Guia de lectura de la novel·la.

1. BEARN O LA SALA DE LES NINES
LLORENÇ VILLALONGA

3. LLORENÇ VILLALONGA I PONS ( CIUTAT DE MALLORCA, 1887-1980)
PSIQUIATRA DE PROFESSIÓ, FOU UN AUTOR PROLÍFIC.
MORT DE DAMA (1931) -1a novel·la- SIGNADA SOTA EL PSEUDÒNIM DHEY- ÉS UNA VISIÓ
ESPERPÈNTICA, QUE PROVOCÀ ESCÀNDOL, DEL QUE CONEIXEM COM EL MITE DE BEARN
EL QUAL DESPLEGARÀ, FENT-NE UNA ELEGIA, A BEARN O LA SALA DE LES NINES ON RETRATA
AMB NOSTÀLGIA LA MALLORCA DE L’ANTIGA ARISTOCRÀCIA, JUST ABANS DE LA SEVA
DESAPARICIÓ DEFINITIVA.
Mort de dama és una sàtira de
l’aristocràcia i la intel·lectualitat illenques.

4. INICIAT EN EL PERIODISME, VA ESCRIURE AL DIARI EL DÍA DE PALMA I DE 1934 A 1936, EN
PLENA GUERRA CIVIL, COL·LABORÀ A LA REVISTA BRISAS ON PUBLICA ALGUNS DELS
SEUS RELATS, POEMES I OBRES TEATRALS ( SILVIA OCAMPO, FEDRA ... ) RETRAT DE
MALLORCA DURANT ELS ANYS 30, A L’INICI DE L’ARRIBADA DEL TURISME. TAMBÉ EL 1934
APAREIX CENTRO, UN RECULL D’ARTICLES ANTICATALANISTES.
Publicació il·lustrada d’ unes 30 pàgines d'extensió. Se centrava sobretot en els principals
esdeveniments culturals, artístics, esportius i socials que tenien lloc a la Mallorca del moment. La
revista tenia un to eminentment esnob i irònic.

5. VILLALONGA ES VA CASAR EL 1936 AMB LA SEVA COSINA LLUNYANA TERESA
GELABERT, VIUDA, I S’INSTAL·LAREN A BINISSALEM, QUE RECREÀ
LITERÀRIAMENT COM A BEARN.
BEARN (EN OCCITÀ, BEARN O BIARN) ÉS
UNA REGIÓ I PROVÍNCIA HISTÒRICA DE
FRANÇA A GASCUNYA, LA CAPÍTAL DE LA
QUAL ÉS PAU.
LA COMARCA DE BINISSALEM, SITUADA AL
CENTRE DE L’ILLA, OFEREIX UN PAISATGE
MAJESTUÓS POBLAT D’ATMETLLERS,
GARROFERS, OLIVERES I FIGUERES AMB LA
SERRA DE TRAMUNTANA AL DARRERA.

6. DESPRÉS DE LA GUERRA REINICIÀ LA SEVA ACTIVITAT PERIODÍSTICA I NOVEL·LÍSTICA, MARCADA
AQUESTA PER LA NOSTÀLGIA DEL PASSAT.
EN LA SEVA OBRA DESTACA BEARN O LA SALA DE LES NINES (PUBLICADA EN ESPANYOL EL 1956
I EN VERSIÓ CATALANA, SENSE L’EPÍLEG I AMB EL TÍTOL ESCAPÇAT, EL 1961).
EN CATALÀ, LA VERSIÓ COMPLETA AMB MODIFICACIONS VA SER PUBLICADA EL 1966.
LA NOVEL·LA NARRA LA FI DE LA NISSAGA DE
BEARN, LA DELS SENYORS DON TONI I DONA
MARIA ANTÒNIA.
ÉS UN POEMA D’AMOR, UNA ELEGIA DE
MALLORCA VISTA DES D’UNA CLASSE SOCIAL
EN DESINTEGRACIÓ; UNA NOVEL·LA
PSICOLÒGICA, ARRELADA DINS LA NARRATIVA
REALISTA I TRADICIONAL, AMB UN
TRANSFONS HISTÒRIC, EL DE FRANÇA DEL
SEGON IMPERI I ESPANYA DE LA GLORIOSA I
LA RESTAURACIÓ [S. XIX]

