SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 42
EL TREBALL
El treball és una relació de l’home amb la
natura (transformació) i amb la resta d’homes
(relació social). Les relacions que els homes
mantenen en el fet productiu són les relacions
de producció. Aquesta relació ha adoptat
moltes formes al llarg de la història
1
Els sistemes de producció no són inmutables,
sinó que canvien. La història és el
desenvolupament dels sistemes de producció
(materialisme històric)
EL CAPITALISME
La relació de producció s’estableix entre
l’obrer i el capitalista. L’obrer és qualsevol
individu que està capacitat per a treballar,
és a dir, per a desenvolupar una
determinada activitat productiva (força de
treball). El capitalista compra aquesta força
de treball conjuntament amb la resta de
mitjans de producció
La força de treball de l'obrer és objecte de
compra i venda en el mercat. Com
qualsevol mercaderia, la força de treball té
també un valor: el salari.
El valor de la força de treball és el valor del
conjunt dels mítjans de subsistència
necessaris per a que el treballador es
mantigui com a treballador.
Per a que la força de treball pugui realitzar
la seva tasca són necessaris mitjans de
producció (matèries primeres, eines,
màquines) que tenen també un preu en el
mercat.
Entre el capitalista i l’obrer hi ha una relació
d’explotació. La força de treball genera una
mercaderia que es posada a la venda en el
mercat per un valor superior al de la suma
de la força de treball i el mitjans de
producció. Això s’anomena benefici o
plusvàlua.
AUGMENT
CONSTANT DEL
BENEFICI
VENDRE MÉS
BARAT
FABRICAR
MÉS RÀPID
TECNIFICACIÓ DELS MITJANS DE
PRODUCCIÓ
DIVISIÓ DEL
TREBALL
12/04/12
ALIENACIÓ
El treballador no té absolutament cap control
sobre la seva activitat productiva.
Aquest fenomen és l’alienació
Des del moment en que el treballador ven
la seva força deixa de ser del treballador
per a passar a ser propietat del capitalista;
la seva força de treball ja no li pertany, li
és aliena.
El sistema de divisió del treball comporta
que l'objecte finalment produït no és mai
produït íntegrament per cap dels
treballadors. Al treballador no li cal
saber com té lloc la resta de moments
del procés de producció, ni tan sols quin
és l'objecte finalment produit. Al
treballador li és alié el producte que
fabrica.
CLASSES
SOCIALS
Hi ha dues grans classes socials: venedora
de força de treball i compradora de força de
treball. Aquestes dues classes són
respectivament: proletariat i burgesia.
LA IDEOLOGIA
La societat capitalista, a través de la
ideologia liberal, ha generat el concepte de
dret humà (llibertat i igualtat), ha atorgat a
l’Estat la garantia d’aquests drets i l’ha definit
com una institució formada per la totalitat dels
homes (república democràtica).
Aquesta ideologia liberal és falsa. La societat
capitalista està en contradicció amb els
principis del dret i de l'Estat que ella mateixa
ha generat (és a dir, que aquests principis no
s’assumeixen efectivament per pura
contradicció estructural).
La funció de la filosofia (crítica) és posar
al descobert aquesta contradicció.
Igualtat: efectivament no es compleix en la
societat capitalista la d’igualtat universal.
La presencia de la plusvàlua exigeix
explotació i l’explotació implica algú que
explota i algú explotat la qual cosa no és
una simple diferència sinó desigualtat.
El treballador és lliure de vendre la seva força
de treball perquè està lliure (no té) d'altres
mercaderies (mitjans de producció). La
llibertat amb la que ven la seva força de
treball és al mateix temps obligació de vendre-
la. Així, només una part de la societat
representa aquesta llibertat: el capitalista.
Si els principis del dret resulten en realitat
aplicats només a una part de la societat, el
mateix passa amb la garantia d'aquests
drets: l'Estat com a força asseguradora del
dret el que fa és assegurar una part de la
societat: el capitalista. L'Estat els la força
organitzada per expressar al dominí d'una
part de la societat.
El concepte, de república democràtica és
entés (ideològicament) com a vàlid per a
les dues classes però realment només és
plenament aplicat a una: la burgesia. La
democràcia es revela com a democràcia
burgesa.
TENDENCIES DEL SISTEMA
Augment del nivell tecnològic dels mitjans de
producció a través d'un augment de la divisió del treball.
Augment del nivell de producció: progressivament més
coses es van convertint en mercaderia i més individus es
van convertint en compradors d'aquests productes.
Augment de la quantitat de força de treball en el
mercat:el proletariat tendeix a convertir-rse en la majoria
dins del sistema.
Augment del nivell dels salaris i por tant de la capacitat
adquisitiva que s'expressa en un augment del nivell de vida.
Quina actitud tenen burgesia i proletariat
respecte aquestes tendències del sistema?
La burgesia està del costat de la
permanència del sistema i de la democràcia
tal i com de fet s’aplica.
El proletariat pot adoptar dues actituds: una
actitud és estar del costat de la
permanència del sistema (tot i introduir
reformes).
L'altra actitud del proletariat és la revolució.
La revolució és un acte guiat per la
conciència.
Conciència de què?
El desenvolupament del sistema capitalista
condueix al proletariat a una situació tal
que: representa la gran majoria en el
sistema (la humanitat); és autènticament
l’amo del procés productiu; representa
allò a què es refereixen els principis del dret
i l'Estat: l'universal.
Prendre conciència per a què?
Es pren consciència de que determinada acció
ha de ser realitzada efectivament. I el que el
proletariat ha de realitzar efectivament és: a) la
república democràtica i b) assumir
l’organització del procés productiu.
LA DICTADURA
DEL PROLETARIAT
L'actuació del proletariat ha de començar
amb la destrucció de l'Estat.
La dictadura del proletariat és la presa de
poder polítíc per part del proletariat contra
la permanència de la societat capitalista.
La dictadura del proletariat representa la
realització efectiva de la república
democràtica i a desaparició de les
classes socials
El comunisme no és el "remei" de la societat
moderna sinó la seva autèntica realització i
que s'oposa no a la societat moderna sinó al
seu incumpliment.

