argumentari_caritas_girona
•Transferir como PPT, PDF•
0 gostou•356 visualizações
Recomendados
Recomendados
Mais conteúdo relacionado
Mais procurados
Mais procurados (17)
Destaque
Destaque (20)
Semelhante a argumentari_caritas_girona
Semelhante a argumentari_caritas_girona (20)
Mais de Consorci per a la Normalització Lingüística
Mais de Consorci per a la Normalització Lingüística (20)
argumentari_caritas_girona
- 1. La presència i l'ús de la llengua catalana en la nostra societat multicultural Centre de Normalització Lingüistica de Girona 1
- 2. El català com a llengua inicial 70,00% 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% 10,00% 0,00% Àmbit metropolità de Tarragona Camp Comarques gironines Comarques centralsPirineu i Aranmbit de Ponent Alt À Terres de l'Ebre Series1 24,00% 29,00% 44,00% 50% 54,00% 57,00% 64,00% Població de 15 anys i més que té el català com a llengua inicial(Idescat, 2003) 2
- 3. Coneixement del català 56% 94% 73% 76% ENTÉN EL CATALÀ SAP PARLAR CATALÀ SAP LLEGIR CATALÀ SAP ESCRIURE CATALÀ Idescat, Cens lingüístic 2007 3
- 4. Diversitat lingüística • A Catalunya s’hi parlen ara més de 200 llengües. • El 70% de la immigració té com a primera llengua una de diferent del castellà. D’aquests, el 35% parla una llengua que no és oficial als seus països. • La majoria d’immigrants parlen més d’una llengua, també la comunitat llatinoamericana (aimara, guaraní, quítxua...). 4
- 5. Gestionar el multilingüisme (1) Declaració Universal de Drets Lingü ístics: Art. 4.1: “...Les persones que es traslladen i s’estableixen al territori d’una comunitat lingüística diferent de la pròpia tenen el dret i el deure de mantenir-hi una relació d’integració. La integració s’entén com una socialització addicional d’aquestes persones de manera que puguin conservar les seves característiques culturals d’origen, però comparteixin amb la societat que les acull prou referències, valors i comportaments per permetre un funcionament social global sense més dificultats que les dels membres de la societat receptora...” 5
- 6. Gestionar el multilingüisme (2) • Model de societat integradora: Respecte als drets humans i el respecte a la diferència • Model de convivència: Societat d’acollida: respecte dels drets individuals dels nouvinguts • Nouvinguts: Acceptació i respecte dels valors i els deures socials consensuats i compartits pels membres de la societat d’acollida 6
- 7. Gestionar el multilingüisme (3) • Funcions del català a l’esfera pública: llengua comuna de relació amb els serveis públics i les administracions. Llengua de socialització (relació administracions i vida ciutadana). • Llengua pròpia, sense càrrega política: és un tret d’identitat que facilita la cohesió social. • Compartir una perspectiva del món usant la mateixa llengua reforça la consciència de grup i facilita la integració social. 7
- 8. Criteris d’ús de les llengües oficials • La llengua habitual de les comunicacions de les organitzacions és el català; també ho és de l’administració pública. • El català ha de ser la llengua preferent. • La Generalitat ha de garantir a la població immigrant l’aprenentatge del català. 8
- 9. La recepció institucional • Explicita el model lingüístic del país. • Els usos lingüístics institucionals no poden ser casuals, transmeten un model de comportament. • Cal aprofitar el moment inicial, si es desaprofita cal un nou esforç per canviar els hàbits adquirits. 9
- 10. Actituds lingüístiques (1) • Ús del català per part dels nouvinguts: mostra d’adaptació (empatia). • Ús del català per part dels autòctons: cohesió de la comunitat lingüística, més ús de la llengua i millor competència. • La identificació amb la comunitat gràcies a la llengua és un model integrador (tothom hi té accés). CATALÀ = LLENGUA ÚTIL 10
- 11. Actituds lingüístiques (2) • Valors socials que poden fer canviar la conducta lingüística dels parlants: connotacions ideològiques (politització del català enfront del “valor neutre” del castellà). • Condicions socials i legals adverses –per tradició i història- que han afeblit el prestigi del català (càstigs, situacions de conflicte, prejudicis de mala educació, de provincianisme...). 11
