SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 47
DETERMINANTS
Matemàtiques 2n Batx CCSS
davidc
Donada una matriu quadrada de primer ordre (1x1):
S’anomena determinant d’ A al mateix nombre real que forma la matriu
2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT
Determinants d’ordre 1
11aA =
)( 11aA =
)6(−=A 66 −=−=A
)9(=B 99 ==B
)0(=C 00 ==C
Donada una matriu quadrada de segon ordre (2x2):
S’anomena determinant d’ A al nombre real que resulta de multiplicar els elements
de la diagonal principal i restar-li el producte dels elements de la diagonal
secundària .
3 2
2 1 = 3·1 - 2·2 = 3 – 4 = -1
2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT
Determinants d’ordre 2






=
12
23
A
2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT
Determinants d’ordre 2
1 -2
5 -1 = 1·(-1) - 5·(-2) = -1 +10=9






−
−
=
15
21
B






−
−
=
53
01
C
-1 0
3 -5 = -1·(-5) - 0·3 = 5 - 0=5






−−
−−
=
73
24
D
-4 -2
-3 -7 = -4·(-7) – (-2)·(-3) = 28 – 6= 22
Donada una matriu quadrada de segon ordre (3x3):
S’anomena determinant d’ A al nombre real que resulta d’aplicar la regla de
Sarrus:
2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT
Determinants d’ordre 3
2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT
Determinants d’ordre 3
La regla de Sarrus permet recordar gràficament els productes que apareixen en la
expresisón del determinante d’ ordren 3 i els seus signes. Els elements de la diagonal
principal i les seves paralel.les, amb el seu signe i els de la diagonal secundària i les seves
paralel.les canviades de signe.
2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT
Determinants d’ordre 3
La regla de Sarrus permet recordar gràficament els productes que apareixen en la
expresisón del determinante d’ ordren 3 i els seus signes. Els elements de la diagonal
principal i les seves paralel.les, amb el seu signe i els de la diagonal secundària i les seves
paralel.les canviades de signe.
2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT
Determinants d’ordre 3
Exemple 1:
121
410
321
− = 1•(-1)•1+2•4•1+0•2•3-[3•(-1)•1+0•2•1+2•4•1]=
= -1+8+0-(-3+0+8)=7-5 = 2
1.1 CONCEPTE DE DETERMINANT
Determinants d’ordre 3
Exemple 2:
432
524
322
− = 2•(-2)•4+2•5•2+4•3•3-[3•(-2)•2+4•2•4+3•5•2]=
= -16+20+36-(-12+32+30)=40-50 = -10
1.1 CONCEPTE DE DETERMINANT
Determinants d’ordre 3
Exemple 3:
432
124
153
−−
−− = 3•(-2)•(-4)+5•(-1)•2+4•(-3)•1-[1•(-2)•2+4•5•(-4)+(-3)•(-1)•3]=
= 24-10-12-(-4-80+9)=2-(-75) = 2+75 = 77
2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT
Equacions amb determinants ordre 2
10
1
41
−=
+
+−
xx
xx ( )
[ ]
1
66
4106
1046
1044
1044
10)1()4(1
22
22
=
⇒−=−
⇒+−=−
⇒−=−−
⇒−=−−−−−
⇒−=+++−−
⇒−=+•+−•−
x
x
x
x
xxxxx
xxxxx
xxxx
2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT
Equacions amb determinants ordre 3
( )[ ]
[ ]
5
11
55
5511
8476512
4786512
470865012
47)05()421(235120243
=
⇒=
⇒=
⇒+=−+
⇒=−−+
⇒=++−++
⇒=••+••+••−••+••+••
x
x
x
xxx
xxx
xxx
xxxx
47
452
031
2
=
xx
2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS
I. El determinant d’ una matriu amb dos files o columnes iguals o proporcionals és
zero.
Càlcul inmediat de determinants
Exemples:
• El determinant d’ una matriu A =







–1 4 –1
3 2 3
2 5 2
és igual a zero perquè la tercera i
primera columnes són iguals.
• El determinant d’ una matriu B =







2 4 –1
1 –2 3
3 –6 9
és igual a zero perquè la tercera fila
és igual a la segona multiplicada per 3.
2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS
Càlcul inmediat de determinants
II. El determinant d’ una matriu amb una fila o columnes nules és zero.
Exemples:
El determinant d’ una matriu A =







–1 0 –1
3 0 3
2 0 2
és igual a zero perquè la segona columna
és nul.la.
El determinant d’ una matriu B =







–1 0 –1
0 9 0
0 00
és igual a zero perquè la tercera fila
és nul.la.
III. El determinant d’ una matriu en que una fila o columna es combinació lineal de les
altres files o columnes és zero.
2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS
Càlcul inmediat de determinants
Exemple:
El determinant d’ una matriu B =







2 4 0
1 3 –1
3 1 5
és igual a zero perquè la tercera columna és
igual al doble de la primera menys la segona
Exemple:
El determinant d’ una matriu A =







1 4 0
1 3 –1
2 7 -1
és igual a zero perquè la tercera fila és
igual a la suma de la primera més la segona
213 fff +=
213 2 ccc −•=
IV. El determinant d’ una matriu triangular és igual al producte dels elements de la seva
diagonal principal.
Exemples:
El determinant de la matriu A =







–1 0 –1
0 2 3
0 0 2
és igual –4.
2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS
Càlcul inmediat de determinants
El determinant de la matriu B =










− 587
026
003
és igual a 30
2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS
Càlcul inmediat de determinants
V. El determinant de la matriz identitat=escalar=unitat és 1
Exemples:
• El determinant de la matriu I 3 =







1 0 0
0 1 0
0 0 1
és igual a 1.
• El determinant de la matriu I 5 =









1 0 0 0 0
0 1 0 0 0
0 0 1 0 0
0 0 0 1 0
0 0 0 0 1
és igual a 1.
2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS
Operacions amb files i columnes
VI. Si es multipliquen els elements d’ una fila o columna d’ una matriu per un nombre el
determinant de la matriu es multiplica per aquest nombre
Exemple:
2 3
4 20 =
2 3
4
.
1 4
.
5
= 4
2 3
1 5
28124034202
204
32
=−=•−•=
2874)310(4)3152(4
51
32
4 =•=−•=•−••=•
2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS
Operacions amb files i columnes
1385)8(52)4(51
52
41
=+=−−=•−−•=
−
VII. Si s’ intercanvien entre sí dos files o dos columnes d’ una matriu, el seu
determinant canvia de signe.
Exemple:
1 – 4
2 5 = –
– 4 1
5 2
[ ] [ ] 13)13(58)51(24
25
14
=−−=−−−=•−•−−=
−
−
2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS
Operacions amb matrius
VIII. El determinant d’una matriu es igual al de la seva transposada. t
AA =
61824)0180(0024
653
021
032
=−=++−++==A
61824)0180(0024
600
523
312
=−=++−++==t
A
Exemple
2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS
Operacions amb matrius
IX. El determinant del producte de dos matrius quadrades i multiplicables és igual al producte dels
determinants de cada un d’elles.
Exemple:





