1. M A T R I M O N I A R N O L F I N I Jan van Eyck primitiu flamenc Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves

2. EL MATRIMONI ARNOLFINI Jan van Eyck (1434) (84 X 57 CMS) OLI SOBRE FUSTA DE ROURE GALERIA NACIONAL, LONDRES

3. EL MATRIMONI ARNOLFINI FITXA TÈCNICA (documentació general) Catalogació i anàlisi formal Títol El matrimoni Arnolfini Autor Jan Van Eyck (Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441) Comitent Giovanni Arnolfini Cronologia 1434 dC Estil Gòtic flamenc (escola Flandes) Localització National Gallery (Londres, Gran Bretanya) Tècnica Pintura a l’oli sobre fusta o taula de roure ( suport ) Dimensions 84 cm x 57 cm Tema o tipologia Escena costumista o de gènere Tema iconogràfic Noces entre Giovanni Arnolfini, ric mercader italià, i la seva promesa Giovanna Cenanni. Escena en la cambra nupcial , plena d’ elements simbòlics referents a la religiositat de l’acte del sagrament del matrimoni : fidelitat, compromís, fertilitat, etc. La riquesa dels vestits i mobiliari indiquen una posició social elevada .

5. ROBERT CAMPIN HANS MEMLING HUGO VAN DER GOËS JAN VAN EYCK ROGIER VAN DER WEYDEN PINTORS FLAMENCS

8. G òtic Flamenc

9. JAN VAN EYCK ACTIU :1422 - 1441 FUNDADOR DE L’ESCOLA FLAMENCA DE PINTURA L’HOME DEL TURBANT VERMELL

11. JAN VAN EYCK VERGE AMB CANÒNIC VAN DER PAELE Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441 MARGARITA L’HOME DEL TURBANT VERMELL RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI VERGE DEL CANCELLER ROLIN

13. Ell descalç , amb capell i vestits obscurs , pren amb la seva mà esquerra la de la seva futura esposa, Giovanna, i amb l’altra fa senyal d’acceptació o de beneir . Ella, amb un vestit d’abundants plecs i coberta amb un toca blanca , deixa descansar la mà lliure sobre el ventre , mentre un petit ca ens mira des dels seus peus. La parella vesteix amb un luxe que fa pensar en una posició social elevada . Crida l’atenció el tocat que deixa veure una front molt ampla, era moda que les dones es rasuraven, així , en aquesta època. TEMÀTICA : Escena d’una parella a l’interior d’una petita habitació . Primer pla : els protagonistes, Giovanna i Giovanni Arnolfini , ric mercader italià emigrat als Països Baixos, retratats agafats de la mà , durant la cerimònia de les seves noces . Fins el Concili de Trento el sagrament matrimonial era oficiat pels mateixos contraents. El dos de procedència italiana s’integraren, ben aviat, en la societat flamenca.

15. L’home i la dona

19. Enfront de la finestra, a l’extrem oposat de l’estança i a la dreta de la composició, apareix un llit amb dosser o baldaquí , vestit amb teles d’un vermell intens , que fa referència a l’ ASPECTE CARNAL DEL MATRIMONI (en el seu sentit sagrat). Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres

25. QUI FALTA? Reflectits al mirall , al costat de la parella, un clergue i el propi pintor , que actua com a testimoni, i que, amb la seva signatura , no només reclama l' autoria del quadre , sinó que testifica la celebració del sagrament , en escriure: «Johannes d'Eyck fuic hic 1434» («Jan van Eyck va ser aquí el 1434»). El quadre seria, per tant, un document matrimonial . Malgrat tot, és també un quadre evidentment intemporal , perquè es relaten, simultàniament en l’escena, fets que tenen lloc dintre del matrimoni, però en fases diferents al llarg del temps.

26. La signatura de l’autor Les figures reflectides en l’espill denoten uns clars coneixements d’òptica i perspectiva. Aquest quadre és un clar exemple de l’evolució social i pictòrica de Flandes en el segle XV. La representació d’un tema no religiós ni aristocràtic, la firma de l’autor en la paret, sobre el mirall, són clars signes de què la pintura ha fet un canvi .

28. Vermeer de Delft Donzella abocant llet Escola Holandesa

29. - Lectora en blau (1662-66) - La jove de la perla (1665) - Al·lota llegint una carta - La taxadora de perles (62-66) - Lliçó de música (62-66) - L’ encaixera (1669) - Dona seguda tocant l’espineta (1675) - L’art de la pintura o el Taller del pintor (1666)

31. La catifa , que n’hi ha al costat del llit, és molt luxosa i cara , procedent d’Anatòlia, una altra mostra de la seva fortuna i posició . LECTURA ...........

