SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 7
ELS SÀTIRS
SÀTIRS
Qui era?
• Els sàtirs eren criatures de la mitologia grega, on
acompanyaven al deu Pa i Dionís.
• Són representats de varies formes. La forma més comú en
la que estan representats és d’una criatura mig humà mig
carner, (que és una ovella domèstica) amb orelles
punxegudes i banyes al cap.
• Solen tenir una abundant cabellera i un nas xato , amb cua
de cabra. Sovint porten pells d’animal, sobretot de pantera
• Els romans, a les seves representacions, confundien els
sàtirs amb els faunes. Aquesta confusió encara ha perdurat
fins a les obres d’art contemporani .
SÀTIRS
On vivien?
• En general, els sàtirs vivien als boscos. Són
criatures pròpies de les muntanyes.
SÀTIRS
Mite
• Segons les llegendes ,els sàtirs formaven part del
seguici de Dionís, Déu del vi i la fertilitat agrícola, i
descobridor del vi.
Quan Dionís va voler donar a conèixer l'embriagadora
beguda va recórrer les viles i pobles acompanyat
pel seu seguici, format per sàtirs, centaures
i algunes nimfes seduïdes per la música i el vi.
Els pastors i ramaders temien l'arribada de
els sàtirs, ja que les seves festes espantaven a
els ramats i als animals domèstics
de la zona.
SÀTIRS
Quadre
• El quadre que hi ha a continuació, s’anomena
“Diana y sus ninfas sorprendidas por satiros”.
Apareix Diana, deessa de la caça, descansant
amb la seva cort de nimfes en un bosc, i és
atacada per un grup de sàtirs. El seu autor és
Pedro Pablo Ruben.
Els sàtirs

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a Els sàtirs

Indis americans-1
Indis americans-1Indis americans-1
Indis americans-1
Dolors
 
Els EssèRs Fantastics
Els EssèRs  FantasticsEls EssèRs  Fantastics
Els EssèRs Fantastics
atr3s
 
Legendes
Legendes Legendes
Legendes
Mislizy
 
Centaures
CentauresCentaures
Projecte 1 mitologia escandinava
Projecte 1 mitologia escandinavaProjecte 1 mitologia escandinava
Projecte 1 mitologia escandinava
Romina Dutko
 

Semelhante a Els sàtirs (20)

Mitologia
MitologiaMitologia
Mitologia
 
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
 
Indis americans-1
Indis americans-1Indis americans-1
Indis americans-1
 
Les Criatures Elementals de l'aigua: 2/ Les Nimfes
Les Criatures Elementals de l'aigua: 2/ Les NimfesLes Criatures Elementals de l'aigua: 2/ Les Nimfes
Les Criatures Elementals de l'aigua: 2/ Les Nimfes
 
Sirenes
SirenesSirenes
Sirenes
 
Els EssèRs Fantastics
Els EssèRs  FantasticsEls EssèRs  Fantastics
Els EssèRs Fantastics
 
Santjordi1 x1sp claver
Santjordi1 x1sp claverSantjordi1 x1sp claver
Santjordi1 x1sp claver
 
Santjordi1 x1spc
Santjordi1 x1spcSantjordi1 x1spc
Santjordi1 x1spc
 
Legendes
Legendes Legendes
Legendes
 
Llegendes
LlegendesLlegendes
Llegendes
 
Centaures
CentauresCentaures
Centaures
 
Fitxa drac de sant jordi
Fitxa drac de sant jordiFitxa drac de sant jordi
Fitxa drac de sant jordi
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
L’edat antiga ibers
L’edat antiga ibersL’edat antiga ibers
L’edat antiga ibers
 
La Mitologia Grega
La Mitologia GregaLa Mitologia Grega
La Mitologia Grega
 
Projecte 1 mitologia escandinava
Projecte 1 mitologia escandinavaProjecte 1 mitologia escandinava
Projecte 1 mitologia escandinava
 
