2. riu Anoia
Martorell, la Vila riu Llobregat
trinxera del ferrocarril
(actual Passeig Catalunya)
Serra de l’Ordal
Pont del Diable
0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL: Martorell neix en una de les cruïlles més
importants de Catalunya, en el punt on es creuen el Pla de Barcelona, la depressió prelitoral i la
Catalunya interior
3. Torre
Griminella
Castell i Monestir
de Sant Genís de
Rocafort
Castell del
Pairet o de
Rosanes
Torreta del
Clos
Pont del
Diable
Portal d’Anoia
0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL:
Santa Margarida
4. Montserrat
MARTORELL
0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL: Inicialment el poble s'estenia primer, fins al carrer
de Sant Antoni i, més tard, fins a la plaça de les Hores.
Fos dins o no de la muralla, el camí dibuixa un eixamplement clarament vinculat a l'activitat
mercadera, que actualment encara es manté viu a la plaça de la Vila.
5. Torreta
del Clos
Torre
Griminella
Pont
del
Diable
L’estructura urbana de Martorell en els primers segles de l’edat mitjana va estar
condicionada per la seva posició estratègica: Martorell fou construït de manera
esglaonada sobre la falda de la serra de les Torretes, al peu del camí del Mercadal, entre
l’Anoia i el torrent Pregon, a l’entrada del Congost.
0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL:
7. Va començar la repoblació, i al llarg del segle X apareixen
nous pobles a la comarca i se'n revifen d'altres que havien
estat abandonats. Els primers monestirs, com el de Sant
Genís de Rocafort (Martorell) o el de Sant Ponç de Corbera
(Cervelló) no es fundaren fins al segle XI. Però els monestirs que
tingueren més influència a la comarca foren el de Sant Cugat del Vallès i el de Montserrat, a
la zona nord.
Des del moment de la recuperació de Barcelona per Guifré el Pelós
i de l'inici de la repoblació de la banda dreta del riu Llobregat, a
partir de l'any 878 , la zona de Martorell va veure incrementat
progressivament la presència humana.
El territori era repartit entre diferents senyors i jurisdiccions. Al segle XII els pobles de
l'esquerra del riu, des de Molins de Rei fins al mar, eren de jurisdicció reial. Sant Boi era un
territori de jurisdicció compartida. Corbera, Collbató i Esparreguera tingueren dominis
feudals diversos. La resta del territori de la comarca estava repartit entre tres gran baronies
8.
9.
10. 1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA.
Pont de l‘Anoia, antic pont, construït el 1828 substituïnt el de fusta que existí fins el s. XVIII
L'any 1437
s'autoritza la
construcció
d'un pont
sobre el riu
Anoia
14. 1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA. TORRENT DE ROSANES
15. 2. LA MURALLA
El pany de muralla trobat el 1969
d’abans del s. IX, és molt més
anticque la primera notícia
escrita, que és de l’any 1033. És
part d’una torre quadrada i la
base dels seus carreus foren
disposats en opus spicatum
El 17 de març de 1969, mentre es feien obres
a un antic edifici del carrer Revall, núm. 65,
es descobriren uns restes de la muralla de la
Edat Mitjana
La muralla estava construïda al llarg de l’actual
carrer del Mur. Daerrera d’ella hi havia dos
fossats: el Vall (actual carrer Lloselles), i el
Revall (carrer del mateix nom)
Les portes principals eren el Portal d’Anoia, a la part occidental, i el portal de Subirats o de la
Creu, a l’oriental. Existien altres portes secundàries: el Portalet de les Hores, que donava pas
al fossat del Revall, el Portalet dels Frares, que pel Mur donava pas al camí dels convents, i la
del Portalet de la Rutlla, a prop de la placeta actual del mateix nom
16. Segle XI
Portal
SantacanaSegle XVI
Segle XII
Portal
de les
Hores
Portal de
la Font
S. XIII-XIV
Segles XVI-XVIII
Portal de la
Creu
Portal
d’Anoia
Pont del
Diable
Inicialment el poble s'estenia primer, fins al carrer de Sant Antoni i, més tard, fins a la plaça de
les Hores. Fos dins o no de la muralla, el camí dibuixa un eixamplement clarament vinculat a
l'activitat mercadera, que actualment encara es manté viu a la plaça de la Vila.
