1. Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener
x L’empresa Tyco electronics pretén tancar la seva
GRATIS
6.000 exemplars
planta de Berga on hi treballen 121 persones. II època núm. 39
L’empresa ja fa anys que està seguint aquesta Setembre-octubre de 2008
tendència. pag 7-9
Manresa
La Font vs l’ajuntament i
Grup Mas. /pàg 17
El llibre de Tous o com
justificar un assassinat
/pàg 18
Sallent
La presó dels lledoners Joan Puig i Elies i la bib-
x
ja és una relitat
La presó dels Lledoners s’inaugura el divendres 25 d’octubre i estarà en “ple
lioteca de Sallent /pàg 17
Arreu
funcionament” a partir del gener del 2009 /pàg 19-20
Xile: més que paraules
/pàg 23
L’organització del Iberpotash continua
territori al servei dels destruïnt les nostres Aperheid europeu /pàg 21
interressos econòmics comarques /pàg 5-6
/pàg 3-4
El 6 d'agost, a la Corbatera, espai d'interès natural i punt de para- 76 dies en vaga de fam
Sant Fruitós, Sant Vicenç o Sant Joan, podrien da per a moltes aus migratòries, s'hi produí un bessament.
quadruplicar la seva població en l'horitzó de Iberpotash únicament respòn amb campanyes per netajar-se la /pàg 22
l'any 2025. Això és el que s'extreu del Pla cara.I amb tot això la lluita de Prou Sal continua i també les
Territorial de les Comarques Centrals, aprovat el accions de denúncia.
passat 16 de setembre. L'objectiu del pla terri-
torial és el de reequilibrar el creixement
demogràfic de Catalunya i en especial, descon-
gestionar l'àrea metropolitana de Barcelona.
Mentretant el Govern va aprovar el mes d'oc-
tubre de 2007 el Decret Llei de mesures urgents
en matèria urbanística per dotar a la Generalitat
d'instruments per tal d'obtenir de manera imme- Nocions sobre Colombia:
diata sòl per a la construcció d'habitatge. La suma de l'extensio del narco-
d'aquestes 10 ARE ocuparia 160 hectàrees i trafic a la llei de
segons les seves previsions suposarien 8.106
habitatges nous.
"Justicia y Paz"
2. Editorial Sumari
Ja tornem a ser aquí. Tard però amb un munt de coses per dir. No Pàgina 3: · I encara més ciment.
tenim ganes de ser pessimistes ni res d'això però el panorama
segueix pintant malament i no ens referim a la crisi que s'han inven- Pàgina 4: · Pla territorial de les comarques centrals: creixement insostenible.
tat per tal que alguns guanyin encara més. Ens referim a l'obertu-
ra de la presó de Manresa. Un nou centre per matar la vida, per Pàgina 5: · Nous vessaments del col·lector de salmorres a Súria i Sallent.
atemptar contra la dignitat de les persones, per ficar aquelles que
atempten contra el sistema o contra els seus iguals (per causes Pàgina 6: ·Última acció de Prou Sal! Pancarta a l’eix Transversal.
diverses: l'espiral de la injustícia sembla que no té final). Mentre .Iberpotash es renta la cara, la salinització no para.
l'Estat dona quartos als bancs (que en cap moment han deixat de Pàgina 7, 8 i 9: · Desemmascarem Tyco Electronics.
guanyar morterades de diners) moltes persones s'estan quedant en
atur. La construcció n'és un exemple: empreses que aprofitant la Pàgina 9: · Readmissió Montse!
"crisi" tanquen, no paguen sous, i paral·lelament munten una altra
empresa, pagant menys... Doncs res, paral·lelament al Pla Pàgina 10: · La marxa dels maquis a Berga.
Territorial, i no fos cas que els lladres de les constructores deixes- · Ruta dels maquis a Barcelona.
sin de guanyar al Bages les administracions els hi donen vida amb ·Anul·lació judicis franquistes per a tothom.
les Àrees Residencials Especials (30.000 habitatges insostenibles):
per solucionar el problema de l'habitatge? No, perquè els construc- Pàgina 11 a 16:· DOSSIER CENTRAL “Nocions sobre Colòmbia: de l’extensió
tors segueixin amb el seu nivell de vidorra. Per seguir amb el melo- del narcotr``afic a la llei de just´´icia i pau.
drama, a Berga Tyco tanca, tal i com fa habitualment, mentre no
Pàgina 17:·La Font vs l’ajuntament i Grup Mas.
ha parat de guanyar calès, amb la complicitat de les administra- ·Joan Puig Elias i la biblioteca de Sallent.
cions i dels sindicats grocs (CCOO i UGT), que estan per certificar-
ne la mort i embutxacar-se algun caler. Des d'aquí també lamentem Pàgina 18:· El llibre dels Tous o com justificar un assassinat.
la mort o l'assassinat de Ràdio Korneta (sobren els comentaris).
Pàgina 19, 20:· Augmenta el sistema carcerari: s’inaugura la presó dels lledoners.
I ara coses bones: absoltes les persones de l'Alt Llobregat que es van
encadenar per protestar contra el Pla Caufec, l'Agenda Llibertària Pàgina 21:· L’aparheid europeu.
que d'Igualada ha passat a Berga acaba de sortir i l'amic Joan
Busquets ens ha recordat a tots la lluita -també l'armada- contra la Pàgina 22:· 76 dies en vaga de fam.
injustícia que van dur els maquis a casa nostra. Manresa segueix en · Resenya de migración.
venda i Sallent segueix ben salada (tot i que ara amb la façana
Pàgina 23:· Xile: més que paraules.
d'Iberpotach ben verda, és l'únic verd que hi ha ja que la sal ho
mata tot), però mentre hi hagi injustícia hi haurà lluita i a Berga Pàgina 24:· Els moviments en defensa del territori: defensa? territori?.
s'anuncia l'inici d'una campanya contra el turisme rural i tot el que
comporta. Salut i bona lectura! Pàgina 25: · Per ells els honors, per a elles l’oblit.
Pàgina 26: · Humor.
·Poesia
Pàgina 27: ·Ressenya.
·Agenda.
Pàgina 28: Parlem...amb el Senzill.
I recorda...
Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el por-
taveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negre
és obert i canviant i no representa a ningú, solament a qui
en forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lec-
tiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de
la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.
Tancament d'aquesta edició: 14/01/2008 a les 19:00.
