot expressar de dues formes diferents: fent només referència a la unitat final o assenyalant totes les unitats. Expressió incomplexa Expressió incomplexa 178 metres (178 m) 1 hectòmetre 7 decàmetres 8 metres 245 mil·limetres (245 mm) 2 decímetres 4 centímetres 5 mil·límetres 32.608 cm (32.608 cm) 3 hectòmetres 2 decàmetres 6 metres 8 centímetres 863 hectòmetres (863 hm) 86 quilòmetres 3 hectòmetres 1.426 metres (1.486 m) 1 quilòmetre 4 hectòmetres 2 decàmetres 6 metres Mesures de capacitat ---> unitat principal el litre. És exactament el mateix sistema que la mesura de longitud. La única diferència és que utilitzem el litre com a unitat de mesura. Quilolitre (kl) Hectolitre (hl) Decalitre (dal) Litre (l) Decilitre (dl) Centilitre (cl) Mil·lilitre (ml) Mesures de pes/massa ---> unitat principal el gram
  • 11. És exactament el mateix sistema. Cal tenir en compte però que la unitat és el gram malgrat s'utilitzi molt més el quilogram. Quilogram (kg) Hectogram (hg) Decagram (dag) Gram (g) Decigram (dg) Centigram (cg) Mil·ligram (mg) Cal tenir en compte també que 1.000 kgs són una tonelada o tona (tn). Mesura del temps El sistema de mesura de temps és sexagesimal (no augmentem o decreixem de 10 en 10 sinó de 60 en 60). 1 hora = 60 minuts 1 minut = 60 segons 1 hora= 3600 segons hora (h) minut (min) segon (s)
  • 12. 7) ELS ANGLES La mesura dels angles també segueix el sistema sexagesimal ( de seixanta en seixanta). La unitat de mesura són els graus. Un grau es divideix en seixanta minuts, un minut en seixanta segons. Exemple: 20 3'4'' Classes d'angles segons l'obertura. A més d'aquests angles també hi ha l'angle complet que mesura 3600 . Classes d'angles segons la posició. Poden ser: Consecutius: tenen el vèrtex i un costat comú.
  • 13. Adjacents: són consecutius i junts formen un angle pla. Oposats per vèrtex A més els angles poden ser complementaris quan junts formen un angle recte (900 )i suplementaris quan junts formen un angle pla (1800 ). 8) FIGURES PLANES