Treball realitzat per Carla Prat. Curs 2012-2013.

1. La Bios
BIOS (Sistema bàsic
d'entrades i sortides, "Basic
Input / Output System") és un
component essencial que
s'utilitza per controlar el
maquinari. És un petit
programa, que es carregarà a
la memòria ROM (“Read-Only
Memory”, memòria de només
lectura que no es pot
modificar) i en la memòria
EEPROM (“Electrically-
Erasable Programmable
Read-Only Memory”,
memòria de només lectura que és programable i que es pot esborrar elèctricament).
Quan s'encén o es restableix un sistema informàtic, la BIOS realitza un inventari del
maquinari connectat a l'ordinador i fa un diagnòstic anomenat Prova automàtica a
l'encesa (POST, Power-On Self Test) per comprovar que l'equip funciona correctament.
Si en algun moment el POST troba un error, intentarà continuar amb l'inici de
l'ordinador. No obstant això, si l'error és seriós, la BIOS aturarà la càrrega del sistema i:
● Si és possible, mostrarà un missatge a la pantalla (perquè el dispositiu pot no
haver estat inicialitzat o pot presentar falles);
● Emetrà una seqüència de sons que permet diagnosticar l'origen de l'error;
● Enviarà un codi (denominat codi POST) al port sèrie de l'ordinador, que pot
recuperar-se a través de maquinari especial de diagnòstics.
Inicialització de la BIOS
Quan s'encén l'ordinador, la BIOS mostra una missatge de copyright en pantalla,
després realitza els diagnòstics i proves pertinents a la inicialització. Després de
completades les proves, la BIOS mostra un missatge en el qual es convida l'usuari a que
prement una o més tecles per entrar a la configuració del BIOS.
Segons la marca de BIOS, pot tractar de la tecla F2, de la tecla F10, o bé de la tecla
Supr, o alguna de les seqüències de tecles:
● Ctrl + Alt + S
● Ctrl + Alt + Esc

2. ● Ctrl + Alt + Ins
Accés i configuració de la BIOS
Per accedir al programa de configuració de la BIOS, generalment anomenat CMOS
Setup, haurem de fer-ho prement un dels botons durant l'inici de l'arrencada de
l'ordinador.
L'aspecte general del BIOS dependrà de quin tipus en concret tingui en la seva placa. El
programa de la BIOS sol estar en anglès i, a més apareixen termes que no són senzills.
Encara que tinguin noms diferents, hi ha alguns apartats comuns a tots els tipus de
BIOS:
1. Configuració bàsica de paràmetres - Standard CMOS Setup.
2. Opcions de BIOS - BIOS Features, Advanced Setup.
3. Configuració avançada i chipset - Advanced Chipset Features.
4. Password, perifèrics, discos durs, etc. – Integrated Peripherals.
5. Altres utilitats.
A la part inferior de la interfície del programa podrem veure l'inventari de tecles per a
navegar entre les opcions i modificar-les, és important llegir-lo i tenir-lo en compte.

3. [http://www.taringa.net/posts/info/4288007/Configuracion-de-Bios.html]
Com Connectar-se a la xarxa
● Topologia en Bus.
 Avantatges.
- Va molt be en xarxes petites.
- És la mes fàcil d’instal·lar i per aquest motiu lames barata.
- Utilitza poc cable en relació amb les altres topologies.
- És molt fàcil d’ampliar.
- No requereix un armari de cablatge.
 Inconvenients.
- L’avaria d’un node, punt de connexió a un equip informàtic, pot
afectar tota la xarxa.
- La detecció i el diagnòstic d’averies és difícil.
- Quan s’afegeix una estació i s’obre la xarxa, s’anul·la el
funcionament.
● Topologia en Anell.
 Avantatges.
- Es pot implementar pera distancies i volums d’informació grans.
- És fàcil trobar avaries al cable i als equips, ja que la informació arriba
fins al lloc de l’avaria.
- L’administració és més senzilla que en la topologia en bus.
- No requereix un armari de cablatge.
 Inconvenients.
- Expandir aquest tipus de xarxa resulta més complicat que en altres
tipus d’estructures.
- Són xarxes més cares perquè cal connectar totes les estacions a un
mateix cable en forma d’anell.
● Topologia en Doble anell.
 Avantatges.
- S’utilitza amb cable de fibra òptica per a velocitats de transmissió
elevades.
- És molt fàcil localitzar averies.
- És molt fiable perquè la informació circula de forma redundant.
 Inconvenients.
- És la més cara d’instal·lació.
- Cal instal·lar una gran quantitat de cable.
- L’expansió de la xarxa és més complicada que en les altres
topologies.
● Topologia en Estrella.
 Avantatges.
- És la topologia que permet trobar les averies amb més facilitat.

