1. 2. El medi i els ecosistemes.
1. Els ecosistemes: funcionament i evolució.
1.1. Factors condicionants dels ecosistemes.
1.2. Evolució dels ecosistemes.
1.3. Els biomes de la Terra.
2. Biomes terrestres.
2.1. Biomes de clima fred.
2.2. Biomes temperats.
2.3. Biomes intertropicals.
3. Biomes aquàtics.
3.1. Biomes marins.
3.2. Biomes d’aigua dolça.

2. 1. Els ecosistemes: funcionament i evolució.
 Un ecosistema és una regió de la biosfera formada per la
interrelació entre els elements biòtics (biocenosi) i els elements
abiòtics (biòtop).
 Interrelació: intercanvi i distribució de fluxos de matèria i d’energia.
 Xarxes alimentàries o tròfiques:

La matèria es recicla contínuament i circula per
l’ecosistema.

3. 1.1 Factors condicionants
 Factors condicionants dels ecosistemes terrestres:
 disponibilitat d’aigua
 temperatura
 lluminositat
 vent
 Factors condicionants dels ecosistemes aquàtics:
profunditat
disponibilitat de nutrients
salinitat
temperatura
lluminositat

4. 1.2. Evolució dels ecosistemes
 Comunitat clímax: Quan la relació entre la biocenosi i el biòtop és òptima, la
millor possible. També anomenat ecosistema madur.
 Regressió: l’ecosistema es degrada.
 Successió: l’ecosistema avança cap a la maduresa.
 Vegetació potencial (climàcica): és la que es produeix de manera natural i
és pròpia d’una determinada zona.
 Vegetació actual: comunitats allunyades de l’equilibri degut a l’acció
antròpica (plantacions).
 L’acció antròpica és una de les principals causes de regressió dels ecosistemes.

5. 1.3. Els biomes de la Terra.
ZONES ZONA CÀLIDA ZONES
FREDES TEMPERADES
Fa fred tot l'any Fa calor tot l'any Hi ha quatre
estacions
CLIMES FREDS CLIMES CÀLIDS CLIMES
TEMPERATS
Clima equatorial
Clima tropical Clima mediterrani
Clima polar
humit
Clima d'alta Clima oceànic
Clima tropical sec
muntanya
Clima continental
Clima desèrtic
Entre el Cercle Entre el Tròpic de Entre el Cercle Polar
Polar i el Pol Càncer i el Tròpic de c i el Tròpic
Capricorn
El clima d'alta
muntanya es dóna
en qualsevol alta
muntanya

6. 2.1. Els biomes freds
 Paisatges de clima polar.
 Paisatges d’alta muntanya.

7. Els paisatges polars i d’alta muntanya
 Els paisatges polarss es
troben als dos extrems de
la Terra: al nord del
Cercle Polar Àrtic i al sud
del Cercle Polar Antàrtic,
a més de 70º de latitud.
 Els paisatges d’alta
muntanya es localitzen a
les zones muntanyenques
de més de 2500 m
d’altitud.

8. Els paisatges polars.
 Temperatures molt baixes,
poden arribar a –40ºC.
 Només a l’estiu són
positives, amb màximes de
10ºC.
 Gran oscil.lació tèrmica.
 Pluja quasi inexistent i les
escasses precipitacions que
cauen són en forma de neu.

9. Els paisatges polars.
 A l’estiu, on no hi ha
glaç, es desenvolupa la
tundra.
 Es tracta de vegetació
de molses, líquens i
flors de colors .

10. Els paisatges d’alta muntanya.
 Les temperatures són
molt baixes a l’hivern i
suaus al l’estiu.
 Les precipitacions es
redueixen a mida que
augmenta l’altitud,
però acostumen a ser
força abundants.

11. Els paisatges d’alta muntanya.
 La vegetació varia en funció de tres factors:
altitud, latitud i orientació.
 La vegetació es disposa en estatges
altitudinals.

12. 2.2. Els biomes temperats
 Paisatges de clima mediterrani.
 Paisatges de clima oceànic.
 Paisatges de clima continental.

