1. Resum i reflexió sobre els resultats de l'ESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.
RESUM I REFLEXIÓ SOBRE ELS RESULTATS
DE L’ESTUDES 2010
David Pere Martínez Oró. Psicòleg Social.
Oró.
Protocol per a citar aquest article:
Martínez Oró, David Pere. Resum i reflexió sobre els resultats de l'ESTUDES 2010. SobreDrogues.net. Gener de 2012.
L’enquesta Estatal Sobre l’Ús de Drogues en l’Ensenyament Secundari (ESTUDES) s’enquadra
en una sèrie d’enquestes biennals que des del 1994 es dirigeixen als estudiants
d’Ensenyament Secundari de 14 a 18 anys. El seu objectiu general és conèixer la situació i les
tendències de consum entre els estudiants de l’ESO, Batxillerat i Formació Professional de
grau mig a nivell estatal i autonòmic amb la finalitat d’obtenir informació útil per a dissenyar i
avaluar polítiques dirigides a prevenir el consum i els problemes de drogues, dirigides sobre
tot al medi familiar i/o escolar. A partide la recent publicació de l'últim informe el psicòleg
David Pere Martínez Oró ens escriu amablement aquesta interessant síntesi.
SobreDrogues.net
SobreDrogues.net
Gener de 2011
L’enquesta estatal sobre l’ús de drogues en ensenyaments secundaris (ESTUDES) i l’enquesta sobre
l’ús de drogues en població general (EDADES) són les eines epidemiològiques més vàl·lides i fiables, de
les quals disposem si volem conèixer les prevalences del consum de drogues. El passat 20 de
desembre de 2011 es va publicar l’enquesta ESTUDES 2010 En termes generals, el consum de
2010.
La
drogues entre la població escolar espanyola baixa. La tendència es començà a presentar en les dades
corresponents a l’ESTUDES 2008, en què disminuïen les prevalences de totes les drogues, a excepció
l’ESTUDES
de l’alcohol i els hipnosedants sense recepta. En l’enquesta ESTUDES 2010 s’accentua aquesta
tendència. Els resultats, tal vegada, no són sorprenents, i personalment ni molt menys em generen
preocupació. No obstant això, trobem certes dades que ens han de convidar a la reflexió. Parlem dels
convidar
consums d’alcohol i dels hipnosedants sense recepta.
1

2. Resum i reflexió sobre els resultats de l'ESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.
Si analitzem les dades presentades, substància a substància, observem com en l’actualitat, el consum
de cànnabis es situa en els nivells de 1998. El consum de cànnabis en els últims 12 mesos és del
26,4% el 2010, i del 25,7% l’any 1998. La prevalença en els últims 30 dies es situa en el 17,2% tant
el 2010 com el 1998. Les prevalences del consum de cànnabis es situen en nivells semblants, dels
que es van presentar abans del boom del consum i normalització del cànnabis, esdevingut durant els
primers anys dels 2000 Boom que va provocar un augment dels consums entre els adolescents, una
2000.
popularització de l’autocultiu de marihuana i un augment de la indústria del cànnabis (fires, grow-
shops...). La difusió i normalització del consum de cànnabis, entre la població general i especialment
entre la població escolar, provocà certa alarma social que va desencadenar en l’execució de nous
programes preventius.
En relació a la cocaïna les prevalences de consum començaren a baixar el 2006, continuaren el
cocaïna,
descens el 2008, i el 2010 es consolidà el descens de consum de cocaïna entre els escolars
consolidà
espanyols. L’actual consum de cocaïna es situa en els nivells de 1996. El consum en els darrers 12
1996
mesos fou 2,6% el 2010, 7,2% el 2004 (màxim històric), 2,7% el 1996 i 1,8% el 1994 (mínim
històric). El consum de cocaïna en l’últim mes es situa en el 1,5% el 2010, el 3,8% el 2004 (màxim
històric), el 1,6% el 1996 i del 1,1% el 1994 (mínim històric). La comparació entre les dades de 2010 i
les de l’any 2004 ens confirma com en l’actualitat la cocaïna és una droga allunyada dels escolars
espanyols. Recordar que les dades de 2002, 2004 i 2006 mostraren certa difusió entre la població
escolar. Encara que els consums recreatius de cocaïna per part dels adolescents són de tipus
experimental i recreatiu, vinculats al grup d’amics i la festa, només una petita minoria d’adolescent
realitza consums intensius i problemàtics.
