SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 10
EMPÚRIES
1. H I S T Ò R I A
Fundació
Empúries va ser originàriament una colònia grega
fundada per colons provinents de Focea (Àsia
Menor) a prinicipis del segle VI aC. El nom ori-
ginari de la ciutat era Emporion, que en grec vol
dir “mercat”.
El foceus van fundar primer un assentament en
un illot proper a la costa, anomenat més tard
Paleàpoli; en època posterior aquest illot (on ara
hi ha el poblet de St Martí d'Empúries) va quedar
unit a la costa. Mig segle més tard es van establir
al continent on van fundar la Neàpoli.
L'arribada dels romans
L'any 218 aC els germans Escipió van desembarcar a Empúries a l'inici de la seva
campanya contra la reraguarda d'Hanníbal. Els escriptors romans ens diuen que en
aquell temps Empúries era una ciutat doble, amb dos nuclis separats per un mur; un
corresponia a la Neàpoli grega, l'altre era un assentament dels indigets amb els quals
els grecs havien establert relacions comercials. Els romans van establir un campa-
ment militar vora la ciutat abans de continuar la campanya cap al sud.
Evolució
Acabada la Segona Guerra Púnica, els romans van mantenir el campament d'Empú-
ries per controlar el port i el territori. Aquest campament seria la base a partir de la
qual es desenvoluparia la ciutat romana d'Emporiae. A mitjan segle I aC Juli Cèsar hi
va instalar colons veterans de les seves tropes; en època d'August la ciutat havia
adquirit l'estatus de municipium.

La ciutat va entrar en decadència ja al segle I dC,
a causa dels canvis en les rutes comercials cap al
sud, a Tàrraco i Bàrcino. En nucli es va despoblar
fins que només va restar un petit assentament a
l'antiga Paleàpoli. Tanmateix el nom de la ciutat
es va conservar en èpoques posteriors en el com-
tat medieval d'Empúries i en la comarca de
l'Empordà.
2. U R B A N I S M E
La ciutat
Empúries presenta el traçat tradicional de les                                 Mu r i n t
                                                                                            ern
ciutats romanes, inspirat en el del campament
militar (recordem que la ciutat es va desenvolu-                    Fòrum
                                                                                                  Domus




                                                            a
par a partir d'un):




                                                       rall
                                                    Mu
El recinte era un rectangle perfecte, envoltat de
muralles, i dividit en el seu interior en solars




                                                                           s
                                                                        imu
                                                                     max
ortogonals per una xarxa de cardines i decumani.




                                                                      do
                                                                  Kar
Un mur (de funció desconeguda) travessava la
ciutat d'est a oest. El fòrum no es trobava al
                                                     Amfiteatre                Palestra
centre exacte si no al tram meridional del cardo
maximus, que el travessava.
5


                                3                                                                              1


                            4




                                                               2




Reconstrucció de les tres ciutats d'Empúries: La Paleàpoli (1) a l'illot que ha comença a unir-se al continent; la
Neàpoli (3) amb el port on possiblement va desembarcar l'exèrcit dels germans Escipió; la ciutat romana (3), al lloc
on antigament s'havia alçat el campament militar; el fòrum del municipi romà (4); al nord hi veiem el riu Fluvià (5)
3. M O N U M E N T S
La muralla
S'ha conservat bona part del mur meridional, que inclou la porta sud del cardo
maximus. En la seva construcció es van combinar dues tècniques diferents: La part
inferior es va alçar amb carreus de pedra i la part superior es va fer amb formigó
(opus caementicium) al qual es va donar forma mitjançant un encofrat de fusta.




                                         2


                                             1
                                                               Porció de la muralla en què són
                                                               visibles les dues tècniques cons-
                                                               tructives: carreus a la part inferior
                                                               (1) i formigó a la superior (2).
El fòrum
Ocupava l'espai de quatre solars dividits pel cardo maximus i un decumanus minor.
El temple, dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) es trobava al
cantó nord, envoltat d'un criptopòrtic (galeria coberta); només se n'ha conservat el
podium. Més tard s'hi van afegir uns templets a banda i banda, possiblement dedi-
cats al culte imperial. La resta del fòrum era envoltada per tabernae (al cantó sud) i
un pòrtic; en època d'August es va construir una basílica d'una nau a la banda est.