−
=
05
32
A 




−
=
15
06
B 





−
=




−
•




−
=•
030
327
15
06
05
32
BA
15150
05
32
−=−=
−
=A
606
15
06
−=−−=
−
=B
90)90(0
030
327
=−−=
−
=• BA
BABA •=•
)6()15(90 −•−=
2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS
Operacions amb matrius
Exemple:
X.- Si una fila o columna és suma de diferents sumands, es descomposa en tants
determinants com sumands hagi
123)68()96(
43
22
33
32
433
232
73
52
−=+−=−+−=+=
+
+
=
11514
73
52
73
52
−=−==⇒





= AA
123)57()107(
71
51
72
51
712
511
73
52
−=+−=−+−=+=
+
+
=
2.3 MENORS I ADJUNTS D’ UNA MATRIU QUADRADA
Menor d’una matriu quadrada
Determinant que resulta en suprimir una fila i una columna d’una matriu quadrada.
Tots els menors es denoten per Mij per indicar el determinant de la matriu que s’obté en suprimir
La fila i i la columna j.





−
=
53
21
A
5511 ==M 3312 ==M
2221 ==M 1122 −=−=M
2.3 MENORS I ADJUNTS D’ UNA MATRIU QUADRADA
Menors d’una matriu quadrada










−
−
=
411
202
311
A
2)2(0
41
20
11 =−−=
−
=M 628
41
22
12 =−==M 202
11
02
13 −=−−=
−
=M
7)3(4
41
31
21 =−−=
−
=M 734
41
31
22 −=−−=
−
=M 011
11
11
23 =−=
−
−
=M
202
20
31
31 =−==M 862
22
31
32 −=−−=
−
=M 220
02
11
33 −=−=
−
=M
2.3 MENORS I ADJUNTS D’ UNA MATRIU QUADRADA
Matriu adjunta
• S’anomena “Adjunt mi,j” d’ un element “ai,j” al determinant del menor Mi,j multiplicat
per (-1)i+j
• Donada la matriu quadrada A, s’anomena “matriu adjunta” de A i es representa A*, a
la matriu que se obté en substituir cada element aij pel seu adjunt mij.
ij
ji
ij Mm •−= +
)1(





−
=
53
21
A
5)1( 1111
11
11 ==•−= +
MMm
3)1( 1212
21
12 −=−=•−= +
MMm
2)1( 2121
12
21 −=−=•−= +
MMm 1)1( 2222
22
22 −==•−= +
MMm






−−
−
=
12
35*
A
Exemple 1
2.3 MENORS I ADJUNTS D’ UNA MATRIU QUADRADA
Matriu adjunta ij
ji
ij Mm •−= +
)1(
2)1( 1111
11
11 ==•−= +
MMm 6)1( 1212
21
12 −=−=•−= +
MMm
7)1( 2121
12
21 −=−=•−= +
MMm










−
−
=
411
202
311
A
2)1( 1313
31
13 −==•−= +
MMm
7)1( 2222
22
22 −==•−= +
MMm 00)1( 2323
32
23 =−=−=•−= +
MMm
2)1( 3131
13
31 ==•−= +
MMm 8)8()1( 3232
23
32 =−−=−=•−= +
MMm 2)1( 3333
33
33 −==•−= +
MMm










−
−−
−−
=
282
077
262
*
A
Exemple 2
2.3 MENORS I ADJUNTS D’ UNA MATRIU QUADRADA
Matriu adjunta ij
ji
ij Mm •−= +
)1(
21111 == Mm 61212 −=−= Mm
72121 −=−= Mm










−
−
=
411
202
311
A
21313 −== Mm
72222 −== Mm 002323 =−=−= Mm
23131 == Mm 8)8(3232 =−−=−= Mm 23333 −== Mm










−
−−
−−
=
282
077
262
*
A
Exemple 2
2.3 MENORS I ADJUNTS D’ UNA MATRIU QUADRADA
Matriu adjunta ij
ji
ij Mm •−= +
)1(
101
10
21
1111 =−=== Mm 2)02(
10
22
1212 −=−−=−=−= Mm
1)01(
10
11
2121 =−−−=
−
−=−= Mm









 −
=
100
212
111
B
0
00
12
1313 === Mm
101
10
11
2222 =−=== Mm 0
00
11
2323 =
−
−=−= Mm
312
21
11
3131 −=−−=
−
== Mm 0
22
11
3232 =−=−= Mm 3)2(1
12
11
3333 =−−=
−
== Mm










−
−
=
303
011
021
*
B
Exemple 3
2.4 DESENVOLUPAMENT D’UN DETERMINANT PELS
ELEMENTS D’ UNA LÍNIA
Un determinant és igual a la suma dels elements d’una línia (fila o columna)
multiplicat pels seus adjunts corresponents
Exemple 1
9145)2120(610
411
103
212
−=−=++−+−=
−
9613232131)1(2)03(2))1(12(1)10(2
11
03
2
41
13
1
41
10
2212212
411
103
212
131211131211
−=+−−=⋅+⋅−−⋅=−⋅+−−⋅−−⋅
=
−
⋅+
−
⋅−⋅=⋅+⋅−⋅=⋅+⋅+⋅=
−
MMMmmm
1ª fila
2.4 DESENVOLUPAMENT D’UN DETERMINANT PELS
ELEMENTS D’ UNA LÍNIA
Un determinant es igual a la suma dels elements d’una línia (fila o columna)
multiplicat pels seus adjunts corresponents
Exemple 1
9145)2120(610
411
103
212
−=−=++−+−=
−
91621223)1(2)01(1)24(3)10(2
10
21
1
41
21
3
41
10
2132132
411
103
212
312111312111
−=−−−=⋅−⋅−−⋅=−⋅−−⋅−−⋅
=⋅−⋅−⋅=⋅−⋅−⋅=⋅−⋅+⋅=
−
MMMmmm
1ª columna
2.4 DESENVOLUPAMENT D’UN DETERMINANT PELS
ELEMENTS D’ UNA LÍNIA
Un determinant es igual a la suma dels elements d’una línia (fila o columna)
multiplicat pels seus adjunts corresponents
Exemple 1
9145)2120(610
411
103
212
−=−=++−+−=
−
9413)4(13
)62())1(12(
13
22
41
13
101
411
103
212
3212322212
−=+−=−−−
=−−−−−=⋅−
−
⋅−=−−=⋅+⋅+⋅=
−
MMmmm
2ª columna ( possibilitat que dóna menys feina)
2.4 DESENVOLUPAMENT D’UN DETERMINANT PELS
ELEMENTS D’ UNA LÍNIA
Determinant 4x4
Exemple 2
[ ] [ ] [ ] [ ] 244201317)2(22)849(1283)01816(6016
121
432
321
212
043
232
1001
2121
0432
2321
1001
1411141114131211
−=−−=−−−−−=+−−++−−+−−−+−=
=
−
−
−−
=−=+=⋅+⋅+⋅+⋅=
−−
MMmmmmmm
2.4 DESENVOLUPAMENT D’UN DETERMINANT PELS
ELEMENTS D’ UNA LÍNIA
Determinant 4x4
Exemple 3
28618317120)61(3)17(602....
542
223
432
3
542
423
432
1
542
423
223
2
3120312
5042
4323
2123
4232
33231343332313
−=−+−=−⋅+−−⋅−==
=
−
−⋅+
−
⋅−
−
−
⋅−
=⋅+⋅−⋅−=⋅+⋅+⋅+⋅−=
−
−
−
MMMmmmm
2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS
Matriu 1x1
El RANG d’ una matriu és l’ ordre del major dels menors diferents de zero. El rang d’
una matriu A es representa per rang(A).
A = (3) rang A = 103 ≠=A
B = (0) rang B = 000 ==B
Matriu 2x2






