7. ARA PACIS AUGUSTAE

7. ARA PACIS AUGUSTAE
Hart. IES Ramon Llull
Alumna: Virginia Pinel
Professora: Assumpció
Granero

Fitxa Tècnica (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol Relleu Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau d’August)
Autor Desconegut
Comitent Senat romà en honor d’August
Cronologia 17 aC, el de fusta. 13 a 9 aC, el de marbre (Alt Imperi romà)
Estil Art romà imperial
Localització
Origen: Camp de Mart (Roma). Actual: Cambra de vidre
al Camp de Mart, Palazzo Fiano (Roma)
Sistema Constructiu Arquitravat
Tipologia
Templet. Arquitectura romana commemorativa amb
decoració escultòrica
Material Marbre blanc de Carrara
Tècnica
Combinació d’alt, mig i baix relleus per aconseguir,
d’aquesta manera, donar sensació de profunditat
Dimensions
Planta rectangular de 11,65 x 10,62 x 4 m (alt)
Portes (3,60)
Temàtica Monument commemoratiu de victòria

7
RELLEUS ARA PACIS AUGUSTAE (13-9 aC)
DESCONEGUT. CAMBRA DE VIDRE AL CAMP DE MART.
PALAZZO FIANO. ROMA

OBRA CABAL DEL RELLEU HISTÒRIC ROMÀ
I EXPONENT MÉS PERFECTE DE L’ESTIL
ANOMENAT CLASSICISME D’AUGUST.

1.- INSERCIÓ EN EL
CONTEXT HISTÒRIC (1p)

ESCULTURA (II): RELLEU
Els relleus de l’Ara Pacis Augustae són el conjunt escultòric que ornamenta i
està subordinat a una estructura arquitectònica (un ara, altar o templet) i
pertanyen a l’art romà de l’alt imperi.
1.- Context històric

Reformes d’August
Quan la ciutat grega d’Atenes assolia el seu màxim esplendor (s. V aC), Roma era
només un petit poblat, però en molt poc temps, els romans formaren un gran
imperi, conegut amb el nom de l’Imperi Romà. Els territoris conquistats per aquest
imperi abraçaven des de la Península Ibèrica fins Orient. Es pot datar la cultura
romana clàssica entre el segle VIII aC i l’any 476 dC (caiguda de Roma en mans
dels bàrbars i germànics).

A l’època de la «Pax romana» (segles I i II dC), l’Imperi va viure el seu millor
moment, pel que fa a prosperitat i territoris conquistats.
Els territoris pertanyents a l’Imperi Romà tenien en comú l’ús de la llengua llatina
(llatí), el Dret romà i un art al servei de la propaganda estatal entre d’altres.
La civilització romana es pot dividir en tres grans períodes històrics:
1) Monarquia etrusca (753-509 aC).
2) República romana (509-27 aC).
BAIX IMPERI (193 - 476 dC).ALT IMPERI (27 aC-193 dC).
Periodització
Cronologia
3) Imperi romà (27 aC-476 dC)

REPÚBLICA
(509-27 aC).
IMPERI
(27 aC-476 dC).
3 ETAPES
MONARQUIA
(753-509 aC).
Cronologia
- Segles VIII-VI aC.
- Quan Roma va ser
fundada per Ròmul
al 753 aC, es va
instaurar la
monarquia.
- El rei tenia amplis
poders.
- Quatre reis
romans i tres
etruscs foren els
reis que governaren
Roma durant
aquest període.
- Segles V-I aC.
- Després de la desaparició del
poder dels reis (509 aC), es va
introduir a Roma una nova
forma de govern: La República.
- El poder polític es va repartir
entre els magistrats, els comicis
i el Senat.
- Roma començà la seva
expansió territorial en aquesta
època (màxima en 117 dC amb
Trajà).
- Els governadors controlaven les
províncies, en què es dividien els
territoris conquerits.
- Segles I aC -V dC.
- ALT IMPERI (27 aC-193 dC): A aquesta etapa
pertanyen els relleus de l’Ara Pacis, que és una
obra destacada de l’art romà.
- Època que comença amb l’arribada efectiva
d’August al poder l’any 27 aC. A partir del segle III,
després del període de màxima expansió de
l’Imperi, conegut amb el nom de la “Pax romana”
(segles I i II dC), l’Imperi entrarà en decadència:
s’aturaren les conquistes, va haver una crisi
econòmica, es produïren desordres militars i polítics,
…BAIX IMPERI (193 - 476 dC): Les fronteres eren
cada vegada més insegures a causa de les constants
pressions dels bàrbars. I perquè fos més fàcil
defensar l’Imperi romà, aquest fou dividit en dos
per Teodosi (395): l’Imperi d’Occident (Flavi
Honori) i l’Imperi Bizantí (Arcadi). Aquesta etapa
va acabar amb la caiguda de l’Imperi d’Occident a
l’any 476 dC, en mans dels bàrbars o germànics,
encara que l’Imperi Bizantí va aconseguir
sobreviure mil anys més, fins el 1453 dC, quan caurà
Constantinoble en mans dels turcs otomans.

