Dossier utilitzat a les jornades de formació del curs "Educar la veu de les educadores".

1. EDUCAR LA VEU
DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
“Quien de verdad sabe de que habla, no encuentra razones para levantar la voz”
Leonardo Da Vinci

2. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
2
INDEX
1. SITUACIÓ INICIAL
Qüestionari inicial.
Activitat inicial. Per què és tan important educar i cuidar la veu.
2. LA VEU
Què és? Com es forma?
Escalfament abans de la jornada laboral de les educadores.
Propiocepció.
Factors de risc.
Test d’autoevaluació.
3. PROBLEMES DE LA VEU MÉS FREQÜENTS
4.PREVENCIÓ
Bons hàbits vocals. Recursos per economitzar la veu.
Hàbits, alimentació i salut.
5. ARTICULACIÓ I IMPOSTACIÓ
Tipus i lloc d’articulació de la fonètica catalana. Sons consonàntics i sons vocals.
6. EXERCICIS
Qüestionari prevenció.
La teva veu durant el dia.

3. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
3
1. SITUACIÓ INICIAL
Qüestionari
Quins problemes de veu acostumes a tenir al llarg del curs? I al llarg de la teva vida professional?
Què fas quan tens problemes de veu?
Quines expectatives tens d’aquest curs?
Escull una o dues paraules, un sinònim una utilitat o la importància que té per a tu la teva veu.

4. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
4
Activitat inicial
Intenta respondre aquestes preguntes amb la resta del grup, SENSE REPETIR CAP NOM.
Escriu el nom d’un company o companya que:
1. Li agradi practicar un esport (quin?):
2. Li agradi una cançó dels PETS (quina?):
3. Calça el mateix número de sabates que jo:
4. Viu amb un gat o un gos (nom):
5. Col·lecciona alguna cosa (quina?):
6. Porta la samarreta o el jersei del mateix color que jo:
7. Celebra l’aniversari el mateix mes que jo?:
8. Ha sortit del país durant l’últim any:
9. Li agrada menjar formatge:
10. Té el mateix nombre de germans que jo:
11. Canta molt bé:
12. Té un tatuatge:

5. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
5
2. LA VEU
Què és? Com es forma?
Una bona veu és el resultat d’un ús adequat de tot el cos (Gassull, Gadall i Martorell, 2004).
Aprendre a escoltar i diferenciar les característiques tímbriques de la veu ens pot ajudar a realitzar un millor
autocontrol de la nostra veu.
Coordinació fonorespiratòria
LA VEU
-Respiració→ APARELL RESPIRATORI
-Producció del so→ APARELL FONADOR
-Amplificació→ APARELL RESSONADOR
-L’emoció i l’estat d’ànim
-El cos i la postura
-Salut
To (freqüència)
Intensitat (volum)
Durada
Timbre
Articulació
Entonació

6. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
6
Escalfament abans de la jornada laboral de les educadores.
Adaptació d’alguns exercisis que cita Scivetti (Bustos, 2003):
 Agafar aire pel nas i treure’l per la boca sense emtre cap so, però fent amb el llavis la posició de
les vocals (a, e, i ,o ,u).
 Fer badalls.
 Fer varies rotacions amb el cap (verticlas, horitzontals, endavant i endarrera).
 Pujar i baixar les espatlles fent rotació.
 Moure el maxilar inferior exageradament mentre pronunciem cada vocal.
 Buscar en quina part del cap ressonen diferents sons: m, p, t, r, x…
 Posar una mà sobre el cap i una altra sobre el pit i veure quan vibra un i quan vibra l’altre,
mentre repetim diferents sons.
 Parlar estirats a terra, de genolls, bocaterrosa, de peu, asseguts….
 Omplir els pulmons d’aire i deixar-lo anar lentament mentre diem les diferents vocals.
 Intentar parlar sense gesticular.
 Posar diferents entonacions a les paraules segons diferents estats d’ànim (hola, visca, si, no/
tristesa, alegria, por, nerviosisme…).
 Respirar profundament i treure aire bufant suaument una espelma sense apagar-la.
 Respiració pulmonar/respiració abdominal.

7. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
7
Factors de risc.
Per què s’espatlla la veu?
FACTORS INTERNS FACOTRS EXTERNS
-Cridar
- Fumar
- Dormir poc
- Anar a treballar quan s’està malalt i haver
de parlar quan no s’està bé de veu, trist o
cansat.
- Utilització d’un volum de veu massa alt.
- Lluitar contra el soroll ambiental.
- Sobrecàrrega de treball, ja que augmenta la
tensió muscular i el cansament.
-Estar tens, estressat i contracturat. Quan la
veu s’emet amb hipertensió muscular en la
part anterior del coll i laringe, l’ondulació de
les cordes vocals origina un impacte dur
entre ambdós, i la mucosa s’irrita.
-Escurar-se la gola.
-Prendre begudes massa fredes o calentes i
també alcohòliques.
-Parlar o acabar una frase quan ja no ens
queda aire.
- Desconeixement del mecanisme de la veu i
de com prevenir les seves alteracions.
-Inspirar constantment per la boca i de forma
incorrecta o insuficient, ja que quan s’inspira
augmenta la hipertensió al coll i perquè
produeix un buf fonatori breu i insuficient per
mantenir una veu sostinguda i ferma.
-La falta d’humitat en l’ambient resseca les
mucoses nasofaríngies.
-L’excés de fred o de calor, poca ventilació,
corrents d’aire, aire condicionat, etc. poden
irritar les mucoses.
- L’exposició a irritants o altres agents
ambientals adversos, pols, fum, guix...
- Soroll. Es calcula que la intensitat de la veu
incrementa en 1 dB per cada dB d’increment
en el nivell de soroll.
-No fer pauses a la feina, ja que com
qualsevol múscul, els encarregats de la veu
han de fer descansos a fi de poder recuperar-
se físicament.

8. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
8
Test evaluatiu.
Test d’autoavaluació de factors de risc vocal.
SÍMPTOMES EM PASSA?
Tens canvis en el to, timbre i intensitat de la veu, afonia, falta d’intensitat, etc? SI / NO
Tos? SI / NO
Coentor? SI / NO
Cremor? SI / NO
Tensió o esforç excessiu? SI / NO
Falta d’aire en parlar? SI / NO
Dolor en la zona faringotraqueal? SI / NO
Fatiga de la veu que s’agreuja després de forçar les cordes vocals i s’aprecia amb raspera, picor, etc.? SI / NO
Notes tensió en els músculs del coll, espatlla o esquena? SI / NO
Beus menys d’1,5 litres d.aigua al dia? SI / NO
Fumes més de 6 cigarretes diàries? SI / NO
Beus més de 2 tasses de cafè, te o gots de coca-cola? SI / NO
Prens caramels mentolats o refrescants? SI / NO
Fas servir esprais balsàmics de gola? SI / NO
Pateixes... faringitis? SI / NO
....molta mucositat al nas o la gola? SI / NO
...al·lèrgies? SI / NO
...cremor o digestions pesades habituals? SI / NO
...alteracions tiroides? SI / NO
...anèmia crònica? SI / NO
...diabetis? SI / NO
...hipertensió arterial? SI / NO
...problemes de circulació (varius, retenció de líquids)? SI / NO
...artrosi? SI / NO
...alteracions d’hormones sexuals? SI / NO
...Insomni habitual? SI / NO
Has patit mai cap traumatisme al cap o coll? SI / NO
 Si les respostes sumen més de 5 punts, hauria de considerar-se que estàs sotmès a nombrosos factors de risc
vocal. S’han d’aplicar mesures preventives.
 Si les respostes sumen més de 8 punts, és recomanable buscar assessorament per als problemes laborals de la
veu.

9. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
9
3. PROBLEMES DE LA VEU MÉS FREQÜENTS
DISFONIA: O ronquera, quan la veu perd qualitat acústica, es a dir, canvia de to i es torna més “bruta”.
AFONIA: Té lloc quan la persona es queda totalment sense veu, pot ser la fase final d’una disfonia.
1. SOBREESFORÇ VOCAL: És la forma més comuna de disfunció vocal en professionals amb ús excessiu o
inadequat de la veu. Sorgeix com a resultat d’una resposta forçada davant d’una situació prolongada de
limitació vocal, produint un cercle viciós. El sobreesforç vocal es transforma en veu de constrenyiment.
L’eficàcia de la veu es va perdent, perquè no es fa correctament la tècnica vocal. Apareixen els símptomes
d’alteracions de la veu i fa que augmenti l’esforç de compensació per fer servir la veu i, per tant, es
retroalimenta el cercle.
2. LARINGITIS: La laringitis és la inflamació de la laringe. Es caracteritza per una veu aspra o ronca a causa de la
inflamació de les cordes vocals. Pot ser causada per un ús excessiu de la veu, infeccions, irritants inhalats o
reflux gastroesofàgic (pujada de l’àcid de l’estómac a la gola).
3. NÒDULS VOCALS: Els nòduls vocals són creixements benignes sobre les cordes vocals produïts per l’abús de
la veu. Són petits, tenen forma de durícies i, generalment, creixen de dos en dos, un a cada corda vocal. Els
nòduls es formen en les àrees de les cordes vocals que reben més pressió quan les cordes vocals s’ajunten i
vibren, de forma semblant a la formació d’una durícia d’un peu, en la zona de fregament. Els símptomes són
veu ronca, baixa i entretallada.
4. PÒLIPS VOCALS: Els pòlips són creixements tous, benignes, semblants a una butllofa. Un pòlip normalment
creix només sobre una corda vocal i es produeix pel consum de tabac durant un temps prolongat,

10. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
10
hipotiroïdisme, reflux gastroesofàgic i mal ús continuat de la veu. Els símptomes són veu ronca, baixa i
entretallada, igual que en els nòduls.
5. ÚLCERES DE CONTACTE EN LES CORDES VOCALS: Les úlceres de contacte són ferides petites a les cordes
vocals que es produeixen quan són forçades a ajuntar-se excessivament. Això es produeix quan es força
massa la veu. El teixit pot també erosionar-se a la zona pròxima als cartílags de la laringe. També pot produir-
se per reflux gastroesofàgic. Símptomes: sensació de cansament de la veu amb facilitat, mal de coll.

11. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
11
4. PREVENCIÓ
BONS HÀBITS VOCALS
- Parlar a poc a poc i fer pauses durant les explicacions.
- Parlar a una altura de to i intensitat correctes, impostar la veu i articular.
- Portar aigua sempre i beure’n a glops i sovint a classe.
- Respirar correctament: Inspiració nasal i profunda.
- Mantenir una bona postura corporal i parlar de cara al públic.
- Esborrar la pissarra sense fer pols i amb la boca tancada.
- Tenir una bona alimentació, descansar el necessari, fer exercici físic i mantenir una bona higiene nasal.
- “Almuerza bien, come mas, cena poco y vivirás”
- Tenir cura de prendre begudes que no siguin ni massa fredes ni massa calentes.
- Guardar el torn de paraula.
- Tenir una bona dosis d’optimisme: somriure, pensar en positiu, riure, cantar...
RECURSOS PER ECONOMITZAR LA VEU
- Fer ús de tota mena de comunicació no verbal i cridar l’atenció de l’alumnat amb altres estratègies al crit:
Picar a la taula, xiulet, picar de mans, la mirada, rètols, posar música, contrasenya, més gest corporal, etc.
- Parlar fluixet, aprendre a escoltar el silenci i callar davant del soroll ambiental.
- Tenir una actitud positiva.
- Organitzar el dia de classes alternant les hores d’explicació i tenir preparat un material (TIC, fitxes,
pel.lícules, partits...) per quan no podem parlar.
- Metodologia i organització de la classe i tenir una bona disposició de l’alumnat a l’aula.
- Escoltar-se i si es parla massa fort, rectificar i parar de parlar si els alumnes parlen.

12. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
12
CAL FER ATENCIÓ A PER QUÈ EN CANVI, PODEM...
HÀBITS
Evitar el consum de tabac.
El tabac és una substància
irritant per a les cordes vocals
doncs irrita la seva mucosa.
Procurar evitar-los.
Evitar els excessos d'alcohol.
L'alcohol i la cafeïna augmenten
la irrigació sanguínia de les
cordes vocals, poden provocar
alteracions en la seva mucosa.
Evitar els excessos de cafeïna.
Provoca un sobreesforç a les
cordes vocals.
Evitar cridar.
Irrita la mucosa de les cordes
vocals.
Utilitzar sons no vocals per
cridar l'atenció: picar de
mans, xiular, instruments,
colpejar una taula...
Buscar moments de repòs
vocal.
Evitar escurar-se el coll
Provoca un sobreesforç a les
cordes vocals.
Badallar, empassar lentament,
beure aigua o emetre un so de
brogit fent ressonància vocal.
Evitar el xiuxiueig (com quan es
parla a cau d'orella).
Provoca un sobreesforç a les
cordes vocals i dificulta la gestió
de l’aire. Parlar fluix en fonació.
Moderar la velocitat verbal.
Mantenir una mala postura pot
generar deficiències en la gestió
de l'aire i en la fonació.
Parlar pausadament i utilitzant
les corbes d’entonació.

13. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
13
Mantenir una bona postura,
d'amplitud i no pas de
tancament.
Afecta a la musculatura
implicada en la fonació.
Escoltar el teu cos i vetllar per
la seva salut.
Evitar la tensió corporal
especialment al coll, espatlles i
tòrax.
Procurar no fer força amb les
dents ni amb la mandíbula.
Evitar les robes ajustades a la
part mitja del cos, especialment
cinturons i faixes.
Afavoreixen el reflux
gastroesofàgic.
Dificulten la gestió de l’aire. Evitar les robes ajustades.
L'ALIMENTACIÓ: CAL...
Beure aigua.
Permet la correcta humidificació
de les cordes vocals.
Beure poca aigua però sovint.
Beure infusions.
Evitar les begudes
carbòniques.
Evitar els àpats abundants.
Afavoreixen el reflux
gastroesofàgic.
Menjar l’adequat.
Realitzar 4 àpats diaris.
Controlar la dieta i evitar menjar
aliments com:
El pebre i altres aliments
picants, la mostassa o els fruits
secs.
1. Excés de greixos.
2. La gelatina, la xocolata.
Aquests tenen efectes sobre la
veu:
1. Són irritants de la mucosa.
2. Afavoreix el reflux
gastroesofàgic.
3. Són espessants de la saliva. Seguir una dieta equilibrada.
Menjar ràpid i sense mastegar.
Per tal que la salivació sigui la
correcta cal menjar
tranquil·lament i mastegant els
Mastegar lentament els
aliments.

14. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
14
aliments, no engollint-los.
L'ENTORN: CAL...
Evitar les calefaccions i els aires
condicionats. Ressequen l'aire.
Hidratar-nos i humidificar
l’ambient. Protegir-nos amb
una peça de roba. Fer
“gàrgares” i bafs.
Evitar parlar per sobre del soroll
ambiental. És poc efectiu.
Buscar estratègies per no
competir vocalment amb ells:
picar de mans, xiular,
instruments …
Estar atents al parlar en locals
amb molta reverberació (per
exemple els gimnasos). És poc efectiu.
Posar elements a les parets
que absorbeixin el so.
No intentar dirigir-se a una gran
audiència sense l'amplificació
adequada.
Provoca un sobreesforç a les
cordes vocals.
Utilitzar un micròfon o altres
formes d'amplificació.
Evitar parlar de forma
prolongada a llarga distancia.
És poc efectiu i afavoreix el
sobreesforç de les cordes
vocals.
Utilitzar tècniques de projecció
vocal. Apropar-se als
receptors.
Intentar no parlar de cara a un
obstacle físic (pissarra,
mostrador, parets, ...) És poc efectiu.
Utilitzar estratègies de
projecció vocal. Modificar la
postura.
No parlar mentre es realitza un
exercici físic.
Provoca un sobreesforç a les
cordes vocals.
Anar amb compte al parlar per
telèfon. Afavoreix a l’ abús vocal.

15. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
15
Reduir el temps de fonació en
els medis de locomoció, sobretot
amb les finestres obertes.
Provoquen un sobreesforç a les
cordes vocals al pujar la
intensitat.
Evitar la fonació mentre
s'utilitzen auriculars. Efecte Lombard
Evitar inhalar productes tòxics:
lleixiu, salfumant, ...
Provoquen la irritació de la
mucosa. Utilitzar mascaretes.
Evitar la pols i el guix.
Resseca la mucosa de les cordes
vocals.
No parlar mentre s’esborra i
mantenir l’esborrador net.
Els guixos rodons generen
menys pols que els quadrats.
Quedar-se sense aire al final de
la frase.
Provoca un sobreesforç a les
cordes vocals.
Fer frases més curtes, d'acord
amb el cicle respiratori.
Evitar les formes de parlar
monòtones i utilitzant un to de
veu baix.
Provoquen un sobreesforç a les
cordes vocals.
Fer entonacions variades que
cridin l'atenció dels
interlocutors.
No cantar més enllà de l'àmbit
vocal que ens resulti còmode.
Provoca un sobreesforç a les
cordes vocals.
Escollir un repertori adequat a
la nostra veu. Transportar la
partitura. Buscar estones de
silenci.
LA SALUT: CAL...
No forçar la veu patint laringitis,
refredats o altres malalties que
afectin la veu.
Empitjorarem l'estat de les
cordes vocals.
Parlar poc i suau (sense
xiuxiuejar), el més efectiu és
el silenci.
Evitar activitats que precisin un
alt to muscular.
Poden generar tensions
musculars.
Realitzar activitats d’oci
silencioses i que afavoreixin la

16. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
16
Afavoreixen l’excessiva funció
valvular de la laringe.
relaxació. (yoga, natació, tai-
txi, balls...)
Evitar l'estrès, l'ansietat, les
tensions o la inestabilitat
emocional.
Afecten a la nostra veu. Poden
generar l’aparició de disfonies.
Cuidar-nos a nivell emocional.
No reprimir les emocions.
Evitar utilitzar la veu en estats
d'esgotament.
Provoca un sobreesforç a les
cordes vocals.
En cas que sigui necessari
parlar, ajudar-se de tot el cos.
Respectar les hores de son. Afavoreix el repòs vocal.
Dormir aproximadament 8
hores i fer “el mandra” al
llevar-nos del llit.
Fer atenció als anticonceptius
orals o altres medicaments que
continguin hormones
masculines.
Poden provocar canvis en la
nostra veu.

17. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
17
5. ARTICULACIÓ I IMPOSTACIÓ
Tipus i lloc d’articulació de la fonètica catalana. Sons consonàntics i sons vocals.
Punt
d’articulació
/ Mode
Bilabial
- +
Labiodental
- +
Dental
- +
Alveolar
- +
Palatal
- +
Velar
- +
Labiovelar
- +
EXEMPLES
Oclusiva p b t d (c) (ɟ) k g
Bata, endoll,
capgròs,
temps, dama,
camp, gana,
Nasal m ɱ n ɲ ŋ
Mà, èmfasi,
nas, un llop
/banya, un
gos/ganga
(assimilació)
Lateral ɫ ʎ
Cala, col·legi,
lliure
Vibrant r
Ram, barra
Bategant ɾ
Mare
Fricativa f (v) s z ʃ ʒ
Fusta, vaca,
sac, bossa,
zona, casa
xiular, caixa,
gel, jove
Africada ts dz tʃ dʒ
Potser, dotze,
fletxa, boig,
viatjar, fetge,
adjunt

18. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
18
Obertura de la
boca /
Localització
Anterior Central Posterior Exemples
Tancada i u Pit, dur
Semitancada e o Festa, coma
Mitjana ə Casa, mare
Semioberta ɛ ɔ Mel, cor
Oberta a mar

19. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
19
1. 6. EXERCICIS
Qüestionari prevenció.
Què faig si començo a notar símptomes de fatiga vocal?
2. Què faig si noto raspera o necessito «aclarir-me la gola»?
3. He de parlar mentre faig esport. De quina manera cansaré menys la veu?
4. A la meva feina he de cridar, perquè hi ha molt de soroll i no em senten
5. Per no forçar la veu, parlo en veu baixa, però noto que la veu se’m cansa
6. Quan parlo, em fa mal la gola. On he d.anar?
7. Tinc úlceres a les cordes vocals per forçar la veu. Es reconeixen com a malaltia professional?
8. El meu metge opina que els meus pòlips són produïts pel mal ús de la veu a la feina. He acudit a
la mútua i em diuen que no té relació amb la meva feina. Què he de fer?

20. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES
Clàudia Leris
9 i 11 de juny
20
La teva veu durant el dia.
La nostra veu no és sempre igual, sense adonar-nos-en l’adaptem a les diferents situacions de la nostra vida i,
com ja hem vist, també es pot veure afectada pel nostre estat físic o emocional.
1-Respon a les següents preguntes en les diferents hores del dia:
Com és la teva
veu?
Com la
descriuries*?
Has d’esforçar-
te per tenir veu?
Ha canviat
alguna cosa
respecte
d’abans?
Com et sents
físicament
(cansada,
descansada,
relaxada, tensa,
…)?
En despertar
A mig matí
Final de la
jornada laboral
Després de
sopar
* resistent, dèbil, alta, forta, greu, potent, trencada, disfònica, afònica, fina, prima, aguda, estrident, delicada, poderosa, convincent, sensual, rogallosa, cridanera, trencada, bufada, monòtona, trista...
2-Tens les mateixes necessitats vocals al llarg del dia? Necessites fer sempre el mateix tipus de veu? Descriu
breument les diferents necessitats vocals que tens durant un dia de feina.