1. PICASSO. APRENENTATGE. BLAVA. ROSA. CUBISME

Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Professora: M Assumpció Granero Cueves

Picasso, 4 anys

“ALS DOTZE ANYS SABIA DIBUIXAR COM
RAFAEL, PERÒ HE NECESSITAT TOTA UNA VIDA
PER APRENDER A PINTAR COM UN NIN”

-1

“Abans un quadre era un conjunt d’elements
afegits. Els meus quadres són una suma de
desacoblaments o fragmentacions”.

-2

LES DEMOISELLES D’AVIGNON O LES SENYORESTES DEL CARRER AVINYÓ (1907)

94 PABLO RUIZ PICASSO (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973)
MUSEU D’ART MODERN DE NOVA YORK (MoMA) PROTOCUBISME

“VOSTÉS ESPEREN
QUE JO ELS DIGUI
QUÈ ÉS ART. SI JO
HO SABÉS, NO HO
DIRIA A NINGÚ”.

-1

-3

1937-1939

Professora: M Assumpció Granero Cueves -4

GUERNIKA (1937)

95 PABLO RUIZ PICASSO (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973)
MUSEU D’ART REINA SOFIA. MADRID
CUBISME. EXPRESSIONISME. SURREALISME.

ÍNDEX
1.- CONTEXT HISTÒRIC GENERAL
2.- CONTEXT HISTÒRIC CONCRET
L’ART MODERN: ART D’AVANTGUARDA
3.- ART D’AVANTGUARDA? PERQUÈ?
NARRATIVA I LÍRICA
TEATRE, MÚSICA
ARQUITECTURA, PINTURA I ESCULTURA
4.- MODELS D’INSPIRACIÓ
LES DONES DE PICASSO
NEOCLASSICISME, ROMANTICISME, IMPRESSIONISME, POSTIMPRESSIONISME...
5.- QUI FOU PICASSO??? LLOC DE NAIXENÇA
6.- VIDA I OBRA: BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE PICASSO
OBRES ORDENADES PER ETAPES I/O ESTILS AMB DONES, COMPROMÍS POLÍTIC...
DARRERS ANYS: TREBALL SALVATGE. VARIACIONS OBRES ALTRES ARTISTES
ALTRES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA, CERÀMICA, GRAVATS, POESIA..., UN GAUDIDOR
7.- EIX CRONOLÒGIC
8.- LES PECES D’ART MÉS DESITJADES I/O VALORADES
9.- BIBLIOGRAFIA


-La Tècnica Moderna: Com a projecció d’un
nou ordre o aniquilació de la raó.
- La Ciència Moderna: Canvi o superació dels
cànons establerts.
- La Ciutat Moderna: Conseqüència lògica del
nou ordre tècnic; urbanisme i reconstrucció.

2.- CONTEXT ARTÍSTIC CONCRET

1954. Salvador Dalí
s’autoretratà com la Gioconda

- Avant Garde (avançada).
- Negació de la tradició.
- Renovació dels cànons.
- Exaltació de la subjectivitat.
- No existeixen regles ni límits per a la creació.
- Contra el dogma i radicalització de les idees.
- Programes i manifests d’avantguarda (“ISMES”).

53
LA GIOCONDA O MONNA LISA
(1503-1506)
LEONARDO DA VINCI
MUSEU DEL LOUVRE. PARÍS
CINQUECENTO

3.- ART D’AVANTGUARDA? PERQUÈ ?

CAL·LIGRAMES

- NARRATIVA I LÍRICA: Diversificació de l’estructura tradicional.
- TEATRE: Ruptura de l’ambient clàssic i incorporació de l’element
psíquic.
- MÚSICA: Sons atonals i música dodecafònica.
- ARQUITECTURA: Asimetria, formes pures i concepte d’urbanisme.
- PINTURA I ESCULTURA: Ruptura de la forma i de la concepció de
l’espai clàssic.

3.- ART D’AVANTGUARDA
- TEATRE: Ruptura de l’ambient clàssic i
incorporació de l’element psíquic.

Ubu Rey. Alfred Jarry

Teatre Bauhaus. Oskar Schlemmer

- MÚSICA: Sons atonals i música dodecafònica.

Màquina musical futurista. Luige Russolo Arnold Schöenberg. Música dodecafònica

1971-78, 2003-06. Església de Saint Pierre. Le Corbusier i José Oubrerie.


- ARQUITECTURA: Asimetria, formes pures i
concepte d’urbanisme.

1971-2006. Església de Saint Pierre. Le Corbusier. Estadi de Firminy-Vert

- ARQUITECTURA: Asimetria, formes pures i
concepte d’urbanisme.

1971-2006. Església de Saint Pierre.
Le Corbusier.


Autoretrat.
Charles-Édouard
Jeanneret-Gris
(Le Corbusier)

1971-78, 2003-06. Església de Saint Pierre. Le Corbusier i José Oubrerie.

VILLA SAVOIE (1929-1931). FRANÇA

85 LE CORBUSIER, CHARLES-ÉDOUARD JEANNERET (1887-1965)
RACIONALISME. FUNCIONALISME. MOVIMENT MODERN

- ARQUITECTURA: Asimetria, formes
pures i concepte d’urbanisme.

1020. Torre proletària.
Monument a la 3a
Internacional (Komintern).
Vladimir Tatlin. Petrograd.

- ARQUITECTURA: Asimetria, formes pures i concepte
d’urbanisme.
1020. Torre proletària. Monument a la 3a Internacional
(Komintern). Vladimir Tatlin. Petrograd.

Representació
esquemàtica de
l’estructura
autoportant de la
Torre Tatlin.

- ESCULTURA I PINTURA: Ruptura de la forma i de la concepció de
l’espai clàssic.

FUTURISME EXPRESSIONISME DADAISME

1913. Formes úniques de 1915. La torre roja en Halle. 1916. Retrat de Tristan Tzara.
continuïtat en l’espai. . Ernst Ludwig Kirchner Hans Arp
Umberto Boccioni

Fernande Olivier (1904-12) Olga Koklova (1917-27/35) Marie-Thérèse Walter (1927-35)

LES DONES DE PICASSO

Dora Maar (1936-1944) Françoise Gilot (1943-53) Jacqueline Roque (1954-73)

ARTISTES QUE PICASSO ADMIRAVA: NEOCLASSICISME

1814. La Gran Odalisca (Esclava turca). Jean-Auguste Dominique Ingres (1780-1867).
Oli sobre tela (93 x 163 cm). Museu del Louvre, París (França).

ARTISTES QUE PICASSO ADMIRAVA: ROMANTICISME

1830. La Llibertat guiant el poble. Fernand Victor Eugène Delacroix (1798-1863).
Oli sobre tela (260 x 325 cm). Museu del Louvre. París. França.

76

LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
EUGÈNE DELACROIX
MUSEU DEL LOUVRE. PARÍS. ROMANTICISME

ARTISTES QUE PICASSO ADMIRAVA: IMPRESSIONISME

1886. La Banyista. Edgar Hilaine Germain Degas (1834-1917). Museu de Orsay. París.

ARTISTES QUE PICASSO ADMIRAVA: POSTIMPRESSIONISME

1894. En el saló de la Rue de Moulins. Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec Monfa
(1864-1901). Oli sobre tela (111´5 x 132´5 cm). Albi, Musée Toulouse-Lautrec.


1889. La nit estelada. Vincent Willem van Gogh (1853-1890).
Oli sobre llenç (73,7 x 92 cm). New York, The Museum of Modern Art (MoMA).

NIT ESTELADA (1889)

91 VINCENT (WILLEM) VAN GOGH (1853-1890)
MUSEU D’ART MODERN DE NOVA YORK (MoMA) POSTIMPRESSIONISME


1897. D’on venim? Qui som? On anam?
Eugène-Henri-Paul Gauguin (1848-1903). Museu de Belles Arts de Boston.

1888. Picasso (7 anys) i
5.- QUI FOU PICASSO ??? la seva germana Lola

Neix a Màlaga el 25 d’octubre de 1881, en el núm. 36 de la Plaça de la Merced.

El seu nom complet és Pablo Diego José Francisco de Paula Juan Nepomuceno Crispín
María de los Remedios y Cipriano de la Santísima Trinidad Mártir Patricio Clito Ruíz y
Picasso (ús del llinatge matern).

Fill primogènit de José Ruíz Blasco, pintor basc i professor de dibuix, a l’Escola
Provincial d’Arts i Oficis (San Telmo), i l’andalusa María Picasso López. Primera
infància transcorre entre les dificultats econòmiques familiars i l’estreta relació entre
pare i fill, que amb dos conreaven amb devoció. Un escolar discret, bastant mandrós i
molt distret, però amb precoç facilitat pel dibuix, que don José estimulava.

