UROGRAFIA

1. EXPLORACIÓ RADIOLÓGICA DE L’APARELL URINARI
UROGRAFIA
ANATOMIA DE L’APARELL EXCRETOR

2. RONYÓ: òrgan excretor encarregat de filtrar la sang i conformar l’orina. Importància vital en
l’homeòstasi de l’organisme i en l’equilibri hídric. En els pols superiors es troben les glàndules
suprarenals. Sovint trobem duplicitat renal (tres ronyons) o només un de sol.
La duplicitat renal pot ser de dos tipus:
-Complerta : quan l’urèter surt del ronyó i arriba a la mateixa bufeta
-Incompleta: quan l’urèter s’insereix a qualsevol alçada de l’altre urèter.

3. URÈTERS: petits tubs que connecten la pelvis renal amb la bufeta. Tenen dues parts: una abdominal i un
altre pèlvica. Entren A la bufeta per la part posterolateral en la zona del trígon.
BUFETA URINÀRIA: reservori de l’orina. Te forma ovoide i està situada entre el recte i la símfisi púbica. En
les dones esta per davant de l’úter. Es un orgue musculat de capacitat entre 300-700ml.
URETRA: es l’òrgan encarregat d’abocar l’orina cap a l’exterior. La masculina es més llarga i te una doble
funció.
PRÒSTATA: estructura esponjosa i glandular encarregada d’elaborar líquid seminal. Amb els anys s’atrofia i
provoca estenosi de la part proximal o membranosa de la uretra masculina

4. INTRODUCCIÓ.
La urografia es l’estudi contrastat del aparell urinari, des de els ronyons fins la
uretra mitjançant l’administració de contrast iodat hidrosoluble no iònic o de baixa
osmolaritat. Cal recordar el risc de reaccions anafilàctiques al contrast que poden ser
immediates o tardanes per el que hem de tenir a punt a la sala l’equip d’aturada
cardiorespiratoria. Amb l’urografia podem avaluar els ronyons, mentre s’omplen de contrast, i els
urèters, la bufeta urinària mentre el contrast va descendint. Finalment també podem observar la
uretra.
TIPUS D’EXPLORACIÓ
A) Urografia o Pielografia intravenosa (U.I.V.)
B) Perfusió intravenosa
C) Urografia per Bolus (entrada a pressió)
D) Urografia percutània.
E) Urografia retrògrada.

5. Preparació del pacient:
Es molt important una correcte preparació per que el intestí estigui lliure de gas i de
femta ja que ambdós casos ens impedeixen una correcte visualització. Com a guia
general:
1.-Dieta pobre en residus durant 1-2dies per evitar la excessiva fermentació
intestinal. Recordem:
Arròs i pastes, tapioca, carns magres sense greix, peix blanc a la planxa, cafè,
té, aigua sense gas.... evitant:
ous i truites, peix blau ( sardina, tonyina , salmó),caça, verdures i patates,
carns meloses, marisc i embotits.
2.- Solució salina la tarda anterior a l’exploració que s’ha de prendre fins que les
deposicions siguin netes i clares per tal que no es formi gas.
3.- El pacient estarà en dejú de 6-8h però no s’ha de deshidratar, més abans al
contrari el pacient haurà de beure molta aigua les hores prèvies a l’exploració
per estudiar millor el ronyó i assegurar-nos una suficient excreció d’orina.

6. Procediment:
- A mes del material necessari per una venopunció: catèters de diferents diàmetres,
smarch, alcohol iodat, contrast iodat..etc.. hem de tenir a punt el carro d’aturada
cardiorespiratoria i realitzar l’administració del contrast amb un metge al nostre costat.
- Abans de començar l’estudi el pacient haurà de buidar completament la bufeta per
evitar que el contrast quedi massa diluït quan entri.
- També farem una petita anamnesi del pacient per conèixer probables o anteriors
reaccions d’hipersensibilitat.

7. 1.- Primera imatge: ABDOMEN SIMPLE.
Posició: decúbit supí
Centratge: entre les darreres costelles i les crestes ilíaques. 0º.
Xassís: 43x35 vertical
Observacions: hem d’avaluar des de diafragmes fins a la símfisi
púbica. Avaluarem cossos estranys, restes de contrast anterior,
grau de neteja del intestí i la tècnica radiològica.
Es practica la venopunció amb catèters tipus palometa o Abocath que de cap manera es
retiraran un cop administrat el contrast, sinó al final de tota l’exploració.
L’administració de contrast serà entre 50-70 ml. de contrast no iònic al 75%. Hem de
vigilar el temps des de l’administració per que l’estudi es minutat.

8. 2.- Segona imatge: NEFROGRAMA. S’efectua als 3minuts d’injectar el contrast des de
el inici.
Posició: decúbit supí
Centratge:a l’alçada dels ronyons. Perpendicular
Observacions: el contrast encara no ha omplert els calces renals. Avalem la silueta
renal i el inici d’ompliment dels calces.

