SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 22
Baixar para ler offline
La colònia Vidal
INDEX
●

1. Inicis

●

2. El teatre i la llibreria

●

3. L'escola

●

4. Horaris

●

5. Carrer de Sant Ignasi

●

6. Els Pisos

●

7. Safareigs dels vius i dels morts

●

8. Peixeteria

●

9. Dutxes comunitàries
●

10. Església

●

11. Caixa de Manresa

●

12. Casal de la dona

●

13. La fàbrica

●

14. El riu Llobregat

●

15. Energia Hidràulica

●

16. Les màquines

●

17. Casa dels amos i menjador
INICIS

Al 1892 Ignasi Vidal i
Balet, juntament amb
els seus fills, va
comprar uns terenys
a Puigreig on
construirïa la Colònia
Vidal, que va ser
inaugurada al 1901.

Ignasi Vidal i Balet va
morir abans de veure
les obres acabades, i
van prendre el relleu
l'hereu, Ignasi Vidal i
Casacuberta i el seu
germà Vicenç.
EL TEATRE I
LA LLIBRERIA
En el teatre era on es reunien
els de la colònia, i on feien
representacions teatrals.

Esteva Camp Roví era l'ànima
de la colònia perquè als
diumenges a la tarda
s'encerragava de que ningú es
quedes a casa, organitzant grups
de teatre, de corals... Ell també
s'encaregava de la biblioteca, on
els llibres estaven controlats
perquè no hi entres cap de
política.
L'ESCOLA
En una classe hi havia diferentes
edats. El professor era l'Esteve, el
bibliotecari. L'escola era fins als
10 anys, despres anaven a
treballar. Aprenien a llegir, escriure
sumar, restar i multiplicar. Eren
molt estrictes.

Hi havien molts càstigs, com el del
regle de fusta, les plantofades, el
dels llibres...escrivien amb un
tinter, si feien mala caligrafia o
mala presentació era un altre
càstig. Sempre hi havia una foto
d'en Franco i d'en Primo de
Rivera.
Dies laborals

HORARIS

4:30 – Sonava la campana. Es llevaven i es vestien.
5:00 – Començaven a treballar.
8:00 – Pausa per esmorzar.
8:30 – Tornar a treballar.
12:00 – Hora de dinar.
13:15 – Tornar a treballar.
16:00 – Pausa per berenar.
16:15 – Tornar a treballar.
18:30 – Fi de la jornada laboral.
20:00 – Anaven a dormir.

Dissabtes
16:45 – Acabaven la jornada laboral.
17:00 – Es dutxaven.
17:30 – Els homes s'afeitaven.
18:00 – Feien unes partides al café.
20:30 – Sopar i anar a dormir.
CARRER DE SANT IGNASI
És el primer carrer que es va construir.
El nom ve del primer propietari de la
colònia. L'escriptora Sílvia Alcantara, va
viure a la colònia Vidal, que és la
escriptora de Olor de Colònia.

Al número 2 hi havia la
carnisseria i al número 4
la Fonda, fins que més
endavant es van
traslladar a la plaça gran.
A la colònia Vidal encara
hi viu gent, unes 15-20
persones que hi
treballaven, són de la
tercera edat.
ELS PISOS
Hi vivien 6 persones
aproximadament amb només tres
habitacions, un llit pels pares, un
altre pels nens, i un tercer pels
convidats.

Els pisos tenen mes de 100 anys.
L'aigua l'havien d'anar a buscar a la
font, i les dutxes eren comunitaries,
més endevant hi van construir vàter
i rebost.
A l'entrada hi tenien un
quadre on posava Ave Maria,
que era una manera de
saludar-se en aquella època.

El sabó el feien a casa amb oli ells
mateixos. Tenien unes pales que es
deien picamatalassos, que servia
per picar els matalasos perqué es
quedaven amb la forma del cos
després d'haver-hi dormit.
SAFAREIGS DELS VIUS I
DELS MORTS

Al safareig és on es rentava la roba.
Abans no estava cobert, no hi havia
ni sostre ni parets. Les dones havien
de trencar el gel a l'hivern perquè es
glassava. Hi anaven al diumenge.

