SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 50
ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica Al Gòtic l’escultura distingeix l’ escultura monumental  i l’ escultura   exempta , ja que s’inicia un procés d’alliberament de la seva dependència respecte a l’arquitectura. Els  materials  més emprats són la pedra, la fusta policromada i l’ivori. Formalment  destaca la tendència a un major naturalisme de les figures, que es veu en les actituds, les expressions o en el tractament dels vestits. Els relleus volen contar històries.
ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Diferències entre dues mares de Déu, una romànica i una altra gòtica
Diferències entre dos timpans, un de romànic i un de gòtic.
S'ha produït un canvi en la concepció de les formes escultòriques. El simbolisme romànic deixa pas a un progressiu naturalisme, d'acord amb una nova espiritualitat més humanitzada.   Imatge atemporal Imatge humanitzada
Crist més humanitzat i patidor
 
S’accentua el sentit volumètric de les figures, la roba té textura
S’avança en la representació de gestos i actituds, tot i que els rostres continuen essent poc expressius
Les figures comencen a relacionar-se entre si, mitjançant un diàleg de gestos i actituds que converteix les escenes en quelcom proper a l'espectador, molt més naturalista Les figures es van desfent del marc arquitectònic, cerquen la seva emancipació
Mobilitat, naturalisme en els gestos i actituds, volumetria i representació anatòmica … … es donen les passes cap a un nou humanisme
Escena del gènesis … Eva menjant la poma torna el nuu?
…  i per això són expulsats del paradís; el caràcter narratiu i didàctic de la plàstica medieval, però ara amb certa idea o gust per la bellesa física
L’horror al buit i la representació d’animals amb significat simbòlic es manté
Les figures es continuen disposant al pòrtic ocupant tot l’espai arquitectònic, desfent-se d’ell, però protegides per un dossellet
També ocupen les arquivoltes del pòrtic
Portalada de la catedral de Chartres ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica
Timpà central Timpà de la dreta
Est àtues del  brancals
 
Timpà del judici final de  la catedral de Chartres
Figures del brancal dret de al catedral de Reims: grup de la Visitació i de l’Anunciació ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Puerta del Sarmental. Catedral de Burgos 3. L’escultura Gòtica ART GÒTIC
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Els canvis en l’arquitectura (ús habitual de vitralls) fan que la pintura mural perdi importància. Així, a l’interior de les esglésies gòtiques, són els  retaules  els que agafen protagonisme. Són grans estructures de fusta que es troben darrera l’altar. Estan formats per un sòcol (banc o predel·la) i un seguit de carrers verticals i així com altres elements o parts.
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Parts o elements d’un retaule
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. ,[object Object],[object Object],[object Object]
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. ,[object Object],[object Object],Aquest estil inclou la pintura mural, sobre fusta, els vitralls i la miniatura. Vitralls: línies ben perfilades que defineixen les figures; divisió de l’espai en composicions centralitzades a base de medallons, cercles o formes florals disposades en forma radial a partir d’un motiu central.
Rosassa de la catedral de Chartres Rosassa de la catedral de Notre Dame de París ART GÒTIC 4. La pintura gòtica.
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. ,[object Object],[object Object],L’italogòtic o pintura italiana del  Trecento  és una pintura inicialment molt influïda per l’art bizantí, és a dir, fortament simbòlica, sense fons de paisatge i amb base daurada. Posteriorment evolucionà (ja al  Trecento  –segle XIV-) cap a la preocupació pels efectes espacials, l’estudi anatòmic de les figures, la representació d’estats d’ànim (gestualitat i actitud), i cap a la valoració de la llum i la matisació tonal dels colors.
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Es desenvoluparen dues escoles diferenciades: L’escola florentina L’escola de Siena ,[object Object],[object Object]
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. L’ escola   florentina  serà la que millor mostrarà les característiques de l’italogòtic, i  Giotto di Bondone  el millor exponent. ,[object Object]
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. La pintura del Trecento italià Mare de Déu al tron . Giotto
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. La pintura del Trecento italià Captura de Jesús . Giotto
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. L’ escola   de Siena , al seu torn, encara mostrarà les influències bizantines.  És una pintura més cortesana i, per tant, molt fina, delicada i elegant, que s’observa sobretot en el tractament de les robes, i també per mostrar millor els sentiments religiosos i humans. Els pintors més destacats varen ser  Simone Martini ,  Duccio de Buoninsegna  i els germans  Pietro  i  Ambrogio Lorenzetti . ,[object Object]
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Mare de Déu al tron . Duccio.
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Anunciació .  Duccio
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Mare de Déu . Simone Martini
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Passió . Simone Martini
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Davallament . Pietro Lorenzetti.
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Naixement . Pietro Lorenzetti.
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Llibre de les molt riques hores de Jean Berry . Germans Limbourg.
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. ,[object Object],[object Object],A la regió de Flandes l’empenta del comerç va enriquir ciutats com Bruges, Gant o Bravant. En aquest context es va desenvolupar una escola pictòrica molt important fruit de la demanda de la burgesia. Les seves característiques eren:
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Resurrecció. Hubert Van Eyck.
Matrimoni Arnolfini. Jan Van Eyck.
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. El jardí de les delícies. El Bosc
ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Infern. El Bosc

