Si no has trobat el teu exemplar d'avui, descarrega't en PDF l'edició d'aquest dilluns. Us desitjem un Bondia !! :)

1. APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 19 De març Del 2018 núm. 3.518 / any 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
BÒTOX · HIALURÒNIC · LÀSER
CARBOXITERÀPIA · MESOTERÀPIA
Un sol val per tractament Vàlid fins 31/03/2018.
Val 100€
Aquest val exclou qualsevol altre descompte
OPINIÓ
Sí, és urgent
sandra cano
Coordinadora de
Socialdemocràcia i
Progrés d’Encamp
No és comparable
Jordi gallardo
President del grup
parlamentari liberal
Els arquitectes volen plans
nacionals d’infraestructures
El Col·legi considera que els hauria d’impulsar i aprovar el Govern, i que evitarien la duplicació d’equipaments
avuI éS NOtícIa pàgina 3
jONathaN gIl
eSPOrtS pàgina 20
setena victòria seguida del MoraBanc
eNtrevISta a
Jean Jacques carrié
pàgines 8 i 9
“els comerciants
creuen que el
comú hauria
d’invertir més
al Pas”
aNdOrra pàgina 7
La llei dels refugiats no
empararà les vacances
d’estiu dels nens sahrauís
aNdOrra pàgina 13
el 65% dels residents
russos amb dret a vot van
participar a les eleccions
BC MoraBanc UCAM Múrcia
90 70

2. 2 Dilluns, 19 De març Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Escaldes-Engordany
Farmàcia Guerrero
Av. Carlemany, 61 - Tel. 801 859
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Els testos s’assemblen
a les olles
Aquest refrany recull el fet que
els fills hereten les qualitats o
els defectes dels pares.
És cert que els testos
s’assemblen a les olles perquè
el teu pare i tu parleu igual.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Vols tastar l’autèntica pizza italiana però no
pots anar fins a Itàlia?
Cap problema, vine a… Italia.
Amb els seus pizzers 100% italians,
el seu forn de llenya i els seus
productes importats directament d’Itàlia,
t’ofereix l’oportunitat de degustar-la.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
PREUS
IRRESISTIBLES
Preus vàlids fins al 21 de març. Excepte error tipogràfic o fi d’existències. Oferta destinada al consumidor final.
66,70€
CECOTEC
olla programable
66,70€
CECOTEC
olla programable
PATATA BLANCA
0,69€/Kg
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
130/245
2/5
Pols
Oberts
15/15
28/28
739 600
60-100
12 km
4/4
Primavera
Oberts
741 444
140/200
3/5
Pols
Oberts
30/31
45/45
878 000
125/218
3/5
Pols
Oberts
68/70
124/127
872 900
EL TEMPS
FRED I TARDA AMB XÀFECS DE NEU
L’aire fred ha anat arribant a tot el Pirineu i, després d’un
matí més tranquil, al llarg de la tarda esperem que els
xàfecs en forma de neu siguin protagonistes amb una
pertorbació. La cota de neu, als 700 metres, i vent del
nord-oest fort al vespre i nit. Que tinguin un BonDia.
Avui 4
3
4
-1
-3
-3
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
max.
max.
max.
dimarts
dimECrEs
Canillo
-5/1
Pas de la Casa
-12/-4Encamp
-3/2
Ordino
-4/1
La Massana
-3/2
Escaldes - Engordany
-1/4
Andorra la Vella
-1/4
Sant Julià de Lòria
0/5
La Seu d’Urgell
-2/6
Puigcerdà
-5/1
L’Ospitalet
-6/0

3. 3Dilluns, 19 De març Del 2018
Avui és notícia
El Col·legi Oficial d’Arquitec-
tes d’Andorra (COAA) consi-
dera que seria important que
el Principat disposés de plans
generals d’equipaments a nivell
nacional. Això asseguraria una
planificació sostenible d’aquest
tipus d’infraestructures, tal com
defensa el col·lectiu professi-
onal. Aquest estudi hauria de
tenir en compte els plans d’ur-
banisme comunals i, per tant,
les necessitats de cadascuna de
les parròquies, però també les
necessitats de país. Tot plegat
“permetria justificar la necessi-
tat del nou equipament dins del
pla general dels comuns”, va dir
la degana del col·legi, Zaira Na-
dal.
En aquest sentit, des de l’en-
titat es va posar en relleu que
aquests plans haurien d’estar
aprovats pel Govern i hauri-
en d’abastar tot el territori del
Principat. Els arquitectes des-
taquen que esdevindrien una
eina eficaç per trobar la millor
ubicació per a cada equipament
i també evitar duplicitats. Tin-
dríem una “visió global de país”,
va dir Nadal, i garantiria que
cada administració no anés pel
seu compte.
La proposta es va traslladar
al Govern amb motiu de la dar-
rera modificació de la Llei ge-
neral d’ordenació del territori i
urbanisme (Lgotu). L’executiu
s’havia adreçat al COAA per
preguntar si com a col·lectiu
vinculat amb la matèria hi tenia
alguna cosa a dir i d’aquí en van
sortir algunes observacions.
Amb tot, la degana del Col·legi
d’Arquitectes va advertir que la
proposta que van fer no està de-
senvolupada i, per tant, caldria
treballar-la tot i que, ara per
ara, no és una de les prioritats
de l’executiu. Nadal va recordar
que és una pràctica habitual en
d’altres països per planificar el
desenvolupament urbanístic.
“Si hi ha un pla general, hi ha fet
un estudi previ”, va explicar.
Aquesta no va ser l’única
proposta que el Col·legi d’Arqui-
tectes va fer arribar al Govern.
Entre les aportacions destacava
la limitació a la Llei del sòl dels
metres quadrats que es podrien
construir anualment. Aquesta
regulació hauria de garantir que
no es torni a períodes especula-
tius com els viscuts fa uns anys,
que no ha estat positiu per a
ningú perquè “ens vam menjar
de cop tot el pastís i després de
cop vam passar gana”, va remar-
car la degana. Una idea perquè
la xifra no quedés curta seria es-
tablir-la en funció de la mitjana
de metres quadrats construïts
en els darrers 40 anys. També a
la Llei del sòl es va plantejar re-
baixar el quòrum necessari per
desenvolupar un pla parcial al
66%. Aquest percentatge consi-
deren que asseguraria els tem-
pos que requereix l’urbanisme
i l’arquitecturam, però es faria
menys rígid que actualment, ja
que l’elevat nombre de propie-
taris que s’han de posar d’acord
sovint bloqueja aquest desen-
volupament.
El Col·legi d’Arquitectes proposa
crear plans nacionals d’equipaments
Remarquen que permetrien assegurar una planificació sostenible i cobrir les necessitats que té el país
Construcció
M.S.C.
andorra la Vella
Les obres de la nova seu de la Justícia, que s’està construint al Prat del Rull d’Andorra la Vella.
jonathan gil
la llei d’ordenació de
l’edificació encara està aturada
La llei d’ordenació de l’edificació, una antiga demanda del Col·
legi d’Arquitectes i de la resta de professionals vinculats a la
construcció, encara està aturada. Des del COAA, però, es va
presentar al Govern una proposta de text i l’executiu va indicar
que l’analitzaria i l’adaptaria a les especificitats del Principat.
La degana de l’entitat va recordar que la llei té una gran impor·
tància per al sector perquè és la que regula les responsabili·
tats dels diferents professionals que intervenen en una obra i
n’estableix els terminis. Això té una vinculació directa amb les
assegurances de què han de disposar els despatxos. Avui, la
responsabilitat sobre una obra s’allarga durant 15 anys, sigui
pel tipus d’actuació que sigui. Per tant, el text en possibilitaria
una reducció del preu. Cal recordar que els professionals de
la construcció ja van presentar al Govern una proposta de llei
d’ordenació de l’edificació l’any 2013. En aquell moment, els
professionals del sector van destacar que qüestions com la
responsabilitat civil no estaven ben definides i això obligava
sovint a portar els casos a la Batllia.
Participació
en els plecs
de bases des
de l’inici
Des del Col·legi
d’Arquitectes es va
remarcar la bona
col·laboració que hi
ha amb el ministeri
d’Ordenament Territorial
quan convoca concursos
públics. El fet és que
ara s’iniciarà una prova
pilot amb la qual l’entitat
col·laborarà amb el Govern
des del primer moment a
l’hora d’elaborar un plec
de bases. La degana
del COAA va destacar
que si aquest sistema
funciona correctament
hauria d’esdevenir
la forma habitual de
treballar. Des del Col·legi
sempre s’ha defensat la
participació del col·lectiu
en l’elaboració dels plecs
de bases dels concursos
públics perquè estiguin
ben elaborats.
Zaira Nadal
Tindríem una visió
global de país amb
les millors ubicacions
i evitaríem duplicitats
Això permetria
justificar la necessitat
del nou equipament
dins del pla general

4. OPINIÓ4 Dilluns, 19 De març Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Ara fa un any el president de Velles Cases
Andorranes es va reunir amb la ministra
de Cultura per informar-la de l’existència
d’un autobús d’època en estat semiruïnós
i abandonat en un solar de Fontaneda. Es
tractava de fer partícip el departament
que té encomanada la protecció i difu-
sió del nostre patrimoni d’un episodi de
certa transcendència històrica, perquè la
relíquia aquella ha resultat ser un Dodge
Fargo de mitjan anys 40, molt probable-
ment el vehicle de transport públic més
antic que es conserva al país. El president
de Velles Cases, Claude Benet, insisteix
legítimament que els automòbils antics
formen part del nostre patrimoni histò-
ric exactament igual que les esglésies ro-
màniques, l’art barroc i l’arquitectura del
granit. El ministeri potser no està obligat
a salvar el vehicle en qüestió, però sembla
que abans de descartar-ho hauria d’haver
mostrat algun interès a conèixer-ne la his-
tòria. Sobretot, perquè es traca del mateix
ministeri que manté un Museu de l’Auto-
mòbil, destí aparentment ideal d’aquest
Dodge. Però ha hagut de ser Velles Cases
–de nou– qui amb un projecte de micro-
mecenatge prengui la iniciativa davant de
la indiferència –o la desídia– del departa-
ment d’olga Gelabert, que s’ha desentès
clamorosament del cas. Quina llàstima.
El pitjor de tot és la indiferència
EDITORIAL
El compte enrere de les finals
de la Copa del Món del 2019
ja està activat. L’avantsala,
les finals de la Copa d’Europa
2018, es van tancar i van dei-
xar bona boca. La Federació
Internacional d’Esquí, la FIS,
està enamorada del Principat.
Ja fa anys que està encantada
amb el país. El president de la
Federació Andorrana d’Esquí
(FAE), Albert Coma, sempre
els ha sabut vendre molt bé el
producte i un cop convençuts
van descobrir que el país té au-
tèntics cracs a nivell organitza-
tiu i ara, amb el pas dels anys,
cada cop amb més experiència.
Les finals de la Copa del Món
del 2019 seran com posar la ci-
rereta al pastís i amb més mo-
tiu tenint en compte tota la fei-
na que hi ha al darrere. Això sí,
l’ambició del màxim mandatari
de la FAE, Albert Coma, no té
fre i sempre en vol més i més. A
nivell organitzatiu no hi ha cap
mena de dubte. Som uns cracs.
I a nivell esportiu? Aquestes fi-
nals de Copa d’Europa acaben
amb una novena posició de
Joan Verdú en descens. L’equip
nacional presentat per la FAE
tenia una barreja d’experiència
i alguns esquiadors que en te-
nien poquíssima en l’alt nivell.
Els més experts sobre el paper
no van rendir com s’esperava.
Es van escudar amb les ganes
de fer-ho bé que els van obligar
a arriscar més del compte. no-
més una única nota positiva, la
novena posició de Verdú, que
necessitava per rescabalar-se.
El nivell és molt alt en les finals
de Copa d’Europa, per tant, el
nivell de les finals de la Copa
del Món 2019 es preveu que
sigui més alt almenys a priori.
A nivell esportiu necessitem
fer un pas endavant. no cal ser
cracs, però sí intentar compe-
tir amb els millors. En això sí
que s’hauria de fer un pas més.
uns cracs
a nivell
organitzatiu
uN CoTxe aNTIC TaMbé
FoRMa PaRT deL PaTRIMoNI
DONANT LA NOTA
A. Grebennikova
La lingüista i escriptora
encampadana prologa una
col·lecció de clàssics russos
traduïts per primera vega-
da al català per l’editorial
valenciana El Toll.
12345
Zaira Nadal
El Col·legi d’Arquitectes
vol redactar plans d’equi-
paments d’àmbit nacional
que distribueixin les infra-
estructures de forma soste-
nible i evitin les duplicitats.
1234 5
Sofia Garrallà
La comissió d’Interior ha
tombat les esmenes del PS al
projecte de llei de protecció
temporal per raons humani-
tàries, que no empararà, per
tant, els nens sahrauís.
12345
Èric Jover
El ministre d’Educació asse-
gura que en un any els estu-
diants en infermeria podran
homologar el títol a Espa-
nya si certifiquen catorze
crèdits més de pràctiques.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Comú d’Encamp
@ComuEncamp
Demà es posen a la venda les entra-
des per l’obra de #teatre i #dansa
‘Quin/a cony/a’ de Líquid Dansa.
Andorra la Vella
@AndorraCapital
Els calçots i la botifarra estaven bo-
níssims! A la plaça del Poble avui se
n’han repartit més de 600 racions.
VíCtor duAso
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
TUITENQUESTA
donaria suport a més jornades
de vaga que poguessin acordar
els sindicats de funcionaris?
sí
No
32%
68%