13. Els paisatges mediterranis
 Localitzats a les
costes orientals dels
continents situades
entre 30 i 45º de
latitud.
 La zona més àmplia
és la banyada per la
mar Mediterrània, que
dóna nom al clima.

14. Els paisatges mediterranis
 Temperatures suaus,
no molt fredes a
l’hivern.
 Estius força calorosos
fruit de l’entrada dels
anticiclons tropicals.
 Precipitacions
escasses a l’estiu i
abundants a la
primavera i tardor.

15. Els paisatges mediterranis
 A les zones temperades càlides trobem el clima subtropical humit.
 La vegetació típica és la Laurisilva.
 Les precipitacions i la humitat són abundants.
 Poca oscil·lació tèrmica.
 Típic en zones insulars.

16. Els paisatges mediterranis
 La vegetació típica és el
bosc mediterrani de fulla
perenne.
 Arbres baixos, de tronc
llenyós i fulles dures,
petites i punxagudes,
adaptades a l’estalvi
d’aigua.
 Les principals espècies
són pins i alzines.
 També s’hi desenvolupa
el matoll espinós de fulla
petita.

17. Els paisatges mediterranis
 Quan la tala, el
pasturatge o els
incendis forestals fan
desaparèixer el bosc hi
creix un matoll molt
dens amb arbres
dispersos: la garriga.

18. El paisatge mediterrani
 Quan els arbres
desaperixen i els
matolls són menys
densos, amb zones
sense vegetació,
parlem de:
la màquia.

19. Els paisatges oceànics.
 Es troben a les costes
occidentals dels
continents entre 40 i 60º
de latitud.
 A l’Hemisferi Nord
comprèn la costa
occidental d’Europa i
Amèrica del Nord.
 A l’Hemisferi Sud la costa
del sud de Xile i
Argentina; la costa sud-
est d’Austràlia i Nova
Zelanda.

20. Els paisatges oceànics.
 Temperatures suaus
durant tot l’any.
 Poca oscil.lació
tèrmica.
 Pluges abundants,(més
de 1000 mm anuals)
sobretot a la tardor i
l’hivern.

21. Els paisatges oceànics.
 La vegetació típica és
el bosc caducifoli.
 Aquest bosc ocupa el
15% de la superfície
forestal del planeta
 Les principals espècies
són els roures, faigs i
castanyers.

22. Els paisatges oceànics.
 En zones de boira
persistent, humitat molt
alta i vents molt
violents hi trobem la
landa.
 Es tracta d’una coberta
de mates espinoses
sense arbres.

23. Els paisatges oceànics.
 La tala d’arbres ha fet
que es desenvolupi la
pradera en moltes
àrees.
 Grans extensions
verdes que són pastura
natural per la
ramaderia.

24. Els paisatge oceànics.
La pradera.

25. Els paisatges continentals
 Es localitza en indrets
allunyats de les
masses d’aigua, entre
40 i 70º de latitud.
 Ocupa les terres de
l’interior d’Europa,
d’Àsia i d’Amèrica del
Nord.

26. Els paisatges continentals.
 Temperatures
extremes, molt altes a
l’estiu i força baixes a
l’hivern amb
oscil.lacions tèrmiques
de fins a 25ºC.
 Les precipitacions són
escasses i es concen-
tren bàsicament a
l’estiu.

27. El paisatge continental.
 A les zones més al
Nord, on els estius no
són tan calorosos hi
trobem la taigà o bosc
de coníferes.
 Són arbres de fulla
perenne aciculifolis.
 Les principals espècies
són els avets, el larix i
el pi roig.

28. Els paisatges continentals.
La Taigà

29. Els paisatges continentals
 Més al sud, en zones
on les temperatures
són molt altes i les
precipitacions escasses
a l’estiu, la taigà deixa
pas a les estepes o
praderies.
 Són zones de
vegetació molt escassa
i sòls àrids.

30. 2.1. Els biomes càlids
 Paisatges de clima equatorial.
 Paisatges de clima tropical.
 Paisatges de clima desèrtic.

31. Els paisatges equatorials
 Es localitzen a costat i
costat de l’equador,
entre 5 i 10º de latitud:
Àfrica central i Golf de
Guinea.
L’Amazònia a
Sudamèrica.
Indoxina a Àsia

32. Els paisatges equatorials
 Temperatures molt
elevades durant tot l’any.
 Mitjana anual 25ºC.
 No hi ha oscil.lació tèrmica.
 Pluges molt abundants
superiors als 2000 mm
anuals.
 Tempestes diàries al
capvespre.
 Elevada humitat.

33. Ela paisatges equatorials
 La vegetació característica
és la selva o jungla.
 Boscos molt frondosos.
 Gran diversitat d’espècies.
 Arbres alts i exuberants.
 Fulles grans i molt verdes.
 Sotabosc inexistent.
 Gran reserva d’humitat.
 Pulmó de la terra.

34. Els paisatges equatorials

35. Els paisatges equatorials

36. Els paisatges tropicals
 Es localitzen entre 5 i
35º de latitud,
sobretot a les zones
entre l’equador i els
dos tròpics:
Amèrica Central,
Amèrica del Sud
(Brasil), sud d’Àfrica,
sud-est d’Àsia i est
d’Austràlia.

37. Els paisatges tropicals
 Temperatures força altes tot
l’any. Mitjana entre 20 i 30ºC.
 Major amplitud tèrmica,que en
les àrees equatorials, entre 5 i
10ºC.
 Precipitacions diferents
segons la zona.
 Tropical humit: precipitacions
abundants tot l’any.
 Tropical sec: precipitacions
abundants només durant una
estació a l’any (juliol-octubre).

38. Els paisatges tropicals.
 La vegetació canvia a mida que ens
allunyem de l’equador.
 A les zones de latitud més baixa: bosc
tropical.
 A les zones de latitud mitjana: la sabana.
 A les zones de latituds més altes, properes
als deserts: l’estepa.

39. Els paisatges tropicals
 El bosc tropical és
molt similar a la selva.
 Diversitat important
d’espècies: caoba,
bambú, cedre, noguera
 Frondositat, verdor i
alçada.
 Existència de sotabosc.

40. Els paisatges tropicals.
 La sabana és la
vegetació més
característica dels
paisatges tropicals.
 Arbres poc abundants i
dispersos: acàcia,
baobad, eucaliptus.
 Herbes altes i arbustos
verds durant l’estació
plujosa i secs durant la
resta de l’any.
 Plantes adaptades a
resistir la sequera:
multiplicació d’arrels
subterrànies.

41. Els paisatges tropicals.
La sabana

42. Els paisatges tropicals.
 A mesura que ens allunyem
de l’equador l’estació de
pluges és més curta.
 La vegetació és més pobra
de fulla dura i matolls
espinosos.
 Apareixen zones de sòls
pelats.
 La sabana ha donat pas a
l’estepa.

43. Els paisatges tropicals.
L’estepa

44. Els paisatges desèrtics
 Ocupen el 15% de la
superfície continental.
 Es localitzen entorn als
tròpics, sobretot a
l’Hemisferi Nord.
 Els deserts més
coneguts es troben a
Àfrica: el Sàhara, el
d’Aràbia i el Kalahari.

45. Els paisatges desèrtics.
 Temperatures molt altes
durant tot l’any. Mitjanes
entre 17 i 22ºC.
 Grans oscil.lacions
tèrmiques entre el dia i la nit,
de 20 a 25ºC.
 Pluges inferiors als 250 mm
anuals.
 Sequedat extrema de l’aire.
Humitats molt baixes sobre
el 20%.
 L’aire sec té gran capacitat
d’evaporació, reseca la terra
i absorbeix amb rapidesa
l’aigua de la pluja.

46. Els paisatges desèrtics.
 La vegetació és inexistent i
el sòl queda cobert de
sorra, esdevenint totalment
àrid.
 Trobem només plantes
xeròfiles, com els cactus.
 Existència d’oasis amb
palmeres datileres que fan
ombra als arbres fruiters, al
blat de moro i a algunes
hortalisses.

47. Els paisatges desèrtics.

48. 3. Biomes aquàtics