                        2
                                                         El fòrum d'Empúries

                                           4              1. Accés sud pel kardo maximus
       1                                                  2. Pòrtic columnat
                                                          3. Tabernae
           3                           6                  4. Temple de la Tríada Capitolina
                                                          5. Criptopòrtic que envoltava el temple
                        7                      5          6. Templet dedicat al culte imperial
                                                          7. Basílica
Altres edificis importants
No coneixem del tot els edificis públics d'Empúries ja que només s'ha excavat una
petita part de la ciutat. S'han trobat unes termes públiques al nord del fòrum i
diverses domus, algunes de les quals eren autèntiques mansions de luxe; moltes
d'elles tenien sòls decorats amb mosaics. Una domus va créixer tant que va arribar a
sobrepassar el límit de la muralla.
A la banda sud de la ciutat, fora de les muralles, hi havia una palestra i un
amfiteatre; aquest va ser construït al segle I dC però només se n'han conservat els
fonaments, ja que la resta de l'estructura devia estar feta de fusta.




Fonaments de l'amfiteatre        Restes de les termes           Decoració de mosaics d'una domus
4. PER SABER-NE MÉS
http://www.mac.cat/Seus/Empuries

http://ca.wikipedia.org/wiki/Empúries

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm




                                                 ACTA EST FABULA

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (20)

Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)
 
Casa del poeta tràgic
Casa del poeta tràgicCasa del poeta tràgic
Casa del poeta tràgic
 
Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Ilerda
IlerdaIlerda
Ilerda
 
Art romànic escultura
Art romànic esculturaArt romànic escultura
Art romànic escultura
 
Fitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del marFitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del mar
 
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea nikéFitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Grega
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
 
29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 

Semelhante a Empuries

Empúries
EmpúriesEmpúries
EmpúriesAinoaim
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augustaclassica
 
Ciutats romanes (part definitiva)
Ciutats romanes (part definitiva)Ciutats romanes (part definitiva)
Ciutats romanes (part definitiva)Monica Ruiz
 
Tàrraco
TàrracoTàrraco
Tàrracolcolell
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaAinoaim
 
SaraiAlba.Arqueologia2nBatx
SaraiAlba.Arqueologia2nBatxSaraiAlba.Arqueologia2nBatx
SaraiAlba.Arqueologia2nBatxAlba Pérez
 
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romanobenienge
 
La ciutat romana de tarraco
La ciutat romana de tarracoLa ciutat romana de tarraco
La ciutat romana de tarraco98adria
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaelax5
 
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)ludusanglensis
 
Emerita
EmeritaEmerita
EmeritaSergi
 
La ciutat romana.
La ciutat romana.La ciutat romana.
La ciutat romana.Ainoaim
 
Empúries ciutat: grega romana i ibers
Empúries ciutat: grega romana i ibersEmpúries ciutat: grega romana i ibers
Empúries ciutat: grega romana i ibersxavipuente
 
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
Història de l'art. L'art romà. 2023-20248557joan23
 

Semelhante a Empuries (20)

Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
Ciutats romanes (part definitiva)
Ciutats romanes (part definitiva)Ciutats romanes (part definitiva)
Ciutats romanes (part definitiva)
 
Tàrraco
TàrracoTàrraco
Tàrraco
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
 
SaraiAlba.Arqueologia2nBatx
SaraiAlba.Arqueologia2nBatxSaraiAlba.Arqueologia2nBatx
SaraiAlba.Arqueologia2nBatx
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
LVCENTUM I
LVCENTUM ILVCENTUM I
LVCENTUM I
 
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romano
 
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
 
La ciutat romana de tarraco
La ciutat romana de tarracoLa ciutat romana de tarraco
La ciutat romana de tarraco
 
Santa Maria del Naranco
Santa Maria del NarancoSanta Maria del Naranco
Santa Maria del Naranco
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
 
Emerita
EmeritaEmerita
Emerita
 
La ciutat romana.
La ciutat romana.La ciutat romana.
La ciutat romana.
 
