1. EMPRENEDORIA
POLÍTICA INDUSTRIAL
ECONOMIA
ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
EMPRENDRE AMB ELS JOVES
Josep Mª Benet – Paula Montal Figueres

2. POLÍTICA INDUSTRIAL I ECONÒMICA – ORG. INDUSTRIAL
Pregunta prèvia:
Les societats com la nostra es qualifiquenamb l’expressiósocietats de consum. Sabries dir
per què? Creus que és necessari el consum?
CONSUM: Acció de satisfer una necessitat mitjançant un producte.
A la nostra societat aquesta acció de consumir és bàsica, el nostre sistema econòmic està
basat precisament en el consum. El consum i, per tant, la possibilitatde vendre productes
és el que fa que una empresa es decideixi a produir-los. A partir de la venda de productes
s’obté un benefici econòmic, i una part d’aquest passa a mans dels treballadors en forma
de sous: Amb aquests diners, podran adquirir nous productes.
MERCAT: Tot el conjunt de persones i empreses que ofereixeni que compren un producte
determinat. En el mercat és on es realitza intercanvi de productes i de diners. Conjunt de
persones amb unes necessitats o desitjosque podrien voler satisfer.
La quantitat d’unitats d’un producte que els productors posen a la venda s’anomena
oferta, i la quantitat d’unitats d’un producte que elsconsumidors estan disposats a
comprar s’anomena demanda.
La fusta, més oferta, menys demanda; http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48336

3. Classificació dels mercats:
A. Segons el tipus de producte: Immobiliari (habitatges, locals, naus,...), fruita,
capitals (diners),mà d’obra o de treball (persones), automoció,...
B. Segons l’oferta: Segons com sigui l’oferta hi ha tres tipus de mercats:
Monopoli: quan només hi ha una empresa que aporta l’oferta. En aquest
cas, tots els possiblescompradors es veuran obligats a comprar el producte
a aquesta empresa i,per tant, hauran d’acceptar lescondicions (preu,
servei,característiques del producte,...)que aquesta imposi. (1 venedor,
molts compradors – Renfe, endesa,...)
Oligopoli: quan hi ha unes poques empreses que aporten l’oferta. A causa
de la tendència actual de les empreses a fusionar-se o absorbir lesmés
petites per formar grans empreses multinacionals, aquest tipus de mercats
és el que prolifera actualment (pocs venedors, molts compradors –
telefoniamòbil).
Competència perfecte: Quan hi ha moltes empreses que aporten l’oferta.
És el mercat ideal per al nostre sistema econòmic, ja que la competència
que es crea entre les empreses per aconseguir vendre els seus productes fa
que ajustin molt els preus i que millorin la qualitat i el servei, amb la qual
cosa els consumidors se’n veuen directament beneficiats. (productes
alimentaris, roba de vestir,...)
Target: mercat clau al que es dirigeix la meva empresa.
Competència: qui ofereix un producte o servei que satisfà la mateixa necessitat.
El preu dels productes: Expressió en diners del valor econòmic d’un producte. Quantitat de
diners que hem de pagar per adquirir-lo. Així doncs, els productes més valuosos tenen un
preu més elevat que altres de menys valuosos. Quan una industria fabrica un producte,
està multiplicant el valor econòmic de les matèries primeres emprades i transformades en
aquest nou producte.
El valor és subjectiu, quan pagaries per una cantimplora d’aigua fresca enmig del desert?
Màrketing: eina que tenen les empreses per aconseguir augmentar les vendes dels seus
productes. Detectar canvis a l’entorn per anticipar-se (ex.celíacs).
Nínxol: Mercat desatès.