Mais conteúdo relacionado

Destaque (15)

Art Gòtic
Art GòticArt Gòtic
Art Gòtic
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art medieval
Art medievalArt medieval
Art medieval
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Feudalisme mp
Feudalisme mpFeudalisme mp
Feudalisme mp
 
Art medieval 5é primària
Art medieval 5é primàriaArt medieval 5é primària
Art medieval 5é primària
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
GòTic (Escultura I Pintura )
GòTic  (Escultura I Pintura )GòTic  (Escultura I Pintura )
GòTic (Escultura I Pintura )
 
La Técnica de la Reintegración
La Técnica de la ReintegraciónLa Técnica de la Reintegración
La Técnica de la Reintegración
 
Romànic i gòtic treball 5è de primària
 Romànic i gòtic treball 5è de primària Romànic i gòtic treball 5è de primària
Romànic i gòtic treball 5è de primària
 
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA. ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
 
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüjaFitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
 
IMATGES ART GÒTIC
IMATGES ART GÒTICIMATGES ART GÒTIC
IMATGES ART GÒTIC
 

Semelhante a Gotic Pintura I Escultura

Semelhante a Gotic Pintura I Escultura (20)

Gotic Pintura I Escultura
Gotic Pintura I EsculturaGotic Pintura I Escultura
Gotic Pintura I Escultura
 
Taller de dibuix i pintura
Taller de dibuix i pinturaTaller de dibuix i pintura
Taller de dibuix i pintura
 
Gòtic
GòticGòtic
Gòtic
 
Gòtic Magda
Gòtic MagdaGòtic Magda
Gòtic Magda
 
Gotic pintura
Gotic pinturaGotic pintura
Gotic pintura
 
El rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de GiambolognaEl rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de Giambologna
 
Pintura Gòtica
Pintura GòticaPintura Gòtica
Pintura Gòtica
 
Tema 7 - El greco
Tema 7 - El grecoTema 7 - El greco
Tema 7 - El greco
 
treball del barroc EB 3
treball del barroc EB 3treball del barroc EB 3
treball del barroc EB 3
 
L’art gotic
L’art goticL’art gotic
L’art gotic
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Felubenjamila
FelubenjamilaFelubenjamila
Felubenjamila
 
PINTURA GÒTICA. TRECENTO
PINTURA GÒTICA. TRECENTOPINTURA GÒTICA. TRECENTO
PINTURA GÒTICA. TRECENTO
 
Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica
Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica
Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
Gotic escultura
Gotic esculturaGotic escultura
Gotic escultura
 
Felubenjamila
FelubenjamilaFelubenjamila
Felubenjamila
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Matrimoni arnolfini
Matrimoni arnolfiniMatrimoni arnolfini
Matrimoni arnolfini
 
Capella Scrovegni
Capella ScrovegniCapella Scrovegni
Capella Scrovegni
 

Mais de blogsoller

Protocol seguretat
Protocol seguretatProtocol seguretat
Protocol seguretatblogsoller
 
Frafrefrifrofru
FrafrefrifrofruFrafrefrifrofru
Frafrefrifrofrublogsoller
 
Climes del món
Climes del mónClimes del món
Climes del mónblogsoller
 
Temps històric i fonts
Temps històric i fontsTemps històric i fonts
Temps històric i fontsblogsoller
 
Capes de l'atmosfera
Capes de l'atmosferaCapes de l'atmosfera
Capes de l'atmosferablogsoller
 
L'aigua al món gràfiques i mapes
L'aigua al món gràfiques i mapesL'aigua al món gràfiques i mapes
L'aigua al món gràfiques i mapesblogsoller
 
Formació formes relleus
Formació formes relleusFormació formes relleus
Formació formes relleusblogsoller
 
Capes de la terra
Capes de la terraCapes de la terra
Capes de la terrablogsoller
 
EsgléSia RomàNic
EsgléSia RomàNicEsgléSia RomàNic
EsgléSia RomàNicblogsoller
 
Art Romanic (Escultura)
Art Romanic (Escultura)Art Romanic (Escultura)
Art Romanic (Escultura)blogsoller
 
Lart Del Barroc Eso
Lart Del Barroc EsoLart Del Barroc Eso
Lart Del Barroc Esoblogsoller
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romanablogsoller
 

Mais de blogsoller (20)

Protocol seguretat
Protocol seguretatProtocol seguretat
Protocol seguretat
 
Xfgdlg
XfgdlgXfgdlg
Xfgdlg
 
Reba
RebaReba
Reba
 
Frafrefrifrofru
FrafrefrifrofruFrafrefrifrofru
Frafrefrifrofru
 
Llegenda
LlegendaLlegenda
Llegenda
 
Clima
ClimaClima
Clima
 
Climes del món
Climes del mónClimes del món
Climes del món
 
Egipte 1
Egipte 1Egipte 1
Egipte 1
 
Mesopotamia 2
Mesopotamia 2Mesopotamia 2
Mesopotamia 2
 
Temps històric i fonts
Temps històric i fontsTemps històric i fonts
Temps històric i fonts
 
