SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 10
 
1. La decisió ,[object Object],[object Object],3. Aquestes normes el que fan és jutjar les alternatives de la decisió com a bones/dolentes  4. Jutjar en termes de bo/dolent vol dir jutjar de forma moral 5. Es per tant un fet inqüestionable que prenen  DECISIONS MORALS  M’apunto a una ETT per trobar feina Dono almoïna perquè penso que s’ha de ser generós amb els pobres No dono almoïna perquè penso que són els governs i no les ciudadans particulars, qui s’ha d’encarrear d’eradicar el problema de la pobresa Em faig voluntari de la Creu Roja perquè estic convençut de lanecessitat d’ajuda i solidaritat amb les persones
1. La decisió Les decisions que prenem seguint una determinada norma moral, s’anomenen  MÀXIMES DE CONDUCTA Totes les màximes tenen una estructura comuna Si vols  M , llavors fes  D El motiu que ens fa prendre la decisió és sempre que ens produeix un sentiment d’atracció (plaer) La decisió efectiva que es pren Si vols  PLAER , llavors fes  D
1. La decisió Són normes de caràcter empíric, a posteriori Les màximes són normes que es basen en les  CONSEQÜÈNCIES  que obtenim de les nostes accions (fem una cosa o una altra en funció de les conseqüències –plaer- que obtenim) Les màximes es compleixen per  INCLINACIÓ DE LA VOLUNTAT  (la voluntat determinada pel plaer) Les màximes són particulars i contingents Dos individus poden actuar amb màximes diferents; un mateix individu pot actuar en moments diferents amb màximes diferents Les màximes són lleis morals particulars, no lleis morals universals
1. La decisió Si vols trobar la pau personal, endinsar-te en la veritat absoluta, fugir dels neguits i la vanitat de la vida quotidiana, fes-t’en monja com jo Si vols viure la vida intensament, gaudir d’allò terrenal, conéixer persones i llocs diferents cada dia, fes-te’n “chico Martini” com jo No ens posarem mai d’acord perquè tots dos seguim màximes morals diferents. I és així perquè no tot individu sent el mateix davant d’un mateix objecte (el sentiment de plaer cap a un objecte depén de l’individu, la situació, el moment, etc. ). Es clar, doncs, que qualsevol màxima que connecti plaer i decisió és contingent.
2. L’imperatiu categòric A partir de l’observació de que tothom quan decidim ho fem seguint una determinada màxima moral, Kant es fa la següent pregunta: Es possible trobar una  MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL ?  = Podem trobar   una màxima de conducta que sigui vàlida per a tothom = Podem trobar una màxima de conducta que sigui impossible rebutjar? Relativisme o particularisme Universalisme Sofística, escepticisme. No és possible trobar cap norma moral universal. La moral depén de la cultura, la història, les circumstàncies, etc.  Utilitarisme dels actes (Bentham): en una decisió només s’ha de tenir en compte les conseqüències particulars d’aquella decisió Hume, Mill  Sí és possible trobar normes morals universals.  Emotivisme: bases emocionals comunes Utilitarisme de les normes: en una decisió s’ha de tenir en compte le conseqüències de l’acció cas que es pensi com a norma universal
2. L’imperatiu categòric Si vols ser feliç, estudia filosofia Si vols ser feliç, no estudiïs filosofia Ens trobem davant de 2 màximes que són pensables de forma universal = és possible pensar un món on tothom es comporté seguint qualsevol d’aquestes 2 màximes = la meva felicitat en qualsevol dels casos no es veu afectada en el cas de que tothom segueixi aquesta norma = no es produeix contradicció entre la meva felicitat i la de la resta de la humanitat Ens trobem davant d’una màxima que no és pensable de manera universal, perquè si ho fem es segueix una contradicció entre la felicitat que jo espero aconseguir i el dolor que em produeix el fet que els altres em vulguin perjudicar  Hi ha normes morals que es poden pensar de forma universal sense que es produeixi una contradicció i d’altres no. Si vols ser feliç, mata Si vols ser feliç, menteix
2. L’imperatiu categòric Podem pensar un món on tothom es regeixi per una determinada màxima? = Podem  pensar  una máxima de conducta que pugui ser vàlida per a tothom Es possible trobar una  MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL ?  Actua de tal manera que la teva decisió pugui ser universalitzable sense caure en contradicció = No facis als demés el que no desitjaries que et fessin a tu IMPERATIU CATEGÒRIC “ Actua de manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer com a principi d’una legislació universal”
2. L’imperatiu categòric ,[object Object],[object Object],[object Object],Kant planteja una ètica formal, no una ètica material Les morals materials es caracteritzen per tenir un contingut concret que serveix per guiar la conducta. La major part dels sistemes morals de la història són de caràcter material
2. L’imperatiu categòric ,[object Object],[object Object],Kant planteja una ètica autònoma, no una ètica a heterònoma AUTONOMIA HETERONOMIA La voluntat que actua independentment de les conseqüències (bones o dolentes) La voluntat que actua per deure, per respecte a uns principis morals  Normalment no actuem de forma autònoma, però ho hauríem de fer si realment volem ser subjectes morals lliures ,[object Object],[object Object],[object Object]

