1. 3663315-499745Conferència Ana del Barrio“DE LA REFLEXIÓ PERSONAL A LA REFLEXIÓ CRÍTICA EN EQUIP: UN PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ EN LA PRÀCTICA PROFESSIONAL”GONZÁLEZ SÁEZ, BeatrizAssignatura Comunicació oral, escrita i digitalGrup I, 1 Curs (Tarda)Professora MACKAY, Anna El passat dimecres 21 d’Octubre vam assistir a una conferència que es realitzava al auditori de la nostra Facultat. La conferència la realitzava Ana del Barrio Saiz, que és llicenciada per la Universitat Autònoma de Madrid i la Rijksuniveriteit de Leiden (Holanda) i és especialista en psicologia evolutiva. Els últims 31 anys ha viscut a diferents països europeus com Holanda, Alemania, Bèlgica i Suïssa. Actualment treballa com a consultora des de la seva pròpia empresa AdB- Intercultural Training & Consulting. Ana del Barrio està especialitzada en temes de diversitat a l’àmbit de l’educació i la cooperació internacional. Actualment, també està involucrada en una recerca qualitativa sobre les competències necessàries per treballar la diversitat entre els mestres d’educació infantil. Amb l’agència holandesa MUTANT per la “Formación, Apoyo y Desarrollo de la Diversidad en la Primera Infancia” ha desenvolupat en projecte 'Trabajo continuo de aprendizaje en equipo. . De la reflexión personal a la reflexión crítica en equipo'. Actualment coopera amb aquesta agència en un projecte de dos anys sobre 'Desarrollo de la Participación Democrática de los niños en centros infantiles y de las competencias necesarias para los educadores'. La conferència parlava del seu projecte “De la reflexió personal a la reflexió crítica en equip: un procés de transformació en la pràctica professional”. Ana del Barrio va començar la conferència exposant dos exemples de reflexions crítiques. La primera reflexió crítica que va fer va ser la quantitat de llenguatges que hi participarien en la conferència: el català, el castellà i l’anglès. El primer exemple que ens va explicar va ser que una nena de quatre anys li va dir a la seva mare que volia ser mestra de nens quan fos gran, però que no podia ser mare ja que les seves mestres no ho eren. Però, que tipus de realitat li oferim als nens? El segon exemple que ens va explicar va ser el d’una mestra que reflexiona sobre un record que va tenir a classe. Aquest record era que un dia a classe recollint les joguines va veure una nina que li faltava una cama i va pensar en llençar-la però no ho va fer i un dia li va donar la nina a una alumna seva per a que jugués amb ella i la alumna al principi es va queixar però va acabar jugant amb ella. La mestra reflexionava que un incident en la professió fa que hi hagi també un accident en la pràctica. Ana del Barrio per iniciar la seva explicació sobre el seu projecte ens va qüestionar unes preguntes inicials: Com podem crear espais per al diàleg en els equips i amb respecte a la diversitat? Com podem crear una comunitat d’aprenentatge crític a Educació Infantil? Com podem refermar la comprensió i mètodes de cooperació amb pares i mares amb diversitat lingüística i cultural? Ana del Barrio ha definit el seu projecte en un projecte de formació en recerca- acció destinat a quatre centres d’Educació infantil amb una cooperació de quatre equips d’educadors amb títol i equips de gestió mitjana i alta amb un personal pedagògic. Marc teòric Tothom és competent per a fer una reflexió i tothom és capaç de participar. Els pares són competents per allò que volen els seus fills. També tots els cooperadors són responsables del procés d’aprenentatge, tots els involucrats d’un equip han de ser responsables. Si un company no és responsable també et repercuteix a tu. En un equip no hi ha el que sap més o el que no sap, sinó que cadascú sap una cosa diferent, tots sabem alguna cosa. Per tant, el que no sap un, li pot ensenyar un altre i així successivament. Així que tothom és aprenent i mestre a la vegada. Els aspectes clau que es tenen és que es fan reflexions crítiques tant de forma individual com de forma col·lectiva. Les cites que va explicar-nos Ana del Barrio van ser les següents: Reflexió crítica: “tot el que necessitem és crear una cultura de qüestionaments de valoració i acollir el canvi en el sistema.” Diàleg: “el diàleg entre diferències és possible.” Veritat & coneixement: “hem de ser conscients de la nostra pròpia ignorància i renunciar a la idea que som els portadors exclusius de la veritat i el coneixement.” Reflexió bàsica: “Aprendre des de dins, centrant-nos en les qualitats essencials i acomodant els objectius professionals i personals, deixant-nos fluir.” No és tant important el que sabem, sinó qui som. Que tipus d’educadors som? Aquesta és una reflexió essencial. Ajustar els teus objectiu personals i professionals. Es tracta de veure quins motius i objectius personal ens han portat per decidir el que volem fer. El moment en que treballem enèrgicament sense que ens importi el temps, treballar còmodament. Comunitat d’aprenentatge crític: “Col·laborativa, orientada cap al qüestionament i el diàleg, construcció de coneixement crític, orientat cap al canvi social.” Treballar en equip i col·laborar. Has d’estar disposat a aprendre coses de l’altra persona. T’has de preguntar: què és el que puc aprendre d’ells? Els moments