4. - Si l’averia s’ha produït únicament en un equip només afecta el
funcionament de l’equip.
- Les amplificacions són més senzilles.
- No hi ha col·lisió de dades.
- Té més seguretat.
 Inconvenients.
- Cal la col·locació d’armaris de cablatge i concentradors.
- Si l’avaria es produeix en un concentrador, afecta tot el segment de
la xarxa que en depèn.
- Si el concentrador té ocupats tots els ports de connexió i es vol
afegir un nou equip informàtic, cal substituir-lo o connectar-ne un
altre en cascada. Es pot arribar fins a quatre nivells.
- La implementació d’aquest tipus de xarxa és cara, perquè cal
col·locar un cable des de cada equip a un element costós, com és el
concentrador.
● Topologia en Arbre o Estrella Estesa.
 Avantatges.
- És la topologia més senzilla d’implementar.
- La detecció d’averies és molt senzilla.
- L’ampliació de nodes és molt fàcil de fer.
 Inconvenients.
- Si falla l’estructura troncal de la xarxa, pot fallar tota la xarxa.
- Cal la col·locació d’armaris de cablatge.
- Si l’avaria es produeix en un concentrador, afecta tot el segment de
la xarxa que en depèn.
- Si e concentrador té ocupats tots els ports de connexió i es vol afegir
un nou equip informàtic, cal substituir-lo o connectar-ne un altre en
cascada. Es pot arribar fins a quatre nivells.
● Topologia en Malla.
 Avantatges:
- Molt fiable front a errades. Si una estació falla no incideix en les
demés.
- Connexions redundants.
 Inconvenients:
- Cost elevat.
- Només es pot fer amb pocs nodes.
● Altres.
 En arbre
 En interconnexió total
 Mixtes.

5. Configuració de la Targeta de Xarxa.
Per una bona configuració de la targeta de xarxa es necessiten uns paràmetres de
xarxa essencials, aquests es poden assignar de forma estàtica manualment o de forma
dinàmica amb servidors DHCP (‘Dynamic Host Configuration Protocol’ és un protocol
de comunicacions que proveeix els paràmetres de configuració necessaris a les
màquines connectades a la xarxa que ho sol·licitin.). El servidor DHCP assigna una
configuració a cada ordinador que es connecta a la xarxa.
● IP - Adreça IP de l'ordinador.
Identificador de l'ordinador. Aquest paràmetre cal que sigui únic per cada
ordinador que es troba dins d'una xarxa local.
● NETMASK - Màscara de xarxa.
Serveix per delimitar l'àmbit d'una xarxa d'ordinadors i per tant que un
ordinador (principalment una porta d'enllaç o un router) determini si ha
d'enviar les dades dins o fora de la xarxa.
● GATEWAY - Passarel·la.
És un node d'una xarxa informàtica que serveix com a punt d'accés a altres
xarxes.
● DNS - Sistema de Noms de Domini.
És el servidor que tradueix noms de nodes a IPs. Per exemple linkat.xtec.cat ho
tradueix a la IP 213.176.163.34. Sense el servidor de noms de domini, navegar
per Internet seria molt complicat ja que s'hauria d'escriure l'adreça IP del
servidor web on es vulgui navegar.
Per accedir a tots aquests paràmetres ens dirigim al Tauler de Control, situat a l’Inici.
Després ens dirigirem Xarxa i Internet on farem clic a Centre de Xarxes i Recursos
Compartits. Allà podrem accedir als paràmetres en la opció Conexión de Red
Inalámbrica 2 (‘nom del punt d’accés al que estem connectats’), tot seguit fem clic a
Propiedades i des de allà podrem configurar-los.

6. Configuració de la Targeta de Xarxa.
Per una bona configuració de la targeta de xarxa es necessiten uns paràmetres de
xarxa essencials, aquests es poden assignar de forma estàtica manualment o de forma
dinàmica amb servidors DHCP (‘Dynamic Host Configuration Protocol’ és un protocol
de comunicacions que proveeix els paràmetres de configuració necessaris a les
màquines connectades a la xarxa que ho sol·licitin.). El servidor DHCP assigna una
configuració a cada ordinador que es connecta a la xarxa.
● IP - Adreça IP de l'ordinador.
Identificador de l'ordinador. Aquest paràmetre cal que sigui únic per cada
ordinador que es troba dins d'una xarxa local.
● NETMASK - Màscara de xarxa.
Serveix per delimitar l'àmbit d'una xarxa d'ordinadors i per tant que un
ordinador (principalment una porta d'enllaç o un router) determini si ha
d'enviar les dades dins o fora de la xarxa.
● GATEWAY - Passarel·la.
És un node d'una xarxa informàtica que serveix com a punt d'accés a altres
xarxes.
● DNS - Sistema de Noms de Domini.
És el servidor que tradueix noms de nodes a IPs. Per exemple linkat.xtec.cat ho
tradueix a la IP 213.176.163.34. Sense el servidor de noms de domini, navegar
per Internet seria molt complicat ja que s'hauria d'escriure l'adreça IP del
servidor web on es vulgui navegar.
Per accedir a tots aquests paràmetres ens dirigim al Tauler de Control, situat a l’Inici.
Després ens dirigirem Xarxa i Internet on farem clic a Centre de Xarxes i Recursos
Compartits. Allà podrem accedir als paràmetres en la opció Conexión de Red
Inalámbrica 2 (‘nom del punt d’accés al que estem connectats’), tot seguit fem clic a
Propiedades i des de allà podrem configurar-los.