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a 6. Comunisme.ppt

esquemes MOVIMENT OBRER.pdf
esquemes MOVIMENT OBRER.pdfesquemes MOVIMENT OBRER.pdf
esquemes MOVIMENT OBRER.pdfEmpar Gallego
 
9_Mill: utilitarisme
9_Mill: utilitarisme9_Mill: utilitarisme
9_Mill: utilitarismefiloinfanta
 
Manifest 1r maig 2014
Manifest 1r maig 2014Manifest 1r maig 2014
Manifest 1r maig 2014buahorta
 
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofiasara1b
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart MillÀ. Baldó
 
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrerPresentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrervicentaros
 
Ppowerpoint Tema 13
Ppowerpoint Tema 13Ppowerpoint Tema 13
Ppowerpoint Tema 13ana.codina
 
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
Unitat 4   moviment obrer -2011-12Unitat 4   moviment obrer -2011-12
Unitat 4 moviment obrer -2011-12jordimanero
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societatsJulia Valera
 
Unitat 4 Moviment Obrer Pdf
Unitat 4   Moviment Obrer   PdfUnitat 4   Moviment Obrer   Pdf
Unitat 4 Moviment Obrer Pdfjordimanero
 
Resums Clàudia Codina
Resums Clàudia CodinaResums Clàudia Codina
Resums Clàudia Codinacarla2crisclau
 
Tema 3 el moviment obrer
Tema 3 el moviment obrerTema 3 el moviment obrer
Tema 3 el moviment obrerRafa Oriola
 

Semelhante a 6. Comunisme.ppt (20)

