Ruta pel terme de Campredó. Número 4. La ruta dels forns de calç.

1. ~ PLÀNOL: Ruta dels forns de calç
Temps aproximat: 3 hores • Dificultat: mitja • Longitud: 10,2 km.
7
6
5
8
4
10
9
11
3
12
1. Església de Campredó 2
2. La Sirena
3. Casa Pintor Llop Marquès
13
4. Barranc de Rocacorba
5. Argilers de Campredó
6. Camí dels Xiprers
7. Conjunt dels forns de calç
8. Sifó del minitransvasament
9. Entrada a la sendera
10. Torre d’electricitat
11. Bassa del Mas de la Missa
12. Molí d’oli 14
13. Costa de la Pepa
14. Arribada a Campredó 1
15. Parròquia de Campredó
15

3. ~ ELS FORNS DE CALÇ
Temps aproximat: 3 hores • Dificultat: mitja • Longitud: 10,2 km.
1. Església de Campredó 2. La Sirena
Sortim de la plaça de l’Església i pujant per l’Avinguda de don Álvaro prenem
la via de servei que seguim en paral·lel a l’autovia. Si ens fixem, abans de creuar
el barranc del pont trencat, a la nostra dreta, veurem unes runes del que va ser
el darrer forn de calç en funcionament a Campredó. Com més endavant veurem
uns forns complets, allí explicarem com funcionaven i per a què es feia servir la
calç.
Passem el barranc del pont la cruïlla, deixant el camí principal i
trencat, deixem uns xipresos que la següent a la dreta. Passem per la
queden a la nostra dreta i agafem el caseta del pintor Llop Marquès, el
següent encreuament, abans d’arribar millor representant d’aquest gènere
a la parada del bus: el camí de Font dels fills del nostre poble. Nascut a
de Quinto. Campredó el 1873, mor a Barcelona
Passem per davant de la caseta el 1970. Llop va ser un mestre en l’art
de la Sirena, l’hort de Tupí i arribem de l’aquarel·la. Un pintor estrictament
a la casa d’Agustina Ferreres, pugem paisatgístic que jugava amb la
combinació de tonalitats verdoses i
la blavor de l’aigua marina. Va estar
influenciat pel corrent impressionista,
la característica més evident del qual
Ruta 4 | Els forns de calç
era la representació de la llum per
sobre dels colors, que donaven una
aparença molt més
3. Casa del pintor Llop Marquès viva de la realitat
representada. En
el nostre poble
es troben alguns
quadres que són
propietat privada
així com d’altres que
són de l’associació
que porta el seu
Obra de Llop Marquès nom. Llop Marquès
11

4. Arribem al barranc de Rocacorba
que remuntarem, fins arribar a la via
de servei. Per baix el pont, creuem
l’autovia. Seguim el barranc a la dreta i
el següent entrador a l’esquerra.
Passarem per darrera la granja anant a
buscar la casa de color rosa. Ull viu! No
hem de remuntar. Al davant mateix de
la porta d’entrada de la casa rosa surt
una sendera que va vorejant en alçada
el barranc, deixant unes perspectives a 4. Barranc de Rocacorba
la dreta que ens permeten contemplar
la profunditat del barranc i el conjunt de
pinar i matoll que el poblen.
Continuem tota la sendera fins
creuar el barranc. Pugem a la dreta i hem
arribat als argilers. La zona coneguda
popularment com els ‘Argilers de
Campredó’ és un espai que ocupa una
superfície considerable on s’hi extreu
argila des de fa moltes dècades. Aquesta
activitat d’extracció porta associades
tota una sèrie de modificacions del
terreny, les quals ens donen a conèixer
una sèrie de formacions geològiques de 5. Argilers de Campredó
l’indret de gran interès educatiu. Així,
en aquest lloc, es pot arribar a observar
des d’antigues terrasses al·luvials del
riu Ebre, fins el límit on arribava el mar fa
milers d’anys. Seguint el camí principal
deixem a la nostra esquerra el camí de
Rocacorba i el camí dels Xiprers, fins
arribar al camí del Ranxero, actualment
el carrer principal del polígon “Catalunya
Sud”. 6. Camí dels Xiprers
Ruta 4 | Els forns de calç
Girem a l’esquerra, i arribem
a una rotonda de la que agafem la
primera sortida a la dreta. Seguim el
camí, deixarem a la nostra esquerra
l’antic abocador comarcal i el camí
alquitranat s’acaba. Seguint pel camí
de terra, i abans de creuar el pont, a
la nostra dreta ens queda el forn de
calç de “Maso de la calcinera”. Val la
pena arrimar-se a visitar-lo per veure
una construcció gran i ampla en la que
es poden observar tres forns de calç
i encara es poden veure els sistemes 7. Conjunt dels forns de calç
12