4. Book;
http://www.youtube.com/watch?v=iwPj0qgvfIs
30 minuts. No pensi, compri!
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1862/No-pensi-compri
Producció: quantitat d’unitats d’un producte que fabrica una indústria en un període de
temps determinat (unitat/temps).
Productivitat: expressa la relació entre la producció obtinguda i elsmitjans utilitzats. Així
doncs, quan diem que la productivitat augmenta volem dir que es produeixen més
productes amb una menor quantitat de recursos utilitzats.
COSTOS: elscostos són els diners que l’empresa ha hagut de pagar per utilitzar tots i
cadascun dels recursos necessaris per realitzar la producció. Recursos: matèries primeres,
energia, mà d’obra, organització,...
Costos fixes: No depenen de la quantitat de producte que elabori l’empresa (lloguer local,
factura electricitat, telèfon,manteniment maquinària,...).
Per poder produir, l’empresa també ha hagut de comprar maquinària i muntar unes
instal·lacions. Aquest capital acostuma a durar uns anys; per això, cada any compta amb
un cost fix de només una part del que ha costat en total . Aquesta part comptabilitzada
cada any com a cost fix s’anomena amortització.
Costos variables: Són aquells que depenen de la quantitat de producte que elabori
l’empresa (compra de matèries primeres, sous-nòmines,...)
CTOTAL=CF+CV
BENEFICI: Total de diners que vol guanyar l’empresa un cop hagi venut el producte, pagat
els costos de producció i elsimpostos. Aquests diners poden ser destinats a fer noves
inversions en l’empresa (compra de nova maquinària, formació de treballadors,
investigació, I+D+i, més competitivitat,..), a ser repartits entre els seus propietaris o
accionistes, o a totes dues coses.
Model alemany: competitivitat, reinversióa l’empresa, llarg termini.
Model espanyol: rèdits a curt termini,repartir dividentsals accionistes.
El benefici s’expressa normalment com un percentatge del cost total; B(%,CT).

5. ORGANITZACIÓ: compostes d’individuso grups, amb vistesa aconseguir certs objectius
per mitjà de funcions diferenciades.
Objectius de l’empresa: Maximitzar el benefici a llarg plaç.
Creixement
Maximització de lesvendes
Creació de valor
Desenvolupament de nous productes
Mantenir la independència
Satisfer a altres (accionistes, empleats, clients)
Risc empresarial: es medeix en funció de la variabilitat del benefici.Quant major és la
innovació del producte, major és el risc.
Empresari: Suma de diferentscapacitats (quantes més millor).Capacitat d’assumir riscos,
d’innovar, d’organitzar, habilitat per captar l’evolucióde l’entorn, desig d’independència,
afició al diner i a la competició, possessió d’un producte innovador.
Frank H. Knigth: és un assegurador de rendes, i el benefici empresarial és la
recompensa d’assumir riscos.
Adam Smith: és el propietari delsmitjans de producció i patró o mestre del
treball.
J.A. Shumpeter: és el protagonista principal del desenvolupament econòmic i
dels avanços socials. En l’innovació hi ha l’essènciade la funció empresarial.
Jeffrey A. Timmons: és la persona que pren accions humanes, creatives per
construïr quelcom amb valor partint del no res.
EMPRENADOR:
Persona capaç de percebre una oportunitat de negoci a partir d’una idea i assumir un risc
per a dur-la a terme. Observació de l’entorn; vida econòmica, quotidiana, canvis socials,...
Emprenedor és una paraula provinent del llatí prendere i que era usada en documents del
Consolat de Mar com acordar o iniciar. En l'edat mitjana fou utilitzat per a designar els
arquitectes d'obres civils i religioses. Posteriorment s'emprà per a designar els militars
mercenaris. A començaments del segle XVIII el terme entrepreneur ja era corrent per a
referir-se als empresaris i comerciants, especialment a partir del model de John Law.
Cantillon fou el primer en destacar el paper de l'entrepreneur en l'activitat econòmica. El
seu emprenedor és algú que compra a preus certs i ven a preus incerts i per tant la seva
principal funció és la d'assumir risc.
Durant la major part del segle XVIII i XIX els economistes de l'escola britànica no realitzen
distincions entre l'emprenedor, l'empresari i el capitalista, ja que normalment les tres
funcions les exercia la mateixa persona.