- 12. Actituds lingüístiques (3) • SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA que es manté per acceptació social i per evitar el conflicte (versus LLEIALTAT LINGÜÍSTICA, quan la comunitat recupera l’autoestima cultural). La conducta no és únicament l’acció de triar una llengua, sinó la connexió entre aquesta acció i les condicions de l’individu i el seu entorn. [Ferran Suay i Gemma Sanginés] Societat Valenciana de Psicologia 12
- 13. Avantatges de conèixer el català (1) • Conèixer el català dóna l’oportunitat de millorar les pròpies expectatives laborals, socials i humanes. • Conèixer el català dóna les mateixes condicions d’igualtat que la resta de persones que viuen a Catalunya. • Conèixer el català afavoreix la inserció dels més joves en el món laboral en igualtat d’oportunitats amb els joves autòctons. 13
- 14. Avantatges de conèixer el català (2) • Conèixer el català dóna seguretat en les relacions amb l’escola i les activitats que s’organitzen. • Conèixer el català dóna confiança per moure’s pel país. • Conèixer el català permet participar en la vida pública i dóna l’oportunitat de relacionar-se en els espais públics. 14
- 15. Pautes d’actuació per a la interelació amb l’usuari • Ús habitual i preferent del català. En el cas que ens responguin en una altra llengua, demanem si entenen el català abans de canviar de llengua. • Parlem a poc a poc, amb frases simples. Abans de canviar de llengua, repetim les indicacions i aprofitem la gesticulació. • Deixem de banda idees preconcebudes: tothom, sigui d’on sigui i tingui l’aparença que tingui, pot saber parlar català. Donem-los l’oportunitat! 15
- 16. La veu dels nous ciutadans “Parlar català és una manera de mostrar-los que jo també sóc d’aquí; estic aquí, però sóc d’aquí, també” Ousseynou Niang (primera llengua, wòlof) “Els catalanoparlants no haurien de canviar de llengua, perquè en el fons és l’única manera de trobar espais on aprendre” Carmen Pérez (primera llengua, castellà) “Aprendre català és una forma d’aproximar-se, no només a uns costums i a unes tradicions, sinó al cor de la gent” Robert Mettini (primera llengua, castellà) “Qui vol prosperitat, ha d’aprendre el català” Mohammed Iqbal (primera llengua, urdú) 16
- 17. Més informació Consorci per a la Normalització Lingü ística Centre de Normalització Lingüística de Girona cpnl.cat 17
Notas do Editor
- Aquesta gràfica ha de servir per reflexionar sobre com n’és d’important el volum de persones que tenen el català com a primera llengua. Hi ha comarques en què aquesta presència és superior al 70% però, fins i tot en zones de Barcelona i Tarragona, en què sovint es té la percepció que NINGÚ no parla català, els índexs són força alts.
- L’últim cens lingüístic és del 2001. Segurament han canviat dades, però és interessant observar el gran percentatge de persones que ENTENEN el català. El canvi de llengua amb una persona que entén el català no té cap sentit.
- Alguns estudis fixen en més de 200 llengües. Anys enrere, la societat catalana vivia una dualitat català-castellà. Clarament al carrer es parlaven aquestes dues llengües, que es repartien l’espai lingüístic. D’aquesta dualitat s’ha passat a una varietat extraordinària de llengües. Per tant, sembla clar que en un nou ESCENARI MULTILINGÜE és necessària UNA SOLA llengua comuna que faci de vincle entre tots els parlants d’aquell territori. I també sembla evident que aquesta llengua comuna ha de ser la PRÒPIA del territori: el català. Els fluxos migratoris s’han caracteritzat, aquests darrers anys, per la diversitat: a banda del col·lectiu marroquí i del col·lectiu africà, present al nostre territori des de fa anys, s’ha incrementat la immigració procedent d’Amèrica Central i del Sud, però també de l’Europa de l’Est i, sobretot, de l’Índia i de la Xina. Pensem que el desconeixement que a Catalunya s’hi parla una llengua diferent del català sovint és un fet real. Però també és cert que, un cop descoberta aquesta realitat, moltes persones l’entenen perfectament, perquè provenen de zones on es parla més d’una llengua i, per tant, la convivència de llengües diverses en un mateix territori no és cap novetat per a ells (fins i tot per a molts sud-americans).