En aquest Pèsol Negre han participat: Niara Nimai, L’espurna, Plataforma Prou Sal!, Salmorranes, Barrikada, CNT-AIT, Sonya
Torres, Avuinodormiré, Mundana una lista de Sabadell, Antifeixista, Solidaria, Enviat especial, Hiram Gaskoine, Columna
Clitoriana, Roger, Disha, Berga Podrida, Un del Poble, Pep i Tu i el Vandelpal.
Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres
articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.
Directori *BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania
núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica:
ateneullibertari@berguedallibertari.org Associació
Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor
del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat
Web de el pèsol negre de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedalliber-
tari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris
berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de
Al web trobaràs en PDF els diversos la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de cor-
números de la revista que han aparegut reus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació
(tant de la primera com de la segona llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolnegre@hotmail.com. Ràdio Korneta Apartat de cor-
reus número 16, 08600 BERGA Telèfon: 93 821 65 92 Correu electrònic: radiokorneta@berguedal-
època) a part de les darreres notícies i libertari.org Web: http://radiokorneta.info Myspace: http://www.myspace.com/rkorneta
informacions respecte aquesta publicació *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació
llibertària. núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça elec-
trònica: manre@cgt.es La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el
c/ Hospital al nº 24-26, Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. cnt_ait_manre-
sa@hotmail.com *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35,
08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal
Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca n'Escaiola: canescaiola@gmail.com.
*OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica: amic-
www.berguedallibertari.org/pesolnou sagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona).
Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web:
http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260
Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latin-
mail.com
pesolnegre@berguedallibertari.org
3. // 3
Actualitat / agressions al territori
I encara més ciment!!!
El febrer del 2008, just abans que rebentés l'anomenada bombolla immobiliària, El Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el
de Medi Ambient i Habitatge van presentar el Pla pel desenvolupament de les ARE (Àrees residencials estratègiques).
Manresa, setembre 2008 La primera pregunta que ve en
Niara Nimai ment és tant bàsica com evi-
dent: Fa falta construir encara
Q
uè són les ARE? més habitatges? A qui beneficia
D'entrada, segons aquestes ARE? A sobre el paper
el paper oficial són pot quedar bonic dir que una
un instrument per part seran habitatges protegits
obtenir sòl de i construïts tenint en compte
forma immediata i facilitar la criteris de sostenibilitat, però
construcció d'habitatge asse- que no ens enganyin.
quible. Segons el document Aclarim d'entrada què vol dir
aprovat, es desenvoluparan habitatge protegit, quan qui hi
100 àrees en un total de 86 Tampoc ens creiem que facin
municipis catalans, amb un falta més habitatges, ni "prote-
total de 90.157 nous habitat- gits" (una persona a l'atur no hi
ges, amb l'objectiu que un 50% té dret, i menys encara una jove
siguin "protegits". sense feina).
El Govern va aprovar el mes Heu comptat quantes cases
d'octubre de 2007 el Decret buides hi ha a Manresa o a
Llei de mesures urgents en Berga o a Sallent? Quanta gent
matèria urbanística, que té com especula o ha estat especulant
a objectiu, entre d'altres, dotar durant anys amb aquesta situa-
a l'administració de la ció? I és aquí l'arrel del proble-
Generalitat d'instruments per ma, i ara no es vol protegir a la
tal d'obtenir de manera imme- gent amb dificultat d'accés a
diata sòl per a la construcció l'habitatge, sinó a les construc-
d'habitatge. D'aquesta manera tores que estan veient que s'a-
poden requalificar ràpidament caba el "txollo" i l'administració
un terreny, escurçant el perío- que els hi aplana el terreny.
de d'al·legacions, per tal d'agi- Fins ara deixava que s'enriquis-
litzar el procés. sin sense miraments a través
del mercat immobiliari, fent
El mitjà per poder exercir-ho és l'habitatge inaccessible a la
a través d'un Decret Llei que majoria de la població, provo-
estableix un nou procediment cant aquesta caiguda anuncia-
per qualificar de sòl per a usos da. I ara ens treuen els horts,
residencials mitjançant l'elabo- perquè els altres puguin conti-
ració per part de la Generalitat nuar especulant i enriquint-se.
de 12 plans directors urbanís- Com sempre protegint a
tics, que serien els següents: empresaris i constuctors, que
Alt Penedès-Garraf, Baix són part del problema.
Llobregat, Barcelonès,
Maresme, Vallès Occidental, I sostenible? Què és sostenible?
Vallès Oriental, Alt Pirineu i
Aran, Camp Tarragona, q Plànol de la futura àrea residencial estratègica Construir sense parar fins que
ho haguem enterrat tot sota el
Comarques Centrals, Comar- ciment? Ei! Que el ciment no es
ques Gironines, Ponent i Terres St. Vicenç de Castellet, St. Joan ment els plans directors urba- Trullols i la Pujada Roja, al cos- menja! D'on traurem el blat, les
de l'Ebre. Afectant doncs a la de Vilato -rrada, Sta. Margarida nístics i que durant el 2010 s'e- tat del nou vial que sortiria de patates I els enciams? I l'aigua?
majoria de comarques. de Montbui, Solsona, Igualada i xecutin les urbanitzacions. la rotonda del Pont de Ferro
Tona. La suma d'aquestes 10 fins arribar a la ronda (les
Concretament el Pla Director ARE ocuparia 160 hectàrees i Concretament la de Manresa obres del qual sembla que han
Urbanístic de les comarques segons les seves previsions està prevista a la zona que començat). Edificis que haurien
centrals preveu que es realitzin suposarien 8.106 habitatges queda a l'interior de la ronda, de ser construïts seguint crite-
ARE a les següents poblacions: nous. Es preveu que el març de als camps i horts que hi ha ris de sostenibilitat.
Vic, Berga, Manresa, Manlleu, 2009 s'hagin aprovat definitiva- entre la Font dels capellans, els
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
SINDICAT DE MINERIA
SINDICAT D’ACTIVITATS
DIVERSES
SALLENT
C./ Clos, 5. 1r pis.