6. Els economistes francesos i alemanys associaren el risc amb el benefici i així von Thunen
considerà que a l'emprenedor li corresponia el benefici que quedava un cop pagats el
capital i la tasca d'organitzar els factors productius. Knight (1921)seguí posteriorment una
línea similar, distingí entre el risc (sobre el que es possible establir una prima d'assegurança)
i la incertesa (allò que és del tot desconegut) i determinà que aquesta darrera era la que
definia l'activitat emprenedora.
L'escola històrica alemanya també s'interessà pel fenomen i pel paper de les minories
(jueus, estrangers,...) desenvolupant aquesta funció. També utilitzaren el concepte de
creativitat destructiva per indicar que la creativitat dels emprenedors destruïa els vells
negocis (per exemple la substitució de les mules i bous pels tractors)
Per a Schumpeter l'emprenedor és fonamentalment un innovador, algú que combina nous
mitjans de producció. Aquesta acció li permet obtenir uns beneficis, ja que trenca
momentàniament l'equilibri de mercat. A llarg termini els seus beneficis van desapareixent
ja que altres empresaris el copien, retornant l'economia a una situació d'equilibri.
Els economistes austríacs també han defensat el paper de l'emprenedor en el
desenvolupament econòmic. Von Mises (1949) destaca que més que emprenedors hi ha
accions emprenedores, és a dir accions que incorporen incertesa. Kirzner (1973)considera
que l'economia no es troba mai en situació d'equilibri, ja que els venedors no coneixen
perfectament les intencions de compra dels compradors. Els emprenedors són agents que
es troben alerta i que detecten les diferències entre les necessitats dels compradors i allò
que realment es produeix i per tant actuen com arbitratgistes. D'aquesta manera es
converteixen en agents que fan tendir l'economia cap al seu punt d'equilibri.
El concepte està molt de moda, però el cert és que d’emprenadors n’hi ha hagut tota la
vida. La humanitat sempre ha tingut la necessitat de canviar i millorar. De fet, fins
recentment, d’aquesta actitud se li’ndèia tenir iniciativa.L’emprenedoria és doncs una
actitud davant la vida. Marcar-se reptes i abordar-los, a vegades amb èxiti a vegades no.
CREACIÓ D’UNA EMPRESA:
Fases en la creació d’una empresa:
Creació de la ideia(creativitat)
Avaluació de lesoportunitats de negoci, a partir de leshabilitats, capacitats i
recursos disponibles.
Desenvolupament del procés de negoci.
El.laboració del pla d’empresa.
Definiciói obtenció de recursos, que en general seran externs i escassos.
També cap la possibilitatd’aprofitar lesidees delsdemés, es pot comprar la llicència,es
pot optar per l’opció d’una franquícia,...

7. Vivers d’empreses: sessiótemporal d’espai a baix cost pels primers passos d’emprenedors.
ELECCIÓ DE LA FORMA JURÍDICA:
A. Empresari individual o autònom (persona física - responsabilitat il·limitada)
B. Societats mercantils (personalitat jurídica, es registren al registre mercantil).
Societat Civil:2 o més socis. Hauran de cotitzar en règim
d’autònoms a la S.S. Responsabilitat il·limitada,la persona física
respon a les deutes de l’empresa.
Societat Anònima: Número mínim de socis, 3, i anònims. Capital
mínim → 60101€. Capital social dividit en accions. Participació a
l’empresa dels socis. Responsabilitat limitada a les aportacions
realitzades.
Societat Limitada: Número mínim de socis, 2. Identitats públiques.
Capital mínim → 3012€. Responsabilitat limitada a les aportacions
realitzades. (patrimoni personal dels socis a sà i estalvi).
Cooperativa: Societats d’economia social. L’objectiu deixade ser el
benefici al capital i passa a ser la prestació de serveis als socis.
Òrgan de govern assembleari.
ESTRATÈGIA:
Missió: expressa el caràcter, la identitat,la raó de ser de la organització; distingint-la
d’altres (referent moral, manera de funcionar,..)
Vissió: Estat futur desitjat per la organització (ocupar un mercat concret,...)
Meta: Fi general d’acord amb la missió.
Objectiu: Fi més precís d’acord amb la meta, petits passos.
Matriu DAFO; Kenneth Andrews i Roland Chistensen. → Anàlisi de l’entorn per poder
dissenyar una estratègia empresarial.
DEBILITATS; Aspectes interns de l’empresa. Obstacles i limitacions que tallenel
desenvolupament de l’organització, i que són necessaris d’eliminar, com per
exemple la manca d’experiència.
AMENACES: Esdeveniments externs a l’empresa que, sent previsibles,si
succeïssin, dificultarienel compliment delsobjectius (canvis demogràfics, de
legislació,aparició de productes substitutoris,...)

8. FORTALESES: Aspectes interns de l’empresa que representen els seus punts
forts (avantatges en costos, capacitat directiva, flexibilitatorganitzativa,...)
OPORTUNITATS: Aspectes externs de l’empresa. Possibilitatsper obtenir
avantatges (nous mercats, grups adicionals de clients,...)
Productivitat, el futur necessari / Nova york en plena crisi / Ifest, innovació concentrada:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=35947&p_ex=nova%20york%20en%20plena%20
crisi
PRODUCTE:
Bé o servei que pot ser ofert a un mercat que pugui satisfer un desig o una necessitat.
Si l’empresari no té en compte tots aquests aspectes, no tindrà èxit.

