Diari del 25 d'abril del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
Prepara’t
per a
l’estiu!
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Ser el propietari del seu cotxe pot començar aquí i ara...
NECESSITA FINANÇAMENT?
Vingui al BSA
www.bsa.ad
Dimecres, 25 D’abril Del 2018 Núm. 3.543 / aNy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
BÒTOX · HIALURÒNIC · LÀSER
CARBOXITERÀPIA · MESOTERÀPIA
Un sol val per tractament Vàlid ﬁns 30/04/2018.
Val 100€
Aquest val exclou qualsevol altre descompte
OPINIÓ
Un punt d’equilibri?
LANDRY RIBA
Fa música
Volem seguir com fins
ara?
LLuís feRReIRA
Membre de Liberals
d’Andorra
jONathaN gIl
cUltUra pàgina 17
la caSS vol que cada any la cotització per
jubilació s’apugi un 0,5% fins a arribar al 18%
aNdOrra pàgina 7
aNdOrra pàgina 6
SDP demana que
s’aturi el procés per
entrar a l’FMI
aNdOrra pàgina 8
El casino de Genting
pretén complementar
l’oferta del país
aNdOrra pàgina 9
L’AATF reclama més
flexibilitat a Tributs i
Fronteres
avUI éS NOtícIa pàgina 3
una aplicació contindrà tota
la informació sobre mobilitatEl concurs per crear la plataforma tecnològica sortirà al maig, mes en què també es licitaran les línies de bus
Mostra per reivindicar James Kirkup

2 Dimecres, 25 D’abril Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Pasteur
Av. Meritxell, 84 - Tel. 800 970
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu piedra pómez
en català?
Es diu pedra tosca.
Poliré la superfície amb una
pedra tosca.
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
EL TEMPS Lloguer d’espai de
RESTAURANT
amb animació musical en viu
i en directe, dedicada a la segona
i tercera joventut
Bolero, vals, tango, txa-txa-txa, rock,
samba, bosanova, pasdoble, etc.
Festes particulars o grups concertats
(entre 6 a 80 persones).
INFo: 34 12 37
(records de joventut)
PREUS
IRRESISTIBLES
Preus vàlids fins al 25 d’abril. Excepte error tipogràfic o fi d’existències. Oferta destinada al consumidor final.
DOLCE
GUSTO
KRUPS
cafetera
31,95€ QUID
tasses 36cl pack 3 unitats
0,99€
SOL MATINAL I TARDA DE RUIXATS
Al llarg del matí el sol, amb el pas d’algun núvol alt, ha
de dominar la situació. Durant la tarda, el cel es taparà a
l’espera d’algun ruixat o xàfec que pot afectar qualsevol
punt del Pirineu. Les temperatures seran més baixes. El
vent bufarà de l’oest. Que tinguin un BonDia.
Avui 22
21
20
6
7
6
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
dijous
divendres
Canillo
3/18
Pas de la Casa
1/12Encamp
5/20
Ordino
4/19
La Massana
5/20
Escaldes - Engordany
6/21
Andorra la Vella
6/22
Sant Julià de Lòria
7/23
La Seu d’Urgell
8/24
Puigcerdà
4/19
L’Ospitalet
3/17

3Dimecres, 25 D’abril Del 2018
Avui és notícia
Saber, en cada parada de bus,
el temps en minuts i segons
que tardarà a passar el proper
autobús; els abonaments con-
junts amb què pagarem aparca-
ments, les bicicletes elèctriques
de lloguer i els busos existents
per fer-nos el nostre disseny de
recorregut o que ens el facilitin;
el localitzador i la informació
de les places lliures de l’aparca-
ment més proper al lloc on ens
dirigim; els punts de connexió
per carregar els vehicles elèc-
trics amb un mapa il·lustratiu,
entre d’altres. Tot això forma-
rà part d’una nova aplicació de
mòbil per a residents i turistes
que ens permetrà adaptar-nos a
un “canvi d’hàbit de mobilitat”,
com va dir el ministre d’Econo-
mia, Competitivitat i Innova-
ció, Gilbert Saboya. Per elabo-
rar aquesta app, caldrà primer
treballar en una plataforma tec-
nològica integrada que reculli
tota la informació i la gestioni.
Amb la signatura del conveni
entre el Govern, els comuns de
les set parròquies i FEDA per a
la creació d’una plataforma inte-
grada de mobilitat multifuncio-
nal, signada ahir, es dona el tret
de sortida perquè tot aquest nou
concepte de mobilitat del Prin-
cipat vagi materialitzant-se. Els
primers passos a fer es produi-
ran el mes de maig vinent, amb
la publicació del concurs públic
per a la creació d’aquesta pla-
taforma tecnològica. El proper
mes es farà també la licitació del
concurs públic de les línies regu-
lars d’autobús del Govern.
Els comuns aportaran la ges-
tió dels aparcaments públics,
amb tota la informació sobre les
places que, segons el darrer es-
tudi de l’ACA, sumen entre tots
els pàrquings unes 30.000. Sa-
boya, però, també va manifestar
que els aparcaments privats han
de veure en aquesta platafor-
ma un avantatge per a tothom
i també se n’hi aniran afegint.
Per això, han tingut contactes
amb la Cambra de Comerç, In-
dústria i Serveis, per donar in-
formació als privats.
La data perquè l’aplicació per
a mòbil vagi prenent forma,
amb diverses funcions sobre
aspectes de mobilitat, es preveu
que sigui l’any vinent.
Paral·lelament a la manera
com es desenvolupi la platafor-
ma tecnològica, també aniran
adjudicant-se altres concursos
relacionats per “lots”, tal com
va dir Sílvia Calvó, ministra de
Medi Ambient i presidenta de
FEDA. Així, el primer lot que es
preveu adjudicar a l’estiu serà el
de vehicles elèctrics.
PAGAMENT ÚNIC
L’aplicació del mòbil disposarà
d’una funció per fer el paga-
ment d’aparcaments, però tam-
bé de l’autobús o, fins i tot, el de
la bicicleta elèctrica de lloguer.
Aquesta aplicació no substitu-
irà, per ara, als abonaments o
targetes que té cada parròquia
i que algunes comparteixen.
“Serà un sistema de pagament
complementari”, va remarcar
Calvó.
Saboya va remarcar que la
informació dels aparcaments és
essencial per a aquest nou con-
cepte de mobilitat.
No només es pretén una
senyalització més clara dels
pàrquings, sinó que es vol que
l’usuari sàpiga quin aparcament
té més a prop i si n’hi ha, i de
quantes places buides disposen.
INFORMACIÓ CENTRALITZADA
El cònsol menor de Canillo, Da-
vid Palmitjavila, com a repre-
sentant de les corporacions, va
destacar que els comuns van
donar un sí unànime i rotund
al projecte de la plataforma.
“Nosaltres generarem dades
dels aparcaments comunals,
però també rebrem dades que
seran importants per a les po-
lítiques de gestió”, va comentar
Palmitjavila. De fet, en aquesta
informació centralitzada també
hi col·laboraran els prestadors
de serveis, com les empreses
concessionàries de les línies del
bus, o la de les bicicletes elèc-
triques, que també s’afavori-
ran, segons Calvó, d’una gestió
d’informació conjunta. “Amb el
retorn de les dades, les adminis-
tracions, Govern i comuns faran
un seguiment de la qualitat dels
serveis”, va comentar la presi-
denta de FEDA.
Segons el cònsol menor de
Canillo, la plataforma tecnolò-
gica “situa l’usuari al centre de
la taula i és el destinatari de les
inversions”.
Per la seva banda, el cònsol
menor d’Escaldes, també com
a representant de les corpo-
racions, va destacar que la se-
nyalització i gestió unificada
dels aparcaments de tot el país
ajudarà “a desplaçar el públic,
resident o turista, cap als apar-
caments menys ocupats” en pro
d’una mobilitat més efectiva.
AMPLIACIÓ D’HORARIS
Malgrat que el ministre d’Eco-
nomia no va voler parlar del
concurs nacional de les línies
del bus, a la pregunta sobre si
es contemplaven canvis al nou
ple com una ampliació d’hora-
ris, Saboya no ho va concretar.
Això sí, va remarcar que, amb
el nou concepte de mobilitat,
un aspecte com l’ampliació dels
horaris s’ha d’estudiar, “i potser
no haurien de ser els mateixos
cada dia”. “La nova aplicació ens
proporcionarà dades concre-
tes sobre què està fent la gent
i com es mou per Andorra i,
segons això, determinarem”, va
explicar el ministre.
Una plataforma tecnològica integrarà
tota la mobilitat en una aplicació
Al maig es preveu treure a concurs la creació d’aquest programa multimodal i també la licitació de les línies de bus
FEDA
Pepa Gallego
AnDorrA lA VEllA
Govern, comuns i FEDA van signar ahir el conveni que dona el tret de sortida a aquesta plataforma integrada de mobilitat multimodal.
sFgA / c. EstEVE
Concurs públic per
a la plataforma
El mes de maig vinent
es preveu treure l’edicte
del concurs públic per a
la plataforma tecnològica
que des de FEDA estan
acabant de redactar.
Licitar línies
d’autobusos
Al maig també es preveu
la licitació del concurs
públic de les línies regu-
lars d’autobusos que, en
un inici, va quedar de-
sert.
El primer lot, els
vehicles elèctrics
Paral·lelament a la creació
de la plataforma, la gestió
dels diferents aspectes de
la mobilitat es farà per
lots; el primer serà el dels
vehicles elèctrics.
Primers passos

OPINIÓ4 Dimecres, 25 D’abril Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Govern, comuns i FEDA van signar ahir
un conveni per crear una plataforma
integrada de mobilitat multimodal. La
finalitat d’aquesta iniciativa, entre d’al-
tres, és que a través d’una aplicació per
a mòbils puguem accedir a qualsevol as-
pecte relacionat amb la mobilitat, com
poden ser els aparcaments, les línies de
bus o la bicicleta elèctrica. Es tracta, en
definitiva, de fer un pas important cap a
un nou sistema de mobilitat més sosteni-
ble en què prevalgui el transport públic i
multimodal. La unió dels diferents actors
implicats amb què sorgeix aquest projec-
te és un fet positiu, ja que és una bona
manera d’avançar amb un objectiu comú,
com és que hi hagi moltes més facilitats
en la mobilitat per als ciutadans del país
i visitants. A més, les administracions
podran disposar d’informació actualitza-
da que els permetrà prendre actuacions
amb relació a aquesta matèria i treballar,
per exemple, per evitar els freqüents col-
lapses circulatoris que patim en dies de
màxima afluència de turistes. El dubte
és quant pot costar un projecte d’aquest
tipus respecte dels resultats que es volen
obtenir. no s’ha d’oblidar que és l’usuari
qui n’ha de sortir beneficiat de tot plegat
sense haver de fer front a un cost superi-
or del que està pagant en l’actualitat.
Cap a una mobilitat més sostenible
EDITORIAL
Alguns la van qualificar, fins i
tot, de festa grossa. I no era per
a menys. Per fi, una autoritat
comunal es deixava veure pel
barriperfer-hiunainauguració.
Sembla que feia anys que no
passava, i més d’un no es va vo-
ler perdre l’oportunitat de ser-
hi. Per això, l’assistència va ser
multitudinària. Va ser diven-
dres passat i l’objecte a estrenar
era la placeta de Ciutat de Valls.
Un espai exigu, però ben apro-
fitat, del qual ara podran gau-
dir-ne els ciutadans. La mateixa
cònsol major, Conxita Marsol,
ho va dir: aquesta és una de les
zones de la parròquia “més poc
ateses”. Això fins ara, perquè
la mandatària es va compro-
metre a fer més intervencions
per millorar la imatge d’aquest
barri. Sempre he pensat que
aquest tipus d’actuacions són
de les millors coses que les ad-
ministracions comunals poden
fer perquè qui se’n beneficia-
rà és la col·lectivitat. Fins i tot
quan es fan actuacions menors
i tan sols es tracta, per exemple,
d’arreglar les voravies, crec que
són diners molt ben gastats.
Són obres que, tot i que a ve-
gades puguin semblar menors,
són sempre molt ben valorades
pels ciutadans. La pena és que
no sempre s’actua amb la celeri-
tat que seria desitjable. Encara
recordo, per exemple, quan van
tardar molts mesos a reparar
unes llambordes desenganxa-
des al voltant d’una tapa de
claveguera. Tot i que ho vaig de-
nunciar a través del Facebook,
el cert és que ningú no se’n sen-
tia al·ludit. És clar que això va
ser a la frontera entre la capital
i Escaldes-Engordany i encara
no sé qui ho va reparar. En re-
sum: no tot ha de ser embellir
les grans avingudes, que tam-
bé, sinó que hauríem de cuidar
molt més els petits detalls dels
nostres barris.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
Invertir en
els barris per
millorar-los
eL PRoJeCTe ha de
beNeFICIaR eLS uSuaRIS
DONANT LA NOTA
Alfonso Torreño
El domini de Grandvalira
ha pujat una posició en el
rànquing mundial d’esta-
cions d’esquí en nombre
d’esquiadors que fa el con-
sultor Laurent Vanat.
12345
Laura Álvarez
Unicef Andorra compta
amb una nova presidenta,
que s’ha fixat com un dels
seus objectius prioritaris
implicar els joves en els
seus projectes.
12345
J. M. Rascagneres
El consell d’administració
de la CASS aprova les pro-
postes perquè la branca de
jubilació sigui sostenible
i les transmet al Govern,
però no les fa públiques.
12345
Jean J. Carrié
Iniciativa Publicitària del
Pas de la Casa ja ho té tot a
punt per a una nova edició
del mercat de les oportuni-
tats, que tindrà lloc del 29
de juny a l’1 de juliol.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Comú Encamp
@ComuEncamp
Els alumnes de segon cicle de l’escola
Andorrana del #PasdelaCasa ens han
visita avui.
La Massana Còmic
@lamassanacomic
D’entre les activitats que es realitzaran
durant el saló, destaquem el Concurs
Nacional de Cosplay organitzat per l’As-
sociació de Frikis d’Andorra.
JULIÀ RODRÍGUEZ
Periodista
TUITENQUESTA
Veus bé que es sancionin els
hotels i restaurants que no
reciclin els residus?
SÍ
NO
100%
0%