2. LES MURALLES
17. Hi havia també uns eixamplaments del carrer, que feien de places:
la Placeta de l’Esglèsia,
la Plaça Major o del Pou (actual Plaça de la Vila),
i la Plaça de la Creu.
2. LES MURALLES
18. 2.LESMURALLES
Reconstrucció aproximada de les muralles de Martorell segons Jaume
Amat, a partir de les dades documentals, dibuixos i pintures de Lluís Rigalt
que es guarden al Museu «Vicenç Ros»
19. 3. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA: L’església primitiva de
Martorell apareix esmentada per primer cop en la documentació del segle XI.
Dues tombes medievals trobades arran de les excavacions arqueològiques a la Plaça de
l’Església, l’any 1986, acaben per confirmar la seva existència en aquesta època.
20. 3. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA
Al segle XVI, a prop de l’antiga església s’hi va bastir un nou temple, que barrejava els
estils gòtic i renaixentista.
L’església
parroquial
de Santa
Maria fou
cremada
l’any 1936, en
el marc de la
Guerra Civil
A partir de
l’any 1941
comença la
reconstrucció
de l’església
parroquial
21. 3. ESGLÈSIA PARROQUIAL
DE SANTA MARIA
Esglèsia de Santa Maria abans de la destrucció del 1936;
reconstrucció segons J. Amat
22. Casal que conserva uns interessants finestrals, un de gòtic i l'altre renaixentista. Durant
el segle XVIII va ser propietat de Marià Llopart, coronel dels exèrcits reials i cavaller de
Santiago.
4. CASA LLOPART O CASA ROS. Antic Carrer del Pou / actual Plaça Major
Posteriorment seria la casa de Vicenç Ros i Batllevell. El 1940 va ser decorada amb
esgrafiats per Ferran Serra. Són de temàtica pagesa:.
23. 5. PLAÇA DE LA VILA
amb la font del pou, i la casa
de Cal Notari, actual
Ajuntament. Cap al 1920.
És un espai d’origen
medieval, encara, que com
tantes vegades a Martorell, la
seva arquitectura jo no ho
sigui.
Antiga casa de Cal Notari
Al s. XII, el lloc de la
actual Casa de la Vila o
Ajuntament era propietat
dels Rosanes, cofeudataris
de la baronia de
Castellvell.
Al s. XVII es coneix com
la Casa del Marquès, del
nom del seu propietari, el
marquès de los Vélez
24. La Casa de la Vila és un edifici del segle XVI adquirit pel
municipi el 1936, tal com s'indica en una inscripció sobre la porta.
Els dos personatges esgrafiats just a sobre el balcó representen els
rius Llobregat i Anoia.
En el solar de l’actual
Casa de la Vila hi
havia la casa senyorial
de la família Rosanes,
que durant l’edat
mitjana foren sub-
feudataris de la vila
de Martorell.
Aquesta casa
senyorial fou després
dels senyors de
Castellvell, dels de
Foix, dels Requesens i,
en els segles XVII i
XVIII, dels marquesos
de Vélez. L’edifici fou
ocupat, quasi sempre,
pels procuradors dels
citats senyors
jurisdiccionals de
Martorell.
5. CASA DE
LA VILA
Imatge de la plaça de la Vila amb la Volta de les Hores, abans del seu
enderrocament el 1925.
25. 5. CASA DE LA VILA
La Casa de la Vila és un edifici del segle XVI
adquirit pel municipi el 1936, tal com s'indica
en una inscripció sobre la porta. Els dos
personatges esgrafiats just a sobre el balcó
representen els rius Llobregat i Anoia.
26. 6. EL PORTAL DE LES HORES: també
denominat Volta del Forn, era una de les
portes del recinte emmurallat de Martorell i
estava defensat per una alta torre que,
durant una època es va fer servir de presó.
Va adoptar el seu nom l'any 1668, quan s'hi
va instal·lar un rellotge.
