SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 14
LITERATURA GREGA II
0. INTRODUCCIÓ
      La literatura grega és la més antiga d'Europa i del món Occidental, i al mateix temps
         una de les més importants per la influència que ha tingut amb les expressions
           literàries posteriors, especialment la llatina i la de les llengües romàniques.


       A l'igual que en altres llengües, les primeres mostres de literatura grega van sorgir
       de la tradició oral (himnes religiosos, cants èpics, canços populars, etc) que en la
                                majoria de casos no s'han conservat.


         Els diversos gèneres literaris (que van néixer, a occident, a Grècia) van anar
       apaeixent progressivament, fins al punt que a cada època històrica hi va haver un
                        gènere que sobresortia per sobre dels altres:


  El primer gènere,       En època arcaica el       L'època clàssica va        Més tard van sorgir
l'èpica, va sorgir en     gènere més cultivat        veure l'esplendor         la prosa històrica i
   època obscura.           va ser la lírica.           del teatre.                 l'oratòria.
1.1 POESIA ÈPICA
La poesia èpica és el gènere més antic de la                 La grega no és l'única literatura
literatura grega. En Època Arcaica existia una gran              amb un poema èpica al
                                                             capdavant: una cosa semblant
colecció de poemes èpics, però, per contra, només               passa amb el francés (La
se n'ha conservat una mínima part: La Ilíada,                chanson de Roland), el castellà
L'Odissea i uns pocs poemes més (la majoria molt                 (El cantar del Mío Cid)
posteriors).                                                       i l'anglès (Beowulf).




                        Les seves característiques són:


 L'argument dels poemes èpics girava al          Els protagonistes són reis, sovint fills de
 voltant de les gestes dels herois del mite.     déus, o déus que interactuen amb homes.


 La història se situava en un passat remot       Els autors són anònims i mai mostren la
 i il·lustre, considerat històric pels antics.   seva personalitat en els poemes.
Formalment els poemes es caracteritzen
  per l'ús exclusiu de l'hexàmetre dactílic.
                                                                  El què?

               Abans que res, cal tenir present que la poesia grega (com la llatina) no
                  es basava en la rima, com en català i castellà, sinó en el ritme.


Aquest ritme venia donat per l'alternança de síl·labes            Per exemple, una síl·laba llarga i dues
   llargues i breus: una determinada combinació                  breus formaven un peu anomenat dàctil
  donava una unitat de mesura anomenada peu; la                   (de δά κτιλος “dit” perquè les falanges
   combinació de diversos peus formava un vers.                    d'un dit són una llarga i dues curtes)


ˉ = síl·laba llarga                        ˘ = síl·laba breu                              ˉ ˘ ˘ = dàctil

                        Sis dàctils formaven, per tant, un hèxametre dactílic.


                       ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ = hexàmetre dactílic      Nota: l'última
                                                                                            síl·laba era
                                                                                            lliure (podia ser
                                                                                            llarga o breu)
Nota2: com que era molt difícil fer hexàmetres només amb
dàctils, podia fer-se servir també un altre tipus de peu
anomenat espondeu format per dues síl·labes llargues (ˉ ˉ)
Posem per exemple el segon vers de La Ilíada




           οὐ -λο-μέ -νην ἣἣμυ-ρι Ἀ -χαι-οςςἄἄ λ-γε θηκε
               οὐ λομέ νην μυρι Ἀ-χαιοῖ ῖ λγε ἔ ἔ -θη-κε
           οὐ-λο-μέ-νην              χαι-ο     λ-γε ἔ-θη-κε


 Aquest vers presenta la següent combinació de peus:




            ˉ ˘ ˘ / ˉ ˉ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˉ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘

Com podeu comprovar un peu no necessàriament havia de coincidir amb
   una paraula ni l'espai entre paraules amb l'espai entre dos peus.
1.2 HISTÒRIA DE LA P.E.
La poesia èpica va néixer de la mà dels
aedes      (d'ἀείδω    “cantar”),  poetes
ambulants que cantaven, improvitzant a
partir de fòrmules fixes, poemes extensos
amb l'acompanyament d'una lira.