Tema 3
Tema 3Tema 3
Tema 3
 
esquemes MOVIMENT OBRER.pdf
esquemes MOVIMENT OBRER.pdfesquemes MOVIMENT OBRER.pdf
esquemes MOVIMENT OBRER.pdf
 
9_Mill: utilitarisme
9_Mill: utilitarisme9_Mill: utilitarisme
9_Mill: utilitarisme
 
Manifest 1r maig 2014
Manifest 1r maig 2014Manifest 1r maig 2014
Manifest 1r maig 2014
 
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofia
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
 
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrerPresentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
 
Ppowerpoint Tema 13
Ppowerpoint Tema 13Ppowerpoint Tema 13
Ppowerpoint Tema 13
 
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
Unitat 4   moviment obrer -2011-12Unitat 4   moviment obrer -2011-12
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
 
Unitat 4 Moviment Obrer Pdf
Unitat 4   Moviment Obrer   PdfUnitat 4   Moviment Obrer   Pdf
Unitat 4 Moviment Obrer Pdf
 
Resums Clàudia Codina
Resums Clàudia CodinaResums Clàudia Codina
Resums Clàudia Codina
 
Tema 3 el moviment obrer
Tema 3 el moviment obrerTema 3 el moviment obrer
Tema 3 el moviment obrer
 
PresentacióN1
PresentacióN1PresentacióN1
PresentacióN1
 
tema 13 de filosofia
tema 13 de filosofiatema 13 de filosofia
tema 13 de filosofia
 
El moviment obrer
El moviment obrer El moviment obrer
El moviment obrer
 
Tema 3
Tema 3Tema 3
Tema 3
 
01 Mov Obr
01 Mov Obr01 Mov Obr
01 Mov Obr
 

Mais de Daniel Fernández

Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarrasQuestiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarrasDaniel Fernández
 
App del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básicaApp del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básicaDaniel Fernández
 
Anatomylearning aplicacion per a estudiar anatomia
Anatomylearning aplicacion per a estudiar anatomiaAnatomylearning aplicacion per a estudiar anatomia
Anatomylearning aplicacion per a estudiar anatomiaDaniel Fernández
 
Agenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques app
Agenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques appAgenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques app
Agenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques appDaniel Fernández
 
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliacióTed talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliacióDaniel Fernández
 
khanacademhy_appdelmes_11.23.pdf
khanacademhy_appdelmes_11.23.pdfkhanacademhy_appdelmes_11.23.pdf
khanacademhy_appdelmes_11.23.pdfDaniel Fernández
 
photomath_appdelmes_10.23.pdf
photomath_appdelmes_10.23.pdfphotomath_appdelmes_10.23.pdf
photomath_appdelmes_10.23.pdfDaniel Fernández
 
5. Utilitarisme_deontologisme.pptx
5. Utilitarisme_deontologisme.pptx5. Utilitarisme_deontologisme.pptx
5. Utilitarisme_deontologisme.pptxDaniel Fernández
 
Totalitarisme_autoritarisme.ppt
Totalitarisme_autoritarisme.pptTotalitarisme_autoritarisme.ppt
Totalitarisme_autoritarisme.pptDaniel Fernández
 

Mais de Daniel Fernández (20)

Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarrasQuestiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
 
App del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básicaApp del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básica
 
Anatomylearning aplicacion per a estudiar anatomia
Anatomylearning aplicacion per a estudiar anatomiaAnatomylearning aplicacion per a estudiar anatomia
Anatomylearning aplicacion per a estudiar anatomia
 
Agenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques app
Agenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques appAgenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques app
Agenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques app
 
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliacióTed talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
 
khanacademhy_appdelmes_11.23.pdf
khanacademhy_appdelmes_11.23.pdfkhanacademhy_appdelmes_11.23.pdf
khanacademhy_appdelmes_11.23.pdf
 
photomath_appdelmes_10.23.pdf
photomath_appdelmes_10.23.pdfphotomath_appdelmes_10.23.pdf
photomath_appdelmes_10.23.pdf
 