5. OPINIÓ 5Dilluns, 19 De març Del 2018
Els darrers dies, aprofitant la
celebració del 25è aniversari de
la Carta Magna, s’ha volgut fer
un paral·lelisme entre la Cons-
titució del 1993 i l’acord d’as-
sociació que el Govern està ne-
gociant amb la Unió Europea.
Pot haver-hi una coincidència,
que és l’única que personalment
comparteixo, que és el fet que la
Constitució va representar un
abans i un després en la societat
andorrana i en el model de país,
cosa que pot succeir també amb
l’acord d’associació.
Al meu entendre, és l’única
comparació factible. La resta de
situacions no són ni remotament
comparables, començant pel fet
que la Constitució es va elaborar
des del parlament andorrà, amb
representació de totes les for-
ces polítiques del moment i, en
canvi, l’acord d’associació l’està
negociant el Govern exclusiva-
ment.
A banda que és només el Go-
vern qui l’està negociant, respec-
te al contingut hi ha un clar dè-
ficit de transparència: el Govern
informa quan vol i del que vol a
la resta de forces polítiques. Per
tant, és evident que és la majoria
qui no vol que hi hagi un consens
similar a l’assolit durant el pro-
cés constituent. Sobta que es de-
mani deixar a una banda l’inte-
rès polític per prioritzar l’interès
del país quan qui té clarament
les eines perquè aquest consens
hi sigui no ho vol fer.
Està molt bé aprofitar els
discursos commemoratius per
reclamar unitat i consens en
temes d’Estat, respecte per les
institucions i cortesia parlamen-
taria, i després no fer res perquè
la informació circuli, o perquè la
transparència imperi per ajudar
a acostar les posicions polítiques.
Estem per tant a anys llum de
l’esperit que hi va haver durant
la negociació de la Constitució,
perquè el procés de negociació
ha volgut ser excloent des del
primer moment. Però ha estat
una actitud volguda per part de
la majoria, que ha exclòs del de-
bat fins i tot la ciutadania. No es
pot demanar un suport incondi-
cional a l’oposició, s’ha de dema-
nar un rol actiu i una implicació
en el procés –implicació que sí
que hi ha hagut des de l’inici de
la legislatura–, però es fa difícil
sostenir el suport a un procés i
a un contingut que es desconeix
i del qual tampoc s’han divulgat
els impactes, potser precisament
perquè s’han mesurat, se’n co-
neixen les conseqüències i no es
volen compartir. Aquesta no és
la via per demanar el suport de
l’oposició a un procés tan trans-
cendental com serà l’acord d’as-
sociació.
Durant el debat d’orientació
política de la tardor passada, el
grup liberal va proposar al Go-
vern de participar en el procés
de negociació com a observador
actiu del procés. Han passat els
mesos i no s’ha concretat aquest
mecanisme, i és, per tant, inac-
ceptable que cada discurs públic
per part dels càrrecs institucio-
nals de DA s’aprofiti per reclamar
un consens al tomb de l’acord.
El suport ja hi és. Ara bé, si el
que es pretén és un xec en blanc,
això ja són figues d’un altre pa-
ner. De fet, no fem res més que
reclamar el que fa 25 anys un
jove polític del Grup d’Acció
Democràtica (GAD) reclamava
als parlamentaris del moment
que negociaven una Constitució
mitjançant un escrit intitulat
S’estan destruint les institucions,
amb data del 15 de novembre de
l’any 1992. En l’escrit es denun-
ciava literalment la forma com
s’estava discutint la Constitució i
s’hi deia: “[...] Se’ns vol fer creure
que hi ha transparència quan no
n’hi ha; que hi ha consens quan
no n’hi ha; que hi ha participació
popular quan no n’hi ha... Quan
s’acabarà tota aquesta comèdia?
Quines sorpreses ens esperen
encara?”.
L’escrit llavors el signava Toni
Martí Petit, actual cap de Go-
vern. I el que llavors denunciava
respecte al procés constituent es
podria aplicar perfectament a
la manera com s’està negociant
avui l’acord d’associació. Espero
sincerament que la història ser-
veixi aquesta vegada de lliçó, atès
que per tots és sabut –i ell mateix
ho ha reconegut públicament,
perquè era el seu dret– que Martí
no va votar la Constitució, supo-
so que perquè, tal com denuncia-
va en el seu escrit, va tenir el sen-
timent i potser també la certesa
que no hi havia la transparència
necessària en un tema cabdal
per a Andorra com llavors era la
Constitució.
Així doncs, efectivament,
l’esperit de la Constitució és un
exemple a seguir, o no, en la ma-
nera com s’ha de discutir l’acord
d’associació internament, tot
depèn, però, del prisma des del
qual es miri.
No és comparable
La negociació de la Constitució no té res a veure amb l’acord d’associació amb la UE El filòsof José Ortega y Gasset
(que no tenia cap y entre els seus
dos cognoms fins que va deci-
dir afegir la conjunció perquè
els cognoms dels seus pares no
sonessin cacofònics –ga-ga– en
pronunciar-se seguits) no es
cansava de repetir-ho: “Digue’m
com et diverteixes i et diré qui
ets”. Doncs molt lluny de la de-
gradació moral i identitària de
gran part del jovent d’avui, d’un
indiscutible hedonisme trivi-
al que anteposa les drogues i
la pseudodiversió a la cultura i
el respecte al pròxim, al nostre
petit país el jovent dels anys 60
gaudia de les nits de festa d’una
manera molt més profitosa i sa-
ludable...
Corria el mes de juliol de l’any
1961 quan va inaugurar-se a la
capital del nostre Principat una
sala que de seguida es conver-
tí en el local de moda entre els
joves i no tan joves del país. Es-
tic parlant del Pyrénées Night
Club. Els responsables d’aquest
fenomen social, comparable als
millors cabarets de París, Bar-
celona o Madrid i molt allunyat
de la gresca “vulgar i xarona”
que tant criticava l’escriptor Pío
Baroja, foren els andorrans Pere
Calvet, Amadeu Codina, Miquel
Cerqueda i Antoni Serra. A la
inauguració el públic assistent va
gaudir –bevent xampany fran-
cès en les confortables butaques
blaves al voltant de les tauletes
rodones que omplien la sala,
decorada amb unes grans pal-
meres d’attrezzo al més pur estil
tropical– de l’actuació del que
aleshores era el primer ballarí del
Gran Teatre del Liceu de Barce-
lona, Miguel Navarro, de la can-
tant Ana María Lorente, i de la
ballarina Consuelo Sánchez amb
el guitarrista Rafael Mena, així
com dels mediàtics AquiMat’s,
Los Tavis i José Carlos Forés,
que l’any 1964 i sota el segell de
Columbia enregistraria un disc
amb temes com Mi chica (versió
de My Guy, de Mary Wells), Vol-
verás, Un domingo en Nueva York
i Mi mundo.
Avui Forés és un popular lli-
breter de vell al nostre país (els
sona La Paperassa d’Escaldes?),
onvafixarlasevaresidèncial’any
1963 després de ser contractat
amb la seva orquestra precisa-
ment pel night club que avui ens
ocupa. L’entrada a aquest local de
moda costava 100 pessetes i els
seus murs havien albergat artis-
tes com Los hermanos Calatrava
–Manolo i Paco García Lozano–,
la primera actuació dels quals va
tenir lloc el 1952 a la cadena SER
de Radio Extremadura, en un
programa d’àmbit estatal condu-
ït per Boby Deglané.
Encara conservo les dedica-
tòries que el Ballet de Emilio
Anguita li va fer a la meva mare
el 12 d’agost de l’any 1964... Dis-
sortadament, el Pyrénées Night
Club va tancar definitivament
les portes el febrer del 1974, i va
deixar enrere tretze anys d’actu-
acions, de festes de disfresses i
de reunions entre amics que, de
ben segur, encara molts –com la
meva mare– recorden.
Els ‘partygoers’ dels 60
El Pyrénées Night
Club va obrir el juliol
del 1961 amb el
ballarí Miguel Navarro
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
alfred llahí
Periodista i escriptor
Jordi gallardo
President del grup parlamentari liberal