08605 Sallent
tel. 938370724
4. // 4
Actualitat / agressions al territori
Pla Territorial de les comarques centrals:
creixement inasumible
població de Sant Fruitós. El crei- Tecnològic del Bages- el mante- de les Comarques Central és caderies i a la connexió de
Manresa, setembre de 2008
xement mitjà és un altre dels niment i difusió d'activitats inferior jeràrquicament a altres punts estratègics com són els
L'espurna més polèmics, ja que es centra industrials o la diversificació de plans que podrien desclassificar polígons. En aquest sentit, el Pla
en aquells municipis mitjans i l'activitat econòmica fomenta- algunes d'aquestes zones i con- incorpora projectes viaris com
S
ant Fruitós, Sant Vicenç o preveu afegir un 60% al sòl urbà da en productes alimentaris. vertir-les en urbanitzables. És el el nou tram de la C-16 entre
Sant Joan, podrien qua- consolidat actual. Aquest fet cas dels plans d'Olzinelles i les Berga i Bagà o el desdoblament
druplicar la seva pobla- afecta, entre altres, a les pobla- Espais "protegits" zones boscoses properes (el de la C-17, de Vic-nord fins a
ció en l'horitzó de l'any cions del Bages com Sant Joan Bages), les quals tenen una pro- Ripoll i millora del tram Ripoll-
2025. Això és el que s'extreu de Vilatorrada o Sant Vicenç de El Pla distingeix diversos tipus tecció especial per valor agríco- Puigcerdà. Pel que fa la mobili-
del Pla Territorial de les Castellet. Pel que fa a la tercera de sòl no urbanitzable com els la, natural i de connexió ecolò- tat interna dels sistemes
Comarques Centrals, aprovat el tipologia, el creixement previst i espais naturals i les àrees agrí- gica, i que en el mateix Pla, i urbans, cal destacar les noves
passat 16 de setembre. etiquetat com a "moderat" ateny coles. Associa aquestes parts suposadament també en el Pla obres del nus del Guix al Bages
que enllaça la C-55, C-25 i C-16
Amb l'objectiu de reequilibrar el o la constitució de la variant
creixement demogràfic de sud-oest de la C-55 a Manresa.
Catalunya i en especial, descon- El Pla, però, s'encara cap a la
gestionar l'àrea metropolitana competitivitat exclusiva de l'ús
de Barcelona, el Pla Territorial del vehicle particular i no dóna
de les Comarques Centrals massa millores al transport de
(comarques de l'Anoia, el Bages, mobilitat sostenible (bicicleta,
Osona, el Solsonès i el Berguedà transport col·lectiu...), tret d'al-
) promou un alt desenvolupa- gunes xarxes ferroviàries i la
ment urbanístic d'aquesta àrea. incrementació de l'oferta d'algu-
x Les úniques que tenen
nes línies intercomarcals de
transport públic per carretera,
garantida la protecció són com els trajectes Igualada-
les zones PEIN i els espais Manresa, Callús-Súria, Colònia
Palà-Súria, Manresa- Monistrol de
integrats en la Xarxa
Calders i de les línies que cobrei-
Natura 2000 xen els nuclis a l'est del Pla.
Un creixement urbanístic del tot x El Pla, s'encara cap a la
desproporcionat i inassumible competitivitat exclusiva de
amb els recursos disponibles i l'ús del vehicle i no al trans-
que comportarà massificació,
port de mobilitat
contaminació i problemes d'in-
frastructura. Un exemple d'això
sostenible
és el creixement previst a la pobla-
ció de Sant Fruitós, a la comarca Pel que fa a la xarxa ferroviària,
del Bages, que actualment té una el Pla incorpora el projecte de
població de 7.500 persones i que l'Eix Transversal Ferroviari de
el Pla Territorial, contra la posició Catalunya que permetria con-
del poble, preveu que arribi a un nectar el tram de Lleida a
sostre de població de 35.000. Figueres integrant l'àmbit cen-
El Pla Territorial es centra en tres tral (Conca d'Òdena, Pla de
sistemes d'estructuració i funcio- Bages i Plana de Vic). En l'àmbit
nalitat del territori: creixement del Bages, es projecta un futur
urbanístic, espais oberts i infras- tren tramvia a Súria i Sallent
tructures de mobilitat. Cada siste- amb la transformació de les
ma té uns objectius estratègics, actuals línies de mercaderies
que segons el Pla van encaminats destinades a l'extracció de
q Mapa de Sant Fruitós
al "creixement demogràfic, a la potassa de les mines de la zona.
potenciació econòmica de les En el Pla però, no apareix la pre-
zones i els seus eixos de comuni- visió que fa el Pla Director del Pla
cació verticals i horitzontals". a aquelles poblacions mitjanes- com actiu econòmic i estableix d'Infrastructures de Catalunya, de Bages sobre el metro de
petites, com Navarcles, Sant la normativa de protecció i les es preveu el trasllat de l'autopis- Manresa o una extensió de la línia
Creixement urbanístic Salvador de Guardiola o Súria, directrius de gestió. La protec- ta de Montserrat, a l'altura de de tren que arribaria a Sant
les quals el seu creixement no ció d'aquests sistemes d'espais Sant Fruitós, cap a aquella zona. Fruitós i Navarcles.
El Pla contempla sis tipus de superarà al 30% del sòl consoli- oberts es nomenclen en tres:
creixement dels quals destaca dat ja existent. protecció especial, territorial i Infrastructures i mobilitat Pel que fa a la situació d'un
el creixement potenciat, el crei- preventiva. Malgrat això, de futur aeroport auxiliar al del
xement mitjà i el creixement Segons el Pla, aquest creixe- totes les àrees que el Pla recull Segons el Pla, aquest darrer sis- Prat, es podria projectar cap a la
moderat. El creixement poten- ment urbanístic anirà acompan- com a no urbanitzables, les úni- tema s'ha d'integrar i ha d'anar comarca de l'Anoia després de
ciat va destinat a potenciar el yat d'un "progrés econòmic" ques que tenen garantida la en acord amb el creixement l'oposició de diferents pobla-
desenvolupament urbanístic de amb diverses mesures, com protecció són les zones de Parcs urbanístic previst en el Pla, tot i cions del Bages a albergar
grans nuclis urbans com són l'aparició de noves àrees Naturals (PEIN) i els espais inte- que una de les finalitats bàsi- aquest tipus d'infrastructura.
Manresa, Igualada, Vic, Berga, d'activitat econòmica com acti- grats a la Xarxa Natura 2000. La ques d'aquest és la implamenta-
Solsona o Calaf. Aquest tipus de vitats d'alt valor afegit - refe- resta queden en una protecció ció i potenciació de les xarxes
creixement també es preveu a la renciades amb el polèmic Parc fictícia, ja que el Pla Territorial destinades al transport de mer-
5. // 5
Actualitat / agressions al territori
gairebé sempre trencaments
causats per obres o per
maquinària remenant-hi massa a
prop. Darrerament, però, els ves-
saments de salmorra del col·lec-
tor són cada vegada més fre-
qüents, afecten a més punts i no
són causats per agents externs,
sinó que es tracta de fuites
degudes al propi mal estat del
tub. Després de quasi 20 anys de
funcionament, el col·lector de
salmorres s'ha envellit. El tub
principal és fet de material plàs-
tic, però hi ha també elements i
juntes metàl·liques. Amb els
anys, la sal i el cabal de salmorra
cada vegada més gran, el metall
q Panoràmica de la montanya de sal de Sallent s'ha deteriorat. A l'interior s'hi
hauran dipositat concrecions de
sals complexes.
