arte griego

1. • INTRODUCCIÓ:
es va caracteritzar per la representació naturalista de la figura
humana, no només en l'aspecte formal, sinó també en la manera
d'expressar el moviment i les emocions. El cos humà, tant en les
representacions de déus com en les d'éssers humans, es va convertir
així en el motiu fonamental de l'art grec, associat als mites, la
literatura i la vida quotidiana. PINTURA
Per parlar de la pintura grega és necessari fer referència a la
ceràmica, ja que precisament en la decoració d'àmfores, plats i
atuells, la comercialització era un negoci molt productiu en l'antiga
Grècia, va ser on va poder desenvolupar aquest art.
Al començament els dissenys eren elementals formes geomètriques-d'aquí
la denominació de geomètric que rep aquest primer període (segles IX i
VIII aC) - que amb prou feines es destacaven sobre la superfície.
Ánfora ática, decorada con Aquiles y Ayax jugando a los
Edipo interrogado por la Esfinge
Heracles y el toro Minos dados
Crátera con una escena de
Corredores durante los
Copa Ática decorada con Atletas preparación de un
Juegos Panatenaicos
espectaculo teatral
Èdip interrogat per l'Esfinx Àmfora ática, decorada amb Heracles i el
brau Minos Aquiles i Ayax jugant als daus
Copa Àtica decorada amb Atletes Corredors durant els Jocs Panatenaicos
Crátera amb una escena de preparació d'un espectacle teatral
Amb el córrer del temps, aquestes es van anar enriquint

2. progressivament fins a cobrar volum. Van aparèixer, llavors, els
primers dibuixos de plantes i animals emmarcats per guardes
denominades quot;meandresquot;. En un proper pas, ja en el període arcaic
(segles VII i VI aC), es va incloure la figura humana, d'un grafisme
molt estilitzat. Enmig de les noves tendències naturalistes, aquesta
va cobrar major importància al servei de la representacions
mitològiques.
Les escenes es van organitzar en bandes horitzontals paral leles que
permetien la seva lectura girant la peça de ceràmica. Amb el
reemplaçament del punxó pel pinzell els traçats es van tornar més
exactes i detallistes. Les peces de ceràmica pintades comencen a
experimentar una notable decadència durant el classicisme (segles IV i
V aC) per ressorgir triomfants en el període elenístico (segle III),
totalment renovades, plenes de color i ricament decorades.
ESCULTURA
•
Les primeres escultures gregues (segle IX aC) van ser petites figures
humanes fetes en materials molt mal leables com ara l'argila, l'ivori
o la cera. No va ser fins el període arcaic (segles VII i VI aC) que
els grecs van començar a treballar la pedra. Els motius més comuns de
les primeres obres eren senzilles estàtues de nois (Kouros) i noies
(korés). De formes llises i arrodonides, aquestes figures plasmada en
la pedra una bellesa ideal.
Aquestes figures guardaven una gran similitud amb les escultures
egípcies que havien servit de model. Amb l'arribada del classicisme
(segles V i IV aC), l'estatuària grega va anar prenent un caràcter
propi i abandonar definitivament els primitius patrons orientals.
Gràcies a l'estudi de les proporcions s'ha pogut copiar fidelment
l'anatomia humana i els rostres van guanyar definitivament en
expressivitat i realisme.
Discobolo de Mirón Hermes sostenint Dionisos nen Laocoonte i els seus
fills .
Tales de Milet Venus de Milo Victòria de Samotràcia
Es va introduir el concepte de quot;contrappostoquot;, posició per la qual
l'escultura es recolzava totalment sobre una cama, deixant l'altra
lliure, i el principi del dinamisme cobrar forma en les
representacions d'atletes en plena acció. Alguns dels grans artistes
del classicisme van ser Policleto, Mirón, Praxítel i Fidias, encara
que tampoc es pot deixar d'esmentar Lisipo, que intentant plasmar les
veritables faccions del rostre, va aconseguir els primers retrats.

3. Hermes sosteniendo a Dionisos
Discóbolo de Mirón Laocoonte y sus hijos
niño
Tales de Mileto Venus de Milo Victoria de Samotracia
Durant el període hel lenístic (segle III aC) es van emfatitzar i
sofisticats les formes heretades del classicisme. Així, producte
d'aquesta recepció, van sorgir obres de inigualable monumentalitat i
bellesa, com quot;El colós de Rodasquot;, de trenta-dos metres d'alçada. Cal
aclarir, que tant per la seva funció religiosa com decorativa,
l'escultura es trobava estretament lligada a l'arquitectura. Així ho
evidencien els treballs estatuàries de les façanes, columnes i
interior dels temples.