El nom significa que hi havien dos
safareigs, un per rentar la roba dels
morts i l'altre dels vius, aixi reduein
les malalties. La roba s'aprofitava de
genreracions en generacions. La
frase feta de fer safareig, es refereix
a que a baig a la fàbrica no es
podien explicar res per el soroll, i
quant estaven al safareig sí que
podien xafardejar.
PEIXATERIA

El propietari de la fàbrbica els hi
pagava un sou als trebelladors, i
quasi tot el sou el gastaven als
serveis de la mateixa colònia.

A la peixetaria tenien peix fresc del
riu, del mar no. De mar només
tenien peix salat com el bacalla o
les arangades. Feien llegums,
llenties... escudella també. Ja
trobaven menjar cuinat a la botiga.
DUTXES
COMUNITÀRIES

Nomes hi anaven els homes, al dissabte a
la tarda despres de treballar, pero es
rentaven cada dia escalfant aigua. Les
dutxes eren individuals.
Quant feien missa, les autoritats miraven
qui entrava a l'església i qui no per
controlar, ja que el cristianisme era molt
important en aquella època.
CAIXA D'ESTALVIS
DE MANRESA

La caixa d'estalvis de
Manresa va ser la
primera caixa de
Manresa fora de
Manresa. Es va obrir al
1929 i quant es va
inaugurar va regalar 2
pesetes a cada família.
El casal de la dona feia principalment tres funcions, de guarderia, de escola
per la dona i de residència per les dones joves que treballaven a la colònia.
FÀBRICA
La fàbrica estava construïda
més avall que els pisos, així
desde casa seva no sentien els
sorrolls de les màquines i
tampoc tenien tanta humitat ja
que estaven més allunyades
del riu.

El soroll de la campana sí que el
sentien, ja que era molt fort.
Feien 2 torns, el torn de dia i el
torn de nit; uns comensaven a
les 5 del matí i els altres
comensaven a les 19 h.
EL RIU LLOBREGAT

El riu Llobregat, com a
sobrenom li deien el més
treballador perquè hi havien
7 fàbriques que funcionaven
amb l'aigua d'aquest riu.
L'aigua és l'origen de totes
aquestes fàbriques. Les
casetes del final són Cal
Riera, una altre colònia.
ENERGIA HIDRÀULICA
Els dos elements per agafar l'aigua
són la presa (resclosa) i el canal que
codueix 500 litres per segon al canal.
L'energia hidràulica és una energia
neta.

Tenien una màquina de
vapor i una turbina per
si hi havien saqueres. Hi
havien dues matèries
primeres, l'aigua i el
carbó. Es practicava el
sistema d'emberrats.
LES MÀQUINES
Havien d'anar amb molt
de compte amb les
màquines, ja que més
d'una persona s'havia fet
una ferida.

A la fàbrica es treballava el
cotó de les plantes que el
portaven d'Estats Units. Venia
empaquetat. Molta gent tenia
problemes d'oïda ja que les
màquines feien molta remor.
Els homes cobraven 17
pesetes, les dones 15 i els
nens 9 a la setmana.
CASA DELS AMOS
I MENJADOR
La casa dels amos estava a sobre un
turó a prop de la fàbrica per poder
controlar bé els treballadors, tot i que
ells no hi anaven gaire sovint, només
pocs caps de setmana.

Aquest és el menjador
on els treballadors de la
fàbrica que no vivien a
la colònia dinaven o bé
sopaven depenent si
feien el torn de dia o el
torn de nit.
Treball realitzat per:
Carles Anglada Serra
Marta Barbosa Noguera
Jimena Cini Leonardini
Jordi Pont Bosch
Anna Ramos Viñolas

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàESCOLA FORT PIENC
 
La rebel·lió dels animals
La rebel·lió dels animalsLa rebel·lió dels animals
La rebel·lió dels animalsJoansc
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)toniclar2
 
Colònies industrials
Colònies industrialsColònies industrials
Colònies industrialsneusjunca
 
Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaMarigregor
 
El paper de la dona a la història
El paper de la dona a la històriaEl paper de la dona a la història
El paper de la dona a la històriaMariapin
 
Tema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaTema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaJosep Gracia
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castellsMarigregor
 
Català Josep Vicenç Foix
Català Josep Vicenç FoixCatalà Josep Vicenç Foix
Català Josep Vicenç Foixcatalite
 
Mecanoscrit del segon origen
Mecanoscrit del segon origenMecanoscrit del segon origen
Mecanoscrit del segon origenSílvia Montals
 
La vida al monestir
La vida al monestirLa vida al monestir
La vida al monestirdtors
 

Mais procurados (20)