- La llengua esdevé un element de socialització, de contacte amb el medi, i una manera de compartir referències comunes amb la societat d’acollida que poden fer més fàcil la convivència.
- Quan parlem d’INTEGRACIÓ, cal tenir present que és bidireccional, és a dir, que no esperem només que les persones estrangeres s’adaptin, sinó que TOTS hem de fer aquest camí d’adaptació a una nova realitat. Reconèixer la diferència –entendre que tots som diferents- ha d’acostar-nos a un model on hi hagi igualtat d’oportunitats per a tothom. Les societats multiculturals han d’esdevenir INTERCULTURALS, cosa que significa que no només som un mosaic de cultures diferents que conviuen juntes –que ja és important- sinó que intereactuen, es relacionen, es coneixen, es comuniquen i comparteixen uns mateixos drets i deures.
- En aquesta gestió del multilingüisme és bàsic, tal com hem dit abans, que hi hagi una LLENGUA COMUNA que sigui la referència dels ciutadans a l’hora de dirigir-se a les institucions públiques, però també la llengua de les relacions socials, aquella que permet, dins de la xarxa d’associacions, entitats, grups, etc. de comunicar-se per posar en comú idees i informacions .
- Quan una persona nouvinguda aprèn la llengua de la societat d’acollida ho fa no només moguda per interessos laborals sinó, sobretot, HUMANS, és a dir, perquè sap que parlar aquesta llengua crea una empatia amb la resta de ciutadans d’aquella comunitat i això pot afavorir les seves relacions amb els membres d’aquella comunitat. Quan els parlants d’una comunitat usen de manera normal una llengua, l’ús no només genera més ús sinó més seguretat a l’hora d’usar la llengua. Les llengües són instruments que milloren amb l’ús. Però, a més, la comunitat agafa més consciència de grup perquè hi ha un element sòlid de comunicació que és comú a tot aquella comunitat. Hi ha casos en què per pertànyer a una comunitat cal passar per molts estadis socials (al Japó, p.e., un estranger difícilment podrà ser reconegut com a japonès si no hi ha llaços de sang molt forts; l’anglès, és una llengua molt classista a Gran Bretanya, i encasella les persones en classes socials molt determinades; un sud-americà, a Madrid, p.e., es pot sentir estranger tot i parlar castellà). A Catalunya, el paper de la llengua més enllà de la comunicació, com a element d’identitat, és molt clar. Per tant, un estranger es pot sentir MENYS ESTRANGER tan sols parlant català. És un pas importantíssim que no hi ha en altres comunitats.
- Una comunitat pot haver passat per unes circumstàncies històriques determinades que hagin carregat la llengua d’unes determinades ideologies. En el cas del català, s’ha partit de pressupòsits com ara que ‘parlar català vol dir ser d’esquerres o independentista`, mentre que parlar castellà no vol dir, necessàriament, ser de dretes i conservador. Cal descarregar la llengua catalana d’ideologies polítiques determinades. És cert, però, que aquestes condicions històriques han condicionat l’ús de la llengua pròpia de manera clarament negativa. La llengua no només s’ha carregat d’ideologies que no li pertocaven, sinó que els parlants l’han percebut com un element de càstig, de conflicte, de mala educació, etc. i això n’ha afeblit l’ús.
- Quan una comunitat no ha passat per cap d’aquestes situacions de què parlàvem abans, té una actitud neutral respecte de la llengua i l’úsa de manera natural, sense prejudicis ni pors. Aquesta actitud es coneix com LLEIALTAT LINGÜÍSTICA, i té a veure amb l’autoestima de la comunitat com a grup. Si la comunitat ha viscut situacions adverses que l’han afeblit com a grup, els individus d’aquella comunitat poden modificar la seva conducta lingüística a favor d’una altra llengua que eviti el conflicte. Aquest canvi de conducta es coneix amb el nom de SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA.
- Es tracta de construir una societat a partir de la igualtat de la diferència. Tots els ciutadans han de poder tenir les mateixes oportunitats i veure’s en igualtat de condicions. El coneixement de la llengua no pot ser un obstacle en aquest sentit.