 Per fòrmules fixes entenem paraules, frases
  o versos que els poetes anaven repetint i
  combinant amb altres d'invenció pròpia.


A partir del s.VIΙI els poemes van deixar
de ser cantats i van passar a ser recitats.
Els recitadors eren anomenats rapsodes
(de ῥάπτω “sargir”), que repetien els
versos ja creats abans pels aedes, i
s'acompanyaven d'un bastó amb què
colpejaven el terra per marcar el ritme.       Escultura moderna d'Homer, representat
                                                    com un aede amb la seva lira.
Aedes i rapsodes representaven els poemes en            Els poetes èpics canten la glòria
                                                      d'herois aristocràtics, la seva és per
ambients festius dins l'àmbit dels palaus reials     tant una poesia no destinada al poble
primer, i dels cercles aristocràtics més tard.


                                         Homer representat pel pintor Leloir cantant
                                           els seus poemes davant d'un públic.
1.3 HOMER
                                            Els antics no van dubtar mai en atribuir
                                            l'autoria de La Ilíada i de l'Odissea a
                                            Homer, la figura del qual se'ns presenta
                                            envoltada pel misteri.

                                            Segons la tradició va néixer a Esmirna o a
                                            l'illa de Quios, i va morir possiblement a l'illa
                                            de Tera. Un tret característic era la ceguera.




                                                  Bustos d'Homer (Brittish
Homer, imaginat pel francés A. Bouguereau            Museum i Louvre)
A més dels dos poemes anteriors, se li van
 atribuir els Himnes Homèrics (poemes
 dedicats als déus) i la Batraco-miomàquia.




Bust d'Homer (Museus      La Batracomiomàquia és una paròdia de la Ilíada on es narra
 Capitolins de Roma)         una guerra entre granotes (βά τραχοι) i ratolins (μυέ ς).



      Tanmateix l'existència real d'Homer ha estat un tema de debat
      entre especialistes des que va ser posada en dubte ja fa segles.
Apoteosi d'Homer, pintura del                                           El poeta, al centre, reb
    francés Ingres, exhibida                                        l'homenatge de diversos poetes
      actualment al Louvre                                             i artistes antics i moderns.




  Virgilil



                                                                              Plató         Aristòtil
         Rafael             Èsquil
                                                                    Píndar         Fídies
                  Safo

 Dante




Shakespeare                                                                  Moliere

                                  Als seus peus, dues alegories
                                  de la Ilíada (amb una espasa) i
                                      l'Odissea (amb un rem)
Ja en l'antiguitat els crítics grecs dels segles III i II aC van observar en els
  poemes diferències d'estil, irregularitats i contradiccions. Al segle XVII l'abat
 d'Aubigniac va afirmar que els poemes no eren sinó un conglomerat de cants
populars aïllats. Més tard, el filòleg alemany August Wolf (s XVIII) va argumentar
  que Homer no havia existit mai i que els poemes van ser compostos cap al
  950aC però no va ser fins al temps de Pisístrat que es van posar per escrit..

  Pisístrat: tirà d'Atenes
      del segle VIaC.              Els crítics es van dividir en dues corrents.


 Els unitaristes: defensaven que               Els analistes: creien que els
   Homer havia existit i havia               poemes són el resultat de la unió
  compost la Ilíada i l'Odissea.                 de cants independents.
Entre les evidències que recolzen
 la teoria analítica hi tenim:

                                             Els poemes es poden dividir en grans parts,
                                             gairebé independents, i inclouen fragments que
                                             van ser clarament afegits posteriorment.


Hi ha diversitat de referents històrics: ús de la
inhumació i de la incineració; armament
d'epoques diferents (micènica, obscura, etc).


                                             La llegua presenta trets dialectals mesclats
                                             (eolisme, jonismes, aticismes); prova que no es
                                             van crear en una sola regió.


Hi ha nombrosos errors de composició: per
exemple, el rei Pilèmenes és mort per Menelau
al cant V, però apareix viu al X..