6. OPINIÓ6 Dilluns, 19 De març Del 2018
“És urgent posar en marxa a An-
dorra un centre per tractar joves
amb addiccions?”
El 22 febrer del 2018 el Bon-
Dia feia aquesta pregunta als lec-
tors.
Al meu entendre no és sola-
ment necessari que hi hagi un
centre per addiccions dels joves.
Hauria de ser imperatiu, ens
hi juguem el futur del jovent.
Aquest país necessita un centre
multifuncional per a menors
amb problemes reals que patei-
xen les famílies. Una escola tera-
pèutica.
És important que els infants
que tenen problemes no hagin de
marxar del país per poder seguir
un tractament adient per als seus
trastorns, patologies i problemes
quan arriben a l’adolescència. El
seguiment continuat es podria
fer, així, prop del nucli familiar.
També caldria que el cost fos
el mínim, i que les famílies tin-
guessin un suport actiu, rebes-
sin orientació, assessorament i,
en els casos que ho requereixin,
atenció terapèutica.
Parlem d’infants i adolescents
amb qui cada vegada és més di-
fícil conviure a casa. Adolescents
irritables i poc comunicatius.
Infants poc motivats a l’esco-
la amb dificultats de rendiment
escolar.
Nois i noies angoixats o tris-
tos sense saber per què.
Nois i noies poc interessats i
molt despistats pel que fa al seu
futur i que, per culpa d’aques-
ta manca de motivació, tot i ser
alumnes que no tenen cap tras-
torn, acaben en situació de fracàs
escolar.
Personetes que ens preocupen
per comportaments de risc en
l’àmbit alimentari, sexual, social
i legal. Canalla que abusa de les
noves tecnologies.
Adolescents amb actitud de
disponibilitat o receptivitat res-
pecte del consum d’alcohol i d’al-
tres drogues. Consum, policon-
sum, abús o dependència tòxica.
Adolescents que volen ser grans
quan encara no ho són.
Fills amb qui cada cop és més
difícil la comunicació a casa. I al-
gunes situacions en les quals es
pot arribar a la violència filiopa-
rental.
Convindria disposar d’una en-
questa que digués quin percen-
tatge d’infants tenim en risc en
aquest país.
I potser també caldria estu-
diar si escau una modificació del
Codi penal, perquè els pares i les
mares que menystenen els seus
fills afectivament fossin casti-
gats. Cal que es prengui consci-
ència del mal que es fa a un fill
quan quelcom que s’entén com
un dret no es pren com una obli-
gació.
Els fills són responsabilitat
dels dos progenitors, ni el pare
és menys ni la mare és més; és
obligació dels dos acompanyar
de la mà al seu fill. Posar davant
les seves responsabilitats als pro-
genitors que no deixen exercir el
dret de l’altre, i també castigar el
progenitor que defuig la respon-
sabilitat d’exercir d’educador i
desatén afectivament el menor.
La pensió d’aliments és una obli-
gació. Potser caldria estudiar si el
dret de visites no hauria de ser
només un dret, sinó també una
obligació parterno-filial. La tasca
d’educar no pot recaure només
en un dels dos progenitors.
També ens demanen moltes
famílies que l’Administració de
Justícia doni prioritat a casos
en què hi ha menors. No es po-
den deixar passar els mesos i no
donar resposta. Al capdavall la
sensació és que es tracta els ado-
lescents com un expedient, i són
personetes que necessiten una
Justícia ràpida i exemplar.
I per l’últim, m’agradaria do-
nar el meu suport a l’associació
Els fills d’Andorra, creada per
Marcia Monteiro i Rosa Vasques,
dones valentes que treballen
activament per donar suport a
famílies amb fills que tenen pro-
blemes de convivència a causa de
l’addicció, i ofereixen assessora-
ment i acompanyament a joves
amb aquesta problemàtica.
Decepció o alegria? Ampolla mig
plena o mig buida? Depèn com ho
miris! Estic, diguem, tan a prop
d’una cosa com de l’altra.
Com va dir l’escriptor Henry
Graham Greene: “Sempre hi ha
un moment en la infància en què
s’obre una porta i deixa entrar al
futur”.
Aquesta porta hauríem de ser
nosaltres i ens hauríem de dema-
nar quin futur volem per als nens,
els nostres fills? Què és el que els
donem per assegurar el seu demà?
Per a molts nens, més dels que
ens pensem, aquest futur de què
parlem se’ls presenta amb incer-
tesa. Potser a causa de moltes ra-
ons, però n’hi ha una que destaca,
la família... Quan no és estable
i segura, el nen no pot créixer i
desenvolupar-se al màxim de les
seves habilitats i, potser el pitjor
de tot, no pot tenir una infància
feliç... No cal anar molt lluny, aquí
al país tenim un centre que acull
molts d’aquests nens i es diu la
Gavernera.
Per ajudar a obrir portes a
aquests infants, amb ambició,
motivació i optimisme, vaig es-
criure i publicar un llibre benèfic
anomenat L’aventura d’en Boto-
net, amb l’ajuda del patrocinador
Sotheby ‘s Realty Encamp, empre-
sa solidaria, a un preu de venda
públic molt assequible de 9,90 €,
amb el gran objectiu de lliurar un
talonari de 9.900 € a la Gaverne-
ra, un dels llocs importants en la
nostra societat, que ofereix aques-
tes portes obertes cap al futur als
nens de qui estem parlant.
Tot això és molt maco, i la idea
també però, malgrat tot, encara
queden 500 llibres per vendre,
després de gairebé un any... Cosa
que, d’alguna manera, m’entris-
teix i que fa que no pari de pre-
guntar-me: on he fallat? D’aquí, la
decepció. Potser em vaig equivo-
car amb el concepte de donació?
Potser havia d’haver demanat els
diners als donants i no donar res
a canvi, en aquest cas el llibre d’en
Botonet, com a agraïment? No ho
sé..., però pensava: amb 75.000
mil persones al país i moltes em-
preses, 1000 llibres no costaran
tant de vendre per una causa be-
nèfica.
Per l’altra banda, sento molta
alegria, perquè sí que van com-
prar moltes persones el llibre per
ajudar els nostres infants! Gràcies
a la meva família, amigues i amics,
i els d’ells, coneguts i conegudes i
els d’ells, clients, empreses, esco-
les, guarderies, etc.! Gràcies!
Just abans de Reis vaig pensar:
els escriuré una carta, i ho vaig
fer a través de Twitter, amb un
megatweet, amb el desig que les
empreses andorranes i persones
solidàries compressin L’aventura
d’en Botonet..., vaja, un intent per
promoure més la venda. El van
obrir 529 persones... i vaig pen-
sar: si cadascun hagués comprat el
llibre avui ja els tindríem tots ve-
nuts i el talonari estaria en mans
del centre, amb una alegria tre-
menda per als nens i nenes que hi
ha internats, de moment sense la
seva pròpia llar, la seva habitació,
les seves cosetes, la seva família...
I per què han de ser allà? Per-
què les circumstàncies familiars
complicades ho impedeixen i per-
què no hi ha prou famílies amb
ànim i possibilitats d’acollir-los a
casa, cosa que tampoc és una molt
evident, ja que cal ser molt valent,
tenir espai, estar econòmicament
bé, tenir temps, etc. i, per tant, no
és una decisió gens fàcil. Admiro
totes les persones que es van atre-
vir a acollir als infants necessitats!
Em va fer pensar, doncs, qui de
nosaltres, sobretot les persones
que som pares, no els voldria aju-
dar? Perquè aquests nens i nenes
també rebin com a mínim un tros-
set del pastís de la felicitat infan-
til. Com, per exemple, facilitar-los
amb la nostra ajuda: unes activi-
tats, unes classes particulars, pot-
ser de música, idiomes o teatre,
poder seguir una passió, practicar
un esport amb un club, tenir al-
gun caprici (per què no?), alguna
excursió, una nit de cinema, veure
un espectacle, unes vacances, o
una sortida familiar, amb els seus
educadors o amb una família, com
la nostra... I una formació als edu-
cadors perquè puguin emprendre
la seva activitat professional enca-
ra amb més força i coneixements?
Perquènooferiraaquestsnens
i nenes una mica d’estabilitat, un
ambient familiar tranquil i alegre,
perquè vegin que el que van haver
de viure i el que estan vivint no és
la normalitat. Simplement fer-los
sentir estimats, encara que sigui
per la societat, nosaltres, cosa que
almeuentendretotinfantmereix,
com també es mereix ser feliç, i te-
nir una vida únicament amb preo-
cupacions ximples de nens i nenes,
i no haver de carregar amb les
preocupacions i problemes dels
adults, fet que nosaltres els podí-
emtreureengranpart,gràciesala
nostra ajuda. Per tant, m’ajudareu
a treure’m els 500 llibres de sobre
per regalar una vida millor al nos-
tre futur, que són els nostres fills
i filles? “El que es doni als nens,
els nens ho donaran a la societat”,
deia Karl A. Menninger. Mil gràci-
es per endavant.
El llibre es pot comprar a
l’FNAC o directament a l’oficina
de Sotheby’s Realty Encamp. No
permeteu que en un any no s’ha-
gin venut tots els llibres: només
n’hi ha 1.000..., 1.000 petites ale-
gries!
Sí, és urgent
TRIBUNA
TRIBUNA
sandra cano
Coordinadora de Socialdemocràcia i Progrés d’Encamp
anneke van de waal
Escriptora
Un centre per tractar-hi joves amb addiccions hauria de
ser al meu entendre mperatiu: ens hi juguem el futur
El Botonet, llibre solidari
És important que els
menors amb aquests
problemes no hagin
de marxar del país
Vam publicar el llibre per reunir 9.900 euros per a la Gavernera: en què hem fallat?

7. 7Dilluns, 19 De març Del 2018
Andorra
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
El projecte de llei de protecció
temporal i transitòria per raons
humanitàries, que ha de perme-
tre que Andorra pugui acollir
refugiats, no servirà finalment
per donar també cobertura legal
al programa Vacances en pau,
que cada any permet a infants
sahrauís passar l’estiu amb fa-
mílies d’acollida al Principat.
Iésquelacomissiólegislativa
d’Interior ha rebutjat finalment
les dues esmenes presentades
al projecte de llei pels consellers
generals del Partit Socialdemò-
crata que pretenien intentar
resoldre els problemes i les di-
ficultats, especialment burocrà-
tiques, que han comportat que
els darrers estius menys infants
s’hagin pogut beneficiar de la
iniciativa que porta a terme
l’Associació d’Amics Solidaris
amb el Poble Sahrauí i que, fins
i tot, segons ha alertat l’Adsaps,
posen en perill la continuïtat
d’aquest programa.
D’aquesta manera, i segons
es desprèn de l’informe de la
ponència de la comissió relatiu
a aquest projecte de llei, s’ha
rebutjat la proposta dels par-
lamentaris del PS d’afegir una
disposició addicional al text
per establir que “es mantenen
les mesures que històricament
Andorra ha adoptat per partici-
par en el programa Vacances en
pau, per dur a terme la vingu-
da i estada de nens i monitors
sahrauís, en col·laboració amb
el Govern d’Espanya i d’acord
amb aquelles normes que el re-
gulen”.
En aquesta mateixa disposi-
ció, els socialdemòcrates plan-
tejaven que s’encomanés a l’exe-
cutiu que “anualment adopti
les disposicions reglamentàries
i instruccions pertinents per
definir les mesures necessàri-
es per a l’acolliment esmentat
i atorgar als beneficiaris del
programa les autoritzacions i
visats temporals escaients per
entrar en territori andorrà”.
Pel que fa a la segona esme-
na dels consellers generals del PS
encaminada a dotar de cobertura
legal el programa Vacances en
pau, també rebutjada, es propo-
sava introduir al text una quar-
ta disposició final, a través de
la qual s’encomanés al Govern
que, en un termini màxim de sis
mesos des de l’entrada en vigor
de la llei, “negociï amb el Regne
d’Espanya un conveni que defi-
neixi la participació del Principat
d’Andorra en el programa Vacan-
ces en pau, destinat als menors i
monitors d’origen sahrauí”.
D’altra banda, entre les es-
menes que sí que es van aprovar
en comissió, en aquest cas per
transacció, hi ha la presentada
pel grup demòcrata perquè si-
gui cada dos anys i no cada any,
com preveia el text inicial, que
el Govern determini el nombre
de persones que es poden be-
neficiar de les autoritzacions
en règim de protecció tempo-
ral transitòria i ho comuniqui a
l’Acnur.
Així mateix, i en aquesta oca-
sió només amb els vots de la
majoria demòcrata, es va apro-
var una esmena per deixar clar
que la persona beneficiària de la
protecció temporal i transitòria
pot sortir del país, amb la co-
municació prèvia al seu repre-
sentant, sempre que ella matei-
xa es faci càrrec de les despeses.
Precisament, el projecte
de llei de protecció temporal i
transitòria per raons humanità-
ries es debatrà i votarà en el ple
del Consell General en la sessió
ordinària prevista per a aquest
dijous vinent. En la sessió es
votarà també el projecte de llei
de mediació, projecte de llei de
modificació de la Llei de control
de les mercaderies sensibles, i
de modificació de l’apartat 3, de
l’article 259 de la Llei 5/2004
del Codi de Duana, i la propos-
ta d’aprovació de la ratificació
de l’Acord entre el Principat
d’Andorra i el Regne d’Espa-
nya sobre l’exercici d’activitats
professionals remunerades per
part de familiars dependents
del personal diplomàtic, con-
sular, administratiu i tècnic de
missions diplomàtiques, ofici-
nes consulars i representacions
permanents davant d’organis-
mes internacionals d’un Estat
en l’altre.
El text dels refugiats no servirà per
resoldre l’arribada d’infants sahrauís
La comissió d’Interior rebutja les esmenes del PS que volien donar cobertura al programa Vacances en pau
Consell General
M.S.
andorra la Vella
Els parlamentaris del PS, Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López, en una sessió del Consell General.
jonathan Gil
la mediació
judicial no
tindrà un límit
de durada
la durada del procés de
mediació judicial la deter-
minarà el tribunal de forma
motivada i d’acord amb la
naturalesa i la complexitat
de la controvèrsia, però no
tindrà un termini màxim de
durada. Si més no, així es
desprèn de l’informe de la
ponència de la comissió
legislativa d’interior rela-
tiu al projecte de llei de
mediació, publicat en el
darrer Butlletí del Consell
General.
i és que durant el treball
del text en comissió es va
rebutjar una esmena dels
consellers generals del PS
a l’article 34 del projecte
de llei –el relatiu a l’àmbit i
durada de la mediació judi-
cial– que tot i plantejar que
el tribunal pogués acordar
una pròrroga de la durada
inicialment establerta en
el cas que la persona me-
diadora ho sol·licités, volia
establir que la durada mà-
xima de tot el procés de
mediació judicial, període
de pròrroga inclòs, no fos
superior a deu mesos. des
de la formació socialdemò-
crata es pretenia evitar
que pogués haver-hi “una
dilació innecessària del
procés judicial”.

