3. 1. La decisió Les decisions que prenem seguint una determinada norma moral, s’anomenen MÀXIMES DE CONDUCTA Totes les màximes tenen una estructura comuna Si vols M , llavors fes D El motiu que ens fa prendre la decisió és sempre que ens produeix un sentiment d’atracció (plaer) La decisió efectiva que es pren Si vols PLAER , llavors fes D

4. 1. La decisió Són normes de caràcter empíric, a posteriori Les màximes són normes que es basen en les CONSEQÜÈNCIES que obtenim de les nostes accions (fem una cosa o una altra en funció de les conseqüències –plaer- que obtenim) Les màximes es compleixen per INCLINACIÓ DE LA VOLUNTAT (la voluntat determinada pel plaer) Les màximes són particulars i contingents Dos individus poden actuar amb màximes diferents; un mateix individu pot actuar en moments diferents amb màximes diferents Les màximes són lleis morals particulars, no lleis morals universals

5. 1. La decisió Si vols trobar la pau personal, endinsar-te en la veritat absoluta, fugir dels neguits i la vanitat de la vida quotidiana, fes-t’en monja com jo Si vols viure la vida intensament, gaudir d’allò terrenal, conéixer persones i llocs diferents cada dia, fes-te’n “chico Martini” com jo No ens posarem mai d’acord perquè tots dos seguim màximes morals diferents. I és així perquè no tot individu sent el mateix davant d’un mateix objecte (el sentiment de plaer cap a un objecte depén de l’individu, la situació, el moment, etc. ). Es clar, doncs, que qualsevol màxima que connecti plaer i decisió és contingent.

6. 2. L’imperatiu categòric A partir de l’observació de que tothom quan decidim ho fem seguint una determinada màxima moral, Kant es fa la següent pregunta: Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL ? = Podem trobar una màxima de conducta que sigui vàlida per a tothom = Podem trobar una màxima de conducta que sigui impossible rebutjar? Relativisme o particularisme Universalisme Sofística, escepticisme. No és possible trobar cap norma moral universal. La moral depén de la cultura, la història, les circumstàncies, etc. Utilitarisme dels actes (Bentham): en una decisió només s’ha de tenir en compte les conseqüències particulars d’aquella decisió Hume, Mill Sí és possible trobar normes morals universals. Emotivisme: bases emocionals comunes Utilitarisme de les normes: en una decisió s’ha de tenir en compte le conseqüències de l’acció cas que es pensi com a norma universal

7. 2. L’imperatiu categòric Si vols ser feliç, estudia filosofia Si vols ser feliç, no estudiïs filosofia Ens trobem davant de 2 màximes que són pensables de forma universal = és possible pensar un món on tothom es comporté seguint qualsevol d’aquestes 2 màximes = la meva felicitat en qualsevol dels casos no es veu afectada en el cas de que tothom segueixi aquesta norma = no es produeix contradicció entre la meva felicitat i la de la resta de la humanitat Ens trobem davant d’una màxima que no és pensable de manera universal, perquè si ho fem es segueix una contradicció entre la felicitat que jo espero aconseguir i el dolor que em produeix el fet que els altres em vulguin perjudicar Hi ha normes morals que es poden pensar de forma universal sense que es produeixi una contradicció i d’altres no. Si vols ser feliç, mata Si vols ser feliç, menteix

8. 2. L’imperatiu categòric Podem pensar un món on tothom es regeixi per una determinada màxima? = Podem pensar una máxima de conducta que pugui ser vàlida per a tothom Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL ? Actua de tal manera que la teva decisió pugui ser universalitzable sense caure en contradicció = No facis als demés el que no desitjaries que et fessin a tu IMPERATIU CATEGÒRIC “ Actua de manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer com a principi d’una legislació universal”