Nous vessaments del A més, la capacitat del col·lector
ja fa anys que no dóna l'abast,
per això el 2003 l'Agència
col·lector de salmorres a Catalana de l'Aigua va presentar
un projecte d'ampliació del
col·lector. I curiosament el pas-
Súria i Sallent
sat 28 d'agost, l'ACA posa en
funcionament el primer tram del
desdoblament, d'Abrera fins a la
depuradora del Baix Llobregat,
En només 20 dies de diferència, el col·lector vessa tres vegades salmorra, afectant un paratge així milloren el gust i l'olor de
natural a Sallent, la Corbatera, uns camps de conreu i uns horts a Súria, el Fusteret. l'aigua que arriba als ciutadans
(de l'àrea metropolitana, és clar).
Sallent, setembre 2008 El 6 d'agost, a la Corbatera, espai d'uns 120m de llarg per 25 d'am- col·lector tal de reparar-lo. El
d'interès natural i punt de parada ple, que Agbar s'afanyava a rec- col·lector s'havia trencat per una Tres vessaments en 20 dies,
salmorranas i Prou Sal
per a moltes aus migratòries, s'hi ollir amb camions. El camp, saturació a la canalització que va però aquests últims anys, només
E
l Col·lector de salmor- produí un bassal d'uns 200m de propietat d'un pagès de la zona, provocar la ruptura del tub i va a la branca del Cardener, es
res, què és? llarg per 50 d'ample i d'una pro- ha quedat totalment inservible fer que la salmorra sortís a gran poden comptabilitzar vessa-
funditat entre 1 i 30 cm. Tota la per al conreu. pressió cap a la superfície. ments de salmorra del col·lector
El col·lector és un tub vegetació que creixia en el bassal La imatge dels horts impres- al pont de Malagarriga (enclava-
que porta aigua salada des de les ha mort, deixant una taca marró Vessament a Súria: horts del siona, els cultius i els fruiters ment de Pinós), en una torre del
mines de Sallent i Súria fins al que ocupa una bona part de l'in- Fusteret estan grocs i sense vida i con- propi col·lector prop de Palà de
mar. Té dues branques, una arri- dret i que el fa pràcticament trasten amb la verdor del Torroella (Navàs), a l'entrada sud
ba fins a Cardona i l'altra fins a irrecuperable. El dia després El passat 28 d'agost, en Josep, voltant,...Com expressen els de Súria, a Antius (Callús), a Sant
Balsareny, s'ajunten les dues a Aigües de Barcelona va inter- cap a les 8h del matí va treure el mateixos hortolans que culti- Joan de Vilatorrada on va matar
Castellgalí i porten les salmorres rompre el pas d'aigua pel cap per la finestra de casa seva, vaven aquelles terres de vora el els plàtans del passeig, a la pol-
dels diferents runams salins del col·lector i va procurar buidar la al barri del Fusteret, que es troba Cardener, és molt difícil que el lancreda de Miralpeix (Manresa) i
Bages fins a la depuradora del bassa amb camions, però més just abans d'arribar a Súria. Va què han perdut es pugui pagar tres més encara a Manresa,
Prat de Llobregat, des d'on s'abo- d'una cinquantena d'arbres ja veure que un riu d'aigua brollava amb diners. A part de la pèrdua només en el curt tram comprès
ca l'aigua al mar. havien mort. A dia d'avui, la zona de la terra i passava sobre l'hort de la collita, les terres per on ha entre el Pont Vell i el barri de
salinitzada es va ampliant, degut que té davant de casa. En Josep, passat la salmorra, han quedat Sant Pau. En total, s'han produït
El col·lector és una mesura a les filtracions, destruint més i ex-treballador de la mina, de inutilitzades pel conreu durant més de 300 fugues i el runam del
pal·liativa construït fa gairebé més vegetació de l'aiguamoll seguida va endevinar que era uns 10 o 15 anys, molt pitjor que Cogulló i el del Fusteret segueix-
20 anys que, tot i haver aconse- considerat com un dels espais una fuita del col·lector de un incendi o una pedregada, que en creixent sense disminuir les
guit disminuir la salinitat del naturals més rics i interessants salmorra que porta aigua salada només destrossen el cultiu; la agressions al medi ambient, les
Cardener i del Llobregat, no solu- del terme. des de la mina de Súria, propietat salmorra obliga a abandonar ter- administracions segueixen
ciona el problema dels runams, I l'empresa Iberpotash, men- de l'empresa Iberpotash (que res que feia 100 anys que culti- callant o demanant a Iberpotash
que segueixen salinitzant el terri- trestant? Doncs com que el pertany a l'empresa israeliana vava la mateixa família, terres que sigui més respectuós amb el
tori. A més, ara el col·lector col·lector es va pagar amb diner ICL Fertilizers) fins al mar. Va tru- amb fruiters centenaris,... medi a canvi de res. Pensem
vessa sovint i tampoc ve de nou, públic i és propietat de l'ACA, no car immediatament a la mina i seguir deixant que els esdeveni-
ja que hi ha comptabilitzades en té cap responsabilitat legal. seguidament van tallar el pas de 20 anys del "colador" ments ens sobrepassin? Des de
més de 300 fugues des que es va Després d'aquesta violenta salmorra pel col·lector. Prou Sal ho tenim clar! PROU SAL!
instal·lar. Avui, és propietat de agressió cap al medi, veiem un Cada fuita del col·lector de
l'ACA (Agència Catalana de cop més com una gran empresa L'endemà, van fer acte de salmorres de la conca del Aquest és un dels preus que s'ha
l'Aigua) i el gestiona l'empresa contamina impunement i presència a la zona afectada Llobregat té per conseqüència la de pagar per tenir una empresa
privada Aigües de Barcelona, que segueix traient benefici de la directius de la mina i tècnics mort fulminant de la vegetació com Iberpotash a la comarca i
és l'encarregada de fer-ne el destrucció. d'Aigües de Barcelona per avalu- del lloc i la contaminació salina per tenir unes instal·lacions
manteniment. ar els danys causats per la fuita, del sòl. Als primers anys de fun- obsoletes, gestionades per
El dia 11, uns 500m al nord de la per tal que l'asseguradora pugui cionament del col·lector de Aigües de Barcelona, que passen
Vessaments a Sallent: espai Corbatera, al mig d'un camp llau- indemnitzar els damnificats. salmorres, de tant en tant es pro- per les nostres terres vessant
d'interès natural la Corbatera rat va aparèixer una nova bassa Una excavadora va desenterrar el duïen vessaments accidentals, rius de mort.