La presó de Martorell, 1912. Fons Salvany,
Biblioteca de Catalunya.
27. 6. EL PORTAL DE LES HORES
Any 1913. Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya.
Fins a les ampliacions
modernes, era una
cruïlla de carrers, doncs
en aquest punt hi
conflueixen el carrer
Lloselles (antic carrer
del Vall), la plaça de la
Vila i el carrer Anselm
Clavé (antic carrer de la
Font).
L'edifici actual, amb el campanar d'espadanya, és de la fi del segle XIX. El portal va ser
enderrocat l'any 1925 i és aleshores quan es va configurar l'actual plaça de les Hores
28. 6. PORTAL DE LES HORES, Arc o Volta, enderrocats el 1926
30. 7. CASA GAUSA: C/ Anselm Clavé, 14. Va ser
edificada probablement entre els segles XIV i XV,
quan Martorell creixia longitudinalment a partir
de la volta de les Hores
ElcarrerdelaFontvistdesdelaVoltadelesHores
31. 7. CASA GAUSA: s. XIV i XV.
S’hi pot veure encara una finestra
gòtica tripartita per dues columnetes
amb el seu capitell i rematada per
dintell
32. L’antiga façana de la Casa Gausa és feta
amb pedra escairada, i comptava amb la
planta baixa i un únic pis. Actualment la
casa ha esta divida en dues; la de la dreta,
és la més ben conservada. És actualment
la casa més antiga que es conserva a
Martorell
7. CASA GAUSA: s. XIV i XV.
Conserva el voladís de la teulada i fins els anys setanta,
un portal adovellat que avui és parcialment destruït per
l’ampliació que se’n va fer per tal de guardar-hi els
vehicles.
34. Carrer Pere Puig 57.
Carrer Pere Puig, antic Carrer
Nou, amb cases dels s. XVII i
XVIII
Fundat en 1205 per Guilleuma, senyora de Castellví de
Rosanes, com hospital de malalts pobres, situat a extramurs
de la vila, en un punt proper a la plaça de la Creu.
De l’antic hospital, que va ser reformat al segle XVIII, es conservaven a la façana dues arcades
ogivals paredades, visibles des del carrer. Quan s’esperava la recuperació d’aquest edifici
emblemàtic, aquest fou venut a uns particulars i el 1987 fou enderrocat, amb el compromís
però, d’incorporar els elements de l’antiga façana a la nova construcció, actuació que finalment
no s’ha esdevingut.
9. HOSPITAL Y CAPELLA DE SANT JOAN
35. 9. HOSPITAL Y CAPELLA DE SANT JOAN.
Façana de Sant Joan,
1912.
Fons Salvany, Biblioteca de
Catalunya.
36. 9. CAPELLA DE SANT JOAN.
Pertanyia a l’hospital del qual rep el nom. S.
XIII a XV. L’hospital va ser ampliat amb la
construcció d’una capella adossada.
Desconeixem la data exacta de la seva construcció,
però en una visita pastoral de l’any 1313 ja
s’esmenta, per tant, fou construïda en aquest
intèrval de temps.
Carrer de
Pere Puig, 61
37. 9. CAPELLA DE SANT JOAN. La capella de l’hospital ha estat l’únic que ha arribat fins als nostres
dies. Es tracta d’ un edifici d’estil gòtic que consta d’una sola nau de planta rectangular, sense
absis diferenciat, coberta amb volta, tot i que originàriament els arcs de la nau sustentaven la
coberta de bigues.
38. En 1370 el vicari general va ordenar al
rector que fes reedificar el pòrtic. Més
tard, en 1551 el prevere Montserrat
Savila va obtenir la llicència per part del
bisbe per consagrar un altar en la
capella, que ell mateix havia reconstruït,
ja que es trobava gairebé enrunada.
L'hospital no ha pogut superar el pas
dels segles, ja que durant la Guerra de
Successió va ser destruit.
La nau es cobreix amb una volta
apuntada, típica de les darreries del
romànic i que està reforçada amb arcs
toral.