El consum d’èxtasi i al·lucinògens decreix des de l’any 2000 i el d’amfetamines des de l’any 2002. Les
prevalences
tres substàncies presenten les prevalences més baixes des de la primera aplicació de l’enquesta
ESTUDES l’any 1994 En la dècada dels 90, amb boom de la música màquina, els afters i la necessitat
1994.
de viure de nit intensament, el consum d’èxtasi es relacionava amb els contexts de ball i
d'intensificació de la festa. Degut a diferents processos socials (estigmatització de les pastilles, va
passar la moda la música “màquina”, aparició de noves drogues, més controls policials, entre d’altres)
des de principis dels 2002 ha baixat contínuament fins arribar el 2010 a uns mínims històrics. El
consum d’èxtasi en els últims 12 mesos presenta les següents prevalences, 1,7% el 2010, 1,9% el
2008, 5,2% el 2000 (màxim històric) i 3,2% el 1994. Els al·lucinògens també han arribat a un mínim
2

3. Resum i reflexió sobre els resultats de l'ESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.
històric, el consum en els últims 12 mesos fou del 2,1% el 2010, del 2,7% el 2008, del 5,6% el 1996
(màxim històric) i del 4,4% el 1994. Les amfetamines presenten les següents prevalençes, 1,6% el
2010, 2,5% el 2008, 4,4% (màxim històric) el 1996 i 3,5% el 1994. Podem observar com aquestes
observar
tres substàncies són drogues poc utilitzades pels adolescents actuals Són drogues presents en els
actuals.
context d’oci nocturn però allunyades de la presència que van tenir durant els anys 90.
preguntaven emergents.
Per primera vegada en l’enquesta EDADES es preguntaven sobre les anomenades drogues emergents
Sota aquest epígraf s’engloba substàncies poc consumides, amb diferent trajectòria de consum, i
sobretot diferents efectes i contexts de consum. Les dades sobre el consum de drogues emergents
.
entre la població escolar espanyola és baixa Les prevalences de consum de bolets al·lucinògens
escolar baixa.
alguna vegada a la vida és del 2,1%, d’spice del 1,1% i de ketamina del 1,1%. Dades que aporten una
dimensió de l’abast de difusió però desconeixem els usos i l’univers simbòlic entorn aquestes drogues
emergents. L’ús d’aquestes “noves substàncies” ha despertat l'interès o la preocupació de diferents
professionals, pel que podem veure els consums són molt baixos, i tal vegada aquest interès
professional, i el fet de pregonar que es venen a Internet, també pot tenir en conseqüència l’augment
de l'interès per part de la població escolar.
El consum d’alcohol entre la població escolar sembla que encara té cert marge per a créixer. Encara
que el consum alguna vegada a la vida baixa del 81,2% el 2008 al 75,1% el 2010, i està lluny del
màxim històric del 86% el 1998. Els indicadors de consum que ens aporten més informació són, el
consum en els últims 12 mesos, en l’últim mes i el percentatge dels què s’han emborratxat en l’últim
mes. El consum alguna vegada a la vida és un indicador que aporta poca informació per a la salut
consum
pública,
pública pel fet que el consum d’alcohol es vincula a celebracions del cicle anual com el Nadal, Tots
Sants o Sant Joan, i amb les celebracions del cicle vital com casaments i aniversaris per tant entre els
casaments aniversaris,
membres de les cultures mediterrànies es normalitza el consum d’alcohol en certes celebracions. Per
factors culturals també podríem explicar la davallada entre els escolars espanyols de les prevalences
de consum d’alguna vegada a la vida des de 1998, pel fet que en la darrera dècada s’han incorporat
d’alguna
centres
en els centres escolars alumnes procedents de cultures en què les celebracions del cicle anual i vital
es desvinculen del consum d’alcohol.