1.- INSERCIÓ EN EL
CONTEXT HISTÒRIC (1p)
1.1. – L’EMPERADOR

Cayo Juli Cesar August
(64 aC-14 dC)
Títols:
• Princeps senatus en el 28 aC.
• Augustus e imperator proconsulare de Gàl·lia, Hispania i
Síria en el 27 aC.
• Tribú vitalici en el 23 aC.
• Cònsol vitalici i prefecte dels costums l’any 19 aC.
• Gran pontífex en el 12 aC.
• «Pare de la pàtria» l’any 2 aC.
Primer emperador (del 27 aC al 14 dC).
Va posar fi a las guerres de conquesta
i començà un període de pau que va
durar dos segles (Pax Augustae).

2.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES
I TÈCNIQUES (1p)

2.- Qüestions
constructives i
tècniques Localització
Situat al Camp de Mart (Roma), on es trobava el Palazzo Fiano.

2.- Qüestions constructives i tècniques
Localització
Camp de Mart (Roma), Palazzo Fiano.

ARA PACIS AUGUSTAE
L’actual Museu de l’Ara Pacis és
una cambra de vidre, construït
per Richard Meier, en 2006.
ACTUAL...
Divendres 21 de gener de 2011.

ARA PACIS AUGUSTAE
Actual Museu de L’Ara Pacis,
cambra de vidre de Richard
Meier, 2006.
ACTUAL...

RELLEUS ARA PACIS AUGUSTAE (13-9 aC)
DESCONEGUT
CAMBRA DE VIDRE AL CAMP DE MART. PALAZZO FIANO. ROMA
L’Ara (altar) és una petita construcció, edifici o monument rectangular, formant
un recinte murat, generalment obert pel sostre, destinat a contenir un altar
per a sacrificar animals, cosa que permetia fer-hi una abundant decoració a les
parets

Edifici rectangular i sense sostre. Tot el conjunt està lleugerament elevat del sòl.

L’altar s’alça sobre un pòdium, força alt, al qual s’arriba mitjançant una rampa
esglaonada, que dóna a la façana oest; des d’aquí s’accedeix a l’interior, on un altre
tram d’escales du a l’altar, que ocupa l’espai central i que està situat damunt un
pedestal o podi esglaonat. Hi ha dues portes d’accés. La principal, orientada a
l’oest, era utilitzada per el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici. L’altra era la
porta orientada a l’est.
E
SN
O

Col·locat sobre una base esglaonada (pedestal o podi).

Recreació

O
E
N S
Porta oest
Pòdium
Rampa esglaonada

L’altra era la porta orientada a l’est, era per
on s’introduïen, al recinte sagrat, els
animals que havien de ser sacrificats
(cada any havien de ser sacrificats un moltó
i dos bous).
Porta est
Des de la façana oest, un altre
tram d’escales du a l’altar, situat
damunt un pedestal o podi
esglaonat i que ocupa l’espai
central interior.

La cara exterior de les parets, que emmarquen l’altar, estan totalment cobertes de
relleus escultòrics.

El relleu es divideix en dues zones de
decoració, separades per una
sanefa, decorada amb motiu
geomètric de greca: un sòcol extern
o franja inferior, i a la part superior,
un fris alt.

Decoració zona inferior.
Sòcol extern o franja inferior,
decorada amb estilitzacions de
motius vegetals i fulles
d’acants.

En el sòcol extern, decoració floral amb grans fulles d’acant de les que surten
florons i palmetes, flors fantàstiques i flors reals. Aquesta decoració resulta molt
repetitiva i monòtona, representativa de l’eclecticisme típicament romà i
d’academicisme fred.