“L’ART ÉS UNA PICASSO, figura excepcional, fou creador inimitable dels
MENTIDA QUE diversos corrents que revolucionaren les arts plàstiques del
ENS APROPA A segle XX. És un dels més reconeguts artistes del segle,
LA VERITAT”. conegut sobretot per fundar el CUBISME (1907-1914) junt a
Georges Braque.
Va treballar, també, ceràmica artesanal, escultura
neofigurativa amb bronze, collage, gravat, aiguafort, o
escenografies per a ballets i, fins i tot, va fer poesia, creant
més de 20.000 obres al llarg de la seva vida. Obra immensa
en número, varietat i en talent, realitzada al llarg de més
de 75 anys d’activitat creadora, que va compaginar amb
l’amor, la política, l’amistat..., i un exultant i contagiós
gaudiment de la vida.

5.- LLOC DE NAIXENÇA

Casa on va néixer Picasso a Màlaga, Plaça de la Merced, núm. 36, el 25 d’octubre de 1881.

6.- BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE PICASSO
De petit ja dominava el dibuix i la pintura, obres de Barcelona. Pintures
1. Aprenentatge (1881-1901) pels Quatre Gats. 1904, 23 anys s’estableix a París.

Primer estil personal. Valor simbòlic dels blaus. Visió pessimista. Figures tristes,
2. Època blava (1901) éssers marginats... Dibuix sever. Simplicitat.

Enriqueix la paleta. Optimisme. Combina roses i tons blavosos. Temes més alegres
3. Època rosa (1905) (arlequins, personatges de circ). Comença a formar-se el cubisme.

1907: Les senyoretes del carrer d’Avinyó (94). Influència art ibèric i
4. Època cubista (1906/07-14) negre, i de Cézanne. Passà pel cubisme analític, hermètic, sintètic.

Durant IGM, viatja a Itàlia, nova època sense abandonar del tot mai el cubisme.
5. Època clàssica (1917) Obres figuratives: mares, fill, arlequins... Recerca continuada. Colors lluminosos.

1925: Canvi temàtica i estil. Fase surrealista: Representació inèdita realitat, canvia
6. Metamorfosi (1924) anatomies de formes corbes a anguloses. Nou llenguatge que expressa angoixes
de l’època, i també fets concrets. Simbolisme, vers al propi estil.

1934-1936 Surrealisme expressionista: crea mitologia
7. Estil Picasso (1937-43/73) personal.
Compromís polític (1934-1945) 1937-1939 Guerra Civil: Cubisme, expressionisme i
surrealisme: Guernica (95).
Darrers anys. Treball salvatge 1940-1945 2a Guerra Mundial: SIMBOLISME, retrats i
natures mortes.
8. Variacions obres altres artistes (1951, 57, 63, 72...).
9. Escultura (1906...) i ceràmica (1946...), gravats..., poesia..., un gaudidor...

6.- BIOGRAFIA, ETAPES I DONES
A. Fent-se un geni (1890-1898)
1. Aprenentatge: Etapa formació (1881-1901, 20 anys)
B. Art de joventut (1898-1901)
2. Època blava (1901-1905)
FERNANDE OLIVIER (1904-12)
3. Època rosa (1905-1906)
A. Protocubisme, era negra o africana (1906/07-
09). Experimentant en el laboratori de l’art.
4. Època cubista (1906/07-14/18) B. Cubisme analític cap a hermètic (1909-1912)
EVA GOUEL (1912-15) I GABY LESPINASSE (1915-17)
5. Època clàssica (1917-24). Càmera C. Cubisme sintètic: collage, papier collé (1912-14)
OLGA KOKLOVA (1917-27/35)
6. Metamorfosi (1924-37). Malabarista de formes MARIE THÉRESÈ WALTER (1927-35)

7. Estil Picasso (1937-1943/73) 1934-1936 SURREALISME EXPRESSIONISTA: Mitologia personal
EXPRESSIONISME
Compromís polític (1934-45) 1937-1939 DORA MAAR (1936-44) CUBISME, SURREALISME

Darrers anys. Treball salvatge 1940-1945 FRANÇOISE GILOT (1943-53) SIMBOLISME

8. Variacions obres altres artistes (1951, 57, 63, 72...). JACQUELINE ROQUE (1954-73)
9. Escultura (1906...) i ceràmica (1946...), gravats..., poesia..., un gaudidor...

ÍNDEX-1
2.- CONTEXT HISTÒRIC CONCRET
3.- ART D’AVANTGUARDA? PERQUÈ?
NARRATIVA I LÍRICA
TEATRE, MÚSICA
ARQUITECTURA, PINTURA I ESCULTURA
LES DONES DE PICASSO, NEOCLASSICISME,
ROMANTICISME, IMPRESSIONISME,
POSTIMPRESSIONISME...
5.- QUI FOU PICASSO???
LLOC DE NAIXENÇA
6.- VIDA I OBRA: BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE
PICASSO
OBRES ORDENADES PER ETAPES I/O ESTILS AMB
DONES, COMPROMÍS POLÍTIC...
DARRERS ANYS: TREBALL SALVATGE. VARIACIONS
OBRES ALTRES ARTISTES
ALTRES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA, CERÀMICA,
GRAVATS, POESIA..., UN GAUDIDOR
7.- EIX CRONOLÒGIC

-1 8.- LES PECES D’ART MÉS DESITJADES I/O
VALORADES
9.- BIBLIOGRAFIA

ÍNDEX-1
A. Fent-se un geni (1890-1898)
1. Aprenentatge: Etapa formació (1881-1901, 20 anys)
2. Època blava (1901-1905)
3. Època rosa (1905-1906)
A. Protocubisme, era negra o africana (1906/07-
09). Experimentant en el laboratori de l’art.
4. Època cubista (1906/07-14/18) B. Cubisme analític cap a hermètic (1909-1912)
EVA GOUEL (1912-15) I GABY LESPINASSE (1915-17)
C. Cubisme sintètic: collage, papier collé (1912-14)
ALTRES ARTISTES CUBISTES

-1

1896. Autoretrat de
1888. Picasso, 7 anys
Picasso, 15 anys

- Formació en Barcelona i en París.
- Domina el dibuix i el color.
- Preocupació pel món humil.

6. 1.- Aprenentatge. Etapa de formació (1881-1901)
Als 8 anys va fer la seva primera obra.

Pablo
Picasso,
4 anys
“Todo niño es un artista.
El problema es cómo
seguir siendo artista
cuando uno crece”.
Pablo Picasso

Paul
Picasso
(fill)
Paul
Picasso
(fill) A. Fent-se un geni (1890-1898)
1889. “El Picador”, el primer quadre de Picasso

A. Esdevenint un geni (1890-1898)

Als 9 anys.

1890. Estudi sobre les corregudes de bous i els coloms


Als 9 anys.
1890. Correguda de bous i coloms Correguda de bous
Comparareu...

Correguda de bous Coloms i conills


1890 (9 anys)


Al 1891, amb 10 anys, es traslladà amb tota la família a “A Corunya”, i estudiarà art, per
primera vegada, en l’Escola de Belles Arts da Guarda, on impartia classes el seu pare.


Al 1891, amb 10 anys, a “A Corunya”, en
l’Escola de Belles Arts da Guarda, Picasso
inicia els seus assajos pictòrics, i 3 anys més
tard (1894), el seu progenitor i primer mestre,
son pare, li cedeix els propis pinzells i
cavallets, admirat davant el talent del seu fill.

1892 (11 anys)


1893 (12 anys). Granja. Farmhouse


Estudi de personatges. Study

Caricatures

(1893-1894)


1894. Al·lota descalça. The Barefoot Girl 1895. Nu femení. Female Nude

4 anys després, 1895, es traslladà de nou amb la família a Barcelona, on Picasso, amb
15 anys, aprova els exàmens d'ingrés a l'Escola de Belles Arts de la Llotja amb
resultats brillants i votant els cursos inicials (resol en poc temps els exercicis previstos
per un mes i entra a l’Escola, on treballava el seu pare).


1895-97. Nu, estudi acadèmic (15 anys) 1894. El vell pescador (14 anys)

6. 1.- Aprenentatge. Etapa de formació (1881-1901) A. Esdevenint un geni (1890-1898)

1896.
Autoretrat
de
Picasso,
15 anys

José Ruíz Blasco María Picasso López

1896 (15 anys). Mare, María Picasso López. 1896. Pare, José Ruiz Blasco.
The Artist's Mother The Artist's Father

1896 (15 anys) Autoretrat amb cabells curts 1896. Autoretrat despentinat


PICASSO
(1881-1901)

1896. Bust d’un jove. 1896. Cap de jove.
Bust of a Young Man Head of a Boy


Estiu de 1896 a Màlaga. Una cantera. A Quarry

En 1896, amb tan sols 15 anys, instal·la el
seu primer taller en el carrer de la Plata de
la Ciutat Comtal.

1896. Escolà, acòlit (monaguillo). 1896. Retrat de la tia Pepa.
The Altar Boy Portrait of Aunt Pepa

Comença a destacar després de presentar la seva obra Primera Comunió (1896, 15 anys)
en la III Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques, i ho prova un any després en
Madrid amb Ciència i Caritat (1897, 16 anys, quadre postimpressionista), encara d’un gran
realisme acadèmic, on el pare ha servit de model pel metge, per la qual li atorguen una
menció honorífica (en la seva adolescència, ja li són reconegudes les seves obres d’art i
participa en exposicions a Barcelona, Madrid i Màlaga).