Actualment les tesis analistes i les unitaristes s'han anat apropant: avui tothom creu
que va existir un Homer que, partint d'un material èpic preexistent, hauria donat
forma a la Ilíada. Més difícil d'acceptar és fos el mateix autor de l'Odissea.
1.4 CARACTERÍSTIQUES DE LA POESIA HOMÈRICA
Els personatges destaquen pels
seus sentiments profundament
humans: l’amistat d’Aquil·leu i
Patrocle, la supèrbia
Agamèmnon, l’ira d’Aquil·leu, etc.


Els herois homèrics consideren
que el més important és morir
deixant enrera fama i bon nom de
les gestes pròpies.
                                        Aquil·leu es nega a lluitar per honor però
                                        torna quan el seu amic Pàtrocle és mort i
                                        no para fins matar Hèctor, que l'ha mort.


 També, per als herois compta més l’esperit: Hèctor sap que la mort de Patrocle
 el durà a un destí idèntic però s’imposa el compliment del deure; Aquil·leu
 prefereix l’honor als regals que Agamèmnon li envia perquè torni a combatre.
El grec homèric és una llengua artificial que mai va ser parlada, si no que va
ser creada amb una finalitat poètica després de quatre segles de transmissió
oral. Per això hi intervenen elements dialectals micènics, eòlics, jònics i àtics.



                                          Detall d'El Parnàs de Rafael amb
                                          Homer entre Dante i Virgili.




                                            La repetició d'epítets i comparacions era un
                                            recurs que els poetes arcaics havien
                                            inventat per memoritzar millor els poemes.



Hi ha moltes comparacions o símils i           També hi abunden els epítets:
s'empren    formules     èpiques (un           Aquil·les el de peus lleugers, Odisseu
membre d'una frase o un vers o bé un           el de gran ardit, Atenea la d'ulls
grup de versos repetit).                       d'òliba, etc.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (20)

Antolog Finalitzada
Antolog FinalitzadaAntolog Finalitzada
Antolog Finalitzada
 
Alba Campos i Maria
Alba Campos i MariaAlba Campos i Maria
Alba Campos i Maria
 
Lírica llatina
Lírica llatinaLírica llatina
Lírica llatina
 
El feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadorescaEl feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadoresca
 
Lit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i lloberaLit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i llobera
 
Literatura llatina
Literatura llatinaLiteratura llatina
Literatura llatina
 
Resum Literatura Llatina (2BAT)
Resum Literatura Llatina (2BAT)Resum Literatura Llatina (2BAT)
Resum Literatura Llatina (2BAT)
 
Teatre roma
Teatre romaTeatre roma
Teatre roma
 
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés EstellésGabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
 
Horaci
HoraciHoraci
Horaci
 
La èpica llatina
La èpica llatinaLa èpica llatina
La èpica llatina
 
La èpica llatina
La èpica llatinaLa èpica llatina
La èpica llatina
 
La poesia
La poesia La poesia
La poesia
 
Ovidi
OvidiOvidi
Ovidi
 
Costa i Llobera i els seus viatges
Costa i Llobera i els seus viatgesCosta i Llobera i els seus viatges
Costa i Llobera i els seus viatges
 
Les Boies
Les BoiesLes Boies
Les Boies
 
Antologia Poetica
Antologia PoeticaAntologia Poetica
Antologia Poetica
 
Maria Antònia Salvà
Maria Antònia SalvàMaria Antònia Salvà
Maria Antònia Salvà
 
Dossier Horaci
Dossier Horaci Dossier Horaci
Dossier Horaci
 
El naixement d'una llengua
El naixement d'una llenguaEl naixement d'una llengua
El naixement d'una llengua
 

Destaque

Hdgmediques
HdgmediquesHdgmediques
HdgmediquesSergi
 
Viesicamins
ViesicaminsViesicamins
ViesicaminsSergi
 
010heracles
010heracles010heracles
010heraclesSergi
 
Comedia
ComediaComedia
ComediaSergi
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de GrèciaSergi
 