OPINIÓ 5Dimecres, 25 D’abril Del 2018
He de reconèixer que certes de-
claracions d’alguns polítics em
segueixen sorprenent. Aquest
és el cas del secretari general de
Demòcrates per Andorra, Esteve
Vidal, que en una entrevista ha
comentat que els preocupa, al
seu partit, que l’oposició es pu-
gui unir per fer un front a favor
del país i ha afirmat que seria
difícil entendre aquesta mena de
coalicions.
Sincerament, crec que encara
falten mesos per saber si final-
ment es constitueixen aquestes
coalicions i si s’acabaran creant
noves plataformes, agrupacions
o partits en l’àmbit nacional. En
tot cas, només cal retrocedir fins
a les darreres eleccions generals
per observar que DA feia servir
aquest tipus de coalicions que el
seu secretari general critica.
Aquest és un llistat de les co-
alicions dels Demòcrates als úl-
tims comicis. A Encamp es van
presentar de la mà d’UP, a Ordi-
no amb Acció Comunal d’Ordi-
no, a la Massana amb Moviment
Massanenc i a Andorra la Vella
amb Cd’I. És evident, doncs, que
experiència no els en falta a l’ho-
ra de tancar aliances. Em pre-
gunto si és que en volen l’exclu-
siva o els fa por la competència.
En la mateixa entrevista, el
Sr. Vidal assegurava que cal es-
tabilitat per afrontar els reptes
que tenim a davant i que segu-
rament marcaran el futur d’An-
dorra. Puc arribar a estar d’acord
que els reptes que ens esperen
marcaran l’esdevenir del nostre
país durant molts anys, però
també cal explicar que les polí-
tiques aplicades pel Govern de
DA deixaran empremta i, segu-
rament, una factura molt eleva-
da que haurem de pagar durant
molt temps.
Ha arribat el moment de pre-
guntar-nos: volem seguir com
els darrers set anys? On els ciu-
tadans cada cop hem de donar
més explicacions a l’Adminis-
tració pública, amb un augment
continuat dels impostos, on
l’enorme burocratització de l’Es-
tat fa que molts empresaris, pe-
tits i grans, optin per no instal-
lar-se al nostre país i on tot
això ha portat al fet que moltes
persones i empreses optin per
iniciar causes judicials contra
l’Administració per defensar els
seus drets, sigui per decisions
arbitràries o per concursos poc
transparents.
La meva resposta és no. Jo no
vull seguir com els darrers set
anys. Jo vull una Administració
que propiciï les condicions per
tal que tots ens puguem bus-
car la vida en condicions. Vull
una Administració on la creació
d’una empresa no suposi una
odissea burocràtica i que faci
que al final s’acabi destinant
més temps a la gestió davant de
les institucions públiques que a
fer funcionar el mateix negoci.
Vull un Govern que no em vul-
gui amagar la realitat com si no
fos un adult. Vull saber cap on
anem i si cal fer pinya tots junts
davant de les ingerències fora-
nes.
Potser demano massa o pot-
ser no. Ja no queda tant perquè
decidim si volem un Govern que
governi per a uns quants o un
Govern que ho faci en favor de
tots els ciutadans.
Volem seguir com fins ara?
Sorprèn que al secretari general de DA li preocupi un hipotètic front comú de l’oposició
Les polítiques de DA
deixaran petja... i una
factura que pagarem
durant molt de temps
Dia de Sant Jordi. A les 18.10
comença a Ràdio Nacional
d’Andorra el programa Sense
Filtres amb tres convidats que,
sota la moderació de la pre-
sentadora del programa, han
d’opinar sobre la relació entre
la qüestió catalana i Andorra.
La primera pregunta que reben
promet un debat entretingut:
“Quina és la raó del rebuig que
el tema de Catalunya provoca
en part de la població andor-
rana?”.
Els convidats tenen opi-
nions diverses i distants. To-
tes elles ben argumentades i
on traspua clarament la part
emocional del tema. Un dels
participants diu que part
d’aquest rebuig rau en el que
es coneix com a “pancatalanis-
me”, aquelles actuacions que
ultrapassen els límits del ma-
teix moviment i s’estenen, amb
ambició política i territorial,
sovint inconscientment, fins a
arribar a persones que no ho
accepten de bon grat.
Caldria, doncs, d’alguna for-
ma i per evitar ferir susceptibi-
litats, cuidar molt bé com s’ex-
plica i com s’informa d’aquesta
“qüestió de Catalunya” en els
territoris veïns. Donar per fet
que cal abordar-ho des d’una
mirada única, i entenc per úni-
ca la mirada en pro del movi-
ment independentista, és molt
suposar.
Un dels altres participants
parlava de l’Andorra polièdri-
ca, la de les mirades múltiples
sobre determinades qüestions.
No caldria que els mitjans, i
sobretot els mitjans públics,
reflectissin aquesta diversitat
de mirades que trobem a casa
nostra?
Fa uns quants dies enrere,
el dilluns 16 d’abril, vaig sentir
certa estupefacció en escoltar
els titulars de les notícies del
dia a la nostra ràdio pública.
Feia 48 hores que França ha-
via intervingut militarment en
territori sirià. I Rússia no es-
tava gens de bon humor... Una
intervenció que posava un nou
punt d’inflexió en un conflicte
mortífer i que ha portat accions
terroristes sense precedents al
nostre continent. França és el
nostre país veí. La tenim a 25
quilòmetres d’Andorra la Vella.
Doncs ni un comentari ni
mig. La secció internacional de
les notícies estava ocupada per
una única informació: el detall,
fil per randa, del desenvolupa-
ment de la concentració del 15
d’abril a Barcelona convocada
per demanar la llibertat dels
líders independentistes que es
troben empresonats. Dic fil per
randa perquè la notícia va anar
fins a la lectura dels manifestos
del fill gran de Jordi Sánchez,
de la companya de Jordi Cui-
xart i de la intervenció de Car-
les Puigdemont via xarxes so-
cials.
No tinc clar com es destria el
que és notícia del que no ho és,
però tinc la sensació que en de-
terminats temes caldria trobar
un cert punt d’equilibri...
Un punt d’equilibri?
Mentre França intervé
a Síria, RNA explica
al detall les últimes
novetats del procés
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
bondia
LANDRY RIBA
Fa música
LLuís feRReIRA
Membre de Liberals d’andorra

Andorra
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
Socialdemocràcia i Progrés va
demanar ahir a l’executiu que
aturi qualsevol passa que es pu-
gui fer per avançar en el procés
perquè Andorra entri a formar
part del Fons Monetari Interna-
cional (FMI) fins que no hi hagi
“un debat públic amb llum i ta-
quígrafs” sobre “les conseqüèn-
cies i inconvenients” que suposa
l’entrada a aquest organisme in-
ternacional.
Així ho van manifestar ahir el
president d’SDP, Jaume Bartu-
meu, i l’integrant de la comissió
política nacional de la formació
David Pérez, que van carregar
contra “la precipitació” de l’exe-
cutiu, a qui van acusar també
de “mentir” i mirar d’“aixecar la
camisa” tant al Consell General
com als ciutadans.
Bartumeu va mostrar la
preocupació de la formació per
l’actuació del Govern en tot
aquest afer, que va arribar a
qualificar de “subreptícia”, i per
l’“ocultació” i “tergiversació de
dades” que s’està produint, es-
pecialment amb relació a la quo-
ta que el Principat hauria de fer
front per passar a formar part de
l’FMI.
En aquest sentit, el president
d’SDP, que va fer un repàs dels
diferents pronunciaments de
l’executiu amb relació a l’FMI i
de les reunions de la secretària
d’Estat d’Afers Financers Inter-
nacionals amb els representants
de l’FMI del 2016 i 2017, va re-
cordar, d’acord amb les informa-
cions del mateix executiu, que
Andorra hauria de pagar una
quota 2,5 vegades superiors a la
que paga San Marino i que as-
cendiria a 167 milions de dòlars.
Així mateix, Bartumeu va
negar també, com havia insinu-
at el titular de Finances, Jordi
Cinca, que només s’hagués de
fer front al 25% d’aquesta quo-
ta i que el 75% restant fos com
un compromís de pagament que
es pogués deixar en un dipòsit.
El president d’SDP va assegu-
rar que “això és un engany” i es
va referir a l’informe anual de
l’FMI, en què s’especifica com
s’han d’abonar aquestes quotes.
En aquesta línia, Bartumeu va
explicar que el 25% correspon
a la part que s’ha de satisfer a
través del que es coneix com els
drets especials de gir (DEG), i
que el 75% restant es podrà fer
amb la moneda del país –en el
cas d’Andorra, en euros– ja sigui
a través de l’ingrés de la quan-
titat corresponent a un compte
de l’FMI al país o a través d’un
pagaré però, en tot cas, en el
moment d’entrar a l’organisme
la quota s’haurà de satisfer en la
seva totalitat.
Bartumeu, que va considerar
“desproporcionada” la quantitat
de 167 milions de dòlars –uns
150 milions d’euros– amb rela-
ció al pressupost de l’Estat, va
advertir també dels inconveni-
ents que pot comportar l’entra-
da a l’FMI com, per exemple, la
pressió posterior, com en el cas
de San Marino, d’ingressar al
Banc Mundial o l’obligació de
portar a terme tota una sèrie
de modificacions legislatives
“que posen Andorra al peu del
cavall de l’FMI”. Per tot plegat,
el president de Socialdemocrà-
cia i Progrés va destacar que “de
moment no tenim cap pressa, ni
cap necessitat ni cap obligació
d’entrar a l’FMI”, un organisme
en què tampoc hi ha ni Liechten-
stein ni Mònaco.
D’altra banda, Bartumeu i
Pérez van posar de manifest el
seu temor que la “precipitada”
actuació de l’executiu pugui res-
pondre a les dificultats per les
quals passa una entitat bancària
del país arran de les actuacions
que, en l’exercici de la seva tas-
ca de supervisió i control, està
fent l’Institut Nacional Andor-
rà de Finances (INAF). “Anar a
Washington a mirar de resoldre
un problema que segurament es
podria resoldre a Andorra la Ve-
lla no fa res més que complicar
el problema”, va assegurar Bar-
tumeu, que va mostrar la seva
total oposició que es vulgui, si és
el propòsit de Govern, resoldre
amb diners públics un problema
d’una entitat privada.
En aquest sentit, Pérez va re-
marcar que des de SDP s’entén
que, en cas de necessitar una “re-
capitalització, aquesta s’hauria
de fer a través d’una ampliació
de capital” i que l’entitat afecta-
da hauria de fer “un despalan-
quejament dels seus balanços”.
Bartumeu i Pérez, que van
deixar clar que des d’SDP “no es
vol cap col·lapse financer”, van
garantir el suport de la formació
a qualsevol iniciativa encami-
nada a evitar-ho, tot i que van
insistir en la seva oposició a “ac-
tuacions d’obscurantisme que
puguin afectar les finances pú-
bliques i la sobirania nacional”.
SDP demana “aturar” el procés per
entrar al Fons Monetari Internacional
Bartumeu troba desproporcionada la quota de 167 milions de dòlars per entrar-hi i demana un debat públic
Partits
M.S.
andorra la Vella
David Pérez i Jaume Bartumeu en un moment de la compareixença d’ahir a la seu de Socialdemocràcia i Progrés.
m.s.
martí, més
preocupat de
sumar vots
que de res
el president de
socialdemocràcia i
Progrés, Jaume Bartumeu,
va retreure al cap de Govern
les referències a possibles
aliances electorals fetes
en la darrera sessió
del Consell General i va
assegurar que antoni martí
“està més preocupat de
comptar famílies i vots que
de qüestions com l’FmI o
l’acord amb la Ue”.
Precisament, quant a
les converses, Bartumeu
va destacar que la
proposta seguexi damunt
la taula i que es va
parlant amb tothom. en
aquest sentit, i davant les
insinuacions de martí que
sdP podria quedar fora de
la seva pròpia proposta, va
assegurar que la formació
“no ha anat a cap conversa
amb noms de candidats”,
tot i que va admetre que
els “personalismes” poden
afectar les converses.

