1. COM EVITAR AQUESTA SITUACIÓ?
Perquè… Qui educa als nostres fills?
A través de l’autonomia personal, les normes i pactes
(límits), l’atenció, la motivació i la responsabilitat…
El joc, llegir-li contes per
a que aprengui a escoltar,
dedicant-los l’atenció que
necessiten

2. HEM DE POSAR LÍMITS ALS INFANTS? SABEM DIR SI O NO?
GENERA AIXÒ CONFLICTES RESPECTE A L’ESTIMACIÓ QUE TENIM
PER ALS NOSTRES FILLS I FILLES?
Què passa quan no tenim autoritat a la família?.
Com aconseguir autoritat?.
Deure dels pares i un dret dels fills i dels pares i s’ha de exercir desde el naixement
De vegades som permissius i els hi donem tot el que volen per compensar el temps que no
estem amb ells.
Altres vegades els protegim tant que no permetem als
fills esforçar-se per res i els centrem únicament en
l’èxit personal i en el benestar.
I altres vegades els tractem com a “colegues”.
També és cert que moltes vegades és més fácil i més
ràpid fer les coses nosaltres que tenir que manar-les.
Els pares han d’anar a una en l’establiment de les regles del
joc
Tenir autoritat, i no pas autoritarisme

3. PRINCIPALS ERRORS QUE DEBILITEN I DISMINUEIXEN L’AUTORITAT
DELS PARES:
* La permisivitat.
* Cedir després de dir que no.
* L’autoritarisme.
* Manca de coherència.
* Cridar. Perdre els estreps.
* No negociar.
•No complir les promeses ni les
amenaces.
* No escoltar.
* Exigir èxits immediats.
Cridar comporta un perill afegit.

4. Actuacions concretes i positives que ajuden a tenir prestigi i autoritat
positiva davant els fills:
* Tenir uns objectius clars del que pretenem quan eduquem
* Ensenyar amb claredat coses concretes.
* Donar temps d’aprenentatge.
* Valorar sempre els seus intents i esforços per a millorar.
* Donar exemple.
* Actuar i fugir dels discursos.
* Confiar en el nostre fill.
* Reconèixer els errors
propis.

5. COM HAN DE SER LES ORDRES? CLARES I PERMANENTS
Primera infància: Durant els primers anys de vida només estan
relacionades amb els hàbits de la son, l’alimentació, l’ordre i la higiene
Segona infància: el nombre
d’ordres disminueix, perquè
n’hi hauran moltes que ja no
serà necessari donar

6. LES NORMES I PACTES QUE ELS PROPOSEM, SÓN ADEQUADES?
ELS EXPLIQUEM PERQUÈ PROPOSEM AQUESTES ENVERS UNS
ALTRES? ELS COSTA APLICAR LES NORMES I PACTES QUE ELS
PROPOSEM. ENTENDRE QUE PODEM FER I QUE NO PODEN FER,
QUÈ ESTÀ BÉ I QUE ESTÀ MALAMENT.
La responsabilitat, el
coneixement, l’autoritat, les
decisions, el control, en fi,
tot, es centralitza en
nosaltres.
Compartir una mica el poder de
l’autoritat amb el seu fill, cercar la
seva cooperació, escoltar el seu punt
de vista, negociar amb ell una
solució.
Estan ensenyant als seus fills a opinar
en grup i a participar en
una presa de decisió.
Haber-se guanyat la cooperació del
seu fill

7. LES NORMES I PACTES QUE ELS PROPOSEM, SÓN ADEQUADES?
ELS EXPLIQUEM PERQUÈ PROPOSEM AQUESTES ENVERS UNS
ALTRES? ELS COSTA APLICAR LES NORMES I PACTES QUE ELS
PROPOSEM. ENTENDRE QUE PODEM FER I QUE NO PODEN FER,
QUÈ ESTÀ BÉ I QUE ESTÀ MALAMENT.
Mètode del càstig
Mètode de les conseqüències
Mètode de la recompensa
Mètode de la cooperació i la
responsabilitat

8. "SI CONSIDEREM ALS HOMES COM SÓN, ELS FAREM SER MÉS
DOLENTS; SI ELS TRACTEM COM SI FÓSSIN EL QUE DEURIEN
SER, ELS CONDUIREM ON DEUEN SER CONDUÏTS” Goethe
Educar es estimar, deia Alexander
Galí. L’amor fa que les tècniques no
converteixin la relació en alguna cosa
freda, rígida i inflexible i , per tant,
superficial i sense valor a llarg
termini. L’amor suposa prendre
decisions que de vegades són
doloroses, a curt termini, pels pares i
pels fills, però que després són
valorades de manera que deixen un
bon sabor de boca i un benestar
interior en els fills i en els pares.