Zeusi hera
Zeusi heraZeusi hera
Zeusi heraSergi
 
Heracles
HeraclesHeracles
HeraclesSergi
 
El teatre grec
El teatre grecEl teatre grec
El teatre grecSergi
 
Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
HistoriografiaSergi
 

Destaque (9)

Hdgmediques
HdgmediquesHdgmediques
Hdgmediques
 
Viesicamins
ViesicaminsViesicamins
Viesicamins
 
010heracles
010heracles010heracles
010heracles
 
Comedia
ComediaComedia
Comedia
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de Grècia
 
Zeusi hera
Zeusi heraZeusi hera
Zeusi hera
 
Heracles
HeraclesHeracles
Heracles
 
El teatre grec
El teatre grecEl teatre grec
El teatre grec
 
Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
Historiografia
 

Semelhante a Poesiaepica

Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,guest664d056
 
Itziar i Carla Ariza
Itziar i Carla ArizaItziar i Carla Ariza
Itziar i Carla Arizadolors
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grecmpique1
 
poesia lírica latin II, segundo batxillerato
poesia lírica latin II, segundo batxilleratopoesia lírica latin II, segundo batxillerato
poesia lírica latin II, segundo batxilleratoHannaZipa
 
Treball de llatí
Treball de llatíTreball de llatí
Treball de llatímelon111
 
El LèXic Del Teatre
El LèXic Del TeatreEl LèXic Del Teatre
El LèXic Del Teatrealagora
 
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitatSagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitatTere Chacón
 
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamuk
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan PamukLiteratura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamuk
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamukedtorhanpamuk
 
Les Metamorfosis d'Ovidi. Mite de Dafne i Apol·lo
Les Metamorfosis d'Ovidi. Mite de Dafne i Apol·loLes Metamorfosis d'Ovidi. Mite de Dafne i Apol·lo
Les Metamorfosis d'Ovidi. Mite de Dafne i Apol·loJoanGimenez
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Domenec Garrido
 
MúSica De Lantiga GrèCia
MúSica De Lantiga GrèCiaMúSica De Lantiga GrèCia
MúSica De Lantiga GrèCiagoogle
 
El teatre (1a part)
El teatre (1a part)El teatre (1a part)
El teatre (1a part)erosyoli
 
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESTEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESCarolina Chavarria
 
Lit. catalana. Resum autors XIX I XX . 2n batx
Lit. catalana.  Resum autors XIX I XX . 2n batx Lit. catalana.  Resum autors XIX I XX . 2n batx
Lit. catalana. Resum autors XIX I XX . 2n batx joanpol
 
Literatura segle XX
Literatura segle XXLiteratura segle XX
Literatura segle XXedtjdichoso
 

Semelhante a Poesiaepica (20)

èPica grega
èPica gregaèPica grega
èPica grega
 
Literatura grega
Literatura gregaLiteratura grega
Literatura grega
 
Textos grecs i romans
Textos grecs i romansTextos grecs i romans
Textos grecs i romans
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
la lírica
la líricala lírica
la lírica
 
Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,
 
Itziar i Carla Ariza
Itziar i Carla ArizaItziar i Carla Ariza
Itziar i Carla Ariza
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
poesia lírica latin II, segundo batxillerato
poesia lírica latin II, segundo batxilleratopoesia lírica latin II, segundo batxillerato
poesia lírica latin II, segundo batxillerato
 
Treball de llatí
Treball de llatíTreball de llatí
Treball de llatí
 
El LèXic Del Teatre
El LèXic Del TeatreEl LèXic Del Teatre
El LèXic Del Teatre
 
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitatSagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
 
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamuk
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan PamukLiteratura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamuk
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamuk
 
Les Metamorfosis d'Ovidi. Mite de Dafne i Apol·lo
Les Metamorfosis d'Ovidi. Mite de Dafne i Apol·loLes Metamorfosis d'Ovidi. Mite de Dafne i Apol·lo
Les Metamorfosis d'Ovidi. Mite de Dafne i Apol·lo
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
 
