2.
1. Les polítiques socials seran una prioritat
Volem una ciutat que treballi activament per cobrir les necessitats bàsiques dels seus
ciutadans. L’equitat i la justícia social són cabdals per construir una societat més cohesionada
i amb més oportunitats per a tothom. L’objectiu de pobresa zero i la lluita per eradicar la
pobresa energètica seran prioritàries.
1.1 Acció Social
La crisi econòmica en què la nostra societat s’ha vist immersa els darrers anys ha multiplicat
la desigualtat social i, d’una manera cruel, no ha visiblitzat prou l’abast de les conseqüències.
Les administracions s’han vist sobrepassades i han delegat en excés l’atenció a les víctimes
a les entitats que treballen al Tercer Sector.
Les administracions locals s’han vist obligades a oferir serveis que no els competeixen i
sempre han actuat a remolc d’una realitat que les supera. La proximitat amb què actua un
ajuntament ha de poder comptar amb els recursos adequats per elaborar diagnosis acurades
i desenvolupar polítiques a mig i llarg termini.
Els Serveis Bàsics d’Atenció Social (SBAS) són l’eix que vertebra la política social municipal.
Cal consolidarlos i dotarlos dels recursos necessaris perquè puguin desenvolupar
programes conjuntament amb les entitats que treballen en el Tercer Sector, la seva tasca els
fa indispensables per a la detecció immediata de les problemàtiques que ha d’atendre l’Acció
Social i la seva experiència ha de bastir els criteris per lluitar contra la injustícia social.
Objectius
1. Lluitar per aconseguir la justícia social treballant transversalment des de totes les
àrees municipals.
2. Prioritzar l’atenció a les persones en tots els àmbits on sigui necessari.
3. Treballar conjuntament amb les entitats el Tercer Sector per elaborar programes que
vagin més enllà de l’actuació immediata.
Propostes
Crearem una primera tinença d’alcaldia que aglutini Acció Social, Ocupació i
Habitatge, que farà de l’atenció a les persones una prioritat.
1
3.
Desenvoluparem un Pla Transversal d’Acció i Justícia Social que situarà la prevenció
de l’exclusió social al centre de totes les altres polítiques municipals.
Garantirem una resposta ràpida a situacions de vulnerabilitat o d’exclusió social que
s’estan accentuant en el moment actual de crisi econòmica. Farem especial atenció a
la lluita contra la pobresa infantil.
Potenciarem el Consell de Cohesió i Serveis Socials perquè sigui un veritable espai
de concertació on les entitats i organitzacions públiques i privades pugui transferir les
seves experiències i es fomentin les bones pràctiques en la intervenció social. El
Consell ha de servir per establir sistemes de mesures compartits i el reforç mutu de
projectes i activitats que estimulin la innovació social i la millora del nostre capital
social.
Donarem suport al treball comunitari en totes les accions que es facin. Aquest ha
d’implicar tota la comunitat i els representants dels col∙lectius més significatius.
Desenvoluparem aliances amb el Tercer Sector, reconeixent la seva experiència i
garantia de qualitat en el treball amb les persones en risc i en exclusió social.
Continuarem incorporant clàusules socials en els plecs de condicions de contractació,
així com la reserva de certs contractes a centres especials de treball, empreses
d’inserció o entitats sense afany de lucre que tinguin per finalitat la integració laboral o
social de persones en risc d’exclusió social. El Protocol per a la Contractació Pública
Responsable de l’Ajuntament de Girona serà el punt de partida per a ferho.
Proposarem la creació d’un ens coordinador que ajudi a l’acció dels dispositius i
entitats que es dediquen a la recollida, emmagatzematge i distribució d’aliments i de
manera paral∙lela potenciarem les polítiques de sensibilització contra el
malbaratament alimentari.
Promourem un estudi sobre la desigualtat a Girona, pilotat per la Unitat d’Anàlisi
Territorial (UMAT), i establirem un o més indicadors per veure’n l’evolució i adaptar els
plans per ferhi front.
Crearem una oficina permanent dins l'Ajuntament que doni solució a la pobresa
energètica. Aquesta oficina haurà d’elaborar un protocol d’actuació que permeti
garantir el pagament dels subministraments bàsics de gas, electricitat i/o aigua de
totes les persones que no puguin ferhi front. Els costos associats, tant a les gestions
necessàries del procés com als impagaments, haurien de ser a càrrec de les
empreses subministradores.
Crearem el Consell Municipal de la Diversitat Funcional, on participaran les entitats
especialitzades i les organitzacions socials que desenvolupen activitats a favor de les
2
4.
persones amb discapacitat i l’administració, per coordinar els esforços a favor de la
integració de la gent amb discapacitat.
Elaborarem conjuntament amb les entitats del sector i del Consell de Cohesió Social
un pla específic per fomentar l’ocupació de les persones amb diversitat funcional i
altres col∙lectius d’especial necessitat.
Seguirem promovent l’autonomia de les persones, donarem ple suport a les famílies
cuidadores amb membres necessitats i potenciarem aquells projectes socials que,
dissenyats per entitats arrelades a la ciutat, s’adaptin millor a les necessitats actuals.
1.2 Habitatge
L’habitatge és un dret universal per a tothom, però darrerament per raons molt diverses hi ha
hagut un gruix important de la societat que no ha tingut prou garanties per aconseguirne un i
per tant, no s’ha pogut independitzar o bé, no han tingut prou eines per a mantenirlo i l’han
perdut. Perdre l’habitatge és un dels riscos d’exclusió social més clars de l’actualitat i per
aquesta raó ha de ser un dels principals eixos d’actuació del nou consistori.
El drama social dels desnonaments s’ha de poder atendre des de l’administració local de
manera coordinada amb el teixit associatiu que hi lluita en contra d’una manera responsable.
L’Ajuntament ha de liderar la comunicació i la mediació entre les entitats bancàries i els
afectats, per resoldre la problemàtica d’haver d’acumular la pèrdua de l’habitatge a un deute
que estronca qualsevol projecte vital. També ha d’aportar solucions perquè tothom tingui
accés a un habitatge digne.
El parc d’habitatge de la ciutat ha d’atendre criteris noespeculatius i de sostenibilitat. Girona
ha de liderar una política d’habitatge racional, adequada a les vertaderes necessitats de la
ciutadania, planificada des del respecte al territori. El concepte republicà d’una ciutadania
responsable i participativa ha de fomentar l’esperit comunitari també en la planificació
d’aquestes polítiques.
Objectius
1. Lluitar per garantir el dret a un habitatge digne.
2. Desenvolupar les polítques d’habitatge amb criteris de sostenibilitat.
3
5.
Propostes
Garantirem el compliment del mandat de solidaritat urbana (15% del total del parc
d’habitatge destinat a polítiques socials en 20 anys) de forma coordinada amb els
municipis de l’àrea urbana de Girona.
Consolidarem una política de sòl basada en la novenda i en l’actuació proactiva de
l’ajuntament, dotant a l’Oficina Municipal d’Habitatge (OMH) de més recursos.
Ampliarem el parc de lloguer assequible buscant mecanismes tant per garantir la nova
construcció com per mobilitzar habitatges desocupats.
Potenciarem els mecanismes per evitar pèrdues d’habitatge i donar el màxim de
resposta en cas que es produeixin. En aquest sentit, defensem que el principal
objectiu en matèria d’habitatge serà vetllar per l’habitatge de les famílies que poden
perdre’l, actuant fermament contra els desnonaments exprés amb tots els instruments
legals de què disposem.
Liderarem des de l’Oficina Municipal d’Habitatge les tasques de diàleg, mediació i
sensibilització davant dels propietaris, siguin particulars o bé entitats financeres, per
tal de trobar solucions en aquells casos de conflicte o de vulneració del dret a l’accés
a l’habitatge, amb especial atenció als casos de desnonaments de primer habitatge.
Elaborarem un programa de mediació pel lloguer social. Establirem convenis amb la
Societat de gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) per a
la cessió d’habitatges desocupats per al lloguer social.
Crearem un registre municipal d’habitatges destinats al lloguer social i un registre
municipal de sol∙licitants d’habitatges de lloguer social.
Elaborarem i aprovarem programes d’inspecció a fi de detectar, comprovar i registrar
els immobles que es troben en situació de permanent desocupació, començant pels
que són propietat d’entitats financeres i altres grans empreses. Aquesta tasca es pot
fer a través del creuament de dades en disposició de l’administració i l’atorgament
d’audiència a l’interessat, o bé realitzant una inspecció física des de l’administració.
Sancionarem els habitatges buits que ho estiguin de manera injustificada.