1896. Primera Comunió. 1897. Ciència i Caritat (1,97x2,49).
Museu Picasso. Barcelona Museu Picasso. Barcelona


1896. Retrat del pare
1896 (15 anys)

1896. Primera Comunió.
First Communion

José Ruíz Blasco
1897. Ciència i Caritat


1897 (16 anys). Retrat de Felip IV (còpia de 1897. Autoretrat com a gentil home dels s. XVIII.
Velázquez). Oli sobre llenç (54,2x46,7cm). Self-Portrait as an 18th-Century Gentleman
Museu Picasso. Barcelona.
Portrait of Philip IV (after Velázquez)

6.- BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE
PICASSO: (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973)
Amb 16 anys, en 1897, per desig de la família es traslladà a
Madrid. Les distincions rebudes l’encoratgen a fer oposicions
per al curs avançat i ingressa en la Real Academia de Bellas
Artes de San Fernando. L’etapa de Madrid fou fonamental, va
conèixer la pintura del Segle d’Or espanyol, artistes com El
Greco, Velázquez, Murillo o Goya, influència que mai
abandonarà en les seves obres.
En els mesos d’hivern , contreu l’escarlatina i ha de tornar
a Barcelona en 1898. A. Esdevenint un geni (1890-1898)

A Barcelona, ja és adolescent, i estableix amistat amb Manel
Pallarés, d‘Horta de Sant Joan, amb qui va muntar el seu primer
estudi de pintura. Abandona els estudis als 18 anys, considerant
que els professors limitaven les seves capacitats (desil·lusió
ensenyança acadèmica). En aquest moment, abandona el
llinatge patern i signa els quadres amb el de la mare “Picasso”.
Època, quan les seves obres rebran la influència del
modernisme català o el postimpressionisme europeu.

Va guanyant reconeixement, comença a freqüentar i a endinsar- B. Art de joventut (1898-1901)
se en els cercles artístics de Barcelona i París. I exposa dibuixos
(mostra individual per primera vegada en 1898) a Els Quatre
Gats, on entra en contacte amb artistes i escriptors fascinats per
la vida cultural parisenca: Carlos Casagemas, Santiago Cardona,
Jaume Sabartés (poeta decadent) i Ramon Casas. També, exposa
per primera vegada a la Sala Parés. Mentre els seus treballs
influïts per El Greco i Toulouse-Lautrec, obtenen noves medalles
en Madrid i Màlaga.
CASA MARTÍ O ELS QUATRE GATS.

JOSEP PUIG I CADAFALCH


CASA MARTÍ O ELS QUATRE GATS.
JOSEP PUIG I CADAFALCH


La misèria dels barris pobres de Barcelona i
els soldats malalts i ferits, que tornaven a
Espanya en situació desastrosa, després de la
Guerra de Cuba, contribuïren a l’expansió de
la violència social, que sens dubte marcà la
sensibilitat de Picasso, a un nivell individual i
moral més que purament polític, i el feren
entrar en contacte amb el moviment
anarquista, com quedà reflectit en les obres
realitzades entre 1897 i 1901: El presoner i El
miting anarquista.

1897. El presoner B. Art de joventut (1898-1901)


1898 (17 anys). Casa en una era. House in a Wheatfield

Dibuix de Picasso que data de 1898

1899. L’esquerrà. El Zurdo

1899 (18 anys)


1899 (18 anys) Retrat de Josep Cardona. 1899. La finestra tancada.
Portrait of Josep Cardona The Closed Window

6. 1.- Aprenentatge. Etapa de formació (1881-1901) 1899. Menú dels 4 Gats

De petit ja dominava el dibuix i la pintura, obres
de Barcelona. Pintures pels Quatre Gats. No serà
fins 1904 (amb 23 anys) quan s’estableix a París.

1899 (18 anys). Autoretrat. Self-Portrait

1899. El Divan

1900 (19 anys). L’abraçada al carrer. 1900. Interior de "Els Quatre Gats”
The embrace in the street

1900 (19 anys). L’abraçada o “la cita”. The embrace. 1900. La brutal abraçada.
Oli sobre cartró. The brutal embrace
Museu Pushkin de Belles Arts de Moscou

6. 1.- Aprenentatge. Etapa de formació (1881-1901) B. Art de joventut (1898-1901)
La seva obra Últims moments és seleccionada per a
participar en la secció espanyola de l’Exposició
Universal de París i, finalment, farà el seu primer
viatge, junt a Casagemas, a la ciutat de la llum, la
tardor de 1900 amb 19 anys, quedant subjugat pel
Louvre i el Luxemburg, i fascinat amb els pintors
impressionistes Manet, Degas, Renoir i pels
postimpressionistes: Van Gogh, Henri de Toulouse-
Lautrec o Paul Gauguin.

1a exposició en París, 1900, es vincula als
representants de l’avantguarda. Allí ven 3 dibuixos al
marxant Petrus Manach, qui li ofereix 150 francs
mensuals per tota la seva obra d’un any. Ja és un
artista professional, i decideix signar tan sols Picasso.

Resta dos mesos a París i torna a Espanya, i després d’una instància en Màlaga, es
trasllada a Madrid, on col·laborarà i coedita, en 1901, l’efímera revista “Arte Joven”. En
març 1901 viatja, de nou, a París i coneix a Max Jacob, començant el que, després, serà
anomenat el seu “període blau”.

1901 (20 anys). Infant amb colom. 1901. Retrat de Pedro Manach.
Child Holding a Dove Portrait of Pedro Manach

Dona en blau 1896 (15 anys). Autoretrat Dona amb capell de plomes

La família Soler 1900. Le moulin de la Galette


Dona en blau Dona amb capell de plomes


La família Soler


1900. Le Moulin de la Galette

EL BALL “AU MOULIN DE LA GALETTE” (1876)

89 PIERRE AUGUST RENOIR (1841-1919)
MUSEU D’ORSAY. PARÍS. IMPRESSIONISME
17-V-1990. 59,9 milions d’euros, 78.100.000 $ (15è més car a data 2011)

15è
A data 2011

1900 (Picasso 19 anys). Barraca de fira a Montmartre.
The Montmartre Fair

1900. Brasserie en Montmartre.
Montmartre Brasserie: The Flower Vendor


1900 (Picasso 19 anys). Ballarina en blau.
The Blue Dancer


1900. Entrada de la plaça en Barcelona. Pastel sobre cartró (51 x 69 cm).
Toyama Prefectural Museum of Modern Art. Tojama. Japón
The Barcelona Bullring

1900. Gitana davant “La Musciera”.
Gypsy Outside "La Musciera

PICASSO FOU INFLUÏT PEL FAUVISME

1900 (Picasso 19 anys). Correguda de bous (16,2x30,5 cm).
Pastel i aquarel·la sobre paper. Museu de Cau Ferrat, Sitges. Espanya.


1900 (19 anys). Correguda de bous.
Bullfighting Scene


1900. Correguda bous
Manola


1901 (20 anys). Correguda de bous. Bullfighting Scene

1901 (Picasso 20 anys). Cancan francès. Oli sobre llenç (46 x 61 cm).
Col·lecció Raymond Barbey. Ginebra. Suïssa. French Cancan


1901 (20 anys). Dona amb capell de plomes. 1901. La bevedora d’absenta.
The Plumed Hat Oli sobre cartró (65,8 x 50,8 cm).
Col·lecció Melville Hall, NY

1901. Cap de dona. 1901. Retrat de dona.
Head of a Woman Portrait of a Woman

1878.
L’estrella
(jove ballarina de 14
anys). Edgar Degas

1901. Pètria. Pedregosa 1901. La nana.
Pierreuse The Dwarf

1901 (20 anys). Autoretrat, Jo Picasso. Self-Portrait


1901. Dona inclinada sobre la taula.
Perfil de tres dones.
Woman Leaning on a Table.
Three Female Profiles

1901 (20 anys). Autoretrat, Jo Picasso.
Self-Portrait. Oli sobre llenç (73,5 x 60,5 cm).
Museu d’Art Modern, MoMA, NY( 47.800.000 $) A data 2011

1901. La bevedora d’absenta. Dona amb ventall
The Absinthe Drinker.


1901 (20 anys). Jeanne (nu femení).
Jeanne (Female Nude)


1901 (20 anys). L’habitació blava.
The Blue Room

- Influència del modernisme.
- Simbolisme de les misèries.
- Dibuix sever.
- Figures allargades (El Greco).

6. 2.- Època blava (1901-1905) 1903. Vell guitarrista cec
Primer estil personal. Valor simbòlic dels blaus.
Major part obres pintades a Barcelona.
Visió pessimista. Figures tristes, éssers
marginats (cecs, nins pobres, prostitutes..., barris
humils Barcelona).
Dibuix sever (personatges transmeten solitud,
malenconia, depressió, i es corben sobre sí
mateixos). Simplicitat.

En 1901, Picasso tornà a París. Allà, va fer
amistat amb molts artistes del moment i fa
la seva primera exposició personal (ja signa
amb el llinatge matern) en la galeria de
Berthe Weill. Va i ve i, així, es va allunyant
de Barcelona, i en una d’aquestes estances
a París, el seu amic, Carles Casagemas, es
suïcidà per amor. Es diu que aquest fet
portà a Picasso al seu període d’estil blau.
Nom donant pel crític Pierre Daix per les
tonalitats blavoses de les seves pintures.

