1. L’art del Renaixement
Introducció i síntesi d’obres
Història de l’art 2n batxillerat

2. Conceptes bàsics

3. El Renaixement és el nom que s’aplica a l’època artística, i per extensió cultural, que dóna
inici a l’Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va
desenvolupar-se a Europa entre els segles XIV i XVI. L’humanisme defensava una profunda
renovació cultural i artística basada en el retorn i recuperació del llegat dels clàssics antics.
El terme prové de Giorgio Vasari i fa referència a la reactivació del coneixement i el progrés
després de segles de predomini d'un tipus de mentalitat dogmàtica pròpia de l'Europa de
l’Edat Mitjana. El Renaixement va plantejar una nova manera de veure el món i l’ésser
humà, va promoure l’interès per les arts, la política i les ciències, i va revisar el teocentrisme
medieval, mudant-lo per un cert antropocentrisme.
Què és el
Renaixement?

4. S'acostuma a prendre com a moment fundacional
del Renaixement en l’art la polèmica construcció
de la cúpula de la catedral de Florència, Sta.
Maria del Fiore, entre els anys 1420 i 1436, de
l’arquitecte Filippo Brunelleschi, que fou també
el descobridor de les lleis de la perspectiva, un
altre element d’objectivització de la realitat
normalment associat al Renaixement.
En literatura, hom considera el Decameró (1353),
de Boccaccio, o fins i tot la Divina Comèdia (1265-
1321), de Dant, que ja era cantada en dialecte
toscà, com els punts d’inflexió.
Quan s’inicia el
Renaixement?
Florència, 1420: inici de la construcció
de la cúpula del Duomo.

5. Des del segle XIII, un seguit de transformacions a Europa condueixen a la fi de l’Edat Mitjana i
l’aparició d’una nova era. Aquests canvis s’acceleren al segle xv. El pas del món medieval al
modern està marcat pel ressorgiment del comerç i de la vida urbana (especialment a Itàlia i
Flandes). La ciutat esdevé centre econòmic i polític, cultural i artístic, gràcies a la participació
d’una nova classe social ascendent, la burgesia. Els grans descobriments geogràfics, la difusió
de la filosofia i l’art clàssics, la puixança de les universitats i l’aparició de la impremta van de
bracet de l’expansió de l’Humanisme.
Quin és el context històric del
Renaixement?
La cultura passa dels monestirs als
carrers de les ciutats.

6. Quins vincles té el Renaixement?
Neoplato
nisme
utopis
me
burge
sia
carpe
diem
Reforma
protestant

7. Tornada a l’Antiguitat clàssica:
ordres, motius, etc.
Quines són els trets artístics del
Renaixement?
Nova relació amb la Natura (ideal que
cal imitar o perfeccionar).
Actitud
antropocèntri
ca La ciutat ideal (Piero de la Francesca)

8. Quines són les etapes del
Renaixement?
1. Quattrocento
2. Cinquecento
3. Manierisme i escola
veneciana
4. Renaixement alemany i
flamenc
El Renaixement es pot dividir de diferents maneres, però el més habitual és distingir entre el
Quattrocento (el segle XV), que és un període italià i sobretot toscà o florentí; el Cinquecento
(segle XVI), també italià, però més aviat centrat a Roma; el manierisme i l’escola veneciana,
d’avançat ja el segle XVI; i el Renaixement alemany i flamenc, propi del nord d’Europa.

9. El Renaixement és un
fenomen sobretot italià.

13. Quin rol va jugar el mecenatge?
Els autors del gòtic o del romànic són quasi tots anònims. Els artistes del Renaixement, en
canvi, són genis creatius, professionals, les obres dels quals són pagades per rics mecenes,
sovint governants amb gran influència en la vida de les ciutats-estat italianes.
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: els florentins Cosme de Medici i Llorenç de Medici, el Magnífic; Ludovic II Gonzaga, de Màntua;
el milanès Francesco Sforza; Segimon Malatesta, de Rímini; Frederic de Montelferro, d’Urbino; Beatriu d’Este, de Ferrara; Cecilia
Gallerani, de Milà; el papa Juli II; el papa Alexandre VI (el valencià Roderic de Borja); el papa Lleó X (dels Medici).