Fitxa unicorn
Fitxa unicornFitxa unicorn
Fitxa unicorn
 
miniprojecte santantoni
miniprojecte santantoniminiprojecte santantoni
miniprojecte santantoni
 
Elenarodri
ElenarodriElenarodri
Elenarodri
 
Projecte Sant Antoni 2015
Projecte Sant Antoni 2015Projecte Sant Antoni 2015
Projecte Sant Antoni 2015
 

Mais de Clàssics a la romana (20)

Representant l'Olimp
Representant l'OlimpRepresentant l'Olimp
Representant l'Olimp
 
Expresssions Llatines.pptx
Expresssions Llatines.pptxExpresssions Llatines.pptx
Expresssions Llatines.pptx
 
MITOLOGIA I ART
MITOLOGIA I ARTMITOLOGIA I ART
MITOLOGIA I ART
 
DINASTIA JULIOCLAUDIA
DINASTIA JULIOCLAUDIADINASTIA JULIOCLAUDIA
DINASTIA JULIOCLAUDIA
 
Llatinismes.pptx
Llatinismes.pptxLlatinismes.pptx
Llatinismes.pptx
 
Déus olímpics
Déus olímpicsDéus olímpics
Déus olímpics
 
Sirenes
SirenesSirenes
Sirenes
 
Pwpllucia
PwplluciaPwpllucia
Pwpllucia
 
Pwpangillati
PwpangillatiPwpangillati
Pwpangillati
 
Pwpsandrallati
PwpsandrallatiPwpsandrallati
Pwpsandrallati
 
Llatinismes
LlatinismesLlatinismes
Llatinismes
 
Llatinismes
LlatinismesLlatinismes
Llatinismes
 
Batxillerats
BatxilleratsBatxillerats
Batxillerats
 
Cicles formatius de grau mitjà
Cicles formatius de grau mitjàCicles formatius de grau mitjà
Cicles formatius de grau mitjà
 
Batxillerats
BatxilleratsBatxillerats
Batxillerats
 
Cicles formatius
Cicles formatiusCicles formatius
Cicles formatius
 
Poseidon
PoseidonPoseidon
Poseidon
 
Posidó
PosidóPosidó
Posidó
 
Posidó
PosidóPosidó
Posidó
 
Posidó
PosidóPosidó
Posidó
 

Els sàtirs

  • 2. SÀTIRS Qui era? • Els sàtirs eren criatures de la mitologia grega, on acompanyaven al deu Pa i Dionís. • Són representats de varies formes. La forma més comú en la que estan representats és d’una criatura mig humà mig carner, (que és una ovella domèstica) amb orelles punxegudes i banyes al cap. • Solen tenir una abundant cabellera i un nas xato , amb cua de cabra. Sovint porten pells d’animal, sobretot de pantera • Els romans, a les seves representacions, confundien els sàtirs amb els faunes. Aquesta confusió encara ha perdurat fins a les obres d’art contemporani .
  • 3.
  • 4. SÀTIRS On vivien? • En general, els sàtirs vivien als boscos. Són criatures pròpies de les muntanyes.
  • 5. SÀTIRS Mite • Segons les llegendes ,els sàtirs formaven part del seguici de Dionís, Déu del vi i la fertilitat agrícola, i descobridor del vi. Quan Dionís va voler donar a conèixer l'embriagadora beguda va recórrer les viles i pobles acompanyat pel seu seguici, format per sàtirs, centaures i algunes nimfes seduïdes per la música i el vi. Els pastors i ramaders temien l'arribada de els sàtirs, ja que les seves festes espantaven a els ramats i als animals domèstics de la zona.
  • 6. SÀTIRS Quadre • El quadre que hi ha a continuació, s’anomena “Diana y sus ninfas sorprendidas por satiros”. Apareix Diana, deessa de la caça, descansant amb la seva cort de nimfes en un bosc, i és atacada per un grup de sàtirs. El seu autor és Pedro Pablo Ruben.