3

4. Resum i reflexió sobre els resultats de l'ESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.
En canvi, els indicadors de consum en els últims 12 mesos i en el darrer mes, continuen presentant
dades elevades. Aquests indicadors han pujat des de l’enquesta de 2008, no obstant això, presenten
valors allunyats de les enquestes ESTUDES realitzades els anys 90. La prevalença en el consum
d’alcohol en els últims 12 mesos fou del 73,6% el 2010, del 72,9% el 2008, i del 83,8% (màxim
històric) el 1998, i del 82,7% el 1994. Pel que fa el consum en els darrers 30 dies, 63% el 2010,
58,5% el 2008, 75,1% el 1994 (primera dada i més elevada). No obstant això, encara que aquests
indicadors ens il·lustren com els escolars dels anys 90 bevien més que els escolar actuals, el indicador
del percentatge de escolars que s’han emborratxat en l’últim mes ens il·lustra com els patrons de
consum d’alcohol estant canviant Mentre el 1994 el 16,1% s’havia emborratxat durant l’últim mes, el
canviant.
2000 ho féu el 21,7%, el 2008 el 29,1% i el 2010 s’havia emborratxat el 35,6%. Aquesta dada ens
il·lustra com el consum intensiu d’alcohol és freqüent i es normalitza entre la població escolar.
En els darrers temps s’ha parlat intensament del patró de consum d’alcohol propi de les cultures
saxones, anomenant binge drinking, que implica beure una gran quantitat d’alcohol en un curt període
drinking,
de temps per a obtenir els efectes embriagants de l’alcohol d’una manera ràpida i intensa. Aquest
temps,
patró s’ha popularitzat entre els adolescents i els joves, en conseqüència han desterrat el patró
mediterrani de consum d’alcohol I per suposat, durant els àpats desvinculats de les sortides
d’alcohol.
nocturnes els adolescents beuen el què sigui, menys begudes amb alcohol. De la taula adolescent
desapareix el vi i el cigaló.
L’única substància que s’ha mantingut en continu creixement des de 1994 són els hipnosedants
sense recepta –només van descendir lleugerament el 2002. El 2010 s’observa com el 10,4% havia
consumit hipnosedants sense recepta alguna vegada a la vida, el 5,6% alguna vegada els últims 12
mesos i el 3% en el darrer mes. Superiors als 9,4% 5,7, 2,9% del 2008, i del 6,1%, 4,4% i 2,6% del
1994.
A partir d'aquestes dades epidemiològiques, ens hem de preguntar sobre el per què augmenta el
nombre de borratxeres i el consum de hipnosedants sense recepta entre els escolars espanyols. Sota
aquestes prevalençes de consum de drogues trobem els adolescents-escolars de 2010. I no és trivial
apuntar que són els adolescents de 2010, perquè els factors històrics els fan diferents dels
adolescents de 2000 i els que viuran el 2020 Adolescents nascuts en la societat de consum, i que
2020.
han crescut amb l'imatge de com el consum de certs bens provocava benestar. I també hem de tenir
.
4

5. Resum i reflexió sobre els resultats de l'ESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.
present que la majoria d’adolescents han estat educats en una “cultura farmacèutica” en què per
qualsevol malestar han rebut un pal·liatiu procedent de la indústria farmacèutica.
En l’actual cultura del benestar, els adolescents han conegut des de ben petits les activitats de cap de
setmana.
setmana Arribada l’adolescència és una obligació sortir al carrer a conquerir els espais dels joves i
també la nit, amb dos grans objectius, el primer desconnectar de la rutina setmanal, i el segon per fer i
dir el què entre setmana ningú amb tot el seny ni faria ni diria. I quina és una eina per a complir
aquests dos objectius? Doncs, l’alcohol. Emborratxar-se serveix per desconnectar de la realitat
. Emborratxar-
avorrida
avorrida dels dies feiners. La nit permet viure moments interessants, com anar a llocs nous, conèixer
persones, lligar, riure i també per què no, desbarrar. Per tant, les sortides nocturnes i el consum
d’alcohol trenquen la rutina de la setmana, es realitza activitats emocionalment més interessant i són
un ritual per sortir de l’ou familiar.