1901. La mort de Casagemas. The Death of Casagemas

Influència de Van Gogh en el gruix de les pinzellades de la vela.

1901. Casagemas mort. The Death of Casagemas
Influència de El Greco: divisió d’allò terrenal i celestial o diví.
1901. Evocació Funeral de Casagemas (150x90cm).
Evocation (The Burial of Casagemas). Museu Art Modern. París

El cel
CONTRAST
La terra

1586-1588. Enterrament del comte
d’Orgaz. El Greco.
Església de Santo Tomé, Toledo

61

L’ENTERRAMENT DEL
SENYOR D’ORGAZ
(1586-1588)
EL GRECO, DOMÉNIKOS
THEOTOKÓPOULUS
ESGLÉSIA DE SANTO
TOMÉ. TOLEDO
MANIERISME

1901. Autoretrat amb capa. 1901. Retrat de Jaume Sabartés (visita a París)
Self-Portrait with Cloak

Influència de El Greco: Fons nu.

La sopa

1901. Le Gourmet. La golosa


1902. Les dues germanes (el retrobament).
The Visit

Influència de El Greco: figures allargades, fons
nus...). Picasso aconsegueix transmetre solitud,
malenconia).

Altres influències d’aquesta etapa: la dels simbolistes
francesos (Verlaine, Baudelaire, Rimbaud…); el poeta
Max Jacob, i l’expressionisme alemany.

Influència del gòtic català (frescs del segle XIII) en la
rigidesa del plecs de la capa de la dona de l’esquerra.

1583-85. El cavaller de la
mà en el pit. El Greco. Oli
sobre llenç (81x66 cm).
Museu del Prado.

1610-13. La Visitació

1610. Laocoont. El Greco.
Oli sobre llenç (142x193 cm).
National Gallery of Art. Washington (EUA)

Cap d’home a l’estil del Greco.
Head of a Man in the Style of El Greco

Retrat d’un pintor
(segons El Greco)

1902. Prostitutes en un bar.
Prostitutes in a Bar

1902. Captaire a la gatzoneta (en cuclillas).
Crouching Beggar

1903. Ángel Fernández
de Soto at a Café

1903. Ángel Fernández de Soto:
A data 2011 El bevedor d’absenta (42.100.000 $)

1903. Retrat de Soler

1903. Berenar d’un cec. 1903. Vell jueu cec amb nin.
The Blind Man's Meal The Old Jew (Blind Old Man and Boy)

1903. Parella en un cafè.
Couple in Cafe

1903. Copa de vidre blau.
The Blue Glass

1903. L’abraçada. The Embrace.
Pastel sobre cartró. Musée de l'Orangerie. París

Malenconia, solitud
depressió, sentiment
religiós.

1903. La tragèdia o Captaires a la vora del mar 1903. La vida (197x127,3 cm). La Vie
(105,4 x69 cm). Galeria Nacional d’Art. Washington. (Life). The Cleveland Museum of Art. EUA

A data 2011 6è

1904. Garçon à la pipe
Al·lot amb pipa
PABLO PICASSO
6-V-2004. 79,8 milions d’euros
104.000.000 $
(valoració: 6è més car, a data
2011, i 1a obra que es va pagar
més de 100 milions dòlars)

1904. Femme aux bras croisés
PABLO PICASSO
39,6 milions d’euros
55.000.000 $
Any 2000

A data 2011

Les noces de Pierrette
PABLO PICASSO
53.000.000 $

1904. Celestina 1905. Nin amb ca

1904. Menjar frugal. 1904. Dona amb un corb o gralla (cuervo o corneja).
The Frugal Repas Woman with a Crow

1905. Dos acròbates amb un ca.
Two Acrobats with a Dog

1904. Picasso en Montmartre Picasso 22 anys.
Foto amb la inscripció:
“Per als meus amics Susanne i
Henri, 1904"

- Combinació rosa amb tons blavosos.
- Figures més gracioses.
- El dibuix traça resums expressius: rostres melancòlics.
- Temes: arlequins.

6. 3.- Època rosa (1905-1906) Le “Bateau Lavoir”

En 1904 s’instal·la a Montmartre, París, en un edifici habitat bàsicament per artistes, el
“Bateau Lavoir” (semblant a les embarcacions que feien de rentadors al Sena), on acudia
regularment l’avantguarda parisenca: Van Dongen, André Salmon, Leo Stein, Derain, Juan
Gris, Apollinaire…, es relacionarà també amb Max Jacob, o els marxants d’art Vollard i
Kahnweiler. Coneix, en 1904, a la que serà la seva companya, Fernande Olivier, fins 1912.

6. 3.- Època rosa (1905-1906)

Max Jascob en 1934. Fotografia
de Carl van Vechten.

Fernande Olivier
(1904-12)

El poeta Max Jascob li donà el nom. L’estructura de fusta li
recordava vaixells rentadors amarrats a vorera Sena.

1906. Retrat de Fernande

Fernande amb una nina,
fotografia feta per Picasso

1905. Fernande
Olivier amb
“mantilla” negra

Fernande Olivier (1881-1966) 1908. Picasso en el seu
1904-1912
estudi del Bateau-Lavoir
Model i artista francesa, coneguda com a
primera parella sentimental de interès del
pintor, es coneixen en 1904 i comencen a viure
junts l’any següent. La relació va durar uns set
anys i va ser tempestuosa, rallant en la
violència (els dos amants eren gelosos). Ella
inspirà vàries de les obres famoses del període
cubista. Quan Picasso aconseguí èxit com 1909. Dona i peres.
artista, va perdre interès per Fernande, qui li Woman with Pears
recordava les èpoques més difícils. En desfer-se (Fernande)
la parella, Olivier es va quedar sense els
mitjans de vida a què estava acostumada. Per
subsistir, la model va exercir variats oficis, des
de carnissera fins venedora de mobles antics,
complementant els ingressos amb ocasionals
lliçons de dibuix. Olivier va continuar oblidada 1909. Cap de dona.
fins que en 1956, sorda i amb artritis, va Head of a Woman
aconseguir que Picasso li pagués una petita (Fernande)
pensió a canvi de no publicar res referent a la
Bronze
seva relació, mentre un dels dos continués
vivint. Olivier morí en 1966, Picasso en 1973.

6. 3.- Època rosa (1905-1906)
- Canvi radical li dóna nom: Enriqueix la paleta (a
partir de 1905). De blaus i negres, ara combina
tocs blavosos (grisosos) que es barregen amb el
predomini de diferents games de roses
(dulcificació cromàtica).
- Optimisme. Temes més alegres agafats de
Seurat i Toulouse-Lautrec: arlequins, personatges
de circ amb un marcat accent patètic. No n’hi ha
novetats envers etapa blava, però sí un canvi de
sensibilitat, una visió més romàntica d’aquestes
tristes vides.
- Tècnica de gran habilitat aprofitant els
progressos de simbolistes i postimpressionistes.
- Picasso es comença a interessar pel circ, on va
vàries vegades per setmana. Amb Apollinaire, es
mourà en la companyia d’actors i artistes
ambulants, i els saltimbanquis passen a centrar
les seves composicions. Reproduirà força
arlequins, figures que es convertiran en el alter
ego de Picasso (una mena d’obsessió).

1905. Família de saltimbanquis

1905. Dona amb camisa. Oli sobre llenç 1905. Família d’acròbates amb mono
(73 x 59,5 cm). Galeria Tate. Londres

Una de les teles més
representatives del període.
Segons André Salmon, el
arlequí girat seria Picasso i
Apollinaire el gros personatge
vestit de vermell.

1905. Família de saltimbanquis (212,8x229,6 cm). The Acrobats.
The National Gallery of Art, Washington. EUA

1905. Família de saltimbanquis (estudi). Family of Saltimbanques (study).

1905. Família del circ. Circus Family (The Tumblers)

1905. Artistes, Mare i fill.
Mother and Child.
Aiguada, guaix. Galeria estatal. Stuttgart

1905. Acròbata i jove arlequí 1905. Acròbata sobre una pilota.
Acrobat and Young Equilibrist

Autoretrat com arlequí

1905. En el “Lapin Agile”. At the "Lapin agile“.
Arlequí amb copa
1905. Arlequí assegut
40.700.000 $ A data 2011

1904. Fernande Olivier i Benedetta Canals

1905. Retrat de La senyora Canals.
Museu Picasso Barcelona
1905. Fernande amb “mantilla” negra.
Fernande with a Black Mantilla
Solomon R. Guggenheim Museum

1905. Els acròbates.
The Acrobats

1904. Mare amb nin, i 4 estudis de la seva mà dreta.
Mother and Child and Four Studies of her Right Hand 1905. Mother's Toilette

1905. Els dos germans 1905. Família d’arlequins.
The Harlequin's Family

1905. Acròbata i jove arlequí. 1923. Arlequí amb mirall (època clàssica)
Acrobat and Young Harlequin

1905, realitza breu visita a Holanda.