Realitzarem un nou cens exhaustiu dels pisos buits en mans d’entitats bancàries i
sancionarem aquelles entitats que no els cedeixin com a habitatges socials. També
farem que l’Ajuntament deixi de treballar amb aquestes entitats bancàries.
Exigirem que els habitatges que cedeixen les entitats estiguin en condicions per al
lloguer.
4
6.
Modificarem les ordenances municipals encaminades a que contemplin l’exempció de
taxes i impostos a les persones en risc d’exclusió social o desnonament.
Obligarem als bancs i caixes a pagar l'IBI i les despeses de comunitat de veïns, així
com les possibles reparacions de l'immoble on se situïn els seus habitatges
desocupats i encara no han cedit al consistori o han posat en règim de lloguer.
Dedicarem especial atenció a l’habitatge protegit, concebentlo com un estoc social al
servei de diverses generacions, tot defensant la preservació del sòl i dels parcs
d’habitatge de propietat municipal mitjançant règims de tinença que no suposin la
pèrdua de la propietat del sòl, com per exemple el dret de superfície, la concessió
administrativa o la cessió d’ús en règim cooperatiu.
Impulsarem la rehabilitació per garantir el compliment de les obligacions envers l’ús
de l’habitatge, tant pel que es refereix a edificis en mal estat com per afrontar el
problema d’habitatges buits allà on sigui necessari. També per raons d’eficiència
energètica, i posar en valor tot el parc construït minimitzant els nous
desenvolupaments.
Assessorarem i donarem les eines necessàries per poder accedir a l’habitatge per
mitjà de models de masoveria urbana, cooperatives d'habitatge en cessió d’ús,
copropietat i dret de superfície a les oficines locals d’habitatge o dels tècnics que en
realitzin les funcions.
Potenciarem els serveis d’assessorament als joves com a element clau perquè puguin
accedir al primer habitatge.
Enfortirem les línies d’ajuda dins del programa d’habitatge per a la gent gran i
potenciarem les iniciatives destinades a compartir pis amb persones més joves,
especialment estudiants universitaris.
Treballarem per afavorir l’articulació d’un nou sector empresarial que aposti per la
promoció i la gestió de parcs de lloguer i/o dret de superfície, i mecanismes financers
que facilitin la canalització d’estalvi particular cap a una activitat immobiliària no
especulativa i sostenible.
Potenciarem l’activitat econòmica vinculada a la rehabilitació i la renovació dels
edificis existents, per aconseguir la millora de les seves prestacions, la protecció del
patrimoni, la gestió racional del parc d’habitatges i l’eficiència energètica.
5
7.
1.3 Joventut
Els joves són un col∙lectiu heterogeni que ha de ser present en el disseny de les polítiques
que generin la societat justa que volem. Han de sentirs’hi inclosos i hi han de participar
activament. Això només serà possible si entenem que la seva aportació s’ha de desenvolupar
transversalment.
Les polítiques de joventut han de millorar les condicions de vida del jovent facilitantne el
procés d’emancipació, un camí cap a la llibertat en un país lliure i en uns municipis lliures.
El Consell Local de la Joventut de Girona (CLJG) ha de liderar la participació del punt de vista
d’aquest col∙lectiu a totes les àrees que l’afectin directament. I per poderho fer cal que
representi tota l’heteregeneïtat de la joventut, sovint no prou representada en la vida
associativa de la ciutat. Cal que sigui un espai autònom de participació i d'apoderament que
aglutini les organitzacions juvenils de l’àmbit local i que treballi per defensar els interessos de
les persones joves així com coordinar i donar suport el moviment associatiu juvenil.
Perquè el jovent pugui sentirse responsable de la societat on viu, ha de col∙laborarhi. Ha de
poderse implicar en tots els àmbits amb la formació adequada i ha de tenir un pes específic
molt important en la ciutadania del futur.
Objectius
1. Aconseguir la participació de la joventut en el teixit associatiu de la ciutat.
2. Fomentarne l’autonomia perquè tothom pugui desenvolupar el seu projecte vital amb
llibertat.
3. Vetllar per la formació en els valors de la construcció d’una societat cohesionada i
integradora.
Propostes
Crearem la figura del coordinador de Joventut, adjunt a la Regidoria de Joventut, per
tal que les polítiques de joventut no es tractin des d’una única regidoria com fins ara,
sinó que es tractin de forma transversal en les diferents àrees de l’Ajuntament.
Potenciarem els “Espais Joves” on es treballaran espais de formació (tallers d’èxit
escolar), d’orientació, de mobilitat, d’habitatge i altres.
Potenciarem l'associacionisme juvenil com a espai d’educació integral infantil i juvenil,
i desenvoluparem el potencial educatiu, transformador i d’aprenentatge i servei de
6
8.
l’associacionisme a través de formacions, subvencions o visibilitat, entre d’altres
estratègies que n’assegurin el suport i l’autonomia a la vegada.
Ampliarem els horaris dels equipaments municipals com les biblioteques, per tal de
facilitar l’accés en l’horari que millor s’adapti a les necessitats de cadascú.
S’habilitaran espais específics i en horaris nocturns en època d’exàmens que
garanteixin que tothom tingui les millors opcions.
Buscarem mecanismes i eines a través de les possibilitats municipals per tal d'oferir
ajuts o beques perquè cap jove es quedi exclòs dels estudis superiors per motius
econòmics.
Fomentarem la creació d'un consell d’alumnat municipal com a ens de representació
de l’alumnat i procurar, així, per la participació juvenil a més de fomentar
l'associacionisme i la participació en tots els àmbits dins dels centres educatius per tal
que tots i totes les joves esdevinguin ciutadans crítics i compromesos.
Fomentarem programes a les escoles i instituts que incentivin la participació juvenil en
els processos de decisió del municipi, que ensenyin la importància de tenir un jovent
participatiu, i que facilitin als joves ser coneixedors del funcionament polític de la
ciutat.
Acompanyarem els joves en la cerca de feina, a través de les eines disponibles:
oficines joves, punts d'informació juvenil i plans locals d'ocupació. Per tal de reforçar
l'orientació professional, caldrà introduir aquest acompanyament als centres
educatius, d'acord amb el consell escolar i els representants de l’alumnat, millorant
l'accés dels i les joves a la informació sobre oportunitats professionals.
Posarem a disposició del jovent una oferta de formació contínua al llarg de la vida per
adaptar els coneixements i competències del jovent als requisits del teixit productiu
del territori.
Facilitarem al jovent la informació i les eines necessàries per tal que tingui accés al
programa de Garantia Juvenil, adaptant la seva aplicació a la realitat del territori amb
la col∙laboració de les entitats juvenils.
Potenciarem el Consell Local de la Joventut de Girona (CLJG).
En l’àmbit educatiu, permetrem i fomentarem l’entrada de l’associacionisme
democràtic i voluntari als centres educatius. En aquest sentit, promourem que es doni
informació a l’alumnat sobre el món associatiu i vetllarem per a una major vinculació
entre les organitzacions juvenils i els centres.
7
9.
Augmentarem la relació dels estudiants amb la ciutat mitjançant programes de
voluntariat per a seguiment acadèmic de joves de batxillerat o ESO amb dificultats de
progrés i sense prou recursos.
Treballarem amb escoles i instituts per tal d’incrementar la sensibilitat respecte el
concepte “residu zero”. És a dir, incentivarem el jovent a adquirir hàbits de reducció,
reutilització i reciclatge.
Donarem una importància cabdal a l’associacionisme educatiu. Creiem que
l’associacionisme educatiu, per la seva importància estratègica i les seves
particularitats, requereix una potenciació addicional. Cal treballar per a donar suport a
aquelles organitzacions de base associativa, democràtica i voluntària que eduquen a
través del lleure i la cultura a infants i joves. S’han d’impulsar, doncs, plans locals de
dinamització de l’associacionisme i vetllar perquè disposin dels recursos necessaris
per dur terme la seva tasca d’educació crítica i compromesa amb el seu entorn.
Fomentarem la creació d'espais pel jovent i desenvolupar les seves activitats d'oci
relacionades amb la cultura i l'associacionisme, com són els bucs d'assaig, pels grups
de música locals o sales de concerts autogestionades per l'ajuntament.
1.4 Gent gran
La gent gran tradicionalment és un dels col∙lectius més oblidats per la resta de societat. Amb
la crisi, el ventall de persones que es poden considerar dins el col∙lectiu de la gent gran s’ha
ampliat, ja que les prejubilacions en massa que s’han patit darrerament han fet que tot un
sector de la població perdi l’ocupació i en molts casos provoqui un greu retrocés anímic.
L’envelliment de la població ha creat noves realitats a les quals les administracions no estan
donant respostes amb la rapidesa que necessiten. A aquest fet se li suma la situació de
soledat en què es troben moltes persones d’edat avançada sense una xarxa familiar que les
pugui atendre.