9. CAPELLA DE SANT JOAN.
39. El tram més allunyat de la capçalera té unes característiques diferents a la resta del
temple. L'arc de mig punt que encara podem veure en el mur nord ens fa pensar que
ens trobem davant el pòrtic reparat l'any 1370. Posteriorment es va decidir integrar
aquest espai en el temple, construint una nova façana i un cor elevat.
40. 9. CAPELLA DE SANT JOAN. 1912. FONS SALVANY. Bibl. de Catalunya.
41. 10. PORTAL DE
SUBIRATS O DE LA
CREU:
Recreació del portal de
Subirats o de la Creu, i
les muralles de
Martorell.
La creu és la de l’actual
plaça de la Creu
42. 11. CAPELLA DE SANT BARTOMEU: situada al solar de l’antic escorxador, prop del
Pont del Diable, al qual donà nom durant l’edat mitjana. Ja existia el 1208.
Sant Bartomeu
també era venerat
a l’església
parroquial de
Martorell i el dia de
la seva festa, el 24
d’agost, se
celebrava una fira,
documentada des
del segle XIII, i que
subsistí fins l’any
1966.
Es desconeix el moment exacte de la seva construcció. El culte a sant
Bartomeu es va introduir a Catalunya vers la meitat del segle X i la primera
notícia coneguda d'aquest temple data del 1208, per tant la datació més
probable és entre els segles XI i XII.
43. La capella tenia una
planta
rectangular, amb dos
contraforts per
banda i entrada
frontal, amb un
portal de
comunicació amb
àmbits adossats al
costat nord. L’obra té
una qualitat molt
irregular i amb
multiplicitat de fases.
Es conserva encara al
seu interior un
paviment que
combina lloses
regulars de gres roig
amb cairons.
L’espai a l’entorn de l’església presenta restes de construccions adossades
i una necròpolis, amb enterraments d’època medieval i posteriors.
11. CAPELLA DE SANT BARTOMEU
44. L'any 1282 es cita per
primera vegada la fira
de Sant Bartomeu,
que es feia al costat
del Pont del Diable. .
L'any 1396 Martorell
és incorporat a la
Corona , amb la qual
cosa , l’any següent,
rep el privilegi de ser
declarat carrer de
Barcelona
11. PONT DEL
DIABLE
Placa commemorativa:
Martorell, declarat
carrer de Barcelona.
45. 12. PONT DEL DIABLE
El que veiem ara
és reconstrucció
realitzada l'any
1963 del pont
gòtic de 1295,
sobre una base
romana.
47. 11. PONT DEL DIABLE
Foto. Primera meitat anys 20
Caserna de Cavalleria
48. 12. PONT DEL DIABLE
Les diverses
crescudes del riu han
fet que s'hagi hagut de
reconstruir en
diverses ocasions. Es
té constància com a
mínim de dues
reconstruccions en
època medieval. La
primera va ser en
1143. A ella
corresponen els
elements romànics
que podem observar
en el pont. Adossat a
l'aparell romà es pot veure un
tram de mur format per filades
regulars de petits carreus i un arc
de mig punt situat entre l'estrep
esquerre i l'arc principal. Per la
tècnica utilitzada en la disposició
dels carreus, es creu que els
autors de l'obra eren els mateixos
que estaven edificant els temples
de Sant Genís de Rocafort i
de Santa Margarida.
En 1283 una nova crescuda del riu fa que
s'hagi de tornar a refer el pont, en aquest
cas en estil gòtic. Es construeixen dos
grans arcs ogivals. El més gran feia 21
metres d'alçada i 43 d'amplada. En la part
central s'alça un petit habitacle cobert
amb volta de canó.
Pont del Diable, avinguda del setembre de 1971
49. 11. PONT ROMÀ. RECONSTRUCCIÓ IDEAL. SEGONS EL Resumen histórico... DE I. CLOPAS
PONT ROMÀ.
Reconstrucció ideal
de l'arc romà., per
Jaume Amat.
És d’època d’August,
construït entre els anys 10-9
a. de C.
Als carreus romans es poden veure les
marques de les legions que el van
construir: aquí la Legio VI: LVI
A la base, prop del
riu, presenta marques
de les legions IV
Macedònica (LIIII),
VI Víctrix (LVI)
i X Gèmina (LX).