en els que veus que hi ha problemes és el millor moment per aprendre. Raonar que volem un centre que hi hagi diferències socials i treballar tots units per a produir un canvi positivament. Com podem crear espai per al diàleg? Mitjançant 8 instruments d’aprenentatge: Valorant (reflexionant al voltant de) el professional i les seves qualitats essencials. Ajustant els objectius personals amb els professionals. Reflexionant sobre el fet de pensar, sentir, fer. Fomentant i recolzant: El pensament contextual La cooperació amb col·laboradors professionals crítics El desenvolupament d’un acord/contracte de comunitat d’aprenentatge. Els pares no volen escoltar que els seus fills van malament. Els educadors fan reunions sobre el que pensen els pares, etc. L’educador aprèn de les famílies i sobre tot ho fa en moments que no són difícils. Els educadors treballen i pensen que les famílies tenen idees i propòsits sobre els seus fills, I això és molt interessant, arribar a un acord amb un company per aclarir què fer, quins propòsits vols fer i ajudar-se mútuament. Un instrument interessant també és parlar amb l’equip per veure que tots tenim dret a parlar. El que és interessant de tot aquest acord és establir aquesta regla de que tots tenim veu i després de la reunió, analitzar-ho tot: diferències d’opinions, etc. Mitjançant la documentació (Quaderns d’aprenentatge). La documentació necessita temps, així que oblida’t del temps! Valorant la reflexió crítica. Fent-se preguntes crítiques com per exemple: Quin tipus de qualitat vols que tinguin els pares? Què sabem dels pares i mares de família amb els que treballem cada dia? I dels nostres companys? Resultats Els resultats que han obtingut aquest equip d’educadors ha sigut de més energia, entusiasme i seguretat en centres d’Educació Infantil ja que hi havia més llibertat d’expressió i tot era més natural, hi havia més respecte i una major opertura a les famílies.Han reconegut que tothom és competent i que existeix una interdepenència entre tots els nivells d’organització d’Educació Infantil.Hi havia més consciència del context: per què i d’on vinc per fer educació infantil?Ha crescut el compromís dels professionals de l’Educació Infantil. S’ha iniciat la reflexió crítica i hi ha més consciència de context i de diversitat de valors. Ha hagut més cooperació amb col·laboradors i companys s’ha aprengut en equip i s’han establert relacions col·laboratives.La recerca els mostra que la capacitat reflexiva i els recursos de context dels professionals i de les institucions estan infravalorades, i que un apropament de treball en equip estructurat i engrescat estimula qüestions crítiques i un procés d’aprenentatge sostenible. Els nens reflexionen a diari igual que les famílies i els companys. Hi ha un suport i unes condicions que permeten fer-ho. “La reflexió és pura acció.” (P.Freire). No hi ha temps. En realitat el temps no l’utilitzem per a poder reflexionar, però els mestres que amb aquest projecte han reflexionat han afirmat que per reflexionar uns quinze minuts han aconseguit parlar i entendre més als pares. És important que tot l’equip parli dels objectius que volen, ja siguin pedagogs o mestres. És molt important tenir una passió per la nostra feina o la nostra futura feina. Condicions per a un canvi sostenible: Diferenciació estructural entre les reunions ordinàries prefixades i les reunions per aprendre mitjançant la reflexió. Coordinació dels rols i expectatives entre els professionals, equips de gestió i personal pedagògic Teamcoaching (suport d’equip) per tal que els professionals i el personal esdevinguin agents de canvi reflexius Promoure competències orientades al canvi social: Reflexió crítica en comunitats d’aprenentatge crític Compromís per actuar amb infants i els seus adults, per crear un canvi social progressiu i extendre la democràcia Passió per defensar les polítiques basades en la justícia social Consciència de canvis als centres d’Educació Infantil: Ja no estem dirigint els infants cap a un futur que, en general, és dels adults, concebut per als adults, conegut per ells... Hem d’aprendre a llegir nous mapes (Urban,06) Treballar en la gestió de la incertesa (aprendre a actuar en situacions complexes) Donar als pares una veu real sense sentir que això amenaça directament la identitat i expertesa dels professionals (Mac Naughton, 2005) Per a acabar... El projecte d’investigació acció MUTANT es troba actualment en fase de difusió de resultats en la política d’atenció a la infància a Holanda. Hi haurà una publicació per a estudiants i professionals al 2009. A la conferència l’ambient en general era bo el que passa és que hi havia una mica de soroll dels altaveus i alguna vegada s’escoltava un soroll molest, però en general l’ambient era bo i penso que la majoria dels alumnes que vam assistir van saber comportar-se bastant bé. Ana del Barrio va ser una bona comunicadora encara que li va faltar desplaçar-se pel públic per donar més confiança els oients. Va repetir molt la paraula “col·lega” fins el punt que els assistents ja ens donàvem compte i el to de veu era una mica fluix per a la gent que es trobava a les últimes files. Penso que el que faltava a la conferència era un toc d’humor per captar més l’atenció del públic.