La vellesa ha esdevingut una realitat complexa amb situacions i problemàtiques àmplies de
les quals tots ens hem de sentir responsables. El Consell Municipal de la Gent Gran (CMGG)
ha de tenir el pes que es mereix i participar en el disseny de les línies estratègiques que
garanteixin la qualitat de vida d’aquest col∙lectiu.
Totes les polítiques, tant assistencials com socials, adreçades a aquest col∙lectiu han de tenir
un impacte immediat. Com a administració més propera, l’Ajuntament té l’obligació de
detectar els casos d’urgència i actuarhi amb diligència activant l’assistència adient mitjançant
un Servei d’Atenció a la Gent Gran i Persones Dependents (SAGGPD) potent i eficaç.
8
10.
Objectius
1. Garantir el benestar de la gent gran.
2. Fomentar l’autonomia i l’estil de vida saludable entre la gent gran
Propostes
Dissenyarem una ciutat per a totes les edats, que possibiliti a les persones grans una
major participació i qualitat de vida; per això demanarem a l’Organització Mundial de
la Salut (OMS) l’ingrés de Girona a la Xarxa Mundial de Ciutats Amigues de la Gent
Gran.
Implicarem a tota la població gironina per assolir una ciutat més accessible, saludable
i respectuosa envers les persones grans.
Desenvoluparem un programa de voluntariat intergeneracional per tal que la gent gran
i els joves puguin compartir experiència i temps en casals, ateneus i associacions.
Establirem un sistema de prevenció de l’aïllament social amb els veïns i comerciants
del barri que, de manera voluntària, es comprometin a avisar els serveis socials quan
detectin situacions de vulnerabilitat.
Crearem un dispositiu conjunt amb efectius de la policia municipal i de serveis socials,
per detectar, prevenir i lluitar contra els casos de maltractaments a la gent gran.
Fomentarem espais urbans en què la gent gran pugui gaudir, sentirse segura i
practicar esport, i incrementarem els parcs de salut amb l’assistència de monitors en
moments puntuals.
Eliminarem barreres arquitectòniques i millorarem el mobiliari urbà (bancs, rètols,
baranes...) per afavorir la mobilitat i crear un entorn ciutadà més amable.
Potenciarem l’assistència domiciliària per tal que les persones amb mobilitat reduïda
o que viuen soles puguin tenir un servei molt més ampli, facilitant els àpats dels
centres de dia i/o residències a les persones que ho sol.licitin, o l’arranjament dels
espais domèstics a les seves necessitats per tal d’evitar riscos, sempre d’acord amb
els informes dels serveis socials.
Impulsarem que la gent gran amb mobilitat reduïda o que viu sola pugui sortir de casa
per participar de l’entorn (passejar, anar al teatre...). Conjuntament amb el Tercer
Sector promourem un programa adreçat a aquest col.lectiu per garantirlos aquest
acompanyament necessari.
9
11.
Potenciarem un servei de transport adaptat porta a porta per a les persones grans i
amb mobilitat reduïda per tal de facilitarlos l’assistència als diferents centres (de dia,
de salut...)
Crearem una targeta amb descomptes especials que afectin el transport, els
comerços, la cultura i la formació per a aquelles persones grans amb menys recursos
econòmics.
Potenciarem el paper dinamitzador de l’Ajuntament per a la millora dels serveis
d’atenció domiciliària i de teleassistència i donarem suport a l’accés a les prestacions
de la llei de dependència.
Promourem les aules d’extensió universitària per afavorir l’aprenentatge i l’intercanvi
de coneixements. Posant especial atenció en l’aprenentatge de les TIC i dels telèfons
d’última generació.
1.5 Dona i igualtat
Les dones representen històricament un seguit d’aspectes que sovint han estat bandejats per
la societat, tapades per figures masculines que no sense treure’ls mèrit, sovint han ocultat
una altra realitat social, com ara el talent artístic de moltes dones que per una raó o altra mai
ha estat reconegut en el nomenclàtor dels espais públics de la ciutat. Darrerament s’han fet
algunes tímides propostes, però per equiparar la ciutat en quant a paritat de sexes cal ser
agosarat i en això, la ciutat de Girona en pot ser capdavantera.
La Comissió Ciutat i Igualtat (CCI) ha de tenir més pes i incidir en totes les àrees de
l’Ajuntament. La igualtat s’ha de generar des de tots els àmbits municipals de manera
transversal. El Pla de Polítiques de Dones (PPD) ha de ser realment efectiu, cal prioritzarne
el desenvolupament i freqüentarne l’avaluació per detectarne les mancances i poder
prioritzar els àmbits d’incidència.
Cal que es potenciï la participació de les dones no només en els àmbits municipals o públics,
sinó també en l’àmbit associatiu que muscula la participació ciutadana. L’Ajuntament ha de
vetllar perquè les entitats, associacions i clubs promoguin les juntes paritàries, de la mateixa
manera que els partits polítics incorporem paritat de sexes a les llistes electorals.
La violència masclista és una de les pitjors xacres de la societat i en aquest sentit, des de
l’Ajuntament caldrà seguir lluitant per a l’eradicació de la violència envers les dones, reforçant
el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Girona (SIAD) d’acord amb les demandes
generades per l’estructura tècnica que hi treballa i l’assessorament extern d’experts en la
matèria.
10
12.
La prevenció per lluitar contra la violència de gènere és fonamental. L’administració local és
qui ha de conèixer la realitat per elaborarne la diagnosi que permeti desenvolupar polítiques
realment efectives de formació i sensibilització que arribin a tota la ciutadania.
Objectius
1. Aconseguir que les polítiques de gènere es desenvolupin de manera multidisciplinar
en totes les àrees municipals.
2. Conciliar la vida familiar i laboral amb criteris d’igualtat.
3. Lluitar per l’eradicació de la violència de gènere.
4. Promocionar el reconeixement de les dones que han desenvolupat tasques importants
en tots els àmbits de la societat.
Propostes
Potenciarem la Comissió Ciutat i Igualtat (CCI) ampliantne la participació amb
l’assessorament d’experts per prioritzarne l’actuació multidisciplinar a totes les àrees
municipals.
Replantejarem el Pla de Polítiques de Dones (PPD) creant un observatori extern
pemanent que n’avaluï el desenvolupament i n’analitzi els resultats.
Reforçarem el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Girona (SIAD), oferint
punts d’informació a tots els barris i difonentne els serveis a tota la ciutadania.
Incentivarem campanyes de prevenció de la violència de gènere que impliquin tots els
sectors de la ciutadania per poderne potenciar l’especificitat en prioritzar els àmbits
on és més necessari sensibiltzar la població.
Promourem l’aprovació d’un Pla local sobre els usos del temps al municipi per garantir
que els treballadors i treballadores de l’Ajuntament i empreses públiques que en
depenen puguin disposar de la suficient flexibilitat horària laboral per tal de contribuir a
la conciliació de la vida personal i laboral i n’incentivarem l’adopció en les empreses
ubicades a la ciutat.
Incentivarem l’estudi sobre dones mitjançant premis de treball de recerca, tant de
Batxillerat com universitaris.
Promourem la presència de les dones en l’entramat urbà fent que els noms dels
carrers i places es distribueixin amb criteris d’igualtat.
11
13.
Recuperarem l’antic Carrer de les Dones, que després d’anys de no existir, en un
exercici de memòria històrica i de justícia amb totes les dones de la ciutat cal
recuperar i identificar adequadament.
1.6 Lesbianes-Gais-Trans-Bisexuals-Intersexuals
Els col∙lectius que requereixen una mirada específica per part de l’Ajuntament de Girona són
aquells que tradicionalment han rebut un tracte més discriminatori. El col∙lectiu de Lesbianes,
Gais, Transexuals, Bisexuals i Intersexuals (LGTBI+) n’és un. Des d’ERCMES entenem que
cal fer una mirada específica per garantir que no es continuïn reproduint polítiques caduques i
que permeti a aquests col∙lectius viure la ciutat de Girona amb plena normalitat.
Les polítiques de família continuen dissenyantse des de mentalitats que no contemplen la
diversitat ni garanteixen la igualtat de drets. Tampoc hi ha hagut determinació a l’hora
d’actuar contra les actituds homòfobes i transfòbiques. Les organitzacions d’alliberament
LGBTI+ no reben el suport de l’administració local que necessiten. Cal treballarhi per poder
dissenyar programes de sensibilització i atendre’n les necessitats per aconseguir la igualtat
en tots els àmbits.
Objectius
1. Generar polítiques municipals on tota la ciutadania pugui sentirs’hi integrada
independentment de la seva identitat de gènere, orientació sexual o expressió de
gènere.
