1. L'AMFITEATRE

2. 1. E S T R U C T U R A
L'amfiteatre tenia una planta el·líptica, semblant a la de dos teatres posats de front
(d'on prové el seu nom). En podem distingir les següents parts.
● L'arena es trobava al centre, envoltada per les graderies i, a l'igual que l'arena
del circ, era el lloc on se celebraven les lluites de gladiadors i els altres especta-
cles .
(continua a la diapositiva següent)
cavea
fossae
arena

3. ● Les fossae eren cambres subterrànies, excavades sota l'arena i cobertes amb tau-
lons de fusta; servien de magatzem per als materials i les gàbies de les feres
abans de cada espectacle.
● La cavea que envoltava l'arena eren les graderies on se situaven els especta-
dors; com les grades del circ, estava dividida en seccions per escales i galeries i
s'hi accedia a través de portes anomenades vomitoria. Podia incloure també un
pulvinar on s'instalaven les autoritats (com els palcs actuals).
cavea
fossae
arena

4. Els primers amfiteatres eren de fusta, construïts expressament de forma temporal per
allotjar els espectacles, i eren desmantelats una vegada havien acabat les celebra-
cions que n'havien motivat l'aixecament. El primer amfiteatre de pedra es va
construir en època imperial però el més gran i important va ser el Coliseu de Roma.

5. El Coliseu va ser construït en temps de l'emperador Vespasià (69-79 dC) i va ser
inaugurat pel seu fill, l'emperador Tit (80 dC): La planta és una el·lipsi de 200x170m
i fa 50m d'altura. Les grades, amb capacitat per a 80.000 espectadors, estaven dividi-
des en tres nivells: imma cavea (inferior), media cavea (al mig) i summa cavea (su-
perior); aquesta divisió va ser també adoptada per altres amfiteatres monumentals.
Interior del Coliseu amb les fossae visibles. Alçat de la cavea del Coliseu.

6. La fama del Coliseu va motivar la construcció d'amfiteatres de pedra a tot l'imperi,
no només com a edifi d'espectacles, sinó també com a símbol de prestigi de la ciutat.
Tarragona. Itàlica (Sevilla)
Nîmes (França) Pula (Croàcia)

7. El Djem (Tunísia) Budapest.
Pompeia Càpua (Itàlia)

8. 2. E S P E C T A C L E S
La majoria d'espectacles que s'oferien a l'amfiteatre es van celebrar originàriament al
circ, i en molts casos es podien realitzar als dos llocs:
● Desfilades (pompae) en honor als déus o a algun personatge important.
● Execució de reus, obligats a combatre feres desarmats (damnatio ad bestias).
● Caceres simulades (venationes), on combatien homes armats amb feres.
● Combats de gladiadors, eren l'acte més esperat de tota celebració
Mosaics que representen dues damnationes ad bestias (esquerra i centre) i una venatio (dreta)

9. Els combats de gladiadors
Els romans van adoptar els combats de gla-
diadors dels etruscos. Originàriament eren
combats entre presoners de guerra als quals
es permetia lluitar entre ells per les seves
vides. Solien celebrar-se davant la tomba
d'un personatges important com una ofrena
religiosa.
Tot i que més endavant van esdevenir un es-
pectacle profà, el nom nom llatí va seguir
sent munus gladiatorium, que es pot traduir Mosaic amb dues escenes d'un combat de gladiadors. Hi podem
llegir el resultat: “Astianax vicit” (“Astíanax ha vençut”)
com “ofrena” en record d'aquests orígens.
La primera exhibió pública va ser el 264 aC.

10. A l'igual que els jocs de circ, els munera eren organitzats i sufragats per un individu
privat (editor) que buscava guanyar-se el favor del poble, especialment de cara a
unes eleccions. En època imperial els emperadors oferien combats de gladiadors per
distreure el poble dels afers polítics. Solien celebrar-se per motius diferents: festes
religioses, aniversaris, commemoració de victòries.
Els primers munera consisitien en combats de sis parelles de gladiadors; a segle I aC
el nombre es va augmentar a 60, i en època imperial es va arribar a la xifra de 500
parelles per a un sol espectacle.
En temps de Juli Cèsar el Al llarg del regnat d'August, fins a
Senat va promulgar una llei 10.000 homes van arribar a combatre,
limitant a 320 el nombre de en total, en els vuit grans munera
parelles que podien combatre oferts per l'emperador.
als munera.