=
21
12
C 0314
21
12
≠=−==C Rang C =2






−
−
=
42
21
D 044
42
21
=−=
−
−
=D Rang D ≠2 Rang D =1
2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS
Matriu 3x3
El RANG d’ una matriu és l’ ordre del major dels menors diferents de zero. El rang d’
una matriu A es representa per rang(A).










−
−
−
=
121
112
301
E
010 ≠=E Rang E =3










−−
−
−
=
213
112
301
F )ª3ª2ª1.(0 fffF =+= Rang F ≠3 Rang F =2
Perquè es pot agafar un menor d’ordre 2 amb
determinant diferent a zero
01
12
01
≠−=
−
2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS
Matriu 3x3
El RANG d’ una matriu és l’ ordre del major dels menors diferents de zero. El rang d’
una matriu A es representa per rang(A).










−−−=
963
642
321
G
)ª3ª2ª1.(0 fffG =−= Rang G ≠3
Tots els menors que s’agafin d’ordre 2 tenen com a determinant zero fet
que implica que el rang és diferent a 2
0
42
21
=
−−
0
64
32
=
−−
0
63
42
=
−− 0
96
64
=
−−
0
63
21
= 0
96
32
=
El rang G ≠ 2 rang G =1 perquè sempre es pot trobar un determinant d’
ordre 1 diferent a zero
2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS
Matrius no quadrades
El RANG d’ una matriu és l’ ordre del major dels menors diferents de zero. El rang d’
una matriu A es representa per rang(A).









 −
−
=
3
2
1
1
1
0
H
H Rang H ≠3
Com a molt es poden fer menors d’ordre 2
01
21
10
≠=
−
No es pot fer
Rang H =2
2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS
Matrius no quadrades
El RANG d’ una matriu és l’ ordre del major dels menors diferents de zero. El rang d’
una matriu A es representa per rang(A).










−−
=
9
8
7
201
131
042
I
I Rang I ≠4
Com a molt es poden fer menors d’ordre 3
)2.(0
201
131
042
321 ccc =+⋅−=
−
No es pot fer
No serveix
014
920
813
704
≠−=
−−
Rang I ≠3
2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS
Matrius no quadrades
El RANG d’ una matriu és l’ ordre del major dels menors diferents de zero. El rang d’
una matriu A es representa per rang(A).














−−−
−−=
11
8
5
2
0
6
631
521
J
J Rang J ≠4
Com a molt es poden fer menors d’ordre 3. Tots ells tenen determinant zero
).(0
826
631
521
Sarrus=
−−−
−−
No es pot fer
).(0
1150
631
521
321 fff =−=−− ).(0
1150
826
631
Sarrus=−−−
−−
Rang J ≠3
Provem si algun menor d’ordre 2 té determinant diferent a zero:
Rang J = 205
31
21
≠−=
−
2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS
Matrius no quadrades
Tècnica d’ orlament














−−−
−−=
11
8
5
2
0
6
631
521
J
|1|≠0
).(0
826
631
521
Sarrus=
−−−
−− ).(0
1150
631
521
321 fff =−=−− Rang J ≠3
Per tant RangJ = 2
05
31
21
≠−=
−
Rang J=1 com a mínim
Rang J=2 com a mínim
2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS
Matrius no quadrades
Tècnica d’ orlament












−
=
0124
0130
0212
K
|2|≠0
010
124
130
212
≠−=
−
Rang K = 3
06
30
12
≠=
Rang K=1 com a mínim
Rang K = 2 com a mínim
2.6 MATRIU INVERSA
Si A és una matriu quadrada, es diu que A–1
és la inversa de A si A .
A–1
= A–1 .
A = I, on I
és la matriu identitat.La matriu inversa es representa per A–1
Exemple1:Si A = 







2 –1
1 1
per obtenir A -1
= 







x y
z t s’ ha de cumplir








2 –1
1 1
.








x y
z t = 







1 0
0 1








2x– z 2y– t
x + z y + t = 







1 0
0 1
⇔
2x – z = 1
x + z = 0
2y – t = 0
y + t = 1
⇔
x =1/3
y =1/3
z =–1/3
t =2/3
Per tant A -1
=







1
3
1
3
– 1
3
2
3
2.6 MATRIU INVERSA
Si A és una matriu quadrada, es diu que A–1
és la inversa de A si A .
A–1
= A–1 .
A = I, on I
és la matriu identitat. La matriu inversa es representa per A–1
Exemple1:Si A = 







2 –1
1 1
per obtenir -1
Donada una matriu quadrada A es pot obtenir la seva matriu inversa fent servir la
següent fórmula:
A–1
[ ])(
1 *1
A
A
A t
•=−
o [ ]*1
)(
1
A
A
A t
•=−
312)1(2 =+=−−=A





 −
=
21
11*
A 





−
=
21
11
)( *
At
[ ])(
1 *1
A
A
A t
•=−
[ ]










−
=





−
•=•=−
3
2
3
1
3
1
3
1
21
11
3
1
)(
1 *1
A
A
A t
2.6 MATRIU INVERSA
Si A és una matriu quadrada, es diu que A–1
és la inversa de A si A .
A–1
= A–1 .
A = I, on I
és la matriu identitat. La matriu inversa es representa per A–1





