1. Emerita
Augusta
Nom: Rocío S.
Curs: 4ºA

2. Estructura de la ciutat
• Emerita Augusta, més coneguda actualment com Mèrida, era la capital de la
província de Luisitania.
• Al tenir el riu Guadiana al costat,
la ciutat es va anar formant a la
dreta d’ell i es va anar estenent.
• La ciutat tenia forma de sabata i
seguia la estructura de una típica
ciutat romana (model hipodàmic),
que estava protegida per tot un
seguit de turons que l’envoltaven.

3. Fòrums Al centre de la ciutat, hi havia el fòrum, envoltat
pel cardo maximus i el decumanus maximus.
• Al ser capital de província, Emerita Augusta posseïa dos fòrums, el Provincial i el
Municipal, comunicats entre si per el Arc de Trajano ( arc d’entrada, que estava
situat al cardo maximus i estava recobert de marbre).
Fòrum Provincial
• Era on hi havien els edificis dedicats a
l’administració de la província i al culte religiós.
Hi havia un Temple basilical.
Arc de Trajano
Hipotètica planta
del Temple del
Fòrum Provincial

4. Fòrum Municipal
• Estava situat enmig de la ciutat, envoltat per el cardo maximus i el decumanus
maximus. Es va construir a mitjans del segle I d.C.
• Al seu voltant hi havia el Temple de Diana (anomenat
així erròniament en el seu descobriment), de culte imperial,
les termes públiques i una basílica, que era un lloc per
l’administració de la justícia.
Temple de Diana
• També hi va haver un Pórtico, amb una façana interior provista d’obertures on es
van situar les efígies de benefactors notables de la ciutat, entre elles la de Marco
Agripa, patró de la colonia.
Fòrum Municipal

5. Termes
• Hi havien termes privades (balneum) i públiques (thermae).
Algunes, tenien la particularitat d’estar duplicades, un sala per a homes i un altra
per a dones.
• Termes de San Lázaro
• Termes de la C/ Reyes Huertas: Utilitzades pels romans com a pou de neu i
termes d’aigua freda.
• Termes d’Alenge: Situades a 18 Km de la
ciutat. La planta era rectangular i estava
formada per dues càmeres circulars coronades
per una cúpula amb “oculus”, apertura superior
de ventilació e il·luminació. En el seu centre
es situava la piscina amb grades perimetrals
d’accés i seient.

6. Teatre, Les activitats de lleure com el amfiteatre i el teatre
Amfiteatre i estaven al final de la ciutat, darrere únicament
hi havia la muralla. En canvi, el circ, estava
Circ fora de les muralles i allunyat de la ciutat.
Teatre
Amfiteatre
Entrada al Teatre Circ

7. Teatre • En el seu centre i part més baixa es situava
• Es va començar a construir al segle 16 a.C. i
la orchestra, també semicircular, amb les
tenia un diàmetre de gairebé 96 metres.
tres grades de la poedria, reservades per
• El seu disseny es basava, com gairebé tots
l’alta societat emeritense i delimitades amb
els teatres romans, en els models vitruvians.
un muret semicircular de separació o
• Contenia una graderia semicircular per 5.800
"balteus".
persones dividida en tres altures: • El frons scaenae, o front de l’escena era
- La ima: 22 grades i 6 portes.
l’element més conegut del conjunt. Entre
- La media: 5 grades
columnes corinties de gairebé 30 metres,
- La summa cavea: 5 grades.
es situaven estatues imperials divinizades,
A aquestes
déus i personatges clàssics: Ceres, Plutó,
graderies
Júpiter, Proserpina...
s’accedia
mitjançant
13 portes que
comunicaven Columnes del
amb els Frons Scaenae
vomotorium. •En la darrera part de l’escena, fora del teatre
en si, es va construir un jardí porticat,
presidit per una petita càmera consagrada al
culte imperial.
Plànol del • En temps de Trajano es va sustituir part de
Teatre la graderia central, en la ima cavea, per un
santuari -sacrarium- de culte imperial.

