Francesc Magrinyà i Josep Rebollo a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)

Sessió: La sostenibilitat en el camp energètic
“La planificació urbanística i territorial per a un cicle energètic sostenible”
Francesc Magrinya & Josep Rebollo

Congrés d’Energia de Catalunya
Universitat Rovira Virgili
27 de Novembre de 2013

Universitat Rovira i Virgili

“La planificació urbanística i territorial per un cicle
energètic sostenible”
Francesc Magrinyà
Dr Enginyer de Camins i Professor d’Urbanisme de la UPC
Josep Rebollo
Enginyer de Camins i Consultor Director General de Pentaedro



INDEX
1. Evolució històrica del planejament urbanístic i territorial
associat al cicle energètic
2. Una lectura de la teoria de xarxes
per a una previsió de l’evolució del cicle energètic
3. Les implicacions territorials
d’un model de xarxes d’energies renovables
4. Una estructura de governança,
mes que no pas una estructura normativa.
5. Vers un model de planificació urbanística i territorial
per un cicle energètic
6. La creació d’estructures de governança a escala comarcal
que facilitin nodes energètics
7. Els punts més estratègics en un escenari dels propers deu anys
per un canvi de model energètic més sostenible



1. Evolució històrica del planejament urbanístic i territorial
associat al cicle energètic
1.1. El Planejament Territorial:
el predomini de Plans Sectorials sense implicacions
en els Plans Territorials Parcials
1.2. El Planejament urbanístic: un planejament més
normatiu que espacial
1.3. El Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015:
Un pla centrat en la transformació del material mòbil
1.4. El Pla d’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020:
Una aposta per considerar escenaris de canvi
vers les energies renovables
1.5. El moviment municipal i els PAES: una quantificació
energètica més sostenible però sense implicacions espacials
1.6. Una manca de governança del cicle energètic



1.5. El moviment municipal i els PAES: una quantificació
energètica més sostenible però sense implicacions espacials

PAES: PLA DE ACCIÓ D’ENERGIA SOSTENIBLE: Reducció 20%/20%/20%

MUNICIPI
PAES
• Indústria
(Sector Secundari)
• Sector Primari

(Hi ha un compromís de
reducció)

• Transport (públic i privat)
• Consum domèstic
(energia i aigua)
AJUNTAMENT
• Tractament de
• Flota municipal
Residus
i externalitzada
• Terciari
• Equipaments
(Ajuntament)
• Enllumenat i Semàfors
• Bombeig d’aigua



MESURES DEL PAES A TERRASSA
Substitució del 25% de la flota de vehicles privats en el municipi per vehicles elèctrics
Assolir els objectius de reducció de residus i de recollida selectiva previstos al Pla local de residus.
Revisió del pla de mobilitat amb criteris de reducció de les emissions de CO2.
Millora de l'eficiència energètica en el sector domèstic mitjançant l'aplicació de sistemes passius.
Millora de l'eficiència energètica en el sector domèstic mitjançant l aplicació de sistemes actius.
Producció local d'energies renovables en el sector privat.
Implantació de sistemes d'energia solar tèrmica en el parc d'edificis d'habitatges i activitats
Subministrament d'energia elèctrica de l'Ajuntament amb un 50% d'energies renovables.
Execució del Pla d adequació de l'enllumenat exterior
Sistema de control de les instal·lacions d'energia solar tèrmica existents en el municipi.
Aprofitament del biogàs del digestor de fangs de la EDAR Terrassa mitjançant cogeneració.
Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a les cobertes dels edificis municipals.
Adequació dels nivells d enllumenat públic.

24,7%
18,1%
15,8%
9,6%
8,9%
7,6%
4,2%
3,7%
1,8%
1,4%
0,9%
0,8%
0,6%
98,1%

MESURES DEL PAES QUE EXECUTA DIRECTAMENT L’AJUNTAMENT
Producció local d'energies renovables en el sector privat.
Subministrament d'energia elèctrica de l'Ajuntament amb un 50% d'energies renovables.
Execució del Pla d'adequació de l'enllumenat exterior
Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a les cobertes dels edificis municipals.
Adequació dels nivells d'enllumenat públic.

