1. EL NOU HORT:

2. GUIÓ:
• COMENCAMENT:
• INTRODUCCIÓ:
• QUE ÉS L’AGRICULTURA?
• QUE ÉS L’AGRICULTURA ECOLOGICA?
• COMENCEM A PREPARAR LA TERRA:
• D’ON PODEM TREURE ELS FEMS?
• ON ESTAN SITUATS ELS HORTS?
• QUE ÉS PLANTAR I QUE ÉS SEMBRAR?
• A PLANTAR!!!
• QUINA PLANTA ES PLANTA AL...(clima fred )
• QUINA PLANTA ES PLANTA AL COSTAT D’UNA ALTRA?
• QUINES PLANTES S’HAN DE REGAR POC O MOLT?
• PLAGUICIDES
• RESUM
• BIOGRAFIA:
• ACOMIADAMENT:

3. INTRODUCCIÓ
• Perquè he volgut parlar dels horts?
• Quan vivíem a Molins de Rei, el nostre somni com a família era tenir un hortet
per poder collir les nostres verdures fresques. Però allà se’ns feia molt difícil
perquè hi havia moltes plagues que atacaven les nostres plantes. No enteníem
perquè passava això, perquè no podíem collir res sense tirar un munt de
productes químics?
• Fins que vam arribar aquí. Ara tenim dos horts i no ens cal tirar res. Perquè?
I la resposta és molt senzilla. Cal que no trenquem la cadena de la natura. Cal
que no entrem en el cercle destructiu de si hi ha un bitxo que se’ns menja la
planta, matar-lo amb química, perquè també matem a l’animal que es menja
la nostra plaga, i així és com una cadena imparable. Aquí a dalt, per exemple,
hi ha marietes que es mengen el pugó, ningú les ha matat i hi ha ocells que es
mengen les marietes i hi ha guineus que es mengen els ocells, i així no hi ha
cap plaga de res. A l’agricultura s’ha abusat massa dels productes químics, i
ara és molt difícil trencar aquesta cadena, a no ser que entre tots entenguem
la gran importància del moment que és ara per canviar aquest cercle.
• Això és el que vull explicar-vos, que és la nova agricultura, el NOU HORT

4. QUE ÉS L’AGRICULTURA?
• El descobriment, durant l’antiguitat, de conrear plantes va ser una revolució a la
història de la humanitat. Va permetre que els homes deixessin de ser nòmades
(prehistòrics) i es formessin les primeres comunitats.
• Durant alguns mil·lennis, les tècniques agrícoles van canviar molt poc.
• La segona revolució agrària (agricultura) va coincidir amb la revolució industrial. Va
comportà la mecanització, l’ús de productes agroquímics (química)... Una nova
manera de treballar la terra, només esperant un resultat elevat instantani.
• La tercera fase és l’actual on, per un costat es qüestiona l’obtenció de grans
rendiments a qualsevol preu, i per un altre l’enginyeria genètica, apareix com la
possibilitat de fer canviar la natura segons les necessitats dels humans.
• El futur de l’agricultura està obert entre els partidaris (posar-se a raó d’una altra
persona) d’una agricultura més respectuosa amb la natura per tal d’obtenir
rendiments a curt i llarg termini (temps), i els que defensen que només intervenint
al màxim en el procés tant química com genèticament (no determina la manera de
ser) amb grans extensions de monocultiu i mono-varietat és l’únic futur possible.

5. PREHISTORIA ACTUALITAT
FUTUR PRESENT

6. QUE ÉS L’AGRICULTURA ECOLÒGICA?
En aquest treball miraré d’explicar les avantatges de l’agricultura ecològica
respecte l’agricultura actual.
• L’agricultura ecològica és el conjunt de tècniques agrícoles que volen produir
aliments saludables per la gent i per l’entorn sense l’ús de productes químics de
síntesis. Es important ressaltar que el benefici és per qui els consumeix i per la
natura en conjunt, per tots, animals, plantes i humans.
• Els objectius de l’agricultura ecològica són:
1- Crear i mantenir la fertilitat de la terra
2- Frenar la destrucció de la terra
3- Utilitzar tècniques de cultiu adequades
4- No utilitzar productes tòxics ni contaminants.
5- Controlar les plagues i malalties biològicament.
6- Produir aliments de gran qualitat nutricional.
7- Optimitzar i potenciar els productes locals.