2. Lluitar per l’eradicació de la discriminació del col∙lectiu LGTBI+ a la ciutat de Girona.
Propostes
Farem de Girona una ciutat amiga de la diversitat sexual. Crearem un mapa turístic
d’establiments LGTBIfriendly, afavorint polítiques públiques, comercials, culturals i
turístiques adreçades a aquest col∙lectiu.
Definirem conjuntament amb el Consell LGTBI+ aquelles polítiques municipals
necessàries per avançar cap a l’eradicació d’accions homòfobes o transfòbiques a la
ciutat i donar suport als adolescents i joves LGTBI+ en situacions de conflicte familiar i
escolar.
Realitzarem accions formatives i de sensibilització adreçades als treballadors
municipals per tal que coneguin la realitat LGTBI+ i puguin actuar en cas d’abús i/o
discriminació.
12
14.
Garantirem que als programes educatius, socials i culturals es faci atenció de
l’homosexualitat per evitar l’assetjament homòfob i transfòbic.
Definirem un protocol per tal d’atendre en menys de 24h una possible agressió,
exclusió o maltractament per temes de diversitat sexual.
Prestarem especial atenció als locals que facin un mal ús del dret d’admissió i
discriminin les persones per la seva orientació sexual o identitat de gènere. Revisarem
les ordenances per tal de poder aplicar un règim sancionador per discriminació
sexual.
Garantirem que els formularis i els registres municipals tinguin en compte la diversitat
de models de família.
Procurarem que les biblioteques creïn i mantinguin un fons documental i material
LGTBI+.
Commemorarem les dates assenyalades per al col∙lectiu LGTBI+ i en farem
homenatge.
1.7 Nova ciutadania
Ens trobem davant una nova realitat de moviments migratoris, que requereix nous contextos
d’acció en àmbits com el jurídic i de les polítiques públiques de ciutadania, però també en
l’àmbit social i de la sensibilització.
El republicanisme demana un model social basat en la ciutadania, la convivència i i la
integració social. Les polítiques d’acolliment han d’aplicarse amb celeritat perquè la població
nouvinguda esdevingui ciutadana de ple dret. Girona ha de tenir una societat cohesionada i
no fragmentada.
La nova ciutadania s’ha de poder articular en un teixit associatiu que no es classifiqui per
orígens, sinó per interessos i necessitats. La veritable inclusió social no pot estar
perpètuament treballant amb els col∙lectius de nouvinguts, sinó que ha de ser capaç
d’incorporar la interculturalitat de manera transversal a tots els àmbits de la societat.
Per aconseguir la cohesió social calen polítiques valentes que combatin el racisme, la
islamofòbia, la segregació i la rumorologia que estigmatitza la població nouvinguda. Girona ha
de ser capdavantera en l’elaboració de programes de reconstrucció de teixit social que tracti
els moviments migratoris sense prejudicis tant de la població que arriba a la ciutat buscant
13
15.
una vida millor com la que ha de marxar perquè aquí no pot desenvolupar un projecte vital
amb garanties.
Objectius
1. Tractar el fenomen migratori de manera transversal.
2. Garantir la integració de la nova ciutadania.
3. Lluitar contra la discriminació de la nova ciutadania.
Propostes
Crearem un centre de referència d’acolliment a la població nouvinguda que ofereixi els
serveis i les formacions adequades per garantirne la integració i l’associarem a una
xarxa d’acompanyament integrada per totes les entitats i organismes del sector.
Concertarem amb el tercer sector els instruments necessaris per a l’acompanyament
de les persones nouvingudes responent a les seves necessitats bàsiques amb
recursos normalitzats i/o específics.
Dissenyarem el programa d’acompanyament al reagrupament familiar, de manera que
es produeixi en condicions òptimes i permeti el suport familiar durant els primers
mesos de l’arribada.
Agilitzarem la gestió dels informes d’estrangeria de competència municipal per
garantirne l’eficiència.
Promocionarem la creació d’espais de diàleg entre les diverses creences i
conviccions, i de foment de la pau, per tal de combatre falsos estereotips i evitar
desconfiances. Ho farem a través de potenciar plans destinats a reformular
estereotips i prejudicis envers els catalans d’origen estranger.
Desenvoluparem recursos per promoure la bona convivència als espais d’ús comú
entre tota la ciutadania i aprofitarem per dissenyar plans de barris i plans comunitaris
locals per tal d’afavorir una distribució heterogènia de la població i afavorir la cohesió
social.
1.8 Salut
Els ajuntaments juguem una peça clau i tenim un paper fonamental en els àmbits d’educació
en salut i qualitat de vida. Malgrat que no correspongui competencialment a les
administracions locals l’àmbit de la sanitat, l’Ajuntament ha de poder complementar els
14
16.
serveis sanitaris allà on no hi arriben les administracions competents i exigir que ofereixin una
sanitat pública i de qualitat.
També cal canviar la perspectiva de la metodologia de treball d’aquest sector i passar de la
visió individual a la comunitària, i dirigir l’atenció a les causes per fer programes preventius i
de detecció precoç. Caldrà centrarse, doncs, en els col∙lectius amb major riscos de salut amb
criteris proactius i millorar la coordinació de tots els agents de l’àmbit de la salut que actuen al
territori, amb visió metropolitana.
Objectius
1. Potenciar la prevenció i la detecció precoç.
2. Vetllar per una sanitat pública i de qualitat.
Propostes
Treballarem amb intensitat per a la construcció sense demora del Campus de la Salut
a la zona nord de la ciutat, quant abans millor, començant per l’edificació del nou
Trueta. Un projecte d’infraestructura cabdal no només per Girona sinó per a tota la
demarcació, tant des del punt sanitari com econòmic, educatiu, vertebrador i que ha
de consolidar institucions que podrien trontollar.
Desenvoluparem un Pla de Salut Municipal amb la participació de tots els agents de
salut.
Potenciarem l’enfocament de salut comunitària (pla de salut comunitari) articulant la
col∙laboració entre els serveis d’atenció primària de la salut, benestar social, salut
pública, i entitats relacionades amb l’àmbit de la salut, amb la creació del Consell de
Salut Municipal .
Millorarem la dotació pressupostària de l’Equip Municipal de Promoció de la Salut que
representa l’engranatge clau en el procés d’educació en salut. Farem que aquest
equip i els serveis que s’ofereixen en el camp de la salut s’integrin dins l’àrea d’Acció
Social.
Reforçarem els programes de prevenció i informació sobre la drogodependència,
l’alcoholisme i el tabaquisme. Farem complir les normatives existents en relació a
hàbits de salut i en farem un seguiment acurat.
Impulsarem el seguiment proactiu, conjuntament entre serveis socials i salut, de les
persones amb limitació de la seva autonomia per malaltia. Per ferho disposarem una
15
17.
xarxa entre salut, serveis socials, Departament de Benestar Social i Família, que
n’establirà els mecanismes de control.
Donarem suport al desenvolupament d’accions de formació, promoció, xerrades i
prevenció que tinguin a veure amb la salut als centres educatius, al personal públic, a
les entitats, etc. Impulsarem des de totes les àrees de l’Ajuntament l’educació per la
salut. Les accions municipals es duran a terme en coordinació amb l’Agència de Salut
Pública de Catalunya.
Serem actius en la potenciació de mecanismes de coordinació entre centres i serveis
per a l’atenció a les persones amb malalties mentals, conjuntament amb
departaments d’altres administracions, així com programes de suport per als seus
familiars directes. En aquest sentit ens comprometem a la creació d’un ens
coordinador de les accions en matèria de salut emocional i suport al malalt amb risc
mental vital.
Prioritzarem iniciatives i dissenyarem estratègies per promoure la vida independent de
les persones grans restant al seu domicili. Enfortirem la comunitat com a element de
vetlla, suport i millora per la salut de la gent gran.
1.9 Cooperació al desenvolupament i cultura de pau
La cooperació i la solidaritat amb països en vies de desenvolupament o amb problemàtiques
específiques que d’una manera o altra han esdevingut cròniques i handicap per garantir el
desenvolupament d’aquestes regions ha de ser, des de l’Ajuntament de Girona una qüestió
d’ètica i de responsabilitat social amb el seu entorn i amb tots els pobles del món.
La ciutadania republicana ha de ser sensible, solidària i oberta al món. Des de la pròpia
identitat ha de ser capaç d’establir ponts de comunicació amb altres cultures i fomentar
projectes de col∙laboració i l’Ajuntament ha de promoure i difondre aquests valors amb
accions i formació.