ANDORRA 7Dimecres, 25 D’abril Del 2018
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
El Partit Socialdemòcrata (PS)
vol insistir en el fet que cal crear
com més aviat millor un registre
delapropietataAndorra.Ésl’ob-
jectiu d’una de les dotze reserves
d’esmena que ha presentat la
consellera general Rosa Gili de
cara a la votació al ple de la mo-
dificació de la llei general d’orde-
nació del territori i urbanisme.
La parlamentària també vol de-
batre en la sessió parlamentària
aspectes com la protecció dels
béns culturals o el percentatge
de propietaris necessaris per im-
pulsar un pla parcial.
El treball del text a la comissió
de Política Territorial i Urbanis-
me ja ha finalitzat però no satis-
fà del tot als socialdemòcrates,
que consideren que encara hi
ha punts que es poden millorar.
Entre ells, la proposta d’incloure
una disposició final mitjançant
la qual “en un termini no supe-
rior a un any” des que la llei es
publiqui al BOPA “el Govern ha
d’elaborar un Registre de la Pro-
pietat nacional i la normativa
necessària per al seu funciona-
ment”. Aquest seria “obert a tota
persona que acrediti un interès
legítim amb prèvia petició ins-
crita”, i ho defineixi com “quan
un propietari vulgui tenir accés a
informació de les propietats que
confinin amb la seva o formin
part de la mateixa unitat d’actu-
ació”. L’esmena va ser refusada i
ara Gili demana poder debatre-la
al ple.
El mateix succeeix amb les
propostes de modificació que
el PS havia fet amb l’objectiu de
reforçar la protecció del medi
natural i dels béns culturals i
monuments de cara a nous pro-
jectes urbanístics. Les propostes
de canvi fetes per incrementar
aquestes garanties han quedat
refusades i la consellera general
vol portar-les al ple. El PS també
havia proposat via esmena que
el percentatge per tirar endavant
un pla especial a una unitat d’ac-
tuació quedés en “més del 60%
de la propietat de la superfície
dels terrenys privats”. La idea
no ha estat acceptada i la llei
mantindria la necessitat de tres
quartes parts dels propietaris.
El PS porta a debat la necessitat
d’un registre de la propietat
Consell General
La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili en una intervenció parlamentària.
jonathan Gil
Redacció
andorra la vella
El consell d’administració de la
Caixa Andorrana de Seguretat
Social (CASS) va aprovar ahir les
propostes per la sostenibilitat de
la branca jubilació. Entre les me-
sures, es planteja incrementar la
cotització per jubilació un 0,5%
cada any fins al 2030, fet que su-
posaria passar del 12% al 18%. A
més a més, se suggereix un incre-
ment progressiu de l’edat de jubi-
lació, de la mateixa manera que
s’ha fet a Espanya, per tal que
el 2028 ja estigui establerta en
els 67 anys. Així mateix, es pro-
posen mesures correctores per a
les pensions més altes (a partir
de certa xifra el valor del punt no
valdria el mateix).
En la reunió celebrada ahir
també es va fer balanç de l’ac-
tivitat de l’àrea de Control Ad-
ministratiu i del gabinet jurídic
durant el 2017. Quant a la pri-
mera, destaca que l’any passat es
van notificar 1.455 expedients
de morositat, fet que suposa una
reducció del 20% respecte del
2016. També es van realitzar 153
controlsdomiciliarisaassegurats
en incapacitat temporal, i es van
incoar 876 expedients (111 eren
sancionadors i 765 suposaven
només un advertiment). Amb
relació a l’activitat del gabinet ju-
rídic, l’any passat es van trametre
364 recursos al consell d’admi-
nistració. 217 van ser recursos
mèdics, dels quals 47 van ser
objecte d’un peritatge extern. En
37 casos aquest peritatge extern
va coincidir amb el criteri de la
CASS, va ser parcialment diver-
gent en quatre casos, i divergent
en set. També es constata que 41
dels recursos van presentar una
demandaalaBatllia.Aixímateix,
es van reclamar 257 expedients a
tercers responsables. Des de la
CASS també es va remarcar que
es van instar querelles penals
contra empresaris que no van
ingressar a la seguretat social les
aportacions per cotització de la
part assalariada corresponent als
seus treballadors.
Per altra banda, el consell
d’administració va acordar in-
corporar el medicament Maviret
com a medicament especialment
avantatjós i costós pel tracta-
ment de l’Hepatitis C (ofereix
millores respecte dels medica-
ments actualment disponibles i,
a més, el seu cost és un 70% in-
ferior al del tractament complet
anterior). També es va donar el
vistiplau a incorporar els siste-
mes de perfusió contínua d’in-
sulina i de monitorització de la
glicèmia en pacients amb diabe-
tis tipus I. Això ha de comportar
beneficisperalasalutiprevenció
de les complicacions derivades
d’aquesta malaltia. A l’últim, es
van incorporar els sistemes de
monitorització de la glicèmia en
pacients amb diabetis tipus II no
tributaris de tractament intensiu
insulínic atenent a les considera-
cions jurídiques, d’equitat i prio-
ritatsanitàriaassenyaladesperla
comissió de la Cartera de Serveis
i Productes Sanitaris.
Seguretat social
Les instal·lacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
jonathan Gil
Redacció
andorra la vella
La CASS proposa apujar la cotització
mig punt anual fins al 18% el 2030
També planteja incrementar progressivament l’edat de jubilació i establir-la als 67 anys el 2028

ANDORRA8 Dimecres, 25 D’abril Del 2018
L’aposta del grup Genting, un
dels licitadors al concurs per
obtenir la llicència del casino,
va més enllà del joc pròpiament
dit i pretén també esdevenir
una aposta estratègica de país
potenciant i complementant
l’oferta actual amb la construc-
ció d’un resort, “el primer que
estaria integrat en una destina-
ció d’esquí”.
Així ho va explicar ahir el
soci andorrà del projecte, Marc
Giebels van Bekestein que,
acompanyat d’Stephanie Stein-
brecht-Aleix, la responsable de
comunicació i relacions inter-
nacionals, i de l’arquitecte Ge-
rard Arias, va presentar el que
seria el futur Genting Casino
Andorra en cas que el grup fos
l’adjudicatari de la llicència.
Així, el complex, que s’ubi-
caria en una parcel·la del clot
d’Emprivat d’Escaldes-Engor-
dany, comptaria amb una su-
perfície total de 27.000 m2
,
dels quals el 25% (6.000 m2
) es
destinaria al joc i un 48% (fins
a 13.051 m2
) seria per a lleure.
D’aquesta manera, al marge
de la zona de joc, el projecte
preveu un mercat gastronòmic,
que estaria obert tot el dia, una
planta amb un espai multifun-
cional i un restaurant, i dues
plantes per a un spa mèdic.
Quant a la zona gastronòmi-
ca, Steinbrecht-Aleix va expli-
car que l’espai, per al qual “es
vol comptar amb els restaura-
dors i productors locals”, està
inspirat en el mercat de San
Miguel de Madrid, el Nacional
de Barcelona o l’Eataly de Nova
York. Pel que fa a la zona d’spa,
la responsable de comunicació
i relacions internacionals del
projecte Genting Grand Casino
Andorra va assegurar que serà
“complementària” a Caldea, ja
que oferirà “tractaments d’últi-
ma generació antiaging”.
Quant a l’àrea de joc, quatre
plantes, el projecte, que preveu
també salons privats per a ju-
gadors d’alt nivell i suites VIP
per a aquells jugadors d’alt po-
der adquisitiu que puguin venir
una setmana al país per jugar
al casino, preveu fins a 300
màquines escurabutxaques,
una trentena de taules de jocs
electrònics i fins a set taules
VIP que s’ubicarien als salons
privats.
Respecte a les grans xifres
del macroprojecte, Giebels van
Bekestein i Steinbrecht-Aleix
van recordar que es preveu una
inversió inicial de 105 milions
d’euros, ampliables en 35 més
en una segona fase amb la cons-
trucció de la torre i una sèrie
d’habitatges que es destinarien
a la venda, i que es crearien fins
a un miler de llocs de treball,
600 en la fase de construcció, i
400 més amb el complex sent ja
operatiu.
En aquest sentit, Stein-
brecht-Aleix va precisar que
dels 400 llocs de treball la mei-
tat seria per a dones, un 20%
per a joves que s’incorporen
per primera vegada al mercat
laboral i que un 10% estarien
reservats per a persones de col-
lectius amb risc d’exclusió soci-
al i discapacitats. Així mateix,
el grup preveu atraure fins a
600.000 visitants durant el pri-
mer any només amb l’oferta de
joc, i que les arques públiques
de l’Estat puguin ingressar, en
taxes del joc, fins a uns 10 mi-
lions d’euros, xifra que equival-
dria a un 2% del pressupost.
A més, la responsable de co-
municació i relacions internaci-
onals va explicar que es preveu
també destinar cada any fins
a 6,5 milions d’euros en pro-
moció, el 40% del pressupost
d’Andorra Turisme, i no única-
ment del casino sinó del país.
En aquest sentit, Giebels van
Bekestein va posar com a exem-
ple de possible promoció que es
podria fer incloent a la factura
dels 50 milions de visitants que
atrauen els diferents comple-
xos del grup una frase del tipus
“vingui a visitar el nostre nou
resort d’Andorra”.
El complex del clot d’Em-
privat, ubicació escollida per
la connexió amb l’eix comerci-
al principal, estaria constituït
per un edifici singular i total-
ment sostenible des d’un punt
de vista d’eficiència energètica.
“Un edifici icònic i del segle XXI
però amb un punt d’andorra-
nitat”, va destacar l’arquitecte
Gerard Arias, que va explicar
que la idea neix del concepte
d’“una pedra de granit que el
gel deforma fins a tenir un edi-
fici més permeable i menys rí-
gid”. El projecte no preveu cap
establiment hoteler perquè es
vol aprofitar l’oferta ja existent
el país que els impulsors del
projecte consideren que “és su-
ficient”.
En el cas de ser finalment
l’oferta escollida, el Genting
Grand Casino Andorra obriria
les portes a principis del 2021,
segons la planificació amb la
qual es treballa, que preveu ini-
ciar la construcció el 2019.
El projecte d’Andorra el lide-
raria la filial britànica del grup,
Genting Casinos UK, l’opera-
dora més gran del Regne Unit
amb 42 establiments a dife-
rents ciutats i empresa líder en
oci i espectacles.
Una aposta més enllà del joc
El grup Genting presenta un projecte per complementar l’oferta del país però també per potenciar-la
Casino
M.S.
andorra la Vella
Gerard Arias, Stephanie Steinbrecht-Aleix i Marc Giebels van Bekestein van presentar ahir el projecte Genting Grand Casino Andorra.
jonathan gil
El ministeri de Salut va infor-
mar ahir en un comunicat la
decisió de retirar del mercat
el medicament Dalsy 20 mg/
ml suspensió oral, un xarop
infantil que té com a principi
actiu l’ibuprofèn. El motiu és la
detecció d’un error en el pros-
pecte de sis lots prèviament a la
seva posada al mercat.
Des de Salut es remarca que
el prospecte dels medicaments
té una gran importància per al
seu ús correcte, i l’error detec-
tat consisteix en l’omissió d’una
paraula i, per tant, s’ha procedit
a bloquejar la comercialització
del medicament.
Segons la informació
proporcionada pel titu-
lar de l’autorització de
comercialització, ja s’han con-
dicionat de nou els dos primers
lots i aquesta mateixa setmana
es començaran a distribuir més
de 143.000 unitats, així que es
preveu que la mesura quedi re-
solta en breu.
Retirada del medicament Dalsy
per un error en el prospecte
Salut
Redacció
andorra la Vella
Marc Giebels Gerard Arias
És també l’aposta
per la singularitat
dels serveis
complementaris
És un edifici icònic
i del segle XXI però
manté un punt
d’andorranitat
La família MATEU PI comunica la
defunció de qui fou
JOSETTE PI CERDÀ
Que morí ahir, 24 d’abril, a l’edat de 75 anys.
La missa funeral tindrà lloc avui, dimecres 25 d’abril, a les
16.00, a l’església parroquial d’Ordino.
La família rebrà el condol avui, a
partir de les 10.00, a la Sala de vetlles
d’Andorra la Vella, situada al carrer Prat de la creu, 60.