7,6%
3,7%
1,8%
0,8%
0,6%
14,4%

49,2%
23,8%
11,5%
5,2%
3,6%
93,2%



Font: ICAEN. Conclusions aportades per
l´anàlisi de les dades energètiques
introduïdes al programa WinCEM durant
l’any 2002 de 25 municipis de tota
Catalunya



1.6. Una manca de governança del cicle energètic
a) Els plans Territorials no consideren els cicles energètics ni les
seves implicacions territorials
b) La gestió de les xarxes elèctriques a Catalunya no depèn de la
Conselleria de Territori i sostenibilitat
c) La gestió de les xarxes elèctriques no està tutelada des de la
planificació
d) Les capacitats de gestió i planificació hidráulica i hidroeléctrica a
les Conques Internes



2. Una lectura de la teoria de xarxes per a una previsió de l’evolució del
cicle energètic
2.1. Reconeixement de les quatre etapes evolutives d’una xarxa
2.2. Els mecanismes de substitució de xarxes:
de les xarxes associades als recursos fòssils i nuclears
a les xarxes associades a les renovables
2.3. La necessitat d’un desenvolupament inicial
que ha de partir de nodes interconnectats:
vers a sistemes d’autoconsum a escala territorial comarcal o de vegueria
2.4. Concurrència entre models i coexistència



Definició evolutiva de xarxa

Fig. Esquema de red según G.Dupuy
(Fuente: G.Dupuy, L'Urbanisme des réseaux, 1991)



2.1. Reconeixement de les quatre etapes evolutives d’una xarxa

Etapes d’evolució d’una xarxa
1. L’etapa inicial i l’efecte club
2. L’extensió massiva: apropiació social de la
tecnologia
3. Els processos de concurrència i de compatibilitat
4. La tendència al monopoli
5. El creixement de les xarxes: els salts d’escala
territorial



%
Usuaris
de la 100
xarxa

50

0
Fase 2
Fase 3
Fase 4
Fase 1
Efecte Desenvolupament Extensió Colmatació
Inicial
Club

Temps


1

2

3

4



1900


1910

Evolució de la xarxa
elèctrica a
Pensilvania de
19000 a 1930
Font: Dupuy 1985
1920

1930


Model de desenvolupament de les xarxes
(Font: Offner, J.M., num.13-14 (1993)




3. Les implicacions territorials d’un model de xarxes d’energies
renovables
3.1. La preservació d’espais favorables a les renovables: L’avaluació dels
recursos disponibles
3.2. Els mapes del vent i els mapes de sol ens fixen llocs prioritaris
3.3. L’orientació del construit condiciona el potencial de les energies
solars
3.4. Cal establir espais de domini públic en els llocs privilegiats per a
magatzems d’energia
3.5. Aigües territorials i eólica off-shore



renovables
Si considerem un sistema de generació i emmagatzament d’energia
autònom com un susbsistema del sistema general d’energia
interconnectat per la xarxa de transport en alta (Red Eléctrica
Española (REE)) llavors el plantejament d’avaluació de recursos
disponibles en el territori prèn una significació clara.



renovables


XARXA ACTUAL REE



VIANDEN 350 MW PHES - LUXEMBURG



SENECA 440 MW PHES - PENNSYLVANIA



GOLDISTHAL 1.060 MW PHES - ALEMANYA



TIANHUANGPING – 1997 - 1.800 MW PHES - XINA



TIANHUANGPING 1.800 MW PHES - XINA




CORTES DE PALLÀS 1.720 MW PHES – VALENCIA - ESPANYA


TIPOLOGIA PHES

R Miller, P.E. HDR / DTA
-BASSA SUPERIOR
-CONDUCCIÓ FORÇADA
-CENTRAL REVERSIBLE
-ESCOMESA BOMBA– DESGUAÇ TURBINA
-BASSA INFERIOR




TIPOLOGIA DE BASSA

Ferrovial - Agroman

SECCIÓ DE RESCLOSA D’ESCULLERA TIPUS CFRD (Concrete Face Rockfill Dam) AMB
PARAMENT D’AIGÜES AMUNT AMB LLOSA DE FORMIGÓ


PREVISIONS REVERSIBLES A ALEMANYA




SISTEMES ACTUALS D’EMMAGATZEMATGE D’ENERGIA



renovables
3.2. L’orientació del construit condiciona el potencial de les energies
solars



renovables



renovables

Municipal de Pujalt



renovables
3.5. Producció d’energia renovable amb eòlica: Eólica off-shore


DETALL PARCS EÒLICS MARINS




renovables
3.6. Magatzem d’energia:
Aigües territorials: Cal establir espais de domini públic en els llocs
privilegiats per a magatzems d’energia