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
filoinfanta
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
lesperlesnegres
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
Pushkin1799
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
Núria Martínez
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
Napbuuff
 
Tema 3 Plató 2. Teoria de les Idees
Tema 3  Plató  2. Teoria de les IdeesTema 3  Plató  2. Teoria de les Idees
Tema 3 Plató 2. Teoria de les Idees
Jesús Gómez
 
La filosofia de Karl Marx
La filosofia de Karl MarxLa filosofia de Karl Marx
La filosofia de Karl Marx
Guidacardona
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
Pau Rubert
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
Elena Gimenez
 

Mais procurados (20)

7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
 
Oda a la pàtria
Oda a la pàtriaOda a la pàtria
Oda a la pàtria
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
Idealisme i realisme
Idealisme i realismeIdealisme i realisme
Idealisme i realisme
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
 
John Locke: el dret a la propietat
John Locke: el dret a la propietatJohn Locke: el dret a la propietat
John Locke: el dret a la propietat
 
Comentari de text La pell freda
Comentari de text La pell fredaComentari de text La pell freda
Comentari de text La pell freda
 
Tema 3 Plató 2. Teoria de les Idees
Tema 3  Plató  2. Teoria de les IdeesTema 3  Plató  2. Teoria de les Idees
Tema 3 Plató 2. Teoria de les Idees
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
La filosofia de Karl Marx
La filosofia de Karl MarxLa filosofia de Karl Marx
La filosofia de Karl Marx
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
 
David Hume i els conceptes metafísics.
David Hume i els conceptes metafísics.David Hume i els conceptes metafísics.
David Hume i els conceptes metafísics.
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 

Destaque

Comparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
Comparar Epicur, Kant, Bentham amb MillComparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
Comparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
Daniel Fernández
 
Etica Kantiana
Etica KantianaEtica Kantiana
Etica Kantiana
j. jarbe
 
Etica kantiana
Etica kantianaEtica kantiana
Etica kantiana
Grimmjow42
 
Els Trastorns De L’Estat D’àNim
Els Trastorns De L’Estat D’àNimEls Trastorns De L’Estat D’àNim
Els Trastorns De L’Estat D’àNim
Daniel Fernández
 

Destaque (20)

Mill llibertat
Mill llibertatMill llibertat
Mill llibertat
 
Comparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
Comparar Epicur, Kant, Bentham amb MillComparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
Comparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
 
Mill Utilitarisme
Mill UtilitarismeMill Utilitarisme
Mill Utilitarisme
 
Lockepolitica
LockepoliticaLockepolitica
Lockepolitica
 
Lockeconeixement
LockeconeixementLockeconeixement
Lockeconeixement
 
14. EL FRANQUISME: 1959-1975
14. EL FRANQUISME: 1959-197514. EL FRANQUISME: 1959-1975
14. EL FRANQUISME: 1959-1975
 
13. EL FRANQUISME: 1939-1959
13. EL FRANQUISME: 1939-195913. EL FRANQUISME: 1939-1959
13. EL FRANQUISME: 1939-1959
 
Nietzsche Vida I Obres
Nietzsche Vida I ObresNietzsche Vida I Obres
Nietzsche Vida I Obres
 
Genealogia Moral
Genealogia MoralGenealogia Moral
Genealogia Moral
 
Presentació reuniopares paris_16.17
Presentació reuniopares paris_16.17Presentació reuniopares paris_16.17
Presentació reuniopares paris_16.17
 
Stuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarismeStuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarisme
 
Etica Kantiana
Etica KantianaEtica Kantiana
Etica Kantiana
 
Etica kantiana
Etica kantianaEtica kantiana
Etica kantiana
 
ÉTICA DE KANT O DEL DEBER
ÉTICA DE KANT O DEL DEBERÉTICA DE KANT O DEL DEBER
ÉTICA DE KANT O DEL DEBER
 
Moral de Kant
Moral de KantMoral de Kant
Moral de Kant
 
Tm Infantesa Adolescencia
Tm Infantesa AdolescenciaTm Infantesa Adolescencia
Tm Infantesa Adolescencia
 