6. // 6
Actualitat /Agressions al territori
Última acció de Prou Sal! Pancart a
l'Eix Transversal
Sallent, octubre de 2008 de la potassa i dels fertilitzants
(ICL Fertilizers). El runam del
Plataforma Prou Sal! Cogulló de Sallent, tot i ocupar unes
40 hectàrees i més de 200 metres
E
l passat dijous 2 El passat
dijous 2 d'Octubre la d'altura, ara el volen ampliar.
Plataforma Prou Sal! ha
penjat una enorme pan- El Departament de medi ambient
carta (25m x 5,5m) en una (en mans d'ICV, ecologistes de
paret visible des de l'eix debò), vol duplicar ara aquest
Transversal, a la recta situada runam, que no té cap mesura d'im-
entre Artés i Avinyó. permeabilització i està salinitzant
les aigües del poble i, a més, l'aigua del
En la pancarta s'hi pot llegir les Llobregat fins que arriba a Barcelona.
paraules que resumeixen la
filosofia de la plataforma "Prou Sal". I Prova d'això és que actualment
pretén que es deixi d'abocar al runams estan construint una planta dessal-
salins (als quals s'hi aboca el voltant de adora a Abrera per dessalar l'aigua,
6.000 tones de sal diàries) i que es no del mar, sinó del propi riu!!!
retirin immediatament els abocadors
generats en tants anys d'existència. Per a més informació:
www.prousal.org
Els runams salins, creats per l'ac-
q Pancarta de prou sal penjada a l’eix a l’altura d’Artés tivitat minera d'extracció de potas- Pobles del Llobregat: unim-nos!
sa, són actualment propietat responem a les agressions que
d'Iberpotash, multinacional israelí pateix el nostre riu!
Iberpotash es renta la cara, la
salinització no para
Manresa/Sallent, Agost 08 tencions: no hi ha cap intenció da del programa de festa
de solucionar el problema major. Fins on pot arribar el
Plataforma Prou Sal! dels runams, sinó simplement cinisme? Té límits la hipocre-
D
esprés de la cam- de camuflar-lo i pintar-lo de sia? O millor preguntem:
panya de neteja verd. O sigui, actuar de cara a quin preu té el poble, és a
d'imatge que la galeria per poder seguir dir, l'anunci? Doncs 1.200
Iberpotash
començar ara fa
va abocant al medi 6.000 tones
de sal diàries impunement,
euros. Prou barat els ha sor-
tit, mentre les conseqüèn- q Estat en què va quedar
uns mesos amb això si, amb una imatge millo- cies del què fan les paguem l’hort d’un veí de súria
l'obtenció dels certificats ISO rada. No els deixem que entre tots, i ben cares. després d’un vessament
de qualitat i mediambiental, a estiguin més tranquils, doncs
més de la càtedra per la mine- fins que no es moguin per Volen netejar la imatge?
ria sostenible, ara ens sorprèn solucionar el problema real Doncs si no netegen el què
de nou. dels runams, és un insult a la realment embruten, que és
dignitat i a la intel·ligència la sal, perquè no els hi
L'última de la multinacional que pintin la façana de verd, embrutem? Si pretenen
de la potassa que està destru- mentre segueixen destruint donar una imatge que no és,
int casa nostra és, ni més ni casa nostra i el riu Llobregat contribuïm entre tots a
menys, pintar la façana de la dia a dia. desemmascarar-la i equi-
fàbrica de color verd. Quina parem-la amb la realitat que
gran metàfora! Quina actuació L'altra estratègia utilitzada vivim els sallentins cada dia.
més representativa i fidedigne per l'empresa amb el mateix fi
del què pretenen! Vindria a ha estat posar un anunci
ser com una declaració d'in- d'Iberpotash a la contraporta-
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
Ateneu difussor de les idees Centre
anarquistes
C./ del Balç, 4 baixos d’Estudis
esquerre.
Berga. Josep
c./ MossŁn Huch, 11
Ester i (Mercat Municipal) Berga
Borràs Tel. 938221334
Distri de material alternatiu
-Tapes variades, esmorzars, entrepans freds i
calents, sucs naturals i gran
Llibreria i Arxiu Històric assortit de tes aromtics- plaça maragall, 7
C./ del Balç, 4. Berga
7. // 7
Actualitat /Laboral
Desemmascarem Tyco Electronics
ladors; dels quals només 213 Els mitjans de comunicació, dia que no es equivalent a la rique- "sindicats" CCOO i UGT. De fet
Berga, octubre de 2008 serien catalans. La resta, més a dia, ens expliquen que aque- sa que el mateix treballador això va quedar més que clar
Barrikada de 600, són de dues plantes sta tendència a la deslocal- genera. Així, les classes socials pels que ens vam acostar a la
franceses del grup. ització que pateixen les existeixen i uns i altres viuen marxa, doncs hi havia més ban-
E
l 4 de setembre passat indústries europees, forma part una realitat molt diferent, per deroles de propaganda sindical
sortia publicat a la
premsa la notícia del
tancament de la planta
x TYCO ELECTRONICS
d'un procés molt més ampli de
divisió internacional del treball
això els arguments de la divisió
internacional del treball no
que de denúncia del tanca-
ment. I és que per CCOO i UGT
AMP ESPAÑA SA va tan- de la mà de la globalització poden tenir-se en compte fins a banda de publicitar els seus
de Berga de l'empresa capitalista. Així les empreses que les empreses no siguin respectius sindicats, cada tan-
Tyco Electrònics. Aquesta
car el 2007 amb beneficis
d'aquí no podrien competir portades pels mateixos trebal- cament suposa una oportunitat
decisió empresarial suposa l'a- amb les empreses d'altres paï- ladors i els guanys repartits per embutxacar-se un bon pes-
comiadament de 121 trebal- La planta que Tyco té a Berga sos que tenen els sous més equitativament. Els treballadors sic per gestionar la derrota.