7. . A Europa, la pràctica de l’agricultura ecològica, porta molts anys creixent.
. Per això, la Comunitat Econòmica Europea, el 1991 va regular la certificació (autoritat
que diu la veritat) d’agricultura ecològica, que estableix una sèrie de normes per la
producció, elaboració i etiquetat dels productes.
. El reglament de la Unió Europea defineix alguns dels objectius, així com les tècniques
i els productes utilitzats.
- El terra és i funciona com un organisme viu, i ha de ser alimentat correctament,
amb materials orgànics.
- Està prohibit l’ús de fertilitzants químics, ni de plaguicides químiques. Cal
utilitzar compost, fems, minerals en estat natural i abonos verds, per tal d’ajudar a
la terra. En cas d’atac de paràsits, utilitzar preparats a base de plantes.
- Per tal que les zones de cultiu siguin el màxim d’autosuficients, es reciclen
nutrients i s’utilitzen al màxim els recursos propis del lloc, per tal de reduir l’energia
i augmentar l’ús d’energies netes.
. La idea seria que amb un petit espai poguessin obtenir i donar allò que ens cal tant a
nosaltres com al nostres entorn.

8. CRESTALLS .

9. HORT NATURAL .

10. AGRICULTURA BIODINAMICA .

11. PERMACULTURA .

12. METODE FUKUAKA .

13. COMENCEM A PREPARAR LA TERRA:
Hi ha moltes teories de com treballar la terra.
• Imaginem un hort que comencem a treballar de nou, des de el principi. Des de fa
temps ningú l’ha treballat.
El terra està ple d’aliment (nutrients) perquè s’han anat acumulant al llarg del temps
amb les plantes que han nascut soles, que han mort i que han anat aportant a la terra,
allò necessari. Aquest seria un hort perfecte !
• Podríem fer entrar un multicultor i remenar bé la terra. Això airejaria bé la terra, la
tornaria esponjosa, i podríem plantar molt fàcilment. Però té un inconvenient
important a l’agricultura ecològica, estem matant molts cucs que viuen sota terra,
moltes “arreletes” que ens ajuden a fer una estructura molt complicada i que
difícilment tornarem a tenir.
• Aleshores que fem? No el treballem? Serà molt difícil plantar, oi? L’agricultura
ecològica actual creu que amb un petit volteig amb una forca de puntes n’hi ha prou o
inclús fent petites muntanyetes de terra molt fèrtil i no remenant més.
• Cal, sobretot, deixar que les herbes que creixen on no tenim res cultivat creixin
lliurament, serà com la casa-refugi pels animalons que ens ajudaran a controlar les
plagues.
• De teories hi ha moltes, però l’important és saber mirar la terra. Cada lloc és diferent,
hi ha terres molt compactes que cal ajudar, i terres molt pedregoses que cal evitar
treballar.

15. D’ON PODEM TREURE FEMS?
• Passat uns anys que el nostre hort imaginari l’hem estat treballant, caldria deixar-lo
reposar. El millor seria poder-lo anar fent rotar, de camp per herba a camp per pastar
un animal (vaca, cavall,...) i després hort. Però per això caldria que tinguéssim tres
grans horts ! Aquesta seria la situació perfecte perquè la terra és regeneraria tota sola i
no caldria afegir res.
• Suposarem que el nostre hort és l’únic que tenim, i per tant, passats dos anys, els
nutrients (aliments de les plantes) estan esgotats, i comencem a veure que els fruits
son massa petits. Cal ajudar-lo una mica.
• Una técnica consisteix en deixar tota la planta que no s’ha fet servir per menjar a l’hort
i que ella mateixa es descomposi i es transformi en terra nova. També podem fer
compost amb allò que ens sobra de casa, en un compostador. Amb això, en principi, el
nostre hort estaria força bé. Però a vegades no disposem d’espai per compostar o
paciència per deixar que es descomposi.
• Podem afegir fems d’animals, com:
- Gallina: cal vigilar no ficar-ne molt perquè les gallines fan l’orina i els fems junts i
deixen la terra molt àcida.
- Cavall: és molt convenient, però una mica fort.
- Vaca: és ideal per terres fredes com les nostres. S’utilitza molt per agricultura bio
dinàmica.
- Ovella: és un dels més rics i equilibrats, però cal fermentar-lo bé.

16. EXEMPLE D’HORT AUTOSUFIENT PER JOHN SEYMOUR

17. ON ESTAN SITUATS ELS HORTS ?
• Els horts, tant els ecològics com els convencionals (normals), depenen d’on estan
situats. Es molt diferent un hort de Barcelona, l'Empordà o el del Pirineu.
• Cada lloc té les seves característiques diferents. Sempre cal escoltar a les persones
grans que han nascut o viscut en aquell lloc que ens ajuden a saber que es planta i
quan, (com el Peric).
• Inclús al la Vall Ferrera, és diferent un hort a Àreu que un a Araós. La temperatura
màxima i mínima, el vent, les hores de sol, la pluja, les neus,.... Tot influeix en el
nostre hort. A l’agricultura ecològica, inclús és important les hores de lluna.
• Es important que mirem la situació dels horts que s’han treballat des de temps
llunyans, perquè estan situats on més llum els toca, i on menys ven reben.
• Però fins i tot dins d’un mateix hort, es important que mirem la situació de cada
planta. Per exemple, a les cantonades de l’hort, no posarem plantes que creixin
altes, com les mongeteres, perquè una ventada les tombaria, o és millor posar les
plantes més delicades a la vora dels murs, perquè acumulen més la calor i així
creixen més fortes, com els enciams o les tomaqueres.