Impostos.ppt
Impostos.pptImpostos.ppt
Impostos.ppt
 
Treball_2.pptx
Treball_2.pptxTreball_2.pptx
Treball_2.pptx
 
Treball_1.pptx
Treball_1.pptxTreball_1.pptx
Treball_1.pptx
 
Ajuntaments.pptx
Ajuntaments.pptxAjuntaments.pptx
Ajuntaments.pptx
 
4. Intencio_resultat.pptx
4. Intencio_resultat.pptx4. Intencio_resultat.pptx
4. Intencio_resultat.pptx
 
5. Utilitarisme_deontologisme.pptx
5. Utilitarisme_deontologisme.pptx5. Utilitarisme_deontologisme.pptx
5. Utilitarisme_deontologisme.pptx
 
Ciutadania.pptx
Ciutadania.pptxCiutadania.pptx
Ciutadania.pptx
 
Democracia.pptx
Democracia.pptxDemocracia.pptx
Democracia.pptx
 
Totalitarisme_autoritarisme.ppt
Totalitarisme_autoritarisme.pptTotalitarisme_autoritarisme.ppt
Totalitarisme_autoritarisme.ppt
 
Monarquia_republica.ppt
Monarquia_republica.pptMonarquia_republica.ppt
Monarquia_republica.ppt
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
 