La cultura de la pau és fonamental per aconseguir una societat lliure i justa. Cal infondre’n els
valors i treballarlos en tots els sectors de la societat perquè la ciutadania els incorpori en
totes les activitats que desenvolupi. Només una ciutat amb una cultura de la pau sòlida pot
lluitar amb efectivitat contra l’exclusió, la discriminació i la violència.
Cooperació al desenvolupament
Girona té una trajectòria gens menyspreable en la cultura de la cooperació al
desenvolupament. La diversitat d’entitats que treballen en aquest camp i la ingent tasca que
han realitzat els darrers anys en són una bona mostra. La Coordinadora d’ONG Solidàries de
16
18.
les comarques gironines i l’alt Maresme, conjuntament amb altres organismes han assentat,
amb encert, les bases de la intervenció de l’administració local en termes de cooperació al
desenvolupament.
L’Ajuntament també ha sabut assolir el seu rol en aquest àmbit amb el Consell Municipal de
Solidaritat i Cooperació (CMSC) a través del Pla Director de Solidartitat i Cooperació (PDSC).
Tanmateix no sempre han estat realitzables les intencions reflectides en el camp teòric.
Caldrà, doncs, treballarhi per poderles realitzar.
La ciutat de Girona ha de continuar essent capdavantera en aquest àmbit i n’ha de fer un
valor afegit indispensable per a la creació de la República catalana des del municipalisme.
Objectius
1. Potenciar la participació de la Nova Ciutadania per establir criteris de projectes de
cooperació.
2. Fomentar la riquesa que ens aporta la interculturalitat establint nous models per a les
polítiques de Cooperació al desenvolupament.
3. Promoure la implicació de tota la ciutadania en projectes de cooperació i fomentarne
els valors.
Propostes
Recuperarem la regidoria de Cooperació, Solidaritat i Pau per tal que vetlli per les
polítiques municipals en aquestes àrees i coordini el treball en xarxa amb les entitats i
la Coordinadora d’ONG Solidàries que les agrupa.
Potenciarem el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació com a òrgan que marqui
les línies polítiques i en faci el seguiment.
Destinarem l’1% anual dels ingressos del pressupost total consolidat de l’Ajuntament,
dedicant el 0,7% a ajut al desenvolupament i el 0,3% per a promoció de la cultura de
la pau.
Revisarem les convocatòries de subvencions per a cooperació, codesenvolupament i
sensibilització per tal de prioritzar aquells països d’on provinguin els nous gironins i
gironines i també per potenciar el treball amb les ciutats agermanades.
Impulsarem el codesenvolupament per vincular positivament la migració amb el
desenvolupament dels països d’origen de la població nouvinguda, tot vinculant el teixit
associatiu local amb els col∙lectius de nous catalans i prioritzant l’actuació de
cooperació amb els seus països d’origen.
17
19.
Activarem mecanismes d’avaluació i seguiment de les actuacions dutes a terme en
matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional, per aprendre i
destacar les bones pràctiques que permetin millorar la qualitat de la nostra actuació
en aquest àmbit i augmentar el grau de sensibilització..
Promourem un model de cooperació al desenvolupament municipalista que cerqui el
valor afegit en l’enfortiment de la governança democràtica, la construcció de pau i
l’equitat entre dones i homes, prioritzant el treball amb les entitats solidàries del
municipi i els projectes d’educació per al desenvolupament, i desplegant cooperació
directa amb els ens locals del sud.
Donarem suport a la xarxa catalana de comerç just, mitjançant la divulgació,
informació i el suport a totes les iniciatives de sensibilització que es portin a terme a
nivell municipal.
Exigirem que les entitats bancàries amb que treballa l’Ajuntament compleixin criteris
ètics d’inversió i gestió. Donarem suport a les iniciatives de banca ètica de la ciutat.
Promoció de la cultura de pau i la no-violència
La cultura de la pau i la noviolència va molt més enllà dels actes simbòlics en dates
commemoratives. Una ciutadania que vol esdevenir lliure i justa ha de bastirse sobre aquests
pilars. Cal incorporarla com a valor educatiu, la Girona Ciutat Educadora que volem ha de
serho construintse amb la cultura de la pau.
L’Ajuntament ha d’incorporar aquesta cultura en les seves actuacions de manera clara i
decidida. Ha de vetllar perquè les resolucions de conflictes entre la societat es faci de manera
pacífica mitjançant la mediació i crear les eines necessàries per fomentar aquesta cultura en
tots els àmbits de la societat gironina.
Objectius
1. Fomentar la cultura de la pau i la noviolència.
Propostes
Elaborarem un programa anual d’activitats de sensibilització per promoure els valors
de la cultura de pau i la noviolència.
Farem una xarxa de centres de recursos per la pau amb els equipaments i espais
existents i els donarem suport a la seva tasca.
18
20.
Fomentarem la tasca d'educació per la pau a les escoles, tot oferint recursos per a
l’alumnat i facilitant la formació específica en pau i drets humans per al professorat.
Farem propostes per al nomenclator de Girona per tal de batejar carrers de la ciutat
amb els noms de persones reconegudes pel seu compromís en el treball per la pau, la
resolució de conflictes i el desarmament.
Aplicarem els principis de la resolució pacífica dels conflictes dins del propi municipi i
establirem serveis de mediació i resolució al municipi.
Ajudarem i acollirem els refugiats i desertors de països que pateixin un conflicte
armat.
No cedirem instal∙lacions municipals per a fires d’armament ni invitarem l’exèrcit a
participar en activitats organitzades pel consistori, com ara fires d’ensenyament o
festivals infantils. Els representants de l’Ajuntament declinaran l’assistència als actes
de caire militar als quals siguin convocats. No promourem ni acollirem desfilades
militars al municipi.
2. Apostem per una ciutat innovadora i creadora d’ocupació
La lluita contra l’atur serà prioritària, sobretot pels col∙lectius amb més dificultats d’inserció
laboral. Alhora, treballarem per dinamitzar l’economia per la via de les indústries netes, el
comerç i el turisme. Farem de Girona una ciutat de generació i retenció de talent creatiu i
emprenedor, en estreta col∙laboració amb la Universitat de Girona (UdG) i el Parc Científic i
Tecnològic.
2.1 Ocupació
La nostra economia ha sofert canvis substancials darrerament que han fet que moltes de les
polítiques de les diverses administracions competencials en el camp de l’ocupació hagin
quedat obsoletes.
Ens trobem davant d’un nou model econòmic al qual ens hem de poder afrontar elaborant
polítiques complementàries, per aconseguir una plena ocupació que defugi la precarietat
laboral. És un gran repte en el qual l’administració més propera ha de tenir un paper rellevant
en l’anàlisi de les necessitats del mercat laboral sobre el territori perquè la formació reglada i
continuada pugui donarhi resposta.
19
21.
L’ocupació no pot ser cap luxe, tota la societat, sense exclusió de cap mena ha de poderhi
accedir. L’Ajuntament que coneix de primera mà la situació dels col∙lectius en risc d’exclusió
laboral ha de poder generar les eines necessàries per garantirne la inserció.
Objectius
1. Contribuir a la plena ocupació estable i qualitat des de les anàlisis i actuacions de
proximitat.
2. Promourem la inserció laboral dels col∙lectius més desafavorits.
Propostes
Impulsarem el Pacte Local per a l’Ocupació (PLO) en el marc de l’Agència de
Promoció Econòmica de Girona, per tal de proposar i debatre les línies marc
d’actuació en la creació de llocs de treball a la ciutat.
Crearem un Observatori socioeconòmic, en col∙laboració amb la UdG, que proporcioni
la informació i anàlisi necessària als integrants del Pacte Local per a l’Ocupació
(PLO).
Fomentarem un programa d’ajuts a les petites empreses de serveis i comerços per la
creació d’ocupació estable i nova contractació.
Intensificarem els recursos econòmics i dissenyarem plans de suport, formació i
seguiment dels aturats majors de 45 anys de manera individualitzada des del Servei
Municipal d’Ocupació.
Desplegarem amb força els ajuts existents al Fons social europeu perquè els joves
puguin tenir primeres experiències laborals, també amb retribució. Facilitarem el
retorn al sistema educatiu en fórmules adaptades a cada cas i l’acompanyament en
els primers passos d’inserció laboral per als joves aturats.
Desenvoluparem programes generadors d’ocupació a partir de línies d’ajut, com un
pla de rehabilitació de façanes, rehabilitació d’eficiència energètica d’edificis, d’impuls
de les energies renovables, etc.
Vetllarem per millorar el servei de llicències i d’inspecció de les activitats econòmiques
a la ciutat perquè es tingui cura del compliment de la legislació vigent pel que fa a les
condicions contractuals del personal i de seguretat i prevenció de riscos en el treball.
