Explicació d'una obra d'art per a un grup de 2n Batx Història de l'Art.

1. • Títol: La vicaria
• Autor: Marià Fortuny i Marsal (1838 – 1874)
• Cronologia: 1867-1870
• Estil: realisme/ fortunyisme
• Tècnica: oli sobre fusta
• Dimensions: 60 cm 94 cm (tableautin)
• Tema: escena costumista o de gènere
• Localització actual: MNAC, Barcelona

2. Biografia
El pintor català més reconegut
del segle XIX és el pintor de
Reus Marià Fortuny (1838-
1874). Si bé la seva vida va ser
breu, la seva petjada en la
història de l’art és
excepcional.
Va treballar d’orfebre a Reus
(detallisme i preciosisme dels
objectes).
Va estudiar a la Llotja de
Barcelona, els seus inicis van
ser brillants. Va començar amb
la temàtica històrica.

3. Berenguer III portant
l’ensenya de Barcelona al
Castell de Foix.

4. Fortuny va establir-se a
Roma gràcies a una
beca de la Diputació i
l’Acadèmia de Belles
Arts de Barcelona.
Allà va convertir-se en
el pintor estrella del
marxant Adolphe
Goupil, un dels
mecenes més
importants d’Europa.

5. Durant l’estada Roma, el 1860, la Diputació de Barcelona va
encarregar-li la documentació gràfica de la guerra del
Marroc.
Del febrer a l’abril va prendre, des dels camps de batalla
nord-africans, nombroses notes. El viatge va influir molt en
la pintura de Fortuny. Va ser capaç de captar l’exotisme, la
llum i els colors d’Orient i ho va traslladar a la tela. A
partir d’aquest viatge, que va repetir més endavant, va
iniciar la producció orientalista. Així, el seu llenguatge va
fer un gir i es va tornar força més vigorós i expressiu, com
és el cas de L’odalisca i La Batalla de Tetuan.

6. L’odalisca

7. La Batalla de Tetuan

9. El gran èxit de Fortuny es deu als seus quadres costumistes,
els anomenats quadres “de casacón”, pintats amb una
minuciositat extraordinària, amb pinzellades soltes i una
gamma variada i brillant.
L’obra més significativa d’aquesta etapa és La vicaria (1870),
l’obra culminant de la pintura preciosista, de gran èxit a tot
Europa com a expressió d’un realisme burgés sense crítica
social.

10. El col·leccionista d’estampes

11. Context històric
Després de les revolucions del 1848 a Europa, Espanya es
trobava dividida en dos bàndols: d’una banda, els liberals,
partidaris d’Isabel II, i de l’altra, els carlins.
Fortuny visqué la Dècada Moderada, el Bienni Progressista,
l’elecció de Lluís Napoleó a París, el cop d’estat que va
anticipar l’arribada del Segon Imperi.
Mentrestant, França iniciava la construcció d’un imperi
colonial a Orient. Itàlia i Alemanya es trobaven en ple procés
d’unificació. Espanya havia ampliat les seves possessions al
Marroc.
En conjunt, el S.XIX va estar marcat pel progrés
(l’electricitat, el desenvolupament de les infraestructures i de
la indústria, la velocitat de distribució de béns de consum,
que augmentava dia a dia gràcies als transports…), però
també per la lluita de classes.

12. http://es.slideshare.net/ramonpujola/10-la-vicaria-1719042

13. http://es.slideshare.net/ramonpujola/10-la-vicaria-1719042

14. ANÀLISI FORMAL
Elements plàstics
En la pintura de Fortuny domina la perfecció tècnica. La
riquesa de la gamma cromàtica inclou tonalitats clares,
ressaltades per la il·luminació, que oscil·len entre el groc
daurat i diferents tons de verd.
Sobresurten del conjunt alguns vestits femenins, com el de la
dama vestida de rosa que s’inclina delicadament sobre la
núvia per observar de prop el document que la noia porta a
les mans.

15. El quadre és envaït per la llum, que contribueix a crear una
atmosfera interior. El focus de llum està situat a l’esquerra de
l’espectador. Les ombres són acusades i delimiten la percepció
dels objectes, aspecte que ajuda a establir els límits de l’espai
físic.
La pinzellada és dinàmica, ràpida, fluida i molt precisa,
Fortuny era capaç de mostrar els detalls amb una tècnica de
miniaturista.
Fortuny fa servir un llenguatge meticulós, propi d’un autèntic
virtuós, de manera que posa de manifest la qualitat dels
objectes.
Es pot apreciar, de manera significativa, el traje de luces del
torero, la reixa, el llum central, la catifa vella, els serrells de la
cadira, la brutícia del terra, etc.

16. Composició
Els personatges es troben distribuïts en tres grups,
relacionats entre ells per mitjà de diverses peces del
mobiliari i que pertanyen a estaments socials molt
diferents.
A la nostra esquerra, un home manté una conversa privada
amb un clergue en un cantó d’una taula.
A l’altre costat hi ha el grup més nombrós. La dama que es
troba més a la dreta d’aquest grup central trepitja una catifa
que sembla delimitar l’espai del tercer grup, de condició
social inferior.
El centre d’atenció del quadre és la signatura del contracte
matrimonial (malgrat que aquesta escena està
descentrada).

