1. LITERATURA LLATINA
TEMA 4
HORACI I OVIDI

2. ELS GÈNERES EN VERS
QUINS SÓN?
La literatura llatina incloïa una gran varietat de formes literàries en vers: les
obres de teatre eren versificades, com la faula i l'èpica. En aquest tema ens
centrarem en els següents:
●
La sàtira: és una denúncia, mitjançant l'escarni, d'usos i comportaments
socials coetanis (individuals o col·lectius) que l'autor considera reprovables.
La sàtira és l'únic gènere que els
romans no van copiar dels grecs:
era 100% llatí. Entre els satírics
romans més important hi ha
Juvenal.

3. ●
La lírica: incloïa poemes de to afectiu i emotiu sobre molts temes (amor,
festes, amistat, etc). Va néixer a Grècia on el poeta cantava acompanyat d'una
lira (d'on ve el nom de “líric”). A Roma la lírica va ser adoptada tard (al s. IaC),
però els poemes ja no eren cantats sinó recitats.
El poeta líric més important de
Roma va ser Horaci, però també
hem de destacar Catul.

4. ●
L'elegia: Era el gènere dels poetes que cantaven les alegries i, sobretot, les
penes de l'amor, sovint amb una ambientació mitològica. Es distingia de la lírica
per l'ús d'una estrofa pròpia, el dístic elegíac. El poeta romà més important va
ser Ovidi.
●
La poesia didàctica: És un gènere particular de la literatura grecollatina en
què l'autor usa els versos per ensenyar al lector una disciplina (astronomia,
agricultura, literatura, etc).

5. L'ÈPOCA D'AUGUST
Virgili, Horaci i Ovidi van escriure en època
d'August i això és important per entendre les
seves obres.
August va ser proclamat emperador el 27aC i va
posar així fi al període de guerres civils dels
segle IaC: era l'inici de la “pax romana” de la
qual el nou règim n'era garant.
La literatura de l'epoca reflecteix les polítiques de
l'emperador: August volia que els romans obli-
dessin velles rancúnies, tornessin a la terra i el
deixessin a ell governar l'Imperi.

6. Per fer-ho necessitava transmetre les seves intencions al poble romà: la poesia
havia de ser el vehicle pel qual hi arribessin. Mecenàs, un col·laborador seu, va
envoltar-se de poetes que ell mantenia econòmicament a canvi que els seus
versos cantessin les excel·lències de la nova Roma.
L'obra de Tit Livi, tot i el seu tuf republicà, s'addeia molt bé amb aquesta política.

7. HORACI (1: Vida)
Va néixer l'any 65aC a Venúsia (Venosa) fill d'un llibert que es va sacrificar per
proporcionar-li una educació esmerada. Horaci va estudiar a Grècia on es va unir
a l'exèrcit de Brutus (l'assassí de Cèsar) tot i que va desertar en ple combat. Va
treballar aleshores de funcionari fins que els poemes que escrivia com a
passatemps van arribar a mans de Mecenàs.

8. Mecenàs va esdevenir el seu protec-
tor i el va convertir en el poeta oficial
de la cort d'August. La seva amistat
va ser tal que, quan Horaci va morir
(8aC) va demanar ser enterrat al
costat del seu valedor.

9. HORACI (2: Obra)
ÈPODES (Epodes)
Disset poemes curts de to violent i sarcàstic sobre temes molt diversos (contra
un nou ric, contra una vella alcavota, contra l’all, etc) el poema més famós és el
número II, el Beatus ille, en el qual canta les delícies de la vida al camp en front
de les complicacions de la vida urbana.
SÀTIRES (Sermones)
Divuit poemes, repartits ens dos llibres, que ofereixen un quadre pintoresc i
exacte de la societat romana en temps d’August i les seves impressions
personals sobre la moral i la literatura. Els temes són diversos: crítiques als
avars, defensa de la sàtira, elogi de la vida senzilla, etc.

10. ODES (Carmina)
Són composicions líriques agrupades en quatre llibres
amb les quals va intentar crear una autèntica poesia
lírica romana, usant temes i estrofes gregues. Les
podem agrupar en quatre grups:
● Odes profanes: Canten l’alegria dels banquets, la
vida al camp, l’amor, etc.
● Odes morals: Ofereixen lliçons morals als seus amics
(cal evitar l’ambició, s’ha de gaudir de la vida, carpe
diem, ...).
● Odes Romanes: Són lloances a l’obra moral i
religiosa d’August (que les va encarregar).
● Carmen Saeculare: És un himne en honor a Apol·lo i
Diana encarregat per Agust per als Jocs Seculars del
17aC.

11. EPÍSTOLES (Epistulae)
Consta de dos llibres de cartes en vers, dedicades a diversos amics, de
contingut moral i literari. Els temes són variats (filosofia, literatura, etc). L’última
epístola, la carta als Pisons o Ars Poetica, tracta sobre elements, gèneres,
formes i finalitats de la poesia i és un dels millors anàlisis de la naturalesa de la
poesia.