L’objectiu és que darrere de tota activitat econòmica hi hagi també justícia social
respectuosa amb els drets laborals i socials de les persones.
20
22.
Impulsarem la contractació amb igualtat de gènere i vetllarem perquè les empreses
concessionàries de serveis públics també l’apliquin.
Proporcionarem assessorament a aquelles persones que volen iniciar un projecte
empresarial, perquè coneguin totes les oportunitats, ajuts, subvencions, però també
els possibles riscos que comporta iniciar un negoci.
Dotarem l’Agència de Promoció Econòmica d’una perspectiva d’àrea urbana.
L’estratègia per a la transformació i millora del mercat laboral ha de tenir en compte
un radi d’actuació més ampli que el local.
Promourem el coneixement i la relació entre les empreses de l’àrea urbana com a via
per generar sinèrgies i projectes conjunts. Cal impulsar la concentració empresarial
d’un mateix sector per promoure la creació i/o l’impuls de clústers tenint en compte les
oportunitats que ofereix la UdG.
Vetllarem per la formació i la inserció laboral de les persones desocupades, amb
especial atenció als col∙lectius amb risc d’exclusió social, i també d’aquells que tenen
una integració més difícil al mercat laboral (joves, dones, majors de 45 anys).
Aprofitarem al màxim els nous fons europeus per a la inserció laboral dels joves. Cal
assegurar que els recursos econòmics que s’ofereixen des d’Europa siguin realment
ben utilitzats, com és el cas del nou programa Garantia Juvenil.
Reforçarem el programa “Feina als Barris” amb l’objectiu d’aconseguir una Girona
cohesionada. Cal promoure accions de dinamització específiques i de foment de
l’ocupació per a barris amb una taxa d’atur més elevada i amb nivells de formació per
sota la mitjana gironina.
Farem de la cultura un dinamitzador econòmic de la ciutat . Promourem un clúster de
les arts escèniques referent en recerca, formació, creació i producció. Impulsarem la
creació de productes vinculats al turisme cultural. Millorarem la comunicació i la
comercialització dels productes culturals de Girona.
Ajudarem les empreses en la contractació de col∙lectius amb especials dificultats
d’inserció laboral.
Dotarem de més recursos el programa dirigit a la promoció de les pràctiques a
empreses gironines perquè contractin persones desocupades que s’hagin format en
un nou sector.
21
23.
Impulsarem l’establiment de canals de comunicació entre els centres educatius, les
empreses i les administracions per promoure accions específiques per anticiparnos a
futures situacions de fracàs escolar o baixa formació entre la població jove.
Crearem un programa escolar municipal d’orientació i assessorament vocacional i
professional lligat a les sortides laborals de la ciutat i l’àrea urbana, amb la implicació
de les empreses i els organismes públics.
2.2 Emprenedoria i empresa
La nostra societat ha estat sempre emprenedora, l’especificitat de l’economia gironina rau en
els la petita i mitjana empresa. Cal tenirne present l’experiència i generar les eines
necessàries perquè s’adaptin als nous temps.
L’actual context econòmic demana canvis estructurals profunds en les polítiques
econòmiques. L’Ajuntament ha de participar en el disseny dels nous models de polítiques
econòmiques mitjançant l’aplicació de programes d’èxit. Girona ha de ser la ciutat dels
emprenendors, ha d’esdevenir un espai que faciliti la creació de nous projectes empresarials
generats amb criteris ètics que ofereixin un valor afegit.
Objectius
1. Facilitar el procediment de creació de noves empreses.
2. Promoure l’emprenedoria.
3. Promoure el model econòmic basat en la cooperació.
Propostes
Promourem incentius fiscals en l’obertura de nous establiments. En el primer any
d’obertura d’un establiment comercial, se li aplicarà una reducció del 90 % en la taxa
d’escombraries.
Garantirem que el Servei Girona Emprèn, que va impulsar Esquerra Republicana a
l’anterior govern municipal, disposi dels recursos professionals i econòmics necessaris
per assegurar que pugui continuar donant un assessorament de qualitat, així com
plantejar nous reptes perquè Girona sigui una ciutat econòmicament activa i un
jaciment/viver de nous projectes empresarials.
Reforçarem l’assessorament en la recerca de finançament a través d’un equip expert
que treballi conjuntament amb l’empresa en el diagnòstic i la definició del millor
22
24.
itinerari a seguir i que permeti accedir als productes financers existents, tant privats
com públics i tant bancaris com alternatius.
Promourem el cooperativisme com a fórmula per promoure iniciatives empresarials.
En aquest sentit estudiarem la viabilitat de crear cooperatives municipals o mixtes per
generar ocupació i desenvolupar activitats que actualment no es cobreixen des de la
iniciativa privada, com ara l’explotació de la biomassa i la gestió forestal, o la prestació
de serveis que recolzin la dinamització turística i cultural de la ciutat, etc.
Crearem un espai de «Noves Experiències Empresarials», en què les empreses que
s’implanten al municipi es puguin donar a conèixer a la resta d’empreses ja existents i
a la ciutadania en general.
Crearem una taula municipal de representació de persones autònomes i
emprenedores per afavorir el diàleg amb l’Ajuntament per tal de conèixer quines són
les seves necessitats i poderhi donar resposta.
Impulsarem la creació de la finestreta única empresarial per facilitar el màxim els
tràmits que cal portar a terme per engegar una activitat econòmica a la ciutat.
Adaptarem l’organització interna perquè aquests passos previs siguin el més àgils
possibles. Liderarem la implantació de l’administració electrònica i agilitzarem i
simplificarem els tràmits municipals en l’obertura de nous negocis.
Crearem un programa d’atracció d’inversions empresarials. Assessorarem a
empreses i emprenedors internacionals en aspectes clau com els requisits legals per
establirse, els tràmits de constitució d’una empresa, la cerca de professionals i la
localització d’espais. També promourem el contacte amb altres empreses gironines.
Promourem la col∙laboració empresarial mitjançant trobades sectorials, jornades de
networking i fòrums d’inversió. Cal fomentar espais de coneixença i xarxes de relació
amb l’objectiu de generar sinèrgies i projectes de col∙laboració que permetin obrir
noves línies de mercat que una empresa sola no podria assumir.
2.3 Dinamització econòmica, universitat i innovació
La dinamització econòmica s’aconsegueix amb la innovació. Girona ha de poder generar
productes econòmics de valor afegit i s’ha de poder servir de la investigació de la Universitat
de Girona (UdG).
L’Ajuntament ha de vetllar perquè la innovació sigui la marca de qualitat de l’economia
gironina i ho ha de fer amb l’assessorament d’experts que ajudin a crear programes ajustats a
23
25.
la realitat del teixit empresarial. Necessitem un Parc científic i tecnològic eficient que connecti
amb la realitat econòmica del territori i n’atengui les necessitats en matèria d’innovació.
Objectius
1. Potenciar la innovació científica i tecnològica en el teixit empresarial gironí.
Propostes
Crearem una unitat dins l’Ajuntament especialitzada en l’obtenció de recursos externs,
sobretot fons europeus per poder impulsar projectes locals.
Incentivarem i facilitarem la incorporació de les empreses a les noves tecnologies i
mediarem amb les operadores per assegurar la millor infrastructura de connexió
possible.
Treballarem per garantir la continuïtat del Parc científic i tecnològic de la Universitat
de Girona (UdG). Li donarem suport per aconseguir l’acord entre els diversos agents i
administracions per al refinançament del Parc.
Impulsarem la compra Pública Innovadora des de l’Ajuntament. Promourem la
col∙laboració des de l’Ajuntament amb les empreses locals perquè les noves
tecnologies, l’open data i la compra pública innovadora siguin eines de
desenvolupament econòmic, de major transparència en la gestió i de millor servei als
ciutadans.
Impulsarem un pla de formació tecnològica per les empreses de serveis i pimes de la
ciutat de Girona per ajudar en la transició a les noves tecnologies de les empreses
perquè puguin utilitzar les diverses eines existents per ser més competitives en camps
com el màrqueting, el comerç digital i la gestió empresarial.
Col∙laborarem amb la UdG i coorganitzarem activitats de difusió de les capacitats del
sistema universitari en matèria de transferència adreçades a les empreses del nostre
entorn.
Promourem les activitats de valorització dels resultats de recerca per portar els
beneficis de les descobertes dels investigadors a la societat. Impulsarem els
programes que facilitin aquesta transferència de coneixement de la UdG per tal de
promoure la creació de noves Spinoff.
Impulsarem polítiques d’actuacions relatives a la planificació de les infraestructures de
telecomunicacions en el municipi: plans d’ordenació, plans estratègic i plans
especials.
24
26.
Elaborarem un pla per tal d’arribar a un consens entre la ciutadania, l’Ajuntament i les
operadores de telecomunicacions mòbils per tal que les antenes de telefonia mòbil no
siguin vistes com un element distorsionador, i garantir la cobertura al màxim de llars
possibles.
Establirem un canal de comunicació i coordinació entre l’Ajuntament i el municipi en
tots els àmbits en què la societat s’organitzi a través d’associacions o moviment cívics
i locals.
Donarem impuls a la Fira de Girona Palau de Congressos, perquè sigui un excel∙lent
referent en la promoció econòmica del teixit productiu gironí. Invertirem i
modernitzarem les instal∙lacions de la Fira, que ha quedat petita i obsoleta.
Dissenyarem un pla per incentivar el turisme de congressos, implicanthi les altres
administracions.
2.4 Comerç
El comerç urbà és un àmbit imprescindible per tenir una ciutat cohesionada al centre i als
barris i per consolidar una oferta turística de qualitat. L’actual paradigma econòmic amenaça
de mort el petit comerç. Les cadenes comercials i les grans superfícies estant desbancant el
comerç tradicional en presència i hàbits de consum que tendeixen a una globalització gens
enriquidora.
Des de l’Ajuntament s’han de continuar les polítiques de recuperació del comerç local i vetllar
perquè no desaparegui. Hem de poder ajudar a pal∙liar les conseqüències de crisi econòmica
que ha afectat el sector.
El nostre comerç també és un tret identitari, cal adaptarlo als nous temps i ferne un dels
elements potents de la ciutat. Comprar a Girona ha de tenir un valor afegit.
Objectius
1. Potenciar el comerç i el producte de proximitat.
2. Preservar el patrimoni comercial de la ciutat.
Propostes
Reforçarem l’eix comercial urbà a cel obert que representen la zona de l’Eixample i el
Centre de Girona. El farem compacte per tal que esdevingui un veritable eix tot
professionalitzantme la gestió. Incidirem en la creació d’espais amables, com les illes
25
27.
de vianants, on les persones se sentin còmodes, on no suposi un esforç el fet
d’arribarhi, on es facilitin aspectes com l’aparcament, etc.
Potenciarem i dotarem de mecanismes de dinamització comercial els diferents
entramats comercials de la resta de ciutat, tot defensant el consum de proximitat.
Treballarem per a la professionalització del sector comercial. Oferirem una àmplia
oferta formativa per tal que els professionals del sector estiguin ben formats.
Potenciarem els cursos d’idiomes, el cursos d’ecomerç i d’atenció al client, etc.
Fomentarem i donarem suport a les fires tradicionals i artesanes per tal d’establir
canals de comercialització dels productes de la terra i contribuir, així, a la creació
d’una marca catalana de productes de qualitat amb denominació d’origen.
Promourem un pla de promoció del Mercat del Lleó, conjuntament amb l’Associació
de Comerciants, per millorar les instal∙lacions, atraure nous públics, incrementar les
activitats de dinamització, potenciar el producte de territori des de l’Aula
Gastronòmica, etc.
Promourem tallers i xerrades al mercat municipal posant en valor l’alimentació segura
i saludable. Donarem a conèixer les iniciatives de desenvolupament dels productes de
proximitat i de temporada (Slow food i Km 0).
Definirem, conjuntament amb els marxants, un nou espai per al mercat ambulant, que
sigui estable, cèntric i còmode per als compradors, marxants i visitants.
Potenciarem les oficines municipals d’informació al consumidor, tot ampliantne els
serveis a empresaris i comerciants en aquells aspectes que afecten els drets de les
persones consumidores.
Vetllarem per la disciplina de mercat i la igualtat de condicions de competència entre
operadors comercials com a element de defensa dels drets de les persones
consumidores.
2.5 Turisme
La riquesa del patrimoni cultural de Girona situa la nostra ciutat en un centre d’interès turístic
d’àmbit internacional molt important. La promoció de la ciutat ha de superar les polítiques
turístiques tradicionals i tenir un pla estratègic propi amb criteris de qualitat i sosteniblitat.
La Facultat de Turisme de la Universitat de Girona (UdG) ha de poder desenvolupar el
prestigi de la seva tasca d’investigació i docència sobre el terreny que l’acull. Girona ha de
ser pionera en el turisme de qualitat i en la captació de nous mercat sense desdibuixarne la
identitat.
26
28.
Volem una Girona que ofereixi prou atractiu per quedars’hi més d’un dia. Tenim el potencial,
nomes cal posarlo en valor i promoure que el turisme activi la resta de sectors econòmics de
la societat
Objectius
1. Diversificar l’oferta turística.
2. Oferir una oferta turísitca de qualitat basada en la identitat de la ciutat.
Propostes
Posarem en funcionament el Patronat de Turisme de la ciutat de Girona que aplegarà
les institucions i empreses del sector i que crearà un nou pla turístic per a la ciutat.
Coordinarem les àrees de Turisme i Cultura per fomentar el turisme cultural de la
ciutat
Impulsarem la creació de nous atractius turístics fora del barri vell, especialment el
barri de Sant Narcís i la Devesa.
Apostarem per la diversificació del turisme amb noves propostes en el terreny del
turisme de natura, esportiu, cicloturisme, de congressos i negocis, etc.
Potenciarem les sinèrgies entre el sector privat i públic per tal de construir un model
de gestió turística basat en la màxima qualitat. Potenciarem també la relació entre la
facultat de Turisme de la Universitat de Girona (UdG), per fer recerca i adaptar les
estratègies turístiques a les necessitats de la demanda.
Crearem un Observatori Turístic de la Ciutat, en col∙laboració amb la UdG, per tal de
poder obtenir dades sobre la freqüentació i les necessitats de la demanda.
Obrirem la porta a noves oportunitats i potencialitats turístiques del municipi basades
en la identitat, la creativitat i la innovació de la seva ciutadania. Remarcarem la
capitalitat catalana de la ciutat de Girona per tal de crear nous productes turístics en
relació a aquesta característica.
Vetllarem per atraure el turisme de proximitat, tot incidint en la integració dels diversos
esdeveniments locals, com ho són els mercats i les fires dins l’oferta turística del
municipi.
Crearem paquets turístics que incloguin allotjament, restauració i accés gratuït als
festivals i equipaments culturals locals.
27
29.
Farem de Girona una ciutat totalment accessible per a les persones que la visitin i
tinguin algun tipus de discapacitat física i sensorial. Crearem un seguit d’itineraris amb
rutes adaptades amb diverses temàtiques de la ciutat de Girona, i la formació de
professionals del sector turístic.
Procurarem que l’aeroport de Girona sigui gestionat de forma autònoma pels diversos
agents polítics, econòmics i turístics de les comarques gironines i, a la vegada,
treballarem perquè recuperi les xifres de viatgers que ja havia assolit anys enrere.
3. Construirem ciutat a partir de tots els barris
Tots els barris seran centre. Els dotarem de nous serveis i vetllarem per la convivència, la
neteja i la igualtat de tracte per a tots els racons de la ciutat. Transformarem els centres cívics
en ateneus cogestionats pels veïns. Farem que la mobilitat a Girona sigui àgil i neta.
3.1 Urbanisme
El desenvolupament urbanístic de la ciutat de Girona ha estat marcat els darrers 15 anys per
l’augment de la seva població i l’esgotament del seu marge de creixement extensiu, amb el
consum de la pràctica totalitat del seu sòl urbanitzable. Un procés que, fins l’arribada de la
crisi econòmica, ha anat acompanyat de l’encariment del preu de l’habitatge, el que ha tingut
com a conseqüència el desplaçament de molts dels seus veïns a d’altres poblacions de la
seva àrea urbana.
Avui Girona no pot continuar creixent. La nova realitat, en què els límits físics dels municipis
de l’àrea urbana s’han desdibuixat per esdevenir un continuat urbà, posa de manifest la
necessitat de definir entre tots un projecte compartit. La posició geogràfica de Girona, els
seus recursos i les noves infraestructures obren un ventall de possibilitats però també de
riscos i tensions que han de ser posades en comú i organitzades de forma conjunta amb els
nostres veïns. La planificació urbanística del futur ja no pot ser la de Girona ciutat, sinó la de
la seva àrea urbana.
Els reptes de futur, doncs, no són continuar creixent sinó saber rellegir la ciutat i la seva àrea
urbana, reformant en alguns casos el teixit urbà existent a les noves realitats i necessitats o
bé adaptant aquells barris o sectors que fruit d’un creixement desmesurat han quedat amb
uns recursos més escassos.