18. Estil
Es tracta d’una pintura d’estil realista, encara que força
allunyada del realisme francès.
Ell prefereix la qualitat descriptiva, el dibuix acurat, la
delicadesa i la minuciositat, la força de la llum i el color...
Principals característiques de l’estil de Fortuny:
• la minuciositat
• el preciosisme
• un dibuix acurat
• l’ amplitud espacial
• un gran sentit del color
• un fantàstic estudi de la llum
• la perfecta captació dels diferents tipus de teixits
• l’interès per l’actitud dels personatges

20. El pintor acadèmic francès coetani de Fortuny, Meissonier,
fou el creador dels quadrets de petit format, amb temes
costumistes, anomenats tableautins, que van servir de
referència directa Fortuny.
La vicaria s’inclou també dins l’anomenada pintura de
casaques o casacón, que estava de moda des de meitat del
segle XIX i que es basava en escenes de la vida i els costums
dels segle XVIII.
Fortuny va conrear sobradament aquest gènere que es
caracteritza pel petit format i per un detallisme que il·lustra,
amb una certa nostàlgia, temes d’un passat recent,
ambientats en espais aristocràtics, lluny de tota crítica
social.
La influència més gran rebuda per Fortuny va ser l’obra de
Goya que va tenir l’oportunitat de conèixer en les seves
visites al Museo de El Prado a Madrid.

21. El seu èxit s’explica per l’ habilitat compositiva d’aquest
tipus d’obres i per l’espectacular virtuosisme tècnic que, en
el cas del pintor català, es qualifica de preciosisme.
Es pot considerar un pintor triomfador, encara que insatisfet,
i molt cotitzat, que morí sobtadament a l’edat de 36 anys.
Queda l’interrogant de com podria haver evolucionat la seva
pintura.
"Dinar a l'Alhambra" Mariano Fortuny
Contemporani dels
impressionistes, sembla que
va tenir contactes esporàdics
amb Renoir. Va morir el
mateix any de la primera
exposició impressionista.

22. INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
L’acció del quadre transcorre en una típica vicaria del segle
XVIII i reflecteix una escena molt habitual en la vida social:
el moment de la signatura, per part dels contraents, dels
documents que legalitzen la seva unió matrimonial.
La idea d’aquest tema sembla que li va sorgir a Fortuny
després de visitar diverses vegades la sagristia de l’església
de San Sebastian a Madrid, on el mateix artista va fer els
tràmits del seu matrimoni amb Cecília Madrazo.
Tanmateix, la imatge representada no il·lustra una vista
real d’aquesta església perquè, durant el llarg procés
creatiu (va tardar quasi tres anys a pintar-lo), Fortuny també
es va inspirar en les nombroses capelles que va poder
contemplar en la seva segona estada a Roma.

27. L’escena té lloc en presència dels testimonis a la sagristia,
separada del temple per una reixa d’exquisit treball, que
Fortuny va copiar d’una església de Roma. Mentrestant, a la
dreta, uns majos i un torero esperen el seu torn, al marge de
la situació.
El pintor va triar com a models: Cecilia, la seva esposa, per a
la dona del vestit rosa i la dona d’esquena; Arlechino per al
torero (model habitual de Fortuny), i Nicotina, una model
romana, per a la maja.
Els altres personatges són models professionals amb qui
Fortuny va treballar sovint, i també els seus cunyats,
Raimundo i Isabel de Madrazo (com a nuvis), i el pintor
Meissonier (el personatge vestit de general).

29. L’escena reuneix els elements que defineixen l’Espanya dels
segles XVIII-XIX: clergues, aristòcrates, majos, un militar, un
torero i, fins i tot, un almoiner de les ànimes del purgatori
(l’estranya figura encaputxada, amb el tors nu i una safata a
les mans, que hi aporta una nota inquietant).

30. Funció
La vicaria és el resultat d’un procés de maduració que es va
iniciar el 27 de novembre de 1867, data en què el pintor va
contraure matrimoni amb Cecilia de Madrazo, filla de
Federico de Madrazo.
Per les seves dimensions, es tracta d’un tableautin. Aquests
quadres de mida reduïda, eren adquirits per la burgesia, que,
a diferència de la noblesa, no vivia en palaus i, per tant, no
disposava de tant d’espai per penjar quadres de gran format.
Va ser exposat a París el 1870 a la galeria del marxant de
Fortuny, Adolphe Goupil i immediatament va ser venut a
una dama anomenada Madamme Cassin per 70.000 francs, un
preu desorbitat per a l’època.
La seva destinació havia de ser la llar d’algun burgés per
decorar amb una obra de tema costumista i amable com
aquesta.

31. Fonts:
• https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/fortuny-marsal-mariano/
• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2013/01/11/maria-fortuny/
• http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Paintings_by_Mari%C3%A0_Fortuny
• http://es.slideshare.net/mcarmearanda/fortuny-la-vicaria
• http://es.slideshare.net/ramonpujola/10-la-vicaria-1719042
• http://juancharro.blogspot.com.es/2014/06/fortuny-en-internet-todo-el-mundo-lo.html
• http://stjosep.com/escola2/wp-content/uploads/2011/10/28-LA-VICARIA.pdf
• http://www.cervantesvirtual.com/bib/romanticismo/actas_pdf/romanticismo_6/crespo.
• https://www.youtube.com/watch?v=odXEu3fMucI
• http://www.youtube.com/watch?v=YEX_LDb2GW4
• http://www.youtube.com/watch?v=mkFGgxs4ONg