1.
EL TREBALL

2.
El treball és una relació de l’home amb la
natura (transformació) i amb la resta d’homes
(relació social). Les relacions que els homes
mantenen en el fet productiu són les relacions
de producció. Aquesta relació ha adoptat
moltes formes al llarg de la història
1

3.
Els sistemes de producció no són inmutables,
sinó que canvien. La història és el
desenvolupament dels sistemes de producció
(materialisme històric)

4.
EL CAPITALISME

5.
La relació de producció s’estableix entre
l’obrer i el capitalista. L’obrer és qualsevol
individu que està capacitat per a treballar,
és a dir, per a desenvolupar una
determinada activitat productiva (força de
treball). El capitalista compra aquesta força
de treball conjuntament amb la resta de
mitjans de producció

6.
La força de treball de l'obrer és objecte de
compra i venda en el mercat. Com
qualsevol mercaderia, la força de treball té
també un valor: el salari.
El valor de la força de treball és el valor del
conjunt dels mítjans de subsistència
necessaris per a que el treballador es
mantigui com a treballador.

7.
Per a que la força de treball pugui realitzar
la seva tasca són necessaris mitjans de
producció (matèries primeres, eines,
màquines) que tenen també un preu en el
mercat.

8.
Entre el capitalista i l’obrer hi ha una relació
d’explotació. La força de treball genera una
mercaderia que es posada a la venda en el
mercat per un valor superior al de la suma
de la força de treball i el mitjans de
producció. Això s’anomena benefici o
plusvàlua.

9.
AUGMENT
CONSTANT DEL
BENEFICI
VENDRE MÉS
BARAT
FABRICAR
MÉS RÀPID
TECNIFICACIÓ DELS MITJANS DE
PRODUCCIÓ
DIVISIÓ DEL
TREBALL

10.
12/04/12

11.
ALIENACIÓ

12.
El treballador no té absolutament cap control
sobre la seva activitat productiva.
Aquest fenomen és l’alienació

13.
Des del moment en que el treballador ven
la seva força deixa de ser del treballador
per a passar a ser propietat del capitalista;
la seva força de treball ja no li pertany, li
és aliena.

14.
El sistema de divisió del treball comporta
que l'objecte finalment produït no és mai
produït íntegrament per cap dels
treballadors. Al treballador no li cal
saber com té lloc la resta de moments
del procés de producció, ni tan sols quin
és l'objecte finalment produit. Al
treballador li és alié el producte que
fabrica.

15.
CLASSES
SOCIALS

16.
Hi ha dues grans classes socials: venedora
de força de treball i compradora de força de
treball. Aquestes dues classes són
respectivament: proletariat i burgesia.

17.
LA IDEOLOGIA

18.
La societat capitalista, a través de la
ideologia liberal, ha generat el concepte de
dret humà (llibertat i igualtat), ha atorgat a
l’Estat la garantia d’aquests drets i l’ha definit
com una institució formada per la totalitat dels
homes (república democràtica).

19.
Aquesta ideologia liberal és falsa. La societat
capitalista està en contradicció amb els
principis del dret i de l'Estat que ella mateixa
ha generat (és a dir, que aquests principis no
s’assumeixen efectivament per pura
contradicció estructural).

20.
La funció de la filosofia (crítica) és posar
al descobert aquesta contradicció.

21.
Igualtat: efectivament no es compleix en la
societat capitalista la d’igualtat universal.
La presencia de la plusvàlua exigeix
explotació i l’explotació implica algú que
explota i algú explotat la qual cosa no és
una simple diferència sinó desigualtat.

22.
El treballador és lliure de vendre la seva força
de treball perquè està lliure (no té) d'altres
mercaderies (mitjans de producció). La
llibertat amb la que ven la seva força de
treball és al mateix temps obligació de vendre-
la. Així, només una part de la societat
representa aquesta llibertat: el capitalista.

23.
Si els principis del dret resulten en realitat
aplicats només a una part de la societat, el
mateix passa amb la garantia d'aquests
drets: l'Estat com a força asseguradora del
dret el que fa és assegurar una part de la
societat: el capitalista. L'Estat els la força
organitzada per expressar al dominí d'una
part de la societat.

24.
El concepte, de república democràtica és
entés (ideològicament) com a vàlid per a
les dues classes però realment només és
plenament aplicat a una: la burgesia. La
democràcia es revela com a democràcia
burgesa.

25.
TENDENCIES DEL SISTEMA

26.
Augment del nivell tecnològic dels mitjans de
producció a través d'un augment de la divisió del treball.
Augment del nivell de producció: progressivament més
coses es van convertint en mercaderia i més individus es
van convertint en compradors d'aquests productes.
Augment de la quantitat de força de treball en el
mercat:el proletariat tendeix a convertir-rse en la majoria
dins del sistema.
Augment del nivell dels salaris i por tant de la capacitat
adquisitiva que s'expressa en un augment del nivell de vida.

27.
Quina actitud tenen burgesia i proletariat
respecte aquestes tendències del sistema?

28.
La burgesia està del costat de la
permanència del sistema i de la democràcia
tal i com de fet s’aplica.

29.
El proletariat pot adoptar dues actituds: una
actitud és estar del costat de la
permanència del sistema (tot i introduir
reformes).

30.
L'altra actitud del proletariat és la revolució.
La revolució és un acte guiat per la
conciència.

31.
Conciència de què?
El desenvolupament del sistema capitalista
condueix al proletariat a una situació tal
que: representa la gran majoria en el
sistema (la humanitat); és autènticament
l’amo del procés productiu; representa
allò a què es refereixen els principis del dret
i l'Estat: l'universal.

32.
Prendre conciència per a què?
Es pren consciència de que determinada acció
ha de ser realitzada efectivament. I el que el
proletariat ha de realitzar efectivament és: a) la
república democràtica i b) assumir
l’organització del procés productiu.

33.
LA DICTADURA
DEL PROLETARIAT

34.
L'actuació del proletariat ha de començar
amb la destrucció de l'Estat.

35.
La dictadura del proletariat és la presa de
poder polítíc per part del proletariat contra
la permanència de la societat capitalista.

36.
La dictadura del proletariat representa la
realització efectiva de la república
democràtica i a desaparició de les
classes socials

37.
El comunisme no és el "remei" de la societat
moderna sinó la seva autèntica realització i
que s'oposa no a la societat moderna sinó al
seu incumpliment.