L’Associació d’Assessors Tribu-
taris i Fiscals (AATF) es mostra
preocupada per la posició “poc
amigable i àcida tax-friendly”
del departament de Tributs i
Fronteres (DTF). Consideren
que hauria de ser més flexible,
“seguint l’exemple de les admi-
nistracions tributàries de Lu-
xemburg o Holanda, i no tant
el biaix espanyol, que és molt
coercitiu i àcid”, diuen des de
l’AATF.
Segons va explicar el vi-
cepresident de l’AATF, Marc
Vilallonga, es tracta “d’un ne-
guit i queixa generalitzada dels
nostres membres de l’associa-
ció” el fet que el DTF sigui molt
dur en la gestió i complimenta-
ció dels tributs que gestiona i,
per això, reclamen més flexibi-
litat.
Consideren que els inspec-
tors d’aquest departament te-
nen un “afany recaptador i que
no són facilitadors”, va explicar
Vilallonga. En molts casos, els
assessors asseguren que són
tan rígids els inspectors que
surten del marc legal “i casti-
guen l’obligat tributari”.
No concreten en quin dels
tributs és més coercitiva o no
l’Administració, simplement
fan una queixa generalitzada
als inspectors del DTF per la
manera que tenen de treballar
sense facilitar a l’obligat tribu-
tari el compliment de la llei.
Per tot això, i perquè aquesta
crítica de l’AATF tingui un cai-
re més constructiu, es remarca
que l’Administració andorrana
hauria d’inspirar-se més en el
model luxemburguès o holan-
dès, que diuen que és “més ami-
gable de cara a la gestió i la com-
provació del compliment de les
obligacions tributàries”.
Per altra banda, des de l’AATF
també es remarca que funciona
molt bé el servei d’atenció al pú-
blic i de tràmits del DTF, situat
en uns baixos del carrer Baixa-
da del Molí d’Andorra la Vella.
Els assessors fiscals i tri-
butaris també valoren “molt
positivament” el servei d’Im-
migració i el servei d’Inversió
Estrangera, ja que diuen que
sí que són més “tax i invest-
ment friendly”. Segons l’AATF,
aquests departaments són més
facilitadors i amigables a la in-
versió estrangera i en la gestió
dels expedients de nova resi-
dència de persones físiques o
empresaris que han optat pel
Principat per venir a residir-hi
i a localitzar les seves activitats
empresarials.
L’AATF reclama més flexibilitat al
departament de Tributs i Fronteres
Els assessors consideren que té “un afany recaptador” i que “castiga l’obligat tributari”
Fiscalitat
P.G.
andorra la vella
esdeveniments
L’Associació Marc G.G d’aju-
da mútua davant la pèrdua
ha organitzat per al diumen-
ge 6 de maig una nova edi-
ció de la marxa popular, la
cinquena ja, que en aquesta
ocasió es desenvoluparà no-
més per a la parròquia d’Es-
caldes-Engordany, segons va
informar ahir l’entitat en un
comunicat.
La marxa, amb sortida i
arribada al Prat del Roure, té
un recorregut de 2 quilòme-
tres i arrencarà a les 10.30.
L’activitat està pensada per
a petits i grans, ja que, se-
gons va destacar l’associació,
“s’ha pensat a fer una marxa
perquè i hi pugui participar
gent de totes les edats”.
Igual com en edicions an-
teriors, al final de la marxa,
que té com a objectiu donar
a conèixer als ciutadans una
mica més l’entitat creada
per donar suport a pares
que han passat per l’expe-
riència de la mort d’un fill,
però també a les persones
que han sofert qualsevol
pèrdua, tindrà lloc un sor-
teig de premis (forfets d’es-
quí, vals de compra, lots de
productes, entrades... cedits
per diferents establiments i
entitats.
5a edició de la
marxa popular
de l’Associació
Marc G.G.
Redacció
andorra la vella
L’AATF remarca que les oficines d’atenció al públic i de tràmits del DTF funcionen molt bé.
jonathan gil
Consideren que s’han
de seguir els models
luxemburguès i
holandès

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Andbus andorrabybus@andorrabybus
La nova presidenta d’Unicef
Andorra, Laura Álvarez, va de-
clarar que un dels seus objectius
és implicar els joves en el pro-
jecte “i animar-los que entrin a
formar part del nostre projecte
i col·laborin encara que sigui de
manera puntual en una acció
concreta”. Entre les seves pri-
oritats, va destacar la de tro-
bar noves vies innovadores per
continuar amb els projectes que
té en marxa Unicef, així com
ampliar les col·laboracions pels
drets del infants a Andorra a
través dels programes Ciutats
Amigues de la Infància, l’Obser-
vatori de la Infància i d’altres
que puguin anar sorgint per fer
la tasca de sensibilització. Álva-
rez va recordar que a Andorra
Unicef treballa en projectes de
sensibilització i, a nivell inter-
nacional, ho fa donant suport
als projectes que porta a terme
amb els infants soldats a la Re-
pública Centreafricana, amb
l’accés als serveis bàsics al Con-
go i amb els infants amb disca-
pacitat al Bhutan.
Álvarez va ser escollida pre-
sidenta d’Unicef Andorra el
mes de març passat. Segons
va explicar, va començar a col-
laborar amb Unicef “de mane-
ra circumstancial”, quan una
persona que formava part de
la junta li va demanar que for-
més part de l’àrea de captació de
fons, i participés en les accions
que el comitè organitza cada
any. Més tard va formar part de
la junta de l’entitat.
Unicef Andorra vol implicar
els joves en els seus projectes
Entitats
Redacció
andorra la vElla
Grandvalira va pujar una po-
sició en el rànquing mundial
d’estacions d’esquí en nombre
d’esquiadors que elabora anual-
ment el consultor independent
suís Laurent Vanat. Segons l’in-
forme del 2018, el domini de la
vall d’Orient va passar de la 15a
a la 14a posició, segons dades
de la temporada 2016-2017, en
què Grandvalira va vendre més
d’1,7 milions de forfets.
Es tracta de l’única estació
de la península Ibèrica que apa-
reix al rànquing dels cinquanta
dominis amb més esquiadors, i
que torna a encapçalar la fran-
cesa La Plagne, l’austrícaca
SkiWelt Wilder Kaiser-Brixen-
tal i la també francesa Les Arcs.
Des del 2014, Grandvalira ha
pujat fins a sis posicions de la
llista, tot i que anteriorment ha-
via ocupat la 16a plaça. Aquest
darrer any, a més, ha superat
Chamonix, Courchevel i Soel-
den, i es troba just per sota de la
nord-americana Vail.
Pel que fa a l’evolució del país
en la indústria de l’esquí, l’in-
forme recorda que Andorra va
ser l’única destinació d’Europa
que va experimentar un retro-
cés de visitants esquiadors a
causa de la crisi del 2008, però
destaca que les xifres han tor-
nat a remuntar des de fa qua-
tre hiverns, de manera que, si
continua la tendència positiva,
el nombre d’esquiadors podrà
tornar a superar els 2,5 milions
anuals (que s’havien assolit a
mitjans de la dècada passada).
De fet, el nombre d’usuaris
de les estacions va passar dels
2,267 milions la temporada
2015-2016 als 2,365 milions la
2016-2017. Amb aquestes xi-
fres, Andorra és el 19è país amb
més esquiadors, només dues
posicions per sota d’Espanya, i
situat entre Finlàndia i Austrà-
lia. A més, el Principat continua
sent el país amb més percentat-
ge d’esquiadors estrangers, tot i
que ocupa la setena posició amb
una proporció més alta de ciuta-
dans que practiquen aquest es-
port. A nivell mundial, Laurent
Vanat destaca que, després de
tres anys d’estancament o retro-
cés, el nombre global d’esquia-
dors mundials està mostrant de
nou una tendència positiva. Tot
i això, recorda que la majoria
de mercats mostren encara un
perfil molt madur i la renovació
dels clients és baixa, i estableix
com a reptes per a les estacions
la necessitat de competir contra
la resta d’oferta d’oci i d’actua-
litzar les tècniques d’aprenen-
tatge de l’esquí per captar nous
amants de l’esport.
A més, també alerta que el
nombred’esquiadorsglobalpuja
pel creixement de mercats en
desenvolupament com la Xina,
on van obrir 57 noves estacions
el 2017, però que, en canvi, els
mercats de l’Europa occidental
continuen estancats. En aques-
ta zona, Vanat assenyala que
s’estan aplicant models de ne-
goci disruptius amb relació als
forfets, i constata el creixement
de grans dominis interconnec-
tats a la zona dels Alps, gràcies a
la construcció de nous remunta-
dors a Àustria. Es calcula que hi
ha uns 400 milions visites d’es-
quí a tot el món (de 130 milions
d’esquiadors), i la zona dels Alps
és la destinació més gran, amb
un 43% del mercat. Amèrica és
el segon en importància, amb el
21%, i l’Àsia (15%) havia arribat
a tenir el mateix percentatge
que Amèrica, però la Xina enca-
ra no ha substituït el pes que te-
nia el Japó abans que entrés en
crisi. L’Europa occidental repre-
senta un 11% del mercat total
d’esquiadors.
Grandvalira puja a la 14a posició
mundial en nombre d’esquiadors
Andorra pot tornar a superar els 2,5 milions de forfets anuals si segueix la tendència positiva
Estacions
Agències
andorra la vElla
Des del 2014, Grandvalira ha guanyat sis posicions en el rànquing mundial.
grandvalira
andorra és el 19è
país amb més
esquiadors, amb
2,365 milions
Joves
El cicle Cuina sense pares,
que organitza el servei de
Joventut des del març de
l’any passat, arriba a la cin-
quena edició com una acti-
vitat consolidada entre els
joves. Des de la seva estrena,
més de 150 joves d’entre 12
i 20 anys han passat per les
instal·lacions de La Central,
al Parc Central, per apren-
dre a cuinar receptes fàcils i
sanes amb l’ajuda de profes-
sionals de la restauració del
país. Avui s’estrena l’edició
de primavera d’un projecte
que pretén promoure bons
hàbits alimentaris entre els
joves i ensenyar-los alhora a
ser autònoms a la cuina. En
aquesta ocasió, els partici-
pants aprendran a preparar
pizzes amb l’ajuda del xef de
la pizzeria Angelo, tapes amb
els xefs del restaurant Mira k
Bé, salses amb els consells
d’Òscar Gabà, dinamitzador
de La Central, i a elaborar di-
ferents tipus de pastissos se-
guint els consells de la rebos-
tera Nora El Allaoui. Cada
taller tindrà un màxim de 15
places i s’espera omplir-les
totes. L’activitat és gratuïta
i oberta a tothom, tot i que
es prioritzen les inscripcions
d’Andorra la Vella.
El cicle Cuina
sense pares
estrena la
cinquena edició
Agències
andorra la vElla
Laura Álvarez, presidenta d’Unicef Andorra.
unicEf andorra