14. Quattrocento

15. Arquitectura del Quattrocento

16. Sta. Maria del Fiore, Florència (cúpula de BRUNELLESCHI, campanar de GIOTTO, portes del baptisteri de GHIBERTI)

17. San Lorenzo, Florència (BRUNELLESHI)

18. Capella Pazzi, Florència (BRUNELLESHI)

19. Palau Pitti, Florència (BRUNELLESHI)

20. Façana de Sta. Maria Novella, Florència (ALBERTI)

21. Escultura del Quattrocento

22. DONATELLO: David, Museo del Bargello, Florència

23. DONATELLO: Gattamelata, Pàdua

24. DONATELLO: Sant Jordi, Museo del Bargello, Florència

25. MIQUEL ÀNGEL: Pietat, St. Pere del Vaticà, Roma

26. Pintura del Quattrocento

27. FRA ANGELICO: L’anunciació, Museo del Prado, Madrid

28. MASACCIO: El tribut, capella Brancacci, Florència

29. MASACCIO: Trinitat, Sta. Maria Novella, Florència

30. BOTTICELLI: El naixement de Venus, Galleria degli Uffizi, Florència

31. BOTTICELLI: La primavera, Galleria degli Uffizi, Florència

32. BOTTICELLI: La història de Nastagio (3r episodi: El banquet al bosc), Museo del Prado, Madrid

33. LIPPI: Mare de Déu i infant, Galleria degli Uffici, Florència

34. DELLA FRANCESCA: El somni de Constantí, San Francesco, Arezzo

35. UCELLO: Batalla de San Romano (I), National Gallery, Londres

36. UCELLO: Batalla de San Romano (II), Galleria degli Uffici, Florència

37. UCELLO: Batalla de San Romano (III), Musée du Louvre, París

38. MANTEGNA: Mort de la Mare de Déu, Musée du Louvre, París

39. MANTEGNA: L’agonia al jardí, Musée du Beaux-Arts, Tours

40. MANTEGNA: Crist mort, Pinacoteca de Brera, Milà

41. LEONARDO DA VINCI: El darrer sopar, Sta. Maria delle Grazie, Milà

42. Cinquecento

43. Arquitectura del Cinquecento

44. Temple de Malatesta, Rimini (ALBERTI)

45. San Pietro in Montorio, Roma (BRAMANTE)

46. Cúpula de St. Pere del Vaticà, Roma (MIQUEL ÀNGEL)

48. Plaça del Capitoli, Roma (MIQUEL ÀNGEL)

49. San Giorgio, Venècia (PALLADIO)

50. San Giorgio, Venècia (PALLADIO)

51. Basílica, Vicenza (PALLADIO)

52. Teatre Olímpic, Vicenza (PALLADIO)

53. Villa Capra (la Rotonda), Vicenza (PALLADIO)

54. Villa Capra (la Rotonda), Vicenza (PALLADIO)

55. Escultura del Cinquecento

56. MIQUEL ÀNGEL: David, Galleria dell’Accademia, Florència

57. MIQUEL ÀNGEL: Moisès, San Pietro in Vincoli, Roma

58. Pintura del Cinquecento

59. LEONARDO DA VINCI: Gioconda, Musée du Louvre, París

60. LEONARDO DA VINCI: Mare de Déu de les Roques, Musée du Louvre, París, i National Gallery, Londres

61. RAFAEL: Desposoris de la Verge, Pinacoteca di Brera, Mìlà

62. RAFAEL: Madonna del Prato, Galleria degli Uffici, Florència

63. RAFAEL: Escola d’Atenes, Sala de la Signatura, Vaticà, Roma

64. RAFAEL: Incendi del Borgo, Sala de l’incendi, Vaticà, Roma

65. RAFAEL: La Fornarina, Palazzo Barberini, Roma