x
ladors pel què fa al Berguedà, només té 8 anys i es dedica a la baixos i es veurien obligades a són una cosa i els empresaris en
69 a Montcada i Reixac i 23 injecció de plàstics. Els argu- canviar d'ubicació (o a deslocal- són una altra i és normal que Si tanca la planta de
més a Barcelona. El tancament ments que Tyco ha donat per itzar-se, com es el cas de la cada un defensi els seus interes-
de la planta de Berga es farà Berga és perquè si s'in-
justificar el tancament han planta de Berga). Dins d'aquesta sos (lògicament contraposats).
efectiu d'una manera progressi- estat la reducció a tot Europa lògica entrarien també les stal·la a països on els
va durant l'any vinent, amb un de les vendes de vehicles i l'es- demandes de "flexibilitat" (que En tot cas, i com veurem a con- salaris són més baixos tin-
60% dels acomiadaments entre timació que fins a finals d'any els acomiadaments siguin més tinuació, Tyco a l'estat espany-
gener i maig i la resta fins a drà més beneficis.
se'n vendran un 30% menys. barats) per ser més "competitius" ol té beneficis i si tanca la plan-
finals d'any. A més, la multina- Això afectarà a les indústries i per "dinamitzar" l'economia. ta de Berga és perquè si s'in-
cional ha posat a la venta la
seva planta de Valls on hi tre-
ballen 112 treballadors i on s'hi
auxiliars, com és el cas de
Tyco. Textualment per Tyco el x Per CCOO i UGT
stal·la a països on els salaris
són més baixos en tindrà més.
Encara més patètic va ser la
presència de polítics locals que
tancament de la planta de cada tancament suposa no van dubtar en suplantar a
fabrica cablejat. Les raons que Berga és degut a un seguit de El passat 9 d'octubre va tenir les veus dels propis trebal-
expliquen la venta de la planta mesures "per fer front a la dura
una oportunitat per lloc a Berga una manifestació ladors (almenys al canal taron-
(segons l'empresa) serien que competència en el sector", que embutxacar-se un bon contra els acomiadaments. En ja). La primera tinent d'alcalde,
el cablejat ha deixat de ser un han de servir "per optimitzar, pessic per gestionar la total es van aplegar més de Maribel Iglesias, s'encarregava
sector estratègic per a Tyco. reduir costos i millorar la com- 700 persones vingudes de les de condemnar el tancament,
Tyco actualment ocupa 754 petitivitat de l'empresa". Tot i
derrota. diferents plantes afectades pel tot i que no sabem en quina
persones a Catalunya, per tant així la empresa TYCO ELEC- "pla de reestructuració" de fàbrica afectada pel tancament
el pla inicial de l'empresa afec- TRONICS AMP ESPAÑA SA (de la Però aquest argument parteix l'empresa sota el lema "per treballa. A part de no viure els
ta al 28,2% de la plantilla. qual forma part la planta de de que l'empresa i els seus tre- l'ocupació al Berguedà i el futur mateixos problemes que els
L'actuació de Tyco forma part Berga) va tancar el 2007 amb balladors són la mateixa cosa, industrial de Tyco Electrònics". afectats directes, els polítics
"d'un pla de reestructuració per beneficis (com veurem en els negant la realitat que uns es La manifestació, que va recór- també són responsables
reduir costos" i proposa l'aco- següents apartats de l'article). veuen obligats a vendre la seva rer els principals carrers de la
miadament de 850 trebal- força de treball a canvi d'un sou ciutat estava convocada pels Continua a la pàgina següent
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
PINTURES I DECORACIÓ
PRODUCTES DE RESTAURACIÓ
RESTAURACIÓ
PRODUCTES QUÍMICS
ATENCIÓ PERSONALITZADA
Plaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos
08240 Manresa
C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46 Tel. 938722516 i Fax 938720581
Manresa Web. www.ladrogueriamanresa.com
tel. 93873 13 50 E-mail: info@ladrogueriamanresa.com
8. // 8
Actualitat /Laboral
d'aquesta situació, és més, són Pel què fa als beneficis de Tyco ascendirien a més de 2 milions deslocalitzant a països on poder
ells els que van posar les mil i l'1 de maig del 2008 podíem a Europa, però és possible que Pel què fa a les subvencions treure encara més benefici.
una facilitats a l'empresa des llegir al diari digital el siguin molt més doncs, com aparegudes a les memòries del
d'un primer moment. Economista com Tyco duplica més declaren més impostor dipòsit de balanços al registre Altres tancaments de Tyco
els beneficis i supera les previ- han de pagar. A més els ingres- mercantil, hi he trobat fins a
D'altra banda, segons informa- sions: "El conglomerado esta- sos pel 2007 ascendirien a més quatre subvencions concedides
va ràdio Berga, si els 121 tre- dounidense Tyco International de 166 milions d'euros. a l'empresa des del 2006. La
Madrid i Valladolid
balladors de Tyco Berga s'a- ha anunciado hoy unas ganan- Generalitat de Catalunya els va El dimarts 13 de Febrer del
puntessin a la vegada a l'atur la cias por operaciones continuas Pel què fa als òrgans socials el concedir fins a tres subven- 2007 el diari el dia de
taxa pujaria fins al 11,55 % i la de su segundo trimestre fiscal president és Henning E Jensen, cions, la primera de 300.000 Valladolid publicava "Tyco
xifra de persones a l'atur seria mayores que las esperadas y mentre que el gerent és Martín euros, la segona de prop de microser presenta suspensión
un total de 1950. En tot cas, elevó sus previsiones, debido a Alonso Sala, tot i que aquest té 850.000 euros i finalment una de pagos 9 meses después del
dels mateixos treballadors que cuatro de sus cinco divi- 13 càrrecs més en aquesta tercera de 273.730 euros. ERE". I és que a l'abril del 2006
dependrà que aquesta xifra siones reportaron incrementos societat. Carlos Bartes També l'institut de la reestruc- l'empresa nortamericana Denali
sigui una realitat. de utilidades de dos dígitos. En Blázquez és director financer turació de la mineria del carbó va comprar Tyco microser i tot
concreto, los beneficios por entre altres coses, doncs també i desenvolupament alternatiu seguit va presentar un expedi-
Dijous 9 d'octubre Regió 7 operaciones continuas fueron ostenta 10 càrrecs més. És de les comarques mineres els ent de regulació d'ocupació,
obria edició amb la notícia que de 273 millones de dólares, o també, juntament amb Martín hi va donar 284.000 euros. Un que va afectar a 400 trebal-
Tyco ja ha posat a la venda els ladors i va derivar amb el tan-
seus terrenys a la Valldan. Com
explicaré més endavant aque-
sts terrenys van ser cedits per
l'Ajuntament de Berga ja 13
anys. També aquest cas té bas-
tants similituds amb el tanca-
ment de Madrid i Valladolid,
que també explico més enda-
vant. En total són 6597 metres
quadrats, amb una nau de
gairebé 4000 metres quadrats.