Dades 2017
Coincidint amb la celebració,
avui del Dia internacional
de la sensibilització envers
el soroll, el departament de
Medi Ambient i Sostenibili·
tat ha fet públics els resultats
dels controls de la qualitat
acústica de l’any 2017 que re·
flecteixen uns bons resultats,
ja que el 88% de les estacions
de la xarxa de control van
complir els objectius de quali·
tat fixats en el cadastre sonor.
En concret, es va registrar un
51% de qualitat excel·lent i
un 37% de qualitat bona, i en
cap moment la qualitat va ar·
ribar a ser molt dolenta.
D’aquesta manera, els ni·
vells de qualitat acústica as·
solits l’any passat se situen
com els segons millors regis·
tres des que s’avaluen els ni·
vells sonors, només superats
per l’any 2014, quan cap punt
de mesurament va registrar
una qualitat dolenta o molt
dolenta. Així doncs, l’evolució
global de la qualitat acústica
des de l’any 2009 presenta
una tendència de millora en
els nivells de compliment.
Les casuístiques típiques
que afecten negativament la
qualitat acústica són princi·
palment el trànsit de vehi·
cles a motor, les obres a la via
pública i la incidència pun·
tual d’esdeveniments mul·
titudinaris a l’aire lliure. Cal
destacar que alguns elements
presents en l’entorn natural
del teixit urbà contribueixen
significativament i de forma
estacional a la remor de fons,
com és el cas de les crescudes
del cabal dels rius.
La qualitat
acústica bona
o excel·lent
arriba al 88%
Redacció
anDorra la vella
A Andorra també “hem d’estar
alerta” amb el terrorisme, sobre·
tot després dels diversos atemp·
tats ocorreguts als països veïns
de França i Espanya, va exposar
ahir el director del cos de policia,
Jordi Moreno. Per aquest motiu,
s’està reforçant el grup d’anà·
lisi contra el terrorisme que hi
ha dins del cos, tant en nombre
d’efectius com en formacions es·
pecialitzades. De moment, s’ha
incorporatunnouefectiu,dema·
nera que el grup queda integrat
per cinc persones: el cap d’àrea
(amb formació molt específica
en matèria de terrorisme, una de
les quals feta als Estats Units),
el cap de grup i tres agents, que
treballen “de manera intensa”, va
destacarMoreno,tambéambcol·
laboració de l’Oficina Nacional
Central d’Interpol Andorra. I, si
calen reforços en moments pun·
tuals,esfanaltresgrupspolicials,
va afegir. D’altra banda, i un cop
s’incorporin les properes setma·
nes els 33 nous agents de policia
que ara es troben en període de
formació, s’estudiarà si cal tornar
a ampliar el grup especialitzat
en terrorisme. “A la llarga, l’in·
crementarem segur”, va explicar
Moreno, amb un volum que ani·
rà en funció de com evolucioni el
terrorisme arreu del món.
Paral·lelament, des del cos
s’han iniciat un seguit d’accions
destinades a tota la plantilla per
tal que tots tinguin les eines ne·
cessàries per actuar en casos rela·
cionats amb el terrorisme. Unes
accions on s’ha incidit sobre·
tot en aquests 33 nous agents.
Aquestes accions compten, per
exemple, amb seminaris i confe·
rències, una de les quals es va fer
ahir a l’Art Hotel d’Andorra la Ve·
lla. S’ha centrat en temes de ra·
dicalismes i en com detectar·los
entre la població i tractar·los. A
més, va dir Moreno, a aquestes
formacions s’ha convidat a al·
tres professionals implicats, com
batlles, fiscals, psicòlegs, agents
decirculacióoalmateixministeri
d’Educació, perquè “des de les es·
coles es puguin detectar conduc·
tes de possible radicalització”. A
la formació d’ahir hi van assistir
un total de 115 professionals.
També, per combatre un pos·
sible atac terrorista, s’han am·
pliat “de forma considerable” les
relacions amb les policies veïnes,
per millorar la col·laboració i in·
formació sobre persones sospito·
ses. Especialment important és
el conveni de col·laboració signat
amb Bèlgica fa prop d’un any, per
rebre la informació que tenen en
matèria antiterrorista.
Més efectius i més formacions al
grup policial contra el terrorisme
El director de la policia, Jordi Moreno, afirma que “hem d’estar alerta” amb els atemptats
Interior
Un moment de la xerrada sobre radicalismes organitzada per la policia que es va fer ahir.
agèncIes
Agències
anDorra la vella
Protecció contra atacs a
carlemany i Meritxell
Una de les accions internes que s’estan duent a terme per
combatre un possible atac és la protecció de l’eix comercial
central del país, format per les avingudes Meritxell i carlemany
d’andorra la vella i escaldes-engordany. són avingudes
susceptibles que hi entri un camió descontrolat com a la rambla
de Barcelona. Moreno va explicar que es van reunir amb el cònsol
menor escaldenc, Marc calvet, que va proposar instal·lar unes
barres col·locades a 30 centímetres del terra que punxen els
pneumàtics i malmeten l’eix del vehicle per tal que el cotxe quedi
bloquejat. seria un proposta alternativa als pivots hidràulics que
s’utilitzen a altres ciutats i s’instal·laria aprofitant les obres de
remodelació que s’estan duent a terme a les dues avingudes. en
aquest sentit, des de la policia es veu una bona opció i, fins i tot,
s’ha acordat amb els comuns anar a visitar la fàbrica on es fa
aquest mecanisme. en qualsevol cas, Moreno va manifestar que
“el que nosaltres fem és proposar on han d’estar,quins han de ser
fixos i quins temporals, tenint en compte temes d’emergència”,
perquè hi puguin passar, per exemple, ambulàncies i bombers.
Però “pel que fa a l’aparell, nosaltres no decidim”.

Promoció vàlida fins el 25 de maig del 2018. No acumulable en altres promocions.
Una setantena de professionals
dels àmbits sanitari, social i so-
ciosanitari del país i de rodalies
es van aplegar ahir al matí en
una jornada tècnica sobre l’aten-
ció pal·liativa del segle XXI or-
ganitzada per DomusVi. La for-
mació va tenir lloc precisament
al centre residencial DomusVi
Salita d’Escaldes-Engordany.
Hi van participar professionals
de l’Hospital Nostra Senyora de
Meritxell, d’atenció primària,
d’atenció domiciliària, d’altres
residències, amb perfils mèdics,
infermeria, treballadors socials,
psicoterapeutes i psicòlegs, en-
tre d’altres.
El secretari d’Estat de Salut
del ministeri de Salut, Joan An-
toni León, i la coordinadora del
departament d’Afers Socials, M.
Mercè Pascual, van inaugurar
les jornades, que van comptar
amb el doctor Marc Pascual i la
diplomada en infermeria Esther
Argilés, ambdós especialistes en
cures pal·liatives de l’Hospital
Nostra Senyora de Meritxell.
Segons el director de la resi-
dència, Ernest Sáiz, l’objectiu
d’aquesta jornada va ser mos-
trar com ha anat evolucionant
l’atenció pal·liativa en les últi-
mes dècades i va respondre a
una de les línies estratègiques
d’aquesta residència, que vol
desenvolupar una subunitat es-
pecialitzada en cures pal·liatives
en el mateix centre. “És una
branca d’especialització que ens
interessa”, va subratllar Sáiz, tot
i que és una atenció que ja “es-
tem fent”. I és que l’evolució en
aquest àmbit “ha estat especta-
cular”, va destacar Sáiz. Abans,
la majoria de les persones que
rebien aquest tipus d’atenció
estaven malaltes de càncer; en
canvi, en l’actualitat, els malalts
de càncer representen el 30%
dels malalts que s’atenen en una
unitat de cures pal·liatives. “Ara
s’atenen persones amb malalti-
es degeneratives i cròniques”.
En aquest sentit, la neuropsi-
còloga del centre residencial,
Carolina Cerqueda, va remarcar
que ara s’inicia el tractament
pal·liatiu molt abans: “No ens
basem tant en el pronòstic, sinó
en les necessitats que té la per-
sona al llarg de tot l’ingrés”. En
el cas de les persones grans, es
tracta de “pacients molt com-
plexos, amb moltes malalties i
complicacions afegides”. La fi-
nalitat, va destacar Cerqueda,
és “afrontar el final de la vida
amb dignitat”.
Sáiz també va remarcar la im-
portància de la figura de la “ges-
tora del cas”, una persona que
ajuda a minimitzar, optimitzar
i a buscar la màxima eficiència
en l’atenció del malalt que rep
l’atenció pal·liativa. És qui coor-
dina l’ús dels diferents recursos.
Es tracta de la tercera jorna-
da tècnica que organitza el cen-
tre residencial DomusVi Salita
des de la seva creació. El 2016
es va centrar en la demència i, el
2017, en l’afectació neurològica
a la persona gran.
Uns 70 professionals
tracten sobre els reptes
de l’atenció pal·liativa
La residència DomusVi Salita va organitzar i acollir aquesta jornada tècnica
Salut
Taula rodona de la jornada sobre cures pal·liatives feta ahir.
jonathan gil
M.P.A.
andorra la vella
la residència vol
implantar una unitat
especialitzada en
cures pal·liatives
L’accés al rec del Solà, a l’altura
del Col·legi Sant Ermengol, que
va quedar afectat fa un mes per
la caiguda d’un roc de grans di-
mensions ja s’ha reobert. Du-
rantlesdarreressetmaness’han
fet les tasques de sanejament
de la zona, tal com havia indicat
un informe tècnic preliminar de
seguretat i de reconstrucció de
l’àrea afectada. Concretament,
s’ha reparat el tram de la sole-
ra i el canal del rec i també s’ha
refet el mur i s’hi ha instal·lat
una barana protectora. La cai-
guda del roc va obligar a tancar
de manera provisional un tram
d’uns 200 metres de llargada, a
la zona compresa entre l’accés al
passeig i la font del Call. Tant la
resta del circuit com dels acces-
sos al rec del Solà s’han reobert
sense cap tipus de restricció.
L’estudi geològic encomanat pel
ministeri d’Ordenament Terri-
torial va determinar que calia
fer el sanejament de la zona i
fer caure els blocs inestables
amb caràcter immediat, cosa
que s’ha realitzat durant aquest
període. El Comú ha encomanat
un estudi de detall per determi-
nar les proteccions de seguretat
suplementàries.
Reobert l’accés al rec del
Solà sense cap restricció
infraestructures
Redacció
andorra la vella
La caiguda d’un roc va fer que es tanqués el camí del rec del Solà.
calv

