El treball i la legislació laboral

1. ECONOMIA D’EMPRESAEL TREBALL I LA LEGISLACIÓ LABORAL6.1 QUÈ ÉS EL TREBALL?6.2 EL MARC NORMATIU LABORALMARTÍ CHIVAMERTITXELL HERVÀSANDREA MORENO1HS2 6.1 Què és el treball? Segons la normativa laboral, el treball és aquella activitat laboral que compleix estrictament les quatre característiques següents: Voluntarietat: la persona decideix si treballa, o no fa i de quina manera. És a dir, és plenament lliure de decidir dins de la relació laboral. Per compte d’altri: treballa per a una altre persona, la qual es beneficia del fruit del seu treball i per això li compensa pagant-li un salari. Retribució: el treball ha de ser remunerat, és a dir, la persona desenvolupa una activitat laboral a canvi d’un salari que li paga l’empresa. Subordinació: dins de l’activitat laboral, el treball de la persona està sotmès a les decisions de l’empresari, que és qui dirigeix l’activitat laboral. Per explicar-ho millor, posarem un exemple. Un advocat treballa durant una part del dia treballa per una empresa exercint com a advocat. Per aquest treball cobra uns ingresos que són salari. Considerem que l’activitat que du a terme l’advocat a l’empresa és treball ja que compleix les quatre característiques anteriors. És voluntarietat perquè ell decideix si treballa o no per aquesta empresa i de quina manera realitza el treball. Diem que treballa per compte d’altri, ja que treballa per una altre persona i aquesta treu benefici del seu treball realitzat i a canvi reb un salari (retribució). L’advocat està sotmès a les decisions de l’empresari (subordianció) La resta de la jornada exerceix en un bufet propi. D’aquesta activitat diem que no és treball, perquè està sotmès a una altre normativa que no és la laboral. Treballa per compte propi i no està sotmès a les decisions de l’empresari , i no compleix la característica de subordinació. Cobra uns ingressos que no són salari, els ingressos que obté són ingressos d’activitats professionals, podem dir que aquests ingressos no són una retribució. 6.2 El marc noramatiu laboral El marc noramtiu laboral és el conjunt de lleis i normes legals que determinen l’entorn del treball. L’activitat de l’emrpesa està sotmesa a molts tipus de normatives que s’han de complir, cada àmbit de l’empresa té el seu àmbit normatiu i el treball té el seu. La jerarquia normativa laboral ens indica que hi ha normes que són més importants que d’altres, o sigui, que estan per sobre de les altres en quant a importància. La jerarquia normativa laboral i les fonts del treball Constitució espanyola Tractats internacionals Estatut dels treballadors Convenis col·lectius Contracte laboral o de treball LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA: fonament jurídic de la societat, ja queLa constitució Espanyola és la norma legal suprema de l'ordenament suposa les bases sobre les quals es fonamenten totes les altres normes i descriu els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans. Està per sobre de qualsevol altre. Contingut laboral de la Constitució Drets fonamentals Drets i llibertats dels ciutadans i ciutadanes Principis rectors de la política social i econòmica Dret a no ser discriminat per qualsevol circumstància Dret al treball Mantenir un règim públic de Seguretat Social Dret a vaga Dret a la promoció a través del treball Realitzar polítiques oreientades a la plena ocupació Dret a fundar i tenir llibertat de unir-se a qualsevol sindicat Dret a l’elecció de professió o ofici Vetllar per la seguretat i higiene en el treball Dret a la negociació col·lectiva Garantir el descans necessari. Dret a un salari adequat Formació i readaptació professional Dret a la llibertat d’empresa TRACTATS INTERNACIONALS: els tractats internacionals són normes legals que un conjunt de països s’obliguen a complir i respectar. En l'àbit laboral hi ha: Els convenis de l’OIT Les normes de la UE Els convenis de l'OIT (organització Internacional del treball): L'OIT és l'Organització Internacional del Treball és l'agència tripartida de l'ONU i convoca a governs, empleats i treballadors dels seus estats membres per tal d'emprendre accions conjuntes destinades a promoure el treball decent en el món.L'OIT tracta