A la part superior, un fris alt amb escenes al·legòriques, mitològiques i
històriques relacionades amb l’emperador August, que eludeixen a la
consagració de l’altar.

La processó dels frisos laterals representen a August, la seva família, amics,
magistrats i senadors, composant així un magnífic conjunt de RETRATS.

A les cantonades i flanquejant la porta hi ha pilastres de capitells corintis. En
els laterals més estrets trobem temes al·legòrics i mitològics, com Al·legoria
de Tellus (deessa Terra).

Retrats de personatges
Greques
Pilastres corínties
Decoració vegetal
A l’Ara Pacis Augustae s’hi representa, dividit en tres franges horitzontals:
* A la superior, la processó de la família imperial.
* La zona inferior: bell conjunt amb ornamentació animal i vegetals.
* Ambdues separades per una franja amb figures geomètriques (greques).

L’interior, més auster, està decorat amb garlandes de flors (simbolitzen
l’eternitat) i bucranis, que simbolitzen les ofrenes i els sacrificis que varen tenir
lloc a l’altar original.

Garlandes interiors (eternitat)

El bucrani és el què queda després de la mort de l’animal en el altar. Les garlandes,
en relació amb la natura, signifiquen que tot mor i torna a néixer, com August, que
havia renovat l’Imperi. També fan referència a la abundància, a la prosperitat de
l’Imperi.
Fragment del fris intern amb bucranis i garlandes,
símbols utilitzats en les ofrenes i els sacrificis.

Els costats de l’altar estan ornamentats amb volutes, decoració vegetal i lleons
alats (elements d’origen oriental).

Els costats de l’altar
estan ornamentats amb
volutes, decoració
vegetal i lleons alats
(elements d’origen
oriental).

PROGRAMA ESCULTÒRIC COMPLET (decoració interior i exterior):
1) Dos frisos externs laterals amb la desfilada processional família imperial i funcionaris de l’Estat.
2) Quatre relleus al·legòrics que flanquegen per l’exterior les dues portes.
3) El sòcol extern amb roleus d’acant.
4) Fris intern amb bucranis i garlandes.

El relleu està tallat sobre marbre blanc de carrera i presenta una textura més o
manco uniforme i llisa, fruit d’un acurat acabat.

És un relleu d’un modelatge acusat, especialment accentuat en els plecs del
vestuari i en l’estudi facial de les cares.

La posició de les
figures i els plecs
de les túniques
aporten a la
composició una
gran mobilitat.
El Senat o la Processó dels Quirils, cara NORD.

Els plecs de les túniques
donen a la composició gran
mobilitat.
2.- Qüestions
constructives i
tècniques

En els rostres es poden apreciar persones
de distintes edats.
• Per un costat, els nins estan
acompanyats dels seus pares, que els
agafen de les mans, mostrant una
imatge tendra.
• Per altre costat, en els ancians s’aprecien
molt bé les seves carns decrèpites.

Gran estudi dels rostres.

Predominen les superfícies arrodonides, que combinen concavitats i
convexitats, element que augmenta el sentit del VOLUM.

Alterna zones amb alt relleu (distincions jeràrquiques, en primer pla personatges
principals) i zones de baix relleu (segons plans pels personatges menys importants,
els relleus dels quals gairebé no estan marcats), la qual cosa dóna un cert SENTIT de
la PERSPECTIVA i augmenta la sensació de VOLUM de les primeres figures.

Exemple, més alt relleu per a
Agripa, augmenta la
importància del personatge
envers a les figures de segon pla.

Són figures d’aparença pesada i sòlida, fortament arrelades a la línia de terra
i, per tant, pareixen de semblant estàtic; però presenten una lleugera actitud de
caminar, que es pot observar en la flexió de les cames per davall de la vestimenta.
Aquest fet, juntament amb el tractament curvilini de vestit i les diferents
actituds de les mans i dels rostres donen com a resultat un equilibri entre el
sentit del moviment i l’estat de repòs.

La LLUM va determinada per un moderat clarobscur, remarcat en els plecs de les
togues i en les corones de llorer.

LLUM

La COMPOSICIÓ segueix la tècnica narrativa a partir del fris continu, i utilitza el
sistema processional (ritme compositiu de les Panatenees).