1 .
Compreu el sac per telèfon o a RIBA
2 .
Ompliu-lo
3 .
Truqueu-nos i el recollim
FINSA
1m3
Sacs i contenidors per a la recollida i el tractament dels residus de la construcció
D E M A N A U N C O N TA R
T E L . 8 0 1 0 2 0
Pioners en el compromís ambiental
Els treballs per securitzar els
corredors d’allaus que hi ha
l’RN-20 d’accés a França que
es desenvolupen en el marc del
projecte Sapyra es reprendran
a mitjans de maig i s’allargaran
fins a mitjans de novembre.
Abans que comencin les obres,
que tindran una durada de 23
setmanes, es desmuntarà part
del Cable Transportador d’Ex-
plosius (Catex). Tot i així, te-
nint en compte que es poden
produir nevades abans d’hora,
els treballs es podrien ajornar
fins a l’any que ve.
Al departament dels Piri-
neus-Orientals, s’actuarà en el
punt amb risc d’allaus Pe9 (a
Portè i Pimorent) i Pe13 (Por-
ta), on s’instal·laran rastells,
malles antiallaus i plantacions.
El projecte en curs d’execució es
desenvolupa dins dels terminis,
els pressupostos i la progra-
mació previstos. El programa
Sapyra contempla una audito-
ria de previsió localitzada del
risc d’allau per avaluar el pro-
cediment i identificar punts de
millora. Així mateix, d’acord
amb les recomanacions medi-
ambientals, té com a objectiu
limitar l’impacte de les obres
sobre la biodiversitat.
Aquests treballs van ser una
de les qüestions tractades en
la reunió del comitè tècnic del
Sapyra celebrada el 10 d’abril
passat. Van assistir a la trobada
el Govern d’Andorra, la Prefec-
tura de l’Arieja, la DIR Sud-Oest,
un representant de l’ambaixada
de França al Principat, el Cen-
tre d’études et d’expertise sur
les risques, l’environnement, la
mobilité et l’aménagement (Ce-
rema) i el Centre d’Estudis de la
Neu i de la Muntanya d’Andorra
(Cenma).
El servei de restauració dels
terrenys de muntanya (RTM)
va fer una revisió de les accions
dutes a terme i va presentar les
millores que es posaran en fun-
cionament en els propers me-
sos. L’ordre del dia va incloure
diversos assumptes com la pre-
sentació i l’anàlisi del progrés de
les obres objecte del programa,
els aspectes financers, l’acord
de finançament francoandor-
rà, i el pla de comunicació (la
pàgina web que està en curs de
traducció, panells informatius o
material multimèdia). Les acci-
ons dutes a terme en el corredor
d’allaus H4 a l’Ospitalet durant
l’any passat van incloure la im-
plantació de barreres antiallaus
sobre el terreny (46 barreres de
998 metres de llargada), proves
d’idoneïtat per dimensionar els
ancoratges, i la col·locació de
xarxes per a despreniments de
roca.
El projecte ha estat cofinan-
çat al 65% pel Fons Europeu
de Desenvolupament Regional
(Feder) a través de l’Interreg
V-A Espanya, França, Andorra
(Poctefa 2014-2020). L’objectiu
del Poctefa és reforçar la inte-
gració econòmica i social de la
zona fronterera entre Espanya
França i Andorra. La seva ajuda
es concentra en el desenvolu-
pament d’activitats econòmi-
ques, socials i mediambientals
transfrontereres a través d’es-
tratègies conjuntes a favor del
desenvolupament territorial
sostenible.
Els treballs per securitzar l’RN-20
es reprenen a mitjans de maig
S’instal·laran malles antiallaus, tanques i plantacions a Portè i Pimorent i Porta
Accés a França
Un moment de la reunió del comitè tècnic del projecte feta a Foix.
sApyrA
Redacció
AndorrA lA vellA
El Gran mercat d’oportunitats
del Pas de la Casa se celebrarà
aquest any del 29 de juny a l’1
de juliol. Tot i que les activi-
tats que s’hi duran a terme se-
ran similars a les programades
durant les edicions anteriors,
en aquesta ocasió la Iniciativa
Publicitària (Inpub) aprofitarà
l’esdeveniment per filmar un
audiovisualqueposteriorment
s’utilitzarà per promocionar el
poble encampadà.
Aquest material, que simu-
larà l’estada d’una família de
turistes francesos al Pas de la
Casa, es posarà a l’abast del
Comú d’Encamp, Andorra Tu-
risme i tots els empresaris del
nucli perquè el puguin difon-
dre a través de les respectives
xarxes. El mercat d’oportuni-
tats coincidirà amb la Festa
Major del Pas de la Casa. El
president d’Inpub, Jean-Jac-
ques Carrié, va recordar que
l’any passat ja es van unir amb
la comissió de festes per or-
ganitzar conjuntament les ac-
tivitats d’aquells tres dies, un
fet que permet ajuntar més re-
cursos econòmics i poder pro-
gramar més i millors accions.
Entre un 30% i un 40% del
pressupost es preveu destinar
al mercat, mentre que el 50% o
60% serà per fer comunicació
al sud de França i la Cerdanya.
Inpub compta amb una apor-
tació del Comú d’Encamp, que
és l’única que rep actualment,
ja que la d’Andorra Turisme
s’ha eliminat.
Altres esdeveniments que
es faran durant aquest any se-
ran la Febre de l’or (el 12, 13 i
14 d’octubre) i un cap de set-
mana musical (el 21 i 22 juli-
ol). Aquesta darrera iniciativa
preveu programar actuacions
musicals als carrers del poble
per generar animació. Serà la
primera vegada que es porta a
terme una actuació d’aquestes
característiques i, si funciona,
es preveu repetir en altres caps
de setmana, va dir el president
d’Inpub.
Inpub aprofitarà el mercat
d’oportunitats per fer un
audiovisual de promoció
pas de la Casa
El president d’Inpub, Jean-Jacques Carrié.
jonAthAn gil
M.S.C.
AndorrA lA vellA
L’actuació finalitzarà
el mes de novembre
tot i que dependrà de
la meteorologia

L’empresa que no va guanyar el
concurs per oferir el servei pú-
blic de neteja viària de la treta
de neu al Pas de la Casa ha pre-
sentat una demanda a la Batllia
contra l’adjudicació de la conces-
sió. Segons van informar des del
Comú d’Encamp, aquesta oferta
era la més barata. Amb tot, re-
corden que el plec de bases esta-
blia que la concessionària havia
de complir altres requisits més
enllà de l’aspecte econòmic.
Així, tal com argumenten des
de la corporació, el concurs feia
atenció al preu de l’oferta, però
també a la maquinària que havia
de tenir l’empresa guanyadora.
Precisament, va ser sobretot
aquest darrer element el que
va fer que la concessionària ob-
tingués els treballs. En aquest
sentit, el conseller del Partit So-
cialdemòcrata + Independents
(PS+I) al Comú encampadà Joan
Sans va recordar que el preu de
les dues ofertes era molt ajustat
i va explicar que a banda també
es tenia en compte que l’empresa
disposés de maquinària més pe-
tita per treure de forma correcta
la neu de les voravies, un àmbit
en el qual fins a la data hi ha
mancances.
L’adjudicació es va aprovar
l’estiu passat i l’empresa elegida
ja ha estat realitzant els treballs
durant aquest hivern. De la seva
banda, la societat que no va re-
sultar concessionària va presen-
tar un recurs al Comú, al qual
la corporació va fer silenci ad-
ministratiu. La corporació està
convençuda, però, que els infor-
mes avalen que l’adjudicació està
ben feta. Sans va lamentar que
l’oposició no hagi estat informa-
da d’aquest recurs.
Demanda contra l’adjudicació de
la treta de neu al Pas de la Casa
El Comú defensa que els informes avalen que la concessió està ben feta
Encamp
La concessionària ja ha estat oferint el servei durant aquest hivern.
jonathan gil
M.S.C.
andorra la vElla
Escaldes-Engordany
Del 7 al 18 de maig i del 28
de maig al 22 de juny, el de-
partament de Joventut tor-
na a posar en funcionament
la sala d’estudi nocturna a
l’Espai Jovent d’Escaldes-
Engordany. La sala estarà
oberta de dilluns a diven-
dres, excepte caps de set-
mana i festius, de les 20.00
a les 23.45. La sala d’estudi
nocturna es troba a l’Espai
Jovent del Prat del Roure,
unes instal·lacions que du-
rant aquestes dates s’adap-
taran per oferir als joves
un espai on poder estudiar
tranquil·lament. Així, s’ofe-
reix una àmplia sala princi-
pal per poder acollir fins a
40 persones, una sala aïllada
amb ordinadors amb conne-
xió a internet i una sala des-
tinada a consultes. A més a
més, els usuaris també dis-
posen d’accés lliure i gratuït
a internet.
Es torna a
posar en marxa
la sala d’estudi
nocturna
Redacció
andorra la vElla
ordino
El nou edifici de serveis edu-
catius i culturals de la parrò-
quia d’Ordino es dirà L’Estu-
di. El nom ha estat aprovat
després de dos mesos d’una
campanya ciutadana per re-
collir diferents propostes,
que es va posar en marxa el
9 de febrer. S’han rebut 54
respostes per designar el nou
equipament, que s’ubicarà a
les escoles velles, al Peu del
Puiet, i acollirà la ludoescola,
la biblioteca i La Capsa, es-
pais de creació. Està previst
que l’edifici s’inauguri abans
de començar el proper curs,
el 29 de setembre. La refor-
ma ha respectat la façana ex-
terior i ha seguit els criteris
patrimonials, ja que es tracta
d’una construcció de granet,
protegida per la legislació. Els
canals que s’han utilitzat per
difondre la campanya han es-
tat el butlletí electrònic, l’app
i les xarxes socials.
El centre
sociocultural
obrirà abans
del curs vinent
Redacció
andorra la vElla