de respondre a les necessitats dels homes i dones treballadors reunint els governs i els representants dels empleats i treballadors per tal d'elaborar normes de treball, desenvolupar polítiques en la material i concebre els programes apropiats. L'estructura tripartida de l'OIT li proporciona un caràcter únic entre les organitzacions internacionals, ja que les organitzacions d'ocupadors i treballadors participant en totes les discussions amb els governs en posició d'igualtat.Les convenis de l'OIT són unes normes internacionals del treball dictades per l'Organització Internacional del treball, que té com a objectiu la promoció de la millora de les condicions laborals i del nivell de vida dels treballadors.Els quatre objectius generals del conveni de l'OIT són: Promoure i complir les normes i els principis i drets fonamentals en el treball Generar grans oportunitats perquè dones i homes puguin tenir llocs de treball i ingressos dignes Millorar la cobertura i l'eficiència d'una seguretat social per a tots Enfortir el tripartisme i el diàleg social Normes de la UE La unió europea és un organisme, format per 27 països d'Europa, que formen una comunitat econòmica i política de caràcter demorcràtic, on els estats membres han creat institucions comunes amb l'objectiu de desenvolupar-se de manera conjunta i harmònica en pau i propsperitat. Les normes de la UE són un conjunt de normatives dictades per aquest conjunt de països que la formen que tenen com a finalitat garantir un mínim nivell de vida dels treballadors, així com l'equipació de les condicions de treball als diferents països membres. Els principis generals d'aquestes normes de la UE són les següents: Lliure circualació de mà d'obra en tot el territori de la UE. Condicions de treball harmonitzades Reconeixement de les diferens qualificacions professionals Lliure accés a la funció pública Fomentar la formació dels treballadors mitjançant programes subvencionats ESTATUT DELS TREBALLADORS: és la norma principal que regeix els drets dels treballadors. És la norma laboral que fonamenta el marc normatiu del treball ja que descriu el conjunt de drets, llibertats i deures que tenen els treballadors i les empreses indicats de manera genèrica a les normes de rang superior, la Constitució i normativa laboral internacional. CONVENIS COL·LECTIUS: el conveni col.lectiu és un acord celebrat entre un sindicat o grup de sindicats i un o diversos empleadors, o un sindicat o grup de sindicats i una organització o més representatives dels empleadors. També, en cas que no existeixi un sindicat, pot ser celebrat per representants dels treballadors interessats. Son fruit de la negociació col·lectiva.CONTRACTE LABORAL O DE TREBALL: el contracte de treball és un document acordat i signat per l'empresa i el treballador, en què s'estableixen les condicions de treball. Un contracte de treball és el vincle que s'estableix entre una persona física o jurídica que actua com a empresari y una persona física, que actua com a treballador, pel qual es comprometen a intercanviar una prestació econòmica a canvi d'una prestació professional, iniciant una relació laboral. Per a tenir validesa, el contracte ha de ser signat per persones amb plena capacitat jurídica, a més, el contracte a de complir amb tres requisits bàsics, tenir un objecte, que sigui possible, lícit i determinat, una causa i consentiment. Tant el conveni col·lectiu com el contracte són acords escrits que tenen una estructura i un contingut. Les normes que comprenen el marc nominatiu estan subjectes a un principi jurídic, el principi de jerarquía normativa, que indica que una norma d'estat inferior no pot contradir a una d'estat superior. Per exemple els contractes o els convenis han d'acceptar les normes de l'Estatut de treballadors, no el poden contradir en cap sentit, han de cenyir-se estrictament. Les lleis també imposen unes característiques mínimes que s'han de complir. N'és un clar exemple les vacances i els seu temps estipulat de duració, o la durada de la jornada laboral, etc. Això determina el principi de norma mínima, és a dir, una norma de rang inferior ha de respectar els mínims establerts d'una norma superior, però la pot millorar.