1. Evolució geomorfològica de la plana de
Lleida durant el Quaternari:
Fets destacats
J. C. Balasch Solanes
Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

2. 1. L’evolució de la conca de l’Ebre durant
el Cenozoic
2. Les terrasses fluvials del Segre i de la
Noguera Ribagorçana
3. Els cons de dejecció de l’Urgell
4. La captura de la Noguera Ribagorçana
5. L’avulsió del Segre a Balaguer
Índex

3. Mapa geològic de
Catalunya:
-Unitats
morfoestructurals
-Tipus de substrats
-Edats geològiques
Marc de la conca
de l’Ebre

4. Bloc diagrama de la vall del Segre a l’àrea de Lleida (Solé, 1946)

5. 0 10 km
Esquema geològic de l’W de la Depressió Central Catalana

6. Els dipòsits quaternaris (IGC, 2008)

7. Dipòsits
quaternaris:
terrasses de
la plana de
Lleida i
cons
al·luvials de
l’Urgell

8. La creació de les terrasses i els
relleus esgraonats

9. Formació de les terrasses fluvials

10. Formació de les terrasses fluvials

11. (Peña, 1983)
Sistema de terrasses Segre-N. Ribagorçana (Peña, 1983)

12. Tall geomorfològic de les terrasses als voltats de Lleida
(Remacha, 2006)

13. Terrassa 4 del Segre entre Balaguer i Menàrguens (Àrids Daniel)
1.

14. Terrassa 4 del Segre entre Balaguer i Menàrguens (Pavigard nord)

15. Resum dels nivells culminants i de terrassa reconeguts
Nivel
Elevación
sobrelecho
actual (m)
Edad(kaño)
(Sanchoet
al. 2007)
Edaddelasuperficie
Peña y
Sancho
(1988)
MapaGeo.
C. Segrià
(IGC, 2006)
Badia et
al. (2009)
1 150 - - - T8–NC3
2 115-120 - - - T7–NC2
3a-3b 80-90 >780 PleistocenoInferior T6–NC1 S.Qt5 Qt1
4 55-60 176±14 PleistocenoMedio T5 S.Qt4 Qt2
5 35-40 64±4 PleistocenoSuperior T4 S.Qt3 Qt3
6 15-20 49±4 PleistocenoSuperior T3 S.Qt2 Qt4
7 10 11±0,8 PleistocenoSuperior T2 S.Qt1 Qt5
9 1,5-3 0,025-1 Holoceno T1 Qt6-Qt7

16. La creació dels cons de
dejecció o cons al·luvials

17. Formació dels cons al·luvials en el contacte relleus-plana

18. Con de dejecció del riu Corb a Belianes (IGME, 1998)

19. Con de dejecció
del Corb aigües
avall de Belianes
on es mostra la
zona on les
aigües vessen
sobre la plana
al·luvial (Els
Aixaders)
(Calvet, 1986)

20. Principals
conjunts
de dipòsits
quaternaris
de la plana
de Lleida i
de l’Urgell

21. La Noguera Ribagorçana:
primer afluent del Cinca i
després capturat pel Segre

22. 0 10 km
Esquema geològic sector W Depressió Central Catalana

23. 0 10 km
Deposició nivell T-1

24. 0 10 km
Deposició nivell T-2

25. 0 10 km
Deposició nivell T-3a

26. 0 10 km
Deposició nivells T-3b a T-9

27. (Peña, 1989)
Construcció dels nivells culminants de la N. Ribargorçana

28. (Peña, 1989)
Captura de la Noguera Ribagorçana pel Segre

29. L’avulsió o canvi de traçat del
Segre per l’activitat de
l’anticlinal Balaguer-Barbastre

30. Diversos autors (Solé,1946; Solé y Llopis, 1946; Solé 1953; Peña
1983; Sancho, 1989; Escuer i Goula, 1992; Lucha et al., 2008)
relacionen la deformació i inclinació de les terrasses dels rius Noguera
Ribagorçana i Segre amb l’activitat de l’anticlinal de guixos Balaguer-
Barbastre
L’activitat diapírica de l’anticlinal Balaguer-Barbastre
Nivell T6 basculat cap el NE, en la pedrera del Tossal del Deu (Camarasa)

31. 0 10 km
La nova hipòtesi

32. 0 10 km
Diapirisme actiu i barrera orogràfica (pre-T1): desviament W

33. 0 10 km
Fi del diapirisme i antecedència del Segre (T3b). Captura NR

34. Criteris cartogràfics
Aflorament de dipòsits de graves poligèniques pirinenques
exclusivament entre les valls dels rius Segre i Noguera
Ribagorçana dibuixant la traça d’un antic curso fluvial, ara
retallats per les valls transversals (Farfanya, Algerri)
0 5 kmIGC (2006)

35. Criteris topogràfics
L’alçada de la base dels dipòsits està en concordancia amb el nivell
de base de les formacions dels nivells culminants. Les elevacions de
la Serra Llarga es troben entre 380-450 m de altura, a més de 160 m
sobre el Segre i a una alçada superior al nivell culminant d’Alguaire
T1 (380 m)
Nivell basculat
de Les Obagues
del Masip (Gerb,
Os de Balaguer)

36. Criterios litològics i mineralògics
Les valls dels rius Segre, Noguera Pallaresa i Noguera
Ribagorçana drenen afloraments rocosos de natura i extensió
similars, per la disposició de les estructures perpendicular a les
línies dels drenatges.
No obstant hi han diferències litològiques i d’extensió que poden
ser usades com a traçadors de la procedència. Per exemple:
◦ Els gneisos del Canigó i de la Valira Nord, sols estan en el Segre
◦ Les roques volcàniques del Permotrias de la unitat tectònica de
les Nogueres són més presentes en el Segre
◦ Extensió diferenciada d’afloraments de les ofites del Keuper
◦ Concentració d’or en les terrasses

37. Gràcies por la seva atenció