15Dimecres, 25 D’abril Del 2018
Pirineus
El grup municipal de Compro-
mís x la Seu proposa fer una re-
modelació de la plaça de les Mo-
reres, al davant de la l’església de
Santa Magdalena, per millorar
la degradació actual del terra de
goma de l’espai infantil i el man-
teniment i neteja del conjunt
de la plaça. Des del mateix grup
municipal s’ha donat suport
a les diverses queixes de veïns
sobre l’estat de deteriorament
de la plaça, i s’ha traslladat la
demanda al Govern municipal.
Cal recordar que aquest espai
infantil l’utilitzen molts infants
i famílies de la ciutat i “actual-
ment presenta una imatge força
degradada”, segons s’explica en
un comunicat. També es recor-
da que cal una millora general
dels recursos que es destinen
a la neteja i manteniment dels
carrers i espais públics de la ciu-
tat, ja que hi ha molts indrets de
la Seu “amb un deteriorament
important”.
Des de Compromís x la Seu
es recorda que, arran de les
queixes de les places Joan San-
sa i Camp del Codina, també es
va presentar una bateria urgent
de mesures per millorar l’estat
de les places i la convivència
entre veïns. Per exemple, es
va proposar millorar la neteja,
augmentar les rondes de la po-
licia municipal, fer el manteni-
ment quan toca i fer un segui-
ment constant d’aquests llocs.
Aquestes mesures, com no pot
ser d’altra manera, cal que es
coordinin i es consensuïn amb
els veïns afectats, afegeix la for-
mació.
Compromís demana la reforma
de la plaça de les Moreres
La Seu d’Urgell
Redacció
La SeU d’UrgeLL
educació
El dilluns, 30 d’abril, s’obre el
termini per realitzar les pre-
inscripcions a la llar d’infants
municipal Els Minairons de
la Seu d’Urgell per al curs
2018-2019. Les sol·licituds
es podran presentar fins
al divendres, 11 de maig, a
l’Oficina d’Atenció Ciutadana
(OAC) de l’Ajuntament urge-
llenc o bé per internet des de
www.laseu.cat.
Inscripció a
Els Minairons
Pallars
L’Associació Salut Mental
Pallars té des d’aquest mes
un nou espai ubicat a Sort on
l’entitat sense ànim de lucre
ofereix suport i col·laboració
a les persones amb un diag-
nòstic de salut mental i a les
seves famílies. L’associació es
va crear el juliol del 2014 per
millorar la qualitat de vida i
la situació social de les perso-
nes amb problemes de salut
mental, i vetllar per la igualtat
d’oportunitats, la no discri-
minació i la defensa dels seus
drets. Un altre objectiu de
l’entitat és trencar estigmes
en salut mental, ja que una
de cada quatre persones ex-
perimenta algun problema de
salut mental al llarg de la vida.
L’Associació
Salut Mental
disposa d’un
nou espai
Agències
Sort
L’Audiència de Lleida ha tornat
a desestimar un nou recurs pre-
sentat fa deu dies per la defensa
del pare de Nadia Nerea, Fer-
nando Blanco, en què insisteix a
demandar la seva llibertat pro-
visional. La Sala ja havia deses-
timat un recurs similar de la de-
fensa el novembre de 2017, de
la mateixa manera que anterior-
ment els havia rebutjat el jutjat
de la Seu d’Urgell. L’Audiència
decideix seguir mantenir la pre-
só provisional per a l’acusat en
considerar que segueixen estant
sobre la taula els mateixos in-
dicis inculpatoris que apunten
que l’acusat va cometre pre-
sumptament un delicte d’estafa
agreujada.
Segons aquests indicis, recull
la interlocutòria, l’investigat
hauria fet servir l’Associació Na-
dia Nerea per, en benefici pro-
pi, aprofitant la malaltia de la
seva filla menor, recaptar grans
quantitats de diners a través de
donacions de tercers que creien
que els diners es destinarien al
tractament de la nena. La Sala
també considera que hi ha risc
de fuga i recorda que ja hi ha
data de judici, que serà del 5 al 7
de juny d’aquest 2018.
La defensa de Blanco im-
pugnava la presó provisional
basant-se en el temps que ha
transcorregut des que el jutge
va adoptar aquesta mesura i
perquè no hi ha, segons l’acu-
sat, el delicte d’estafa denunci-
at, ja que assegura que els fons
recaptats van ser per finançar
els costos “enormes” del tracta-
ment de la greu malaltia de la
seva filla. Considera també que
no hi ha raons perquè segueixi a
la presó de manera provisional,
ja que no hi ha risc de destrucció
de proves, ni risc de fuga perquè
la seva família viu a Espanya, ni
risc de reincidència, ja que no té
antecedents penals.
L’Audiència, però, no ho veu
així. Precisament per la gravetat
dels fets i les conseqüències que
se’n poden derivar, la Sala se-
gueix considerant que hi ha risc
de fuga, també pel fet que l’acu-
sat ja va intentar fugir a un altre
país amb la seva família a l’inici
de la investigació. A més, es té
en compte també que la fugida
podria ser possible tenint en
compte que l’investigat podria
tenir capacitat econòmica per
fer-ho per la gran quantitat de
diners que es calcula que hauria
aconseguit amb l’engany.
El 14 de novembre d’aquest
2017, el jutge de la Seu va aca-
bar la investigació als pares de
Nadia per estafa i va concloure
que veia indicis de delicte, que
apunten que els dos encausats,
Fernando Blanco i Marga Ga-
rau, s’havien dedicat conjun-
tament i de manera acordada
a “orquestrar una estafa utilit-
zant la seva filla malalta d’11
anys”. “Els investigats van fer ús
de la seva filla, menor, diagnos-
ticada de tricotiodistròfia, per
recaptar fons amb l’excusa de
destinar-los al seu tractament”,
assegurava el jutge al seu escrit.
Segons la investigació dels Mos-
sos d’Esquadra, els investigats
haurien recaptat 1.111.317,55
euros en donatius per al tracta-
ment mèdic de la seva filla, que
té una malaltia rara, a través de
comptes bancaris.
El pare de Nadia Nerea continuarà
en presó provisional acusat d’estafa
Aquest és el segon recurs que rebutja l’Audiència Provincial, que insisteix en el risc de fuga
Justícia
La defensa de Fernando Blanco impugnava la presó provisional basant-se en el temps transcorregut.
agèncieS
Agències
LLeida
La plaça de les Moreres.
comPromíS

Cultura
L’escena va tenir lloc fa cap a
7.000 anys al pla de Nuncarga
del Salvestró, al municipi altur-
gellenc de Peramola i ben bé al
costat d’on avui hi ha el pantà
de Rialp. En aquest tros de món
nostre érem encara al neolític, i
tres difunts –dos homes d’entre
25 i 30 anys i una dona d’entre 18
i 23– van ser dipositats a l’interi-
or d’una cista de pedra de dimen-
sions considerables: fa 1,64 me-
tres de llarg per 1,20 d’ample, i la
fondària és d’un metre. Amb els
respectius aixovars, és clar. Els
membres supervivents del clan
van cobrir la caixa amb una llosa
enorme... i res més no va passar
en aquell racó de l’Alt Urgell fins
a mitjan anys 70, quan la propie-
tat de la finca va decidir rebaixar
el terreny per dedicar-lo a cultiu
i allà sota va aparèixer el megàlit
que tenen aquí al costat.
En algun moment dels últims
set mil·lennis una de les lloses
havia cedit, removent l’interior
i facilitant que quedés colgat de
terra, i també en va acabar desa-
pareixent la coberta. El cas és que
el propietari del terreny va exca-
var el jaciment pel seu compte,
en va retirar les lloses i les va con-
servar al magatzem. I que qua-
tre decennis després va decidir
reconstruir el megàlit. Ho va fer
precisament el cap de setmana
passat, sota la direcció científica
de Regirarocs.
La història d’aquesta cista, tal
com l’hem explicada fins aquí,
ja és excepcional, perquè el més
normal és que hagués passat el
que ha passat en tantíssims al-
tres casos: que el propietari en
qüestió tirés pel dret i aquestes
pedres mil·lenàries acabessin a
l’abocador. Excepcionalment no
va ser així. Però és que, a més,
es tracta d’un dels enterraments
més antics que s’han conservat a
l’Alt Urgell –d’altres com la Vinya
Erma, l’Astinyà i el de Montjuïc
d’Altés van ser destruïts– i tam-
bé del de majors proporcions,
diu l’arqueòleg Gerard Remolins,
l’ànima de Regirarocs.
O ho serà si la prova del car-
boni 14 de les restes que s’hi van
localitzar acaba confirmant la da-
tació que l’arqueòleg català Josep
Castany en proposa a la seva tesi
doctoral, Els megàlits neolítics del
Solsonià. El sepulcre de Nuncarga
correspon, insisteix Remolins, al
moment en què es produeixen
les primeres manifestacions fu-
neràries en la zona septentrional
0de la península ibèrica, inclosos
els Pirineus. Aproximadament
coetani dels jaciments de Segu-
det i de la Feixa del Moro, per fer-
nos-en una idea.
La cista, en fi, es va recons-
truir el cap de setmana, però no a
l’emplaçament original. Es dona
el cas que en la reparcel·lació dels
terrenys agrícoles que va tenir
lloc a Peramola el 2005, al propi-
etari de la parcel·la on es va loca-
litzarel1991elmegàlitlivatocar
un altre lot adjacent, així que ha
hagut de desplaçar-se prop de
cent metres. L’accés, diu Remo-
lins, cal fer-lo des de la carretera
de Tragó a Nuncarga, agafar la
pista de terra en direcció al pantà
de Rialp que surt d’un encreua-
ment a l’altura del Torrent Salar,
i continuar pel camí que surt just
on acaba la pista. No té pèrdua...
sobretotquanestiguisenyalitzat.
Es tracta, diu, d’un megàlit
considerablement més antic que
el dolmen de la Llosa, i més gran
que els jaciments de Segudet i la
Feixa del Moro. De fet, les sem-
blances amb el dolmen de Besca-
ran són mínimes: el sepulcre de
Nuncarga és una senzilla, humil
cista o caixa formada per quatre
pedres. El model d’enterrament
més primitiu. I d’un sol ús. S’hi
accedia per dalt i, una vegada
enterrat el difunt, l’estructura es
tapava amb la coberta i no s’obria
mai més. El dolmen de la Llosa
correspon a una etapa tardana
del megalitisme i és una estruc-
tura molt més complexa que
presenta, a més, en aquest cas, la
particularitatdelcorredord’accés
i la rerecambra que s’utilitzava
com a ossari. I, com és habitual
en els dòlmens, estava concebut
per ser reutilitzat.
La tomba més antiga de l’Alt Urgell
Regirarocs reconstrueix a Peramola un sepulcre neolític datat cap al 5000 abans de Crist; va ser retirat el 1991
Arqueologia
A. Luengo
AndorrA lA VellA
Treballs d’aixecament del sepulcre de Nuncarga, a tocar del pantà de Rialp, i l’enterrament, ja completament restituït: no se n’ha conservat la coberta.
regirArocs
el dolmen de la llosa torna a parlar
sabíem que al dolmen de la llosa, a Bescaran,
hi van ser enterrats entre 22 i 25 individus –
homes i dones, adults i nens– cap al bronze
final, posem que entre el 1500 i el 1000 abans
de la nostra era. Però faltaven per examinar
les restes metàl·liques que s’hi van recuperar
en les tres campanyes que regirarocs hi ha
practicat des del 2015 i que van culminar
l’agost passat amb la restitució de la coberta.
doncs les anàlisis efectuades al csic espanyol
han confirmat el que els arqueòlegs esperaven
per a la col·lecció d’anells, punxons i petites
estructures en espiral: corresponen com era
previsible al bronze mitjà i final. La sorpresa
podria saltar amb les dues nanses metàl·liques
que s’han recuperat i que l’informe del csic
diu succintament que corresponen a una llàntia
“d’època romana o posterior”. Però, poc o molt
“posterior”? si fossin efectivament d’època
romana, diu remolins, la interpretació de la
llosa es complicaria encara una mica més
perquè no s’hi ha localitzat cap altra resta
d’aquest moment. l’alternativa més plausible
és que es tracti de material coetani a la bala de
fusell, la moneda del 1714 –quina casualitat!–
i l’escudella vidriada que molt probablement
corresponen, considera l’arqueòleg, al possible
espoli que el jaciment va patir en algun moment
de principis de segle XViii, més que per robar-
ne els improbables tresors per utilitzar-lo com
a pedrera. Un altre enigma al sarró de la llosa.
Objectes recuperats a la llosa; a dalt, a la dreta, les nanses.
il·lUstrAció: regirArocs