18. QUE ÉS PLANTAR I QUE ÉS SEMBRAR ?
• Ja tenim la nostra terra imaginaria preparada per tal que hi posem allò que volem
recollir.
• Caldrà primer que “dissenyem” el nostre espai igual que si es tractes d’una casa nova
on decidirem on posar cada habitació segons les hores de sol, segons la inclinació del
terreny,...com les combinarem.
• Un cop ho tenim clar, caldrà que pensem com volem plantar cada planta.
• Podem sembrar, que és enterrar llavors de les plantes que volem, o que hem guardat
del nostre hort d’altres temporades i que sabem que ens funcionen. Això té l'avantatge
de poder tenir varietats més autòctones i no tant industrials, i que nosaltres haurem
escollit de la planta més sana i productiva les seves llavors, per tant tindrem l'èxit
gairebé assegurat. Cal preveure aquelles llavors que se’ns menjaran els ocells o altres
animals. Però hi ha algunes plantes que costa molt de fer sortir de la llavor, per
exemple les cebes.
• També podem plantar que seria anar a un garden, o un viver i demanar la planta ja una
mica crescuda. Surten més fortes i és més ràpid el seu creixement i per tant la seva
recol·lecció. Actualment hi ha alguns llocs on tenen plantes de varietats locals, com el
Pàmies de Balaguer, que s’ha dedicat a recollir i recuperar llavors de molts indrets.
• Hi ha plantes, però que ni es sembren ni es planten, si no que es reprodueixen soles,
com les maduixeres.

19. LLAVORS
PLANTES DEL GARDEN...

20. A PLANTAR !!!
• Ara ja sabem que i on posarem cada cosa al nostre hort, però ens falta saber una
cosa molt important.
• A l’agricultura ecològica, i inclús els més vells de cada contrada sense saber que
és, les plantes cal plantar-les segons la lluna.
• En lluna creixent cal plantar les que donaran el fruit aeri, com les tavelles, les
tomaqueres, els enciams, les cols, els espinacs,...
• En lluna decreixent, cal plantar les que donaran fruits terrestres, de les que ens
mengem les arrels, com la garrota, alls, raves, remolatxa, porro,...
• Poder, pot semblar una tonteria, però està comprovat per les perruqueres diuen
que el cabell creix diferent si te’l talles en lluna plena o lluna nova, perquè és això?
• A continuació seguirem amb el nostre nou hort imaginari. Com cada lloc és
diferent, el nostre el situarem a Araòs.

21. QUINA PLANTA ES PLANTA AL...(clima fred)
• PRIMAVERA : quan s’acaben les últimes gelades (aquí a dalt a mitjans de primavera o quasi a
finals depenent de l’any), podrem plantar quasi totes les plantes de l’hort. Si patim si encara
gelarà, podem ficar palla a sobre de les plantes per tal de que no pateixin tant de joves,
perquè a l’agricultura ecològica es creu que les plantes poden patir “refredats” que les
debiliten davant de les plagues de l’estiu.
• ESTIU : Quan ja s'acaba de recollir molts fruits, podem començar a plantar algunes coses per
la tardor, com per exemple les espinacs, que les plantarem sobre el sol on ja hem collit les
patates, perquè els nutrients que ha deixat a la terra, els aprofita molt bé. O l’escarola, o la
col, coliflor d’hivern, que ens permetrà tenir verdures fins a les primeres gelades.
• TARDOR : la tardor no es bon moment per plantar res, perquè l’hivern de muntanya porta
gelades a la nit, i neu. No donaria temps a créixer res. En canvi als climes càlids planten
moltes coses com les carxofes o els calçots.
• HIVERN : a l’hivern, encara que sembli mentida, si que podem plantar, quan el terra deixa
d’estar glaçat (febrer), podem plantar alls i les primeres cebes, pesoleres i faveres i també
preparar el nostre llavorer si volem sembrar les nostres varietats.