1905. Tres al·lotes holandesa. 1905. Holandesa amb còfia (La bella Holandesa).
Three Dutch Girls Dutch Girl

Els adolescents La femme aux pains

1906. Al·lot nu conduint un cavall.
Boy Leading a Horse.
Oli sobre llenç (220,3 x 130,6 cm).
Museu Art Modern. MoMA. NY

1906. El pentinat 1906. La toilette. Oli sobre llenç (151 x99 cm).
Galeria d’Art Albright-Kmox. Buffalo. NY

1905. El Bufó o joglar.
The Jester.
Bronze

1906. Cap de dona.
Head of a Woman.
Bronze
1906. Al·lotes i cabra

En un viatge que feren a Barcelona, Picasso i
Fernande, a visitar a la família i els vells amics, va
pintar el quadre de Manel Pallarés, d‘Horta de
Sant Joan, amb qui va muntar el seu primer estudi
de pintura en 1898.

Maig 1906. Fernande Olivier,
Picasso i Ramon Reventós
1906. Retrat de Manel Pallarés.
The Detroit Institute of Arts

1906. Autoretrat
1906. Autoretrat

1906. Autoretrat amb paleta. Self-Portrait with a Palette.
París. Oli sobre llenç (92 x73)

PABLO RUÍZ PICASSO (1881-1973)
GEORGES BRAQUE (1882-1963)
JUAN GRIS (1887-1927)

La data de 1907 pot ser la referència per parlar del
cubisme. Aquest és l’any en què es troben Braque i
Picasso. Els crítics contemporanis varen ser
unànimes a l’hora de proclamar Picasso com a líder
del moviment.

GEORGES BRAQUE
PABLO RUÍZ (1882-1963)
PICASSO
(1881-1973)

JUAN GRIS
(1887-1927)

1945. Gerro, espelma i cassola esmaltada

- Influència de Cézanne (geometrització), escultura africana
i relleus ibèrics i egipcis.
- Distorsió figures. Esquematització.
- Petrificació rostres. 3 ETAPES:
- A. 1906/07-09: CUBISME NEGRE O PROTOCUBISME
(experimentant en el laboratori de l’art: 1906-07).
- B. 1909-12: CUBISME ANALÍTIC: Descomposició figura en
distints plans i monocromia. O CUBISME HERMÈTIC: Major
ús del color i/o introducció qualque objecte identificatiu.
- C. 1912-14: CUBISME SINTÈTIC (COLLAGE): Combinació i
juxtaposició de distints plans per recomposar la figura.

6. 3.- Final època rosa (1905-1906) i
6. 4.- Època cubista (1907-1914/18)
Comença una influència de l’art ibèric i
negre, i de Cézanne. I passà pel cubisme
analític, hermètic, sintètic (collages).

- Després de realitzar, en 1905, una breu visita a
Holanda.
- 1906, viatja a Gósol, poble del Pirineu català, on
descobreix les imatges romàniques i el
primitivisme de l’estatuària de l’ art ibèric.
- 1906. Pinta nus i comença a realitzar escultures
(per primera vegada). Realitza el famós retrat de
Gertrude Stein.
- En 1906 coneix a Matisse i a Derain i, també en
aquest any, mor Paul Cézanne.
- En 1907 desenvolupa l’“Època Negra”, influït per
una sèrie de manifestacions culturals de l’Àfrica
Negra, desconegudes fins llavors, en Europa. Pablo
Picasso va experimentant i definint el seu art cap el
cubisme, i en 1907 pinta "Les demoiselles
d'Avignon".
1906. Retrat de Gertrude Stein

ANTECEDENTS DEL CUBISME

- Picasso sentia admiració per l’art egipci, assiri i africà.
- En 1906 va fer, també, una sèrie de visites al Museu del
Louvre a una exposició d’escultures ibèriques.
- 1906 comença la seva amistat amb el fauvistes, Matisse i
Derain, que eren col·leccionistes de màscares africanes.

“QUI VEU LA CARA HUMANA
CORRECTAMENT: EL FOTÒGRAF,
EL MIRALL O EL PINTOR?”
Pablo Picasso

- Escultura de fang del segle XIX, similar en estil a les que
Picasso conegué en París abans de Les senyoretes d’Avinyó.

- "Art négre, connais pas", responia Picaso a una pregunta
de la revista Action en 1920.

- El Període Africà de Picasso, també conegut com Període
Negre o Període Obscur, va durar de 1907 a 1909. Els
primers anys de 1906-07 va anar experimentant, com s’ha
dit, en el laboratori de l’art, i el seu estil es va veure
fortament influït per l’escultura africana.

“La gent no canvia d’una generació a una
altra. Pel que sabem a través de la història,
la gent és més o menys la de sempre, té les
mateixes necessitats, desitjos, virtuts,
qualitats i també els mateixos defectes.
D’una generació a una altra no canvia res,
excepte el que s’ha vist, i és allò vist el que
conforma cada generació”.
Gertrude Stein

Picasso i Braque, iniciadors del cubisme,
van incloure en la seva experiència visual
un nou codi, aliè a la nostra cultura. Es
tractava de l’art tribal procedent de
l’Àfrica negra i d’Oceania; i mitjançant
aquest art, els artistes occidentals es
replantejaren la representació de la figura
humana, de l’espai i, en definitiva, de tot
allò que valia la pena ser representat.

Intercanvi d’opinions entre Picasso i un amic, també pintor, en els
primers any del segle XX, davant d’una escultura fetitxe de l’art africà.
“És quasi tan bella com la Venus de Milo”.“És més bella”.

6. 4.- Època cubista (1907-1914)
INICI CUBISME (1907-1909)

Triple influència:
1. Estatuària romànica i ibèrica.
2. Estatuària de l’Àfrica Negra.
3. Empremta dels francesos Cèzanne i
Ingres =>Simplificació formal eliminant
elements accessoris.

CARACTERÍSTIQUES PROTOCUBISME
- Inici d’un procés de geometrització i
esquematització. Descomposició dels angles i
diferents punts de vista.
- Predominen les línies rectes però es conserven
les corbes.
- Predomini d’una paleta ocre - rogenca.
- Camí que culminarà en 1907: Les senyoretes
del carrer d’Avinyó, punt partida del cubisme
(encara és una obra protocubista).
1907. Autoretrat

1906. Nu. 1906. Dus nus.
Nude Two nudes

1906. Dues dones nues. 1906. Deux femmes nues.
Two Nude Women Arm in Arm Two Nudes

1906. El pentinat. 1906. Dona asseguda amb cames creuades.
Woman Combing Her Hair Seated Nude with Crossed Legs

1906. Dues dones nues.
Two Nude Women

1906. Bust de dona amb cap inclinat. 1906. Dona nua.
Bust of Woman with Inclined Head Nude Woman

“L’ART ÉS L’ELIMINACIÓ D’ALLÒ INNECESSARI”
Pablo Picasso

1891-92. Madame Cézanne en l’hivernacle.
Paul Cézanne. Antecedent de l’esquematització
del rostre en la pintura de Picasso.

Getrude Stein en
1935. Fotografia de
Carl van Vechten.

1906. Retrat de Gertrude Stein.
Portrait of Gertrude Stein

ANTECEDENTS DEL CUBISME EL GRECO
Paul CÉZANNE (1839-1906)

1900-05. Les banyistes 1610. Laocoont. El Greco.
Oli sobre llenç (142x193
cm). National Gallery of
Art. Washington (EUA)

1863. Le déjeuner
sur l’herbe.

Édouard MANET (1832-1883)

LE DÉJEUNER SUR L’HERBE. EL DINAR CAMPESTRE O

87 L’ESMORZAR SOBRE L’HERBA (1863). ÉDOUARD MANET (1832-1883)
MUSEU D’ORSAY. PARÍS. IMPRESSIONISTA

Paul CÉZANNE (1839-1906): 1907 (1a retrospectiva a París)

1890-92. Els jugadors de cartes. 1902. Corba en el camí del bosc
Museu d’Orsay. París.

ELS JUGADORS DE CARTES (1890-1892)

90 PAUL CÉZANNE (1839-1906)
MUSEU D’ORSAY. PARÍS. POSTIMPRESSIONISME

ANTECEDENTS DEL CUBISME - L’exposició realitzada en París, en 1907, a la mort de Paul
Cèzanne, fa canviar la forma de percebre la realitat de Picasso.

1904-06. Mount Sainte-Victoire. Paul Cézanne.
Oli sobre llenç. Philadelphia Museum of Art. EUA

ANTECEDENTS DEL CUBISME - La influència de Cèzanne fou decisiva en la gestació de l’art del
segle XX. CÉZANNE FOU EL PRECURSOR DEL CUBISME.

1890-94. Natura morta (65x81 cm).
Paul Cézanne. Col·lecció particular.

Quina semblança té aquesta obra amb l’estil de Picasso?

1906. Banyistes. Paul Cèzanne. Museu d’Art de Filadèlfia.

Què va copiar Picasso d’aquesta obra fauvista de Cézanne.