Sectors de producció
Sectors de produccióSectors de producció
Sectors de producció
 
Termes romanes
Termes romanesTermes romanes
Termes romanes
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
 
La rebel·lió dels animals
La rebel·lió dels animalsLa rebel·lió dels animals
La rebel·lió dels animals
 
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIIIabsolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
 
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
 
Sectors economics
Sectors economicsSectors economics
Sectors economics
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
 
Colònies industrials
Colònies industrialsColònies industrials
Colònies industrials
 
Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
 
Els Celtes
Els CeltesEls Celtes
Els Celtes
 
El paper de la dona a la història
El paper de la dona a la històriaEl paper de la dona a la història
El paper de la dona a la història
 
Tema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaTema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjana
 
Ciutat, burgesia i catedrals
Ciutat, burgesia i catedralsCiutat, burgesia i catedrals
Ciutat, burgesia i catedrals
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
 
Català Josep Vicenç Foix
Català Josep Vicenç FoixCatalà Josep Vicenç Foix
Català Josep Vicenç Foix
 
Mecanoscrit del segon origen
Mecanoscrit del segon origenMecanoscrit del segon origen
Mecanoscrit del segon origen
 
La vida al monestir
La vida al monestirLa vida al monestir
La vida al monestir
 
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
 

Destaque

Visita a la Colònia Can Vidal de Puig Reig
Visita a la Colònia Can Vidal de Puig ReigVisita a la Colònia Can Vidal de Puig Reig
Visita a la Colònia Can Vidal de Puig ReigPere Vergés
 
Treball colonia vidal alex martos - 2 d
Treball colonia vidal   alex martos - 2 dTreball colonia vidal   alex martos - 2 d
Treball colonia vidal alex martos - 2 dalexmartos
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La Industria Textil
La Industria TextilLa Industria Textil
La Industria Textilguest171046
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 

Destaque (7)

Visita a la Colònia Can Vidal de Puig Reig
Visita a la Colònia Can Vidal de Puig ReigVisita a la Colònia Can Vidal de Puig Reig
Visita a la Colònia Can Vidal de Puig Reig
 
Treball colonia vidal alex martos - 2 d
Treball colonia vidal   alex martos - 2 dTreball colonia vidal   alex martos - 2 d
Treball colonia vidal alex martos - 2 d
 
Colonia vidal
Colonia vidalColonia vidal
Colonia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La Industria Textil
La Industria TextilLa Industria Textil
La Industria Textil
 
Visita colònia vidal
Visita colònia vidalVisita colònia vidal
Visita colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 

Semelhante a Powerpoint colonia vidal pdf

Les Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt LlobregatLes Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt LlobregatCEIP Gironella
 
Sant Corneli
Sant CorneliSant Corneli
Sant Cornelimmarco26
 
El balneario de Benimarfull durante el siglo XIX
El balneario de Benimarfull durante el siglo XIXEl balneario de Benimarfull durante el siglo XIX
El balneario de Benimarfull durante el siglo XIXmartoam
 
La ruta de l'aigua a Santa Eugènia
La ruta de l'aigua a Santa EugèniaLa ruta de l'aigua a Santa Eugènia
La ruta de l'aigua a Santa EugèniaMestre Tomeu
 
David vicente Alex grance
David vicente Alex granceDavid vicente Alex grance
David vicente Alex granceAlexgrance
 
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant BoiL'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boimambla
 
Marc s i Joel
Marc s i JoelMarc s i Joel
Marc s i Joelggracia2
 
Historia Prat
Historia PratHistoria Prat
Historia Pratjgubert
 

Semelhante a Powerpoint colonia vidal pdf (20)

Les Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt LlobregatLes Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt Llobregat
 
Sant Corneli
Sant CorneliSant Corneli
Sant Corneli
 
Caldes de montbui 3r A
Caldes de montbui 3r ACaldes de montbui 3r A
Caldes de montbui 3r A
 
Treball Mineria
Treball MineriaTreball Mineria
Treball Mineria
 
El balneario de Benimarfull durante el siglo XIX
El balneario de Benimarfull durante el siglo XIXEl balneario de Benimarfull durante el siglo XIX
El balneario de Benimarfull durante el siglo XIX
 
La ruta de l'aigua a Santa Eugènia
La ruta de l'aigua a Santa EugèniaLa ruta de l'aigua a Santa Eugènia
La ruta de l'aigua a Santa Eugènia
 