MúSica De Lantiga GrèCia
MúSica De Lantiga GrèCiaMúSica De Lantiga GrèCia
MúSica De Lantiga GrèCia
 
El teatre (1a part)
El teatre (1a part)El teatre (1a part)
El teatre (1a part)
 
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESTEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
 
Lit. catalana. Resum autors XIX I XX . 2n batx
Lit. catalana.  Resum autors XIX I XX . 2n batx Lit. catalana.  Resum autors XIX I XX . 2n batx
Lit. catalana. Resum autors XIX I XX . 2n batx
 
Literatura segle XX
Literatura segle XXLiteratura segle XX
Literatura segle XX
 

Mais de Sergi

01.grecia
01.grecia01.grecia
01.greciaSergi
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romanaSergi
 
Troia
TroiaTroia
TroiaSergi
 
Historiadelcomic
HistoriadelcomicHistoriadelcomic
HistoriadelcomicSergi
 
Teatres
TeatresTeatres
TeatresSergi
 
Temples
TemplesTemples
TemplesSergi
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
CaigudaimperiSergi
 
011teseu
011teseu011teseu
011teseuSergi
 
Comedia
ComediaComedia
ComediaSergi
 
Cienciagrega
CienciagregaCienciagrega
CienciagregaSergi
 
009herois
009herois009herois
009heroisSergi
 
Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
DeusmenorsSergi
 
Medicinagrega
MedicinagregaMedicinagrega
MedicinagregaSergi
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
ReligioromanaSergi
 
Deus
DeusDeus
DeusSergi
 
Exercit
ExercitExercit
ExercitSergi
 
Oratoria
OratoriaOratoria
OratoriaSergi
 
historiografia
historiografiahistoriografia
historiografiaSergi
 
Guerres mèdiques
Guerres mèdiquesGuerres mèdiques
Guerres mèdiquesSergi
 
Teatre
TeatreTeatre
TeatreSergi
 

Mais de Sergi (20)

01.grecia
01.grecia01.grecia
01.grecia
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
 
Troia
TroiaTroia
Troia
 
Historiadelcomic
HistoriadelcomicHistoriadelcomic
Historiadelcomic
 
Teatres
TeatresTeatres
Teatres
 
Temples
TemplesTemples
Temples
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
Caigudaimperi
 
011teseu
011teseu011teseu
011teseu
 
Comedia
ComediaComedia
Comedia
 
Cienciagrega
CienciagregaCienciagrega
Cienciagrega
 
009herois
009herois009herois
009herois
 
Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
Deusmenors
 
Medicinagrega
MedicinagregaMedicinagrega
Medicinagrega
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
Religioromana
 
