2. Què són les guerres carlines?
Qué son las guerras carlistas?
● Són guerres civils que es desenvoluparen en
Espanya en el segle XIX entre els partidaris de la
MONARQUIA ABSOLUTA I L’ANTIC RÈGIM i els
PARTIDARIS DEL LIBERALISME I LA
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA.
● Va haver tres guerres carlines:
– PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)
– SEGONA GUERRA CARLINA (1846-1849)
– TERCERA GUERRA CARLINA (1872-1876)
3. Per què reben el nom de guerres
carlines o carlistes?
● Perquè el seu origen està en la disputa
dinàstica plantejada a la mort de Ferran VII:
– entre els partidaris de Don Carles, germà del Rei i
defensor de L’ABSOLUTISME.
– els partidaris de la successió a la Corona, de la
seua filla , Isabel, que buscaria el recolzament dels
LIBERALS.
4. Quin serà el lema dels carlins al
llarg de tot el segle XIX?
● DÉU
● PÀTRIA
● REI
● FURS
7. LA PRIMERA CARLINA (1833-
1840)
CAUSES DINÀSTIQUES.
● Rebuig de Carles Maria Isidre, a l’abolició de la
Llei Sàlica, derogada per la publicació de la
PRAGMÀTICA SANCIÓ.
● Aquest fer permetia a una dóna, la futura Isabel II,
accedir al tro espanyol
● Don Carles va rebutjar, els drets a la successió de
la seua neboda, i va reclamar el seu dret al tro,
com a germà major de Ferran VII.
8. Què grups socials donaren suport al
carlisme?
● Entre els grups socials que donaren suport al
carlisme destaquen:
– Una part molt important del CLERGAT i de LA NOBLESA.
– Amplis sectors de LLAURADORS, perjudicats per les
reformes tributàries liberals i molt influenciats per la
Església Catòlica. Per a d’ells l’ordre tradicionals tenia
com a pilars fonamentals: Un Rei i la Religió.
– Amplis sectors de la població del PAÍS BASC I NAVARRA i
en menor mesura de Catalunya i d’Aragó i el Nord del
Regne de València (Àrea del Maestrat).
9. Per què gran part del clergat va
donar suport als carlisme?
● El clergat volia mantindre els seus privilegis i
evitar les reformes liberals:
– Evitar la desamortització dels seus bens.
– Mantindre el Delme.
– Restaurar el Tribunal de la Inquisició.
10. Per què gran part de la noblesa va
donar el seu suport al carlisme?
● Perquè volia:
– Mantindre el senyorius jurisdiccionals i el control
sobre les seues terres.
– Volia mantindre la situació de privilegi que gaudia
en l’Antic Règim, per la qual no pagava impostos i
ocupava els Alts Càrrecs en l’exèrcit i
l’administració.
11. Perquè el carlisme es va trobar amb una
ampli suport en el País Basc i Navarra?
●
Perquè el liberalisme havia introduït com un dels seus valors fonamentals la
igualtat.
●
La igualtat implicava que s’aplicarien les mateixes lleis a tots els ciutadans
de la nació.
●
En canvi en el País Basc i Navarra s’havien mantingut lleis pròpies (FURS)
i institucions d’autogovern. ( Diputacions dirigides per Juntes Generals)
● La població del País Basc i Navarra gaudia de privilegis:
– Els seus homes no feien servei militar.
– Comerciaven lliurement amb altres països.
– Mantenien duanes internes i es quedaven els impostos que recaptaven en el seu
territori.
● A MÉS EN EL PAÍS BASC I NAVARRA ES MANTENIA UNA LLENGUA
PRÒPIA: EL BASC.
● En el PAÍS BASC I NAVARRA, tota l’ herència passava al fill major. Altres
membres de la família ingressaven en el clergat. Eren per tant zones
ULTRACATÒLIQUES.
12. Com va començar la Guerra
Carlina?
● A la mort de Ferran VII, el 29 d’Octubre de 1833, Carles Maria
Isidre des de Portugal es va proclamar Rei (MANIFEST
D’ABRANTES)
● Immediatament, per tota Espanya els partidaris de
L’ABSOLUTISME, li van donar el seu recolzament i van
començar a formar partides de guerrillers i un exèrcit, en el
que se integraren:
– MILITARS PROFESSIONALS, partidaris de l’absolutisme.
– Voluntaris, procedents dels antics Voluntaris Realistes.
16. On va traslladar la seua Cort, Carles
Maria Isidre?
● Va traslladar la seua Cort al País Basc i
Navarra, territori que els carlins dominaven
pràcticament en la seua totalitat, llevat
d’algunes ciutats com Bilbao.
17. Qui va dirigir l’exèrcit carlí en el País
Basc?
TOMÁS
ZUMALACARREGI, va
ser el militar carlí, més
destacat en la zona del
País Basc i Navarra, però
va perdre la vida en 1835,
durant el PRIMER setge
de Bilbao, ciutat en mans
del LIBERALS.
18. Qui va dirigir els carlins en la zona
del Maestrat?