 −
=
11
12
AExemple1 : Comprovació A .
A–1
= A–1 .
A = I










−
=−
3
2
3
1
3
1
3
1
1
A
A .
A–1
=






=








=








+−
−+
=










−
•




 −
10
01
3
3
3
0
3
0
3
3
3
2
3
1
3
131
3
2
3
2
3
1
3
2
3
2
3
1
3
1
3
1
11
12






=








=








+−
−+
=




 −
•










− 10
01
3
3
3
0
3
0
3
3
3
2
3
1
3
131
3
2
3
2
3
1
3
2
11
12
3
2
3
1
3
1
3
1
A–1
•A =
2.6 MATRIU INVERSA
Si A és una matriu quadrada, es diu que A–1
és la inversa de A si A .
A–1
= A–1 .
A = I, on I
és la matriu identitat. La matriu inversa es representa per A–1
154)5(4)308(004 =+−=−−−=++−−++−=A










−
−−
−−
=
232
121
8127
*
A










−−
−
−−
=
218
3212
217
)( *
At
[ ])(
1 *1
A
A
A t
•=−
[ ]










−−
−
−−
=










−−
−
−−
•=•=−
218
3212
217
218
3212
217
1
1
)(
1 *1
A
A
A t










−
−
=
214
320
101
A
Exemple 2
2.6 MATRIU INVERSA
Si A és una matriu quadrada, es diu que A–1
és la inversa de A si A .
A–1
= A–1 .
A = I, on I
és la matriu identitat. La matriu inversa es representa per A–1
Exemple2 : Comprovació A .
A–1
= A–1 .
A = I
A .
A–1
=










=










−−++−++−
+−−+−+
−+++−++−
=










−−
−
−−
•










−
−
100
010
001
438224161228
66034024240
202101807
218
3212
217
214
320
101
A–1
•A =










=










−−++−++−
+−−+−+
−+++−++−
=










−
−
•










−−
−
−−
100
010
001
438224161228
66034024240
202101807
214
320
101
218
3212
217
Propietats de la matriu inversa
I. Si las matrius A i B són inversibles (A.
B)–1
= B–1 .
A–1
II. Si A és una matriu inversible i k ≠ 0, (k .
A)–1
= (1/k) .
A–1
III. Si A és una matriu inversible, (A–1
)–1
= A
IV. La matriz unitat és inversible i a més a més I–1
= I
V. Si A és una matriu inversible, (A–1
)t
= (At
)–1
Condicions per a que una matriu tingui inversa
2.6 MATRIU INVERSA
I. La matriu ha de ser quadrada
II. El determinant de la matriu ha de ser diferent a zero

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

El complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passivaEl complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passiva
juanjurado98
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
yovima70
 
Presocràtics i Sòcrates
Presocràtics i SòcratesPresocràtics i Sòcrates
Presocràtics i Sòcrates
hankezhou
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
gemmaencamp
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
Elena Gimenez
 
Exercicis de-fraccions 3 eso
Exercicis de-fraccions 3 esoExercicis de-fraccions 3 eso
Exercicis de-fraccions 3 eso
antonio riutort
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
ctorrijo
 

Mais procurados (20)

Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
 
Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recerca
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
 
Treure el factor comú
Treure el factor comú Treure el factor comú
Treure el factor comú
 
El complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passivaEl complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passiva
 
PràCtiques FonèTica
PràCtiques FonèTicaPràCtiques FonèTica
PràCtiques FonèTica
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
 
Exercicis de selectivitat creixement, extrems
Exercicis de selectivitat creixement, extremsExercicis de selectivitat creixement, extrems
Exercicis de selectivitat creixement, extrems
 
Camp gravitatori
Camp gravitatoriCamp gravitatori
Camp gravitatori
 
Presocràtics i Sòcrates
Presocràtics i SòcratesPresocràtics i Sòcrates
Presocràtics i Sòcrates
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
 
Les guerres carlines
Les guerres carlinesLes guerres carlines
Les guerres carlines
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
Exercicis de-fraccions 3 eso
Exercicis de-fraccions 3 esoExercicis de-fraccions 3 eso
Exercicis de-fraccions 3 eso
 
1 Funcions domini i recorregut
1 Funcions domini i recorregut1 Funcions domini i recorregut
1 Funcions domini i recorregut
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISME
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
 
Pronominalització del Complement Directe
Pronominalització del Complement DirectePronominalització del Complement Directe
Pronominalització del Complement Directe
 

Destaque (12)

6 Matrius 2n Batxillerat
6 Matrius 2n Batxillerat6 Matrius 2n Batxillerat
6 Matrius 2n Batxillerat
 
Matriz Numerica
Matriz NumericaMatriz Numerica
Matriz Numerica
 
Medi Ambient
Medi AmbientMedi Ambient
Medi Ambient
 
La célula. Unidad fundamental de la vida
La célula. Unidad fundamental de la vidaLa célula. Unidad fundamental de la vida
La célula. Unidad fundamental de la vida
 
Definición Geometrica de la Derivada
Definición Geometrica de la DerivadaDefinición Geometrica de la Derivada
Definición Geometrica de la Derivada
 
1 Límits i continuïtat de funcions
1 Límits i continuïtat de funcions1 Límits i continuïtat de funcions
1 Límits i continuïtat de funcions
 
Ccs spresentacion 1r dia
Ccs spresentacion 1r diaCcs spresentacion 1r dia
Ccs spresentacion 1r dia
 
Presentacion matrices y determinantes
Presentacion matrices y determinantesPresentacion matrices y determinantes
Presentacion matrices y determinantes
 
Unitat 9 metrologia i normalització
Unitat 9 metrologia i normalitzacióUnitat 9 metrologia i normalització
Unitat 9 metrologia i normalització
 
Metrologia i normalitzacio
Metrologia  i normalitzacio Metrologia  i normalitzacio
Metrologia i normalitzacio
 
Matrices y determinantes
Matrices y determinantesMatrices y determinantes
Matrices y determinantes
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
 

Semelhante a Determinants (16)

01 i 02 Matrius i determinants
01 i 02 Matrius i determinants01 i 02 Matrius i determinants
01 i 02 Matrius i determinants
 
Mat3 u03 rd03_01_reforc
Mat3 u03 rd03_01_reforcMat3 u03 rd03_01_reforc
Mat3 u03 rd03_01_reforc
 
Ejercicios divisibilitat t1
Ejercicios divisibilitat t1Ejercicios divisibilitat t1
Ejercicios divisibilitat t1
 