8. Amfiteatre
• La seva inauguració va ser en l’any 8 a.C.,
segons les inscripcions del podium.
• De planta elíptica amb el disseny habitual dels
amfiteatres romans: una graderia amb ima,
media i summa cavea, i una arena central. La
graderia podia albergar uns 15.000 espectadors.
La ima cavea disposava d’una fila reservada per
autoritats i altres 10 per al públic en general, a Plànol del
Amfiteatre
més, de dues tribunes situades una sobre el
passadís de l’entrada principal, i l’altra davant.
• L’arena disponia de fossa bestiaria, en forma de creu en el seu centre, que va servir per
emmagatzemar les gàbies de les feres que eren ultilitzats en les lluites d’aquestes contra
gladiadors, venationes.
• A l’interior de l’amfiteatre hi havien temples d’adoració als déus i s’hi accedia desde
16 portes exteriors, de les quals la principal estava situada en el front occidental.
• El podium va ser decorat amb unes pintures alusives a les activitats de l’amfiteatre:
tigres contra senglars, gladiadors contra lleons, etc.
• Amb els anys, l’amfiteatre es va anar abandonant i les últimes graderies van ser
utilitzades com a material de construcció, i va acabar desapareixent la summa cavea.

9. Circ
• Va ser edificat a uns 500 metres fora de la muralla, facilitant així la construcció de la
seva extensió i graderia. La seva data de construcció és complicada, es suposa que el
seu inici va ser cap a l’any 20 d.C. i la seva inauguració cap al 50 d.C.
• La seva estructura era com la dels amfiteatres, però la planta era diferent. La planta
del circ era casi rectangular, amb semiarcs en els costats menors.
• L’entrada d’accés monumental
s’anomenava Porta Pompae o
porta de les desfilades, en ella
existeixen les restes de 12 carceres
o aparcaments de carros, que eren
rectangulars. Desde aquests recintes Plànol del
s’accedia a les posicions de sortida de Circ
les carreres.
• L’arena mesurava 400 metres de llarg per 95 metres d’ample. En el seu centre es
trobava el mur de separació –spina-, que va ser decorat amb obeliscs, pilars i
escultures. Al voltant d’ell corrien els carros, bé de dos cavalls, bigas, o de quatre,
cuadrigas. Els conductors de carros anomenats aurigas eren personatges populars i
molts d’ells van ser inmortalitzats en pintures i mosaics.
• La graderia tenia una capacitat per a uns 30.000 espectadors. En ells s’ubicaven dos
palcs, un per als jutges –tribunal iudicium- i un altre, el presidencial, per a les
autoritats.

10. • Domus de l’Alcazaba: Tenia un pristilum (pati porticat) com eix Vivendes
de distribució de les estancies, unes termes, i un triclinium pavimentat amb “opus
sectile”.
• Domus de l’Hort d’Otero: Aquesta domus també tenia un peristilum a dos nivells
com element de distribució. Tenia una gran zona termal privada distribuida en dos
pisos.
• Domus dels Màrmols: Estava situada en la muralla, ja que una de les seves façanes
esta inclosa en ella. Tenia un peristilum que comunicava amb algunes habitacions que
tenien absis i la domus també tenia unes termes.
• Domus del Mitreo: Era anomenada així per la seva proximitat a unes restes
relacionades amb el culte a Mitra. Aquesta casa disposava de tres patis de distribució,
il·luminació i ventilació. En el primer pati es trobava un gran mosaic, el anomenat
Mosaic Cosmològic, en el que es representava el Cosmos,
la seva creació i evolució. A partir d’un passadís s’arribava Plànol de la
a un dormitori decorat amb un mosaic y una figura central domus del
d’Eros. En aquest mateix passadís, hi havien unes escales Mitreo
que baixaven a unes estancies
subterrànies, possiblement habi-
tacions d’estiu. La domus tenia
unes termes privades que es van
construir fora de la muralla. Mosaic
d’Eros

11. • Domus de l’amfiteatre: Era anomenada així per la seva proximitat a l’amfiteatre.
Era una vivenda molt gran, per això, es creu que són dues vivendes comunicades
per un passadís. En el seu centre es podia trobar un pou i els passadissos estan
pavimentats amb mosaics com les habitacions importants. El triclinium principal
conté mosaics amb representacions de la vendimia i de Venus i Cupido, i al
triclinium de recepció, els mosaics representaven escenes marines amb diversos
peixos. Plànol de la domus
de l’amfiteatre
Mosaic Peristilum
• Domus del Teatre: Era anomenada així perquè
estava localitzada darrere de la escena del Teatre.
Al voltant d’un peristilum s’obrien les
habitacions, dos d’elles amb absis
-stibadeion-. I per aquest motiu i per les
pintures murals, la van confudir amb una
basílica.
Plànol de la domus
del Teatre

12. Ponts Aqüeductes
Pont sobre el Guadiana Aqüeducte de Aqüeducte Rabo
los Milagros de Buey-San
Lázaro
Pont sobre el Albarregas
Embassaments
Pont de la Alcantarilla Embassament de Embassament de
Cornalvo Proserpina

13. Altres llocs d’interés
• Muralla: La ciutat estava envoltada per una muralla amb la estructura habitual de
les muralles romanes que consisteix en dos murs de “opus incertum” o de “opus
quadratum”.
• Xenodoquium: Hospital de peregrins.
• Castellum aquae: Era el final de l’Aqüeducte de Los Milagros i el començament
de la distribució de l’aigua per tota la ciutat.
• Columbarios: Conjunt d’edificacions que alberguen restes incinerades i
depositades en urnes, de almenys dos families.