Parlem de la multinacional
Tyco
Tyco és una multinacional nord
americana dedicada a la fabri-
cació de components d'enginy-
eria electrònica. Aquesta multi-
nacional està formada per un
conglomerat d'empreses dis-
tribuïdes arreu del món, totes
amb funcions molt concretes.
Fabrica al voltant d'uns 50.000
productes d'enginyeria de pre-
cisió, és present a més de 25
països, opera a més de 50 i ven
els seus productes a més de
150 països. A la seva pàgina
web, Tyco es felicita per haver
q Planta de Tyco
tingut unes vendes de més de 56 centavos por acción, frente Alonso, director general i con- total de més d'un milió set- cament de la fàbrica
13.000 milions de dòlars en el a los 164 millones, o 33 cen- seller de Ici seguridad SA, pres- cents mil euros en subven- madrilenya i la continuïtat de la
darrer any 2007. Ara mateix tavos por título, del mismo ident de Tyco Electrònics ray- cions. A aquesta xifra s'hi ha de de Boecillo. Els sindicats ofi-
Tyco compta amb uns 92.000 periodo del año pasado.", tot i chem SA, conseller de Tyco sumar 467000 eurus, el valor cials van firmar aquest acord
treballadors repartits per tot el així la multinacional també marine SA, apoderat de de 7000 metres quadrats que d'acomiadament pel compro-
món. Tot i així la majoria estan durant aquest període, segueix Microser Electrònics SL (que va l'Ajuntament de Berga va mís que la planta de Boecillo no
a Àsia (38.000), on només a acomiadant treballadors. tancar l'any passat deixant més regalar ara fa 13 anys a l'empre- es tancaria en un futur. Nou
Xina n'hi té 32.000. A Amèrica de 300 persones al carrer), sa, perquè s'instal·lés al polígon mesos després, com diu el titu-
27.000 persones treballen a les apoderat de Thinlayer SL, de la Valldan i que els polítics lar del diari, l'empresa presenta
seves instal·lacions i pel què fa suspensió de pagaments pel
a Europa i Àfrica també n'hi té
Parlem de Tyco Electronics apoderat de Diamit SL i final- berguedans ara demanen tími-
que 330 treballadors més ani-
ment conseller de Tyco Iberia SL. dament a l'empresa… Aquesta
27.000. Com veurem més amp España SA ran a petar al carrer. Segons els
x
però ja els té a al venta.
endavant, Tyco té tendència a mateixos treballadors: "Se ha
x
anar tancant les seves plantes
La generalitat de demostrado que la estrategia
Aquesta empresa, que té la
europees per anar-ne obrint de planta aquí al Berguedà, forma
Catalunya els va concedir Tyco va vendre la de Denali Partners LLC no era
noves a països on les condi- part de conglomerat de Tyco. fins a tres subvencions i planta a Denali per 1 euro potenciar la planta de
cions d'explotació són molt (segons la mateixa escrit- Valladolid sino la de realizar
pitjors que a Europa i per tant,
L'empresa (anomenada abans també l'institut de la una maniobra de especulación
del 2000 AMP) compta amb un ura de compraventa).
els seus beneficis majors. capital social de 55 milions
reestructuració de la inmobiliaria con los terrenos de
d'euros, amb un import net de mineria del carbó i desen- las factorías de Madrid y
Pel què fa als productes que Valladolid así como eliminar
fabrica Tyco, un 16% té a veure
xifra de negocis al 2007 de volupament alternatiu. Aquestes són només les sub-
toda mención a la multina-
més de 136 milions d'euros. vencions a Tyco electrònics
amb telecomunicacions, un Segons el registre mercantil,
Un total de mes d'un AMP España, però altres empre- cional Tyco Electronics, que es
31% amb la indústria de l'au- l'activitat principal seria la fab- milió set-cents mil euros ses de Tyco també instal·lades la que nos vendió a este grupo
tomòbil, un 9% fa referència a inversor que se ha encargado
material per ordinadors, un 5%
ricació i venda de terminals i en subvencions. a l'estat espanyol han gaudit de
de hacer este trabajo sucio"
connectors elèctrics i elec- subvencions milionàries, com
del total són peces per elec- trònics. La distribució de és el cas de Microser Eletrònics (extret de http://tycomi-
trodomèstics, un 4% per xarxes vendes seria sobretot a l'estat Pel què fa a les vinculacions SL que va rebre 28 milions croser.blogspot.com/ ) És mes,
de connexió, un 2% per articles espanyol, però també vendria a societàries de l'empresa en d'euros en 8 anys, en concepte Tyco va vendre la planta a Denali
electrònics pel consumidor, Europa i a fora. El 2007 comp- concret, com he comentat d'ajudes a les plantes de per un euro (segons la mateixa
mentre que un 5% del total dels taria amb menys de 800 trebal- forma part del conglomerat de Madrid i Valladolid abans que escriptura de compravenda).
productes que fabrica aquesta ladors a totes les plantes i Tyco, per tant participa en una aquests dues plantes tan-
multinacional té a veure amb la oficines del territori (aquí s'in- entitat més, té com a accionista quessin. Així Tyco des de les Després de varies manifesta-
indústria de la guerra, doncs clourien les de Berga també) i a un altre entitat, és matriu de seves respectives empreses va cions i accions de protesta,
com ens informa la seva pàgina comptaria amb 76 directius. Els dues més i està relacionada demanant subvencions mil- CC.OO i UGT es salten el què
web van destinats a la indústria beneficis de l'empresa el 2007, amb 10 entitats més. Totes de ionàries abans que les seves s'havia aprovat a les assem-
aerospacial i a defensa. segons el registre mercantil, l'entramat de Tyco. plantes vagin tancant i es vagin blees de treballadors i firmen
Continua a la pàgina següent
9. // 9
Actualitat /Laboral
Carta de Pako als seus ex
companys de Tyco microser Readmissió
"Lo primero de todo quería
mandar mis felicitaciones a
toda la gente que luchó por lo
que consideró justo y no se
dejó influenciar ni por los unos, q
Montse!
Concentració de CNT-AIt el dissabte 18 d’oc-
ni por los otros. Esos
luchadores incesantes, íntegros
tubre demanant la readmissió de la Montse
y valientes que no se dejan
embaucar: personas que no
mendigan limosnas, sino que
exigen lo que les corresponde.