Ciutats romanes
Ciutats romanesCiutats romanes
Ciutats romanes
 
Empúries ciutat: grega romana i ibers
Empúries ciutat: grega romana i ibersEmpúries ciutat: grega romana i ibers
Empúries ciutat: grega romana i ibers
 
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
 

Mais de Sergi

01.grecia
01.grecia01.grecia
01.greciaSergi
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romanaSergi
 
Troia
TroiaTroia
TroiaSergi
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de GrèciaSergi
 
Heracles
HeraclesHeracles
HeraclesSergi
 
Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
HistoriografiaSergi
 
Historiadelcomic
HistoriadelcomicHistoriadelcomic
HistoriadelcomicSergi
 
Teatres
TeatresTeatres
TeatresSergi
 
Temples
TemplesTemples
TemplesSergi
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
CaigudaimperiSergi
 
011teseu
011teseu011teseu
011teseuSergi
 
Comedia
ComediaComedia
ComediaSergi
 
010heracles
010heracles010heracles
010heraclesSergi
 
Cienciagrega
CienciagregaCienciagrega
CienciagregaSergi
 
009herois
009herois009herois
009heroisSergi
 
Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
DeusmenorsSergi
 
Medicinagrega
MedicinagregaMedicinagrega
MedicinagregaSergi
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
ReligioromanaSergi
 
Virgili
VirgiliVirgili
VirgiliSergi
 
Ovidi
OvidiOvidi
OvidiSergi
 

Mais de Sergi (20)

01.grecia
01.grecia01.grecia
01.grecia
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
 
Troia
TroiaTroia
Troia
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de Grècia
 
Heracles
HeraclesHeracles
Heracles
 
Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
Historiografia
 
Historiadelcomic
HistoriadelcomicHistoriadelcomic
Historiadelcomic
 
Teatres
TeatresTeatres
Teatres
 
Temples
TemplesTemples
Temples
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
Caigudaimperi
 
011teseu
011teseu011teseu
011teseu
 
Comedia
ComediaComedia
Comedia
 
010heracles
010heracles010heracles
010heracles
 
Cienciagrega
CienciagregaCienciagrega
Cienciagrega
 
009herois
009herois009herois
009herois
 
Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
Deusmenors
 
Medicinagrega
MedicinagregaMedicinagrega
Medicinagrega
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
Religioromana
 
Virgili
VirgiliVirgili
Virgili
 
Ovidi
OvidiOvidi
Ovidi
 

Último

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Último (8)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

