1. Categoria, estructura i funció
Bases conceptuals per a l’estudi
d’una sintaxi romànica.
a cura de Joan Manuel Pérez i Pinya,
professor de llengua catalana i literatura
A l’IES Ramon Llull

2. La
verticalitat
dels
paradigmes

3. Categoria
• 1. Cadascuna de les classes a què poden reduir-se els objectes del
coneixement. ||
• 2. Cadascun dels grups o graus en què es poden classificar
diferents objectes, segons llurs diverses propietats o llur
importància. [DCVB]
• 1. FILOS 1 Cadascuna de les classes més generals a què poden
ésser reduïts els termes o els conceptes. ||
• 2. Cadascun dels grups en què hom pot classificar diferents
objectes atenent a una propietat, a una condició, etc.
Exemples:
una categoria gramatical (Substantiu, adjectiu...)
una categoria estructural (Sintagma Nominal, Sintagma Verbal...)
una categoria funcional (Subjecte, Predicat, Complement, Suplement...)

4. Des d’un punt de vista lingüístic
4 LING 1 Conjunt d’unitats que pertanyen a una mateixa classe.
2 categoria buida En gramàtica generativa, categoria sense
contingut fonètic però amb trets de persona, nombre, gènere, cas,
etc. [el·lipsi]
3 categoria gramatical Categoria que caracteritza els morfemes
flexionals que acompanyen les unitats lèxiques d’acord amb
determinades característiques com el gènere, el nombre, el temps,
etc.
4 categoria lèxica Categoria que caracteritza les unitats lèxiques
d’acord amb determinades propietats formals i funcionals, com ara
la possibilitat d’aparèixer en els mateixos contexts sintàctics o les
característiques morfològiques o semàntiques. [DGLC]

5. Per tot plegat, comprovam la relació del terme categoria amb el de
classificació de les peces limitades que componen cada subsistema
del sistema lingüístic: la verticalitat de la tria dins un paradigma.
1. Per exemple dins l’òrbita de la categoria nominal distingim:
Paradigma gramatical Paradigma estructural Paradigma funcional
o classes de paraula o classes de sintagma o classes de funció
1.SUBSTANTIU SN (Sintagma Nominal) Subjecte (S)
Predicat nominal (PN)
- Lexical Complement directe (CD)
- Morfològicament variable
Complement indirecte (CI)
Complement preposicional d’objecte (CPO)
2. ADJECTIU
complement del substantiu (SAdj o CN)
SAdj (Sintagma Adjectival) predicat nominal o atribut (PN o Atrib)
- Lexical complement predicatiu (CPred)
- Morfològicament variable
3. ARTICLE Det
Component possible d’un SN Com a Det. dins el SN
- Gramatical
- Morfològicament variable
Representen en cada cas:
4. PRONOM
Respectivament, com a nucli d’un SN, d’un
SAdj. o d’un SAdv.
SN ~ SAdj ~ SPrep ~ SAdv
- Gramatical
Subjecte (S); Predicat nominal (PN);
- Morfològicament variable
Complement directe (CD); Predicatiu (CPred.)
Complement indirecte (CI)
Complement preposicional d’objecte (CPO)
Complement del Nom; Circumstancials...

6. 2. I dins altres àmbits de la seqüència expressiva, distingim:
Com a nucli del Predicat o SV
5. VERB SV (Sintagma Verbal) Dues natures essencials:
- Lexical Predicat (verbs de predicació completa)
- Morfològicament variable
Còpula (verbs relacionals de predicació
incompleta o sense contingut semàntic o
desplaçada cap a una atribució)
6. ADVERBI
Complement Circumstancial
element d’expansió
o Modificador
- Lexical o gramatical
- Morfològicament invariable
Com a nucli d’un SAdv. (CC)
SAdv (Sintagma Adverbial) Com a modificador d’un nucli de SAdj. o
d’un SAdv. (Mod)
7. PREPOSICIÓ partícula relacional
Com a nucli d’un SPrep. Prep + SN
- Gramatical
- Morfològicament invariable Sprep (Sintagma Preposicional)
8. CONJUNCIÓ partícula relacional
Element relacionador, o també dit
connector, entre els segments o les
- Gramatical Nexe interseqüencial seqüències lingüístiques implicades.
- Morfològicament invariable
Són coordinants o subordinants
9. INTERJECCIÓ Element extraseqüencial
Seqüència independent o bé
Constitueixen expressions aïllades no
matisades funcionalment
• Pròpia ~ gramatical ~ invariable interpolada que introdueix estats
• Impròpia ~ lexical ~ variable afectius del parlant.

7. Vers l’ordre i la follia dels estels.
[Marià Villangómez]
Exercicis:
1. Localitzau totes les classes de paraula
diferents que integren la seqüència expressiva
d’aquest decasíl·lab del poeta eivissenc.
2. Distingiu entre cadascun dels nivells lingüístics
que s’han classificat abans en paradigmes.
3. Des d’un punt de vista constitutiu, la seqüència
és una oració o bé formula tan sols una
expressió?