22. QUINA PLANTA ES PLANTA AL COSTAT
D’UNA ALTRA ?

24. QUINES PLANTES ÉS TENEN QUE
REGAR POC O MOLT ?
• Cada cop anem més a estius molt calorosos, amb poca pluja, amb problemes amb
l’aigua,... Cal vigilar molt, perquè abans es regava molt, quasi per inundació, sense
mirar gens. Inclús encara ara és molt normal anar a qualsevol hort i veure els
aspersors oberts moltes hores, inclús a ple sol , amb la pèrdua d’aigua que suposa
i el problema de cremar les fulles de les nostres plantes.
• A l’hort, el millor és regar per goteig o per mangueres dessuadores, que donen
aigua a les arrels de les nostres plantes només. Això permet evitar que reguem les
males herbes i que les nostres arrels acabin morint per excés d’aigua. També
molta aigua produeix problemes amb els fongs.
• Tot i això, cada planta té les seves necessitats d’aigua i cada lloc on plantem la
mateixa planta pot ser diferent. Per exemple, no es rega igual un porro, que
recreix aigua de tant en tant, un all que no cal regar-lo mai, o un enciam que cal
regar-lo cada dia. Però a lo millor un mateix enciam a una punta de l’hort li cal més
aigua que a un altre al mig. Cal que observem molt cada planta, elles quasi ens
parlen. A l’agricultura ecològica, cal escoltar molt el nostre entorn, com hem vist
en molts apartats fins ara.

26. PLAGUICIDES
• Imaginem, que tot i les precaucions de femar bé l’hort, de plantar amb la lluna,
d’evitar el màxim el fred per la planta, de no matar les herbes que envolten el
nostre hort, de regar en justa mida, ..., imaginem que tot i això, la nostra planta
rep l’atac d’un bitxo, o un paràsit. Que fem aleshores?
• A l’agricultura convencional, hi ha productes químics per cada una de les malalties
possibles i impossibles. I a l’agricultura ecològica també !
• No cal que expliqui els molts problemes que donen els plaguicides químics, tant
per nosaltres que encara que netegem bé les plantes, passen al nostre cos, com
fins i tot per la natura, al matar no només la plaga, sinó també al seu depredador.
I és que fins i tot és posa una resina per sobre de les taronges o llimones perquè
tinguin el color més brillant, i això passa a l’interior de la fruita que ens mengem !
• Hi ha varios mètodes possibles:

27. 1. Associacions amb plantes protectores: Per exemple la planta del tabac repel·leix el
pugó, i si la posem al principi i al final d’una línia de tomaqueres, evitarem l’atac
d’aquest bitxo tant molest.
2. Barreres: Podem posar arbres al voltant del nostre hort, que cridaran els ocells per
poder fer nius, i al mateix temps se’ns alimentaran dels nostres bitxos mantenint a
ratlla les plagues.
3. Trampes: actualment, hi ha un mètode molt novedós que consisteix en posar
trampes que fan olor a la femella de la plaga que volem evitar, així el mascle es
torna “boig” buscant on està la seva parella, i evitem que es reprodueixi en gran
quantitat.
4. Lluita biològica: venen “kits” de depredadors de plagues, com marietes, cucs o
porugues.
5. Lluita directa: si tot i això seguim amb l’atac i no podem fer res més, també
existeixen productes que podem tirar. Existeixen insecticides vegetals ja preparats
per tirar. Però també podem fer-ho nosaltres. Un de molt senzill és un “purí”
d'ortigues: s’agafen ortigues i es deixen en aigua uns dies( cal remenar amb una
pinça al nas !) després es cola i es tira directament o amb una regadora. També és
permet l’ús de coure i sofre en casos molt excepcionals i en quantitat molt baixa.

29. RESUM:
• Per això crec que el millor de tot ,es l’agricultura ecològica que no pas
l’agricultura convencional, perquè :
1. Podem alimentar-nos sense fer mal a cap animal ( plaguicides ).
2. La terra també és un esser viu i cal cuidar-la i estimar-la.
3. Podem fer un hort autosuficient com per exemple l’hort d’en John
Seymour ...
Per això he titulat aquest treball com : EL NOU HORT que vol dir:
L’agricultura ecològica entra en acció !!!

30. BIBLIOGRAFIA
• El huerto familiar ecológico: Mariano Bueno, Edit. Integral.
• Guia práctica de la vida Autosuficiente: John Seymour. Edit. Blume.
• Parades en crestall: Gaspar Caballero.
• Plantas para curar plantas: Varis autors. Edit Fertilidad.
• Com i per què obtenir les teues pròpies llavors: Josep Rosellò i Juan José Soriano.
• El huerto medicinal ecológico a la carta: Annie-Jeanne Bertrand. Edit. Fertilidad.
• El huerto més natural: Jean-Marie Lespinasse. Edit. Fertilidad.
• Biodinámica: guia pràctica: Pierre Masson. Edit. Fertilidad.

31. FÍ