L’alcohol en els bars de nit és car per l’economia adolescent, per això és una mesura d’austeritat
comprar alcohol a botigues i beure’l en el carrer. I com què després s’ha d’anar a la discoteca, doncs el
després s’ha
millor és beure ràpid per entrar entonat i no beure més que la consumició obligatòria. En
riscs
conseqüència, beure ràpid implica assumir més riscs i més possibilitats de tenir una mala borratxera.
I què passa quan un adolescent està sota el efectes de l’alcohol? Doncs pot dir el què vulgui fins a un
cert límit, encara que el llindar de la tolerància és bastant alt. Dir i fer el que un vulgui pot implicar ser
graciós, posar-se impertinent amb el primer que passa, dir a una persona que és molt maca, entre
d’altres situacions –algunes d’elles kafkianes. Com que la nit (o la tarda) del cap de setmana és jove,
en aquest context és tolera perfectament les sortides de to. I resultat d’això? Doncs, quan és té una
mala experiència sempre es podrà atribuir a la borratxera. Encara que fer i dir el què un vulgui també
pot conduir a conèixer noves persones, a viure històries per a recordar, riure, lligar, i mantenir relacions
sexuals. Per tant, és probable que en la balança d’un adolescent pesi més favorablement allò a
pesi
guanyar que allò a perdre.
5

6. Resum i reflexió sobre els resultats de l'ESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.
Després de la tempesta del cap de setmana les aigües tornen al seu cabal. Un cabal viscut per una
gran majoria com avorrit. Institut, classes extraescolars, responsabilitats diverses i poc temps d’oci,
que normalment s’inverteix en el consum de pantalles. Adolescents amb la intenció de perfilar-se un
perfilar-
bon futur. Adolescents amb quimeres diverses, com és mantenir un estatus entre el grup d’amics,
estar a la moda i poder gaudir de tot allò “necessari” per socialitzar-se. S’ha d’aguantar els
pares/mares, molt probablement separats, amb els inconvenients que això implica., “bronques” amb
els amics, mals rotllos a les xarxes socials, mal de amors. I sobretot, ser adolescent en un món que
ensorrant.
diuen que s’està ensorrant. Quina gràcia, no? Haver de construir una vida i un futur en un món
decadent.
És obvi que no tots els adolescents viuen alguna d’aquestes situacions, i molts pocs les viuen totes. No
obstant això, sens dubte que viure alguna d’aquestes situacions pot provocar angoixa. I cada vegada
més, a la farmaciola de totes les cases al costat de les pastilles del Doctor Andreu, l’aigua oxigenada, i
cases,
els analgèsics, trobem benzodiazepines i/o barbitúrics. Els adolescents que coneixen els efectes
.
medicaments
d’aquests medicaments –ja sigui per una prescripció mèdica anterior, per la facilitació dels
experimentació-
pares/mares o per pròpia experimentació- poden fer ús d’aquestes drogues per a mitigar l’ansietat de
la vida quotidiana Una altra pregunta és per què a moltes cases hi ha hipnosedants a la farmaciola.
quotidiana.
No hem de caure en l’alarmisme. Tal vegada es van emborratxar en l’últim mes el 35% dels escolars, i
varen prendre en l’últim mes hipnosedants sense recepta el 5,6%, però no s’han emborratxat el 65%
ni han pres pastilles de farmàcia el 94,4%. Sé que no és motiu de consol però pitjor podria ser el
panorama adolescent del consum de drogues. Adolescents que transpiren joventut i que són els que
generacions-
tenen més motius - en generacions- per ser punks, perquè poden cantar ben alt NO FUTURE. Tal com
està l’actual panorama, qualsevol pensa en el futur Però com que els i les adolescents volen pensar
futur.
en el futur necessiten oblidar-se de la rutina setmanal i mitigar l’angoixa de viure en la nostra societat.
6