1. La globalització és caracteritza per la interdependència social, cultural, econòmica i política de tots
els països del món. Es a dir que tots els països depenen els uns dels altres. Parlant desde el terme
econòmic, voldria dir la reducció de les barreres econòmiques per culpa de les nacions.
Trobarem
antecedents
remuntant-nos al
segle
XV, moment de la
gran expansió
d’Europa per Àsia
i l'Oceà
Índic, aquest
terme no va
començar a ser
utilitzat al 1960
per economistes i
científics socials.
En l'àmbit de la comunicació: s’origina al segle
XIX, gràcies a les noves tecnologies aplicant
cables subaquàtics, creant grans agencies de
comunicacions multinacionals. En la tecnologia
ha suposat una gran millora ja que sense ella no
es podria mantenir les comunicacions per això
n’és l’aspecte més important, ens permet
transportar les mercaderies més ràpid, tenir fàcil
comunicació amb el món exterior, etc. En la
societat des de el segle XX ens ha comportat
grans canvis com l‘introducció del sector
secundari i terciari, un notable augment del
comerç mundial, la urbanització de tot el planeta
o la privatització de serveis com la sanitat o
l’educació.
Partits i grups de
persones amb decantació
de dretes pensen que és
bo ja que donà molts
beneficis a
banquers, funcionaris, et
c. Per la contra els
d’esquerra pensen que
no es bo perquè és una
injustícia en l’àmbit
internacional i no
promou
l’ecologisme, també gent
conservadora i
nacionalista prefereix els
productes de cada que
no pas de llocs dels que
no en sap res.