7. TÈCNICA NARRATIVA
TÉ FORMA D’EPÍSTOLA (CARTA)
DATADA EL 1890 I ESCRITA PEL
CAPELLÀ DE LA CASA BEARN,
DON JOAN MAYOL, A DON
MIQUEL GILABERT, COMPANY
SEU DE SEMINARI I SECRETARI
DEL CARDENAL PRIMAT DE LES
ESPANYES. S’HA PRODUÏT, POC
ABANS, LA MORT EN
ESTRANYES CIRCUMSTÀNCIES
DELS SEUS SENYORS, DON
TONI I DONA MARIA ANTÒNIA
DE BEARN.
LI DEMANA CONSELL SOBRE
ASSUMPTES DE CABDAL
IMPORTÀNCIA.
ESTRUCTURA
LA NOVEL·LA ES DIVIDEIX EN DUES MEITATS SIMÈTRIQUES
ENQUADRADES PER UNA INTRODUCCIÓ ( CARTA) I UN EPÍLEG
1ª PART (20 CAPÍTOLS) SOTA LA INFLUÈNCIA DE FAUST. SE
CENTRA EN EL VIATGE DEL SENYOR A PARÍS AMB LA SEVA
NEBODA DONA XIMA EL 1859 .
2ª PART ( 23 CAPÍTOLS) LA PAU REGNA A BEARN. RETORNAT A
BEARN I RECONCILIAT AMB L’ESPOSA, DON TONI COMENÇA A
ESCRIURE LES SEVES MEMÒRIES. LA PLÀCIDA EXISTÈNCIA
DEL SENYORS ÉS INTERROMPUDA PER UN VIATGE A PARÍS I
ROMA A FINALS DE 1883.
A L’EPÍLEG, QUE TORNA A SITUAR-NOS AL 1890, ARRIBEN A
BEARN EL DOCTOR WASSMAN I EL SEU SECRETARI, ENVIATS
PEL CANCILLER BISMARCK PER INDAGAR SOBRE LA RELACIÓ
AMB LA MAÇONERIA DEL SENYOR I ELS SECRETS QUE ES
GUARDEN ALS ARXIUS DE LA SALA DE LES NINES.

8. TEMPS
LA 1ª PART TRANSCORRE ENTRE 1859 I 1868 ( L’ESTRENA DE FAUST DE GOUNOD A PARÍS I LES
REPERCUSSIONS DE LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE, “LA GLORIOSA”, A L’ILLA.
L’òpera en cinc actes de Charles Gounod es
basa en la llegenda homònima i en l'obra de
Goethe. Va ser estrenada al Théâtre Lyrique
de París el 19 de març de 1859. Faust pacta
amb el diable cedir-li la seva ànima a canvi de
coneixement i vida eterna.
El setembre de 1868, els exaltats, coneixedores
del suport al pronunciament de Barcelona, van
destruir l’estàtua de la reina Isabel II al Born a
Ciutat.

9. LA 2ª PART TRANSCORRE DELS ANYS 1868 AL 1890, EN QUÈ TÉ LLOC LA MORT DELS SENYORS.
LES DATES CLAUS D’AQUESTA PART SÓN EL 1883-84 I EL MATEIX 1890.
ELS SENYORS I DON JOAN VIATGEN A ROMA PER TENIR UNA AUDIÈNCIA PRIVADA AMB EL PAPA
LLEÓ XIII. ABANS PASSEN PER PARÍS ON DON TONI, AMANT DE LES INNOVACIONS, FARÀ UN
PASSEIG AMB EL GLOBUS DELS GERMANS TISSANDIER.
Lleó XIII, Papa de 1878 a 1903. La seva encíclica
Rerum Novarum de 1891 sintetitza les seves idees
socials. Fou un Papa diplomàtic i il·lustrat.
Gaston i Albert Tissandier en el seu
dirigible el 8 d’octubre de 1883 a Auteuil –
Neuilly, París.