RAMON CABRERA, conegut com el tigre
del Maestrat.
VISTA DE MORELLA
21. Què intents de estendre la guerra més enllà de
les zones sota el seu control van fer els carlins?
● En 1836 el General Gómez, va fer un
recorregut amb un exèrcit, per bona part de la
península.
Va prendre moltes
ciutats, però quan les
seues tropes
marxaven, aquestes
fàcilment van ser
recuperades pels
LIBERALS.
22. Qui va ser el militar més destacat en
el bàndol liberal o Isabelí?
● Baldomero Espartero, nomenat, General en
cap de l’Exèrcit del Nord.
● En 1836, va evitar
de nou que els
carlins entraren en
Bilbao, derrotant-
los en la batalla de
Luchana.
● Aquest fet va fer
que es convertira
en un heroi pels
LIBERALS.
23. Què intents van fer els carlins per estendre la
guerra més enllà de les zones sota el seu
control?
● EXPEDICIÓ REAL (1837), encapçalada per Don Carles.
● El seu objectiu era Madrid, aprofitant que en la zona liberal s’havien produït moviments
revolucionaris, que ficaven en risc a la Regent, Maria Cristina de Borbó. ( Colp d’Estat dels
sergents de la Granja)
● ES PENSA QUE S’HAVIA ORGANITZAT L’EXPEDICIÓ, PER PERMETRE A DON
CARLES, ENTRAR EN MADRID, ON ES CONCERTARIA LA BODA DEL SEU FILL,
CARLES SALVADOR AMB ISABEL II, acabant amb la guerra i el problema dinàstic.
● PLAN.- Dirigir-se des de el País Basc i Navarra, a Catalunya i després a Aragó, des de on
se sumarien les tropes de Ramon Cabrera. Després es marxaria sobre Madrid.
● L’expedició va arribar a les tropes de la capital, però Don Carles, no va donar l’ordre
d’entrar en la ciutat i es va retirar cap el Nord.
27. Per què Don Carles no va donar l’ordre d’entrar
en Madrid?
● Don Carles no va aconseguir els seus objectius:
– No va poder entrevistar-se amb Maria Cristina, perquè
aquesta estava en poder dels liberals progressistes, que
rebutjaven qualssevol negociació.
– Perquè els LIBERALS PROGRESSISTES, es preparaven
per una gran defensa, armant a la MILÍCIA NACIONAL.
– Perquè des de el Nord, s’aproximava l’Exèrcit D’
Espartero.
EL GENERAL
BALDOMERO
ESPARTERO.
28. Què conseqüències va tindre el
fracàs de l’expedició Real?
● Don Carles es va retirar cap el País Basc, sense
intentar prendre Madrid
● Aquest fet va provocar dins del carlisme una gran
decepció, que va donar pas a una divisió entre:
– ELS PARTIDARIS DE CONTINUAR LA GUERRA.
Sector intransigent conegut amb el nom d’apostòlic.
– UN SECTOR CONCILIADOR. Començaven a vore clar
que no es podria obtindre la victòria i per tant eren
partidaris d’acordar una Pau. Estaven encapçalats pel
General MAROTO.
30. Per què es va imposar entre les files carlines el sector
partidari d’acabar la Guerra?
● Per la falta de recursos militars de que gaudien
els carlistes i el recolzament de França i el
Regne Unit als Isabelins.
31. Com finalitza la primera Guerra
Carlina?
● En el País Basc i Navarra s’aplega a la Pau
després de la negociació entre Espartero i
Maroto en l’any 1939.
● En la zona del
MAESTRAT Ramón
Cabrera no va
acceptar la Pau, fins
l’any 1840
32. On van tindre lloc les negociacions
entre Espartero i Maroto?
● Les negociacions entre Espartero i Maroto van
tindre lloc en la localitat guipuscoana de
Vergara.
Per aquest fet, la
PAU es coneix
com a CONVENI
DE VERGARA O
també com
l'ABRASADA de
VERGARA
33.
34. Què es va establir en el Conveni de
Vergara?
● La victòria havia sigut de les tropes isabelines i liberals.
Per tant, gran part de les tropes carlines reconeixien a
Isabel II, com a Reina.
● A canvi, aquells oficials, o tropes que desitjaren
integrar-se en l’exèrcit liberal, podien fer-lo.
● Espartero, es comprometia a defendre en les Corts, el
manteniment dels FURS BASCOS I NAVARRESOS.
● Carles Maria Isidre, marxava, amb una part dels seus
seguidors cap l’exili, però no va renunciar als seus drets
dinàstics.
35. Què conseqüència política va tindre la
victòria d’Espartero en la Guerra Carlina?
● ESPARTERO, s’havia convertit en l’heroi de la
causa liberal.
● Tenia la lleialtat de gran part de l’exèrcit.
● Aquest prestigi personal, faria que Espartero es
convertira en el personatge clau per resoldre les
disputes internes que s’havien estat donant dins
de les files liberals, entre:
– MODERATS
– PROGRESSISTES.