Empuries

  • 2. 1. H I S T Ò R I A Fundació Empúries va ser originàriament una colònia grega fundada per colons provinents de Focea (Àsia Menor) a prinicipis del segle VI aC. El nom ori- ginari de la ciutat era Emporion, que en grec vol dir “mercat”. El foceus van fundar primer un assentament en un illot proper a la costa, anomenat més tard Paleàpoli; en època posterior aquest illot (on ara hi ha el poblet de St Martí d'Empúries) va quedar unit a la costa. Mig segle més tard es van establir al continent on van fundar la Neàpoli.
  • 3. L'arribada dels romans L'any 218 aC els germans Escipió van desembarcar a Empúries a l'inici de la seva campanya contra la reraguarda d'Hanníbal. Els escriptors romans ens diuen que en aquell temps Empúries era una ciutat doble, amb dos nuclis separats per un mur; un corresponia a la Neàpoli grega, l'altre era un assentament dels indigets amb els quals els grecs havien establert relacions comercials. Els romans van establir un campa- ment militar vora la ciutat abans de continuar la campanya cap al sud.
  • 4. Evolució Acabada la Segona Guerra Púnica, els romans van mantenir el campament d'Empú- ries per controlar el port i el territori. Aquest campament seria la base a partir de la qual es desenvoluparia la ciutat romana d'Emporiae. A mitjan segle I aC Juli Cèsar hi va instalar colons veterans de les seves tropes; en època d'August la ciutat havia adquirit l'estatus de municipium. La ciutat va entrar en decadència ja al segle I dC, a causa dels canvis en les rutes comercials cap al sud, a Tàrraco i Bàrcino. En nucli es va despoblar fins que només va restar un petit assentament a l'antiga Paleàpoli. Tanmateix el nom de la ciutat es va conservar en èpoques posteriors en el com- tat medieval d'Empúries i en la comarca de l'Empordà.
  • 5. 2. U R B A N I S M E La ciutat Empúries presenta el traçat tradicional de les Mu r i n t ern ciutats romanes, inspirat en el del campament militar (recordem que la ciutat es va desenvolu- Fòrum Domus a par a partir d'un): rall Mu El recinte era un rectangle perfecte, envoltat de muralles, i dividit en el seu interior en solars s imu max ortogonals per una xarxa de cardines i decumani. do Kar Un mur (de funció desconeguda) travessava la ciutat d'est a oest. El fòrum no es trobava al Amfiteatre Palestra centre exacte si no al tram meridional del cardo maximus, que el travessava.
  • 6. 5 3 1 4 2 Reconstrucció de les tres ciutats d'Empúries: La Paleàpoli (1) a l'illot que ha comença a unir-se al continent; la Neàpoli (3) amb el port on possiblement va desembarcar l'exèrcit dels germans Escipió; la ciutat romana (3), al lloc on antigament s'havia alçat el campament militar; el fòrum del municipi romà (4); al nord hi veiem el riu Fluvià (5)
  • 7. 3. M O N U M E N T S La muralla S'ha conservat bona part del mur meridional, que inclou la porta sud del cardo maximus. En la seva construcció es van combinar dues tècniques diferents: La part inferior es va alçar amb carreus de pedra i la part superior es va fer amb formigó (opus caementicium) al qual es va donar forma mitjançant un encofrat de fusta. 2 1 Porció de la muralla en què són visibles les dues tècniques cons- tructives: carreus a la part inferior (1) i formigó a la superior (2).
  • 8. El fòrum Ocupava l'espai de quatre solars dividits pel cardo maximus i un decumanus minor. El temple, dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) es trobava al cantó nord, envoltat d'un criptopòrtic (galeria coberta); només se n'ha conservat el podium. Més tard s'hi van afegir uns templets a banda i banda, possiblement dedi- cats al culte imperial. La resta del fòrum era envoltada per tabernae (al cantó sud) i un pòrtic; en època d'August es va construir una basílica d'una nau a la banda est. 2 El fòrum d'Empúries 4 1. Accés sud pel kardo maximus 1 2. Pòrtic columnat 3. Tabernae 3 6 4. Temple de la Tríada Capitolina 5. Criptopòrtic que envoltava el temple 7 5 6. Templet dedicat al culte imperial 7. Basílica
  • 9. Altres edificis importants No coneixem del tot els edificis públics d'Empúries ja que només s'ha excavat una petita part de la ciutat. S'han trobat unes termes públiques al nord del fòrum i diverses domus, algunes de les quals eren autèntiques mansions de luxe; moltes d'elles tenien sòls decorats amb mosaics. Una domus va créixer tant que va arribar a sobrepassar el límit de la muralla. A la banda sud de la ciutat, fora de les muralles, hi havia una palestra i un amfiteatre; aquest va ser construït al segle I dC però només se n'han conservat els fonaments, ja que la resta de l'estructura devia estar feta de fusta. Fonaments de l'amfiteatre Restes de les termes Decoració de mosaics d'una domus
  • 10. 4. PER SABER-NE MÉS http://www.mac.cat/Seus/Empuries http://ca.wikipedia.org/wiki/Empúries http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm ACTA EST FABULA