11. El munus era anunciat amb antelació pel patrocinador (editor) amb cartells que es
col·locaven als espais públics de la ciutat (com el forum):
A. · SVETTI · CERTI
AEDILIS · FAMILIA · GLADIATORIA · PVGNAB · POMPEIS
PR · K · IVNIAS · VENATIO · ET · VELA · ERVNT
Els gladiadors de l'edil Aule Suetti Cert lluitaran a Pompeia el dia abans
de les kalendes de juny (31 de maig). Hi haurà una venatio i tendals.
MVNVS · N... · IV · III
T M O T
v. PVGNAX · NER · III v. CYCNVS · IVL · VIII
p. MVRRANVS · NER · III m. ATTICVS · IVL · XV
Els jocs de N... des del dotze al quinze de maig.
El traci Púgnax, de l'escola de Neró i amb tres combats, contra el mirmil·ló Murrà, de
l'escolà de Neró i amb tres combats.
L'homòplac Cicne, de l'escola de Juli i amb vuit combats, contra el traci Àtic, de l'escola de
Juli i amb catorze combats.

12. Els gladiadors.
Els gladiadors eren presoners de guerra, esclaus o condemnats a mort als quals se'ls
concedia l'oportunitat de salvar-se a l'arena. També podien ser homes sense recursos
que trobaven una nova forma de subsistir fent-se lluitadors.
Eren entrenats en una escola especial (ludus gladiatorus) a càrrec d'un empresari
(lanista) que els oferia allotjament i aliment. Tot gladiador havia de fer un jurament
(sacramentum): “Uri, vinciri, verberari, ferroque necari” “(Suportaré) ser cremat,
encadenat, assotat i mort a espasa”.
Restes actuals i maqueta del ludus
maximus, la principal escola de
gladiadors de Roma, construïda a la
vora del Coliseu

13. Hi havia diversos tipus de gladiadors que es distingien per les armes que portaven.
Per fer més entretinguts els combats s'enfrentaven gladiadors amb armes diferents.
Traci Secutor
Espasa corva Espasa curta
Escut petit Escut gran
Casc de traci trobat a Pompeia.

14. Hi havia diversos tipus de gladiadors que es distingien per les armes que portaven.
Per fer més entretinguts els combats s'enfrentaven gladiadors amb armes diferents.
Retiari
Trident
Xarxa

15. Un gladiador que obtinguès moltes victòries esdevenia un ídol per al poble; podia
rebre molts regals i diners dels editores i dels seus admiradors. Si sobrevivia podia
retirar-se i viure còmodament, fer-se mestre de gladiadors o guardaespatlles.
Inscripció funerària dedicada per una dona al seu marit gladiador mort als 22 anys
DM Als déus Manes
VRBICO SECVTORI Per al secutor Urbici
PRIMO PALO NATION FLORENTIN Primipal, nascut a Florència
QVI PVGNAVIT XIII Que va lluitar 13 vegades,
VIXSIT ANN XXII OLYMPIAS va viure 22 anys. Olímpia,
FILIA QVEM RELIQVIT MESI V la filla que deixa amb 5 mesos
ET FORTVNESIS FILIAE Ia seva filla Fortunensis
ET LAVRICIA VXSOR i la seva esposa Laurícia,
al seu marit que s'ho mereix
MARITO BENEMERENTI
amb el qual ha viscut 7 anys.
CVM QVO VIXSIT ANN VII
T'adverteixo que, qui venç,
TE MONEO VT QVIS QVEM VICERIT
ha matat.
OCCIDAT
Honoren els manes qui l'han
COLENT MANES AMATORES IPSIVS estimat.

16. Cronologia dels combats de gladiadors:
● 264 aC: Els fills de Brutus Pera organitzen combats entre tres parelles de gladia-
dors al Fòrum Boari.
● sII aC: Se celebren combats de gladiadors en amfiteatres de fusta instal·lats per a
l'ocasió al Fòrum.
● 165 aC: El comediograf Terenci veu que el públic de la seva obra 'La sogra' aban-
dona el teatre quan s'anuncia un combat de gladiadors.
● 73 aC. El gladiador Espàrtac lidera una revolta d'esclaus.
● 64 aC: 1200 gladiadors combaten en jocs organitzats per Juli Cèsar.
● 80 dC: L'emperador Titus inaugura el Coliseu.
● 107 dC: Fins a 10.000 gladiadors combaten durant quatre mesos en un festival
organitzat per l'emperador Trajà.
● sIV dC: Els cristians s'oposen als munera però cada vegada se celebren menys
combats.
● sV dC: S'organitzen els últims combats de gladiadors.