Els Trastorns D’Ansietat
Els Trastorns D’AnsietatEls Trastorns D’Ansietat
Els Trastorns D’Ansietat
 
11. Psicopatologia
11. Psicopatologia11. Psicopatologia
11. Psicopatologia
 
Els Trastorns De L’Estat D’àNim
Els Trastorns De L’Estat D’àNimEls Trastorns De L’Estat D’àNim
Els Trastorns De L’Estat D’àNim
 
Metodologia
MetodologiaMetodologia
Metodologia
 

Semelhante a Kant Etica

Utilitarisme (ag)
Utilitarisme (ag)Utilitarisme (ag)
Utilitarisme (ag)
guest6af0c4
 
De què tracta l’ètica
De què tracta l’èticaDe què tracta l’ètica
De què tracta l’ètica
filosofies
 

Semelhante a Kant Etica (20)

82_Kant: ètica
82_Kant: ètica82_Kant: ètica
82_Kant: ètica
 
Teories Etiques
Teories EtiquesTeories Etiques
Teories Etiques
 
Ppt ètica
Ppt èticaPpt ètica
Ppt ètica
 
Utilitarisme (ag)
Utilitarisme (ag)Utilitarisme (ag)
Utilitarisme (ag)
 
La racionalitat pràctica: ètica/moral
La racionalitat pràctica: ètica/moralLa racionalitat pràctica: ètica/moral
La racionalitat pràctica: ètica/moral
 
Ètica (Teories)
Ètica (Teories)Ètica (Teories)
Ètica (Teories)
 
Etica i moral
Etica i moralEtica i moral
Etica i moral
 
Etica moral
Etica moralEtica moral
Etica moral
 
El creixement de la consciència moral: Lawrence Kohlberg
El creixement de la consciència moral: Lawrence KohlbergEl creixement de la consciència moral: Lawrence Kohlberg
El creixement de la consciència moral: Lawrence Kohlberg
 
De què tracta l’ètica
De què tracta l’èticaDe què tracta l’ètica
De què tracta l’ètica
 
Etica moral eec
Etica moral eecEtica moral eec
Etica moral eec
 
Ud5 part 1
Ud5 part 1Ud5 part 1
Ud5 part 1
 
Etica
EticaEtica
Etica
 
Teories ètiques
Teories ètiquesTeories ètiques
Teories ètiques
 
èTICA
èTICAèTICA
èTICA
 
5. Utilitarisme_deontologisme.pptx
5. Utilitarisme_deontologisme.pptx5. Utilitarisme_deontologisme.pptx
5. Utilitarisme_deontologisme.pptx
 
Teories ètiques
Teories ètiquesTeories ètiques
Teories ètiques
 
Justicia
JusticiaJusticia
Justicia
 
Mill utilitarisme nou
Mill utilitarisme nouMill utilitarisme nou
Mill utilitarisme nou
 
Taller autoestima
Taller autoestimaTaller autoestima
Taller autoestima
 

Mais de Daniel Fernández

Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliacióTed talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
Daniel Fernández
 

Mais de Daniel Fernández (20)

Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarrasQuestiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
 
App del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básicaApp del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básica
 
Anatomylearning aplicacion per a estudiar anatomia
Anatomylearning aplicacion per a estudiar anatomiaAnatomylearning aplicacion per a estudiar anatomia
Anatomylearning aplicacion per a estudiar anatomia
 
Agenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques app
Agenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques appAgenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques app
Agenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques app
 
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliacióTed talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
 
khanacademhy_appdelmes_11.23.pdf
khanacademhy_appdelmes_11.23.pdfkhanacademhy_appdelmes_11.23.pdf
khanacademhy_appdelmes_11.23.pdf
 
photomath_appdelmes_10.23.pdf
photomath_appdelmes_10.23.pdfphotomath_appdelmes_10.23.pdf
photomath_appdelmes_10.23.pdf
 
Impostos.ppt
Impostos.pptImpostos.ppt
Impostos.ppt
 
Treball_2.pptx
Treball_2.pptxTreball_2.pptx
Treball_2.pptx
 
Treball_1.pptx
Treball_1.pptxTreball_1.pptx
Treball_1.pptx
 
Ajuntaments.pptx
Ajuntaments.pptxAjuntaments.pptx
Ajuntaments.pptx
 
4. Intencio_resultat.pptx
4. Intencio_resultat.pptx4. Intencio_resultat.pptx
4. Intencio_resultat.pptx
 
Ciutadania.pptx
Ciutadania.pptxCiutadania.pptx
Ciutadania.pptx
 
Democracia.pptx
Democracia.pptxDemocracia.pptx
Democracia.pptx
 
Totalitarisme_autoritarisme.ppt
Totalitarisme_autoritarisme.pptTotalitarisme_autoritarisme.ppt
Totalitarisme_autoritarisme.ppt
 