PHES EBRE



PHES 1GW GARRAF




POSSIBLES PHES A CATALUNYA

10,3 GW Lleida

13,5 GW Parc eòlic marí
Golf de Roses
Golf de Lleó
6,0 GW Ebre

10,4 GW PHES
Barcelona - Girona

1,2 GW Garraf

7,5 GW Parc eòlic marí
Golf Sant Jordi



4. Una estructura de governança, mes que no pas una estructura
normativa.
4.1. L’experiència alemana com a referent
4.2. El recolzament d’iniciatives comarcals
4.3. La potenciació d’un mercat local d’energies renovables: les
experiències de Som Energia i Viure de l’aire del cel, Pentaedro a
Andorra i Terres de l’Ebre
4.4. Els models a escala europea: les articulacions entre Alemanya i
els països nòrdics com a referent
4.5. Els condicionants de les autopistes de l’energia: relacions entre
un nord ventós amb un sud solar versus relacions est-oest o la
variació de l’hora punta a Europa.
4.6. L’horitzó de la generació 100% Renovable


PLANIFICACIÓ ACTUAL REE




PHES EN OPERACIÓ: 19 GW (2,7% de Potència Total Instal·lada)
Rick Miller, P.E., Senior Vice President, Hydropower Division, HDR|DTA
Maureen Winters, Corporate Consultant, Hydropower Division, HDR|DTA



PROJECTES EN MARXA 15 GW. PROJECTES EN ESTUDI 31 GW

Rick Miller, P.E., Senior Vice President, Hydropower Division, HDR|DTA
Maureen Winters, Corporate Consultant, Hydropower Division, HDR|DTA



Boston Consulting Group - BCG

RELACIÓ ENTRE PERCENTATGE DE POTÈNCIA INSTAL·LADA DE RENOVABLES I
NECESSITAT DE REGULACIÓ I EMMAGATZEMATGE
A ALGUNS PAÏSOS D’EUROPA



5. Vers un model de planificació urbanística i territorial per un cicle
energètic:
5.1. Criteris per a un canvi efectiu de la mobilitat per a un nou model de
mobilitat més sostenible: el canvi de repartiments modals a escala
comarca
5.2. La preservació d’espais claus per a un nou model sostenible
5.3. Ubicació de plaques fotovoltaiques a l’habitatge i de parcs
fotovoltaics
5.4. La necessitat dels magatzems d’energia i en especial de salts d’aigua
reversibles
5.5. Les implicacions espacials de la xarxa de transport d’alta tensió sobre
els sistemes naturals. El cas de la MAT.
5.6. Les connexions a la xarxa internacional d’energia
5.7. La necessitat d’un Pla Territorial d’Energia de Catalunya



ESPAIS AMB PROTECCIO AMBIENTAL



Conectores ecológicos


Reconocimiento de Tramos




Caracterización de Tramos




CORREDORES BIOLÓGICOS




TÚNEL



6. La creació d’estructures de governança a escala comarcal
que facilitin nodes energètics
6.1. Un plantejament territorial d’autoconsum a escala comarcal:
l’articulació de consumidors i generadors a través de projectes de parcs
eòlics i fotovoltaics amb magatzems d’energia
6.2. Del model de tota energia renovable conectada a la xarxa elèctrica
vers un model d’autoconsum a escala comarcal a les etapes inicials
6.3. Ubicació de parcs eòlics i fotovoltaics: la necessitat d’un pacte
territorial de costos i beneficis
6.4. Una revisió de les necessitats de la xarxa segons models de connexió o
d’autoconsum.


7. Els punts més estratègics en un escenari
dels propers deu anys
per un canvi de model energètic més sostenible
7.1. Accès a la xarxa eléctrica
7.2. Accès a recursos renovables intensius
7.3. El “banqueig” d’energia
7.4. Acords Bilaterals de generació i consum


Francesc Magrinyà i Josep Rebollo a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Destaque

Destaque (17)

Semelhante a Francesc Magrinyà i Josep Rebollo a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)

Semelhante a Francesc Magrinyà i Josep Rebollo a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013) (20)

Mais de Associació Congrés d'Energia de Catalunya

Mais de Associació Congrés d'Energia de Catalunya (8)

Francesc Magrinyà i Josep Rebollo a Coenercat, sessió de Tarragona (27.11.2013)