En aquest sentit l’arribada del tren d’alta velocitat, sumat a la impossibilitat de soterrat a curt i
mitjà termini el viaducte, planteja la necessitat de reformular de vell i de nou tot l’àmbit del pla
especial ferroviari i la carretera Barcelona, integrant el viaducte a la ciutat i sobretot relligant
28
30.
els barris que l’envolten. Hem de saber fer desaparèixer la cicatriu que la nova infraestructura
ferroviària ha creat a la ciutat en forma de barrera, treballant perquè d’aquest repte en
sorgeixi l’oportunitat de convertir aquest espai en la nova columna vertebral de l’àrea urbana.
Paral∙lelament s’han de protegir i posar en valor els espais naturals de la nostra ciutat com la
Devesa, les Pedreres, les hortes de Santa Eugènia o el curs fluvial del seus rius. Als quals
històricament hem viscut d’esquenes i no hem prestat l’atenció suficient. Una feina que
novament hem de fer de forma conjunta amb la resta de municipis de l’àrea urbana en el
marc de l’Anella Verda de Girona, un projecte comú amb els municipis del nostre entorn, que
naixia amb l’objectiu d’unir i preservar els diferents espais naturals de l’àrea urbana alhora
que ha de garantir la connexió social dels diferents municipis per mitjà d’un itinerari
interpretatiu.
En definitiva, proposem la configuració d’un model urbanístic de futur, compartit amb els
nostres veïns i amb els municipis del nostre entorn, que serveixi per retornar l’urbanisme al
servei de les persones i en definitiva millorar la qualitat de vida de les generacions presents i
futures.
Objectius
1. Treballar l’urbanisme des d’una perspectiva metropolitana.
2. Fomentar la protecció del patrimoni natural i arquitectònic.
3. Millorar l’accessabilitat i mobilitat de l’entramat urbà.
Propostes
Treballarem coordinadament amb la resta de municipis de l’àrea urbana de Girona.
Activarem sinèrgies i complementarietats en el marc d’una relació fluïda, franca i
respectuosa. Cal potenciar els serveis comuns de tots els municipis amb l’estalvi,
l’eficàcia i la cohesió social i el benestar que això comportarà.
Impulsarem un planejament urbanístic plurimunicipal pel conjunt de l’àrea urbana de
Girona que configuri i defineixi un projecte de futur compartit amb la resta de municipis
del nostre entorn.
Reformularem tot l’àmbit del pla especial ferroviari i la carretera Barcelona, perquè
esdevingui la nova columna vertebral de l’àrea urbana, tot integrant el viaducte a la
ciutat, relligant els barris que l’envolten i millorantne la mobilitat i accessibilitat. En
aquest marc redefinirem la carretera Barcelona com un nou eix cívic i comercial de la
ciutat on el protagonisme passi dels vehicles privats als vianants.
29
31.
Replantejarem la conveniència del desenvolupament urbanístic de les àrees
residencials estratègiques de l’Avellaneda i el Mas Marroc en el marc de la planificació
global dels futurs creixements de l’àrea urbana.
Impulsarem mesures d’integració paisatgística de les infraestructures i dels accessos
a la ciutat. Utilitzarem els instruments urbanístics com a eines per a la millora de la
qualitat del paisatge.
Protegirem i posarem en valor els espais naturals de la nostra ciutat com la Devesa,
les Pedreres, les hortes de Santa Eugènia o el curs fluvial del seus rius. Dotant als
nous instruments d’ordenació dels recursos suficients per fer efectives les seves
previsions.
Treballarem conjuntament amb els municipis del nostre entorn per millorar i posar en
valor l’Anella Verda de Girona, amb l’objectiu d’unir i preservar els diferents espais
naturals de l’àrea urbana alhora que ha de garantir la connexió social dels diferents
municipis per mitjà d’un itinerari interpretatiu.
Posarem en valor el patrimoni arquitectònic del Barri de Sant Narcís, garantintne la
correcta execució del Pla especial, i promocionantlo com un recurs turístic més de la
ciutat.
Impulsarem una participació real i efectiva dels veïns en la planificació i en la presa de
decisions urbanístiques. Estarem atents a les necessitats de tots els barris i donarem
resposta als seus problemes sense oblidarne cap.
Constituirem el Consell Assessor Urbanístic per garantir i fomentar els drets de
participació dels ciutadans i ciutadanes en la definició urbanística de Girona i la seva
àrea urbana.
Desenvoluparem un pla d’asfaltatge, un pla de voreres, que en millori el seu estat, i
eliminarem les barreres arquitectòniques de la via pública.
Protegirem i posarem en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat, garantint la
preservació dels seus valors històrics i culturals per les generacions presents i futures.
Impulsarem i executarem la reconstrucció del Pont del Dimoni de forma consensuada
amb els veïns de Santa Eugènia.
30
32.
3.2 Convivència i civisme
La ciutat és un espai on hem de conviure una ciutadania molt diversa amb interessos i
necessitats sovint difícils de concliliar. La ciutadania republicana s’ha de basar en garantir
una convivència en què cap col∙lectiu en surti perjudicat.
Girona ha de ser una ciutat justa i inclusiva que lluiti contra les disfuncions socials que
generen l’incivisme. Cal prioritzar els esforços en la prevenció i no centrarse solament en les
mesures correctives.
La cultura de la pau té un paper fonamental en la creació d’una societat autènticament
democràtica i tolerant. L’Ajuntament ha de disposar de les eines necessàries per poder
mediar en conflictes de convivència i adoptar mesures que garanteixin la convivència i el
civisme sense renunciar als valors ideològics essencials.
Objectius
1. Fomentar la bona convivència i el civisme promovent el bé col∙lectius per sobre dels
interessos individuals.
Propostes
Farem complir escrupolosament les ordenances de civisme i de sorolls per fer
possible el descans dels veïns.
Desenvoluparem normatives per afavorir l’oci que fomenti valors cívics i restringir
l’existència d’espais que puguin donar lloc a conductes discriminatòries (normatives
que afavoreixin l’oci en català, que previnguin discriminacions per raó de gènere o
d’ètnia, que incorporin la perspectiva de la diversitat funcional…).
Oferirem, per tal de garantir la millor celeritat i seguretat als usuaris, unes xarxes de
transport nocturn útils a la ciutadania i adaptades a les seves pràctiques d’oci. El
transport públic ha de tenir una freqüència adequada per tal que sigui còmode a
l’usuari i s’ha de garantir tant la connexió urbana com la interurbana.
Mediarem en els conflictes socials tenint en compte totes les parts implicades, amb
criteris fonamentats en la cultura de la pau i la priorització del bé comú.
Desenvoluparem programes de prevenció a les conductes incíviques.
31
33.
3.3 Seguretat
La seguretat no s’ha de basar exclusivament en la repressió. Els mecanismes de protecció de
la comunitat fonamentats en la prevenció, la detecció i la correcció dels fets delictius són els
que garanteixen la seguretat d’una ciutadania compromesa amb una societat cívica amb
drets i deures.
Els òrgans de seguretat han de treballar de manera coordinada i participar de la prevenció
perquè siguin efectius i socialment acceptats. Sense seguretat no podem construir una
ciutadania lliure i justa. És un concepte que depassa l’àmbit estrictament jurídic i ha
d’esdevenir un valor que contribuieixi a la construcció de l’estat del benestar.
Objectius
1. Promoure la implicació de la ciutadania en la concepció de la prevenció i la detecció
dels actes incívics i delictius.
2. Fomentar la coordinació entre tots els cossos de seguretat que treballen al municipi
des d’una perspectiva metropolitana.
Propostes
Millorarem el servei policial mantenint i incrementant, en la mesura que ho permeti
l’evolució de la situació econòmica, la plantilla de la Policia Local de Girona. És del tot
necessari augmentar la dignificació de la funció pública policial, i promoure valors de
respecte i de proximitat entre ciutadania i agents.
Continuarem apostant per la coordinació i la cooperació entre la Policia de la
Generalitat Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Girona. Entre d’altres mesures,
caldrà alliberar els funcionaris policials d’aquelles tasques de gestió que es puguin
realitzar des dels serveis administratius generals de l’Ajuntament.
Reforçarem les polítiques de prevenció, a través del treball en xarxa amb totes les
àrees municipals (educació, serveis socials, territori) per impulsar línies de treball
transversals. Especialment, estrenyerem la col∙laboració amb la fiscalia i els òrgans
judicials per fer més eficaç la lluita contra els delinqüents reincidents i continuarem
apostant pels agents cívics de Girona, millorantne la dotació i formació perquè
aquesta figura té un paper molt important en la prevenció de l’incivisme i la degradació
de l’espai urbà.
Reforçarem la figura del regidor de barri, cercant una relació continuada amb el
guàrdia de barri, els agents cívics i les entitats veïnals, amb l’objectiu de tenir un
32
