Hume, principios del conocimiento

1. DAVID HUME
Els principis del coneixement

2. ELS PRINCIPIS DEL CONEIXEMENT: PERCEPCIÓ, IMPRESSIÓ I IDEA
El nostre autor comença amb una sèrie de definicions. Anomena percepció qualsevol
cosa que pugui presentar-se a la ment, adés emprant els nostres sentits, adés
impulsats per la passió, adés exercint els nostres pensaments o la nostra reflexió.
Percepció = quelsevol contingut mental
Equivalent a les idees de Descartes
N’hi ha de molts tipus: sensacions, emocions o
sentiments (passions), reflexions (pensaments)

3. Divideix les nostres percepcions en dues classes: impressions i idees. Quan sentim una
passió o emoció de qualsevol tipus o tenim imatges dels objectes externs transmeses
pels nostres sentits, la percepció de la ment l’anomena impressió, paraula que empra
en un sentit nou.
Les impressions són:
Dades immediates de l’experiència
“Matèria primera” del coneixement
Contingut elemental de la ment
(“àtoms”)
Tots els continguts de la
ment es formen a partir
de les impressions
Tipus d’impressions
EXTERNES INTERNES SIMPLES COMPLEXES
Color, olor, sabor,
temperatura,
textura…
Dolor, plaer, por, ira,
fàstic…
Una impressió
aïllada, separada de
la resta (una taca de
color vermell)
Una impressió
unida a altres,
formant un
complexe (una rosa)

4. Imaginem que la nostra ment fos una
tabula rasa i es trobés per primera vegada
davant de això…
Impressions
externes
Color
Olor
Sabor
Temperatura
Textura
Impressions
externes
Plaer
Fàstic

5. Quan reflexionen sobre la passió o l’objecte que no és present, aquesta percepció
l’anomena idea. Per tant, les impressions són les nostres percepcions més vívides i
fortes; idees, les que són més pàl·lides i dèbils. Aquesta distinció és evident, tant com la
que hi ha entre sentir i pensar.
IMPRESSIONS IDEES
Percepció d’un objecte que hi és present Percepció d’un objecte que no hi és
present
Sensació Pensament
Vives i fortes Pàlides i dèbils
El petó se sent, es viu, impressiona El petó es queda imprés en la ment, ell el recorda

6. Què vol dir reflexionar?
Reflexionar és tot allò que pot fer la ment humana a partir d’impressions
sensorials (internes o externes) quan ja no hi són presents o quan encara no
estan presents.
El resultat de la reflexió són les idees.
Memòria Concepte Imaginació
Idea corresponent a una
impressió que en el passat
hi va ser present, però que
ara mateix només és
present en forma de
record (imatge feble
corresponent a una
impressió forta)
Idea corresponent a allò
que tenen en comú un
seguit d’impresssions que
en el passat hi van ser
presents, però que ara
mateix són presents en
forma de concepte.
La idea platònica, la forma
aristotèlica
Idea corresponent a una
impressió que serà present
en el futur, però que ara
mateix només és present
en forma de projecte
(imatge feble
corresponent a una
impressió forta)

7. EL PRINCIPI DE CÒPIA, CRÍTICA DE L’INNATISME
La primera proposició que avança és que totes les nostres idees o percepcions
dèbils és deriven de les nostres percepcions fortes, i que no podem pensar mai en
cap cosa que no hàgim vist fora de nosaltres o sentit en les nostres ments.
IMPRESSIONS IDEES
PRINCIPI EMPIRISTA
PRINCIPI DE CÒPIA
L’experiència és l’origen i el límit del nostre
coneixement
Totes les idees són còpies d'impressions (no
innatisme)
Per saber si una idea és vertadera o falsa he de
buscar el contingut empíric del qual procedeix

8. EL PRINCIPI DE CÒPIA, CRÍTICA DE LA METAFÍSICA
Aquestes darreres percepcions són tan clares i evidents que no admeten
controvèrsia, si bé moltes de les nostres idees són tan fosques que és quasi
impossible - fins i tot per a la ment que les forma- de dir-ne exactament la naturalesa
i la composició. D’acord amb això, quan una idea és ambigua, el nostre autor apel·la
sempre a la impressió, que ha de tornar-la clara i precisa.
Quina diferència hi ha entre una idea fosca i ambigua i una idea
clara i precisa?
La possibilitat de verificació empírica: una idea fosca i ambigua
és una idea que no compleix amb el principi de còpia, perquè
no deriva de cap impressió sensible, ni interna ni externa.

9. I quan sospita que un terme filosòfic no té cap idea annexa (cosa molt freqüent),
pregunta sempre: de quina impressió deriva aquesta idea? I en cas de no poder-s’hi
adduir cap impressió, conclou que el terme és del tot irrellevant. Així és com examina
les idees de substància i essència, i fora desitjable que aquest mètode rigorós fos més
practicat en tots els debats filosòfics.
Una idea fosca i ambigua és una idea irrellevant:
•Idea de la qual no mereix la pena discutir (sobre la qual no és possible un debat
filosòfic ni científic)
•Idea acientífica
•Pseudoidea
Idees metafísiques: més enllà (metá)
de l’experiència (physis)
CAUSALITAT
IDENTITAT PERSONAL
DÉU
REALITAT EXTERIOR

10. La idea de Déu existeix en la ment de les persones.
Creiem que correspon a una entitat que existeix fora de la
nostra ment, una entitat real. Ara bé, es pot considerar
una auténtica idea, és a dir, una idea clara i precisa? O
més aviat és una idea fosca i confusa?
Si la idea de Déu és una idea clara i precisa ha de complir amb el principi de còpia i
derivar d’impressions sensibles
Color?
Olor?
Temperatura?
Textura?
Sabor?
Figura?
La idea de Déu no deriva de cap impressió sensible
Per tant la idea de Déu és una idea metafísica,
confusa i ambígua, sobre la qual no mereix la pena
cap discusió ni científica ni filosòfica.
És una CREENÇA, no un CONEIXEMENT