Aquellos que, por el contrario,
practicaban la defensa enarde-
cida del servilismo, basándose
en la cobarde premonición de
una derrota anticipada sin
haber disputado ninguna batal-
la; aquellos que convirtieron las
manifestaciones de protesta de
los trabajadores en campañas
electorales; aquellos que rozan
la cabeza contra el suelo por no
poder levantarla a causa de su
deplorable actuación;… A esos
sólo se les puede tener lástima;
porque su continua reverencia
ante el amo les acarreará prob-
lemas de columna durante el
resto de su muerte en vida.
A pesar de que la rendición
condicional que firmaron les ha
proporcionado un supuesto
beneficio individual, han tenido
que pagar un precio muy alto y
por ser conscientes de ello se
han rodeado de afiliados que Manresa, octubre de 2008 ral incloent vacances no gau-
practican el vasallaje y señalan dides fins a la data.
encolerizadamente con su dedo CNT-AIT Manresa - Contracte indefinit.
acusador a sus "compañeros - La categoria laboral que li
L
a Montse ha estat
radicales", excluyéndoles para correspon.
acomiadada injusta-
impedir que cuenten esta histo- - Pagament d'uns dies no
tot el que l'empresa els hi posa sinó que els beneficis que ment. La nostra com-
ria de privilegios a cambio de pagats (de l'1 al 7 d'Agost).
sobre la taula. És per això que obtindrà l'empresa a Xina seran panya, a l'exigir els
subsistencias ajenas. - Retribució de les hores
la CGT va realitzar una mani- molt majors. seus drets fonamen-
tals, estava rebent per part de extres segons conveni.(unes
festació el 18 de maig que va También resulta paradójico, 44 hores mentre cotitzava
la seva encarregada, ja d'un
acabar davant les seus de Hi ha alguna cosa a fer? como la encarnizada crítica de
temps endarrere, pressions 40).
CCOO i UGT, on va repartir un la preferencia en las contrata- - Cessament de l'abús d'au-
pamflet on s'hi podia llegir: fins al moment de fer-se insu-
És interessant veure les ajudes ciones muda repentinamente toritat de la seva encarregada
"Con esta manifestación, pre- portables per a la companya i
que reben aquests tipus de en defensa exacerbada, cuando Mercè i retractació per escrit.
tendíamos que los ciudadanos acabant en un atac d'ansietat
multinacionals, el poder que se intercambian los papeles y
de Valladolid, supieran que per l'assetjament sofert i la
arriben a tenir i la impunitat pasamos a ser uno de los vasal- Envia faxos i e-mails en soli-
CCOO y UGT, han servido, una baixa mèdica. Estant en aque-
amb la qual actuen. Però també los "elegidos". Esta dualidad daritat amb la companya FAX
vez más para allanar el camino st procés de baixa mèdica la
es interessant pensar i repensar demuestra los férreos princip- 93.877.19.16 , FAX
de la empresa, que en ningún nostra companya ha estat
la manera de fer front al domi- ios y la honestidad de los 93.8742062 i correus elec-
momento han respetado la acomiadada. La companya
ni. Les multinacionals represen- interesados en fomentar la trònics a bonetroca@adi-
decisión acordada por referén- també ha sofert una sèrie d'ir-
ten concentracions de poder desigualdad de oportunidades." fad.ictnet.es amb aquest text:
dum por la mayoría de la plan- regularitats per part de l'em-
enormes, més que els estats, presa: treballava 44 hores set-
tilla del NO a la firma del acuerdo, Tyco crec que l'única manera de
que condicionen la teva vida i manals, mentre l'empresa L'EMPRESA BONET ROCA VUL-
incluso llegando a ocultar datos a fer front a l'empresa és la lluita
prenen decisions sense consul- solament li cotitzava a la NERA ELS DRETS DELS SEUS
los trabajadores y que jamás han per mitjà de l'acció directa, és a
tar-ho des de milers de seguretat social 40 hores, TREBALLADORS
luchado por mantener el empleo". dir, la no delegació, ni a polítics
quilòmetres, obeint a finalitats l'empresa no havia pactat el
(responsables tots de la
particulars i a interessos o Van acomiadar la trebal-
x
situació actual) ni a sindicats calendari laboral amb les
València seves treballadores i a això se ladora Montse estant de
CC.OO i UGT es salta pactistes. Que siguin els
li suma que la Montse real- baixa, produïda per l'assetja-
mateixos treballadors sense
El dijous 6 de desembre de el que s'havia aprovat a intermediaris els que portin el itzava tasques a l'empresa ment laboral de la seva encar-
2007 Terra actualitat publicava: les assemblees de trebal- que no es corresponien amb regada Mercè, al reivindicar
conflicte i, a la vegada, radical-
"Tyco cerrará a finales de 2008 la seva categoria profession- els seus drets.
la planta de Valencia y pro- ladors i firma tot el que itzar-lo per intentar fer el
màxim de mal a la empresa. De al. La Montse duia la botiga
ducirá en China" La planta es va l'empresa li posa sobre la fet de la mateixa manera com ella sola, mentre que la seva o La categoria laboral que
tancar i 90 treballadors es van taula. categoria era la d'ajudant de tenia, no es corresponia amb
s'han guanyat totes les lluites
quedar al carrer. Les indemnitza- dependenta, robant-li l'em- la feina que feia, robant-li a la
obreres a casa nostra al llarg
cions van anar d'entre els 67 als econòmics. Si els anarquistes presa la diferència de salari i treballadora la diferència de
de la història fins a la mal
69 dies per any treballat per la ens oposem a l'existència del drets que li corresponien. Les salari i drets.
anomenada transició.
majoria de treballadors, amb un poder i apostem per la sobira- reivindicacions de la Montse READMISSIÓ MONTSE!!!
màxim de 42 mensualitats. nia personal, les multina- són les següents:
Si la lluita és sense intermedi-
Com es podia llegir també a la cionals representen a l'igual Sindicat d'Oficis Varis de la
aris (CCOO, UGT, polítics,...) i és
premsa del moment, les raons que els estats tot allò contrari - Pagament dels salaris no CNT/AIT Manresa
duta pels propis treballadors, que
que motivaven al tancament de al què defensem nosaltres. reportats fins a la data de
contin amb nosaltres pel què
la planta d'Albuixech (València) la seva readmissió.
sigui i fins al final.
no són que no sigui productiva, Pel què fa als treballadors de - Signatura del calendari labo-