Tècnica narrativa, fris corregut.

Les figures ocupen tota l’alçada del marc, cosa que no deixa lloc a cap espai buit i
dóna una espècie d’horror vacui.

La composició té un cert RITME, el qual ve donat per les diferents actituds dels
personatges, així com per la gran varietat de posicions dels personatges.

Combina les figures amb punts de vista frontals, laterals i obliqüis en
alternança, intentant expressar el MOVIMENT.

3.- ASPECTES SIMBÒLICS O
ICONOGRÀFICS (1p)

Escenes representades: Iconografia
O
E
ALTAR
La fundació de Roma amb Ròmul i Rem.
Tellus, la Mare Terra, flanquejada per
dues nimfes aquàtiques i
acompanyada dels seus dos fills.Deessa Roma (en molt mal estat).
August, seguit
dels sacerdots,
home amb
destral, Agripa,
el seu fill Gai
Cèsar...
Senat i les dones i
els nen de la cort
d’August (Ottavia
Minore
Luci Cèsar), dues
figures femenines
que simbolitzen
Roma i la Pau.
N S
Troià Enees, fundador de Roma,
sacrificant en el templet dels
“Penates”.
3.- Aspectes simbòlics

En el COSTAT OEST es troba representat el mite de la fundació de Roma amb
Ròmul i Remo (mirant de front al costat esquerre) i el troià Enees (al costat dret),
fundador de Roma, sacrificant en el templet als “Penates”: Enees i el sacrifici de
Lavinium.
O

Ròmul i Rem
Enees i el sacrifici de Lavinium. Els relleus
al·lusius a Enees, i a Ròmul i Rem insinuen el
paral·lelisme entre August i els fundadors de
la ciutat.
Registre superior:
processó dels Quirils
i família imperial
3.- Escenes representades: Iconografia.
A la part superior, hi ha relleus amb al·legories flanquejant les portes.

Enees i el sacrifici de Lavinium. Enees, arriba al Laci, des de Troia, i fa una ofrena
en un altar rústic als Penates (divinitats troianes de la llar). Segons Virgili, Enees ha
de sacrificar una truja i la trobà sota un roure. El propi August dictà a Virgili el
paral·lelisme entre Enees i August. L’arribada d’Enees al Laci, després d’un llarg
viatge des de Troia, fins al lloc on fundarà Roma, és a dir, l’arribada de l’heroi,
s’equipara amb el retorn d’August de les seves campanyes.
Escenes representades: Iconografia.

Enees i el sacrifici de Lavinium. Aquí destaca especialment la
semblança d’Enees amb August.
Enees, representat
madur, barbut,
amb el cap cobert
per celebrar el
sacrifici religiós.
Davant té l’altar,
la truja i fruites
de l’abundància.
Templet dels “Penates” o
de l’abundància.
Ofrenes pel sacrifici.
Iconografia.

En el COSTAT EST, part superior, trobam a un costat, la representació de Tellus, la
Mare Terra, flanquejada per dues nimfes aquàtiques i acompanyada dels seus dos
fills; i a l’altre costat, en molt mal estat, la plasmació de la deessa Roma.
O
E

Porta EST, part superior.
Al·legoria de Tellus (deessa Terra). Roma.
Iconografia

Al·legoria de Tellus (deessa Terra). Roma.
3.- Aspectes simbòlics Iconografia

A l’esquerra, mirant de front...
Al·legoria de Tellus (deessa Terra). Altres interpretacions diuen que és Itàlia, Venus o la Pau.
Iconografia

Aquest és un dels relleus del
costat de la porta EST, sense
escala, del qual queden pocs
fragments. Es pensa que era una
personificació de la ciutat de
Roma.
Els romans ho personificaven tot
(la Terra, la Lluna...). Roma se la
representa com una dona
asseguda sobre un munt
d’armes, símbol de què estava
sempre preparada per a la lluita.
A l’altre costat, en molt mal estat, la
plasmació de la deessa Roma. Roma.
Iconografia

Terra o Tellus, asseguda damunt d’una roca i acompanyada dels seus fills, fruits,
animals i productes (abundància), se la interpreta com que la pau d’August permet
que la gent tingui fills i visqui amb tranquil·litat.
Iconografia

El monstre marí representa el mar.
Terra o Tellus i, a cada costat, s’hi representen les al·legories de l’aigua i l’aire,
personalitzades en dues nimfes, l’una a cavall d’un animal marí, i l’altra d’un cigne.
El cigne representa el vent.