8. Clau (fem servir la numeració del paradigmes anteriors):
Vers l’ordre i la follia dels estels
Cat. gram. 7 3 1 8 3 1 7/3 1
Cat. estruc. Prep det + N det + N det + N
Cat. estruc. + SN 1 SN 2 Prep + SN
Cat. estruc. SPrep.
[Complement
Cat. Func. del nom
o Adjacent]
Cat. estruc. SPrep.
Cat. Func. (Complement Circumstancial ...)
--------------------------------------------------------------------
• És just una expressió, ja que no exhibeix ni pot inferir-se l’estructura
O SN (S) + SV (Pred)

9. L’horitzontalitat de les seqüències expressives

10. Estructura
• 1. Distribució i orde de les parts que componen una totalitat.
• 5 LING Conjunt d’elements que constitueixen el llenguatge entès
com una unitat orgànica (o una seqüència expressiva). [DGLC]
Exemples:
Vers l’ordre i la follia dels estels.
[Marià Villangómez]
De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:
[ J. V. Foix]
Tota la meva vida es lliga a tu,
com (,) en la nit (,) les flames a la fosca.
[Bartomeu Rosselló-Pòrcel]

11. Advertiu la linealitat del discurs,
com tota seqüència necessita d’una
ordinació per fer efectiva la comprensibilitat,
sota uns patrons organitzadors o pautes
sintàctiques
Exercici:
1. Tornem a insistir: des d’un punt de vista
sintàctic, les seqüències anteriors fan oracions
o bé formulen tan sols expressions?
2. Reduïu-les a totes quantes unitats catego-
ritzables segons l’esquema anterior.

12. Forma i funció
En llengua no hi ha substàncies,
hi ha formes «o valors»:
de manera que
només podem analitzar
les seqüències lingüístiques
(paraules, sintagmes, expressions, oracions),
les seves peces i les seves
actuacions concretes «o funcions»:
dins aqueixa linialitat del discurs.

13. La funcionalitat real
• Actualment les definicions gramaticals han
passat de ser categòriques o lògiques, a
esdevenir més aviat funcionals.
• Les peces prenen la funció que els
correspon per context seqüencial i no per
la seva adscripció categorial.
• De fet, sovint hi topem el fenomen de la
transposició de categoria o
transcategorització.

14. Teoria de les òrbites
Expansió oracional

15. O ─► SN (S) + SV (P)
Natures de
predicat

17. Exemple:
• De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany.
En el decasíl·lab foixià, just allà on comença el segon hemistiqui,
topam amb un SN de constitució curiosa.
Gramaticalment, un article masculí apostrofat a un adjectiu qualificatiu
masculí que, òbviament, actua en la posició habitual d’un
substantiu, és a dir, com a nucli d’un SN.
Aleshores deim que s’ha nominalitzat o substantivat,
això és l’adjectiu ha transcategoritzat o
ha transposat la seva categoria. Actua com una altra.
Per tant, allò que compta no és la seva categoria natural, sinó la seva
actualització en categoria funcional.
Notau, contràriament, com el segon “estrany” actua com a nucli d’un
SAdj. que, dins una seqüència oracional copulativa, fa el paper
d’Atribut.

18. Clau 2 (descriurem verbalment les seqüències):
• De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany.
La seqüència lingüística és presumptament un fenomen
d’Ocx (oració complexa), perquè inclou dos nuclis verbals
connectats. Però sense connexió evident si no és una
idea temporal associada a la seqüència principal. Llavors
parlaríem de juxtaposició com a mode relacional adherit
al concepte temporal subjacent.
La P1 o Pp [Proposició principal], ja ho hem dit, és una oració amb
estructura de predicat nominal o atributiu, de manera que, entorn de
l’òrbita de la còpula, devem trobar una estructura que representi la
funció d’Atribut, i aquí, amb joc literari inclòs, la representa un
adjectiu o nucli d’un S.Adj. Mentre de l’altra banda de la còpula
trobem el SN que actuarà de S. [Subjecte].
La P2 o Ps [Proposició subordinada] és més mala de disseccionar,
perquè tota ella sembla una locució expressiva temporal, les peces
de la qual la parla fa ja estona que les hi ha fossilitzat.

19. Clau 3
• Tota la meva vida es lliga a tu, com (,) en la nit (,)
les flames [es lliguen] a la fosca.
Tornam a trobar-nos davant d’una seqüència lingüística que
expressa un fenomen oracional complex (Ocx), ja que, tot i
el·líptic o només suposable per lògica en interpretar-la, s’hi
copsa aviat la fórmula comparativa que encalça l’expressió,
de fet, hi topam el connector comparatiu més habitual
“com”. La P1 lliga “tota la meva vida” a un locatiu, la 2ª
persona del singular, l’altre personatge en el poema, i,
seguit, se n’ofereix l’espectacle d’una imatge que s’hi
relaciona comparativament en la P2.