8. ANDORRA8 Dilluns, 19 De març Del 2018
Què opina dels diversos
plans per dinamitzar el Pas
de la Casa que han proliferat
els últims temps?
La millor proposta és el pla
que té Saetde. És un projecte
que tothom diu que és magní-
fic. Saetde té calers. Diu que
costaria uns 15 o 16 milions
d’euros que aniria invertint en
tres o quatre anys. L’única cosa
que falta és que Govern i Comú
donin l’autorització per fer-ho.
Si es fa, en tres anys canviem
la fisonomia del Pas de la Casa
i podrem fer del Pas un poblet
d’altura de neu amb una estació
d’esquí fenomenal. I per a nosal-
tres és molt fàcil. Hi ha un pro-
jecte que està fet. Ni el Comú
ni el Govern tenen els diners.
Només cal que tornin a fer el
contracte a Saetde. Diuen que és
il·legal, però hi ha el precedent
de Soldeu.
Per què diuen que és il·legal?
Diuen que és il·legal tornar a
fer un altre contracte a Saetde.
No ho sé ben bé, és un problema
jurídic. Però, si és il·legal, que
el Govern faci el mateix que ha
fet a Soldeu, que ho ha declarat
d’interès nacional. Perquè per a
nosaltres és més d’interès naci-
onal un poble que fa el 24 o 25%
del PIB d’Andorra l’any que una
Copa del Món l’any i que dura
un cap de setmana. Hi estem
totalment d’acord i està molt bé
que fem venir clientela de gam-
ma alta, però volem que al Pas
facin el mateix.
Quins són els aspectes que
milloraria del Pas de la Casa
el projecte de Saetde?
És un projecte global del
Pas de la Casa. L’edifici de Les
Abelletes on es venen els ti-
quets el farien més petit, una
mica més alt. Llavors, es podri-
en aparcar els autobusos per
descarregar la gent. La part bai-
xa està prevista per deixar-hi els
esquís, les taquilles. Després,
van a les agències perquè els
donin les claus dels seus apar-
taments i els papers d’immigra-
ció. I poden comprar aquí els
forfets. Hi ha un altre projecte
per incentivar la part baixa del
Pas de la Casa. Amb l’ajuda i els
diners de Saetde es pot fer per-
què la idea és molt bona i molt
fàcil. És diferent si no tens ca-
lers.
Parlem ara d’altres projec-
tes. Quina opinió tenia de la
proposta de fer-hi un outlet?
Pensem dues coses. D’una
banda, que el que ha fet el Go-
vern està molt bé perquè se
n’adona que el Pas de la Casa té
dificultats i ha treballat sobre la
idea d’incentivar el poble i po-
sar damunt la taula un estudi
que consisteix a fer-hi una zona
outlet. A molts dels membres
de la Iniciativa Publicitària no
els agradava la proposta, per-
què creuen que és millor inver-
tir per fer del Pas un poblet de
muntanya a 2.000 metres amb
una pista d’esquí, l’entrada de
Grandvalira. Veiem molt difí-
cil transformar en un outlet un
poble que existeix des de fa més
de 50 anys. A molta gent no li
agradava el nom d’outlet ni que
es transformés el Pas de la Casa
en outlet perquè deien: Si ve la
marca directament aquí, què
passarà amb el meu negoci que
ven també aquesta marca, però
que té una diferència de preu?
El meu negoci no treballarà.
Com veu la integració entre
Encamp poble i el Pas de la
Casa?
Nosaltres no hi tenim cap
dificultat. Treballem conjunta-
ment amb el Comú. Ens ajuda
molt el Comú, el departament
de Turisme d’Encamp, el cònsol.
El que passa aquí és que alguns
diuen que amb tot el que cobra
d’impostos el Comú, ja podrien
fer unes inversions més grans i
més potents que les que es fan
ara. La impressió que té la gent
d’aquí és que paguem molt al
Comú i aquests calers marxen
cap a Encamp i no retornen
aquí. I això ho trobem una mica
il·lògic, els comerciants ho di-
uen. Jo estic segur que sí que
retornen els diners. S’ha fet un
poliesportiu molt maco, hi ha
una inversió. Però els comerci-
ants diuen això: nosaltres pa-
guem molt i molt, Encamp paga
molt menys, el Comú hauria de
fer una inversió més gran al Pas
de la Casa.
Els ha consultat el Comú a
l’hora de fer el pla de dina-
mització comercial de la Par-
ròquia?
Als comerciants del Pas, el
Comú ens ha informat. S’han
fet moltes reunions sobre el pla
estratègic, reunions per orga-
nitzar el millor possible els tu-
roperadors quan vinguin amb
els seus encarregats i la segure-
tat i una bona col·laboració amb
els agents de circulació i la po-
licia també perquè la gent s’ho
passi bé. És una mica complicat.
Ve molta gent, més de mil. I n’hi
ha molts que beuen, s’embor-
ratxen i això és molt complicat
de canalitzar. Fa 55 anys que es-
tic al Pas de la Casa i a l’hivern el
Pas és nocturn. Nosaltres som
els que ho hem de regularitzar
amb més civisme, més control,
amb més seguretat privada per
controlar justament que no hi
hagi aquests desbordaments.
Moltes setmanes hi ha molta
gent al Pas de la Casa, però si
hi a 2.000 persones, són 2.000
forfets, 2.000 lloguers d’esquí,
han de menjar a l’hotel o a casa,
van a comprar al supermercat.
Si calculem que hi ha 2.000 o
3.000 persones amb poder ad-
quisitiu petit, de 50 a 100 euros
cadascun, mira els calers que es
fan.
Però la gràcia seria conjugar
aquests visitants amb un tu-
risme més familiar, oi?
Aquesta és la dificultat: sin-
“Els comerciants creuen que el
Comú hauria d’invertir més al Pas”
Des de fa més de 10 anys, Jean Jacques Carrié és el president d’Inici-
ativa Publicitària del Pas de la Casa, una entitat que aplega la majoria
dels comerciants i que treballa per impulsar el comerç i el turisme
al Pas i també la seva promoció exterior. El seu somni és aconseguir
canviar la fisonomia actual del Pas i veure’l transformat en un poblet
d’alta muntanya més acollidor i amb més comoditats.
Jean Jacques Carrié, president d’Iniciativa Publicitària del Pas de la Casa
M.P.A.
andorra la Vella
el projecte de
Saetde canviarà la
fisonomia del Pas en
tres anys
A molta gent d’aquí
no li agradava que el
Pas es transformés
en un outlet
La impressió és que
es paguen molts
impostos
i no retornen
m.P. a.

9. ANDORRA 9Dilluns, 19 De març Del 2018
cronitzar aquesta gent jove amb
les famílies. Perquè la família
que ve amb els nens, si hi ha
soroll a la nit no poden dormir,
no poden esquiar. És molt com-
plicat. I ara s’ha de trobar un
compromís intel·ligent perquè
la gent pugui fer la festa sense
molestar la gent del poble que
està descansant, de vacances.
El pla d’oci nocturn aniria en
aquesta línia?
La idea és aquesta. Ara po-
sem a cada persona una polsera
amb el nom del turoperador i
l’any que ve, a més d’això, po-
sarem un número de telèfon
per saber qui és l’encarregat de
seguretat d’aquest grup. Cada
quinze o vint nens tindran un
encarregat de seguretat. Si hi ha
un problema, tant la policia com
els agents de circulació podran
trucar perquè vingui la persona
que s’encarrega de la seguretat i
sigui ella qui expliqui que quan
hi hagi un primer problema es
portarà el causant a la frontera
i se li posarà una multa. Així es
farà una mica de prevenció, de
civisme, però és complicat.
Què en pensa del Pla de di-
namització lingüística del
Pas de la Casa?
Nosaltres ho trobem lògic
i normal i com ho ha plantejat
el Govern pensem que està ben
fet. Es va fer una reunió abans
per explicar a tothom com es
pensava fer. Que es passaria
comerç per comerç per fer una
bona comunicació i no posar
multes immediatament, perquè
canviar un rètol val molts calers
i deixar temps a la gent perquè,
quan tingués els diners, ho can-
viés. Si es fa d’aquesta manera,
primer una informació i després
deixar una mica de temps per
fer els canvis, els comerciants
del Pas no ho veuen malament.
Tenien una mica de por era de
si ho havien de fer immediata-
ment i si es posaven multes,
però tal com s’està fent, la gent
hi està d’acord.
Quin tipus de visitant diria
que té el Pas?
Hi ha moltes clienteles al Pas.
Hi ha una clientela d’hivern
amb dues categories. Hi ha la
gent que ve durant la setmana:
famílies que venen a esquiar i
a descansar. Aquesta gent va
molt als hotels i alguns a apar-
taments. Després hi ha alguns
grups i turoperadors que porten
molta gent que venen per esqui-
ar de dia, el postesquí i la festa
a la nit. A l’estiu és totalment
diferent, és una clientela que
puja a la rotonda de la fronte-
ra. Puja en autobús o en cotxe,
arriba aquí a les nou o a les deu
del matí, s’hi queden tot el dia,
fan compres de tabac, alcohol i
totes aquelles coses que poden
trobar als supermercats que
són més barates que al mercat
francès i a les cinc o les sis de la
tarda tornen. No es queden ni
una nit.
I ara volen incentivar el tu-
risme d’estiu.
Sí. Ara la nostra idea, junta-
ment amb Saetde, és incenti-
var i mirar què podem fer aquí,
amb el telefèric, deixar oberta la
Plage Blanque i posar en marxa
amb monitors el radonnée fins al
llac de les Abelletes. L’any pas-
sat vam provar un sistema de
bicicletes a un nivell de princi-
piant i a veure si podem trobar
la solució perquè a l’estiu la gent
es quedi. És complicat. És més
fàcil a baix, cap a Canillo.
Els turistes russos venen cap
aquí?
Sí que venen, però han canvi-
at una mica respecte de fa qua-
tre o cinc anys. Llavors eren cli-
ents amb més diners i ara venen
russos, però de gamma baixa.
Això suposem que és per la po-
lítica nacional i internacional, i
que ha baixat la valoració del ru-
ble i tenen menys diners, però
venen amb un poder adquisitiu
més baix. La gent que té molts
diners no ve aquí, van a Soldeu
o als Alps. Busquen un poble de
muntanya amb totes les como-
ditats pel que fa a les habitaci-
ons i als hotels. D’hotels de cinc
estrelles n’hi ha pocs aquí.
La contractació de treballa-
dors és una qüestió resolta?
S’ha fet un acord amb el mi-
nisteri de l’Interior i ens ha po-
sat a disposició una secretària
d’aquest ministeri que estudia,
cas per cas, si és un hotel o un
supermercat, i arregla molt bé
la situació. Trobaràs algunes
persones, alguns comerciants
que es queixen, però hem d’en-
tendre també el Govern que no
pot obrir les portes a tothom
perquè després la gent és aquí,
té papers però, si no té feina,
què passarà? Anirà a l’atur. A
l’hivern és fàcil perquè hi ha
més contractes de treball per
l’estació d’esquí. Ara estem mi-
rant de fer el mateix per a l’es-
tiu. És lògic que es faci una re-
gularització.
Hi ha dificultats amb la qües-
tió de l’habitatge?
A l’hivern és complicat per-
què tant a les agències com als
particulars els agrada més llogar
per una setmana, pel que fa als
calers, que no al mes. Però si la
persona s’espavila i ve un mes
abans de començar a treballar,
segur que en troba.
A un preu assequible?
Aquí es troben pisos a 400
o 450 euros de lloguer al mes.
Molts cops són dues o tres per-
sones i comparteixen. Un em-
pleat cobra aquí com a mínim
1.350, 1.400 euros al mes. N’hi
ha que guanyen més. El més
complicat és trobar l’aparta-
ment, però un cop s’ha fet, si es
reparteix entre vàries persones,
no surt car.
L’accés des de França és un
problema?
Aquest problema és de fa
molt de temps. Ara hi ha una
negociació entre el Govern i
França per arreglar la carretera.
El que fem ara és pressionar per-
què es faci al més ràpid possible
perquè el dia que els diversos ca-
nals d’allau que hi ha en aquesta
carretera estiguin continguts
adequadament el problema es-
tarà arreglat. El dia que tallen
la carretera en previsió que les
allaus arribin a la carretera no
fem res perquè la gent no puja. I
si volen venir a Andorra han de
passar per Espanya, Puigcerdà,
anar cap a la Seu i pujar cap aquí
i és molt complicat. Es tracta
d’un interès nacional, no només
del Pas de la Casa.
Quin balanç fa de la tempo-
rada d’hivern?
Ha anat molt malament per-
què hem tingut un hivern amb
molt mal temps. Feia anys que
no veia un hivern tan dolent.
Hem passat el mes de febrer
quasi sense cap dia de sol o, com
avui, un dia que comença amb
neu al matí, després fa una mica
de sol tapat i a continuació tor-
na la neu. I amb unes diferènci-
es de temperatures que no havia
vist mai en la meva vida. Hem
passat d’estar a -20 un dia a es-
tar dos dies després a 5 graus
positius. Al gener vam tenir dos
dies sencers de pluja i això és
molt rar. Quan hi ha un hivern
així la gent no gasta tant, es
queden molt a casa. Les terras-
ses no treballen perquè també
hi ha hagut molt vent i a la gent
li agrada el sol.
I aquest mal temps, té con-
seqüències en l’estat de la
carretera.
Sí. Això provoca que tots els
canals d’allau de la carretera
s’omplin i que a França tanquen
el port. Llavors la gent no puja.
Moltes vegades ha passat que
venien autobusos de Tolosa de
Perpinyà, que els han parat a
Ax-les-Thermes i han fet la vol-
ta directament. Perquè quan el
port està tancat els avisen. Una
cosa de la qual nosaltres estem
segurs i que tothom calla és que
a Ax-les-Thermes els interessa
parar-los perquè es quedin allà a
esquiar, o a Puymorens. Es que-
den a França i no arriben al Pas.
I hi podria haver una bona col-
laboració entre Andorra i Fran-
ça perquè les màquines del país
poguessin anar fins a l’Ospita-
let. I estic segur que, per la ma-
nera com es treballa aquí, que
es fa molt bé, podrien netejar
la carretera molt millor que els
francesos. Això ho sabem, però
no agrada que es digui.
S’ha de trobar un
compromís per
conjugar la gent jove
i les famílies
Hi ha més turistes
russos, però amb un
poder adquisitiu més
baix que fa 4 anys
La temporada ha
anat molt malament
perquè hem tingut
molt mal temps
M.P. A.