9. INVESTIGACIÓ (R + D + i)
RECERCA: Descobrir nous coneixements.
DESENVOLUPAMENT: Aplicació dels resultats de la recerca.
INNOVACIÓ: Procés en el qual una idea es transforma en una realitat que és acceptada i
reconeguda pel mercat propi com un avantatge competitiu.
Aquest avantatge només apareix als inicis,i deixa de ser-ho quan tothom el pot
implementar. És la clau de la competitivitat.
El concepte innovació és aplicable a un nou producte, procés, mercat, matèria
prima, estructura organitzativa,...
Al llarg d ela història, la innovació ha estat causa de la renovació dels
poderosos (generalment innoven elsdèbils per la necessitat de canvi i
evolució).
La innovació implica risc elevat de fracàs.
La innovació no és una tàctica del moment, sinó una actitud.
Resistència a la innovació; por als canvis. “Shock del futur” → Conservadorisme.
Protecció de la innovació → Patent: títol de propietat industrial concedit per
l’Estat. Poques patents a Espanya; el 70% de l’economia espanyola és del
sector serveis, on la innovació no és sempre patentable. Copy right:
mecanisme de protecció de la propietat intel·lectual.
INVENT: Aplicació d’una idea per crear una cosa que no existia abans.
DESCOBRIMENT: Difusió del coneixementd’una idea que ja existia,però no se’n tenia
coneixença.
PLA D’EMPRESA
“Durant les batalles t’adones que els plans són inservibles, però fer plans és indispensable”.
Aquesta cita, de Dwight Eisenhower, exemplificaperfectament la importància de fer un
bon pla d’empresa.
El pla d'empresa és un document que es fa, normalment prèviament a iniciar una activitat
o projecte empresarial, i que analitza i detalla tots els aspectes d'aquesta activitat o
projecte per tal de poder-ne definirla viabilitat i elspassos a seguir.
Guia per a un pla d'empresa
1. Presentació
1.1. Definició del negoci
1.2. Descripció de l’equip promotor
2. Pla de Màrqueting
2.1. Servei

10. 2.2. Mercat
2.3. Competència
2.4. Preu
2.5. Promoció
2.6. Previsions de vendes
3. Producció i qualitat
3.1. Prestació del servei
3.2. Qualitat
3.3. Equips i infraestructura
3.4. Seguretat a la feina i medi ambient
4. Organització i gestió
4.1. Planificació i temporalització
4.2. Organització
4.3. Gestió de personal
5. Jurídicofiscal
5.1. Determinació de la forma jurídica
5.2. Aspectes laborals de l’equip promotor
5.3. Aspectes laborals i Seguretat Social delstreballadors
5.4. Obligacions fiscals
5.5. Permisos, llicènciesi documentació oficial
5.6. Cobertura de responsabilitats
5.7. Patents, marques i altres tipus de registres
6. Economicofinancera – Pla financer
6.1. Sistema de cobraments i pagaments
6.2. Resum de les dades econòmiques més rellevants
7. Valoració
7.1. Anàlisi de punts forts i febles
POLÍTICA INDUSTRIAL
SECTORS ECONÒMICS:
Primari: Agricultura, ramaderia, pesca,...
Secundari: Indústria, construcció,...
Terciari: Serveis, comercial,...
PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB): índex de riquesa. El producte interior brut o producte
intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic
durant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consum
intermedi utilitzat en la producció.