1874-75. Banyistes. Paul Cèzanne. Metropolitan Museum. New York

1a FASE: CUBISME PRIMITIU, EMBRIONARI O ÈPOCA NEGRA (1907-09)

1907. Les demoiselles d’Avignon. Aquarel·la sobre paper. Pablo Picasso.
(ESBÓS, estudi preliminar). Museu d’Art de Filadèlfia. EUA

SEMBLANCES EVIDENTS

1874-75. Banyistes. Paul Cèzanne.
Metropolitan Museum. New York

1907. Les demoiselles d’Avignon.
Aquarel·la sobre paper. Pablo Picasso.
(243’9x233’7 cm), MoMA, Metropolitan
Museum of Art, New York City.

- Les senyoretes d’Avinyó
(1907). Oli sobre llenç
(243,9x233,7 cm), MoMA,
Metropolitan Museum of
Art, New York City.

- Sopar en un prostíbul de
Barcelona, carrer d’Avinyó.

- Trigà 9 mesos acabar-lo.

És considerada la primera
pedra de l’art del segle XX.
Una obra mestra que
marcava un punt de
partida.

A partir d’aleshores, Picasso
elimina tot allò sublim de la
tradició.

El cubisme només és
comprensible si trencam
amb allò anterior.

COM HO VA FER???...

- S’allunya radicalment de la tradició, en abandonar la reproducció de les formes naturals (precursor
de l’abstracció).
- Representa simultàniament els objectes des de varis punts de vista: romp amb perspectiva clàssica.
- Experimenta amb noves formes, fragmenta i deforma els objectes (reconstrucció mental).
- Simplifica els objectes a formes geomètriques, que són acoblades i superposades en la superfície d’un
quadre (així sorgeix la paraula Cubisme).

- Rostres: egipcis, caucàsics, i
d’influència art africà i ibèric.
- Grup de prostitutes a l’hora de
menjar (cistella de menjar al
terra, natura morta).
- Obra d’investigació i
experimentació.
- Alternança de trets còncaus i
espais plans.
- Elements corporals tractats a
partir de la ruptura de la
perspectiva.
- Rebuig: Relleu i volum.
- Divisió en superfícies planes.
- Fragmentació geomètrica.
- Eliminació d’ombrejats.
- El fons sofreix successives
modificacions.

1907. Les demoiselles d'Avignon

QUÈ FEU PICASSO???...

- Romp amb totes les
normes tradicionals de la
pintura figurativa.
- Concep un nou llenguatge,
i el fa realitat en Les
senyoretes d’Avinyó (1907).
- Amb Georges Braque,
creen i desenvolupen el
Cubisme, el primer art nou
i radical del segle XX.
- Autèntica fita en l’evolució
de l’art modern.
- El seu nom i la seva obra
personifiquen l’art del segle
XX: Figura del Segle.
- Admirat i criticat al mateix
temps.

CRÍTIQUES DELS AMICS
L’obra no fou presentada al públic
fins 1916, ja abans l’estil havia
causat molt de desconcert.

El quadre, que va revolucionar la
Història de l’art, fou víctima d’un
allau de crítiques entre els amics
de Picasso.

Gertrude Stein i Daniel-Henry
Kahnweiler (marxant alemany),
identificaren en l’obra els traços
de l’art assiri i africà.

1907. Les senyoretes del
carrer Avinyó


Cap de terracuita. Art Nok. Nigèria 1907. Fragment Senyoretes Avinyó


Mural egipci. Tomba de Tutankamon 1907. Fragment Senyoretes Avinyó

CRÍTIQUES I CONSIDERACIONS DELS AMICS DE PICASSO

- MATISSE (fauvista) la reprova, i la considera un
ultratge al moviment modern. Va arribar a
afirmar que l’obra de Picasso no passava d’una
còpia del seu quadre “Alegria de viure”, de 1906,
i que la tela era confusa, abominable i amorfa.

1905-06. Alegria de viure (1,74x2,38). 1907. Les senyoretes del carrer Avinyó
Henri Matisse. Copyryght
Barnes Foundation. Merion. Pennsylvania.

SEMBLANÇES AMB PAUL CÉZANNE
1907. Les senyoretes del carrer Avinyó
1895-1900. Natura morta amb
pomes i taronges.
Paul Cèzanne. Museu d’Orsay. París.

Natura morta, un homenatge a PAUL CÈZANNE, mort el
1906. La seva disposició desafia les lleis de la gravetat.

CRÍTIQUES I SEMBLANÇES AMB GEORGES BRAQUE
1907. Gran nu. Georges Braque. 1907. Les senyoretes del carrer Avinyó
Col·lecció particular

- GEORGES BRAQUE, més pròxim a Picasso, amic i
cofundador del cubisme, el crivellà: “És com si volgués fer-
nos menjar estopa o beure petroli perquè escopíssim foc”.

CRÍTIQUES DELS AMICS
- APOLLINAIRE no comprèn al seu
amic i considerà que el quadre no
passava d’un “bordell filosòfic”.

- SCHUKIN: “Greu pèrdua per a
l’art francès”.

- MARXANTS D’ART, la consideren
un pas en fals.

- LEO STEIN, esclata en una
grossera riallada en veure el
quadre.

- Déu ni do, quina perspectiva més
encoratjadora!!!

- El quadre va ser guardat durant
9 anys fins ser exposat, per
primera vegada, el 1916.

1907. Les demoiselles d'Avignon

CITES DE PABLO PICASSO

- “PAUL CÈZANNE és el pare de tots nosaltres”.
- “No es pot crear res sense solitud”.
- “La inspiració existeix però l’hem de trobar
treballant”.
- “Pinte les coses com les imagini i no com les
veig”.
- “L’art és la mentida que ens permet conèixer la
veritat”.
- “Du molt de temps tornar-nos joves”.
- “Tot creixement et fa artista. El problema és
com romandre artista després de créixer”.
- “Vaig trigar alguns anys en pintar com els
pintors del Renaixement, m’ha dut tota la vida
pintar com els infants”.

1907. Autoretrat. Pablo Picasso. Self-Portrait.
Oli sobre llenç. Narodni Gallery. Praga. Txèquia

1907. Naturalesa morta amb calavera. 1907. La Dansa dels Vels.
Composition with a Skull The Dance of the Veils (Nude with Drapes)

1907. Gerro amb flors. 1907. Flors exòtiques.
Vase with Flowers Exotic Flowers

1907. Cap de dona, Figura, Nu dempeus, Nu, Home dempeus.
Head of a Woman, Figure, Standing Nude, Nude, Standing Man

1907. Nu amb braços elevats. 1907. Amistat. 1907. Bust de dona.
Nude with Raised Arms Friendship Bust of a Woman

1907. Reina Isabel. Queen Isabella 1907. Amistat.
Friendship

1907. Cap d’home. Oli sobre llenç. 1907. Dona en groc.
Barnes Foundation. Lincoln University. Merion. EUA Woman in Yellow

1908. La driada. 1908. Tres dones.
The Dryad Three Women

CARACTERÍSTIQUES CUBISME PRIMITIU 1904. Mont Sainte-Victorie.
Paul Cézanne. Museu Filadelfia.
- Moviment artístic: 1907-1914.
Paisatges que inspiraran la
- 1r cubisme reminiscències de Cézanne. primera etapa del cubisme.
- Descomposició realitat en la geometria
més bàsica: cub; tot i que es mantenen
línies corbes en algunes composicions. 1908. Dues figures nues.
- Destrucció perspectiva tradicional (no Landscape with Two Figures
preocupació punt de fuga).
- Des d’un únic punt de vista es combinen
diversos plans (influència fauvista).
- Rostres sense trets humans (no es pretén
reproduir en detall l’aspecte real).
Representació en 3 dimensions sobre una
superfície plana. Art irreal, però més
realista que el món real.
- Alteració colors tradicionals, predomini
ocres/castanys. Juxtaposició clars i obscurs.
- Tot i ser un moviment avantguardista, els
gèneres no ho són: Abundants natures
mortes, paisatges i retrats.
- Nom prové del crític Louis Vauxcelles:
"[...] réduit tout, sites, figures, maisons, à
des schémas géométriques, à des cubes«.

6. 4.- Època cubista (1907-1914)
ORIGEN DEL CUBISME
Louis Vauxcelles va parlar de cubs en el seu
comentari sobre l’exposició de Braque a la
galeria Kahnweiler, el mes de novembre de
1908. Vauxcelles també parlà de bizarreries
cubiques, expressió de la qual deriva el nom de
l’estil. Després, es va referir a alguns dels
pintors dels indépendants de 1910 que
treballen com a geòmetres ignorants, els quals
redueixen el cos humà a insípids cubs. Es diu
que Matisse també va parlar de petits cubs.

Paisatge. Pablo Picasso 1908. Viaducte de L’Estaque. Georges Braque

Tela de Braque que va obrir l’espai del
moviment cubista.