10. ANDORRA10 Dilluns, 19 De març Del 2018
Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de Mallorca
Volem des de l’aeroport
Andorra-La Seu
Des del 9 de març
fins a l’1 d’abril del 2018
Tel.: +34 973 351 135
viatgesregina@andbus.net http://viajesregina.teamgroup.es
Informació i reserves
Et recollim?
Servei
porta a porta
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016 @andorrabybus Andbus andorrabybus
La Sala Civil del Tribunal Supe-
rior de Justícia ha desestimat el
recurs d’apel·lació interposat per
una dona contra la sentència dic-
tada el setembre pel Tribunal de
Batlles que la condemnava a pa-
gar 241.000 euros, quantitat que
inclou els interessos generats des
del 2 d’abril del 2014, data de l’úl-
tima liquidació del deute. A més,
hihaunagarantiahipotecàriaso-
bre el préstec i, en cas d’execució
forçosa de la suma, el Tribunal ha
aprovat treure a subhasta públi-
calahipotecasobrel’apartament,
una plaça d’aparcament i un tras-
ter –tots a Santa Coloma– propi-
etat de la demandada.
Segons ella, el banc va incom-
plir el deure de consell, va aplicar
una clàusula abusiva sobre la
garantia exigida en la concessió
del préstec i va aplicar uns inte-
ressos de demora abusius, entre
altres qüestions. El fet és que la
dona va adquirir un apartament
el 1995, el 1998 va demanar un
altrepréstecperunaplaçad’apar-
cament i un traster i, el 2004, un
altre per un segon habitatge a
Tarragona. En tot moment, el
banc li va atorgar aquests prés-
tecs perquè era una dona sense
cap càrrega familiar, treballava
d’infermera a l’Hospital Nostra
Senyora de Meritxell i cobrava
més de 2.000 euros.
Des del 2008 fins al 2010 va
deixar de treballar per estudiar
magisteri i durant aquests anys
va acumular despeses que van
necessitar un pla de refinança-
ment que va culminar amb la
concessió d’un nou préstec hi-
potecari. La suma del préstec li
suposava 1.327 euros, mentre
que tenia uns ingressos de 2.710,
incloent-hi la renda de l’aparca-
ment.Ambtot,el2012vadecidir
canviar de feina i fer de mestra, i
va passar a percebre 1.750 euros
mensuals. Per tot això, la Sala del
Superior conclou que el deure del
consell del banc no pot arribar
a impedir decisions personals
d’una client respecte de la seva
manera de guanyar-se la vida ni
desenvolupar, diu, “funcions tu-
telars, com si d’una persona me-
nor d’edat es tractés”. I confirma
finalmentlasentènciaquelacon-
demna a pagar els 241.000 euros
a l’entitat bancària.
Deixar de fer d’infermera
per exercir de mestra li
impedeix pagar la hipoteca
Tribunals
Redacció
andorra la vella
El conseller general de Social-
democràcia i Progrés, Víctor
Naudi, ha fet arribar una carta
al síndic general per manifestar
la seva “indignació” amb el mi-
nistre de Finances, Jordi Cinca,
a qui acusa de menystenir els
drets dels parlamentaris a l’ho-
ra de fer la seva tasca de control
a l’executiu com s’evidencia en
una carta que va trametre al cap
de Govern.
En aquella carta, segons ex-
plica SDP en un comunicat, el
ministre es dirigia a Martí per
fer-li arribar una documentació
sol·licitada per Naudi i aprofita-
va per demanar-li que traslladés
al síndic la seva “preocupació
per l’aparent desproporció en-
tre el volum de documents que
podrien representar algunes
d’aquestes demandes i la quan-
titat d’hores que pot suposar
preparar-la, amb relació a la in-
formació que pot obtenir de la
seva anàlisi el conseller general
que l’hagi demanat”.
En aquest sentit, Cinca posa-
va d’exemple la mateixa deman-
da feta pel parlamentari de SDP
i explicava que la documentació
sol·licitada “són milers de folis
que ocupen 27 classificadors”.
El ministre insistia en les hores
de feina que havia suposat reco-
pilar la informació i fer còpies
de la documentació, un “esforç
possiblement desproporcionat
amb relació al valor de la infor-
mació aportada, que hauria po-
gut quedar suplerta i satisfeta
per un mostreig”.
Naudi considera que les ma-
nifestacions de Cinca “suposen
un evident menysteniment de
l’article 50 de la Constitució que
atribueix al Consell General la
competència de controlar l’acció
política del Govern, una compe-
tència que es recull en l’article 5
del reglament de la cambra par-
lamentària.
Així, el conseller general de
SDP es pregunta qui és un mi-
nistre, ja sigui Cinca o qualsevol
altre, per “decidir des de la seva
alta magistratura que el contin-
gut i abast d’una demanda d’in-
formació suposa una despropor-
ció amb relació a la informació
que pot obtenir-ne el conseller
general que l’hagi demanat”.
Naudi, que considera “preo-
cupant” que calgui recordar al
Govern que el Consell General
“té una activitat constitucio-
nalment i reglamentàriament
regulada”, demana al síndic que
posi la seva carta en coneixe-
ment de la junta de presidents
de grup parlamentari, i que tra-
meti al cap de Govern la seva
“més ferma repulsa a les ma-
nifestacions menystenidores
abocades pel ministre de Fi-
nances”.
Naudi acusa Cinca de menystenir
la tasca de control de l’oposició
El parlamentari de SDP fa arribar una carta al síndic en què mostra la indignació amb el ministre
Consell General
El conseller general de Socialdemocràcia i Progrés,Víctor Naudi, en una sessió al Consell General.
jonaThan Gil
Redacció
andorra la vella
El conseller general del grup
parlamentari liberal Ferran
Costa ha presentat una pre-
gunta, amb resposta escrita,
a Sindicatura perquè l’execu-
tiu expliqui “els criteris tèc-
nics que s’han seguit i consi-
derat per establir els serveis
mínims” als diferents depar-
taments i àrees de l’Adminis-
tració general corresponents
a les dues jornades de vaga
convocades pels sindicats de
l’Administració. Així mateix,
Costa pregunta també pel
criteri seguit a l’hora de de-
terminar els serveis públics
essencials.
En aquest sentit, segons
va informar ahir el grup par-
lamentari en un comunicat,
Costa se centra en els “cri-
teris tècnics” que han ser-
vit per decretar els serveis
mínims ja que “sí que hi ha
àrees que claríssimament
són un servei públic essen-
cial però, en d’altres, aquest
criteri no és clar i volem sa-
ber com s’han determinat
els serveis mínims en tots
els casos”. I és que, tenint
en compte que no hi ha an-
tecedents d’una vaga, des de
la formació es considera im-
portant conèixer com s’han
aplicat els serveis mínims.
LdA demana
pels criteris
per fixar els
serveis mínims
Redacció
andorra la vella

11. publicitat 11Dilluns, 19 De març Del 2018
Per fer-ho possible, una vegada més!
#Gràcies!
Organització
Col·laboradors
Proveïdors
Hotels Col·laboradors

12. ANDORRA12 Dilluns, 19 De març Del 2018
Estudiants d’infermeria i de
ciències de l’educació de la Uni-
versitat d’Andorra que vulguin
treballar a l’Estat espanyol ho
tenen encara difícil. Alguns es-
peren des de fa dos anys poder
homologar les titulacions, i es
tracta d’un procés llarg i feixuc
a què l’alumne ha de fer front
de manera individualitzada.
Davant d’aquesta problemàti-
ca, des del Govern s’han posat
en contacte amb les autoritats
espanyoles, però l’horitzó de
normalització encara tardarà
un any més i, mentrestant, hi
haurà d’haver canvis.
El ministeri d’Educació i
d’Ensenyament Superior té so-
bre la taula dues línies de tre-
ball per canviar el contingut
de la formació d’infermeria i
poder donar més facilitats per
homologar els estudis a Espa-
nya. El ministre responsable,
Èric Jover, va explicar a aquest
rotatiu que es preveu que el
2019 l’homologació sigui auto-
màtica, com va avançar al Con-
sell General dijous passat, però
abans, i fent cas a l’acord entre
el Govern d’Andorra, l’Agència
de Qualitat de l’Ensenyament
Superior d’Andorra (AQUA) i la
Universitat d’Andorra, s’haurà
de modificar aquest pla d’estu-
dis.
Les dues propostes per triar
que s’estan estudiant i que es
preveu que una d’elles s’apli-
qui el curs vinent són, per una
banda, afegir als tres anys de
formació d’infermeria gairebé
dos mesos més de pràctiques.
I, l’altra, mantenir el mateix
termini de tres anys per a la for-
mació, però canviar algun con-
tingut per donar més espai a les
pràctiques. Amb aquest canvi
es preveu complir els requisits
que proposa l’Agencia Nacional
de Evaluación de la Calidad y
Acreditación (Aneca) d’Espanya
i que l’homologació a partir del
2019 sigui automàtica.
Val a dir que a la resta dels
països les titulacions es reconei-
xen i no s’homologuen i que, en
el cas de França, és automàtic.
També cal remarcar que només
parlem de les formacions regu-
lades, com infermeria i ciències
de l’educació. A Espanya, però,
s’homologa i l’Aneca és l’encar-
regada de certificar-ho.
A mitjans del febrer passat,
els tècnics d’Aneca i AQUA es
van reunir i l’agència espanyo-
la va afirmar que “no hi hauria
d’haver problemes si s’afegeix
aquesta formació de pràcti-
ques”, segons va dir Jover. Ane-
ca reclama catorze crèdits més
i que siguin de pràctiques. Per
tant, el ministre va explicar
que per als alumnes que esti-
guin esperant i hagin obtingut
el títol d’infermer o infermera
entre el 2014 i el 2018 hauran
d’acreditar gairebé dos mesos
de pràctiques per poder optar a
l’homologació espanyola, i que
l’UdA donarà totes les facilitats
per poder-los oferir aquestes
pràctiques. Per altra banda, els
que hagin treballat al Principat
també podran canviar l’experi-
ència professional pels crèdits i
poder homologar el títol.
CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ
En ciències de l’educació encara
no s’ha tingut resposta de l’in-
forme que ha d’emetre Aneca, i
els alumnes continuen esperant
quan i com podran homologar
les seves titulacions a l’Estat veí
del sud. En aquest sentit, el mi-
nistre Jover va manifestar que
té informació que es podrà re-
soldre favorablement.
Com que l’homologació és un
procés individualitzat, l’UdA no
té cap estudi estadístic sobre els
resultats, però ara, segons va
explicar Jover, el que està fent
és posar-se en contacte amb els
estudiants per verificar si han
obtingut resposta de l’homolo-
gació i per informar-los de les
negociacions que s’estan duent
a terme, i dels canvis que hi pot
haver.
El ministre va explicar que,
amb l’acord d’associació amb la
UE, el Principat tindrà inscrites
en algunes directives aquestes
formacions i el procés d’homo-
logació serà automàtic.
Malgrat que a l’UdA es parli
d’internacionalització de la for-
mació, aquests problemes són
el principal neguit dels estudi-
ants, que veuen que quan aca-
bin els seus estudis no poden
exercir a l’Estat espanyol. En
canvi, a França sí que es reco-
neix la titulació, sense cap pro-
blema.
DARRERES REUNIONS
Des del Govern consideren pri-
oritari que aquests problemes
se solucionin i en els darrers
mesos s’han intensificat les re-
unions amb Espanya per soluci-
onar-ho.
Segons Jover, l’agost passat
davant d’un rumor que Ane-
ca no reconeixeria la titulació
d’infermeria perquè a Espanya
els estudis duren quatre anys i
al Principat, tres (com a altres
països europeus), el ministeri
es va posar en contacte amb la
conselleria d’Educació de l’am-
baixada i també amb la subdi-
recció de títols a Madrid.
Al desembre, van rebre el
document de resposta d’un es-
tudiant que volia homologar
el títol i que li demanaven un
complement de formació.
El 31 de gener passat es va
fer la reunió amb el secretari
general de la Universitat Es-
panyola, “i vam rebre una gran
voluntat de solucions”, va dir
Jover. Al febrer es va fer la reu-
nió esmentada entre els tècnics
d’Aneca i AQUA, per la qual
l’agència espanyola ja va emetre
un informe sobre infermeria i
va reclamar aquest complement
de pràctiques. Ara, però, des de
l’UdA i el ministeri d’Educació i
Ensenyament Superior estan a
l’espera de rebre l’informe sobre
ciències de l’educació. I, men-
trestant, els alumnes ja titulats
esperen (alguns des de fa anys)
una solució sense poder exercir
ni buscar feina a l’Estat espa-
nyol.
El pla d’estudis d’infermeria canviarà
per facilitar l’homologació a Espanya
Titulats en ciències de l’educació també esperen una regularització per poder treballar a baix
Ensenyament superior
Pepa Gallego
andorra la VElla
Es preveu que el 2019 les homologacions d’infermeria es facin de manera gairebé automàtica.
jonathan gil