Capes de l'atmosfera
Capes de l'atmosferaCapes de l'atmosfera
Capes de l'atmosfera
 
L'aigua al món gràfiques i mapes
L'aigua al món gràfiques i mapesL'aigua al món gràfiques i mapes
L'aigua al món gràfiques i mapes
 
Formació formes relleus
Formació formes relleusFormació formes relleus
Formació formes relleus
 
Capes de la terra
Capes de la terraCapes de la terra
Capes de la terra
 
Artgòtic
ArtgòticArtgòtic
Artgòtic
 
Arq gòtic
Arq gòticArq gòtic
Arq gòtic
 
EsgléSia RomàNic
EsgléSia RomàNicEsgléSia RomàNic
EsgléSia RomàNic
 
Art Romanic (Escultura)
Art Romanic (Escultura)Art Romanic (Escultura)
Art Romanic (Escultura)
 
Lart Del Barroc Eso
Lart Del Barroc EsoLart Del Barroc Eso
Lart Del Barroc Eso
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 

Gotic Pintura I Escultura

  • 1. ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica Al Gòtic l’escultura distingeix l’ escultura monumental i l’ escultura exempta , ja que s’inicia un procés d’alliberament de la seva dependència respecte a l’arquitectura. Els materials més emprats són la pedra, la fusta policromada i l’ivori. Formalment destaca la tendència a un major naturalisme de les figures, que es veu en les actituds, les expressions o en el tractament dels vestits. Els relleus volen contar històries.
  • 2.
  • 3.
  • 4. Diferències entre dues mares de Déu, una romànica i una altra gòtica
  • 5. Diferències entre dos timpans, un de romànic i un de gòtic.
  • 6. S'ha produït un canvi en la concepció de les formes escultòriques. El simbolisme romànic deixa pas a un progressiu naturalisme, d'acord amb una nova espiritualitat més humanitzada. Imatge atemporal Imatge humanitzada
  • 8.  
  • 9. S’accentua el sentit volumètric de les figures, la roba té textura
  • 10. S’avança en la representació de gestos i actituds, tot i que els rostres continuen essent poc expressius
  • 11. Les figures comencen a relacionar-se entre si, mitjançant un diàleg de gestos i actituds que converteix les escenes en quelcom proper a l'espectador, molt més naturalista Les figures es van desfent del marc arquitectònic, cerquen la seva emancipació
  • 12. Mobilitat, naturalisme en els gestos i actituds, volumetria i representació anatòmica … … es donen les passes cap a un nou humanisme
  • 13. Escena del gènesis … Eva menjant la poma torna el nuu?
  • 14. … i per això són expulsats del paradís; el caràcter narratiu i didàctic de la plàstica medieval, però ara amb certa idea o gust per la bellesa física
  • 15. L’horror al buit i la representació d’animals amb significat simbòlic es manté
  • 16. Les figures es continuen disposant al pòrtic ocupant tot l’espai arquitectònic, desfent-se d’ell, però protegides per un dossellet
  • 17. També ocupen les arquivoltes del pòrtic
  • 18. Portalada de la catedral de Chartres ART GÒTIC 3. L’escultura Gòtica
  • 19. Timpà central Timpà de la dreta
  • 20. Est àtues del brancals
  • 21.  
  • 22. Timpà del judici final de la catedral de Chartres
  • 23.
  • 24. Puerta del Sarmental. Catedral de Burgos 3. L’escultura Gòtica ART GÒTIC
  • 25. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Els canvis en l’arquitectura (ús habitual de vitralls) fan que la pintura mural perdi importància. Així, a l’interior de les esglésies gòtiques, són els retaules els que agafen protagonisme. Són grans estructures de fusta que es troben darrera l’altar. Estan formats per un sòcol (banc o predel·la) i un seguit de carrers verticals i així com altres elements o parts.
  • 26. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Parts o elements d’un retaule
  • 27.
  • 28.
  • 29.
  • 30. Rosassa de la catedral de Chartres Rosassa de la catedral de Notre Dame de París ART GÒTIC 4. La pintura gòtica.
  • 31.
  • 32.
  • 33.
  • 34. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. La pintura del Trecento italià Mare de Déu al tron . Giotto
  • 35. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. La pintura del Trecento italià Captura de Jesús . Giotto
  • 36.
  • 37. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Mare de Déu al tron . Duccio.
  • 38. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Anunciació . Duccio
  • 39. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Mare de Déu . Simone Martini
  • 40. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Passió . Simone Martini
  • 41. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Davallament . Pietro Lorenzetti.
  • 42. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Naixement . Pietro Lorenzetti.
  • 43.
  • 44. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Llibre de les molt riques hores de Jean Berry . Germans Limbourg.
  • 45.
  • 46.
  • 47. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Resurrecció. Hubert Van Eyck.
  • 49. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. El jardí de les delícies. El Bosc
  • 50. ART GÒTIC 4. La pintura gòtica. Infern. El Bosc