11. PIB = Consum + inversió + despesa pública + exportacions – importacions
RENDA PER CÀPITA: Renda nacional / nº d’habitants.
Renda nacional → quan es mesura el PIB en costos.
La competitivitat és un concepte comparatiu de la capacitat i rendiment d'una empresa,
subsector o país per produir i vendre béns i serveis en elsmercats interiors i exteriors.
Segons l'àmbit, la competitivitat pot tenir elssegüents significats:
a nivell empresarial, la competitivitat és la capacitat de proveir elsproductes i els
serveis tan o més eficientment i eficaçment que no pas els competidors;
en el sector industrial i el comerç exterior, la competitivitat és la capacitat de les
empreses de la mateixa indústria per aconseguir l'èxitsostingut en comparació
amb els competidors estrangers, sense cap tipus de protecció i subsidis;
per als Estats, la competitivitat és la capacitat delsciutadans per aconseguir un
estàndard de vida alt i creixent, el qual és determinat per la productivitat en l'ús
dels recursos naturals i la producció de l'economia per cada unitat de ma d'obra o
capital que s'utilitza.
Diversificació: “no posar tots els ous al mateix cistell”
Proteccionisme: Imposar taxes i aranzels als productes de fora, per a protegir la indústria
nacional.
POLÍTICA MONETÀRIA: Objectiu d’evitar tendències inflacionisteso deflacionistes i
incentivar o desincentivar l’economia segons convingui.
Tipus d’interès: Depèn del Banc Central Europeu.
Si baixa el tipus d’interès→ incrementa el consum, es crea més ocupació, major recaptació
d’impostos, puja el PIB, puja l’IPC(inflació).Al baixar el tipus d’interès,l’economia s’escalfa
i perd competitivitat respecte altres economies i augmenten les importacions. Es mou més
diner (ja no surt a compte tenir els calers al banc) i puja l’inflació.Al pujar la inflació, es
perd competitivitat i al valer més els productes de casa que els de fora es passa a comprar
més a fora (augmenten lesimportacions).
Poc interessant aquest extrem, l’objectiués aconseguir un equilibri.
Jonathan Tepper: diner virtual i deutes reals
http://www.tv3.cat/videos/4547271/Jonathan-Tepper-diner-virtual-i-deutes-reals

12. POLÍTICA FISCAL: Recaptació de recursos monetaris per medi dels impostos directes (IRPF
– Impost sobre la renda i persones físiques i jurídiques, IVA – Impost sobre el valor afegit),
o indirectes(transaccions comercials – hidrocarburs, tabac, alcohol, herències,...).I
distribució d’aquests recursos als objectius decidits per l’Estat (pressupostos generals de
l’Estat).
Una baixada delsimpostos directes incentiva el consum i l’inversió.
IVA – 3 tipus:
General (18%)→ sofà, televisió,...
Reduït (8%)→ aliments,aigua, transports, cultura, hosteleria, neteja urbana,...
Super reduït (4%) → productes de primera necessitat, medicines,...
L’estat espanyol actualment està introduint reformes per intentar reactivar l’economia,
entre elles el canvi impositiu d’impostos com l’IVA (molts experts opinen que l’apujada
de l’IVA serà contraproduent i un error, ja que desincentivarà el consum).
Principals models d’organització social occidental:
Socialdemocràcia escandinava: Més benestar social, finançat amb uns impostos
més elevats, protecció febles. (tarannà europeu).
Liberalisme americà: Menys impostos, lliure mercat, desprotecció desafavorits.
A més a més algunes escoles introdueixen matisos;
- Escola austriaca; neoliberalisme, lliure mercat i autoregulació.
- Escola keynesiana; equilibri. Més poder de l’estat per a regular els mercats. Inversió
pública.
A CATALUNYA; existeix un dèficitfiscal (diferència entre els que Catalunya paga amb
impostos i el que rep en inversions) amb l’estat del 8% del nostre PIB. Una opinió
majoritària del món polític català opina que aquesta situació és un greuge i limita la
capacitat de progrés de Catalunya. Altres estats com l’Alemany,que s’estructura
federalment, es limitael dèficit fiscal de qualsevol dels seus estats federals al 4%, i un
dèficit fiscal superior es considera anticonstitucional.
El dèficit fiscal reiterat és dèficit social
http://www.tv3.cat/videos/4054270/Guillem-Lopez-Casasnovas-El-deficit-fiscal-reiterat-
es-deficit-social
Carles boix; camins cap a l’estat propi
http://www.tv3.cat/videos/4269490/Carles-Boix-camins-cap-a-lestat-propi-i-escenaris-de-
ruptura
Trens, aeroports i decadència Germà Bel
http://www.tv3.cat/videos/4106970/Germa-Bel-Trens-aeroports-i-decadencia