13. ANDORRA 13Dilluns, 19 De març Del 2018
Fins a un 65% dels residents
russos amb dret a vot van par-
ticipar ahir en les eleccions
presidencials i van votar a la
seu del consolat de Rússia a
Andorra. A aquest percentatge
de votants, com va recordar el
cònsol honorari de Rússia al
Principat, Pere Joan Tomàs,
cal afegir-hi els vots d’alguns
turistes russos que es troba-
ven al país i que també tenien
la possibilitat de participar als
comicis.
En total, a Andorra hi ha 516
residents russos, la meitat dels
quals amb residència passiva,
segons va precisar Tomàs, que
va xifrar en més d’un centenar
els que tenien dret a vot. Pel
que fa als turistes, el cònsol ho-
norari, que es va mostrar satis-
fet amb el desenvolupament de
la jornada i amb la participació,
va dir que aquest cap de setma-
na hi havia a Andorra fins a 600
ciutadans russos.
Es tracta de la primera ve-
gada que han pogut votar al
Principat, en una iniciativa que
estableix “un precedent impor-
tant”, segons va assegurar Na-
dia Dementieva, segona secre-
tària de l’ambaixada de Rússia
a Espanya i Andorra, que va
agrair al cònsol honorari i a les
autoritats andorranes la tasca
perquè això hagi estat possible.
I és que la logística per poder
celebrar a Andorra la jornada
electoral “ha estat complexa”,
així com tota la comunicació
per informar d’aquesta possi-
bilitat. En aquest sentit, De-
mentieva va precisar que es va
contactar amb els residents al
Principat a través de l’Associ-
ació Casa Rússia, al marge de
la informació a través del web
de l’ambaixada i de les xarxes
socials, mentre que, per infor-
mar als turistes, s’han repartit
fulletons informatius als esta-
bliments hotelers del país.
Dementieva va remarcar
que el Govern rus és conei-
xedor que cada vegada hi ha
més residents i turistes russos
a Andorra i que per això “és
important millorar i ampliar
la col·laboració bilateral”. En
aquesta línia, la segona secre-
tària de l’ambaixada de Rússia
a Espanya i Andorra va explicar
que inicialment s’havia pensat
que es pogués fer una votació
avançada al Principat, igual
com s’ha fet a les illes Canàries
i a Sevilla, “ja que no únicament
es vota a l’ambaixada a Madrid
i al consolat de Barcelona per-
què es vol facilitar la partici-
pació”, tot i que finalment es
va acabar optant per permetre
votar presencialment el mateix
dia dels comicis.
Al tancament de l’edició s’es-
tava portant a terme l’escrutini
i, al final, s’enviaven els resul-
tats a Moscou.
El 65% dels residents russos pren
part en les eleccions presidencials
Per primera vegada poden exercir el seu dret a vot al Principat i no s’han de desplaçar a fora
Col·lectius
Una resident russa exercint ahir el seu dret a vot als comicis presidencials a la seu del consolat de Rússia a Andorra.
jonathan gil
M.S.
andorra la vella

14. ANDORRA14 Dilluns, 19 De març Del 2018
22 de març A la Cuina d’en Joan
Plaça de les Fontetes, La Massana
A les 20h30 Es servirà sopar a peu dret
Els Consellers Generals independents de La Massana
Carles Naudi i Joan Carles Camp et conviden
a la reunió informativa de política nacional.
El ministre de Turisme, Fran-
cesc Camp, va reconèixer que
l’executiu ha anat “una mica
lent” en la confecció dels pri-
mers reglaments relacionats
amb la Llei general de l’allotja-
ment turístic, aprovada el mes
de juliol passat, però indica que
“s’han treballat molt al detall”.
La idea de l’executiu era tenir
els reglaments enllestits abans
de l’inici de la temporada d’hi-
vern però de moment no hi
ha cap reglament aprovat, i se
n’han de desenvolupar quinze.
“Un cop aprovem el dels aparta-
ments turístics i el dels hotels,
la resta ja aniran rodats. A l’es-
tiu els tindrem tots validats”, va
afirmar.
El ministre va apuntar que
el primer text, relacionat amb
els detalls per poder explotar
un habitatge com a apartament
turístic, ja s’ha enviat a la co-
missió d’Economia, als cònsols
i a les associacions implicades
perquè el revisin i hi aportin els
matisos que creguin necessaris.
“Esperem que a finals d’aquest
mes o a principis del mes d’abril
puguem donar el reglament per
aprovat”, va indicar Camp, que
va recordar que el Govern no
tindria per què enviar el text a
tots aquests agents perquè la
confecció dels reglaments és
competència exclusiva de l’exe-
cutiu. Malgrat les preguntes
dels periodistes, el ministre de
Turisme no va voler revelar cap
detall del reglament fins que no
estigui aprovat de manera defi-
nitiva.
Tot i així, Camp va recordar
que “tots els allotjaments que
vulguin oferir el seu habitatge
com a ús turístic hauran d’es-
tar registrats” i això, segons el
ministre, ajudarà a ordenar el
sector turístic. En referència so-
bre si la llei permetrà afrontar
la problemàtica de falta de llo-
guer per als residents, el titular
de Turisme va apuntar que “en
alguna mesura podrà ajudar,
sobretot a les parròquies afec-
tades més pel turisme, com Ca-
nillo i Encamp, però la solució
vindrà arran del paquet d’ac-
cions que va presentar el mi-
nistre Espot”. Camp també va
recordar que la llei permet que
les comunitats de veïns puguin
prohibir, a través dels estatuts,
que cap dels habitatges s’utilitzi
per a ús turístic.
El següent reglament en veu-
re la llum serà el dels hotels.
“Esperen tenir-lo llest durant
el mes d’abril”, va dir Camp,
que també va apuntar que se
seguirà el mateix procés de va-
lidació que el reglament dels
habitatges turístics, amb els
actors implicats. El ministre va
recordar que “demanem més
equipaments i més reputació en
línia, i està clar que en alguns
casos potser podrem donar més
temps d’adaptació, però encara
hem de determinar quant”. La
catalogació de les estrelles dels
hotels anirà en funció dels equi-
paments i la reputació en línia.
Camp reconeix que els reglaments
de la Llei de l’allotjament van tard
L’objectiu amb què treballa el Govern és tenir-los tots validats a l’estiu
Turisme
L’elaboració dels reglaments de la Llei de l’allotjament turístic va amb retard.
jonaThan gil
Agències
andorra la vella
Francesc Camp
aprovats el dels
apartaments turístics
i el dels hotels, la
resta aniran rodats
el reglament dels
hotels esperem
tenir-lo llest durant
el mes d’abril
La plaça del Poble es va omplir
ahir per gaudir de la calçotada
popular que van preparar els
membres de la Societat Agrí-
cola de Valls. La jornada gas-
tronòmica s’emmarcava en els
actes d’agermanament entre
la població catalana i Andorra
la Vella, que tant des del Comú
com des de l’Ajuntament van
remarcar, i van incidir que es
volen enfortir encara més els
llaços entre les dues ciutats.
Una desena de persones es
van traslladar des de la ciutat
de l’Alt Camp per cuinar unes
600 racions de calçots amb de-
nominació d’origen i també bo-
tifarra, unes racions que es van
començar a repartir a la una
del migdia. Uns minuts abans,
ja eren moltes les persones que
es trobaven a la plaça fent cua
per gaudir de l’àpat, animats
també pel bon temps.
La cònsol major d’Andorra
la Vella, Conxita Marsol, va
destacar que des de fa uns anys
s’han recuperat les relacions
amb Valls, que s’havien “tallat
una mica”. Va manifestar la
satisfacció per poder acollir a
Andorra la Vella una delegació
de la ciutat catalana encapçala-
da per l’alcalde, Albert Batet, i
va fer èmfasi de “les bones re-
lacions”. Més enllà dels inter-
canvis gastronòmics (Andorra
la Vella acull una calçotada i
Valls, una escudellada), Mar-
sol va expressar la voluntat de
continuar aquestes relacions
i va obrir la porta que hi hagi
altres intercanvis culturals. En
aquest sentit, va destacar que
Valls té “moltes coses a oferir”,
ja que és “una ciutat impor-
tant”. També va anunciar que
el mes d’abril s’inaugurarà la
plaça al carrer Ciutat de Valls
que portarà també el nom de
la capital de l’Alt Camp. Per la
seva banda, Batet es va mos-
trar molt agraït de l’acollida i va
remarcar la necessitat, després
d’haver celebrat l’any passat els
50 anys d’agermanament, de
“mantenir els vincles”. També
va subratllar que “la magnífica
resposta de la cònsol d’Andorra
la Vella i de la gent”, que van
omplir la plaça del Poble, els
anima “a enfortir els llaços en-
tre Valls i Andorra la Vella”.
Voluntat d’estrènyer vincles
i fer més intercanvis entre
Andorra la Vella i Valls
Calçotada
Un moment de la calçotada que va tenir lloc ahir a la plaça del Poble.
jonaThan gil
Agències
andorra la vella