9. 3.- Tercera imatge: FASE PIELOCALICIAR. S’efectua als 7 min.
Posició: decúbit supí
Centratge: Com un abdomen. Perpendicular
Xassís: 43x35
Observacions: els calces renals s’omplen i la pelvis s’opacifica.
Avaluem estenosis en la pelvis i patologies en els calces

10. 4.- Quarta imatge: FASE D’ELIMINACIÓ RENAL. S’efectua als 15 min.
Posició: decúbit supí
Centratge: Com un abdomen. Perpendicular
Xassís: 43x35.
Observacions: veiem la pelvis renal, els calces contrastats i es important seguir tot el
trajecte d’eliminació del contrast per els dos urèters per avaluar estenosis.

11. 5.- Quinta imatge: UROGRAMA COMPLERT. S’efectua als 30 min.
Posició: decúbit supí
Centratge: Com un abdomen. Perpendicular
Xassís: 43x35.
Observacions: veiem tot l’arbre urinari complert, ronyons, urèters i bufeta urinària.
Hem d’avaluar el trajecte sencer i la morfologia de la bufeta.

12. Exploracions complementaries:
1.- COMPRESSIÓ URETERAL:
L’efectuarem per evitar la eliminació ràpida del contrast per els urèters i poder observar
en màxima reflexió els calces i la pelvis renal. Ha de ser efectiva la descompressió ha de
ser lenta per evitar una ruptura visceral.
2.- OBLIQUËS EN A.P.:
Serveixen per descartar càlculs en el trajecte ureteral o en el ronyó i per descartar
calcificacions mesentèriques.
3.- DECÙBIT PRO:
Per avaluar millor els urèters quan el pacient triga molt a eliminar
4.-BIPEDESTACIÓ: per avaluar les ptosi renal.
5.- POSTMICCIONAL: per avaluar tumoracions
vesicals .

13. B) PERFUSSIÓ INTRAVENOSA
Es el mateix estudi que una U.I.V. però en contes d’injecció s’administren entre
250 i 400 ml. de contrast per via endovenosa.
L’entrada del contrast serà més lenta i menys concentrada. Al final de
l’administració del contrast , entre 12’ i 18’, es quan es òptima l’opacificació del ronyó.
L’avantatge d’aquest sistema es que s’aconsegueix omplir millor el sistema
col·lector, el nefrograma es més intens i prolongat i també s’opacifiquen millor els
urèters.
C) UROGRAFIA PER BOLUS
Quan s’administra el contrast a pressió, per tant el contrast entrarà molt ràpidament i
haurà un risc més alt de reacciona anafilàctiques.

14. D) UROGRAFIA PERCUTANEA RENAL
En aquesta tècnica s’accedeix directament al ronyó cateteritzant-lo sota Control de l’escopia o ecografia.
D’aquesta manera podem accedir directament a la pelvis renal en pacients amb hidronefrosi. En aquest
casos es col·locarà un tub de nefrostomia, amb molts orificis en la seva part distal semblant al Pigtail que
ens permetrà drenar el ronyó. Per poder col·locar-lo necessitem opacificar el ronyó.
Procediment:
Es una exploració estèril que requereix molta asèpsia. El pacient es col·locarà en decúbit pro o en O.A. del
ronyó afecte sobre la taula.
S’injectarà anestèsic local i es punxarà el ronyó amb una cànula-agulla sota control de l’escopia o
d’ecografia. Quan drena orina s’injecta el contrast per opacificar la pelvis renal si el que es vol es un
nefrograma.
Per col·locar el tub de nefrostomia es fa passar un guia per la cànula i es porta cap al urèter proximal.
Després es passa el catèter sobre la guia fins la pelvis de manera que la “cua de porc” quedi dins de la
pelvis i l’altre l’extrem del catèter fora del ronyó per poder drenar l’orina.
Es poden realitzar urografies anterògrades per el catèter per avaluar l’anatomia i el
funcionament del drenatge.

15. E) UROGRAFIA RETRÒGRADA
Serveix per visualitzar el sistema pielo-caliciar cateteritzant els urèters. Es una exploració estèril que
requereix moltes mesures d’asèpsia per no infectar el ronyó.
Aquesta exploració pot precisar, endemés del radiòleg, del uròleg per cateteritar l’urèter, per això sovint
es realitza en el quiròfan d’urologia.
Procediment:
Posició: El pacient estarà en decúbit supí amb les cames lleugerament flexionades i, si
es possible, recolzades en uns camals per accedir millor a la uretra.
El cateterisme del urèters es realitza a través de un ureterocistoscopi que te un dispositiu que facilita
l’introducció dels catèters en el esfínters vesicoureterals. Així, un cop canalitzats la uretra i l’urèter,
s’introdueix el catèter.
Habitualment la Urografia retrograda consta de tres radiografies bàsiques :
1.- Abdomen simple que ens informarà de la correcta
col·locació del catèter o catèters en cas de ser bilateral.
2.- Nefrograma per avaluar la funció renal.
3.- Ureterografia per avaluar el recorregut ureteral.