Deures mates estiu2010
Deures mates estiu2010Deures mates estiu2010
Deures mates estiu2010
 
Dossier equacions de segon grau i repàs d'equacions de primer grau
Dossier equacions de segon grau i repàs d'equacions de primer grauDossier equacions de segon grau i repàs d'equacions de primer grau
Dossier equacions de segon grau i repàs d'equacions de primer grau
 
Dossier 2n-eso
Dossier 2n-esoDossier 2n-eso
Dossier 2n-eso
 
Expressions algebriques
Expressions algebriquesExpressions algebriques
Expressions algebriques
 
Enters2
Enters2Enters2
Enters2
 
Matemàtiques 3r eso
Matemàtiques 3r esoMatemàtiques 3r eso
Matemàtiques 3r eso
 
Nombres enters u1
Nombres enters u1Nombres enters u1
Nombres enters u1
 
05 Equacions de 2n grau
05 Equacions de 2n grau05 Equacions de 2n grau
05 Equacions de 2n grau
 
NOMBRESNAT.pptx
NOMBRESNAT.pptxNOMBRESNAT.pptx
NOMBRESNAT.pptx
 
Fraccions i nombres decimals
Fraccions i nombres decimalsFraccions i nombres decimals
Fraccions i nombres decimals
 
Nombres enters u1
Nombres enters u1Nombres enters u1
Nombres enters u1
 
TEMA 4: FRACCIONS
TEMA 4: FRACCIONSTEMA 4: FRACCIONS
TEMA 4: FRACCIONS
 
Mat3 eq2grau-practica
Mat3 eq2grau-practicaMat3 eq2grau-practica
Mat3 eq2grau-practica
 

Mais de David Caparrós

Mais de David Caparrós (20)

Mecanismes de transformació
Mecanismes de transformacióMecanismes de transformació
Mecanismes de transformació
 
Estructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso TecnologiaEstructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso Tecnologia
 
Matematiques 2n batx ccs ssinanimacion
Matematiques 2n batx ccs ssinanimacionMatematiques 2n batx ccs ssinanimacion
Matematiques 2n batx ccs ssinanimacion
 
Tecnologia 2n batxt
Tecnologia 2n batxtTecnologia 2n batxt
Tecnologia 2n batxt
 
Matematiques 1r batx ccss sin efectos
Matematiques 1r batx ccss sin efectosMatematiques 1r batx ccss sin efectos
Matematiques 1r batx ccss sin efectos
 
Matematiques 4rt eso
Matematiques 4rt eso Matematiques 4rt eso
Matematiques 4rt eso
 
Tecnologia 2n batxt 2018/2019
Tecnologia 2n batxt 2018/2019Tecnologia 2n batxt 2018/2019
Tecnologia 2n batxt 2018/2019
 
Maquinas termicas intro2017.
Maquinas termicas intro2017.Maquinas termicas intro2017.
Maquinas termicas intro2017.
 
Tema1 termodinamica segona part
Tema1 termodinamica segona partTema1 termodinamica segona part
Tema1 termodinamica segona part
 
Tema1 termodinamica primera part
Tema1 termodinamica primera partTema1 termodinamica primera part
Tema1 termodinamica primera part
 
Tema1 dinamica
Tema1 dinamicaTema1 dinamica
Tema1 dinamica
 
Matematiques 1r batx ccss
Matematiques 1r batx ccssMatematiques 1r batx ccss
Matematiques 1r batx ccss
 
Sistemes digitals
Sistemes digitalsSistemes digitals
Sistemes digitals
 
Oleohidraulica definitiu
Oleohidraulica definitiuOleohidraulica definitiu
Oleohidraulica definitiu
 
Mates 1r batxillerat ct presentació curs
Mates 1r batxillerat ct presentació cursMates 1r batxillerat ct presentació curs
Mates 1r batxillerat ct presentació curs
 
Mates 4 eso
Mates 4 esoMates 4 eso
Mates 4 eso
 
Sistemes digitals Tipus 1
Sistemes digitals Tipus 1Sistemes digitals Tipus 1
Sistemes digitals Tipus 1
 
Sistemes digitals
Sistemes digitalsSistemes digitals
Sistemes digitals
 
Maquines electriques versio 3
Maquines electriques versio 3Maquines electriques versio 3
Maquines electriques versio 3
 
Corrent altern tecnologia1
Corrent altern tecnologia1Corrent altern tecnologia1
Corrent altern tecnologia1
 