Al·legoria de Tellus (deessa Terra).
Iconografia

Terra o Tellus acompanyada, també, d’altres figures al·legòriques com el bou (la
força), les espigues i el gerro abocant líquid (la fertilitat). Tot ressalta l’abundància de
Roma fruit de la Pau d’August.

La Terra, la mare amb
els pits marcats: llet
abundant.
Terra o Tellus: La influència grega hi és present.
Iconografia

Al·legoria de Tellus (deessa Terra).
Presenta un relleu poc
marcat al fons.
Iconografia

En els costats NORD I SUD, a les façanes laterals, es representen dues multituds de
personatges, que es mouen d’esquerra a dreta; entre ells apareixen sacerdots,
assistents al culte, magistrats, homes, dones i nins. L’acompanyament, en ambdós
costats del cercat, es obert amb els “lictors”, seguits pels membres de les màximes
escoles sacerdotals. Després ja comencen a desfilar els membres de la família
d’August.
SUD: Desfilada de la família imperial:
La processó del poder.
NORD: El Senat o la Processó dels Quirils
Iconografia

Al costat SUD, els sacerdots encapçalen la comitiva, seguits per un home amb un
destral per sacrificar els animals i el general Agripa, cobert amb una toga i un rodet
de pergamí a la mà dreta, es reconeix al mateix August, coronat amb el llorer i la
resta de la família imperial, el seu nét Gai Cèsar, entre d’altres.
Desfilada de la família imperial: La processó del poder.
Iconografia

Processó de la família imperial.
Iconografia

La processó es dirigeix cap al sacrifici en honor del retorn d’August. Darrere el
portador de la destral hi ha Agripa, amb el cap tapat, símbol de pontífex maximus.
L’acompanya el seu fill Gai Cèsar, que li agafa la toga, seguit per la seva mare Júlia
(segons altres és Lívia, dona d’August).
Iconografia

Iconografia

Primer cop retrat oficial de tota la família, per ordre successori.
Iconografia

Iconografia

Cerquen la jerarquització i no l’estètica. Els personatges més importants estan
davant i darrere els secundaris. L’espai queda molt ple. Són relleus amb voluntat
narrativa, tècnica precisa i clar realisme.
Tècnica

Destaca per la combinació del mig i baix relleus per aconseguir, d’aquesta
manera, donar sensació de profunditat. Així, el nivell del relleu marca la
perspectiva i el sentit de profunditat ve donat per la juxtaposició de les figures.
Tècnica

3.- Aspectes simbòlics El Senat o la Processó dels Quirils
I finalment, en el costat NORD, desfilen el Senat i les dones i els nen de la cort
d’August, entre ells es troba Luci Cèsar, el segon fill d’Agripa i Giulia, i també es
troba la germana d’August Ottavia Minore. Dins la processó es poden veure dues
figures femenines que simbolitzen Roma i la Pau.
Iconografia

NORD: El Senat o la Processó dels Quirils.
Cal destacar el realisme dels
rostres, que individualitza
els personatges.

4.- JUSTIFICACIÓ ESTIL,
MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- FINALITAT, TEMÀTICA I ESTIL
4.2.- MODELS I INFLUÈNCIES

4.2.- Finalitat, temàtica i estil
FUNCIÓ propagandística. És un altar, edifici religiós, que va fer
construir el Senat per celebrar la pau de l’imperi, després de tornar
l’emperador de les campanyes d’Hispània i la Gàl·lia. Per poder celebrar,
cada any amb un sacrifici, la prosperitat de l’època d’August; l’any 17 aC
August va manar construir un altar de fusta pels sacrificis, que l’any 13 aC
fou reproduït en marbre i es va acabar l’any 9 aC.

És un petit temple, semblant a un cofre o estoig per la decoració del sòcol amb
motius agafats dels mobles o dels canelobres, es va consagrar a un dels
númens, el de la Pau (deïtat pagana); la pau que l’emperador acabava d’imposar
en tots els territoris del seu imperi.
Recreació

Amb August es va concloure la conquesta
de les costes mediterrànies, el que va
permetre celebrar l’esmentada Pax
Romana, que portà amb ella una època
d’esplendor en el comerç, que es va
convertir en l’activitat econòmica més
florent.
Roma esdevé la capital d’un immens
imperi, en el qual les províncies tenien un
paper econòmic molt important. A totes les
províncies de l’imperi les ciutats eren
centres de difusió cultural.