13. POLÍTICA EDUCATIVA: a Espanya estem fatal (I+D+i, idiomes,competitivitat, generació de
coneixement,manca d’estratègia en política industrial, pla de rescat de cervells,....)
Cada govern fa la seva llei. Conseqüència, educació a la deriva.
El nostre model de creixement (turisme i “totxo”) no s’ha basat suficientment amb el valor
afegit i el coneixement,factors claus de l’èxitper a occident.
Xavier Melgarejo: millorar l'educació per millorar la societat
http://www.tv3.cat/videos/4368870/Xavier-Melgarejo-millorar-leducacio-per-millorar-la-
societat
POLÍTICA LABORAL: Ha de conduir a l’equilibri entre posicions contraposades.
Treballadors - empreses.
Conflicte: els teòrics de la organització consideren el conflicte com un defecte o una
estructura incomplerta a l’organització.
Mediació: S’utilitza per solucionar problemes derivats de tot tipus de conflictes: entre
treballador / empresa, persona /persona, persona / clan,... L’acord al que s’arriba té valor
de contracte privat. La mediació difereix de l’arbitratge on en aquest la decisióque pren
un àrbitre és d’obligatorietat jurídica i que pot no satisfer a ambdues parts.
Mobbing: Fenomen d’exercir violènciapsicològica extrema, de forma sistemàtica i
recurrent durant un temps prolongat sobre una altra persona en el lloc de treball, amb la
finalitat que acabin abandonant el lloc de treball. No confondre mobbing amb estrés.
Tipus de mobbing:
Ascendent: quan la persona es veu agredida per subordinats.
Horitzontal: quan la persona es veu agredida per companys del mateix nivell
jeràrquic.
Descendent: quan l’acusat té un nivell jeràrquic inferior.
Riscos Laborals: Cada lloc de treball tindrà els seus riscos específics depenent de la
naturalesa de les accions que s’hi realitzin.El tractat de Roma (1977) i la Acta única (1986)
indiquenque a la zona euro s’haurà de promoure la millora del medi ambient de treball a
la fi de protegir la seguretat, la salut dels treballadors i lescondicions laborals.
Ergonomia: prové del grec ergon (activitat) i nomos (llei).Desitjaadaptar lescondicions de
treball a la naturalesa física i psicològica de les persones, amb la finalitatd’assegurar unes
condicions laborals correctes.
La crisi del tèxtil;
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=42938&p_ex=la%20crisi%20del%20t%E8xtil

14. POLÍTICA AMBIENTAL: Equilibrar el creixement econòmic i la preservació del medi
ambient en termes de sostenibilitat.L’estat té un paper important en l’elaboració de lleisi
normatives que protegeixinel Medi Ambient i potenciïn lesenergies renovables
(concienciació del canvi climàtic. El 80% de l’energiaconsumida al món prové de la
combustió d’elements finits). Paradoxa; creixementinfinitamb recursos naturals finits.
Sostenibilitat:Satisfer les necessitats d’avui sense hipotecar lesnecessitats de les futures
generacions. La sostenibilitatconsisteix a proveir el millorpossible avui sense posar en
perill els recursos de demà, és a dir, exactament evitar el que la cultura popular en castellà
anomena “pan para hoy y hambre para mañana”, aplicat en el sentit més ampli i a tota
mena de recursos: econòmics, materials, humans, socials i ambientals.
3 tipus:
Sostenibilitatambiental: recursos finits,residus, impacte ambiental, pèrdua de
la biodiversitat, emissionsde CO2, capa d’ozó,...
Sostenibilitatsocial: 1/5 part de la població mundial té el 85% de la riquesa,
desequilibrissocioeconòmics.
Sostenibilitateconòmica.
Comprar, llençar, comprar
http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-documental/documental-comprar-tirar-
comprar/1382261/
Fiscalitat verda / Lideratge /Gelatines de peix
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48458
El zenit del petroli
http://www.veoh.com/watch/v14193152pgtHAhJr?h1=El+Zenit+del+Petroli+-
+30+minuts
Antonio Turiel; Condemnats a decrèixer.
http://www.tv3.cat/videos/4325010/Antonio-Turiel-Condemnats-a-decreixer
ORGANISMES SUB I SUPRA ESTATALS:
SUB ESTATALS:
Alemanya – Federal → regions, länders, amb moltes competències.
França → Centralista, regions sense poder.
Espanya → comunitats autònomes amb algunes competències. I als municipis
amb petit marge de maniobra i incapacitat legal per legislar.
SUPRA ESTATALS:
De menys a més integració econòmica:
Àrea de lliure comerç
Unió duanera