Determinants

  • 2. Donada una matriu quadrada de primer ordre (1x1): S’anomena determinant d’ A al mateix nombre real que forma la matriu 2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT Determinants d’ordre 1 11aA = )( 11aA = )6(−=A 66 −=−=A )9(=B 99 ==B )0(=C 00 ==C
  • 3. Donada una matriu quadrada de segon ordre (2x2): S’anomena determinant d’ A al nombre real que resulta de multiplicar els elements de la diagonal principal i restar-li el producte dels elements de la diagonal secundària . 3 2 2 1 = 3·1 - 2·2 = 3 – 4 = -1 2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT Determinants d’ordre 2       = 12 23 A
  • 4. 2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT Determinants d’ordre 2 1 -2 5 -1 = 1·(-1) - 5·(-2) = -1 +10=9       − − = 15 21 B       − − = 53 01 C -1 0 3 -5 = -1·(-5) - 0·3 = 5 - 0=5       −− −− = 73 24 D -4 -2 -3 -7 = -4·(-7) – (-2)·(-3) = 28 – 6= 22
  • 5. Donada una matriu quadrada de segon ordre (3x3): S’anomena determinant d’ A al nombre real que resulta d’aplicar la regla de Sarrus: 2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT Determinants d’ordre 3
  • 6. 2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT Determinants d’ordre 3 La regla de Sarrus permet recordar gràficament els productes que apareixen en la expresisón del determinante d’ ordren 3 i els seus signes. Els elements de la diagonal principal i les seves paralel.les, amb el seu signe i els de la diagonal secundària i les seves paralel.les canviades de signe.
  • 7. 2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT Determinants d’ordre 3 La regla de Sarrus permet recordar gràficament els productes que apareixen en la expresisón del determinante d’ ordren 3 i els seus signes. Els elements de la diagonal principal i les seves paralel.les, amb el seu signe i els de la diagonal secundària i les seves paralel.les canviades de signe.
  • 8. 2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT Determinants d’ordre 3 Exemple 1: 121 410 321 − = 1•(-1)•1+2•4•1+0•2•3-[3•(-1)•1+0•2•1+2•4•1]= = -1+8+0-(-3+0+8)=7-5 = 2
  • 9. 1.1 CONCEPTE DE DETERMINANT Determinants d’ordre 3 Exemple 2: 432 524 322 − = 2•(-2)•4+2•5•2+4•3•3-[3•(-2)•2+4•2•4+3•5•2]= = -16+20+36-(-12+32+30)=40-50 = -10
  • 10. 1.1 CONCEPTE DE DETERMINANT Determinants d’ordre 3 Exemple 3: 432 124 153 −− −− = 3•(-2)•(-4)+5•(-1)•2+4•(-3)•1-[1•(-2)•2+4•5•(-4)+(-3)•(-1)•3]= = 24-10-12-(-4-80+9)=2-(-75) = 2+75 = 77
  • 11. 2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT Equacions amb determinants ordre 2 10 1 41 −= + +− xx xx ( ) [ ] 1 66 4106 1046 1044 1044 10)1()4(1 22 22 = ⇒−=− ⇒+−=− ⇒−=−− ⇒−=−−−−− ⇒−=+++−− ⇒−=+•+−•− x x x x xxxxx xxxxx xxxx
  • 12. 2.1 CONCEPTE DE DETERMINANT Equacions amb determinants ordre 3 ( )[ ] [ ] 5 11 55 5511 8476512 4786512 470865012 47)05()421(235120243 = ⇒= ⇒= ⇒+=−+ ⇒=−−+ ⇒=++−++ ⇒=••+••+••−••+••+•• x x x xxx xxx xxx xxxx 47 452 031 2 = xx
  • 13. 2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS I. El determinant d’ una matriu amb dos files o columnes iguals o proporcionals és zero. Càlcul inmediat de determinants Exemples: • El determinant d’ una matriu A =        –1 4 –1 3 2 3 2 5 2 és igual a zero perquè la tercera i primera columnes són iguals. • El determinant d’ una matriu B =        2 4 –1 1 –2 3 3 –6 9 és igual a zero perquè la tercera fila és igual a la segona multiplicada per 3.
  • 14. 2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS Càlcul inmediat de determinants II. El determinant d’ una matriu amb una fila o columnes nules és zero. Exemples: El determinant d’ una matriu A =        –1 0 –1 3 0 3 2 0 2 és igual a zero perquè la segona columna és nul.la. El determinant d’ una matriu B =        –1 0 –1 0 9 0 0 00 és igual a zero perquè la tercera fila és nul.la.
  • 15. III. El determinant d’ una matriu en que una fila o columna es combinació lineal de les altres files o columnes és zero. 2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS Càlcul inmediat de determinants Exemple: El determinant d’ una matriu B =        2 4 0 1 3 –1 3 1 5 és igual a zero perquè la tercera columna és igual al doble de la primera menys la segona Exemple: El determinant d’ una matriu A =        1 4 0 1 3 –1 2 7 -1 és igual a zero perquè la tercera fila és igual a la suma de la primera més la segona 213 fff += 213 2 ccc −•=
  • 16. IV. El determinant d’ una matriu triangular és igual al producte dels elements de la seva diagonal principal. Exemples: El determinant de la matriu A =        –1 0 –1 0 2 3 0 0 2 és igual –4. 2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS Càlcul inmediat de determinants El determinant de la matriu B =           − 587 026 003 és igual a 30
  • 17. 2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS Càlcul inmediat de determinants V. El determinant de la matriz identitat=escalar=unitat és 1 Exemples: • El determinant de la matriu I 3 =        1 0 0 0 1 0 0 0 1 és igual a 1. • El determinant de la matriu I 5 =          1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 és igual a 1.
  • 18. 2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS Operacions amb files i columnes VI. Si es multipliquen els elements d’ una fila o columna d’ una matriu per un nombre el determinant de la matriu es multiplica per aquest nombre Exemple: 2 3 4 20 = 2 3 4 . 1 4 . 5 = 4 2 3 1 5 28124034202 204 32 =−=•−•= 2874)310(4)3152(4 51 32 4 =•=−•=•−••=•
  • 19. 2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS Operacions amb files i columnes 1385)8(52)4(51 52 41 =+=−−=•−−•= − VII. Si s’ intercanvien entre sí dos files o dos columnes d’ una matriu, el seu determinant canvia de signe. Exemple: 1 – 4 2 5 = – – 4 1 5 2 [ ] [ ] 13)13(58)51(24 25 14 =−−=−−−=•−•−−= − −