En el terreny artístic, durant l’època d’August (27 aC-14 dC) va aparèixer el relleu
històric d’origen hel·lenístic de gran reminiscència clàssica.

La barreja d’elements artístics i culturals grecs i romans formen l’ ESTIL anomenat
Classicisme d’August, del qual l’Ara Pacis n’és l’exponent més perfecte.

L’exponent més perfecte, i considerada l’obra cabdal del relleu històric romà.

Desfilada de la família imperial
Des d’un punt de vista temàtic, és un relleu amb una TEMÀTICA civil, on s’observa
una desfilada de magistrats i senadors que vesteixen la típica toga romana (la
processó del dia de la inauguració de l’altar), perquè cada any la família imperial
anava al temple a fer una ofrena i commemorar la pacificació d’Hispània i
Gàl·lia, territoris aconseguits per l’emperador.

Els personatges presenten unes actituds serenes, però estan tractats amb un
gran realisme.
Processó de la família imperial

A la cara SUD, s’identifiquen distints personatges, apareix la desfilada de la
família imperial, encapçalada per August, acompanyat per tot el seu seguici:
sacerdot, senadors, magistrats, … (amb la típica toga romana). D’aquesta manera, el
relleu actua de propaganda política i està al servei de l’Estat (FINALITAT).
Algunes figures mantenen una relació comunicativa de conversa pausada.

TEMÀTICA. Els relleus al·legòrics estan relacionades amb la mítica fundació de
Roma. Dels quatre originals, només dos s’han conservat casi complets; un
d’aquests representa Enees i l’altre (el millor conservat) a la Terra, com una dona
amb dos nins.

Relleu al·legòric que representa a Enees.

TEMÀTICA. El millor conservat, Tellus o la Terra, representada com una dona
amb dos nins, flanquejada pels genis fertilitzants de l’Aire damunt un cigne i de
l’Aigua damunt un monstre marí; tot això acompanyat amb fruits i animals, que fan
al·lusió a la prosperitat proporcionada per la Pau d’August.

Figures del Fris de Les Panatenees (Partenó)4.2.- Model i influències
Tot i que és una obra romana, sembla que va ser pensada i executada per
artistes grecs. És una obra que combina elements d’origen grec i hel·lenístic
(la influència de Fídies, les al·legories i els elements decoratius hel·lenístics, la
inspiració en les formes de l’altar de Zeus a Pèrgam), amb el realisme i la
sobrietat característiques de la tradició romana del retrat, que representa, per
la seva qualitat, el punt més alt, mai arribat dins l’art, dels relleus.

La influència de Fídies, les al·legories i els elements decoratius hel·lenístics, la
inspiració en les formes de l’altar de Zeus a Pèrgam.
4.2.- Model i influències

Per les seves característiques sempre se l’ha comparat amb la desfilada processional
de les Panatenees de Fídies en el Partenó, el qual de fet és considerat el seu
principal precedent.

Existeix una influència compositiva, però responen a estètiques totalment
diferents. La primera correspon a l’idealisme de l’època clàssica (no es reconeix
cap dels personatge) i la segona és una galeria de retrats personals amb tècnica
fotogràfica, que enllaça amb una estètica realista, des de la peculiar
perspectiva romana, més freda i academicista, però de notable virtuosisme
tècnic.

Diferències amb l’art grec:
• Ritme compositiu, més dinàmic i
variat el romà.
• Combinacions de diferents gruixos
de relleu, les diferents actituds, el
detallisme i precisió del
modelatge, etc.
• La voluntat històrica de l’art
romà, sempre al servei de la
glorificació del seu present i el seu
passat.
Punts en comú:
• El posat solemne i cerimonial,
d’actituds calmades i serenes, la
primacia que s’atorga als personatges
reflecteix la influència àtica.
• La inspiració en els altars
hel·lenístics, destaca per les seves
ajustades proporcions i la
quantitat de significats que
inclouen.