3. Liberalisme_1.ppt
3. Liberalisme_1.ppt3. Liberalisme_1.ppt
3. Liberalisme_1.ppt
 

Último

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 

Último (8)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 

6. Comunisme.ppt

  • 1.
  • 3. El treball és una relació de l’home amb la natura (transformació) i amb la resta d’homes (relació social). Les relacions que els homes mantenen en el fet productiu són les relacions de producció. Aquesta relació ha adoptat moltes formes al llarg de la història 1
  • 4.
  • 5. Els sistemes de producció no són inmutables, sinó que canvien. La història és el desenvolupament dels sistemes de producció (materialisme històric)
  • 7. La relació de producció s’estableix entre l’obrer i el capitalista. L’obrer és qualsevol individu que està capacitat per a treballar, és a dir, per a desenvolupar una determinada activitat productiva (força de treball). El capitalista compra aquesta força de treball conjuntament amb la resta de mitjans de producció
  • 8. La força de treball de l'obrer és objecte de compra i venda en el mercat. Com qualsevol mercaderia, la força de treball té també un valor: el salari. El valor de la força de treball és el valor del conjunt dels mítjans de subsistència necessaris per a que el treballador es mantigui com a treballador.
  • 9. Per a que la força de treball pugui realitzar la seva tasca són necessaris mitjans de producció (matèries primeres, eines, màquines) que tenen també un preu en el mercat.
  • 10.
  • 11. Entre el capitalista i l’obrer hi ha una relació d’explotació. La força de treball genera una mercaderia que es posada a la venda en el mercat per un valor superior al de la suma de la força de treball i el mitjans de producció. Això s’anomena benefici o plusvàlua.
  • 12.
  • 13. AUGMENT CONSTANT DEL BENEFICI VENDRE MÉS BARAT FABRICAR MÉS RÀPID TECNIFICACIÓ DELS MITJANS DE PRODUCCIÓ DIVISIÓ DEL TREBALL
  • 16. El treballador no té absolutament cap control sobre la seva activitat productiva. Aquest fenomen és l’alienació
  • 17. Des del moment en que el treballador ven la seva força deixa de ser del treballador per a passar a ser propietat del capitalista; la seva força de treball ja no li pertany, li és aliena.
  • 18. El sistema de divisió del treball comporta que l'objecte finalment produït no és mai produït íntegrament per cap dels treballadors. Al treballador no li cal saber com té lloc la resta de moments del procés de producció, ni tan sols quin és l'objecte finalment produit. Al treballador li és alié el producte que fabrica.
  • 20. Hi ha dues grans classes socials: venedora de força de treball i compradora de força de treball. Aquestes dues classes són respectivament: proletariat i burgesia.
  • 22. La societat capitalista, a través de la ideologia liberal, ha generat el concepte de dret humà (llibertat i igualtat), ha atorgat a l’Estat la garantia d’aquests drets i l’ha definit com una institució formada per la totalitat dels homes (república democràtica).
  • 23. Aquesta ideologia liberal és falsa. La societat capitalista està en contradicció amb els principis del dret i de l'Estat que ella mateixa ha generat (és a dir, que aquests principis no s’assumeixen efectivament per pura contradicció estructural).
  • 24. La funció de la filosofia (crítica) és posar al descobert aquesta contradicció.
  • 25. Igualtat: efectivament no es compleix en la societat capitalista la d’igualtat universal. La presencia de la plusvàlua exigeix explotació i l’explotació implica algú que explota i algú explotat la qual cosa no és una simple diferència sinó desigualtat.
  • 26. El treballador és lliure de vendre la seva força de treball perquè està lliure (no té) d'altres mercaderies (mitjans de producció). La llibertat amb la que ven la seva força de treball és al mateix temps obligació de vendre- la. Així, només una part de la societat representa aquesta llibertat: el capitalista.
  • 27. Si els principis del dret resulten en realitat aplicats només a una part de la societat, el mateix passa amb la garantia d'aquests drets: l'Estat com a força asseguradora del dret el que fa és assegurar una part de la societat: el capitalista. L'Estat els la força organitzada per expressar al dominí d'una part de la societat.
  • 28. El concepte, de república democràtica és entés (ideològicament) com a vàlid per a les dues classes però realment només és plenament aplicat a una: la burgesia. La democràcia es revela com a democràcia burgesa.
  • 30. Augment del nivell tecnològic dels mitjans de producció a través d'un augment de la divisió del treball. Augment del nivell de producció: progressivament més coses es van convertint en mercaderia i més individus es van convertint en compradors d'aquests productes. Augment de la quantitat de força de treball en el mercat:el proletariat tendeix a convertir-rse en la majoria dins del sistema. Augment del nivell dels salaris i por tant de la capacitat adquisitiva que s'expressa en un augment del nivell de vida.
  • 31. Quina actitud tenen burgesia i proletariat respecte aquestes tendències del sistema?
  • 32. La burgesia està del costat de la permanència del sistema i de la democràcia tal i com de fet s’aplica.
  • 33. El proletariat pot adoptar dues actituds: una actitud és estar del costat de la permanència del sistema (tot i introduir reformes).
  • 34.
  • 35. L'altra actitud del proletariat és la revolució. La revolució és un acte guiat per la conciència.
  • 36. Conciència de què? El desenvolupament del sistema capitalista condueix al proletariat a una situació tal que: representa la gran majoria en el sistema (la humanitat); és autènticament l’amo del procés productiu; representa allò a què es refereixen els principis del dret i l'Estat: l'universal.
  • 37. Prendre conciència per a què? Es pren consciència de que determinada acció ha de ser realitzada efectivament. I el que el proletariat ha de realitzar efectivament és: a) la república democràtica i b) assumir l’organització del procés productiu.
  • 39. L'actuació del proletariat ha de començar amb la destrucció de l'Estat.
  • 40. La dictadura del proletariat és la presa de poder polítíc per part del proletariat contra la permanència de la societat capitalista.
  • 41. La dictadura del proletariat representa la realització efectiva de la república democràtica i a desaparició de les classes socials
  • 42. El comunisme no és el "remei" de la societat moderna sinó la seva autèntica realització i que s'oposa no a la societat moderna sinó al seu incumpliment.