10. LA NIT DE CARNAVAL DE 1890 ELS SENYORS MOREN CIRCUMSTÀNCIES MISTERIOSES I TAMBÉ LA
SEVA NEBODA XIMA, QUE HAVIA TORNAT A BEARN.
DON TONI HA DONAT INSTRUCCIONS A DON JOAN DE PUBLICAR LES SEVES MEMÒRIES SENSE
CORREGIR RES. EXTINGIT EL MATRIMONI SENSE DESCENDÈNCIA, HA VOLGUT PERPETUAR-SE
EN ELS SEUS ESCRITS.
COM MANIFESTA A LA CARTA, TANT LES INSTRUCCIONS DEL SENYOR SOBRE LES MEMÒRIES COM
LES CIRCUMSTÀCIES DE LA SEVA MORT OCASIONEN DUBTES MORALS I DE CONSCIÈNCIA EN EL
CAPELLÀ.
Fotograma de la pel·lícula amb el mateix títol del
director Jaime Chávarri (1983)
Col·loqui sobre la pel·lícula a Versión española.
(17/04/2012)
http://www.rtve.es/alacarta/videos/version-
espanola/version-espanola-bearn-sala-
munecas/1379043/

11. LA LLENGUA DE LA NOVEL·LA ÉS UNA MESCLA DE DOS NIVELLS, L’ESTÀNDARD-COL·LOQUIAL ALS
DIÀLEGS I EL CULTE-LITERARI A LA NARRACIÓ I ALS DIÀLEGS ENTRE DON TONI I DON JOAN ( QUE
S’EXPLICA PEL GRAN BAGATGE CULTURAL D’AMBDÓS)
PER COHERÈNCIA, ALS DIÀLEGS TROBEM TRETS DIALECTALS PROPIS DE LA VARIANT
BALEÀRICA MALLORQUINA.
PERSONATGES. A PART DELS JA ESMENTATS DON TONI ( LA RAÓ), DONA MARIA ANTÒNIA
( L’HARMONIA) , DONA XIMA ( L’INSTINT I LA PASSIÓ) I EL PERSONATGE-NARRADOR DON JOAN, CAL
FER SEGUIMENT D’ALTRES PERSONATGES LITERARIS COM ARA JAUMET, EL MARQUÈS DE
COLLERA, MADÒ COLOMA O MISS MOORE AIXÍ COM SITUAR TOTS ELS PERSONATGES HISTÒRICS
QUE S’ESMENTEN (EUGENIA DE MONTIJO, CHARCOT ... )
TAMBÉ HEM DE PARAR ATENCIÓ A TOTS ELS REFERENTS HISTÒRICS I LITERARIS QUE ANIREM
TROBANT EN AQUESTA LECTURA.

12. LES AMBIGÜITATS DE BEARN O LA SALA DE LES NINES:
EL MATEIX TÍTOL DE LA NOVEL·LA
LA FILIACIÓ DE DON JOAN
LA LEGITIMITAT DEL LLINATGE
LES RELACIONS DE DON TONI AMB LA MAÇONERIA
LA BISEXUALITAT DE DON FELIP
EL CONTINGUT DELS ARXIUS
...
A PROPÒSIT DE LES AMBIGÜITATS,
LA DEL MATEIX TÍTOL. PRESENTACIÓ
DE BEARN O LA SALA DE LES NINES
A ELS MATINS DE TV3 (27 /04/ 2010)
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Els-
matins/Bearn-o-la-sala-de-les-nines-
de-Llorenc-
Villalonga/video/2868070/