Monarquia_republica.ppt
Monarquia_republica.pptMonarquia_republica.ppt
Monarquia_republica.ppt
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
 
6. Comunisme.ppt
6. Comunisme.ppt6. Comunisme.ppt
6. Comunisme.ppt
 
3. Liberalisme_1.ppt
3. Liberalisme_1.ppt3. Liberalisme_1.ppt
3. Liberalisme_1.ppt
 

Kant Etica

  • 1.  
  • 2.
  • 3. 1. La decisió Les decisions que prenem seguint una determinada norma moral, s’anomenen MÀXIMES DE CONDUCTA Totes les màximes tenen una estructura comuna Si vols M , llavors fes D El motiu que ens fa prendre la decisió és sempre que ens produeix un sentiment d’atracció (plaer) La decisió efectiva que es pren Si vols PLAER , llavors fes D
  • 4. 1. La decisió Són normes de caràcter empíric, a posteriori Les màximes són normes que es basen en les CONSEQÜÈNCIES que obtenim de les nostes accions (fem una cosa o una altra en funció de les conseqüències –plaer- que obtenim) Les màximes es compleixen per INCLINACIÓ DE LA VOLUNTAT (la voluntat determinada pel plaer) Les màximes són particulars i contingents Dos individus poden actuar amb màximes diferents; un mateix individu pot actuar en moments diferents amb màximes diferents Les màximes són lleis morals particulars, no lleis morals universals
  • 5. 1. La decisió Si vols trobar la pau personal, endinsar-te en la veritat absoluta, fugir dels neguits i la vanitat de la vida quotidiana, fes-t’en monja com jo Si vols viure la vida intensament, gaudir d’allò terrenal, conéixer persones i llocs diferents cada dia, fes-te’n “chico Martini” com jo No ens posarem mai d’acord perquè tots dos seguim màximes morals diferents. I és així perquè no tot individu sent el mateix davant d’un mateix objecte (el sentiment de plaer cap a un objecte depén de l’individu, la situació, el moment, etc. ). Es clar, doncs, que qualsevol màxima que connecti plaer i decisió és contingent.
  • 6. 2. L’imperatiu categòric A partir de l’observació de que tothom quan decidim ho fem seguint una determinada màxima moral, Kant es fa la següent pregunta: Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL ? = Podem trobar una màxima de conducta que sigui vàlida per a tothom = Podem trobar una màxima de conducta que sigui impossible rebutjar? Relativisme o particularisme Universalisme Sofística, escepticisme. No és possible trobar cap norma moral universal. La moral depén de la cultura, la història, les circumstàncies, etc. Utilitarisme dels actes (Bentham): en una decisió només s’ha de tenir en compte les conseqüències particulars d’aquella decisió Hume, Mill Sí és possible trobar normes morals universals. Emotivisme: bases emocionals comunes Utilitarisme de les normes: en una decisió s’ha de tenir en compte le conseqüències de l’acció cas que es pensi com a norma universal
  • 7. 2. L’imperatiu categòric Si vols ser feliç, estudia filosofia Si vols ser feliç, no estudiïs filosofia Ens trobem davant de 2 màximes que són pensables de forma universal = és possible pensar un món on tothom es comporté seguint qualsevol d’aquestes 2 màximes = la meva felicitat en qualsevol dels casos no es veu afectada en el cas de que tothom segueixi aquesta norma = no es produeix contradicció entre la meva felicitat i la de la resta de la humanitat Ens trobem davant d’una màxima que no és pensable de manera universal, perquè si ho fem es segueix una contradicció entre la felicitat que jo espero aconseguir i el dolor que em produeix el fet que els altres em vulguin perjudicar Hi ha normes morals que es poden pensar de forma universal sense que es produeixi una contradicció i d’altres no. Si vols ser feliç, mata Si vols ser feliç, menteix
  • 8. 2. L’imperatiu categòric Podem pensar un món on tothom es regeixi per una determinada màxima? = Podem pensar una máxima de conducta que pugui ser vàlida per a tothom Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL ? Actua de tal manera que la teva decisió pugui ser universalitzable sense caure en contradicció = No facis als demés el que no desitjaries que et fessin a tu IMPERATIU CATEGÒRIC “ Actua de manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer com a principi d’una legislació universal”
  • 9.
  • 10.