15. Mercat comú
Unió econòmica
Integració econòmica.
UNIÓ EUROPEA: (Integraciò econòmica) facilitar les condicions necessàries per mantenir la
competitivitat de la indústria comunitària. Els països amb més renda financen elspaïsos
amb menys renda.
Fons estructurals: per regions amb renda per sota del 75% de la mitja (fons
europeus de desenvolupamentregional).
Fons de cohesió: per països amb un PIB< 90% de la mitjana i dèficitpúblic dins
les toleràncies (finançament d’infraestructures, de transport i medi ambient al
50%).
FEOGA - política agrària: Penalització econòmica a les importacions a tercers,
proteccionisme, subvencions econòmiques a la producció pròpia.
NAFTA: (USA, Mèxic i Canadà): Àrea de lliure comerç.
MERCOSUR: (Argentina, Brasil, Uruguai, Paraguai): Unió duanera
OMC: Organisme internacional que determina lesnormes i mecanismes per assegurar que
el comerç mundial sigui tant fàcil i lliure com sigui possible (engloba el 97% del comerç
mundial).
ONU: Organisme d’harmonització per resoldre els problemes de la humanitat. En són
membres pràcticament tots elspaïsos del món (192 estats), però això no és garantia d’èxit.
Consell Nacional: format per 15 països, dels quals 5 són fixesamb dret a vet (França, Xina,
Rússia, USA i Regne Unit), i elsaltres rotatoris.
FMI: Fons monetari internacional: assessorament fiscal als països que ho necessitin. Deixar
diners a països en crisi (Christine Lagarde, presidenta.... Rodrigo Rato, expresident -també
de Bankia; conglomerat d’entitats tóxiques - “too big to fail”...)
BM: En canvi el Banc Mundial deixa diners a països per portar a terme un cert projecte.

16. ESCENARI INDÚSTRIA A CATALUNYA
Fotografia dels diferents sector industrials a Catalunya
Escenari Local: ens hem de posar les pilesen termes de competitivitat i apostar per un
sector secundari fort i solvent, sobretot pel que fa a la Indústria del coneixement.
Occident ha d’apostar per ser competitiu en generació de coneixement i producció amb
valor afegit (alta tecnologia). La indústria manufacturera ara com ara és impossible
competir amb Orient (salaris baixos, no democràcia ni drets dels treballadors, desigualtats).
Cal preveure una disminució dràstica del sector serveis, sobretot del turisme - ja no som el
país de sol i platja amb rendes baixesque tant atreia als europeus -.
A més a més, lesrelacions entre Catalunya i l’estat espanyol s’hauran de replantejar.
Independentment de nacionalismes, Catalunya pateix un dèficit fiscal amb l’estat asfixiant
(8%) i això limitasubstancialment la capacitat de progrés de Catalunya.
Escenari global: El lliure mercat o capitalisme, ha patit un embús i necessita reinventar-se.
Són molts els líders mundials que han parlat de refundar el capitalisme. Sentim sovint que
estem immersos en una crisi econòmica, podem afegir que la crisi també és de valors,
moral o ètica. Sovint, el que és bo per l’individu,no ho és pel col·lectiu. La
desregularització del sistema (sobretot el financer) ha comportat aquesta situació d’embús
col·lectiu.
Cal que prenem nota dels errors que ens han dut a l’escenari actual i que refundem valors
tals com la responsabilitat, l’esforç, el valor per la feina ben feta, el valor del saber i el
coneixement,… res és fàcil i ens hem d’esforçar per aconseguir-ho.
Una altra qüestió a abordar a nivell global és el model de creixement i consum de recursos
naturals. El cas presenta una paradoxa, no es pot créixer finsa l’infiniten un entorn i
planeta on els recursos són finits.Caldrà ser imaginatius...

17. Vídeos d’interès;
Quan manen les dones
http://www.tv3.cat/videos/1496839
Cooperatives de treball
http://www.tv3.cat/videos/4331730/Cooperatives-de-treball
L’economia del bé comú
http://www.tv3.cat/videos/4039250/Christian-Felber-leconomia-del-be-comu
L’estat del malestar
http://www.tv3.cat/videos/4009190/Jordi-Bosch-lestat-del-malestar
Arcadi Oliveres
http://www.tv3.cat/videos/3443930/Arcadi-Oliveres
Teresa Forcades
http://www.tv3.cat/videos/4149710/Teresa-Forcades-El-capitalisme-no-es-etic
Jordi Pigem – filòsof - Economia psicopatològica
http://www.tv3.cat/videos/4388071/Jordi-Pigem-Economia-psicopatologica
e-konomia
http://videos.lavanguardia.com/canal/e-konomia/index.html