  • 20. 2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS Operacions amb matrius VIII. El determinant d’una matriu es igual al de la seva transposada. t AA = 61824)0180(0024 653 021 032 =−=++−++==A 61824)0180(0024 600 523 312 =−=++−++==t A Exemple
  • 21. 2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS Operacions amb matrius IX. El determinant del producte de dos matrius quadrades i multiplicables és igual al producte dels determinants de cada un d’elles. Exemple:      − = 05 32 A      − = 15 06 B       − =     − •     − =• 030 327 15 06 05 32 BA 15150 05 32 −=−= − =A 606 15 06 −=−−= − =B 90)90(0 030 327 =−−= − =• BA BABA •=• )6()15(90 −•−=
  • 22. 2.2 PROPIETATS DELS DETERMINANTS Operacions amb matrius Exemple: X.- Si una fila o columna és suma de diferents sumands, es descomposa en tants determinants com sumands hagi 123)68()96( 43 22 33 32 433 232 73 52 −=+−=−+−=+= + + = 11514 73 52 73 52 −=−==⇒      = AA 123)57()107( 71 51 72 51 712 511 73 52 −=+−=−+−=+= + + =
  • 23. 2.3 MENORS I ADJUNTS D’ UNA MATRIU QUADRADA Menor d’una matriu quadrada Determinant que resulta en suprimir una fila i una columna d’una matriu quadrada. Tots els menors es denoten per Mij per indicar el determinant de la matriu que s’obté en suprimir La fila i i la columna j.      − = 53 21 A 5511 ==M 3312 ==M 2221 ==M 1122 −=−=M
  • 24. 2.3 MENORS I ADJUNTS D’ UNA MATRIU QUADRADA Menors d’una matriu quadrada           − − = 411 202 311 A 2)2(0 41 20 11 =−−= − =M 628 41 22 12 =−==M 202 11 02 13 −=−−= − =M 7)3(4 41 31 21 =−−= − =M 734 41 31 22 −=−−= − =M 011 11 11 23 =−= − − =M 202 20 31 31 =−==M 862 22 31 32 −=−−= − =M 220 02 11 33 −=−= − =M
  • 25. 2.3 MENORS I ADJUNTS D’ UNA MATRIU QUADRADA Matriu adjunta • S’anomena “Adjunt mi,j” d’ un element “ai,j” al determinant del menor Mi,j multiplicat per (-1)i+j • Donada la matriu quadrada A, s’anomena “matriu adjunta” de A i es representa A*, a la matriu que se obté en substituir cada element aij pel seu adjunt mij. ij ji ij Mm •−= + )1(      − = 53 21 A 5)1( 1111 11 11 ==•−= + MMm 3)1( 1212 21 12 −=−=•−= + MMm 2)1( 2121 12 21 −=−=•−= + MMm 1)1( 2222 22 22 −==•−= + MMm       −− − = 12 35* A Exemple 1
  • 26. 2.3 MENORS I ADJUNTS D’ UNA MATRIU QUADRADA Matriu adjunta ij ji ij Mm •−= + )1( 2)1( 1111 11 11 ==•−= + MMm 6)1( 1212 21 12 −=−=•−= + MMm 7)1( 2121 12 21 −=−=•−= + MMm           − − = 411 202 311 A 2)1( 1313 31 13 −==•−= + MMm 7)1( 2222 22 22 −==•−= + MMm 00)1( 2323 32 23 =−=−=•−= + MMm 2)1( 3131 13 31 ==•−= + MMm 8)8()1( 3232 23 32 =−−=−=•−= + MMm 2)1( 3333 33 33 −==•−= + MMm           − −− −− = 282 077 262 * A Exemple 2
  • 27. 2.3 MENORS I ADJUNTS D’ UNA MATRIU QUADRADA Matriu adjunta ij ji ij Mm •−= + )1( 21111 == Mm 61212 −=−= Mm 72121 −=−= Mm           − − = 411 202 311 A 21313 −== Mm 72222 −== Mm 002323 =−=−= Mm 23131 == Mm 8)8(3232 =−−=−= Mm 23333 −== Mm           − −− −− = 282 077 262 * A Exemple 2
  • 28. 2.3 MENORS I ADJUNTS D’ UNA MATRIU QUADRADA Matriu adjunta ij ji ij Mm •−= + )1( 101 10 21 1111 =−=== Mm 2)02( 10 22 1212 −=−−=−=−= Mm 1)01( 10 11 2121 =−−−= − −=−= Mm           − = 100 212 111 B 0 00 12 1313 === Mm 101 10 11 2222 =−=== Mm 0 00 11 2323 = − −=−= Mm 312 21 11 3131 −=−−= − == Mm 0 22 11 3232 =−=−= Mm 3)2(1 12 11 3333 =−−= − == Mm           − − = 303 011 021 * B Exemple 3
  • 29. 2.4 DESENVOLUPAMENT D’UN DETERMINANT PELS ELEMENTS D’ UNA LÍNIA Un determinant és igual a la suma dels elements d’una línia (fila o columna) multiplicat pels seus adjunts corresponents Exemple 1 9145)2120(610 411 103 212 −=−=++−+−= − 9613232131)1(2)03(2))1(12(1)10(2 11 03 2 41 13 1 41 10 2212212 411 103 212 131211131211 −=+−−=⋅+⋅−−⋅=−⋅+−−⋅−−⋅ = − ⋅+ − ⋅−⋅=⋅+⋅−⋅=⋅+⋅+⋅= − MMMmmm 1ª fila
  • 30. 2.4 DESENVOLUPAMENT D’UN DETERMINANT PELS ELEMENTS D’ UNA LÍNIA Un determinant es igual a la suma dels elements d’una línia (fila o columna) multiplicat pels seus adjunts corresponents Exemple 1 9145)2120(610 411 103 212 −=−=++−+−= − 91621223)1(2)01(1)24(3)10(2 10 21 1 41 21 3 41 10 2132132 411 103 212 312111312111 −=−−−=⋅−⋅−−⋅=−⋅−−⋅−−⋅ =⋅−⋅−⋅=⋅−⋅−⋅=⋅−⋅+⋅= − MMMmmm 1ª columna
  • 31. 2.4 DESENVOLUPAMENT D’UN DETERMINANT PELS ELEMENTS D’ UNA LÍNIA Un determinant es igual a la suma dels elements d’una línia (fila o columna) multiplicat pels seus adjunts corresponents Exemple 1 9145)2120(610 411 103 212 −=−=++−+−= − 9413)4(13 )62())1(12( 13 22 41 13 101 411 103 212 3212322212 −=+−=−−− =−−−−−=⋅− − ⋅−=−−=⋅+⋅+⋅= − MMmmm 2ª columna ( possibilitat que dóna menys feina)
  • 32. 2.4 DESENVOLUPAMENT D’UN DETERMINANT PELS ELEMENTS D’ UNA LÍNIA Determinant 4x4 Exemple 2 [ ] [ ] [ ] [ ] 244201317)2(22)849(1283)01816(6016 121 432 321 212 043 232 1001 2121 0432 2321 1001 1411141114131211 −=−−=−−−−−=+−−++−−+−−−+−= = − − −− =−=+=⋅+⋅+⋅+⋅= −− MMmmmmmm
  • 33. 2.4 DESENVOLUPAMENT D’UN DETERMINANT PELS ELEMENTS D’ UNA LÍNIA Determinant 4x4 Exemple 3 28618317120)61(3)17(602.... 542 223 432 3 542 423 432 1 542 423 223 2 3120312 5042 4323 2123 4232 33231343332313 −=−+−=−⋅+−−⋅−== = − −⋅+ − ⋅− − − ⋅− =⋅+⋅−⋅−=⋅+⋅+⋅+⋅−= − − − MMMmmmm
  • 34. 2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS Matriu 1x1 El RANG d’ una matriu és l’ ordre del major dels menors diferents de zero. El rang d’ una matriu A es representa per rang(A). A = (3) rang A = 103 ≠=A B = (0) rang B = 000 ==B Matriu 2x2       = 21 12 C 0314 21 12 ≠=−==C Rang C =2       − − = 42 21 D 044 42 21 =−= − − =D Rang D ≠2 Rang D =1