14. Webgrafia
• http://www.google.es/imgres?
q=mapa+emerita+augusta&um=1&hl=es&rls=com.microsoft:es&tbm=isch&tbnid=oRecvP6PsRZzMM:&im
grefurl=http://www.educa.madrid.org/web/ies.garciamorato.madrid/Dep_Griego/trabajos_webquest/emerit
a.html&docid=_SKvnyfc0u2mjM&imgurl=http://www.educa.madrid.org/web/ies.garciamorato.madrid/Dep_
Griego/trabajos_webquest/images/emerita_clip_image002.jpg&w=606&h=434&ei=EIWsUJibPMjK0QWO
koDQBA&zoom=1&biw=1024&bih=571&iact=rc&dur=469&sig=116600241091550640490&page=1&tbnh=
114&tbnw=159&start=0&ndsp=17&ved=1t:429,r:0,s:0,i:71&tx=60&ty=40
• http://www.spanisharts.com/arquitectura/imagenes/roma/ciudad_emeritaaugusta.html
• http://es.wikipedia.org/wiki/Augusta_Emerita
• http://www.educa.madrid.org/web/ies.garciamorato.madrid/Dep_Griego/trabajos_webquest/emerita.html#f
oro
• http://www.google.es/imgres?
q=circo+de+merida&num=10&hl=es&tbo=d&biw=1366&bih=589&tbm=isch&tbnid=M3T4_cIy9vr-
QM:&imgrefurl=http://terraeantiqvae.com/profiles/blogs/ludi-circenses-en-el-
circo&docid=IsDz7aIALNpe9M&imgurl=http://api.ning.com/files/6i2zuFNHrbEUp0cOjEMBhyVRh92*2mY1
EfgjqfRf2501pFogQLhscE339sjx63f89GkgtMVOKcfFn28uyRaNL2ObRzkB1GTM/Vistaareadelcircoroman
odeMrida.jpg&w=542&h=291&ei=r9m7UP7BO82U0QXs-
4AQ&zoom=1&iact=hc&vpx=211&vpy=131&dur=985&hovh=164&hovw=307&tx=213&ty=101&sig=10410
6864620973801347&page=1&tbnh=142&tbnw=266&start=0&ndsp=18&ved=1t:429,r:1,s:0,i:153
• http://www.google.es/imgres?
q=domus+del+anfiteatro+mosaicos+de+merida&hl=es&tbo=d&biw=1366&bih=589&tbm=isch&tbnid=j5uo
RyJTZRdhmM:&imgrefurl=http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php%3Ff%3D43%26t
%3D11234&docid=elfapMJtnEX_2M&imgurl=http://www.foroxerbar.com/files/posted_images/user_50_13
mosaico__casa_del_anfiteatro__m_rida__badajoz.jpg&w=660&h=365&ei=69q7UPLfA4HD0QXAkoG4Dg
&zoom=1&iact=hc&vpx=838&vpy=136&dur=72&hovh=167&hovw=302&tx=120&ty=103&sig=1041068646
20973801347&page=1&tbnh=134&tbnw=260&start=0&ndsp=20&ved=1t:429,r:4,s:0,i:93
• http://www.redextremadura.com/turismo/Que_Hacer/default.asp?accion=pagina&CosaQueHacer_ID=3
• http://www.google.es/imgres?
q=embalse+de+proserpina+en+merida&hl=es&tbo=d&biw=1366&bih=589&tbm=isch&tbnid=-
LIOfTnqnOBSxM:&imgrefurl=http://www.culturaclasica.com/%3Fq
%3Dnode/2763&docid=RrF4UVkw_eObMM&imgurl=http://www.culturaclasica.com/files/presa-
proserpina.jpg&w=500&h=375&ei=Nt27UKaoDcjA0QWwqICYDA&zoom=1&iact=rc&dur=309&sig=10410