15. ANDORRA 15Dilluns, 19 De març Del 2018
Informació i reserves:
atcpal@vallnord.com T. +376 878 078
35 €
per persona (IGI inclòs)
SOPAR + IOGA
gaudeix de SOPAR AMB
21 de març
a partir de
Pla de la Cot, Pal
Amb la col·laboració de:
El Comú d’Andorra la Vella ha
acollit amb una “alegria con-
tinguda” el fet que el Tribunal
Constitucional hagi estimat
parcialment el recurs d’incons-
titucionalitat que van presen-
tar una part dels parlamentaris
de l’oposició sobre la Llei quali-
ficada de transferències als co-
muns. Així ho va expressar la
cònsol major de la capital, Con-
xita Marsol, que va afegir que
ara espera que en les negocia-
cions que s’hauran de fer amb
el Govern per fer-hi els canvis
necessaris “potser hi haurà
l’oportunitat” que s’atenguin
les demandes de la capital, en-
tre les quals el fet que el criteri
de població tingui un major pes
que el de territori.
Marsol va recordar que el po-
sicionament d’Andorra la Vella
amb relació a les lleis de compe-
tències i transferències “sempre
ha estat la mateixa” des que es
van començar a negociar amb
el Govern i el Consell General.
Així, va remarcar que, malgrat
que el Comú no estava d’acord
amb la reforma “per una sèrie
de motius”, va deixar que fos
el Consell General qui votés les
lleis, sense fer-hi cap recurs, tot
i que considerava que els tex-
tos legals anaven “en contra les
pretensions” de la parròquia.
Ara creu que la sentència del
TC “beneficia en part” la corpo-
ració comunal o els “dona una
mica la raó” tot i que no en tots
els extrems que es defensaven.
Marsol va remarcar que en
tot aquest assumpte la majo-
ria comunal “sempre ha anat
de cara”, i ha manifestat el seu
descord, i que aquesta serà la
mateixa posició que es man-
tindrà en el futur, es defensa-
ran els interessos d’Andorra la
Vella, per apropar-se “una mica
més a l’equitat que diu el Tribu-
nal Constitucional”. D’aquesta
manera, va concloure que ella
sempre ha defensat que la mo-
dificació de les lleis era “una
oportunitat històrica de fer
justícia a la població”, però que
es va deixar al criteri final de
la majoria, ja que el posiciona-
ment d’Andorra la Vella no era
el d’altres parròquies.
El TC considera no confor-
mes a la Carta Magna els ar-
ticles 15, 16, 18 i la disposició
addicional tercera de la llei de
transferències, així com l’apar-
tat 1 de l’article 2, i el 3a i 3b de
l’article 8 que hi estan relacio-
nats. Es tracta dels articles cor-
responents als indicadors vari-
ables per al repartiment de les
transferències que es fixaven en
el nou text, com són els treballs
del cadastre, la separativa d’ai-
gües i les inversions sosteni-
bles. El TC, que, en canvi, sí que
dona el vistiplau al criteri de les
pernoctacions, així com als de
població i territori i elements
de sostenibilitat, considera que
els tres criteris abans citats no
respecten la proporcionalitat i
objectivitat.
Quant a la Llei qualificada
de delimitació de competènci-
es, l’alt tribunal sentencia que
els articles impugnats sí que
respecten les disposicions de la
Constitució, de manera que ava-
la la possibilitat que els comuns
cedeixin de forma obligatòria
i gratuïta terrenys a l’executiu
si es tracta de desenvolupar-hi
projectes d’interès nacional.
Marsol espera que després
de la sentència s’atenguin
les demandes de la capital
La mandatària acull amb alegria continguda la resolució del Constitucional
Llei de transferències
La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol.
jonathan giL
Agències/Redacció
andorra La veLLa
reubicació de la infraestructura
energètica prevista a Borda nova
el Comú d’andorra la vella veu de bon ull, en termes
generals, el Pla d’infraestructures energètiques que ha
impulsat el govern, ja que considera que és “necessari” per
reforçar la sobirania energètica del Principat. tot i així, ha
expressat el seu criteri desfavorable sobre el fet que aquest
pla prevegi una infraestructura energètica a la zona de la
Borda nova. així ho va explicar ahir la cònsol major, Conxita
Marsol, i va afegir que la corporació té el compromís del
govern que aquesta instal·lació s’ubicarà en un altre indret.
La cònsol major va explicar que aquest element tampoc
no està “ben definit” i que des de la corporació comunal
es defensa que s’ha de situar en un altre punt, ja que la
zona de la Borda nova és un indret on es considera que la
parròquia té una possibilitat “de créixer molt important”.
Marsol va explicar que han fet arribar aquest
posicionament a l’executiu i que tenen la seva “paraula
que es reconsiderarà”, és a dir, que es buscarà una altra
ubicació, ja que “no és la millor”. La cònsol major va
recordar que aquesta zona està sent ja urbanitzada i que,
fins i tot, en la darrera sessió de consell de Comú d’Andorra
la vella, es va prendre la decisió d’alienar una parcel·la de
propietat comunal perquè més endavant es pugui posar a
la venda. Quan aquesta decisió es va prendre, Marsol ja va
manifestar que el govern havia previst en aquesta zona una
infraestructura del pla energètic que semblava que tenia
relació amb la xarxa de calor de la Comella i va exposar
la seva oposició amb aquesta ubicació quan va recordar
que ja hi havia un altre terreny previst per fer-hi aquesta
construcció.
Conxita Marsol
[La sentència]
beneficia en part el
Comú i ens dona
una mica la raó
era una oportunitat
històrica de fer
justícia a la població
i així ens mantindrem

16. ANDORRA16 Dilluns, 19 De març Del 2018
El febrer ha estat més fred i més
plujós que la mitjana dels dar-
rers 30 anys, segons les dades re-
gistrades a l’Atles Climàtic Digital
d’Andorra (ACDA). Així, segons
explica Anna Albalat, investiga-
dora del Centre d’Estudis de la
Neu i de la Muntanya d’Andorra
(Cenma), “el mes de febrer, que
habitualment es caracteritza
per les condicions anticiclòni-
ques i l’escassetat de precipitació
segons la mitjana climàtica de
l’ACDA, enguany s’ha compor-
tat climàticament a la inversa
amb una anomalia positiva de
precipitació a tot el país, i s’han
doblat els valors habituals de
precipitació”.
Durant el mes passat es van
registrar fins a set episodis amb
precipitació i fred al país. La
temperatura ha estat negativa a
bona part del territori i inferior
a 5ºC en fons de vall de les par-
ròquies baixes. “El fred ha estat
marcat per l’arribada de masses
d’aire d’origen més continental
europeu”, va comentar Albalat.
A més, la investigadora explica
que les repetides precipitacions
han afavorit que els gruixos to-
tals de neu acumulats a finals del
mes de febrer arribessin fins als
3 m a Sorteny i 1,5 m a Perafita.
Aquests valors són similars als
que es van assolir l’hivern del
2013, els màxims fins ara d’ençà
que es van iniciar les mesures el
2009.
HIVERN MÉS FRED
Les temperatures que s’han
registrat aquest hivern han es-
tat entre 1ºC i 2ºC per sota de
les temperatures normals per
l’època de l’any a quasi tot el
país, segons la mitjana climàtica
1981-2010 de l’ACDA. El balanç
de l’hivern és un desembre fred
i humit, un gener càlid i molt hu-
mit i un febrer fred i molt nivós.
Pel que fa al desembre, ha
estat marcat per temperatures
baixes que, junt amb el vent del
nord, van fer que l’hivern co-
mencés fred amb temperatures
inferiors a 5ºC al fons de vall i
negatives a alta muntanya. La
temperatura mínima d’aquest
episodi de l’1 al 5 es va registrar a
Perafita, amb -15ºC, i a Sorteny,
amb -14ºC. La precipitació es va
concentrar sobretot a l’extrem
nord-oest del país durant tot el
mes de desembre. Durant la ne-
vada del 26 i 27 de desembre es
van acumular fins a 45 cm a Sor-
teny i Perafita.
El gener, en canvi, va ser càlid
i molt humit. Les temperatures
es van mantenir menys baixes
els primers dies de mes. “A més,
els vents zonals d’oest van pre-
dominar durant la primera set-
mana de mes amb temperatures
positives a bona part del terri-
tori i als punts més elevats del
país”, comenta Albalat. El gener
presenta una anomalia d’entre
1ºC i 2ºC més. En canvi, la pre-
cipitació ha estat més negativa.
Destaca el pas d’un front entre
el 6 i el 8 de gener, que va deixar
acumulacions de neu de fins a 50
cm a l’estació de Sorteny i 45 cm
a l’estació de Perafita. A finals de
mes,eldia25,vaentraruntàlveg
marcat en altura, acompanyat
d’aire fred i vents de component
nord que van ocasionar nevades
importants; a les estacions me-
teorològiques es van registrar
fins a 20 cm de neu nova en 24
h, segons explica el Cenma.
L’hivern meteorològic s’ha
caracteritzat, sobretot, per l’ano-
malia negativa molt marcada
de les temperatures mitjanes
d’aquest mes de febrer, amb va-
lors d’-1ºC i -2ºC al fons de vall
i de fins a -5ºC al punts més
elevats del Principat, causat pel
domini de les masses d’aire fred
provinents del nord d’Europa.
Pel que fa a la precipitació,
l’hivern ha estat humit al con-
junt del país, sobretot a l’extrem
nord-oestdelterritori.Aldesem-
bre, tot i ser menys humit que el
gener i febrer, contrasta amb els
anys 2016 i 2015 en què pràcti-
cament no va precipitar. El fe-
brer ha estat molt nivós sobretot
a la vall del nord i menys humit
a la vall d’Orient, i ha superat la
mitjana climàtica de l’ACDA.
Clima
Mapes del butlletí climàtic de l’hivern 2018 que publica el Cenma.
CENMA
P.G.
ANdorrA lA vEllA
Un febrer més fred i més nivós
L’hivern registra temperatures de fins a dos graus menys que la mitjana dels darrers 30 anys
CENMA
El Comú de la capital conside-
ra que els cinc tòtems perquè
els gossos hi facin les seves
miccions que es van instal·lar
el mes d’octubre han complert
les expectatives inicials. El
conseller de Medi Ambient i
Innovació, David Astrié, sosté
que són “força utilitzats” i, de
fet, quan faci sis mesos de la
seva posada en marxa es farà
una valoració definitiva per
saber si se n’hi instal·len més.
Des de la corporació conside-
ren que tant els tòtems com
les ampolles per ruixar els
pixums que es van distribuir
estan contribuint a una millor
higiene a la via pública i, de
manera paral·lela, es treballa
en una ordinació que estarà
acabada en breu i que servirà,
per exemple, per obligar els
propietaris a ruixar els orins.
Durant els tres primers me-
sos de funcionament, el punt
amb més afluència ha estat
el de la rotonda de la Dama
de Gel (1.903 usuaris), seguit
del que es troba ubicat al Parc
Central (1.228). Al tòtem que
està instal·lat al Fener Boule-
vard s’han comptabilitzat 678
usuaris, 411 al que es troba al
carrer de la Vinyeta i 299, al
de Santa Coloma. També s’ha
pogut comprovar que la fre-
qüentació és major entre la
una del migdia i les tres de la
tarda i entre les sis de la tarda
i les vuit del vespre.
Pel que fa als detalls que es
volen anar corregint, hi ha el
fet que dos dels tòtems, con-
cretament el de la Vinyeta i
el del Fener, s’hauran d’em-
brancar a la xarxa elèctrica o
desplaçar-los de la ubicació
actual, ja que s’alimenten amb
panells solars i s’ha compro-
vat que per l’ombra no tenen
prou energia per estar en fun-
cionament sempre. També es
planteja un canvi en la galeta
que es dispensa cada vegada
que el gos orina, per una altra
que pugui agradar més als gos-
sos. Malgrat aquests aspectes
que es volen corregir, des de
la corporació es considera que
el funcionament d’aquests tò-
tems és, en general, satisfac-
tori.
Astrié considera que entre
aquests aparells i les ampo-
lles que es van distribuir per
ruixar els orins dels gossos
sembla que es veu la via públi-
ca més neta, però destaca que
caldrà analitzar com evoluci-
ona, ja que a l’hivern també
hi contribueix la meteorolo-
gia, perquè la pluja hi ajuda.
Per tant, i malgrat que hagin
rebut comentaris dels ciuta-
dans, que afirmen que els car-
rers es veuen més nets, des de
la corporació es mostren pru-
dents a l’hora de fer una valo-
ració concloent sobre aquest
aspecte.
De manera paral·lela, es tre-
balla en una nova ordinació,
que estarà acabada en breu,
i que agruparà les diferents
normes relacionades amb la
higiene a la via pública. Tam-
bé s’inclouran aspectes nous,
com l’obligació de ruixar els
pixums dels gossos.
La capital vol obligar els
propietaris de gossos a
ruixar els orins al carrer
Higiene
Agències
ANdorrA lA vEllA
Neu
Tres esquiadors que practica-
ven esquí alpí fora pista a l’Alt
de la Capa, a Arinsal, van pro-
vocar ahir una allau. Amb tot,
no hi va haver cap persona fe-
rida. El grup esquiava en una
zonaforadeldominiesquiable
quan se’ls va trencar una gran
placa de neu sota els peus, que
va lliscar muntanya avall, però
ells no van ser arrossegats. Els
bombers van rebre l’avís del
grup cap a les 13.20, i van en-
viar a la zona tres efectius del
Grup de Rescat de Muntanya i
dos efectius del Grup de Res-
cat Caní.
Tres esquiadors
provoquen una
allau sense
ferits a Arinsal
Agències
ANdorrA lA vEllA