Deus
DeusDeus
Deus
 
Exercit
ExercitExercit
Exercit
 
Oratoria
OratoriaOratoria
Oratoria
 
historiografia
historiografiahistoriografia
historiografia
 
Guerres mèdiques
Guerres mèdiquesGuerres mèdiques
Guerres mèdiques
 
Teatre
TeatreTeatre
Teatre
 

Poesiaepica

  • 2. 0. INTRODUCCIÓ La literatura grega és la més antiga d'Europa i del món Occidental, i al mateix temps una de les més importants per la influència que ha tingut amb les expressions literàries posteriors, especialment la llatina i la de les llengües romàniques. A l'igual que en altres llengües, les primeres mostres de literatura grega van sorgir de la tradició oral (himnes religiosos, cants èpics, canços populars, etc) que en la majoria de casos no s'han conservat. Els diversos gèneres literaris (que van néixer, a occident, a Grècia) van anar apaeixent progressivament, fins al punt que a cada època històrica hi va haver un gènere que sobresortia per sobre dels altres: El primer gènere, En època arcaica el L'època clàssica va Més tard van sorgir l'èpica, va sorgir en gènere més cultivat veure l'esplendor la prosa històrica i època obscura. va ser la lírica. del teatre. l'oratòria.
  • 3. 1.1 POESIA ÈPICA La poesia èpica és el gènere més antic de la La grega no és l'única literatura literatura grega. En Època Arcaica existia una gran amb un poema èpica al capdavant: una cosa semblant colecció de poemes èpics, però, per contra, només passa amb el francés (La se n'ha conservat una mínima part: La Ilíada, chanson de Roland), el castellà L'Odissea i uns pocs poemes més (la majoria molt (El cantar del Mío Cid) posteriors). i l'anglès (Beowulf). Les seves característiques són: L'argument dels poemes èpics girava al Els protagonistes són reis, sovint fills de voltant de les gestes dels herois del mite. déus, o déus que interactuen amb homes. La història se situava en un passat remot Els autors són anònims i mai mostren la i il·lustre, considerat històric pels antics. seva personalitat en els poemes.
  • 4. Formalment els poemes es caracteritzen per l'ús exclusiu de l'hexàmetre dactílic. El què? Abans que res, cal tenir present que la poesia grega (com la llatina) no es basava en la rima, com en català i castellà, sinó en el ritme. Aquest ritme venia donat per l'alternança de síl·labes Per exemple, una síl·laba llarga i dues llargues i breus: una determinada combinació breus formaven un peu anomenat dàctil donava una unitat de mesura anomenada peu; la (de δά κτιλος “dit” perquè les falanges combinació de diversos peus formava un vers. d'un dit són una llarga i dues curtes) ˉ = síl·laba llarga ˘ = síl·laba breu ˉ ˘ ˘ = dàctil Sis dàctils formaven, per tant, un hèxametre dactílic. ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ = hexàmetre dactílic Nota: l'última síl·laba era lliure (podia ser llarga o breu) Nota2: com que era molt difícil fer hexàmetres només amb dàctils, podia fer-se servir també un altre tipus de peu anomenat espondeu format per dues síl·labes llargues (ˉ ˉ)
  • 5. Posem per exemple el segon vers de La Ilíada οὐ -λο-μέ -νην ἣἣμυ-ρι Ἀ -χαι-οςςἄἄ λ-γε θηκε οὐ λομέ νην μυρι Ἀ-χαιοῖ ῖ λγε ἔ ἔ -θη-κε οὐ-λο-μέ-νην χαι-ο λ-γε ἔ-θη-κε Aquest vers presenta la següent combinació de peus: ˉ ˘ ˘ / ˉ ˉ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˉ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ Com podeu comprovar un peu no necessàriament havia de coincidir amb una paraula ni l'espai entre paraules amb l'espai entre dos peus.
  • 6. 1.2 HISTÒRIA DE LA P.E. La poesia èpica va néixer de la mà dels aedes (d'ἀείδω “cantar”), poetes ambulants que cantaven, improvitzant a partir de fòrmules fixes, poemes extensos amb l'acompanyament d'una lira. Per fòrmules fixes entenem paraules, frases o versos que els poetes anaven repetint i combinant amb altres d'invenció pròpia. A partir del s.VIΙI els poemes van deixar de ser cantats i van passar a ser recitats. Els recitadors eren anomenats rapsodes (de ῥάπτω “sargir”), que repetien els versos ja creats abans pels aedes, i s'acompanyaven d'un bastó amb què colpejaven el terra per marcar el ritme. Escultura moderna d'Homer, representat com un aede amb la seva lira.