66. MIQUEL ÀNGEL: Capella Sixtina, Vaticà, Roma

67. MIQUEL ÀNGEL: Capella Sixtina, Vaticà, Roma

68. MIQUEL ÀNGEL: Capella Sixtina, Vaticà, Roma

69. Manierisme i escola
veneciana

70. L’escultura manierista

71. AMMANNATI: Font de Neptú, piazza della Signoria, Florència

72. GIAMBOLOGNA: El rapte de la Sabina, piazza della Signoria, Florència

73. CELLINI: Perseu, piazza della Signoria, Florència

74. Pintura manierista i de l’escola
veneciana

75. BRONZINO: Venus, Cupid, la Follia i el Temps, National Gallery, Londres

76. PONTORMO: Josep a Egipte, National Gallery, Londres

77. IL CORREGGIO: Júpiter i Io, Kunsthistorisches Museum, Viena

78. IL CORREGGIO: Retrat de dama, Hermitage, Sant Petersburg

79. IL CORREGGIO: Venus i Amor espiats per un Sàtir, Musée du Louvre, París

80. IL CORREGGIO: Dànae, Galleria Borghese, Roma

81. TICIÀ: Retrat eqüestre de Carles I a Mühlberg, Museo del Prado, Madrid

82. TICIÀ: Dànae rebent la pluja d’or, Museo del Prado, Madrid

83. TICIÀ: Flora, Galleria degli Uffici, Florència

84. TICIÀ: Bacus i Ariadna, National Gallery, Londres

85. TICIÀ: Venus i Adonis, Museo del Prado, Madrid

86. TICIÀ: La Venus d’Urbino, Galleria degli Uffici, Florència

87. GIOGIONE: La Venus adormida, Gemälde Galerie Alte Meister, Dresden

88. GIORGIONE: La tempesta, Galleria dell’Accademia, Venècia

89. IL VERONESE: Sopar a casa d’en Levi, Galleria dell’Accademia, Venècia

90. TINTORETTO: L’origen de la Via Làctea, National Gallery, Londres

91. TINTORETTO: El sant sopar, San Giorgio, Venècia

92. TINTORETTO: El rentat dels peus, Museo del Prado, Madrid

93. TINTORETTO: Les noces de Canà, Galleria dell’Accademia, Venècia

94. Renaixement alemany i
flamenc

95. Pintura renaixentista alemanya i
flamenca

96. DÜRER: Autoretrat, Alte Pinakothek, Munic

97. DÜRER: Adam i Eva, Museo del Prado, Madrid

98. DÜRER: El martiri dels deu mil cristians, Kusthistorisches Museum, Viena

99. DÜRER: L’adoració dels reis mags, Galleria degli Uffici, Florència

100. DÜRER: Herbes altes, Albertina, Viena

101. EL BOSCH: Ecce homo, Städel, Frankfurt am Main

102. EL BOSCH: L’ascensió dels bons, Palazzo Grimani, Venècia
EL BOSCH: La mort i l’usurer, NGA, Washington

103. BRUEGEL EL VELL: Proverbis holandesos, Gemälde Gallerie, Berlín

104. BRUEGEL EL VELL: Jocs de nens, Kunsthistorisches Museum, Viena

105. BRUEGEL EL VELL: Combat entre Carnestoltes i Quaresma, Kunsthistorisches Museum, Viena

106. BRUEGEL EL VELL: La torre de Babel, Kunsthistorisches Museum, Viena

107. BRUEGEL EL VELL: La matança dels innocents, Royal Colection, Londres

108. BRUEGEL EL JOVE: Casament de camperols, Museu d’Art de Fuji, Tòquio

109. VAN HEMESSEN: Autoretrat, Kunstmuseum, Basilea

110. VAN LEYDEN: La lletera, Rijksmuseum, Amsterdam