En ell hi confluïen els dos
traçats de la via Augusta, el del
Vallès i la variant marítima que
passava per Blandae, Iluro,
Baetulo i Barcino
50. 12. MARTORELL, DINS DE LA BARONIA DE CASTELLVELL,
TERRA DE FRONTERA. ELS CASTELLS DE LA SERRA DE LES TORRETES:
La primera notícia documentada del castell es remunta al
963 com a Castrum Vetulo (Castell Vell),
S.IX- X, era part de la línia de defensa del Llobregat. Domini
de la Baronia de Castellví.TORRETA DEL CLOS
CASTELLVÍ (O CASTELL VELL ) DE ROSANES:
CASTELL DE ROSANES O DEL PAIRET
TORRE GRIMINELLA
52. La torre Griminella correspon a una construcció,
potser d’origen romà, la funció principal de la qual
era el control del Congost i del Pont del Diable.
TORRE GRIMINELLA
TORRETA DEL CLOSTORRETA DEL CLOS
La Torreta
del Clos,
d’origen
romà,
completava
el camp de
visió de la
Torre de la
Griminella
12. SERRA DE LES TORRETES
53. MARTORELL DES DEL CASTELL DE ROSANES O DEL PAIRET
Martorell neix com a mercat al peu del castell de Rosanes, cap a l’any 1032.
12.SERRADELESTORRETES
54. L'indret on s'alçava l'església de santa
Margarida ja estava ocupat en l'antiguitat,
tal i com ho demostren les nombroses
troballes arqueològiques obtingudes
durant les diferents campanyes
d'excavació realitzades.
Ja en època romana es té constància del pas
de la Via Augusta per aquest indret, gràcies
als dos fragments d'un mil·liari romà de
l'època de l'emperador Maxenci, datat entre
els anys 350 i 353, trobats en les excavacions
realitzades durant la dècada dels setanta del
passat segle.
13. SANTA MARGARIDA
55. Al costat del mur nord, protegides per teles i a
l'espera de ser estudiades amb més detall, les restes
d'una necròpolis dels segles VI i VIII.
També en aquest
indret s'alçava una
basílica visigòtica en
el segle VII. Sobre
ella es va edificar
l'actual temple en la
segona meitat del
segle XII. Era la
parròquia del proper
monestir de Sant
Genís, i es va
construir a la seva
imatge i semblança.
13. SANTA MARGARIDA:
56. La primera notícia documentada que ens ha arribat d'aquesta església la trobem
en l'any 1143. Posteriorment, en 1448 va patir els efectes d'un terratrèmol, que va
enfonsar la seva volta.
57. ANTECEDENTS MEDIEVALS DE LA
FIRA DE PRIMAVERA: Durant el
regnat d’Alfons V, el Magnànim , es va
ren prendre diferents iniciatives per
potenciar el comerç a Catalunya. Com
que Martorell era un nus de
comunicacions molt important, la
seva esposa, la reina Maria de
Castella, va atorgar el 23 de març de
1422 a Martorell, el privilegi de
celebrar una fira per Sant Marc (25
d’abril) i els quatre dies següents. Per
això en un principi aquesta fira era
coneguda com a Fira de Sant Marc.
Aquesta fira s’afegia a una altra de
més antiga que es feia a l’estiu per
Sant Bartomeu.
58. BIBLIOGRAFIA:
BAUCELLS I REIG, Josep: El priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell). Centre d’Estudis Martorellencs-2007
CLOPAS, Isidre: Resumen histórico de Martorell, relacionado con la Historia de Cataluña. Martorell-1945
CLOPAS, Isidre: Toponímia Històrica de Martorell. Ajuntament de Martorell, Martorell-1991
PAGÈS I PARETAS, Montserrat: Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, Barcelona-1992
VVAA: Martorell, la Vila, de pont a pont. Ed.Centre d’Estudis Martorellencs, Martorell-1989
Pàg.-web: Coneix Martorell a Biblioteques Públiques: http://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/infolocal.htm#15535