  • 35. 2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS Matriu 3x3 El RANG d’ una matriu és l’ ordre del major dels menors diferents de zero. El rang d’ una matriu A es representa per rang(A).           − − − = 121 112 301 E 010 ≠=E Rang E =3           −− − − = 213 112 301 F )ª3ª2ª1.(0 fffF =+= Rang F ≠3 Rang F =2 Perquè es pot agafar un menor d’ordre 2 amb determinant diferent a zero 01 12 01 ≠−= −
  • 36. 2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS Matriu 3x3 El RANG d’ una matriu és l’ ordre del major dels menors diferents de zero. El rang d’ una matriu A es representa per rang(A).           −−−= 963 642 321 G )ª3ª2ª1.(0 fffG =−= Rang G ≠3 Tots els menors que s’agafin d’ordre 2 tenen com a determinant zero fet que implica que el rang és diferent a 2 0 42 21 = −− 0 64 32 = −− 0 63 42 = −− 0 96 64 = −− 0 63 21 = 0 96 32 = El rang G ≠ 2 rang G =1 perquè sempre es pot trobar un determinant d’ ordre 1 diferent a zero
  • 37. 2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS Matrius no quadrades El RANG d’ una matriu és l’ ordre del major dels menors diferents de zero. El rang d’ una matriu A es representa per rang(A).           − − = 3 2 1 1 1 0 H H Rang H ≠3 Com a molt es poden fer menors d’ordre 2 01 21 10 ≠= − No es pot fer Rang H =2
  • 38. 2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS Matrius no quadrades El RANG d’ una matriu és l’ ordre del major dels menors diferents de zero. El rang d’ una matriu A es representa per rang(A).           −− = 9 8 7 201 131 042 I I Rang I ≠4 Com a molt es poden fer menors d’ordre 3 )2.(0 201 131 042 321 ccc =+⋅−= − No es pot fer No serveix 014 920 813 704 ≠−= −− Rang I ≠3
  • 39. 2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS Matrius no quadrades El RANG d’ una matriu és l’ ordre del major dels menors diferents de zero. El rang d’ una matriu A es representa per rang(A).               −−− −−= 11 8 5 2 0 6 631 521 J J Rang J ≠4 Com a molt es poden fer menors d’ordre 3. Tots ells tenen determinant zero ).(0 826 631 521 Sarrus= −−− −− No es pot fer ).(0 1150 631 521 321 fff =−=−− ).(0 1150 826 631 Sarrus=−−− −− Rang J ≠3 Provem si algun menor d’ordre 2 té determinant diferent a zero: Rang J = 205 31 21 ≠−= −
  • 40. 2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS Matrius no quadrades Tècnica d’ orlament               −−− −−= 11 8 5 2 0 6 631 521 J |1|≠0 ).(0 826 631 521 Sarrus= −−− −− ).(0 1150 631 521 321 fff =−=−− Rang J ≠3 Per tant RangJ = 2 05 31 21 ≠−= − Rang J=1 com a mínim Rang J=2 com a mínim
  • 41. 2.5 RANG D’UNA MATRIU PER DETERMINANTS Matrius no quadrades Tècnica d’ orlament             − = 0124 0130 0212 K |2|≠0 010 124 130 212 ≠−= − Rang K = 3 06 30 12 ≠= Rang K=1 com a mínim Rang K = 2 com a mínim
  • 42. 2.6 MATRIU INVERSA Si A és una matriu quadrada, es diu que A–1 és la inversa de A si A . A–1 = A–1 . A = I, on I és la matriu identitat.La matriu inversa es representa per A–1 Exemple1:Si A =         2 –1 1 1 per obtenir A -1 =         x y z t s’ ha de cumplir         2 –1 1 1 .         x y z t =         1 0 0 1         2x– z 2y– t x + z y + t =         1 0 0 1 ⇔ 2x – z = 1 x + z = 0 2y – t = 0 y + t = 1 ⇔ x =1/3 y =1/3 z =–1/3 t =2/3 Per tant A -1 =        1 3 1 3 – 1 3 2 3
  • 43. 2.6 MATRIU INVERSA Si A és una matriu quadrada, es diu que A–1 és la inversa de A si A . A–1 = A–1 . A = I, on I és la matriu identitat. La matriu inversa es representa per A–1 Exemple1:Si A =         2 –1 1 1 per obtenir -1 Donada una matriu quadrada A es pot obtenir la seva matriu inversa fent servir la següent fórmula: A–1 [ ])( 1 *1 A A A t •=− o [ ]*1 )( 1 A A A t •=− 312)1(2 =+=−−=A       − = 21 11* A       − = 21 11 )( * At [ ])( 1 *1 A A A t •=− [ ]           − =      − •=•=− 3 2 3 1 3 1 3 1 21 11 3 1 )( 1 *1 A A A t
  • 44. 2.6 MATRIU INVERSA Si A és una matriu quadrada, es diu que A–1 és la inversa de A si A . A–1 = A–1 . A = I, on I és la matriu identitat. La matriu inversa es representa per A–1       − = 11 12 AExemple1 : Comprovació A . A–1 = A–1 . A = I           − =− 3 2 3 1 3 1 3 1 1 A A . A–1 =       =         =         +− −+ =           − •      − 10 01 3 3 3 0 3 0 3 3 3 2 3 1 3 131 3 2 3 2 3 1 3 2 3 2 3 1 3 1 3 1 11 12       =         =         +− −+ =      − •           − 10 01 3 3 3 0 3 0 3 3 3 2 3 1 3 131 3 2 3 2 3 1 3 2 11 12 3 2 3 1 3 1 3 1 A–1 •A =
  • 45. 2.6 MATRIU INVERSA Si A és una matriu quadrada, es diu que A–1 és la inversa de A si A . A–1 = A–1 . A = I, on I és la matriu identitat. La matriu inversa es representa per A–1 154)5(4)308(004 =+−=−−−=++−−++−=A           − −− −− = 232 121 8127 * A           −− − −− = 218 3212 217 )( * At [ ])( 1 *1 A A A t •=− [ ]           −− − −− =           −− − −− •=•=− 218 3212 217 218 3212 217 1 1 )( 1 *1 A A A t           − − = 214 320 101 A Exemple 2
  • 46. 2.6 MATRIU INVERSA Si A és una matriu quadrada, es diu que A–1 és la inversa de A si A . A–1 = A–1 . A = I, on I és la matriu identitat. La matriu inversa es representa per A–1 Exemple2 : Comprovació A . A–1 = A–1 . A = I A . A–1 =           =           −−++−++− +−−+−+ −+++−++− =           −− − −− •           − − 100 010 001 438224161228 66034024240 202101807 218 3212 217 214 320 101 A–1 •A =           =           −−++−++− +−−+−+ −+++−++− =           − − •           −− − −− 100 010 001 438224161228 66034024240 202101807 214 320 101 218 3212 217
  • 47. Propietats de la matriu inversa I. Si las matrius A i B són inversibles (A. B)–1 = B–1 . A–1 II. Si A és una matriu inversible i k ≠ 0, (k . A)–1 = (1/k) . A–1 III. Si A és una matriu inversible, (A–1 )–1 = A IV. La matriz unitat és inversible i a més a més I–1 = I V. Si A és una matriu inversible, (A–1 )t = (At )–1 Condicions per a que una matriu tingui inversa 2.6 MATRIU INVERSA I. La matriu ha de ser quadrada II. El determinant de la matriu ha de ser diferent a zero