1908. Grans grenyes a L´Estaque
(Big tress at L’Estaque).
Georges Braque.
Col·lecció particular

1908. Cases en L´Estaque.
Georges Braque.
Oli sobre llenç (73 x 60 cm).
Kunstmuseum Bern.

1908. Instruments musicals. Georges Braque. Oli sobre llenç (50 x 61 cm). Col·lecció privada.

1908. Casa en el
jardí. House in
the Garden
1908.
Paisatge.
Landscape

1908. Casa en el
jardí. House in
the Garden
1908.
Paisatge.
Landscape

1908. Decanter and Tureens 1909. Fruiter, fruita i tassó
1909. Fruiter i pa sobre una taula.
Loaves and Bowl of Fruit on a Table

1909. Cases a l’horta de sant Joan. Houses on the Hill

1909. Fàbrica de maons de Tortosa, en l’horta de l’Ebre (284x336cm).
Brick Factory in Tortosa. Museu Hermitage. Sant Petersburg. Rússia

1909. Al·lota amb ventall

1909. Dipòsit d’aigua a l’Horta d’Ebre.
The Reservoir. Oli sobre llenç (60,3 x
50,1 cm). Col·lecció Mr. and Mrs. David
Rockefeller. NY

1909. Dona amb mandolina. Woman with a Mandolin

6. 4.- Època cubista (1907-1914)

DEFINICIÓ
Com podem definir el cubisme?

El cubisme és una titànica reflexió
intel·lectual i visual sobre la forma.
Mitjançant un exercici intel·lectual, l’artista
redueix les formes de la naturalesa a pura
geometria, i presenta simultàniament a
l’espectador l’objecte sota diversos punts
de vista. Tot i l’aspecte d’alguns quadres
cubistes, la forma sempre va ser
respectada, mai no es va traspassar el
llindar d’allò abstracte.

1910. Dona amb mandolina.
Girl with a Mandolin (Fanny
Tellier). Picasso

6. 4.- Època cubista (1907-1914) 1910. Retrat de Wilhelm Uhde

CARACTERÍSTIQUES D’UN NOU LLENGUATGE

En el cubisme no hi ha res de teòric, sinó que tot és
experimentació i descobriments.

1.- Independència i autonomia de plànols; esclat
del volum. Els plànols són objecte d’estudi en si
mateixos, i no una visió global del volum, d’aquí que
aquest es dissolgui. Els grans volums es trenquen en
altres de més petits. Així, queda trencada també la
línia de contorn, s’interromp el traç lineal. Per això
es compara el resultat d’aquest procés amb el reflex
en un mirall trencat o amb la visió d’un
caleidoscopi.

CALEIDOSCOPI: Tub que conté tres espills, que formen un
prisma tetraèdric amb la seva part reflectora cap a l'interior, a
l'extrem dels quals es troben dues làmines translúcides entre les
quals hi ha diversos objectes de color i forma diferent, les
imatges dels quals es veuen multiplicades, simètricament, en
anar girant el tub mentre es mira per l'extrem oposat.

6. 4.- Època cubista (1907-1914) 1912. Retrat de Picasso. Juan Gris
2.- Perspectiva múltiple. Ve donada per l’estudi
de cada pla autònomament. Es trenca amb la
perspectiva monofocal albertiana. La pintura
s’ha alliberat del jou de la tradició visual
monocular. Es multipliquen els angles de visió
d’un mateix objecte. Així s’ofereix una visió
complexa del mateix ens, que es pot presentar
alhora de cara, de perfil o des de qualsevol altre
angle significatiu.

És considerada la primera avantguarda perquè romp
amb el darrer estatut renaixentista vigent a principis
del segle XX, la perspectiva.

Leon Battista Alberti (Quattrocento): Palau Rucellai,
Sant Andreu de Màntua i Santa Maria Novella.

6. 4.- Època cubista (1907-1914)

3.- Desaparició de gradacions d’ombra i llum.
Això ve donat per la descomposició del volum.

4.- Color: TO LOCAL. El color no aporta
indicacions suplementàries. En general, s’aplicava
per petits tocs. Això s’ha anomenat color
passepartout, apte per a tots els objectes, però
que no consisteix en el vertader color de cap
objecte. És a dir, alteració colors tradicionals,
predomini ocres i juxtaposició clars i obscurs.

El portuguès (L’emigrant). Georges. Braque

6. 4.- Època cubista (1907-1914)

5.- Base filosòfica. Les aportacions Harbor a Normandia. Georges Braque
filosòfiques de Bergson són molt
importants per al cubisme. Aquest afirma
que l’observador acumula a la memòria
una gran informació sobre un objecte
visual extern. Aquesta és una experiència
que constitueix la base intel·lectual. Els
pintors cubistes apliquen aquesta
experiència distorsionant i superposant
paisatges. No es tracta de reflectir la
realitat, sinó la idea de realitat que té
l’artista.

6. 4.- Època cubista (1907-1914)

6.- Geometrisme. Les formes geomètriques
envaeixen les composicions. Les formes
observades a la naturalesa són traduïdes en
cilindres, cons, esferes i cubs. La retina
capta les formes i la ment del pintor les
simplifica. Cézanne ja va reduir les seves
composicions a les formes geomètriques,
per això exercirà tanta influència en el
cubisme

1908. Picasso en
el seu estudi del
Bateau-Lavoir

1909. Dipòsit d’aigua a l’Horta d’Ebre. The
Reservoir. Oli sobre llenç (60,3 x 50,1 cm).
Col·lecció Mr. and Mrs. David Rockefeller. NY

6. 4.- Època cubista (1907-1914) EVOLUCIÓ DEL CUBISME
Guillaume Apollinaire va ser el principal teòric del cubisme. SINTÈTIC
A l’obra de 1913, “Méditations esthétiques. Les peintres
cubistes”, va establir les tipologies i les etapes del cubisme:
científic, òrfic i instintiu. Altres especialistes s’han referit a
les etapes amb altres noms, com ara fase analítica, fase
hermètica i fase sintètica.

ANALÍTIC CAP A FASE
HERMÈTICA

1909. Retrat
d’Ambroise Vollard.
Portrait of Ambroise
Vollard.
Oli sobre llenç.
The Pushkin Museum
of Fine Art.
Moscou. Rússia.
1912. Violí “Jolie Eva”

6. 4.- Època cubista (1907-1914) TIPUS DE CUBISME 1910. El Guitarrista.
The Guitar Player
Existeixen dos tipus bàsics de cubisme:
- ANALÍTIC: Evoluciona cap el cubisme “HERMÈTIC”,
aconseguint una relativa abstracció.
- SINTÈTIC: Representa la simplificació del cubisme. La
seva màxima expressió seran els collages.

SINTÈTIC
1913. Guitarra

ANALÍTIC CAP A FASE HERMÈTICA

6. 4.- Època cubista (1907-1914) TIPUS DE CUBISME

DOS CUBISMES???...

CUBISME ANÀLITIC (1909-12) CUBISME SINTÈTIC (1912-14)

DOS CUBISMES???...
CUBISME ANÀLITIC CUBISME SINTÈTIC

1910. Violí i
gerro. Georges 1913. Violí penjant
Braque. de la paret. Picasso
The Solomon R.
Guggenheim
Museum.
New York. EUA

DOS CUBISMES???...

1910. Violí i gerro. 1913. Violí penjant
Georges Braque de la paret. Picasso
Guggenheim, NY
CUBISME ANÀLITIC O HERMÈTIC CUBISME SINTÈTIC
- Obres monocromàtiques. - Colors vius i més brillants.
- Cerca abstracció, molt hermètiques, - S’abandona la descomposició d’objectes, l’objectiu és
fragmentació extrema objectes, en plans sintetitzar en un conjunt: LA UNITAT.
successius i sobreposats, sense perspectiva - Obres més senzilles i semblen acoblades. Nova tècnica:
definida, indesxifrables (distanciament accentuat Incorporació de materials, aferrant al quadre o suport
entre pintura i model). fragments d’objectes quotidians, collage.
- Multiplicitat punts vista representats, es perd la - Major consistència material de les obres.
unitat de l’obra. - S’obren majors possibilitats d’experimentació per a
- Es parteix de l’observació realitat, s’analitzen els l’artista (no sols pintar, també afegir i construir).
objectes, s’ordenen per separat i es redueixen a - El quadre és la realitat, enlloc de substituir-la es recupera
les seves formes bàsiques (geomètriques). el referent concret.

1909. Fruiter i pa sobre una taula 6. 4. B.- ANALÍTIC (1909-1912)
6. 4. A.- PROTOCUBISME (1906/07-1909)
1911. Acordionista

1909-12: forma i fons
s’entremesclen, es
confonen. El subjecte del
quadre s’estructura
geomètricament a la
manera de Cézanne, el
problema de la modulació
es resol, no amb el color,
sinó amb la llum i l’ombra.
Aquesta exclusió del color
va donar a les obres de
1r moment: es parteix de Picasso i Braque del
l’observació de la realitat per període analític (1909) un
després “desconstruir-la”. aspecte escultòric que
Resultat evolutiu: un conjunt de conflueix amb les
plans indesxifrable, la qual cosa escultures fetes per Picasso
és, en definitiva, l’obra cubista. en aquests mateixos anys.