5. començaven entre el gener i el febrer,
quan no hi havia tanta feina agrícola.
Primer de tot, es necessitava
combustible, que s’obtenia desem-
brossant el bosc. El següent pas era la
pesada feina d’arrencar la pedra amb
pics i malls. Després es transportava
la pedra i la llenya, per fer foc, amb els
carros fins el lloc on era situat el forn,
que constava de les següents parts:
Forn de calç
la més profunda és l’olla, on es porta
a terme la combustió de la llenya i on
com funcionaven. El forn de calç és queda emmagatzemat tot el residu de
una cavitat circular feta de pedra i fang la combustió. Per damunt de l’olla es
on es coïa pedra calcària per convertir- troba el cordó, un escaló damunt el qual
la en calç. Antigament la calç era un es comença la volta del forn amb les
material molt necessari, s’utilitzava en pedres calcàries que es convertiran en
la construcció per a fer les parets -per a calç. Així per damunt del cordó hi ha el
unir les pedres-, barrejada amb aigua i forn pròpiament dit que és troncocònic.
argila o arena s’utilitzava per a arrebossar Les parets que el formen són el marge
les façanes i emblanquinar les cases. del forn on s’allotja la pedra que s’ha
També servia per a impermeabilitzar de convertir en calç. La corona és la
les cisternes i safarejos així com per a rematada superior del forn -la cúpula-.
desinfectar, i també tenia un ús agrícola A la part inferior es deixava una porta
per a ensulfatar les plantes contra les o boca per introduir-hi la llenya. Quan
plagues. El procés de transformació de començava l’encesa, ja no es podia
la pedra en calç es feia per combustió, parar fins que el mestre calcinaire deia
mitjançant un forn de forma rodona fet que la pedra era ben cuita. Un forn podia
dins la terra o la roca. Es necessitaven estar de 8 a 10 dies encès fins que els
temperatures d’entre 800ºC i 1000ºC entesos deien que ja era al seu punt. En
perquè el carbonat càlcic s’alliberés aquell moment segellaven la boca del
de l’anhídrid carbònic i passés a l’òxid forn i la part superior amb pedres i fang
de calci, però per aconseguir aquest durant 4 o 5 dies més. Passat aquest
procés es necessitava una preparació temps ja era a punt per desenfornar i
llarga i feixuga. Aquestes tasques transportar la calç amb carros a la seva
duraven al voltant d’uns tres mesos i destinació per al seu ús. Ruta 4 | Els forns de calç
Boca per introduir la llenya al forn de calç
13

6. 8. Sifó del minitransvasament 9. Entrada a la sendera
Creuem el pont de l’autovia, girem en pujades i baixades fins arribar a una
en direcció a Campredó i seguim per torre d’electricitat. Seguirem baixant,
la via de servei, deixant a la nostra -atenció! és un lloc amb certa dificultat-,
esquena l’autopista, fins que arribem a fins trobar una altra sendera que ve del
una corba on trobem un tros de l’antiga sifó del minitransvasament.
carretera, aquí trencarem a l’esquerra
per un entrador de formigó, passarem
per davant d’una caseta, i seguim tot
recte fins que veiem la via. Anem a la
dreta, en direcció al poble, i veurem un
sifó del minitransvasament de l’Ebre,
que deixarem a la nostra esquerra, i
anem a buscar una caseta, després
de la qual el camí fa una corba molt
tancada. Pugem amunt, i al cap d’un
moment, trencarem a l’esquerra.
Baixem una suau pendent, i després
d’una corba a l’esquerra, en uns 50
metres, buscarem una sendera que
baixa a la nostra esquerra. La seguirem,
10. Torre d’electricitat
Seguim paral·lels a la via i avancem antiga zona d’extracció d’argila, en la
per aquest camí que ens portarà al que es poden trobar diferents espècies
Raval del Pom. Si anem bé de temps, d’ànecs, i altres animals que acudeixen
Ruta 4 | Els forns de calç
podem fer una parada de contemplació allí a veure i a menjar. Com hi arribem a
de la naturalesa: veurem una bassa, la bassa?
11. Bassa del Mas de la Missa
14

7. Seguint paral·lels a la via deixarem
a la nostra esquerra uns túnels que la
creuen. En arribar al tercer túnel veurem
un tancat que alberga unes connexions
del gas natural. Anem fins aquest
tancat, trobarem la bassa i els tallats
que són també una mostra interessant
de les estratificacions del terreny que
es mostren a causa de les excavacions
que es van realitzar.
Bassa del Mas de la Missa
12. Molí d’oli 13. Costa de la Pepa amb la casa de l’aube
Retornem al camí paral·lel a la Per la vora del canal deixem dos
via que ens portarà al Raval del Pom. masies a la nostra dreta. Arribem al pont
Seguint recte trobarem el molí d’oli, de Mauri, deixant a l’esquerra la masia
tombarem a l’esquerra i creuarem la que porta aquest nom. Seguim recte i
via per dalt del pont, seguirem el camí trobem el hivernacles. Quan arribem al
que ens porta a Font de Quinto i el camí asfaltat, “Avinguda de la Llum”, ja
travessarem, passant per davant de la veurem l’estació de tren de Campredó.
botigueta, la costa de la Pepa i l’antiga Enfilant pel carrer Benicarló arribem
ermita de la Verge del Bon Viatge que una altra vegada al punt final que ha
després va ser la taberna de Caquetilla, estat l’incici de la nostra quarta ruta.
–també coneguda com la “casa de
Ruta 4 | Els forns de calç
l’aube”-.
14. Arribada a Campredó 15. Parròquia de Campredó
15