L’escenari de les drogues il·legals ha canviat radicalment en els darrers 25 d’anys. S’ha passat de la centralitat dels consums injectats d’heroïna als consums de cànnabis, cocaïna i èxtasi vinculats a l’oci, la festa i el consumisme. El canvi és el resultat del procés de normalització produït en el marc d’una societat de consum. Sin pasarse de la raya analitza tant el procés històric de la normalització com l’escenari actual, on les substàncies són utilitzades per joves integrats socialment. El llibre dóna resposta a dues preguntes: «Per què les drogues s’han convertit en normals?», i «Per què hi ha gent que es droga i evitar l’addicció?». La resposta parteix de l’assentament cultural de les substàncies, és a dir, aquestes han passat a formar part de la realitat social, on la majoria dels consums es desvinculen dels problemes perquè són compatibles amb les responsabilitats de la vida quotidiana, i en conseqüència, s’entenen com normals.

1. SIN PASARSE DE LA RAYA. LA NORMALIZACIÓN DE LOS CONSUMOS DE DROGAS.
EDICIONS BELLATERRA. 228 PÀGINES ISBN 13: 978 84 7290 727 0
Pròleg a càrrec de Joan Pallarés Gómez Professor Titular de la Universitat de Lleida.
Autor: David Pere Martínez Oró. Unitat de Polítiques de Drogues. Universitat Autònoma de Barcelona.
L’escenari de les drogues il·legals ha canviat radicalment en
els darrers 25 d’anys. S’ha passat de la centralitat dels
consums injectats d’heroïna als consums de cànnabis,
cocaïna i èxtasi vinculats a l’oci, la festa i el consumisme. El
canvi és el resultat del procés de normalització produït en el
marc d’una societat de consum. Sin pasarse de la raya
analitza tant el procés històric de la normalització com
l’escenari actual, on les substàncies són utilitzades per joves
integrats socialment. El llibre dóna resposta a dues
preguntes: «Per què les drogues s’han convertit en
normals?», i «Per què hi ha gent que es droga i evitar
l’addicció?». La resposta parteix de l’assentament cultural de
les substàncies, és a dir, aquestes han passat a formar part
de la realitat social, on la majoria dels consums es
desvinculen dels problemes perquè són compatibles amb les
responsabilitats de la vida quotidiana, i en conseqüència,
s’entenen com normals.
El discurs clàssic de la «lluita contra la Droga», assegura que totes les drogues són
problemàtiques i tots els consums provoquen l’addició. Els resultats de la recerca mostrem com
això és fals, i certifica alhora, com les polítiques prohibicionistes representen un problema afegit
pels consumidors, perquè la criminalització, l’estigmatització o disposar d’una informació inútil
per a dominar les drogues, constitueixen uns riscos afegits als inherents a les substàncies. Els
discursos oficials han presentat la normalització con un fenomen problemàtic, perquè es
considerava que facilitava els consums i en banalitzava els riscos, però les polítiques de
«guerra contra la drogues», tot i els ingents recursos invertits, mai han aconseguit l’objectiu
d’allunyar-les de la població. És l’hora de buscar alternatives a les polítiques de drogues, i la
normalització desgranada en les idees del llibre n’és una d’elles, perquè persegueix l’objectiu
de viure en una societat amb drogues, però que provoquin els mínims danys possibles: una fita
totalment accessible.