(in catalanish language) al físic A. Einstein

1. En el celler vaig trobar una vella carbassa i....tafaner, vaig destapar-la per esbrinar què contenia....

2. No, no era de pols, un giravolt com el barruf que alça l’oratge terral, ni una de les mil guspires que hi caben dintre del didal. No hi apreciava cap fesomia a les turmentades formes d’arbre, ni llur pell em va semblar d’escorça. No, no era un orc indescriptible eixint del brancatge i la gisca com brufada d’orèade per amenaçar-me i encalçar. No, no era la Visió per ingesta del bolet o les efluències del gripau al banymaria. No era un nan, no era un martinet.

3. Saltà del buit i, d’un bot, se’m plantà davant. I ves, quina mirada, quins ulls, com filaberquí que em penetrés per basarda del meu urc, mort de por. Tot repassant-se les llongues barbes m’engegà amb veu rogallosa: - Homes, fets de ferro i violència, prenyats d’odi i rancúnia, dolents i ardents. – Se’m va escapar, sense pensar - Jo només sóc responsable dels meus actes -

4. - Tu ets l’interlocutor, situat a la cruïlla entre el tot de l’espècie i els unicel·lulars que et conformen el propi cos. I saps què en penso? Tot plegat, a diferents nivells, un batibull. Balanç de pugnes, medial entre dos magnituds i sempre, un equilibri inestable. - - No soc culpable, doncs? -

5. - No ets el causant, diràs.... però tanmateix, la natura del procés és el teu pecat intrínsec - - Si és així, què hi puc fer? A on vols anar a parar? - - Als inicis, al començament de tot - I el silenci fou com la repicada d’un gong fortíssim .

6. - Al principi, només era el No-res i de no intervenir un fat exterior, allò, per sempre més haguera estat un estat inalterable i inert. Sense espai i sense temps, allí, res era possible. L’Absolut com un equilibri i l’equilibri com un Absolut. Summa bellesa i perfecció, closa i tancada, per definició, l’esfera. Ou latent i gràvid, etern. I en aquesta primigènia harmonia saps?.. el concepte de creació implicava trencament, aparició d’imparitat. Perquè a parts iguals, matèria i antimatèria, donen zero, simètriques i complementàries s’anul·len. És el No-res És l’Un. És el Tot.

7. Conjunció del Ying i el Yang (Taoisme) i rerafons de moltes místiques i tradicions

8. I d’aquí, res no eixiria de no interposar-s’hi la transgressió. Si.., hom introduí un punt de lletjor, només un punt i ja veus, la incertesa va créixer i créixer... Inflada fatuïtat de l’error, com una llavor que ja duia el corc a la fruita. I aquest esdeveniment primer, implicà l’origen i la subsegüent expansió del mal, el pecat i la culpa. Fatalment, l’univers s’inicià talment com un gran desbordament i llur explosió i posterior desplegament menaren inexorablement, a l’aparició del món i la vida.

9. Teoria del Big-Bang: Formació i expansió de l’Univers (Mils de milions de galàxies, cadascuna amb cents de mils de milions d’estrelles. Tot obeint les mateixes lleis físiques)

10. La dansa espiral s’obrí i s’enfilà, mira-ho dintre la cargola, mira-ho fora, en la infinitud de la galàxia, escolta-ho en el silenci als confins de la nit sideral igual que un torniol de vent, en el gran i en el petit, l’hèlice. La ressonància és vibració, progressivament alentida, reclosa al si de la ponderació. Emperò el desgavell inicial persisteix, és lluita constant entre dos tendències el retorn i l’avanç continuat per sempre més. Vosaltres en dieu termodinàmica -

11. Tot fa pensar que l’Univers evoluciona, almenys aparentment, contradient el que hom esperaria, del senzill al complicat. Ultra una presumible informació incompleta de llur primigènia gènesi, podríem salvar tal paradoxa recorrent a l’imaginatiu subterfugi d’especular sobre les possibles conseqüències d’un hipotètic creixement asimètric causant de l’aparició de turbulències en la lògica del procés general, com una mena de faisó a borbollons, de punts de condensació i sedimentació, coàguls, grumolls, diguem-ho així, que a la llarga, propiciarien la precipitació de subsistemes locals de disponibilitat energètica més alta, on, amb més recursos i naturalment en depriment de l’entropia general, fora possible la química del carboni i fins i tot, l’aparició de la vida i l’home. Aquesta fenomenologia sectorial inscriuria les contradiccions dintre la normalitat. Explicaria el decantament de la realitat (omnipresència de la matèria sobre l’antimatèria) com efecte previsible de l’evolució a partir d’una irregularitat inicial. Altrament, físics i matemàtics, més enllà de les interaccions de l’“espai-temps” de l’Einstein, conceben una polidimensionalitat més complexa per explicar-se el nostre entorn. Cal concloure, humilment, que mai el nostres sentits ens permetran fornir-nos una idea vertadera d’on estem, ni de què som. Si ja és incommensurable el que abastem amb els nostres sensors, imaginem que pressuposen tals propostes. Emperò, la trajectòria no és erràtica, la direcció sempre serà la resultant de l’equilibri entre forces centrifugues i centrípetes i tot resulta com la pulsió de la corda d’un arpa. (La musica de les esferes)

12. - Però necessàriament ha d’ésser l’acció d’un ent benefactor - - N’estàs segur, si el que cerca és desordre? Tingues ben present que la lluita per la supervivència sempre es basa en el triomf del més fort. De forma barroera i cega representa la despietada garbellada del dèbil sense estalviar-nos per a res, dolor i malaltia, sofriment – - Però la creació és un acte d’amor... - - D’amor propi, diria jo - - Què vols dir? - - La supèrbia és l’origen de la revolta contra l’ordre perfecta del No-res. I és error d’imprevisibles conseqüències, convertit en furtiva guspira que els eons transformaran en el foc que tot ho crema. És el mal en la seva pura essència. - - M’hi perdo, tu em presentes la mort i el.... com alternativa. -

13. - No, no, la no-existència, la Eternitat. La mort és inherent a la vida i la vida no és res més que un regueró vers aquest suprem i infinit desequilibri. Si més no, amb aquest atreviment forassenyat de la raó, tu que pots! analitza el present el teu meravellós entorn, valora les malvestats, guerres i tantes misèries, són mostra del corquim en ascens imparable. Jo soc el teu únic amic i he de remarcar-te si més no, una darrera oportunitat per a la salvació, ja que els límits convergeixen al centre, on sempre és possible, si la cerques, retrobar l’esfera secular. Únic lloc reclòs, seu de bonhomia i tolerància esperança i bondat, la meva llar.

14. Jo sóc en tu com tu ets en mi, però no oblidis mai que la concepció d’un principi comporta la d’un final. Ell és la mort. - - Ell? - - No, no és el Déu que has conegut, ni el discurs és el que t’han ensenyat -

17. Tancant la porta del celler cavil·lava, encara tremolós.... Tot haurà estat fruit del magí però, ara en restaré més tranquil sospitant que és així la superstició, una de les moltes trampes que l’home es fa si vol viure en pau amb si mateix. Ramon (1962)

18. No puc evitar-ho, resto embadalit davant d’un pòster d’en A. Einstein, aquell en el que ens fa a tots, una soberga llengota de diable TANTRA, si,si..