cultura 17Dimecres, 25 D’abril Del 2018
LA MASSANA
Exposicions d’originals dels autors
Josep María Beroy
Carlos Puerta
Jan
Alfonso Font
Marc Huget
Álvaro Ortiz
Rubén Pellejero
Tito
Jordi Bernet
Álvaro Pons
Escola Andorrana de la Massana
El vam ignorar olímpicament en
vida i ara, deu anys després de
traspassar, el celebrem olímpica-
ment amb una molt pedagògica
exposició –fins al 22 de juny, al
vestíbul i a la plaça del Consell
General– i l’edició bilingüe d’An
Island In The Sky, el seu únic po-
emari andorrà, que es publicarà
a final d’any amb traducció del
lingüista Txema Díaz Torrent i
estudi introductori a càrrec del
poeta Manel Gibert. És el que te-
nen les efemèrides i els números
rodons, tot i que Esteve Albert i
Cebrià Baraut també van arribar
recentment a centenaris i no van
merèixer tanta atenció per part
del ministeri. Per no parlar de
Montserrat Palau.
Ens referim naturalment
a l’encampadà James Kirkuk
(South Shields, 1918-Encamp,
2008), assagista, memorialista,
crític, traductor i, sobretot, poe-
ta, autor d’una obra oceànica que
supera el centenar de títols i que
no només ha passat a la història
de la literatura anglesa, sinó tam-
bé a la història judicial: un poema
seu publicat el juny del 1976 a la
revista Gay News –The Love That
Dares To Speak Its Name, on es-
pecula sobre uns hipotètics en-
contres sexuals entre Jesucrist,
Ponç Pilat, sant Joan Baptista i
el centurió romà que assisteix a
la Crucifixió– va ser objecte d’un
sonadíssim judici. Kirkup va ser
condemnat per blasfèmia –va ser
l’últim blasfem d’Albió– amb la
prohibicióencara vigentdepubli-
car The Love en un mitjà britànic.
El poema, amb la correspo-
nent traducció al català, forma
part de l’apartat indoor de l’expo-
sició, cinc vitrines que recullen
una heteròclita col·lecció d’objec-
tes personals de l’autor, des d’una
postaleta del temple de Kyoto on
reposen les seves cendres fins al
seu joc de ploma, pinzells i tinter
japonès, targetes de visita, exli-
bris –atenció a la misteriosa di-
visa: “Courage à l’ecosse”–, el bol
ceràmic amb les inicials gravades
pel cal·lígraf Mutsuo Shukua, la
cartilla militar del seu pare i una
brevíssima selecció de la mo-
numental biblioteca –prop de
30.000 volums– que va reunir a
l’àtic de les Bons que va adquirir
el 1975 i on es va instal·lar defi-
nitivament el 1988 per començar
–diu Alfons Codina, comissari de
l’exposició juntament amb Júlia
Fernández– el període més prolí-
fic de la seva trajectòria lírica.
Tindrem uns mesos per anar
descobrint la vida i l’obra d’un
homeconsagratfinsal’últimmo-
ment a la literatura. De moment,
Codina,FernándeziGibertn’han
escatit l’origen de la dèria andor-
rana: es veu que va desfilar per
aquí el 1957, just abans de mu-
dar-se a Kyoto. Els tres següents
decennis els va passar al Japó en-
senyant literatura anglesa, però
ja llavors –el 1957– es veia retirat
un dia en el que en deia an island
in the sky. Ho va complir.
En traspassar, el seu llegat es
va repartir entre la seva ciutat
natal i les universitats de Leeds,
Yale i Tolosa, així com la biblio-
teca d’Encamp, que en conserva
mig miler llarg de llibres, preferi-
blement poesia i preferiblement
en francès, però amb un lloc des-
tacat també per a la catalana, a la
qual va dedicar especial atenció
ressenyant per al Times Literary
Supplement els Haikus de Bartra,
el volum Poemes per Andorra i Ní-
via, d’Anton Carrera, i escrivint
la necrològica de Martí i Pol per a
l’Independent.
Cultura traduirà ‘An Island In The
Sky’, el poemari andorrà de Kirkup
Any Europeu del Patrimoni: literatura
Exposició sobre Kirkup al Consell General.
jonAthAn gil
Redacció
AndorrA lA vEllA
Camarena clausura la Temporada
El tenor mexicà javier Camarena va protagonitzar ahir al vespre
el concert de clausura de la 24a temporada de Música i dansa
amb un programa consagrat al compositor espanyol Manuel
garcía: en va cantar àries de les òperes La mort du Tasse, El
gitano por amor i El poeta calculista. El repertori es va completar
amb àries de Mozart, rossini, Bellini i donizetti. Camarena va
cantar amb l’acompanyament del pianista Ángel rodríguez.
jonAthAn gil
lírica
Carnet jove
La 3a edició del concurs de mi-
crorelats que convoquen el Car-
net Jove i la Biblioteca Pública
ha rebut aquets curs 68 origi-
nals. La guanyadora en la cate-
goria de 18 a 30 anys ha sigut
Marina Castillo amb Justícia
sense matisos, i accèssits per a
Paula Despretz (Una altra gota)
i Marc Camardons (L’inici). Ka-
ren Martín es va imposar en la
categoria de 15 a 17 anys (Sota
el torb), i Martí Farrero, en la de
12 a 14 anys (Informe des de la
Terra). Castillo s’ha embutxacat
un premi de 200 euros; Martín
i Farrero, 100 euros cadascun.
Castillo, Martín i
Farrero s’enduen
el concurs de
microrelats
Redacció
AndorrA lA vEllA

Esports
Torna al Poliesportiu d’An-
dorra després de quatre tem-
porades al BC MoraBanc,
però ho fa com a rival. Quina
rebuda espera?
Espero que sigui bona, la ve-
ritat. Vaig estar-hi molt a gust i
sempre m’he sentit molt estimat
per l’afició i per tota la gent que
treballa al club. Van ser quatre
anys molt bons i amb coses molt
bones.Hivaigestarsempre molt
content i espero que tot vagi bé.
Tenia unes ganes especials
que arribés aquest partit?
Serà un partit especial per-
què és un club en què vaig jugar
quatre temporades. Vaig viure-hi
coses molt bones a nivell profes-
sional i també personal. A més,
aquest club és on he estat més
anys. En tinc molt bons records.
Després de quatre tempora-
des, amb quines coses bones
es queda, i quines de dolentes
recorda?
Hi ha hagut molts moments
especials. Per exemple, el pri-
mer any meu a la LEB en què
vam aconseguir l’ascens i la Copa
Príncep, i també tinc un bon re-
cord de la primera victòria que
vam aconseguir a la Lliga ACB
amb aquella cistella des de mitja
pista contra el Baskonia. També
va ser molt bona la tempora-
da passada en què vam jugar la
Copa del Rei i el play-off pel títol,
que era l’objectiu plantejat. Em
va quedar un bon gust de boca.
I de dolent, quan fa dues tempo-
rades ens vam quedar en zona de
ningú a la classificació. L’equip
no acabava de funcionar i va ser
un final de curs força dur.
El Monbus Obradoiro arriba
amb sis derrotes consecuti-
ves. Aquest no és el millor
moment per jugar al Polies-
portiu d’Andorra.
Per a nosaltres serà un par-
tit molt complicat perquè el BC
MoraBanc està molt bé. Tenen
molt bona plantilla i estan fent
un bon joc. I ja ho sé jo, que hi
vaig jugar quatre anys, que el Po-
liesportiu és una pista complica-
da per als rivals que venen a ju-
gar-hi. Nosaltres tampoc estem
del tot malament, perquè hem
perdut els dos últims partits, sí,
però a la pròrroga. Tot i així, serà
un partit difícil per com arriben
ells.
Quatre anys jugant com
a local en l’ambient del
Poliesportiu... Què fa que si-
gui una pista difícil per als
rivals?
El motiu ben bé no el sabria
dir. Influeix una mica tot. És
un viatge llarg, un pavelló on la
gent pressiona molt i un equip
que té bona plantilla amb un joc
atractiu per a l’espectador. Acon-
segueixen resultats bons perquè
tenen talent i tots saben jugar. El
conjunt de tot el que he dit fa di-
fícil guanyar al Poliesportiu.
San Pablo Burgos té la mi-
llor afició. La vostra també
és força bona, però la del BC
MoraBanc està entre les mi-
llors de la Lliga ACB.
Sí, i tant! Sempre ho ha de-
mostrat. Anima l’equip, crea un
gran ambient de bàsquet i és es-
pecial jugar allà. A més, el club
està creixent i s’està veient que
és un lloc de bàsquet i que volen
anar cap a amunt. Per tant, té
tots els números perquè seguei-
xi anant tot bé i me n’alegro pels
bons anys que vaig passar-hi.
Com definiria la seva etapa
aquí?
Molt bona. Vaig sortir molt
content pel que vam aconseguir
l’última temporada. A nivell in-
dividual, sempre vaig complir.
No soc un jugador de fer grans
números i de ser el màxim ano-
tador, però sempre he donat el
màxim de mi. Sempre pensant
en el benefici de l’equip i crec
que tot això fa que la gent estigui
contenta amb mi.
Veu el BC MoraBanc classifi-
cat per al play-off pel títol?
Sí, crec que sí. Veig l’equip
molt bé i, a part, tenen molts
bons jugadors capaços de fer
moltes coses i trobar solucions.
No hi ha gaires equips com ells a
la Lliga ACB. També s’ho merei-
xen. Sempre m’ha agradat com
fa jugar l’equip Joan Peñarroya,
amb un joc vistós que fa que si-
gui molt especial seguir-los.
Parlant de joc vistós: l’Obra-
doiro, en els últims partits,
està fent molts punts, però
també en rep molts.
Sí, tot i que no es caracteritza-
ven per ser un equip molt ano-
tador. Últimament, però, també
hi ha ajudat el fet de jugar dues
pròrrogues. És cert que hem
anotat amb facilitat, però també
n’hem rebut molts i aquest és el
problema. Haurem de millorar si
volem guanyar al Poliesportiu.
A la primera volta us vau
enfrontar els dos equips en
la lluita per classificar-vos
per a la Copa del Rei, i ara el
Monbus arriba en una situa-
ció ben diferent, ja que no té
la permanència assegurada
encara. Què li ha passat al
seu equip?
Al final és una mica un tema
de dinàmiques. A l’inici de la
Lliga ACB aquests partits amb
finals ajustats eren per a nosal-
tres,mentrequearaéstotelcon-
trari. Són petits detalls. Quan la
competició es tan igualada po-
den passar aquestes coses. Els
finals ajustats poden caure cap a
una banda o cap a una altra, i ara
cauen a la banda del rival, però
hem de seguir ja que ens falta
encara una mica per aconseguir
l’objectiu de la salvació.
Creu que aquí trencareu
aquesta dinàmica negativa?
Aquest serà l’objectiu. Nosal-
tres plantegem tots els partits
per guanyar-los. Sabem que és
difícil, però volem guanyar sigui
com sigui.
Està content a nivell indi-
vidual amb l’entrenador,
Moncho Fernández?
Sabia que venia a un lloc nou.
Hi ha partits de tot. Sempre in-
tento mostrar el meu joc i donar
el màxim. És un estil diferent,
amb més presència per als tira-
dors, i sempre dono el punt di-
ferent. Això sí, estic content per-
què ajudo en el que sigui.
Què és el que més el preocupa
d’aquest BC MoraBanc?
La línia exterior és molt bona.
Tenen bons penetradors i una
mica de tot. És fa difícil trobar
un punt concret on ens puguin
fer més mal. Són capaços de fer
moltes coses.
“Serà un partit especial perquè és el
club on he estat més temporades”
Retorn de l’excapità. L’escorta del Monbus Obradoiro tornarà a jugar
dissabte al Poliesportiu d’Andorra i aquesta vegada ho farà com a rival
després de quatre temporades militant al BC MoraBanc. El d’Esparra-
guera mai havia jugat tantes temporades consecutives en un equip com
va fer amb els andorrans, així que la visita serà molt especial, i més
després de no poder-se acomiadar de l’afició a l’estiu.
Entrevista a David Navarro, escolta del Monbus Obradoiro i excapità del BC MoraBanc
Víctor Duaso
aNDOrra la VElla
Per a nosaltres serà
un partit complicat
perquè el MoraBanc
està molt bé
Sempre m’ha
agradat com fa jugar
l’equip Peñarroya,
amb un joc vistós
aCB PhOtO / x. COrtizO

Diari del 25 d'abril del 2018

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (11)

Semelhante a Diari del 25 d'abril del 2018

Semelhante a Diari del 25 d'abril del 2018 (20)

Mais de bondiand

Mais de bondiand (20)

Diari del 25 d'abril del 2018