Però, la processó de les Panatenees
es realitzava cada quatre anys (no és
un fet amb una data concreta com el
Ara Pacis). Representava la unitat de la
ciutat entorn a la deessa protectora. Els
personatges no són identificables, són
militars, gent del poble, noies amb el
peplum, homes conduint els animals
del sacrifici. Només els déus són
identificables.

A més, a les Panatenees es representa un fet religiós (la desfilada de la ciutat per
oferir el Peplum a la deessa Atenea). A l’Ara Pacis s’utilitza un pretext religiós per
fer propaganda política (desfilada de l’emperador August i el seu seguici).

19. ARA PACIS AUGUSTAE
Per la seva naturalesa i execució és considerat l’exemple més important
d’escultura romana aplicada a l’arquitectura.

5.- HISTÒRIA D’UNA TROBALLA

5.- Història d’una troballa Al segle XVI es descobriren molts fragments
de l’Ara Pacis i foren adquirits pels Mèdici. Tot
i que s’adonaren de la seva importància, no
foren relacionats amb l’Ara Pacis.

Fou l’arqueòleg austríac Petersen qui intenta reconstruir la forma de l’Altar i
animà, el 1902, al govern italià per iniciar unes excavacions al Palazzo
Fiano, edificat sobre l’altar, per tal d’investigar el que quedava enterrat.
5.- Història d’una troballa

Les excavacions exhaustives es realitzaren entre 1936 i 1937; i l’any 1938 coincidint
amb el bimil·lenari d’August, es va inaugurar el monument reconstruït, tal i com
és avui dia, protegit per una urna de vidre.

En 1938 Mussolini va manar
reconstruir el monument. El
seu projecte era recuperar el
major número d’obres de la
Roma Imperial, amb la qual
s’identificava el seu govern.

ARA PACIS AUGUSTAE
Actual Museu de L’Ara Pacis,
de Richard Meier, 2006.
ACTUAL...

Mausoleu d’August (s. I dC).

Bibliografia
• Tema visual escultura romana per M Assumpció Granero Cueves.
• Fitxa de text realitzada per l’alumna Helena Bezzina de 2n batx. A (curs 2009-10).
• http://www.slideshare.net/mbigorra/ara-pacis-augustae
•http://www.slideshare.net/mcarmearanda/ara-pacis-5658351
• http://www.slideshare.net/baldufa8/roma-arquitectura-i. M Assumpció Granero Cueves.
• http://www.slideshare.net/baldufa8/roma-arquitectura-ii.M Assumpció Granero Cueves.
RELLEUS DE L’ARA PACIS
(possible aspecte original).

1. Eclecticisme. L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobretot, de
l’hel·lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies romanes.
2. Pragmatisme i funcionalitat. Té un gran realisme, en contraposició a la bellesa ideal grega, tot i que
en l’època imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas d’August, però
sempre conservant el trets característics del retratat.
3. Sovint l’escultura està subordinada a l’arquitectura, on troba nous suports: arcs de triomf,
columnes commemoratives, altars (Ara Pacis), sarcòfags,... També les escultures exemptes es feien
pensant en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se.
4. Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre.
5. El tema predilecte són les representacions de l’ésser humà, amb la intenció de representar no a un
ésser idealitzat, sinó a l’home com a ciutadà romà i en funció de la seva categoria social.
6.- Els dos gèneres més representats són el retrat i el relleu històric i narratiu.
7. Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el realisme dels retrats funeraris etruscs.
Procuraven ser fidels als models, marcant defectes, arrugues... Dins del retrat destacà la realització de
bustos i retrats eqüestres, com el de Marc Aureli. La individualització s’aplica al rostre, mentre
els cossos es podien fabricar en sèrie. Les mides solen ser superiors al natural. Té preeminència el
punt de vista frontal. Les estàtues estaven policromades, al menys fins el segle II dC.
8. Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma imperial, com victòries
importants.
9. L’escultor és considerat un simple artesà anònim al servei del client i del poder.
Descripció formal
Característiques generals art i escultura romana

Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Virginia Pinel
Professora: M Assumpció
Granero

7. ARA PACIS AUGUSTAE

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Semelhante a 7. ARA PACIS AUGUSTAE

Semelhante a 7. ARA PACIS AUGUSTAE (20)

Mais de Assumpció Granero

Mais de Assumpció Granero (20)

Último

Último (7)

7. ARA PACIS AUGUSTAE