6. 4. B.- CUBISME ANALÍTIC (1909-12): CARACTERÍSTIQUES
- Després de l’etapa cubista inspirada en Cézanne, ve
en 1909-12, el cubisme analític, amb el qual Picasso i
Braque pretenen plasmar tot els plans possibles en
el llenç, descomponen les imatges en petits elements
fins que els objectes no es poden reconèixer, els
desordenen i compliquen la interpretació; és a dir, la
fase analítica camina cap a una abstracció no
intencionada.
- S’experimenta amb perspectiva i plans.
- Ruptura amb perspectiva tradicional.
- Rebuig absolut del volum o la línia corba. Úniques
línies als quadres: les rectes.
- Predomini grisos, ocres i negres (obscurs,
monocromia).
- Eliminació signatura sobre el quadre. Cubisme
analític evoluciona cap Cubisme Hermètic.
- Aparició lletres al quadre, per fer qualque
referència, “Ma jolie” (amant Eva Gouel).

1910. Retrat de Daniel Henry Kahnweyler.
Art Institute of Chicago. IL. EUA

6. 4.- Època cubista (1907-1914)

Fernande Olivier, Georges Braque i André Derain.
En qualque moment entre 1908 i 1910.
El fotògraf fou el mateix Picasso.

1909. Dona i peres.
Woman with Pears (Fernande)

1909. Cap de dona.
Head of a Woman
(Fernande)
Bronze

1908. Picasso en el seu estudi del
Bateau-Lavoir

1909. Retrat de Fernande. Oli sobre llenç. 1909. Still Life with Mandola and Metronome.
Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf Braque. Oil on canvas. Private collection

Pablo Picasso en 1910

1909. Natura morta amb botella de licor d’anís.
Still Life with Aniseed Brandy Bottle

Home amb clarinet 1911. El Clarinet.
The Clarinet

1910. El poeta 1911. Home amb acordió


6. 4. B.- HERMÈTIC (1909-12): CARACTERÍSTIQUES

Per pal·liar confusió i difícil lectura de les obres
analítiques, Picasso i Braque comencen a
deixar pistes a les obres, introdueixen detalls
figuratius i esquematitzats per estimular-ne la
comprensió. Per exemple, les cordes o les
clavilles ajuden a identificar la possible
existència d’un instrument musical, o un pom la
d’una taula. En aquesta etapa també es va fer
habitual la imitació “realista” de caràcters
d’impremta, lletres o xifres, que ens duu a
comprendre que ens trobam davant la
presència d’un diari, d’una etiqueta de botella o
d’un sobre. Es comença a imitar la fusta i el
marbre per suggerir, per exemple, un violí.
1909. Retrat d’Ambroise Vollard. Portrait of
Ambroise Vollard. Oli sobre llenç.
The Pushkin Museum of Fine Art. Moscou. Rússia.

6. 4.- Època cubista (1907-1919)
1915. Ambroise
Vollard. Pablo Picasso

1909. Retrat d’Ambroise Vollard II. Pablo Picasso en el seu
1909. Retrat
Vollard era amic personal de Picasso. estudi en 1911
d’Ambroise Vollard

Els temes principals seran els retrats i les natures mortes urbanes, o per exemple,
els elements que es disposen de manera caòtica damunt la taula d’un cafè.

1911-12. Natura morta. Still Life on a Piano ("CORT“)

1912. Instruments musicals. Picasso

6. 4.- Època cubista (1907-1914) 6. 4. C.- CUBISME SINTÈTIC (1912-1914)

- Aquest és el primer
collage de Picasso.
- Tement que el cubisme
es convertexi en un pur
exercici intel·lectual,
passen a incloure en les
seves pintures números,
lletres, etc., per a facilitar
la comprensió, i a aferrar
altres materials.

1912. Natura morta amb cadira de reixeta. Still Life with Chair Caning.
Collage d’oli, tela amb oli, pasta de paper, simulant la cadira, sobre llenç.
Museu Picasso. París

6. 4.- Època cubista (1907-1914)
6. 4. C.- CUBISME SINTÈTIC (1912-1914): CARACTERÍSTIQUES
- A partir de 1912 comença el cubisme sintètic (fase
que supera els dos períodes anteriors de la Història
de l’art i renova conceptes sobre el propi l’art ).
- Continua experimentant amb els plans.
- Ara, sols s’elegeix els plans considerats adients, és a
dir, realitza una síntesi dels plans que convenen.
- Ja no s’imita, pintant minuciosament, una etiqueta
o un sobre, sinó que s’agafa un exemplar real i
s’aferra a la tela, és la tècnica del papier collé,
inventada per Picasso i Braque (tires de paper).
- En el moment en què s’incorporen altres materials
quotidians, elements plàstics com corda, hule,
metalls, teles, vidre, fusta, claus…, es fa una passa
més, assistim al naixement del collage, i es creen
composicions més complexes i innovadores (els
collages).
- La nova etapa té una funció més estètica, que
contrasta amb les altres etapes, més experimentals.

1912. Botella de Pernod i got sobre taula de cafè.
Bottle of Pernod and Glass. Oli sobre llenç. The Hermitage. St. Petersburg

Cap d’home L’home de la pipa

1912. Guitarra, partitures i got.
Guitar, Sheet Music and Glass.

Botella

El violí. Georges Braque
- Picasso és l’inventor del
collage (incorporació a la
superfície del quadre de
materials no pictòrics,
recollits de l’entorn
quotidià) i Braque, al mateix
temps, del papier collé
(aplicació de tires de paper
a la superfície de la pintura).
L’objecte ja no apareix
desmembrat en el cubisme
sintètic, sinó reconstituït en
la seva fisonomia essencial
amb totes o algunes de les
seves parts vistes per totes
bandes. Interès en textura i
colors vius. Volum s’insinua
amb petits traços de
sombra. Ja no representa la
realitat, és la mateixa
realitat.
1912. Glasse and suze. Collage. Picasso

Picasso enfront
de la seva tela
titulada
L'Aficionat.
París, 1912

1912. Tavern (The Ham)

MARCELLE HUMBERT, EVA GOUEL (1912-15)

Eva Gouel (1885-1915)
1912-1915
Fernande deixà a Picasso
en 1912. Mesos després
Picasso s’interessà per
Marcelle Humbert,
coneguda com Eva Gouel.
Picasso quedà destrossat
perquè va morir molt prest,
en 1915, a causa de la
tuberculosi o del càncer. Li
va professar el seu amor
pintant "I Love Eva“ en varis
dels seus quadres.

El pare de Picasso va morir en 1913, al mateix temps que Eva es va mudar a viure amb Picasso.
Encara que, durant la malaltia d’Eva, Picasso va tenir una relació amb Gaby Lespinasse.

1911-12. “Ma jolie” (Marcelle Humbert-Eva) 1912. Guitar “I love Eve”
Woman with Guitar)

1913. Dona en camisa asseguda a una cadira.
1914. “ Ma Jolie ” Woman in a Chemise Sitting in an Armchair
“Jolie Eva”

6. 4. C.- FASE SINTÈTICA (1912-1919): EL COLLAGE COM A PAS PREVI DE L’ESCULTURA
1912. Violí “Jolie Eva”

1912. Home amb capell

Guitarres realitzades entre 1912-14. Obra de Pablo Picasso. (Natura morta amb guitarra). Exemplars
reunits a París abans de novembre de 1913. Posteriorment conservats per l’artista.

1912-14. Guitarres: Cartró, paper, llenç, corda, llapis i aram pintat.
Guitar: Cardboard, paper, canvas, string and pencil

“ALGUNS PINTORS TRANFORMEN
EL SOL EN UNA TACA GROGA,
ALTRES TRANSFORMEN UNA
TACA GROGA EN EL SOL”.
Pablo Picasso

PICASSO: Guitarres 1912-1914
Exposició MoMA Nova York
Del 13 de febrer al 6 de juny de 2011

Guitarres, 1912-14. Cartró, paper, llenç, corda, llapis i aram pintat instal·lats amb caixa de cartró tallat
(76,2 x 52,1 x 19,7cm). Museu d’Art Modern de Nova York. Regal de l’artista.

1912. Nu, t’estim Eva. Oli sobre llenç. 1913. Violí i guitarra. Oli sobre llenç.
Museum of Art. Columbus. OH. EUA Hermitage. Sant Petesburg

1913. Composició geomètrica: Guitarra.
1913. Violí
Geometrical Composition: The Guitar

1913-14. El jugador de cartes. Picasso.
Oli sobre llenç. The Museum of Modern Arts. NY

1913-14. Violí. Picasso

1914. Mandolina i clarinet.
1913. Guitarra i botella de violó.
Mandolin and Clarinet
Guitar and Bottle of Bass


1914. Copes d’absenta.
The Glass of Absinthe

1. PICASSO. APRENENTATGE. BLAVA. ROSA. CUBISME

1. PICASSO. APRENENTATGE. BLAVA. ROSA. CUBISME

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Semelhante a 1. PICASSO. APRENENTATGE. BLAVA. ROSA. CUBISME

Semelhante a 1. PICASSO. APRENENTATGE. BLAVA. ROSA. CUBISME (20)

Mais de Assumpció Granero

Mais de Assumpció Granero (20)

Último

Último (8)

1. PICASSO. APRENENTATGE. BLAVA. ROSA. CUBISME