David vicente Alex grance
David vicente Alex granceDavid vicente Alex grance
David vicente Alex grance
 
0 entrevista
0 entrevista0 entrevista
0 entrevista
 
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant BoiL'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
 
Marc s i Joel
Marc s i JoelMarc s i Joel
Marc s i Joel
 
Historia Prat
Historia PratHistoria Prat
Historia Prat
 
Raixa 2011 clara
Raixa 2011 claraRaixa 2011 clara
Raixa 2011 clara
 
Raixa 2011 clara
Raixa 2011 claraRaixa 2011 clara
Raixa 2011 clara
 
Arnau
ArnauArnau
Arnau
 
Excursió a raixa
Excursió a raixaExcursió a raixa
Excursió a raixa
 
Sants
SantsSants
Sants
 
La fatarella, el nostre poble
La fatarella, el nostre pobleLa fatarella, el nostre poble
La fatarella, el nostre poble
 
Masdenverge
MasdenvergeMasdenverge
Masdenverge
 
Excursió a Raixa
Excursió a RaixaExcursió a Raixa
Excursió a Raixa
 
Masdenverge
MasdenvergeMasdenverge
Masdenverge
 

Powerpoint colonia vidal pdf

  • 2. INDEX ● 1. Inicis ● 2. El teatre i la llibreria ● 3. L'escola ● 4. Horaris ● 5. Carrer de Sant Ignasi ● 6. Els Pisos ● 7. Safareigs dels vius i dels morts ● 8. Peixeteria ● 9. Dutxes comunitàries
  • 3. ● 10. Església ● 11. Caixa de Manresa ● 12. Casal de la dona ● 13. La fàbrica ● 14. El riu Llobregat ● 15. Energia Hidràulica ● 16. Les màquines ● 17. Casa dels amos i menjador
  • 4. INICIS Al 1892 Ignasi Vidal i Balet, juntament amb els seus fills, va comprar uns terenys a Puigreig on construirïa la Colònia Vidal, que va ser inaugurada al 1901. Ignasi Vidal i Balet va morir abans de veure les obres acabades, i van prendre el relleu l'hereu, Ignasi Vidal i Casacuberta i el seu germà Vicenç.
  • 5. EL TEATRE I LA LLIBRERIA En el teatre era on es reunien els de la colònia, i on feien representacions teatrals. Esteva Camp Roví era l'ànima de la colònia perquè als diumenges a la tarda s'encerragava de que ningú es quedes a casa, organitzant grups de teatre, de corals... Ell també s'encaregava de la biblioteca, on els llibres estaven controlats perquè no hi entres cap de política.
  • 6. L'ESCOLA En una classe hi havia diferentes edats. El professor era l'Esteve, el bibliotecari. L'escola era fins als 10 anys, despres anaven a treballar. Aprenien a llegir, escriure sumar, restar i multiplicar. Eren molt estrictes. Hi havien molts càstigs, com el del regle de fusta, les plantofades, el dels llibres...escrivien amb un tinter, si feien mala caligrafia o mala presentació era un altre càstig. Sempre hi havia una foto d'en Franco i d'en Primo de Rivera.
  • 7. Dies laborals HORARIS 4:30 – Sonava la campana. Es llevaven i es vestien. 5:00 – Començaven a treballar. 8:00 – Pausa per esmorzar. 8:30 – Tornar a treballar. 12:00 – Hora de dinar. 13:15 – Tornar a treballar. 16:00 – Pausa per berenar. 16:15 – Tornar a treballar. 18:30 – Fi de la jornada laboral. 20:00 – Anaven a dormir. Dissabtes 16:45 – Acabaven la jornada laboral. 17:00 – Es dutxaven. 17:30 – Els homes s'afeitaven. 18:00 – Feien unes partides al café. 20:30 – Sopar i anar a dormir.
  • 8. CARRER DE SANT IGNASI És el primer carrer que es va construir. El nom ve del primer propietari de la colònia. L'escriptora Sílvia Alcantara, va viure a la colònia Vidal, que és la escriptora de Olor de Colònia. Al número 2 hi havia la carnisseria i al número 4 la Fonda, fins que més endavant es van traslladar a la plaça gran. A la colònia Vidal encara hi viu gent, unes 15-20 persones que hi treballaven, són de la tercera edat.
  • 9. ELS PISOS Hi vivien 6 persones aproximadament amb només tres habitacions, un llit pels pares, un altre pels nens, i un tercer pels convidats. Els pisos tenen mes de 100 anys. L'aigua l'havien d'anar a buscar a la font, i les dutxes eren comunitaries, més endevant hi van construir vàter i rebost.
  • 10. A l'entrada hi tenien un quadre on posava Ave Maria, que era una manera de saludar-se en aquella època. El sabó el feien a casa amb oli ells mateixos. Tenien unes pales que es deien picamatalassos, que servia per picar els matalasos perqué es quedaven amb la forma del cos després d'haver-hi dormit.
  • 11. SAFAREIGS DELS VIUS I DELS MORTS Al safareig és on es rentava la roba. Abans no estava cobert, no hi havia ni sostre ni parets. Les dones havien de trencar el gel a l'hivern perquè es glassava. Hi anaven al diumenge. El nom significa que hi havien dos safareigs, un per rentar la roba dels morts i l'altre dels vius, aixi reduein les malalties. La roba s'aprofitava de genreracions en generacions. La frase feta de fer safareig, es refereix a que a baig a la fàbrica no es podien explicar res per el soroll, i quant estaven al safareig sí que podien xafardejar.
  • 12. PEIXATERIA El propietari de la fàbrbica els hi pagava un sou als trebelladors, i quasi tot el sou el gastaven als serveis de la mateixa colònia. A la peixetaria tenien peix fresc del riu, del mar no. De mar només tenien peix salat com el bacalla o les arangades. Feien llegums, llenties... escudella també. Ja trobaven menjar cuinat a la botiga.
  • 13. DUTXES COMUNITÀRIES Nomes hi anaven els homes, al dissabte a la tarda despres de treballar, pero es rentaven cada dia escalfant aigua. Les dutxes eren individuals.
  • 14. Quant feien missa, les autoritats miraven qui entrava a l'església i qui no per controlar, ja que el cristianisme era molt important en aquella època.
  • 15. CAIXA D'ESTALVIS DE MANRESA La caixa d'estalvis de Manresa va ser la primera caixa de Manresa fora de Manresa. Es va obrir al 1929 i quant es va inaugurar va regalar 2 pesetes a cada família.
  • 16. El casal de la dona feia principalment tres funcions, de guarderia, de escola per la dona i de residència per les dones joves que treballaven a la colònia.
  • 17. FÀBRICA La fàbrica estava construïda més avall que els pisos, així desde casa seva no sentien els sorrolls de les màquines i tampoc tenien tanta humitat ja que estaven més allunyades del riu. El soroll de la campana sí que el sentien, ja que era molt fort. Feien 2 torns, el torn de dia i el torn de nit; uns comensaven a les 5 del matí i els altres comensaven a les 19 h.
  • 18. EL RIU LLOBREGAT El riu Llobregat, com a sobrenom li deien el més treballador perquè hi havien 7 fàbriques que funcionaven amb l'aigua d'aquest riu. L'aigua és l'origen de totes aquestes fàbriques. Les casetes del final són Cal Riera, una altre colònia.
  • 19. ENERGIA HIDRÀULICA Els dos elements per agafar l'aigua són la presa (resclosa) i el canal que codueix 500 litres per segon al canal. L'energia hidràulica és una energia neta. Tenien una màquina de vapor i una turbina per si hi havien saqueres. Hi havien dues matèries primeres, l'aigua i el carbó. Es practicava el sistema d'emberrats.
  • 20. LES MÀQUINES Havien d'anar amb molt de compte amb les màquines, ja que més d'una persona s'havia fet una ferida. A la fàbrica es treballava el cotó de les plantes que el portaven d'Estats Units. Venia empaquetat. Molta gent tenia problemes d'oïda ja que les màquines feien molta remor. Els homes cobraven 17 pesetes, les dones 15 i els nens 9 a la setmana.
  • 21. CASA DELS AMOS I MENJADOR La casa dels amos estava a sobre un turó a prop de la fàbrica per poder controlar bé els treballadors, tot i que ells no hi anaven gaire sovint, només pocs caps de setmana. Aquest és el menjador on els treballadors de la fàbrica que no vivien a la colònia dinaven o bé sopaven depenent si feien el torn de dia o el torn de nit.
  • 22. Treball realitzat per: Carles Anglada Serra Marta Barbosa Noguera Jimena Cini Leonardini Jordi Pont Bosch Anna Ramos Viñolas