  • 7. Aedes i rapsodes representaven els poemes en Els poetes èpics canten la glòria d'herois aristocràtics, la seva és per ambients festius dins l'àmbit dels palaus reials tant una poesia no destinada al poble primer, i dels cercles aristocràtics més tard. Homer representat pel pintor Leloir cantant els seus poemes davant d'un públic.
  • 8. 1.3 HOMER Els antics no van dubtar mai en atribuir l'autoria de La Ilíada i de l'Odissea a Homer, la figura del qual se'ns presenta envoltada pel misteri. Segons la tradició va néixer a Esmirna o a l'illa de Quios, i va morir possiblement a l'illa de Tera. Un tret característic era la ceguera. Bustos d'Homer (Brittish Homer, imaginat pel francés A. Bouguereau Museum i Louvre)
  • 9. A més dels dos poemes anteriors, se li van atribuir els Himnes Homèrics (poemes dedicats als déus) i la Batraco-miomàquia. Bust d'Homer (Museus La Batracomiomàquia és una paròdia de la Ilíada on es narra Capitolins de Roma) una guerra entre granotes (βά τραχοι) i ratolins (μυέ ς). Tanmateix l'existència real d'Homer ha estat un tema de debat entre especialistes des que va ser posada en dubte ja fa segles.
  • 10. Apoteosi d'Homer, pintura del El poeta, al centre, reb francés Ingres, exhibida l'homenatge de diversos poetes actualment al Louvre i artistes antics i moderns. Virgilil Plató Aristòtil Rafael Èsquil Píndar Fídies Safo Dante Shakespeare Moliere Als seus peus, dues alegories de la Ilíada (amb una espasa) i l'Odissea (amb un rem)
  • 11. Ja en l'antiguitat els crítics grecs dels segles III i II aC van observar en els poemes diferències d'estil, irregularitats i contradiccions. Al segle XVII l'abat d'Aubigniac va afirmar que els poemes no eren sinó un conglomerat de cants populars aïllats. Més tard, el filòleg alemany August Wolf (s XVIII) va argumentar que Homer no havia existit mai i que els poemes van ser compostos cap al 950aC però no va ser fins al temps de Pisístrat que es van posar per escrit.. Pisístrat: tirà d'Atenes del segle VIaC. Els crítics es van dividir en dues corrents. Els unitaristes: defensaven que Els analistes: creien que els Homer havia existit i havia poemes són el resultat de la unió compost la Ilíada i l'Odissea. de cants independents.
  • 12. Entre les evidències que recolzen la teoria analítica hi tenim: Els poemes es poden dividir en grans parts, gairebé independents, i inclouen fragments que van ser clarament afegits posteriorment. Hi ha diversitat de referents històrics: ús de la inhumació i de la incineració; armament d'epoques diferents (micènica, obscura, etc). La llegua presenta trets dialectals mesclats (eolisme, jonismes, aticismes); prova que no es van crear en una sola regió. Hi ha nombrosos errors de composició: per exemple, el rei Pilèmenes és mort per Menelau al cant V, però apareix viu al X.. Actualment les tesis analistes i les unitaristes s'han anat apropant: avui tothom creu que va existir un Homer que, partint d'un material èpic preexistent, hauria donat forma a la Ilíada. Més difícil d'acceptar és fos el mateix autor de l'Odissea.
  • 13. 1.4 CARACTERÍSTIQUES DE LA POESIA HOMÈRICA Els personatges destaquen pels seus sentiments profundament humans: l’amistat d’Aquil·leu i Patrocle, la supèrbia Agamèmnon, l’ira d’Aquil·leu, etc. Els herois homèrics consideren que el més important és morir deixant enrera fama i bon nom de les gestes pròpies. Aquil·leu es nega a lluitar per honor però torna quan el seu amic Pàtrocle és mort i no para fins matar Hèctor, que l'ha mort. També, per als herois compta més l’esperit: Hèctor sap que la mort de Patrocle el durà a un destí idèntic però s’imposa el compliment del deure; Aquil·leu prefereix l’honor als regals que Agamèmnon li envia perquè torni a combatre.
  • 14. El grec homèric és una llengua artificial que mai va ser parlada, si no que va ser creada amb una finalitat poètica després de quatre segles de transmissió oral. Per això hi intervenen elements dialectals micènics, eòlics, jònics i àtics. Detall d'El Parnàs de Rafael amb Homer entre Dante i Virgili. La repetició d'epítets i comparacions era un recurs que els poetes arcaics havien inventat per memoritzar millor els poemes. Hi ha moltes comparacions o símils i També hi abunden els epítets: s'empren formules èpiques (un Aquil·les el de peus lleugers, Odisseu membre d'una frase o un vers o bé un el de gran ardit, Atenea la d'ulls grup de versos repetit). d'òliba, etc.