32. Al fons, en darrer pla, una butaca, coberta de tela, i adossada a la paret, de la que sobresurten un parell de sabates, en la part inferior. Els dos personatges van descalços i han deixat el seu calçat a part, trepitgen el terra de l’habitació, en el sentit de “TERRENY SAGRAT DEL MATRIMONI”. Els esclops escampats pel terra, mentre es retrata descalça la parella, simbolitzen Moisès al Sinaí, tocant terra sagrada, representació ritual del vincle sagrat del matrimoni, i el costum sagrat de la llar. La posició prominent de les sabates és també rellevant: els de Giovanna, vermelles, són prop del llit, simbolitzant que era l’encarregada de la llar; els esclops del seu marit, més pròxims al món exterior, simbolitzen que és ell l’encarregat de treballar per portar la prosperitat econòmica a la casa. En aquell temps es creia que trepitjar el terra descalç assegurava la FERTILITAT.

35. Tan mateix, el quadre no esgota els seus secrets simbòlics, i queda obert a d’altres possibles interpretacions, per exemple, la dona està embarassada realment, com alguns estudiosos han fet observar? Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres RETRAT

38. Les fotografies amb infraroig revelen que la mà d’Arnolfini va estar situada, en principi, en tres posicions més endarrerides . Denota la importància que, Jan van Eyck, va concedir al gest del comerciant , atès que és la clau per comprendre el sentit d’aquesta composició. Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres

44. - La disposició dels mobles , el marc arquitectònic i, sobretot, el recurs de la tècnica del mirall donen, també, gran sensació de PROFUNDITAT . - I crea un efecte de versemblant t ridimensional , que aconsegueix donar la sensació que hom pot penetrar dins la pintura i ésser-ne un dels testimonis , doncs, els personatges es poden entreveure reflectits al mirall convex, és a dir, van Eyck integra l’espectador dintre l’espai virtual de la seva obra ; i, a l’inrevés , dóna la possibilitat als retratats d’accedir des de la seva bidimensionalitat de la taula, al pla espacial de l’espectador situat en la paret invisible de l’alcova. - Això s’observa en el mirall del fons, el del marc amb 10 escenes representades de les 14 estacions del Viacrucis (el camí de Crist fins a la seva mort en el Gólgota, la Passió ). Allí es reflecteix tota l'habitació, vista des del darrere, incloent tot el mobiliari, el matrimoni, dues persones més i el finestral amb una vista de Bruges . TÈCNICA I ESTIL: PERSPECTIVA

45. La llum que rodeja l’escena crea sensació de realitat , una llum suau i difusa que penetra per la finestra i que embolcalla les formes delicadament. Colors són primaris i secundaris, freds i càlids que ajuden a aconseguir un major volum . Il·lumina de ple l’esposa i deixa a la penombra la part esquerre del llenç, creant una claror que es dissol , a poc a poc, en una atmosfera tangible . TÈCNICA I ESTIL LLUM COLORS

48. Mare de Déu dels Cancellers (1445) Lluís Dalmau Tremp sobre taula (285 x 310 cm) Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

49. La flagel·lació de Crist (1450) Jaume Huguet Tremp sobre fusta (106 x 210 cm) Musée du Louvre, París

50. Retaule de Sant Jordi (1425-1437) Bernat Martorell

51. Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485) Bartolomé Bermejo Catedral gòtica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont, Italià).

52. Pietat (1470) Fernando Gallego

53. GÒTIC FLAMENC EN MALLORCA Retaule de Sant Jordi (1468-1470) Pere Niçard Museu Diocesà de Palma, Mallorca

54. Retaule de Sant Jordi (1468-1470) Pere Niçard Museu Diocesà de Palma, Mallorca

55. Verge amb el Nen (1450) Jean Fouquet

58. Jan v an Eyck L’home del turbant vermell Pintura flamenca

59. L’HOME DEL TURBANT VERMELL HOME DEL CLAVELL

60. AUTORETRAT?

61. AUTORETRAT?

62. RETRAT DEL MERCADER ARNOLFINI

63. Tymotheos (el músic Gilles Binchois) Jan van Eyck National Gallery de Londres RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA Jean de Leeuw Jan van Eyck Kunst Museum de Viena

64. MARGARITA

65. L’obra és una fidel font històrica per a conèixer l’ estil de l’època , doncs ens informa dels mobles i l’enrajolat propis del moment. La Verge del Canceller Rolin (1435) Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm) Musée du Louvre, París Pintura flamenca JAN VAN EYCK

66. La Verge amb el canònic van der Paele (1436) Jan van Eyck Oli sobre taula (122 x 157 cm) Groeninge Museum, Bruges Pintura flamenca JAN VAN EYCK

67. Díptic de l’Anunciació (1435-1441) Jan van Eyck Oli sobre taula. Grisalla Museu Thyssen Bornemisza Pintura flamenca JAN VAN EYCK

79. Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves