2. Índex de la unitat
1. L’activitat econòmica
1.1. Factors productius
1.2. Agents econòmics
2. L’empresa
2.1. Evolució històrica de l’empresa
2.2. Elements de l’empresa
2.3. Funcions de l’empresari o empresària
3. Objectius empresarials
3.1. Objectius de l’empresa
3.2. Conflicte d’objectius
4. Funcionament de l’empresa
5. Influència de l’entorn a l’empresa
5.1. L’empresa com a sistema
5.2. L’entorn
5.3. Responsabilitat social de l’empresa
3. L’activitat econòmica
• Un bé és un objecte material l’ús del qual produeix una satisfacció, ja que
permet cobrir un desig o una necessitat.
• Un servei és un conjunt d’activitats que s’ofereixen i que normalment són
intangibles.
L’activitat econòmica és el procés d’obtenció de béns i serveis per
cobrir les necessitats de les persones.
6. AGENTS ECONÒMICS
• Les famílies són els agents que prenen les decisions sobre què consumir. Tenen una
doble actuació: d’una banda, són les propietàries d’alguns dels factors de producció,
sobretot del treball; de l’altra, són les que consumeixen els béns i serveis produïts.
• Les empreses són els agents que decideixen què és el que s’ha de produir i
distribuir. Per tant, tenen la funció de crear els béns i serveis i comercialitzar els béns
i serveis.
• El sector públic és un agent que està format per les diferents administracions
públiques, l’objectiu bàsic és regular l’economia així com procurar el benestar de la
societat al seu conjunt
Els agents econòmics s’encarreguen de permetre que l’activitat
econòmica funcioni.
7. L’empresa com a unitat econòmica (I)
L’empresa és la unitat econòmica de
producció que combina els diferents
factors productius (recursos naturals,
treball i capital) per crear béns i
serveis que posa a disposició dels
consumidors. La direcció de
l’empresa, que actua sempre en un
entorn incert i de risc, organitza i
coordina tots aquests factors.
Funcions
de l’empresa
8. Evolució històrica de l’empresa
Del segle Xll al XV
• Petits artesans (gremis)
• Primeres empreses comercials (venen productes que fabriquen).
Del segle XV al XVII
• Creació de les primeres fàbriques.
• Participació de socis a les fàbriques amb repartiments de guanys.
• Així va sorgir la societat anònima i, d’alguna manera al capitalisme.
Segles XIX i XX
• Primera Revolució Industrial, mecanització de les fàbriques, la màquina de vapor, la millora de
les comunicacions, el ferrocarril, etc., cosa que va generar la necessitat de majors capitals.
• Necessitats de diners i bancs com a prestadors.
• En el segle XIX es va produir la Segona Revolució Industrial, acompanyada de grans
descobriments científics com l’electricitat, que van produir millores en la maquinària i la
tecnologia en general.
• Producció en massa en fàbriques de gran grandària que necessitaven grans quantitats
d’obrers.
• El creixement empresarial es va consolidar durant tot el segle XIX, i al final d’aquesta centúria
van néixer les tècniques direcció i organització empresarial.
• Henry Ford introdueix la cadena de muntatge en la seva empresa d’automòbils, la qual
cosa va permetre fabricar en massa un producte tecnològicament complex abaratint costos
• Segle XX: productes diferenciats deixen de banda els productes en sèrie.
Segle XXI
• La globalització, les noves tecnologies, els nous mercats a Internet, la societat del
coneixement i, sobretot, a la recerca i desenvolupament de nous productes i noves formes de
produir, fan que el capital intel·lectual dels integrants de l’empresa adquireixi més importància.
9. L’empresa com a unitat econòmica (II)
Elements que componen l’empresa
Factors humans: persones vinculades
directament a l’empresa.
Factors materials: béns econòmics de
l’empresa.
Organització: conjunt de relacions
(autoritat, coordinació, comunicació)
que formen l’activitat del grup humà
entre si i amb l’exterior.
Entorn: factors que condicionen
l’empresa (normatives, clients,
proveïdors, etc.).
Funcions que realitza l’empresa
Àrea comercial: fa arribar als
consumidors els béns i serveis produïts.
Àrea de producció: controla
l’aprovisionament de les matèries
primeres i gestiona la producció dels
béns i serveis.
Àrea d’inversió i finançament: capta
fons i du a terme la política d’inversions.
Àrea de recursos humans: organitza el
personal i gestiona la documentació que
es deriva de les altres àrees
(contractes, nòmines, etc.).
10. L’empresari
Funcions de l’empresari
Planificació.
Gestió.
Organització o coordinació.
Control.
L’empresari té com a finalitat prendre decisions en l’empresa per assolir uns
objectius prèviament marcats, intentant mantenir un equilibri entre tots els
elements que la formen i actuant sempre en condicions de risc.
11. Objectius empresarials
• Generar valor econòmic, crear riquesa, en el sentit més ampli de la
paraula, per a totes les persones que la componen.
• Incrementar la seva rendibilitat, és a dir, el rendiment del capital
invertit.
• Creixement l’empresa no es pot estancar ha de anar creixent.
• La responsabilitat social i ètica cap als col·lectius amb què es
relaciona directament.
Objectius de l’empresa
Objectiu general: missió o raó de
ser de l’empresa.
Objectius pròpiament dits: aquells
que s’han d’aconseguir en un període
concret.
Subobjectius: aquells que ajuden a
aconseguir els objectius.
La visió de l’empresa consisteix en
la imatge de futur de l’empresa, com
serà a llarg termini i les metes que
pretén aconseguir.
12. Influència de l’entorn sobre l’empresa (I)
L’empresa com a sistema
És un sistema obert.
Està composta per la combinació
d’elements o subsistemes
diferents.
És un sistema global.
S’autocontrola.
L’entorn
L’empresa forma part d’un entorn, del qual es pot
diferenciar:
L’entorn general: afecta totes les empreses en general
(aspectes culturals, tecnològics, legals, econòmics, etc.).
L’entorn específic: afecta de manera concreta
cadascuna de les empreses (clients, proveïdors,
competència, etc.).
13. Influència de l’entorn sobre l’empresa (II)
Responsabilitat social de l’empresa
Beneficis socials: tenen una repercussió positiva en la societat; per exemple, la
producció de motors elèctrics menys contaminants.
Costos socials negatius: tenen una repercussió negativa en la societat; per exemple, el
fum de la xemeneia d'una empresa.
Per reduir els costos socials negatius cal:
Responsabilitat Social
Corporativa (RSC)
Codis de conducta interns.
Conciliació vida laboral i familiar.
Formació dels treballadors sobre
aspectes mediambientals.
Norma S8000: regula la RSC.
Àmbits on s’emmarquen les
actuacions de la responsabilitat social
corporativa de les empreses.
14. El balanç social és un document voluntari en què es recull,
de manera esquematitzada, les activitats dutes a terme per
una empresa des de la perspectiva social.
Ètica empresarial
Honradesa.
Respecte a les lleis i el medi
ambient.
Compliment de les obligacions
fiscals.
Compliment dels compromisos
amb els clients, proveïdors,
empleats, etc.
Transparència informativa i
comptable.