17. 17Dilluns, 19 De març Del 2018
Pirineus
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
La companyia andorrana TSA
va començar a operar divendres
passat amb normalitat els vols
organitzats per Viatges Regina
i que enllacen l’Aeroport d’An-
dorra-la Seu d’Urgell amb els
de Palma i Madrid. A un quart
de vuit del matí, tal com estava
previst, es va enlairar el primer
avió en direcció a les illes amb
cinc passatgers. Com que l’ae-
ronau compta amb vuit places
i per atendre totes les reserves,
es va fer una segona rotació a
les 9.45 amb set persones més i,
a la tornada, van ser quatre els
viatgers que van arribar al Piri-
neu.
La firma andorrana, amb
base a la infraestructura piri-
nenca, substitueix la francesa
Twin Jet, que havia de cobrir
tots dos trajectes i un tercer cap
a Marsella, però que ho va dei-
xar de fer una setmana després
d’iniciar-los i de mutu acord
amb l’empresa alturgellenca.
Els motius, segons l’agència
de viatges, van ser els diversos
problemes operacionals i de co-
municació que van tenir amb la
companyia.
El gerent de Viatges Regina,
Albert Vinseiro, va valorar posi-
tivament el bon funcionament
de les operacions que la compa-
nyia TSA, amb base a l’aeroport
d’Andorra-la Seu d’Urgell, va
dur a terme divendres passat,
ja que els dos enlairaments cap
a Palma es van desenvolupar
amb una absoluta puntualitat.
“En els pilots hi tenim plena
confiança i en l’avió, també”, va
destacar. El responsable de l’em-
presa alturgellenca també va
explicar que l’aparell, un model
Cessna al qual, entre d’altres, hi
han pujat pilots de Moto GP, és
més ràpid que el de Twin Jet i
permet guanyar entre 10 i 15
minuts en cada rotació.
El fet que l’agència de viat-
ges hagués venut dotze bitllets
per anar a les illes i que l’avió
tingués només vuit seients va
obligar a modificar els horaris
per poder programar dos vols
cap a Palma. D’aquesta mane-
ra, el primer es va avançar a les
7.15 del matí i el segon va sor-
tir a les 9.45. Pel que fa a la ruta
de Madrid, l’avió va sortir a les
13.10, hi van viatjar nou perso-
nes entre el trajecte d’anada i el
de tornada.
Ahir, diumenge, també es van
fer dos vols d’anada i tornada a
Palma i un a Madrid. El perfil
dels passatgers és molt divers.
Les reserves per a la setmana
vinent i per a Setmana Santa,
quan acaba la prova pilot, fan
pensar en una bona ocupació.
TSA s’estrena com a operadora de
vols comercials amb 25 passatgers
La companyia va fer dos vols d’anada i tornada a Palma i un a Madrid divendres i diumenge
Comunicacions
Els passatgers del vol cap a Palma abans de pujar a l’avió, divendres.
AgènCies
Agències
MOnTFeRReR
Llibres
El proper dimarts, 20
de març, a les 19.30, es
presentarà a l’Arxiu Comar-
cal de l’Alt Urgell (C/ Sant Er-
mengol, 71, la Seu d’Urgell),
el llibre Els castells de la vall
de la Vansa i Tuixent d’Enric
Bech, publicat per Edicions
Salòria. L’estudi també serà
presentat el dissabte, 31 de
març, a les sis de la tarda,
a Sorribes. La presentació
a l’Arxiu comptarà amb la
participació de Jesús Fierro,
president del Consell Co-
marcal de l’Alt Urgell, d’En-
ric Bech, autor de l’estudi, i
d’Oliver Vergés, d’Edicions
Salòria.
Els castells de la vall de la
Vansa i Tuixent és un estu-
di sobre les fortificacions
d’aquesta vall centrat en tres
grans eixos: la construcció
de les primeres fortificaci-
ons, el paper que van de-
senvolupar en els conflictes
feudals de l’edat mitjana i la
importància del procés de
feudalització en la gènesi
d’aquestes construccions.
Es presenta ‘Els
castells de la
vall de la Vansa
i Tuixent’
Redacció
LA seU D’URgeLL
La primera sessió del taller an-
tirumors que es va fer aquesta
setmana a l’Alt Urgell va ser un
“èxit de participació”, segons
els impulsors d’aquesta iniciati-
va, que té com a objectiu desfer
rumors i estereotips sobre la
diversitat i afavorir la convivèn-
cia intercultural a la comarca.
En aquesta primera trobada, a
càrrec de la Xixa Teatre, hi van
participar 22 dones i 11 homes.
S’hi va treballar sobre els matei-
xos prejudicis i estereotips per
apropar la noció d’intercultu-
ralitat mitjançant dinàmiques
participatives, jocs i tècniques
de teatre fòrum. Properament
tindran lloc més sessions for-
matives que aprofundiran en
les nocions de prejudicis, este-
reotips i rumors, així com en
les formes de discriminació que
porten del rumor al racisme, i
s’analitzarà la realitat de l’Alt
Urgell, a la vegada que s’iniciarà
el disseny d’un pla d’abordat-
ge dels rumors. La participa-
ció a les sessions és totalment
gratuïta, però cal fer inscripció.
Una trentena de persones
participen al primer taller
antirumors de l’Alt Urgell
Convivència
Redacció
LA seU D’URgeLL
La família SÁNCHEZ MARTÍNEZ
comunica la defunció de qui fou
María Mercedes MARTÍNEZ MARTÍNEZ
Vídua de Julio SÁNCHEZ CANO
Que morí el 18 de març als 86 anys.
La missa funeral i enterrament tindran lloc avui, dilluns 19
de març, a les 16 h, a l’església parroquial de la Massana.
Posteriorment, serà inhumada a Ordino.
La família rebrà el dol avui, a partir de les 9 h,
a la Sala de vetlles d’Andorra la Vella.

18. 18 Dilluns, 19 De març Del 2018
Cultura
Tants russos que ens visiten, i el
gran, enorme i pelet inquietant
país eslau continua sent un gran
desconegut entre nosaltres. Una
estupenda forma perquè deixi
de ser tan sols el país d’Skripal,
Putin, el Novichok i els turistes
que surten a la porta de l’hotel
a fer la cigarreta amb xancletes,
sense mitjons i sota zero, és en-
dinsar-nos-hi a través de la seva
literatura.
Això és precisament el que
proposa Alexandra Grebenniko-
va, aquí amb el barret de prolo-
guista, postfacista i assessora lite-
rària, en l’aventura editorial més
excèntrica, per no dir marciana
de què hem tingut notícia els úl-
tims temps: El Toll, segell valen-
cià que fa uns anys li va publicar
Les bicicletes no es mengen i que a
la col·lecció Miques de megaclàs-
sicsdelaliteraturarussa–Tolstoi,
Gógol, Dostoievski i anar fent–
acaba d’afegir-hi Aleksandr Ivà-
novitx Kuprín (1870-1938),
epígon d’aquella generació d’or
i de qui ara publica Oléssia, per
primera vegada en català i tradu-
ït directament del rus. I tot això,
des d’Ontinyent!
Kuprín, doncs, de qui molt
probablement molts sentirem
avui a parlar per primera vegada
i que –admet Grebennikova–
potser no té la profunditat del
trident de luxe de la generació
immediatament anterior, “però
que és un autor enormement
popular, lectura obligatòria a
l’escola i que, a diferència d’altres
clàssics, és encara avui llegidís-
sim”. Més Sagarra que Oller, per
entendre’ns. Oléssia (1898) és un
concentratdelKuprínnovel·lista:
la història d’un enginyer que és
destinat a la Ucraïna profunda i
que assisteix, des de la perspec-
tiva del científic provinent d’un
mitjà urbà i educat en un certs
ideals de progrés, a la lluita per la
supervivència d’un poble ancorat
en la pobresa i la superstició.
Un drama entre naturalista i
romàntic, amb un toc sentimen-
tal i en què el protagonista es
debat entre l’amor de Kristina, la
terratinent local, i el d’Ina, neta
d’una dona a qui els veïns pre-
nen per bruixa o, com a mínim,
remeiera –una mena de tremen-
tinaire local– i que li permet a
Krupín introduir els elements
sobrenaturals que persistien,
sembla, en la vida quotidiana de
la Rússia prerevolucionària. Tot
plegat, escrit amb prosa hàbil que
la traducció ha sabut conservar i
que explica que “la generació de
la meva mare –diu Grebenniko-
va– es pogués passar la tarda
llegint Kuprín, cosa que mai no li
vaig veure fer amb Tolstoi o Dos-
toievski”.
A tot el que precedeix –que
exigeix sens dubte una dosi extra
de curiositat literària– el nostre
homed’avuiafegeixunabiografia
a l’altura de la torturada ànima
russa: abans de convertir-se en el
novel·lista popular que va acabar
sent, Kuprín va exercir de forçut
en un circ, d’agent d’asseguran-
ces i de venedor de productes
farmacèutics, i presumia –aten-
ció– de posseir el millor nas de
totes les Rússies: una dèria com
qualsevol altra que justificava,
diu, buscant-li l’aroma a les per-
sones, animals i objectes amb qui
es topava. Kuprín, en fi, va sim-
patitzar reglamentàriament amb
els primers moviments revolu-
cionaris, però el 1920 va acabar
emigrant, com tants dels seus
paisans –inclòs Borís Skóssirev.
La santíssima trinitat
A diferència d’altres, que mai no
van acceptar el triomf de la Re-
volució, ell va acabar tornant, i
és sens dubte per aquest sentit
de la realitat que es va convertir
en lectura obligada als plans d’es-
tudi de l’extinta Unió Soviètica.
Diguem abans de deixar Kuprín
–qui sap si per sempre– que Olés-
siavatenirunanotableadaptació
cinematogràfica, dirigida pel re-
alitzador francès André Michel i
protagonitzada per l’actriu Mari-
na Vlady –filla d’emigrats russos,
per cert– i que el 1958 va merèi-
xer un Os de Plata a Berlín.
La croada eslava de Gre-
bennikova i El Toll es comple-
ta amb Gógol (1809-1852),
Dostoievski (1821-1881) i Tols-
toi (1828-1910). Del primer, el
gran autor rus de la seva època
–de seguida lligaran caps si els
diem que seu és Taras Bulba– en
publiquen La nit abans de Nadal,
també inèdit fins ara en català i
que és exactament el que el títol
augura. Obra menor, com Latem-
pesta de neu, de Tolstoi, l’altra no-
vetat d’El Toll? “Estem parlant de
dos gegants de les lletres univer-
sals. És com si ho féssim de Ro-
doreda: qualsevol conte seu, per
menorquesigui,ésunaobramag-
na. La tempesta de neu –publicat
el 1856, i que retrata la immensi-
tat del paisatge rus a través dels
ulls d’uns viatgers que es queden
bloquejats en la diligència en què
viatgen– no és òbviament Guerra
i pau, però Tolstoi no té obra me-
nor”, al·lega Grebennikova.
I acabem amb Dostoievski
i Les nits blanques (1848), obra
primerenca que pot ajudar a en-
tendre, diu, els racons i abismes
mentals del turmentadíssim au-
tor de Crim i càstig i Els germans
Karamàzov. Lesnitsblanqueses va
publicar un any abans del cèlebre
afusellament a què va sobreviure:
l’indult, ja saben, va arribar in ex-
tremis, quan l’home ja es troba-
va davant de l’escamot i amb els
ulls tapats amb la reglamentària
bena. Li van commutar la pena
de mort per treballs forçats a Si-
bèria i la novel·leta constitueix,
enfi,unaexpediciódedescoberta
per Sant Petersburg, la ciutat per
excel·lència de la literatura russa,
una urbs artificial –el tsar Pere el
Gran se la va treure de la màni-
ga el 1703– que té vida pròpia i
que confereix als seus habitants,
diu Grebennikova, una certa ten-
dència a l’excentricitat: “Segons
com em recorda al que passa amb
les muntanyes d’Andorra, i el
caràcter extrem que en ocasions
forgen”. Un altre motiu –veuen?–
per llegir el bon Fiódor.
Introducció literària al misteri rus
Alexandra Grebennikova prologa la col·lecció que l’editorial valenciana El Toll consagra als grans autors eslaus
Literatura
a. Luengo
andorra La VeLLa
Quatre dels títols apareguts fins a la data: l’últim,‘Oléssia’, d’Aleksandr I. Kuprín.
màximus
Fiódor Dostoievski i Lev Tolstoi: Grebennikova n’ha prologat ‘Les nits blanques’ i ‘La tempesta de neu’.
bondia